dimecres, 31 de desembre del 2008

Més sobre la llevantada de la setmana passada a Blanes, 31/12/08...

Sembla que, un cop passat el temporal i la lamentació pels danys produïts, mentre uns es preocupen per mantenir un estil de gestió que, temporal rera temporal, demostra ser erroni, els mitjans de comunicació obren la porta a les veus crítiques d’aquest model. Raó envers guanys (de pocs) i despeses (de tots), potser aquest any nou que comencem demà ens porti una mica de seny, humilitat i sentit de la responsabilitat als que fins ara han demostrat que no es mereixen poca cosa més que arrossegar-se per la vida desitjant un final econòmicament daurat... ... ... què innocent!!!!!!!!


Diari de Girona 31/12/08 Tema del dia...

Quan l'home envaeix el mar

Experts expliquen com les aigües recuperen el seu espai natural

El temporal deixa un litoral destrossat pendent de declarar-se zona catastròfica. Passades les alarmes arriba el moment de fer balanç de danys i preguntar-se què falla a la Costa Brava quan hi ha passejos que cada llevantada desapareixen. Malgrat això un temporal d'aquesta magnitud i conseqüències no el recordaven ni els més grans.
.

arxiu municipal de lloret de mar. Temporals del 1915 i el 1926 i 27.Esvoranc causat per una garbinada el 1915 davant l'ajuntament .L'avui carrer Cervantes negat pel mar el 1926. El 1927 va quedar parcialment destrossat el sector de llevant.

Un cop ha frenat el temporal ara és moment d'avaluar desastres, preguntar-se les causes, fer autocrítica i buscar solucions. Un veí de Blanes de 71 anys, Antonio Viñas, feia memòria ahir i destacava que no recordava una llevantada tan virulenta a la Costa Brava amb tots els anys que carrega a l'esquena. El problema principal d'aquest temporal és que d'aquesta virulència es presenten amb escassa recurrència, com a molt cada cinquanta o cent anys, destacava ahir un biòleg i investigador del CSIC de Blanes, Enric Ballesteros.
L'home ha construït en els darrers anys en llocs on el mar molt de tant en tant també té el seu espai. Si ens centrem en Blanes, on el passeig ha quedat de tot destrossat, el problema encara és més greu perquè ocupava plenament tota la zona de platja, sensible a qualsevol temporal i per aquest motiu és "lògic que quedin envaïdes". La resta de passejos a zones de rereplatja haurien de guardar també espai de transició. De totes maneres cal tenir en compte que no han estat només els homes els que han patit les conseqüències, el mateix passa amb les espècies marines. Moltes espècies han anat a parar a les platges, així han sortit molt més malaparats que nosaltres pel que fa a víctimes. I és que "l'home es posa més enllà del que li toca i la natura, de tant en tant, li ho recorda", va acabar recordant l'investigador del CSIC de Blanes amb un to més aviat crític.
Les imatges d'aquests dies eren passejos destrossats, vaixells al mig de carrers i brutícia a platges amb poca sorra de forma generalitzada a la costa catalana. El passeig de Lloret de Mar a principis de segle donava de seguida pas a la platja, tot i que l'ajuntament s'hi acostava perillosament. Lloret ha patit menys durant aquesta llevantada, però el temporal més fort que recorden es remunta al 1947, quan les onades van destruir tot el veïnat de pescadors de Venècia.
La història ens recorda que els temporals vénen en cicles d'uns tres anys i que les platges obertes i profundes com les de Lloret, Tossa i Blanes són de les que pateixen més ja que a les ones els és possible agafar més impuls quan s'apropen al litoral, explica l'antropòleg lloretenc, Jordi Drapé.

Mar assassina?

ORIOL COLOMER CARLES LLORET
Aquest sorprenent adjectiu va ser proferit per una persona interrogada per la TV3 a qui el temporal marítim d'aquests dies de després de Nadal l'havia ferit de no gaire gravetat. Al mar, com a força viva de la naturalesa, no li escau el qualificatiu de "salvatge" i menys encara d'"assassí". Potser som nosaltres els qui ens hem refiat massa de la seva calma, considerada com a estadísticament predominant, i moguts per l'avarícia i el lucre al preu que sigui, hem construït el més a la vora possible del mar per guanyar diners, no pas per res més.
Prenguin nota ara els defensors del possible pàrquing subterrani del Passeig de Lloret del que ha passat al de Blanes, que sempre es posa com a model. I encara hem de dir que si a Lloret el temporal d'aquests dies no ha estat tan destructiu com a Blanes o Tossa és segurament per la grandesa d'aquesta platja, gairebé única i privilegiada, tan uniforme i compensada. Però compte, que ja s'hi va fer un gran error anys enllà: la supressió de la platja de Sa Caleta (Rosamar) per fer-hi un aparcament, que en la part més ample té 80 metres. Abans dels anys 70 la platja, que començava immediatament després de la baixada de Pau Casals (aleshores 14 d'abril o 2 de febrer, d'acord amb la República o amb el franquisme posterior), feia uns 120 metres, que per aportació de sorra (temporal de Garbí, sempre més fluix) podia arribar als 140 metres; o per sostracció de sorra (temporal de Llevant) podia reduir-se als 80 metres; d'on resulta que sempre hi havia platja més o menys llarga; però ara, no. En fer el gran disbarat de construir un mur al llarg de "sa pallissada", que comença a robar areny a l'altura del carrer de la Sènia del Barral per acabar, sempre obliquament contra la platja, al pàrquing esmentat, el mar amb corrent de Llevant s'emporta tota la sorra de davant de l'aparcament, que si no hi fos, només se n'emportaria uns 40 metres, com hem dit abans. Si a aquest gran disbarat se n'afegeixen de menors, com la supressió de totes les rieres que aportaven sorra, podrem potser entendre que la platja de Lloret aguanta el que pot, i encara podem estar contents. I entenguem tots els qui no estem interessats en diners (que som ínfima minoria) que la solució és doble: fora pàrquing (tot) del Rosamar i oblidar-se per sempre del pàrquing del Passeig. I no cal ser tècnic en ciències del mar, només cal haver-hi viscut, haver escoltat els pescadors i tenir una mica de sentit comú; i la raó al temps.


platja de lloret de mar Una forta garbinada de 1915


Ni les torres se salvaven dels temporals, en un moment que la platja estava menys envaïda per l'obra humana pocs arquitectes van tenir en compte la memòria històrica i els cronistes. En aquesta foto els patis o sortides de les cases senyorials que donaven de cara al mar en el sector de garbí van rebre, ben sovint, l'acció destructora dels temporals. Va ser especialment fort el del 20 de febrer del 1915.


ajuntament de lloret de mar Un passeig on abans hi havia mar


sílvia baró/capsadefotos.blogspot.com

Un cronista dels temporals de 1772 a Lloret de Mar va deixar escrit, "si tornen a veure fornida la platja, no pensin fabricar cap casa a la part de migdia, que el mar se'n recorda dels seus principis". Però els lloretencs de 1872 van contruir la Casa de la vila molt més avançada que les altres edificacions i, efectivament, les onades van amenaçar-la l'any 1915 i es van haver de reforçar els fonaments. .

