dissabte, 29 de març del 2008

Recuperat a Tordera un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) anellat a Holanda 29/3/08. Grup d’anellament PARUS

mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) anellat a Holanda
.
Avui 29/3/08 a l’aiguabarreig del riu Tordera i la riera de Vallmanya (Tordera), Antonio España, Carles Furquet, Gonzalo Agudo i Ignasi Toranto (del Grup d’anellament PARUS) han realitzat 50 captures de 14 espècies diferents...

1 Cotxa blava (Luscinia sverica) mascle
2 Cuereta groga (Motacilla flava ssp. cinereocapilla i ssp. iberiae)
2 Cuereta blanca (Motacilla alba)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Trist (Cisticola juncidis)
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Pinsà comú (Frigilla coelebs)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
1 Merla(Turdus merula)

A destacar la recuperació d’un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) anellat a Holanda.
.

Cotxa blava (Luscinia sverica) mascle

Cuereta groga (Motacilla flava ssp. cinereocapilla)

Cuereta groga (Motacilla flava ssp. iberiae)

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) mascle i femella
.
trist (Cisticola juncidis)
.
Mallerenga carbonera (Parus major)
.
Merla (Turdus merula) femella
.
Per la mateixa zona i en companyia també d’en David Caballé, com a més destacat...

1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 bernats pescaires (Ardea cinerea) + 1 a la gravera de Palafolls
1 agró roig (Ardea purpurea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
3 cornelles (Corvus corone)
1 fotja vulgar (Fulica atra) a la gravera de Palafolls
>10 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus)
6 cabussets (Tachybaptus ruficollis) a la gravera de Palafolls
>4 cames llargues (Himantopus himantopus)
>5 xivites (Tringa ochropus)
almenys 2 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 picot verd (Picus viridis)
abundants titelles (Anthus pratensis)
mínim 2 cotxes blaves (Luscinia sverica) més, una femella
... entre molts altres.
.
àguila marcenca (Circaetus gallicus)
.
Abundant presència de granotes verdes (Pelophylax perezi), reinetes (Hyla meridionalis), almenys 3 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica), 1 vidriol (Anguis fragilis) i no menys de 4 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) tot i un matí gris i fred.
.
vidriol (Anguis fragilis)
.
Amb la sortida del sol es fa evident la gran quantitat i varietat d’invertebrats per tot arreu, alguns dels quals molt cridaners i poc freqüents...
.

Fotogrfies comparatives... cueretes grogues (Motacilla flava sp. cinereocapilla i sp. iberiae). Antonio España

Fotografies de Antonio España on es poden comparar les dues subespècies de cuereta groga (Motacilla flava) anellades...


ssp. cinereocapilla .................. ssp. iberiae



Les obres de la depuradora de l’Alt Maresme començaran al Juny però només reaprofitaran el 10% de l’aigua tractada, la resta al mar.

La depuradora de l'Alt Maresme reaprofitarà només un 10% d'aigua
El Punt 28.03.2008


Generalitat i Ajuntament anuncien que les obres de construcció de la planta començaran «amb intensitat» al juny


La depuradora de l'Alt Maresme, que té un retard de quinze anys, ja té data d'inici de les obres. Serà el mes de juny quan les màquines començaran a treballar a l'antiga pedrera de Montpalau, on s'emplaçaran les instal·lacions. Tot i això, la instal·lació de les canalitzacions es retardarà fins a principis de tardor per no afectar l'activitat turística del municipi perquè els tubs han de travessar bona part del nucli urbà. Ahir, representants de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), van explicar algunes de les característiques del nou equipament. La més destacada és que la planta només reaprofitarà el 10% del total d'aigua que tracti i que la canalització prevista per abocar l'aigua al riu Tordera i regenerar els aqüífers haurà d'esperar.


