Diari de Girona 31/12/08 Tema del dia...
Quan l'home envaeix el mar
Experts expliquen com les aigües recuperen el seu espai natural
El temporal deixa un litoral destrossat pendent de declarar-se zona catastròfica. Passades les alarmes arriba el moment de fer balanç de danys i preguntar-se què falla a la Costa Brava quan hi ha passejos que cada llevantada desapareixen. Malgrat això un temporal d'aquesta magnitud i conseqüències no el recordaven ni els més grans.
.
arxiu municipal de lloret de mar. Temporals del 1915 i el 1926 i 27.Esvoranc causat per una garbinada el 1915 davant l'ajuntament .L'avui carrer Cervantes negat pel mar el 1926. El 1927 va quedar parcialment destrossat el sector de llevant.
Un cop ha frenat el temporal ara és moment d'avaluar desastres, preguntar-se les causes, fer autocrítica i buscar solucions. Un veí de Blanes de 71 anys, Antonio Viñas, feia memòria ahir i destacava que no recordava una llevantada tan virulenta a la Costa Brava amb tots els anys que carrega a l'esquena. El problema principal d'aquest temporal és que d'aquesta virulència es presenten amb escassa recurrència, com a molt cada cinquanta o cent anys, destacava ahir un biòleg i investigador del CSIC de Blanes, Enric Ballesteros.
L'home ha construït en els darrers anys en llocs on el mar molt de tant en tant també té el seu espai. Si ens centrem en Blanes, on el passeig ha quedat de tot destrossat, el problema encara és més greu perquè ocupava plenament tota la zona de platja, sensible a qualsevol temporal i per aquest motiu és "lògic que quedin envaïdes". La resta de passejos a zones de rereplatja haurien de guardar també espai de transició. De totes maneres cal tenir en compte que no han estat només els homes els que han patit les conseqüències, el mateix passa amb les espècies marines. Moltes espècies han anat a parar a les platges, així han sortit molt més malaparats que nosaltres pel que fa a víctimes. I és que "l'home es posa més enllà del que li toca i la natura, de tant en tant, li ho recorda", va acabar recordant l'investigador del CSIC de Blanes amb un to més aviat crític.
Les imatges d'aquests dies eren passejos destrossats, vaixells al mig de carrers i brutícia a platges amb poca sorra de forma generalitzada a la costa catalana. El passeig de Lloret de Mar a principis de segle donava de seguida pas a la platja, tot i que l'ajuntament s'hi acostava perillosament. Lloret ha patit menys durant aquesta llevantada, però el temporal més fort que recorden es remunta al 1947, quan les onades van destruir tot el veïnat de pescadors de Venècia.
La història ens recorda que els temporals vénen en cicles d'uns tres anys i que les platges obertes i profundes com les de Lloret, Tossa i Blanes són de les que pateixen més ja que a les ones els és possible agafar més impuls quan s'apropen al litoral, explica l'antropòleg lloretenc, Jordi Drapé.
Mar assassina?
ORIOL COLOMER CARLES LLORET
Aquest sorprenent adjectiu va ser proferit per una persona interrogada per la TV3 a qui el temporal marítim d'aquests dies de després de Nadal l'havia ferit de no gaire gravetat. Al mar, com a força viva de la naturalesa, no li escau el qualificatiu de "salvatge" i menys encara d'"assassí". Potser som nosaltres els qui ens hem refiat massa de la seva calma, considerada com a estadísticament predominant, i moguts per l'avarícia i el lucre al preu que sigui, hem construït el més a la vora possible del mar per guanyar diners, no pas per res més.
Prenguin nota ara els defensors del possible pàrquing subterrani del Passeig de Lloret del que ha passat al de Blanes, que sempre es posa com a model. I encara hem de dir que si a Lloret el temporal d'aquests dies no ha estat tan destructiu com a Blanes o Tossa és segurament per la grandesa d'aquesta platja, gairebé única i privilegiada, tan uniforme i compensada. Però compte, que ja s'hi va fer un gran error anys enllà: la supressió de la platja de Sa Caleta (Rosamar) per fer-hi un aparcament, que en la part més ample té 80 metres. Abans dels anys 70 la platja, que començava immediatament després de la baixada de Pau Casals (aleshores 14 d'abril o 2 de febrer, d'acord amb la República o amb el franquisme posterior), feia uns 120 metres, que per aportació de sorra (temporal de Garbí, sempre més fluix) podia arribar als 140 metres; o per sostracció de sorra (temporal de Llevant) podia reduir-se als 80 metres; d'on resulta que sempre hi havia platja més o menys llarga; però ara, no. En fer el gran disbarat de construir un mur al llarg de "sa pallissada", que comença a robar areny a l'altura del carrer de la Sènia del Barral per acabar, sempre obliquament contra la platja, al pàrquing esmentat, el mar amb corrent de Llevant s'emporta tota la sorra de davant de l'aparcament, que si no hi fos, només se n'emportaria uns 40 metres, com hem dit abans. Si a aquest gran disbarat se n'afegeixen de menors, com la supressió de totes les rieres que aportaven sorra, podrem potser entendre que la platja de Lloret aguanta el que pot, i encara podem estar contents. I entenguem tots els qui no estem interessats en diners (que som ínfima minoria) que la solució és doble: fora pàrquing (tot) del Rosamar i oblidar-se per sempre del pàrquing del Passeig. I no cal ser tècnic en ciències del mar, només cal haver-hi viscut, haver escoltat els pescadors i tenir una mica de sentit comú; i la raó al temps.