Saura recorda als municipis que la Generalitat no té l'única responsabilitat

La factura del temporal a la província superarà els deu milions d'euros

GIRONA AGÈNCIES/DDG
El president de la Generalitat, José Montilla, es va reunir ahir amb el vicepresident del Govern català, Josep Lluís Carod Rovira, el conseller d'Interior, Joan Saura i el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, per avaluar els efectes del temporal així com el funcionament del dispositiu d'emergència posat en marxa.
Saura va manifestar que "el que cal és que es millorin els plans de protecció civil del govern, però que també es millorin els plans de protecció civil municipals, perquè per exemple les policies locals, en els municipis on n'hi ha, són importantíssimes. És importantíssim que la protecció civil no es vegi només exclusivament com una responsabilitat, que ho és, del Govern català sinó que també del conjunt d'administracions i en aquest cas també dels municipis". La Generalitat va estimar que la factura del temporal que ha afectat Catalunya en els últims dies serà de desenes de milions d'euros si es té en compte que només l'arranjament del passeig marítim de l'Escala i el dels accessos a Montserrat serà de 5 i 1,5 milions, respectivament, fins ara úniques xifres donades per la Generalitat.
En aquest sentit el conseller Nadal va manifestar que "està tot individualitzadament detallat i ara costarà poc fer-ne una avaluació". Tot i així, Nadal va apuntar la possibilitat que només l'arranjament del'Escala costi més de cinc milions d'euros. A més, les obres portuàries ja previstes a Llançà ascendiran a 3,2 milions i les de Blanes, a 22.
El clot d'Espolla neix de nou
El conegut estany intermitent d´Espolla torna a estar ple arran de les últimes pluges i nevades. Feia prop de dos anys que no creixia tant i és que aquest fenomen només té lloc quan l'estany de Banyoles sobreix. Pel que fa als embassaments, les conques internes catalanes han arribat al 72,72 per cent de la seva capacitat gràcies a les pluges i la neu dels últims dies. Aquesta xifra suposa quasi el triple de la capacitat dels embassaments catalans de fa un any, que es trobaven al 26,47 per cent. Sau està ja al 58,42 per cent de la seva capacitat i Susqueda gairebé al 78. Boadella, al seu torn, ha crescut ja fins al 41 per cent.



"No cal declarar zona catastròfica".

El subdelegat del Govern, Francesc Francisco-Busquets, va manifestar que encara tardaran uns dies a tenir una xifra del cost dels danys perquè els ajuntaments encara estan fent les valoracions de desperfectes. El subdelegat no es va mostrar partidari de declarar zona catastròfica els municipis afectats i va afirmar que les tasques de neteja estaran completament acabades en dues setmanes. "En uns quinze dies s'haurà fet l'endreça primera. S'hauran reparat llums, s'hauran reparat arbrats que han caigut, algunes casetes de salvament o balustrades que han caigut. Això no costarà gaire. El que passa és que la qüestió de fons tardarà més i per exemple, l'Escala, aquest passeig, tot i que val la pena reconsiderar-lo tot i fer una actuació de futur, aquesta primera actuació, per reparar el que ha passat, l'haurem de fer igualment". L'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, va dir que s'haurà d'incrementar la xifra de 5 milions d'euros anunciats per la Generalitat com a primera estimació per refer el passeig. Va explicar que la llevantada ha fet evident que cal aixecar un nou passeig, perquè l'actual està bombat per sota. L'alcalde considera que tenir arranjat el passeig per aquest estiu és difícil. Artur Mas, va lamentar que el Govern es vulgui "treure les puces de sobre" i expulsar la responsabilitat en la gestió del temporal.girona ddg

Grues (Grus grus) a Santa Maria de Palautordera 31/12/08. Miquel Vall-llosera

Aquest matí en Miquel Vall-llosera ha vist un estol de 18 grues (Grus grus) aixecant-se als camps de Can Carbonell (Santa Maria de Palautordera), que han format una delta i han marxat direcció S-SO.

dimarts, 30 de desembre del 2008

Història... Efectes del temporal del 2 de desembre del 1959 al Pla de Grau (Malgrat de Mar)

Copio literalment un post del blog el meu gos i jo, Comentaris de Malgrat i d'arreu...

La llevantada de Sant Esteve i altres temporals
Blog “el meu gos i jo”, 30/12/08
.

Tothom ha pogut veure els efectes de temporal que el dia de Sant Esteve va assotar la costa. Hi ha hagut comentaris de tota mena, des dels que diuen que això no havia passat mai, fins als que ens expliquen que aquestes catàstrofes són la conseqüència del canvi climàtic.

I és que, en temes com aquest del temps, acostumem a tenir una memòria més aviat fluixa. Temporals com el que acabem de sofrir no són, per sort, massa freqüents, però tampoc podem dir que com aquest darrer no n’havíem vist mai. Potser els temporals d’aquest tipus que han afectat en el passat la nostra costa no han fet tant de mal com aquest darrer, però això és perquè abans no hi havia tants equipaments com ara a la vora del mar.

Tenia a la memòria un temporal molt important durant el qual les onades varen negar parcialment el Pla de Grau, però no recordava exactament quan va ser. En vaig trobar la ressenya a la VOZ de Malgrat del mes de gener del 1960, on se’ns explica que aquest temporal es va produir a primers de desembre del 1959:

Fuerte temporal

A principios del fenecido Diciembre, fuertes temporales de mar revistieron caracteres de imponentes, presagiando fatales consecuencias, pues algunas olas, convertidas en montañas líquidas, llegaron, en su rompiente, a los lindes del Paseo de José Antonio. En la bahía que forma la parte que limita con el río Tordera, se inundaron algunos campos de cultivo, cuyas cosechas se habrán perdido irremisiblemente.

Al llibre “Malgrat, cent anys d’història”, venen dues fotos de l’Antoni Poch sobre aquest temporal. Les fotos (que reprodueixo) mostren els camps inundats per l’aigua del mar a causa del temporal citat i uns homes obrint rases per poder evacuar l’aigua. Estan datades, segons diu el llibre, del 2 de desembre del 1959.

No sé si el temporal del dia de Sant Esteve proppassat ha estat més important que el de principis de desembre del 1959, ja que no he pogut trobar les dades meteorològiques precises d’aquest darrer. El que es pot dir, però, és que el temporal de l’any 1959 no va ser produït per una llevantada, sinó que els vents dominants a la nostra costa eren més aviat del del sud-oest, ja que la borrasca estava situada just al nord de Galícia, com es pot veure en el mapa del temps publicat per la Vanguardia. Les cròniques de l’època descriuen que, durant la nit del 1 al 2 de desembre del 1959 el nord de la península va ser afectat per uns vents molt forts, que en alguns llocs varen superar els 140 km/hora.