Les obres de construcció de la depuradora de l'Alt Maresme a l'antiga pedrera de Montpalau, al terme municipal de Tordera però a tocar de Pineda, es desenvoluparan en diferents fases. La més immediata serà al juny, quan «es comenci a treballar amb intensitat en el perímetre de la pedrera». De fet, no han estat causes urbanístiques les que han triat la data, sinó biològiques. A la pedrera hi han nidificat una parella de ducs, una espècie de mussol protegit. És obligat per llei garantir que pugui fer la cria amb tranquil·litat. «En la declaració d'impacte ambiental ja es preveia l'existència d'aquest ocell i la impossibilitat de compaginar l'època de cria amb el soroll de les màquines», va explicar ahir el responsable de l'ACA, Guillem Peñuelas. La presència de les aus retardarà prop de quatre mesos l'inici d'una obra que costa 30 milions d'euros.

ELS COL·LECTORS, DESPRÉS

Pel que fa a les canalitzacions que han de traslladar l'aigua des de la decantadora al costat del cementiri de Pineda fins a la muntanya de Montpalau, les obres no començaran fins passat l'estiu. «Hem consensuat una data per no afectar l'activitat turística, perquè l'actuació obliga a obrir de nou el passeig Marítim», va indicar l'alcalde, Xavier Amor, que va destacar la participació dels sectors afectats –com ara pagesos o comerciants– en la presa de decisions sobre el projecte.

D'altra banda, una de les modificacions que ha costat més de resoldre però que finalment s'ha consensuat és la supressió de la via alternativa a la carretera paral·lela a la riera. La instal·lació dels tubs obligava a ocupar aquest espai i a habilitar una carretera alternativa que malmetia els camps de conreu propers. Al final, s'afectarà el mínim d'espai possible i les obres hauran de conviure amb la circulació de vehicles, «cosa que obligarà a alentir les tasques».

El representant de l'empresa encarregada del projecte, Inipsa, Josep Maria Ruiz, va lloar la tasca realitzada pels tècnics en el disseny de la depuradora. «Serà una obra moderna i amb una tecnologia punta, a banda de cuidar el paisatge i garantir el tractament d'una població global de 270.000 persones», va dir.

UN REAPROFITAMENT MÍNIM

Malgrat la defensa feta per Guillem Peñuelas de la nova depuradora, «que serà la més moderna que farà la Generalitat», el cert és que l'equipament tan sols reaprofitarà a través del tractament terciari un 10% dels 54.000 m³ diaris. Això implica, a més, que l'aigua tractada de moment només la farà servir Pineda de Mar per a la neteja viària i el rec de parcs i jardins a través d'una canonada que s'instal·larà per a aquest efecte. La resta dels cinc municipis de l'Alt Maresme que enviaran les aigües brutes a la nova depuradora no podran fer ús del terciari. «La planta està preparada per tractar el 100% de l'aigua», va assegurar Ruiz. Aquesta situació, però, no serà efectiva fins que es materialitzi la construcció de la canonada que ha de dur l'aigua fins al riu Tordera i que es va preveure inicialment per regenerar els aqüífers. «Serà un projecte que es desenvoluparà en un futur», va afegir Guillem Peñuelas

Finalment, el col·lector que aboca l'aigua tractada al mar i que en els darrers anys ha provocat episodis puntuals d'abocament d'aigües brutes a la platja quan s'ha trencat de moment no es canviarà. L'ACA reconeix que és un conducte vell, però abans d'actuar-hi «s'ha encarregat una diagnosi acurada per determinar què se n'ha de fer».



Maresme. Els alcaldes no veuen bé que la depuradora llenci al mar el 90% de l'aigua tractada
El Punt 29.03.2008 TERESA MÁRQUEZ


Volen que la Generalitat posi data a les obres per a la canalització que ha de regenerar el riu Tordera

Satisfets amb la notícia que la construcció de la depuradora de l'Alt Maresme ja té data, els alcaldes de la zona, però, consideren que l'equipament esperat durant quinze anys no neix amb tots els avantatges promesos. El fet que les instal·lacions tan sols aprofitin el 10% de l'aigua tractada i que el 90% restant vagi a parar a mar és vist com una incongruència, especialment en una època de sequera com aquesta. Els alcaldes reclamen que la Generalitat posi data –i la compleixi– a la construcció de la canalització que ha de portar l'aigua depurada al riu Tordera i que ha de regenerar els aqüífers dels quals beu tot l'Alt Maresme.