platja de lloret de mar Una forta garbinada de 1915
Ni les torres se salvaven dels temporals, en un moment que la platja estava menys envaïda per l'obra humana pocs arquitectes van tenir en compte la memòria històrica i els cronistes. En aquesta foto els patis o sortides de les cases senyorials que donaven de cara al mar en el sector de garbí van rebre, ben sovint, l'acció destructora dels temporals. Va ser especialment fort el del 20 de febrer del 1915.
ajuntament de lloret de mar Un passeig on abans hi havia mar
sílvia baró/capsadefotos.blogspot.com
Un cronista dels temporals de 1772 a Lloret de Mar va deixar escrit, "si tornen a veure fornida la platja, no pensin fabricar cap casa a la part de migdia, que el mar se'n recorda dels seus principis". Però els lloretencs de 1872 van contruir la Casa de la vila molt més avançada que les altres edificacions i, efectivament, les onades van amenaçar-la l'any 1915 i es van haver de reforçar els fonaments. .
Saura recorda als municipis que la Generalitat no té l'única responsabilitat
La factura del temporal a la província superarà els deu milions d'euros
GIRONA AGÈNCIES/DDG
Saura va manifestar que "el que cal és que es millorin els plans de protecció civil del govern, però que també es millorin els plans de protecció civil municipals, perquè per exemple les policies locals, en els municipis on n'hi ha, són importantíssimes. És importantíssim que la protecció civil no es vegi només exclusivament com una responsabilitat, que ho és, del Govern català sinó que també del conjunt d'administracions i en aquest cas també dels municipis". La Generalitat va estimar que la factura del temporal que ha afectat Catalunya en els últims dies serà de desenes de milions d'euros si es té en compte que només l'arranjament del passeig marítim de l'Escala i el dels accessos a Montserrat serà de 5 i 1,5 milions, respectivament, fins ara úniques xifres donades per la Generalitat.
En aquest sentit el conseller Nadal va manifestar que "està tot individualitzadament detallat i ara costarà poc fer-ne una avaluació". Tot i així, Nadal va apuntar la possibilitat que només l'arranjament del'Escala costi més de cinc milions d'euros. A més, les obres portuàries ja previstes a Llançà ascendiran a 3,2 milions i les de Blanes, a 22.
El clot d'Espolla neix de nou
El conegut estany intermitent d´Espolla torna a estar ple arran de les últimes pluges i nevades. Feia prop de dos anys que no creixia tant i és que aquest fenomen només té lloc quan l'estany de Banyoles sobreix. Pel que fa als embassaments, les conques internes catalanes han arribat al 72,72 per cent de la seva capacitat gràcies a les pluges i la neu dels últims dies. Aquesta xifra suposa quasi el triple de la capacitat dels embassaments catalans de fa un any, que es trobaven al 26,47 per cent. Sau està ja al 58,42 per cent de la seva capacitat i Susqueda gairebé al 78. Boadella, al seu torn, ha crescut ja fins al 41 per cent.
"No cal declarar zona catastròfica".
El subdelegat del Govern, Francesc Francisco-Busquets, va manifestar que encara tardaran uns dies a tenir una xifra del cost dels danys perquè els ajuntaments encara estan fent les valoracions de desperfectes. El subdelegat no es va mostrar partidari de declarar zona catastròfica els municipis afectats i va afirmar que les tasques de neteja estaran completament acabades en dues setmanes. "En uns quinze dies s'haurà fet l'endreça primera. S'hauran reparat llums, s'hauran reparat arbrats que han caigut, algunes casetes de salvament o balustrades que han caigut. Això no costarà gaire. El que passa és que la qüestió de fons tardarà més i per exemple, l'Escala, aquest passeig, tot i que val la pena reconsiderar-lo tot i fer una actuació de futur, aquesta primera actuació, per reparar el que ha passat, l'haurem de fer igualment". L'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, va dir que s'haurà d'incrementar la xifra de 5 milions d'euros anunciats per la Generalitat com a primera estimació per refer el passeig. Va explicar que la llevantada ha fet evident que cal aixecar un nou passeig, perquè l'actual està bombat per sota. L'alcalde considera que tenir arranjat el passeig per aquest estiu és difícil. Artur Mas, va lamentar que el Govern es vulgui "treure les puces de sobre" i expulsar la responsabilitat en la gestió del temporal.girona ddg
Un vehicle va quedar colgat d'aigua quan travessava el pas per sota de la via al rierany dels Frares de Pineda. Foto: T.M.
.jpg)
.
.