.......................................

Trobareu molta informació històrica de Malgrat de Mar a aquest blog. Podeu accedir aquí.

Port d’Arenys de Mar 30/12/08. Enric Badosa

Avui al port d'Arenys de Mar, l’Enric Badosa ha vist...

encara el remena-rocs (Arenaria interpres)
2 blauets (Alcedo atthis), un mascle i una femella
13 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
1 gavina corsa (Larus audouinii) adulta
.

remena-rocs (Arenaria interpres)
fotografia de l’Enric Badosa

blauet (Alcedo atthis)
fotografia de l’Enric Badosa

Més sobre la llevantada de la setmana passada a Blanes, 30/12/08...

Blanes demanarà que es declari el municipi “zona catastròfica”
Malgrat confidencial 30/12/08

Ahir al vespre, Blanes va celebrar la darrera sessió plenària de l’any 2008. Abans però, va tenir lloc un ple amb caràcter d’urgència per tractar les destrosses causades pel temporal de llevant durant el dia de Sant Esteve.
Tots els grups polítics amb representació municipal van acordar per unanimitat sol·licitar que es declari el municipi “zona catastròfica”. La proposta també inclou la construcció d’un mur de contenció al port, l’execució immediata del projecte del passeig de s’Abanell i demanar ajuts econòmics per als damnificats pel temporal.


Platges escurçades al Maresme.
El Punt 30/12/08

A Mataró s'enfonsa part d'un immoble deshabitat i les onades entren als càmpings de la Tordera
.

Un vehicle va quedar colgat d'aigua quan travessava el pas per sota de la via al rierany dels Frares de Pineda. Foto: T.M.

El temporal de mar del dia 26 i el fort vent del cap de setmana han deixat un paisatge peculiar a la costa del Maresme, amb unes platges reduïdes davant l'avanç salvatge d'unes onades que van arribar als cinc metres d'altura. A banda de les destrosses al litoral, a les quals cal afegir les que van afectar els càmpings de la desembocadura de la Tordera, la majoria de sortides que van haver de fer els bombers van ser per enretirar arbres dels camins i carreteres, per assegurar els cables elèctrics i per treure aigua sobretot dels accessos a les platges. La mort d'un submarinista a Llavaneres és la conseqüència més greu del mal temps.

Platges reduïdes a la meitat en la majoria dels casos i en espera d'un temporal de garbí, que, com asseguren els pescadors, tornarà a portar la sorra al litoral del Maresme. Aquesta és la imatge més repetida poc després d'haver suportat una de les pitjors llevantades que es recorden a la comarca però que no ha provocat danys tan destacats com a la comarca veïna de la Selva. Si més no l'estructura dels passejos ha aguantat força, encara que bona part dels accessos subterranis cap a les platges per a vehicles van quedar colgats d'aigua. Al rierany dels Frares, que separa Pineda i Calella, un automobilista va voler provar sort però es va quedar aturat sota l'aigua i va deixar el vehicle inservible.

Els més afectats pel temporal de mar van ser novament els càmpings propers a la desembocadura de la Tordera, que ahir avaluaven els danys de les onades que havien entrat dins les instal.lacions a tocar de les caravanes. En alguns camins de platja com el que uneix la Musclera d'Arenys de Mar i Caldes d'Estrac ahir encara hi arribaven les onades que alhora eren aprofitades per una vintena de surfistes.

Pel que fa a la capital, Mataró, de la trentena d'incidents de què es va informar ahir des de l'Ajuntament, destaca l'enfonsament de part d'un immoble deshabitat a la zona de Sant Simó –amb les consegüents afectacions del trànsit– una embarcació enfonsada al port i la caiguda d'una tanca publicitària sobre la caseta de l'ONCE entre el Camí Ral i l'avinguda de Jaume Recoder. (Aquesta informació ha estat elaborada per Elena Ferran, Teresa Márquez i Lluís Martínez).

L'excepcionalitat del temporal no estalvia algunes reflexions
El Punt 30.12.2008

És innegable que el litoral català ha patit un temporal de característiques excepcionals que no es donaven des de feia molts anys. La major part de la costa gironina ha patit conseqüències de tot tipus –en establiments i propietats privades, i en equipaments públics, sobretot passejos marítims i ports– que també han afectat determinades platges de la costa de Barcelona. Els danys són tan importants que ahir la majoria de municipis afectats eren encara incapaços de fer un recompte del cost de la reconstrucció. D'aquest episodi, se n'ha de destacar en primer lloc la ràpida reacció de les administracions, sobretot de la del govern català, que en ple temporal, i per mitjà del conseller Nadal, ja anunciava un pla d'urgència per afrontar els danys. Però deixant de banda si l'alerta del temporal es podia haver fet amb més o menys intensitat, percepció que entra en el terreny de la subjectivitat, el que sí sembla evident és que la majoria de danys –a excepció dels ports– s'han produït en zones en les quals potser ja no s'hi hauria d'haver edificat mai. El que no ha protegit la llei de costes –perquè es va aprovar molt més tard que determinades construccions fruit de plans generals predemocràtics– és en molts casos el que ara s'ha endut el temporal. Aquesta és una lliçó que ja hauríem d'haver après: el mar vol el seu terreny i construir-hi té conseqüències. El paradigma n'és el passeig de s'Abanell de Blanes, on els recursos que s'hi aboquen semblen condemnats que se'ls endugui l'aigua cada dos per tres. El temporal d'ara hauria de ser una bona ocasió per repensar-se si en alguns casos cal tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. I, finalment, caldria que tots admetéssim que el turisme tafaner que es produeix just després d'una catàstrofe –i que en aquest cas va dur molta gent arran de platja malgrat els consells de quedar-se a casa– sovint no és res més que un acte d'inconsciència.

L'Estat també promet accions d'urgència per als municipis afectats pel temporal
El Punt 30.12.2008

La Generalitat es compromet a estudiar de manera individualitzada totes les reclamacions dels ajuntaments

El subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets, va continuar ahir visitant algunes de les poblacions més afectades per conèixer in situ els efectes del temporal. El subdelegat va prometre als ajuntaments, després que diumenge ho fes la Generalitat, que hi haurà «accions i decisions d'urgència», i que totes les administracions «estaran a l'altura de les circumstàncies». Francisco-Busquets va assenyalar que de moment, però, s'està en fase «d'avaluació i diagnosi». Per altra banda, el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, en una visita a Castell-Platja d'Aro es va comprometre en nom de la Generalitat a estudiar de manera individualitzada totes les reclamacions dels municipis i va anunciar que «la situació comença a estar normalitzada».

«Ningú es farà l'avar», va dir el subdelegat en referència al suport de les administracions a les localitats afectades. Francisco-Busquets va destacar que ara s'està en un moment d'«inventari, avaluació i diagnosi», i que els ajuntaments han d'assumir la tasca «d'endreçar». Posteriorment, afirma el subdelegat, «s'haurà de veure què ens toca assumir». Per ara, però, assenyala que «és prematur dir coses concretes».