La depuradora de l'Alt Maresme, que dijous es va saber que començarà a fer-se al juny, donarà servei a cinc municipis: Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. Està situada al terme de Tordera, però a tocar de Pineda, i va ser precisament l'alcalde d'aquesta població, el socialista Xavier Amor, l'encarregat d'anunciar la tan esperada data. Amor va lloar la tasca dels tècnics i es va mostrar satisfet amb el projecte, en particular perquè com a compensació per haver acceptat les instal·lacions, serà el primer i únic municipi que podrà reutilitzar les aigües tractades. Unes aigües tractades que tan sols representaran el 10% dels 54.000 m³/dia que generarà la depuradora. La resta, el 90%, anirà a parar al mar.

I LA TORDERA, PER QUAN?

Els quatre alcaldes restants que es beneficiaran de la posada en marxa de l'estació d'aigües residuals coincideixen a destacar dos aspectes. El primer és que el projecte tira endavant finalment. El segon és menys prosaic: en una època en què la sequera s'ha convertit en una amenaça real, invertir 30 milions en una depuradora sense tenir el 100% de la reutilització de l'aigua garantida no els agrada. Josep Maria Juhé (PSC), alcalde de Calella, considera lícit demanar a la Generalitat «que posi data a la construcció de la canalització que hauria de dur l'aigua tractada fins a l'aqüífer més profund de la Tordera, que és, en definitiva, el que abasta tota la zona». Segons Juhé, plantejar-se canalitzacions pròpies per a cada població que vulgui reaprofitar les aigües «és una despesa milionària inassumible pels consistoris». L'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí (PSC), entén que les obres es faran «perquè el tractament terciari era un dels aspectes més valorats del projecte». Agustí, a més, recorda que la situació de l'estació a l'antiga pedrera de Montpalau «és la millor per a tots».

El cap del govern de Santa Susanna, Josep Monreal (CiU), afegeix a la crítica unànime «la falta d'una comissió entre tots els ajuntaments afectats per fer un seguiment de les obres» i apunta que el poble «ja es va mostrar interessat a poder reaprofitar l'aigua».

L'alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy (PSC), va més enllà i reflexiona sobre el cost que tindria l'aigua tractada per als ajuntaments. «Sempre he dit que defensar una mesura, per molt socialment acceptada que sigui, comporta conèixer-la a fons i saber quines conseqüències pot tenir», diu Campoy. L'alcaldessa també posa en dubte que la canalització fins a la Tordera es faci aviat. «Nou quilòmetres de canonades per la muntanya no són fàcils d'encabir», afirma.
.
.
COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA DAVANT L'ANUNCI DE L'ACA SOBRE EL CALENDARI D'OBRES DE LA DEPURADORA DE L'ALT MARESME NORD

http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/

Davant l'anunci que ha fet l'Agència Catalana de l'Aigua del calendari d'obres de la depuradora de l'Alt Maresme Nord i dels col·lectors associats, la nostra entitat vol manifestar el següent:

1.- Expressar el nostre desacord i, també certa sorpresa, pel fet que el nou projecte de depuradora no disposi del preceptiu termini d'informació pública per tal que pugui ser consultat i valorat amb detall. Entenem que un projecte d'aquestes dimensions i importància, així com per les implicacions socials i territorials que ha tingut, mereixeria d'una fase d'informació pública propi prou ampli per ser conegut per tothom.

2.- La manca d'aquesta informació pública no es pot excusar en el fet que ja s'efectués en redactar-se l'antic projecte de depuradora de fa 7 anys. Les diferències entre un projecte i l'altre són prou destacables com perquè la nova proposta gaudís d'una nova fase d'exposició pública.

3.- Si les obres no han de començar de manera efectiva, fins el mes de juny, per salvaguardar la nidificació del duc, hauria hagut marge temporal suficient per dur a terme aquest tràmit informatiu.