Sobre Blanes, Francisco-Busquets va afirmar que s'intentarà accelerar el projecte del nou passeig de s'Abanell i el del port, mentre que a Tossa, després de treure tot el munt de sorra que colga la zona de la riera s'haurà d'examinar els danys als serveis. Francisco-Busquets també va afirmar que s'intentarà accelerar el projecte de les Ribes de Cadaqués i del passeig de l'Escala, tot i que en aquest cas va afirmar que de moment s'ha de reparar el que hi ha malmès.

Per altra banda, el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, es va comprometre en nom de la Generalitat a estudiar «cas per cas» totes les reclamacions de danys dels ajuntaments afectats. Martinoy, durant la seva visita a Castell-Platja d'Aro, va distingir quatre tipus de danys provocats pel temporal. D'una banda, els danys en béns privats, sobretot en embarcacions i afectacions en baixos i locals de primera línia de mar. Pel que fa a les embarcacions, el govern està treballant amb la direcció general de Pesca per estudiar les línies d'ajut sobretot per a la reparació de les naus; i pel que fa als locals privats, Martinoy va recomanar fer al més aviat possible les gestions amb les companyies asseguradores, amb l'ajuda, «si cal», de l'assessorament dels ajuntaments. En segon lloc, hi ha els danys en els passeigs marítims, on hi ha competència compartida entre el governs estatal, municipal i de la Generalitat. Un tercer grup són els danys en els ports, on el conseller Joaquim Nadal ja va anunciar que es posarà en marxa un pla per començar les reparacions urgents. Pel que fa als equipaments municipals malmesos, la Generalitat espera els informes dels tècnics per activar les diferents línies d'ajuts. En un primer anàlisi es considera que hi ha hagut una afectació «greu» a Llançà, Portbou, l'Escala i Blanes.

CRÍTIQUES DE CIU
El diputat de CiU al Parlament Eudald Casadesús i el diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà van anunciar ahir que la federació demanarà explicacions als governs català i espanyol sobre la seva actuació durant el temporal i «molt especialment per les conseqüències que hi ha hagut». CiU creu que el govern «ha d'explicar com i de quina manera va actuar tant abans, quan tenia les previsions que existien, com durant el temporal, i també què és el que està fent en aquests moments per posar remei a les destrosses». Avui mateix, el líder de CiU, Artur Mas, visitarà poblacions afectades.

Blanes vol agilitzar els projectes
El Punt 30/12/08

El consistori demana que s'executin d'urgència els projectes del nou dic, l'ampliació del port i el nou passeig de s'Abanell

Les restes d'un vaixell partit en dos, a la platja de Blanes. Foto: JORDI COLOMER

Blanes va demanar ahir a les administracions que s'executin urgentment els projectes de nou dic, el de l'ampliació del port i el del nou passeig de s'Abanell. Tots aquests projectes s'haurien d'iniciar l'any 2009. El del nou passeig, per exemple, està previst que comenci a finals de l'estiu vinent. L'Estat es va comprometre fa mesos a enviar a l'Ajuntament el projecte definitiu, però el consistori encara ara l'espera. El subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets, es va comprometre ahir a «accelerar» aquests projectes. «Intentarem avançar la declaració d'impacte ambiental perquè es pugui fer el dic de contenció», va dir. Sobre la quantificació dels danys, ahir encara s'estava en fase d'avaluació, i no se sabia encara el cost total de la tragèdia.

Pel que fa a l'estat de la zona afectada per la brutal llevantada, contràriament al que era habitual, aquest cop la platja de s'Abanell ha estat molt menys afectada pel temporal i ha resistit bastant millor que la zona de la badia, on l'espectacle encara ahir era desolador. El regidor de Serveis Municipals i Brigada d'Obres i Medi Ambient, Celestino Lillo, va assenyalar ahir que es necessitarà «pel cap baix una setmana» per endreçar mínimament la primera línia de mar. Sobre el vaixell embarrancat i l'altre que està partit, tots dos a la platja de la badia, Lillo va afirmar que l'Ajuntament no farà res encara, ja que les asseguradores han de fer els peritatges i no es pot moure cap element.

Mentrestant ahir les màquines continuaven les tasques de retirada de sorra del passeig, i també dels fragments dels vaixells que han envaït la platja. Totes aquestes feines, envoltades de curiosos i mitjans de comunicació, que amb les seves càmeres gravaven encara ahir la dantesca imatge de la platja de Blanes. El regidor Lillo espera que la celeritat amb què estan fent-se els treballs permeti que demà mateix l'habitual mercat que té lloc al passeig del mar es pugui fer sense problemes d'espai. Quant al pàrquing inundat, ahir encara se'n treien cotxes i aigua, i Lillo va assenyalar que d'aquí a pocs dies potser entrarà un altre cop en servei per als abonats.

Fonts de l'Ajuntament van destacar també que la part que més ha aguantat de tota la línia costanera de Blanes és la zona on es va construir l'escullera a s'Abanell. Aquest tram ha resistit força l'envit del mar, tot i que, com a pertot, la platja ha quedat pràcticament engolida pel mar. No obstant això, no hi hagut cap zona sense una afectació mínima, i ahir també es podien veure màquines treballant en diverses zones de s'Abanell, on hi ha hagut desperfectes diversos.

Mas denuncia que el Govern té paralitzades obres que haguessin reduït el temporalMas denuncia que el Govern té paralitzades obres que haguessin reduït el temporal
Diari de Girona 30/12/08

El president de CiU, Artur Mas, ha recorregut aquest matí diversos municipis del litoral català castigat pel temporal per denunciar que el president català, José Montilla, i el seu govern tenen "paralitzades obres que haurien permès reduir els efectes del temporal".

AGÈNCIES Mas ha declarat a Blanes (Selva), una de les zones més castigades pel fort onatge dels últims dies, la seva disposició a col·laborar amb els ajuntaments i persones afectades "per fer un seguiment puntual del que cal fer i exigir la Generalitat que estigui a l'altura de les circumstàncies en les seves competències, i per pressionar el Govern espanyol perquè faci la feina de restauració ràpida de tot el que ha quedat malparat".
"Encara que la inclemència del temps va ser especialment dura, si el Govern de la Generalitat no hagués paralitzat les millores i ampliacions de determinats ports de la costa, alguns dels efectes s'haguessin pogut evitar, per exemple a Blanes", ha subratllat Mas, segons un comunicat de CiU.
El líder convergent ha explicat que el Govern "fa dos anys que té aprovat el projecte d'ampliació del port de Blanes, està pressupostat en 22 milions d'euros i està frenat per part del Govern".

Mas ha expressat el desig que la desgràcia "com a mínim, serveixi d'estímul perquè el Govern de la Generalitat es posi a treballar i iniciï els projectes de millora dels ports que fan falta, per millorar les condicions d'una part de les poblacions costaneres catalanes".

Ports de la Generalitat actua per recuperar la normalitat a Blanes i Llançà
Diari de Girona 30/12/08

Ports de la Generalitat ha iniciat els treballs més urgents i necessaris a Blanes i Llançà per tal d'intentar restablir la normalitat de la zona nord del litoral català. Durant la jornada d'ahir es van restablir les xarxes de serveis (aigua i llum) afectades per les destrosses provocades pel temporal. A Blanes es van reomplir de formigó els esvorancs del moll pesquer causats per la caiguda de diversos elements. A les imatges, la seqüència d'una onada sobre el port de Blanes el primer dia de temporal.

Orenetes vulgars (Hirundo rustica) a Riells i Viabrea 29/12/08. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist 4 orenetes vulgars (Hirundo rustica) en vol baix cap al sud sobre Riells i Viabrea. Citació hivernal.

També alguns lluers (Carduelis spinus).

Ahir 28/12/08 al mateix lloc...

1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) en vol baix direcció a Les Llobateres (Sant Celoni).
2 tords ala-roig (Turdus iliacus)

Més sobre la llevantada del cap de setmana a Blanes, 29/12/08...

S’ACABA EL TEMPORAL (pdf)

NOTA INFORMATIVA ELABORADA PEL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA DILLUNS 29-12-08 A LES 15:00 h

Trobareu informació, entre d’altres, de les precipitacions acumulades els dies 26 i 28/12/08.

I copio literalment un fragment interessant...

Pel que fa a l’onatge, les boies meteorològiques gestionades per Ports de la Generalitat, el DPTOP i el Servei Meteorològic de Catalunya, en col·laboració amb el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, han mesurat onades de fins a prop de 9 metres a la badia de Roses, de 8 metres davant de Blanes, de més de 7 metres davant del delta del Llobregat, i de prop de 6 metres a cap Tortosa (davant del delta de l’Ebre). Cal tenir en compte, però, que aquestes dades corresponen a una certa distància de la costa, concretament on la fondària del mar és de 50 metres.

Aquests valors no són els màxims mesurats per les boies en els seus 24 anys d’existència, tot i que poques vegades han estat superats. L'onada màxima de la sèrie és de 10.4 metres a Roses, mesurada el 18 d'octubre de 2003. Els temporals de la tardor de l’any 2001 també van donar lloc a onades màximes superiors, amb 9.9 m a cap Tortosa, 9.8 a Roses i 8.3 a Blanes.

En oceanografia, però, s’utilitza l’alçada d’onada significant (mitjana del terç d’onades més altes d’un registre horari) com a valor representatiu de l’estat de la mar. Si ens referim a aquest paràmetre, els valors màxims mesurats a les quatre boies entre la tarda del 26 i el matí del 27 van ser de 5.9 metres a Roses, de 4.7 al Llobregat, de 4.6 a Blanes i de 3.2 a cap Tortosa.


........................................................................

Tallen l’accés al port de Blanes per evitar que hi entrin els curiosos
(Vídeo) Malgrat confidencial 29/12/08

Recorregut aeri per la costa
(Vídeo) Telenotícies TV3, 28/12/08

Comencen a avaluar els danys
(Vídeo) Telenotícies TV3, 28/12/08

Blanes Storm Dec 2008
YouTube 29/12/08

Temporal Blanes desembre 2008 Efectes sobre el port
YouTube 29/12/08

.........................................................................

El govern prepara un pla d'urgència per afrontar els danys del temporal a la costa
29.12.2008 EL PUNT

Inclourà actuacions en ports i passejos marítims, i també s'estudia habilitar crèdits per als particulars

El govern de la Generalitat va anunciar ahir un pla per afrontar d'urgència els danys causats pel temporal que a assotat aquests tres últims dies la Costa Brava. El pla, segons va explicar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, consistirà en actuacions d'urgència en ports i passejos marítims afectats, i també s'estudiarà la creació d'una línia de crèdits per als particulars afectats. Mentrestant, ahir als municipis més castigats per la llevantada es va intentar recuperar al màxim una normalitat que encara tardarà dies a ser total, ja que la dimensió dels desperfectes, especialment en localitats com ara Tossa, Blanes i Platja d'Aro ha deixat un panorama desolador. A Blanes i Tossa avui se celebraran plens per avaluar la situació.

En declaracions efectuades a Ràdio Girona (SER), el conseller Joaquim Nadal va explicar que el pla d'actuació urgent s'articularà a través de l'empresa pública Ports de la Generalitat. El conseller gironí va posar molt d'èmfasi en els ports de Llançà i Blanes, on els danys en els dics han estat estructurals i necessiten la construcció urgent de dics d'abric, ja que un altre temporal podria destruir-los.

L'ESCALA.
En el cas del passeig escalenc, Joaquim Nadal va anunciar que es farà un projecte, conjuntament amb l'Ajuntament, per fer-lo tot nou, perquè l'actual (del qual han quedat destruïts uns seixanta metres) és poc sòlid. «Hem de fer un projecte ràpid i a fons que signifiqui superar tots els defectes que tenia un passeig que havia quedat bombat per sota i era poc sòlid», va declarar el conseller a l'emissora esmentada.

BLANES.
En aquest cas s'instarà el ministeri i la conselleria de Medi Ambient que desbloquegin la declaració d'impacte ambiental que impedeix l'ampliació del port i la construcció d'un dic de reforç, del qual ja hi ha reservats i a punt de transferir-se a ports de la Generalitat un total de 22 milions d'euros. Pel que fa a s'Abanell, Nadal va anunciar negociacions amb el ministeri de Medi Ambient per resoldre definitivament els problemes estructurals endèmics.


LLANÇÀ.
També està previst fer-hi un dic de recés, que està aturat també per un problema ambiental.

PALAMÓS.
Al principal port del Baix Empordà s'actuarà per reparar l'escullera. Finalment, també s'actuarà a Portbou.

>«Ordre dins el desordre»

Així va definir ahir al vespre la situació l'alcaldessa de Tossa, Imma Colom, que a la tarda va reunir a la sala de plens més d'un centenar d'afectats pel temporal per començar a articular una oficina d'atenció que estarà centrada en assessorar les persones que hagin patit danys perquè reclamin les indemnitzacions. El consistori, a més, ha convocat avui a la una un ple extraordinari centrat en el temporal. A Blanes, on ahir també la situació estava en una normalitat precària, es prepara per al ple d'avui una declaració conjunta de tots els grups municipals demanant actuacions urgents, segons va informar el regidor Celestino Lillo. Precisament a Blanes, ahir, van anar-hi a visitar les zones afectades el president del PP a Girona, Josep Enric Millo, i la presidenta del PP català, la blanenca Alícia Sánchez-Camacho, que van reclamar a la Generalitat «una resposta urgent i eficaç» i que es desencallin els projectes pendents.

diumenge, 28 de desembre del 2008

Desembocadura i tram final del riu Tordera 28/12/08


Imatges del tram final del riu (vista des del pont de la carretera de Malgrat de Mar a Blanes) i de la desembocadura (vista des de la barra de sorra).