4.- La manca d'informació pública de la nova proposta davalua el paper i el sentit que hauria de tenir la comissió de seguiment del projecte i que ha estat defensada tant des de l'ajuntament com des de la mateixa ACA.

5.- Davant d'aquesta situació, la Plataforma ha demanat al cap de l'àrea tècnica de l'ACA, Sr. Guillem Peñuelas, que tota la informació del nou projecte pugui ser canalitzada i consultada, directament, a través del tècnic que ha nomenat l'ajuntament per fer el seguiment de les obres.

6.- Per part del responsable de l'ACA s'ha acceptat la nostra proposta per poder tenir accés als documents, malgrat no es sotmetin a informació pública.

7.- Pel que fa al projecte de col·lectors, la nostra entitat farà la corresponent valoració un cop s'obri el seu termini d'informació pública, previsiblement, durant el mes d'abril.

Darreres notícies referides al canyissar de l'estany de Can Torrent (Tordera) 28/3/08

.
Destrueixen el canyissar de l'estany de Can Torrent, on es refugien amfibis i hivernen aus Destrueixen el canyissar de l'estany de Can Torrent, on es refugien amfibis i hivernen aus
Diari de Girona 28/3/08

Grups ecologistes i el PSC denuncien que el propietari va llaurar aquest espai protegit
L'Ajuntament es reunirà amb els amos de solars per informar-los de males pràctiques

E.Batlle, Tordera.

Diferents grups ecologistes de l'àrea de la Tordera i el grup municipal del PSC denuncien que s'ha destruït el canyissar de l'estany de Can Torrent, que es troba situat al pla de Sant Esteve i que ocupava uns 5.600 metres quadrats i estava envoltat d'un canal d'aigua, un bosc de ribera i un camp de conreu. El cas és que en un dels camps de conreu que es troba a tocar de l'estany de Can Torrent s'ha tallat el canyís, ja que s'ha llaurat la zona on es trobava i per tant, se n'ha destrossat gran part.

Aquest espai, de tota manera, no es troba en zona inclosa en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) però sí és una zona protegida pel Pla general d'ordenació urbana municipal (POUM) com a àrea d'interès natural específic. I, en conseqüència, després de les denúncies, tal i com va explicar el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tordera, Carles Aulet (CiU), ja "s'ha parlat amb el propietari i avisat que no llauri ni toqui res d'aquella zona per tal que el canyissar torni a brotar". De fet, segons Aulet "no va haver-hi cap mala intenció per part del pagès i no va tenir en compte que fos un refugi d'espècies".

En concret, és un espai important per a l'hivernació i nidificació d'aus i, de fet, durant els darrers dos hiverns, el Grup d'anellament PARUS ha estat realitzant jornades d'anellament científic en aquest canyissar. I per altra banda, és també un lloc de refugi i reproducció per a moltes espècies d'amfibis, com ara de reinetes. A part de la fauna, la seva vegetació és la típica de la regió, amb el canyís com a espècie protagonista.

Parlar del que és una mala pràctica

Tordera és un municipi que té gairebé la meitat del seu territori protegit pel seu interès natural del riu Tordera o per les zones humides, ja sigui a través del PEIN o a través del POUM. Per aquest motiu i després de les contínues denúncies de grups ecologistes sobre infraccions en terrenys protegits, l'Ajuntament emprendrà de cara a la propera setmana reunions amb propietaris d'aquest tipus de terrenys. Per Aulet, "el que ha passat i està passant és per manca d'informació i potser, quan vam marcar les zones protegides, no vam acabar de fer bé la feina". Per aquest motiu, tot i que els terrenys són de propietat privada, el consistori preveu que els pagesos i propietaris dels solars entenguin què poden fer i què no, en aquesta zona.