El riu baixa ple i arrossega fins a la platja branques, canyes i brossa que s’acumula al llarg de la costa, tenyeix de marró l’onatge amb els sediments, i fa que les aus aquàtiques es refugiïn al canyís de les ribes.

Imatges de la platja a la desembocadura…
.
.
Algunes aus surten del canyís tímidament i es deixen veure, entre altres…

2 rasclons (Rallus aquaticus)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 xarxets comuns (Anas crecca)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
1 boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) a tocar la platja
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
titelles (Anthus pratensis)
pit-roig (Erithacus rubecula)
rossinyol bord (Cettia cetti)
pardals xarrecs (Passer montanus) i comuns (Passer domesticus)
mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)

1 bernat pescaire (Ardea cinerea) al bosc de ribera
1 aligot comú (Buteo buteo) al tram final del riu
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus), sobre el riu i a un camp
>100 esplugabous (Bubulcus ibis) al riu i als camps adjacents

Al mar…

Gavines vulgars (Larus ridibundus)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
>10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) a tocar de platja
.

rascló (Rallus aquaticus)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i fotja vulgar (Fulica atra)

Més sobre la llevantada d'aquesta setmana, recull de notícies del 28/12/08...

L'embat de les ones deixa el litoral de Blanes totalment destrossat
(vídeo) Malgrat confidencial 27/12/08


La pitjor tempesta en molts anys deixa un rastre de devastació a la Costa Brava
El Punt 28/12/08

La força del mar destrossa el passeig marítim de l'Escala i el de Blanes i inunda habitatges i comerços a Tossa
.

Destrosses del temporal de llevant a s'Abanell, el passeig i el port de Blanes. Foto: LLUÍS SERRAT
.

Foto: EFE ROBIN TOWNSEND MIQUEL RUIZ LLUÍS SERRAT

De Blanes a més amunt de Cadaqués, el temporal de llevant ha deixat un rastre de destrucció evident a tota la primera línia de la Costa Brava, amb especial virulència a zones com ara Blanes, Tossa o l'Escala, però amb afectacions generalitzades a tot el litoral. La força del mar ha destruït un tram de cent vint metres del passeig marítim de l'Escala, nou de trinca i encara per estrenar i ha tornat a malmetre la platja de s'Abanell, a Blanes, on els pescadors van haver de passar la nit a dins dels vaixells per evitar que el temporal els enfonsés les barques. A Tossa, «el pitjor temporal en els darrers 50 anys» va inundar habitatges i comerços. El detector d'onades del Servei Metereològic de Catalunya, situat a Roses, en va registrar ahir una de nou metres.

Els efectes del temporal eren ahir visibles a qualsevol platja del litoral gironí, amb tones de brossa i sorra acumulada sobre passejos, roques i zones portuàries. La situació va ser especialment crítica entre la tarda de divendres i ahir a la matinada, quan el temporal va castigar de valent la majoria de les zones. Blanes, Tossa, Llançà o l'Escala presentaven ahir alguns dels paisatges més desoladors, tot i que, a diferència de les comarques barcelonines, on hi va haver tres morts, a la costa gironina no es van haver de lamentar desgràcies personals greus, tret del cas de Platja d'Aro, on un cop de mar va ferir quatre persones.

Un dels efectes col·laterals del temporal és el gran nombre de curiosos que va arrossegar cap a les zones afectades. En aquest sentit, el delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, va fer una crida als ciutadans perquè que no prenguin riscos. «Ja sabem que la neu i les onades són molt maques de veure i generen molta curiositat, però no fem desplaçaments que ens ocasionin perill per a nosaltres mateixos», va comentar Martinoy.

El delegat del Govern va destacar també l'absència de danys personals greus, però va remarcar que els desperfectes materials són importantíssims. «Afortunadament no hi ha molts danys personals, però sí danys al patrimoni privat; per tant, s'haurà d'assessorar els afectats i ajudar-los en les seves gestions, si estan assegurats», va assenyalar el delegat del Govern. «Pel que fa al patrimoni públic, cada administració haurà d'assumir la seva part, segons les seves competències», va dir Martinoy. Tot i així, quatre persones van salvar la vida de ben poc en saltar dels cotxes amb què circulaven quan una onada se'ls va endur a Palamós.


La nit més llarga al port de Blanes
El Punt 28.12.2008 L.A. J.M. C.R.

Els pescadors munten guàrdia als vaixells per evitar que se'ls endugui el mar

Els pescadors de Blanes han estat durant dues nits consecutives vigilant dins dels vaixells perquè els cops de mar no aconseguissin endur-se les embarcacions, com va passar amb dues barques turístiques i una de palangre. A més, el temporal va tornar a malmetre s'Abanell i va inundar el pàrquing Saba, amb 60 cotxes a dins.


Els pescadors de Blanes es preparaven ahir per passar una segona nit d'insomni. Divendres a la nit i dissabte a la matinada ja van muntar guàrdia dins de les barques amb el motor engegat, per evitar que els cops de mar, que anaven trencant cordes, s'enduguessin els vaixells, com va passar amb una barca de palangre i amb dos vaixells turístics, que van quedar destrossats a la platja. Pere Garcia, membre de la junta de la Confraria de Pescadors, va explicar que per aquesta nit passada la situació es presentava complicada: «Podria haver-hi alguna desgràcia. Les barques estan en perill perquè el moll s'ha trencat per tres o quatre llocs. Hi ha forats de més d'un metre.»

AMPLIAR EL PORT I DIC NOU
El conseller Joaquim Nadal va visitar ahir per segon dia consecutiu Blanes i es va comprometre a desencallar l'ampliació del port i la construcció d'un dic nou, projecte que ja està pressupostat. L'alcalde de Blanes, Josep Trias, va considerar que aquesta construcció «ara ja és imprescindible», i va «confiar en la paraula» de Nadal.

Trias va afirmar que havia estat «una llevantada que no es coneixia a Blanes des dels anys 50», i va explicar que ja s'havia reobert el trànsit al centre de la ciutat.

Pel que fa a s'Abanell, va destacar que la construcció d'una escullera amb murs de contenció fa uns mesos «no ha evitat que s'endugués la sorra però ha salvat el passeig i les cases». L'alcalde va dir que ja s'estan fent les primeres avaluacions, però que encara és d'hora per xifrar les quantitats.

COP DE MAR ESPECTACULAR
Manolo García, el propietari del restaurant pizzeria Sol d'Or, del passeig de Blanes, assegura que en els 38 anys que fa que treballa en aquest establiment mai no havia vist res semblant. Divendres al migdia va trucar als clients que havien reservat taula per dir-los que no servirien dinars perquè el temps estava empitjorant. El vent havia trencat algun plàstic del tendal de la terrassa i havia fet caure les estufes. Els treballadors del Sol d'Or van desmuntar la terrassa i mentre dinaven «un cop de mar espectacular» va fer entrar aigua a la zona del bar.