Ajuts de Fundació Territori i Paisatge

Des de la regidoria de Medi Ambient, a més, ja s'ha començat a posar-se en contacte amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya per tal que en una primera instància arribar a un possible acord de custòdia de la zona de l'estany de Can Torrent i de cara al futur "poder col·laborar en la gestió de tots els espais protegits de Tordera" que són de propietat privada. Fa pocs dies, el consistori va rebre l'ajut de 10.000 euros per part d'aquesta Fundació pel projecte de recuperació l'Estany de la Júlia, espai d'interès natural dels estanys de Tordera.

--------------------------------------------------------------------------------

Darrera notícia i talls de veu a Ràdio Tordera...
http://www.radiotordera.cat/wordpress/?p=2011

EL REGIDOR DE MEDI AMBIENT, CARLES AULET ASSEGURA QUE EL CANYIS DESTRUÏT A LA ZONA DE CAN TORRENT TORNARÀ A LA NORMALITAT, DESPRÉS DE POSAR-SE EN CONTACTE AMB EL PROPIETARI. PSC I MAT VA EXPOSAR EN EL PLE DE DIJOUS LA SEVA PREOCUPACIÓ SOBRE AQUESTA SITUACIÓ.
28 Març 2008

La destrucció del canyís de l’espai protegit de l’estany de Can Torrent, va tornar a ser protagonista dijous en el transcurs del ple ordinari de l’ajuntament de Tordera. Tal i com s’havia anunciat, el PSC va demanar explicacions al regidor de medi ambient, Carles Aulet sobre la destrucció del canyissar. El grup socialista recordava que és un espai molt important per al refugi i descans de multitud d’aus migradores i per a la seva nidificació. La regidora del PSC, Montse de Diego va criticar l’actuació de l’ajuntament en tot allò que fa referència al medi ambient.

El regidor del MAT, Albert Turon també va aprofitar el seu torn de precs i preguntes per exposar la seva preocupació sobre el tema. El regidor de medi ambient, Carles Aulet va explicar que s’havia posat en contacte amb el propietari dels terrenys afectats, i que s’assegurava que tornaria a deixar la zona tal i com estava.

La situació del canyissar de Can Torrent no és irreversible, i si no es manipula tornarà a recuperar el seu aspecte natural els propers mesos. El PSC va demanar a l’ajuntament que es faci una reunió amb els propietaris que estan en influencia d’espais naturals, per explicar-los quines actuacions els hi està permès fer. El regidor de medi ambient, Carles Aulet va recollir el prec.

----------------------------------------------------------------------

Correu enviat per la regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament de Tordera en resposta a les persones i entitats que han manifestat la seva preocupació per l’ocorregut…


Benvolguts,

Gràcies per la vostra preocupació i interès pels fets ocorreguts a la zona de can Torrent del nostre municipi, uns dels més extensos de la província amb 84 km2. Aquesta zona es troba catalogada pel PGOUM com a Àrea d’Interès Natural Específic, prop del propi EIN de can Torrent (vegeu fotografies adjuntes on podreu veure el canyís de can Torrent al fons i la rebrotada en un primer pla). Aquest ajuntament en el moment de ser coneixedor dels fets ocorreguts, es va posar en contacte amb el propietari per tal de que aturés immediatament les tallades de canyís, comprometent-se el propietari a deixar rebrotar el canyís i no fer–hi cap més actuació. Hores d’ara el canyís comença a rebrotar.

Per compatibilitzar els usos agrícoles i conservacionistes, l’ajuntament ha contactat amb la Fundació Territori i Paisatge per tal que pugui custodiar aquest espai.

Esperem doncs que aquests fets i/o altres, no es tornin a repetir, i si no és així, que amb la col·laboració de tothom com ha estat el cas, es puguin aturar en el menor temps possible per evitar mals majors.

Agraïts per la vostra col·laboració
Regidoria de Medi Ambient
Ajuntament de Tordera


Fotografies enviades per la regidoria de Medi Ambient de Tordera...
.

divendres, 28 de març del 2008

Cotxes blaves (Luscinia svecica) a l’aiguabarreig de la riera de Vallmanya i el riu Tordera (Tordera) 28/3/08

.
Aquesta tarda en visita a l’aiguabarreig format entre la riera de Vallmanya i el riu Tordera amb l’Ignasi Toranzo, s’han pogut observar almenys 4 cotxes blaves (Luscinia svecica) juntes al canyissar inundat per les aigües residuals de l’EDAR de Tordera.

Per la mateixa zona...

1 martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 esplugabous (Bubulcus ibis)
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
>10 xivites (Tringa ochropus)
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 cornelles (Corvus corone)

molt abundants...

tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
rossinyol bord (Cettia cetti)
cargolet (Troglodytes troglodytes)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
tord comú (Turdus philomelos)
merles (Turdus merula)
titelles (Anthus pratensis)
mosquiters
mallerengues
... entre altres.

Algunes tortugues de rierol (Mauremys leprosa), aquest migdia amb l’Enric Badosa més de 15, i molt abundants les reinetes (Hyla meridionalis) i les granotes verdes (Pelophylax perezi).
.
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) en típica postura assolellant-se sobre una tija de canyís amb la closca orientada al sol i les potes estirades, i que li permet regular la seva temperatura corporal.

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) sobre Riells i Viabrea 27/3/08. David Caballé

Nova observació d'una àguila marcenca (Circaetus gallicus) en pas migratori, en aquest cas sobre Riells i Viabrea vist per en David Caballé.

Tornen a sortir les tortugues aquàtiques amb la pujada de les temperatures 27/3/08


Amb uns dies de pluges i baixada important de les temperatures, les tortugues aquàtiques han passat aquests darrers dies amagades.

Amb la bonança d’avui ja tornen a treure el cap i assolellar-se al costat de l’aigua.

A la sortida de les aigües residuals de la depuradora de Tordera hi ha una població important de tortugues de rierol (Mauremys leprosa), la nostra tortuga autòctona. Avui observades 17...
.
.
Per contra, a l’estany de Cal Raba (Tordera) hi ha una important població de tortugues de Florida (Trachemys scripta), una espècies forana (mascotes alliberades al medi natural) que fa perillar a la reduïda població autòctona que encara sobreviu a aquest estany degut a la seva major agressivitat, mida i taxa reproductora (entre altres). Tot i la manca d’aigua, avui s’han observat 2 Tortugues de Florida...
.
.

Algunes notícies per llegir ...

Sobre le nou gasoducte...

El tram gironí del nou gasoducte que unirà Martorell i Figueres travessarà vint-i-un municipis
El Punt 20.03.2008 JORDI COLOMER

Municipis afectats

- Riells i Viabrea
- Sant Feliu de Buixalleu
- Hostalric
- Maçanet de la Selva
- Sils
- Caldes de Malavella
- Vilobí d'Onyar
- Riudellots
- Aiguaviva
- Vilablareix
- Bescanó
- Salt
- Sant Gregori
- Palol de Revardit
- Cornellà del Terri
- Vilademuls
- Bàscara
- Pontós
- Borrassà
- Vilafant
- Avinyonet de Puigventós

Paratges afectats

- LIC del Massís del Montseny (percentatge d'afectació: 0,001%)
- PEIN Riera d'Arbúcies
- PEIN Riera de Santa Coloma
- Proposta LIC Riu i Estanys del Tordera (Hostalric) (percentatge d'afectació: 0,14%)
- Proposta LIC Estany de Sils
- Riera de Santa Coloma (percentatge d'afectació: 0,031%)
- Proposta LIC Riberes del Baix Ter (Salt) (percentatge d'afectació: 0,23%)
- Proposta LIC Riu Llémena (Sant Gregori) (percentatge afectació: 0,2%)
- Proposta de LIC Riu Fluvià (Vilademuls / Pontós) (percentatge d'afectació: 0,03%)