El temporal provoca quatre morts i quatre ferits i múltiples destrosses a la costa
El Punt 28.12.2008 R.M. BRAVO L. ARCAL

La llevantada obliga a tancar nou carreteres i dos trams del tren al Maresme i els bombers fan prop de 600 intervencions

El fort temporal de llevant que des de dijous afecta Catalunya i el País Valencià ha provocat quatre morts i quatre ferits, tots al litoral. Tres persones van morir ofegades en ser arrossegades per les ones i la quarta va morir quan feia submarinisme. Els ferits van ser colpejats per una onada a un restaurant. La llevantada està sent especialment intensa a les comarques gironines i el Maresme, on la pluja i les onades han provocat inundacions a les poblacions costaneres i van obligar ahir a tallar la línia ferroviària a dos trams al Maresme. En total, els bombers han hagut de fer prop de 600 intervencions, ja que alguns baixos i establiments comercials han quedat inundats. A l'interior, set carreteres estan tallades per la neu i la pluja i és obligatori l'ús de cadenes a una vintena més.

Foto: EFE QUIM PUIG MIQUEL RUIZ

Ones que han superat els cinc metres, ratxes de vent de fins 85 quilòmetres per hora i precipitacions d'aigua i neu que han arribat als 170 litres per metre quadrat han configurat un dels pitjors temporals dels últims anys, que ha deixat quatre morts, quatre ferits i múltiples destrosses al litoral. La primera víctima mortal va ser un submarinista que va morir divendres passat després de sortir en barca de Sant Andreu de Llavaneres. L'alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Bernat Graupera (CiU), va explicar que la víctima i els seus dos companys no eren veïns de Llavaneres, si bé va corroborar que van salpar del port del municipi. Graupera va comentar que la policia local de Llavaneres va rebre l'avís per part de la família del submarinista cap a dos quarts de tres de la tarda, i hores més tard es va trobar el seu cos sense vida a Cabrera de Mar. Els seus dos companys van ser trobats vius a Mataró amb símptomes d'hipotèrmia. «Eren gent experimentada en el mar», assegurava Graupera, que també va explicar que tots tres tenien més de 50 anys. «Pel que a mi em consta, havien sortit a provar els vestits de submarinisme nous», relatava l'alcalde de Llavaneres, que també va assenyalar que després que els tres submarinistes s'haguessin submergit, van perdre el vaixell amb què anaven, quan eren a dues milles de la costa. «El vaixell feia 12 metres d'eslora i encara no se sap on és», va explicar Graupera, que va comentar que molt probablement els tres submarinistes eren veïns de Barcelona, però que devien tenir una segona residència al municipi del Maresme.

El mateix dia de Sant Esteve, al Prat de Llobregat, una onada va arrossegar un vehicle que circulava pel dic sud del port de Barcelona. Un dels ocupants es va poder salvar i va ser rescatat amb contusions, però l'altre, un vigilant de seguretat, va morir en ser engolit pel mar. El tercer accident mortal provocat pel temporal va tenir lloc a Barcelona la matinada de divendres, quan un treballador que es trobava en un magatzem del moll de Gregal, al Port Olímpic, va ser sorprès per una forta onada, que el va arrossegar mar endins. Va ser trobat sense vida. I al País Valencià, un home de 53 anys va morir en caure ahir al matí a l'aigua per un cop de mar a l'escullera del port de Gandia. Va ser rescatat per una embarcació de Salvament Marítim en estat inconscient. La dona que l'acompanyava va ser rescatada amb vida per un agent de policia que es va llançar a l'aigua. La Policia Local assenyala la possibilitat que el difunt es llancés a l'aigua per res-catar la dona, veïna de Gandia, que ara es troba en bon estat.

A banda de les víctimes mortals, el temporal ha provocat ferides a quatre persones en un bar al passeig marítim de Platja d'Aro. Una forta onada va irrompre al bar El Rincón del Sevillano i va colpejar contra la barra, la paret i el terra les persones que hi eren. Tres clients i el propietari del local van patir traumatismes i van haver de ser hospitalitzats amb fractures de diversa con-sideració. El bar va que-dar arrasat per la tromba d'aigua.

Els bombers han fet, en els dos dies de temporal, 433 intervencions a tot Catalunya, a les que s'han de sumar les 147 realitzades a la ciutat de Barcelona. Les zones on s'ha registrat un nombre més alt de sortides ha estat al litoral de Girona i al de Barcelona. A la costa Brava han intervingut en 185 ocasions. Al litoral barceloní també han hagut de treballar de valent, ja que han fet un total de 206 actuacions. Entre les comarques centrals, les tarragonines i les lleidatanes han sumat 14 sortides. Els bombers han hagut de resoldre sobretot incidències a la via pública pro-vocades pel vent, com ara la caiguda d'arbres i de tendals, a més d'actuar per inundacions a baixos i establiments comercials. Els fronts marítims de Tossa, Roses, Tamariu i l'Estartit han quedat especialment malmesos, amb nombrosos bars i restaurants inundats per la força el temporal, que ha fet malbé portes i mobiliari. A l'Estartit, les excavadores van haver d'entrar ahir a la platja per treure runa, sorra i aigua, i fins i tot, la ressaca va dipositar brossa i brutícia carrers endins. A Blanes, el dic ha quedat molt malmès, i durant tota la nit de divendres a dissabte va haver-hi gent treballant per evitar-hi un desastre major. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va assegurar que és urgent fer obres d'ampliació al port de Blanes i que hi cal la construcció d'un dic d'abric. En aquest port hi ha tres vaixells destrossats i irrecuperables, mentre que hi ha sis naus enfonsades a Portbou. També han patit danys importants el dic i la confraria de Llançà. El passeig marítim de s'Abanell, a Blanes, està molt afectat i el de l'Escala té més de 120 metres enfonsats. A Palamós, dos vehicles van caure al mar però els quatre ocupants van poder saltar a temps i estan il·lesos.

CARRETERES TALLADES

Pel que fa al trànsit viari i ferroviari, el fort onatge i el vent de llevant van obligar a tallar la circulació de trens entre les estacions de Vilassar de Mar i Mataró, al Maresme, entre dos quarts de sis del matí d'ahir i tres quarts de nou de la nit. A més, des de les cinc de la tarda es va haver d'interrompre la circulació de trens entre Canet de Mar i Sant Pol per una avaria també en el sistema elèctric. Els trajectes tallats es va cobrir amb autobusos.

Com a conseqüència de les nevades a les comarques de l'interior, nou carreteres han restat tallades, incloent el pas per la frontera amb França a l'AP-7 i l'N-II, el qual finalment es va poder reobrir ja a la matinada de dissabte.

Més d'una desena de vies es troben encara afectades a causa de la neu i la pluja i set carreteres secundàries, principalment de la demarcació gironina, es troben totalment tallades.

Espolla - 170 litres per m²
Banyoles - 140 litres per m²
Girona - 115,3 litres per m²
Anglès - 105 litres per m²
Dosrius - 98,1 litres per m²
Portbou - 95,2 litres per m²
La Vall d'en Bas - 92,6 litres per m²
Olot - 91,3 litres per m²
Viladrau - 86,6 litres per m²
Vilanova del Vallès - 80,6 litres per m²
Cassà de la Selva - 75,6 litres per m²
Roses - 75,2 litres per m²
Tagamanent (Parc Natural del Montseny) - 74,6 litres per m²
Sant Pau de Segúries - 73,4 litres per m²
Barcelona - 56 litres per m²

Dades del Servei Metereològic de Catalunya


NOTÍCIES RELACIONADES

>Un ferri s'està hores a la deriva
>El temporal provoca quatre morts i devasta la Costa Brava



Llevantada fatal

Un temporal duríssim provoca quatre morts a Catalunya i el País Valencià i devasta la Costa Brava,El vent, la neu i i l'aigua fan tallar carreteres i línies de tren, i els bombers fan prop de 600 sortides

Passeigs marítims engolits pel mar. Més de cent metres del passeig marítim de l'Escala (a la imatge) van quedar ahir totalment destruïts per l'embat de les onades, en una jornada en què aquesta població va resultar especialment castigada, com també ho van ser Tossa de Mar, on l'aigua va entrar en tots els establiments de primera línia, Blanes i Llançà. En els pròxims dies tots els municipis hauran de fer una avaluació dels danys més a fons, però a primer cop d'ull es veu que seran milionaris.

dissabte, 27 de desembre del 2008

VIDEODENÚNCIA 26/12/08... MASSA GOSSOS A LA LLACUNA DEL LIFE DE TORDERA, Part II...

Trobat al YouTube aquesta nit...

Mia i Peich 2
YouTube 26/12/08
Mia y Peich con su amigo Drac en la Illa del Riu Tordera.

mia i peich en el rio tordera
YouTube 27/11/08
como no dos goldens ven agua i se tiran de cabeza jajajaja

La setmana passada comentava amb en David que, a diferència de l’hivern passat, aquest no vèiem res a la llacuna del Life de l’illa del riu Tordera... ni ànecs, ni polles, ni becadells, ni martinets blancs,... res.

Ja a la primavera i a l’estiu d’enguany es va denunciar que la presència excessiva de gossos a aquest espai era totalment incompatible amb la fauna de l’entorn o altres usos més adients pel seu caràcter d’espai natural protegit, i com els propietaris feien servir aquesta zona humida (PEIN i XN2000) per fer DE TOT amb les seves mascotes...

VIDEODENÚNCIA 2/8/08... MASSA GOSSOS A LA LLACUNA DEL LIFE DE TORDERA...

De fet no hi ha cap zona humida que es quedi al marge...

Fotografies a la desembocadura del riu Tordera d’en F. Xavier Macià Valverde...
.

FOTODENÚNCIA 18/7/08... UN DIA QUALSEVOL A LA DESEMBOCADURA DEL TORDERA. David Caballé

FOTODENÚNCIA 26/4/08... En tot terreny pel riu Tordera (Fogars de la Selva)

... i un llarg, massa llarg etc,...

Actualment hi ha una idea estesa entre la població, i pitjor encara, entre les administracions locals de tota la conca, que TOTES LES ZONES HUMIDES DEL TORDERA són “Parcs urbans” degut a la seva proximitat als nuclis urbans. De fet es parla de les zones “protegides” com a “espais verds”, i en el millor dels casos es gestionen com a “parcs urbans ajardinats”...

FOTODENÚNCIA 7/6/08... brillant idea dels serveis de mantenimet de l'ajuntament de Tordera

... es parla NOMÉS del seu “ús social” i s’ignora TOTALMENT la gestió dels valors naturals objecte de protecció, i darrerament es fa servir “la recuperació fluvial” per fer parcs urbans sense cap gestió ambiental posterior sobre espais naturals (el riu).

La fauna silvestre (no les mascotes) necessiten espais naturals protegits I CORRECTAMENT GESTIONATS com a tals, i les mascotes, parcs públics i caca-cans.

Radicalment incompatibles, i realment abundants arreu i a totes les èpoques de l’any, actualment la presència de gossos a les zones humides i riu Tordera són la principal causa de pèrdua d’espècies d’aus aquàtiques reproductores, d’aus hivernants, causa important de baixes d’espècies protegides (les tortugues de rierol són un bon exemple), i una de les que impedeixen altres usos més respectuosos a aquests espais.

Crescuda del riu Tordera 27/12/08

riu Tordera vist des del pont de Tordera...
.
.
riu Tordera des del pont de l'N-II...
.


Fruit de la llevantada d’aquests dies que ha deixat força precipitació a tota la conca del riu Tordera (La Selva, Vallès Oriental i Maresme Nord) amb més de 30l/m2 a multitud de municipis, avui aprofitant una petita treva es podia veure el riu força crescut al seu pas pel municipi de Tordera.

També es podia veure com l’aigua torna a córrer pel braç esquerre del riu...

braç esquerre del riu Tordera a l'alçada de l'estació del tren...
.
.
braç esquerre des del pont de Tordera...
.
.
sortida del braç esquerre al riu, vista des del pont de l'N-II...
.

.
I com l’aigua del freàtic brolla a diferents punts del braç esquerre (tot i que li entra aigua a l’inici de l’illa, a l’alçada de Can Serra, el fet que el terreny sigui sorrenc (permeable) i que en determinats punts la cota del braç sigui inferior a la del curs principal crescut, una part important del seu cabal bé donat per aflorament de l’aigua subterrània)...
.


Per aquesta mateixa raó, la llacuna del LIFE de l’illa del riu Tordera es troba al seu màxim (igualant el nivell de l’aigua transportada pel riu)...
.
llacuna del LIFE de l'Illa del riu Tordera...
.
.
I més o menys igual a l’estany de Cal Raba, tot i que aquest rep una important quantitat d’aigua pluvial i d’un torrent. També l'efecte del fort vent d'aquesta nit...

Estany de Cal Raba (Tordera)...
.

Pel que fa a algunes observacions d’aus...

1 blauet (Alcedo atthis) a l’estany de Cal Raba (sec fa només un parell de dies).

Mínim 4 cabussets (Tachybaptus ruficollis) a la llacuna del Life de l’Illa

3 martinets blancs (Egretta garzetta) al braç esquerre del riu

2 aligots comuns (Buteo buteo) i un bernat pescaire (Ardea cinerea) a l’illa del riu

mínim 3 picots garser petit (Dendrocopos minor) al braç esquerre del riu

uns 25 esplugabous (Bubulcus ibis) al riu Tordera amb gavians argentats (Larus michahellis)

... com a més destacat.