Possible afectació mediambiental

El projecte d'Enagas inclou un estudi mediambiental que minimitza les possibles conseqüències que poden derivar-se de la construcció del gasoducte. Es considera que hi ha un impacte moderat pel que fa a la qualitat de l'aire i d'alteració del relleu. També es preveu que la destrucció de coberta vegetal, el trànsit de maquinària pesant, l'obertura de la pista de treball i l'excavació afavoriran l'erosió i la pèrdua de sòl. L'estudi també preveu que si els cursos hídrics es creuen amb cabal es produirà un descens de la qualitat de l'aigua. Tot i així, i com en qualsevol construcció d'un gasoducte, l'impacte més important serà l'eliminació de la vegetació, que es considerarà moderat en el cas que es travessi cultius arboris o zones de vegetació natural. Les afectacions per alteracions a la fauna tenen un caràcter potencial i temporal, amb la qual cosa s'han de prendre mesures preventives. Als trams en què es travessin paratges protegits, no es farà cap mena de vessaments i s'hauran de restaurar tots els elements modificats.

El gasoducte cap a França es construirà pel quart cinturó i pel TAV fins a Figueres
El Punt 23.03.2008 XAVIER MIRÓ

Sobre l’aigua...

Comencen les obres d´una depuradora cinc anys després d´haver-les licitat
Diari de Girona 26/3/08

L'ACA fa una depuradora a Maçanet cinc anys després de ser adjudicada
El Punt 26.03.2008 J.C.

Sobre el desdoblament de l’N-II...

Blanes no preveu la N-II pel Vilar al POUM ja que esperen que el jutge falli contra el traçat
Diari de Girona 26/3/08

Sobre el retrocés de la costa...

Blanes passa les vacances amb el passeig a mig fer però un temporal reomple la platja
Diari de Girona 25/3/08

Sobre la calamarsada...

La calamarsada de dissabte afecta 60 hectàrees d'hortalisses del Maresme
El Punt 26.03.2008 I.B.

dijous, 27 de març del 2008

Illa i braç esquerre del riu (Tordera) 27/3/08


Aquesta tarda per l’illa i pel braç esquerre del riu (Tordera) com a més destacat...

3 cames llargues (Himantopus himantopus) al Life
1 gamba roja vulgar (Tringa totanus) al Life
6 corriols petits (Charadrius dubius)
1 arpella vulgar (Circua aeruginosus) mascle sobre el riu
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 agró roig (Ardea purpurea) volant
1 picot verd (Picus viridis)
2 picots garser petits (Dendrocopos minor)
2 puputs (Upupa epops)
2 cornelles (Corvus corone)
8 perdius roges (Alectoris rufa), 4 parelles
... entre altres.
.

perdius roges (Alectoris rufa)
.

cames llargues (Himantopus himantopus) i gamba roja vulgar (Tringa totanus) .
grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
.
aligot comú (Buteo buteo)
.
oreneta vulgar (Hirundo rustica)
.
tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Manifestació contra la MAT a Girona el proper diumenge 30 de març


Font: Plataforma NO a la M.A.T. http://www.nomat.org/

Benvolguts amics i companys:

La Plataforma No a la MAT i l'Associació de Municipis MAT us convoquem a una nova manifestació contra la MAT a Girona, el pròxim diumenge 30 de març a les 11.30h

LLOC DE TROBADA: PLAÇA DEL LLEÓ

Si les manifestacions anteriors ja varen ser un èxit de participació, aquesta volem que sigui memorable i que esdevingui un punt d'inflexió en els més de tres anys que fa que lluitem contra la imposició d'aquesta infrastructura que encara avui, i malgrat la nostra insistència, no ha estat justificada. Per tal de pressionar el coordinador europeu de la interconnexió elèctrica França-Espanya, les autoritats espanyoles i franceses i els promotors del projecte a totes dues bandes dels Pirineus perquè desestimin el projecte, és summament important que aconseguim mobilitzar el més gran nombre possible de persones per a aquest acte, que com els anteriors volem que sigui una expressió democràtica i festiva de la nostra ferma oposició a la MAT.

Amics i companys, comptem amb el vostre suport i estímul per difondre aquest missatge i animar els vostres amics i familiars a participar a la manifestació de Girona.

Pel futur del territori, O ARA O MAI!

El Canyissar de l’estany de Can Torrent. Agraïment públic.

Vull agrair molt sincerament a totes les persones que, tant a nivell particular com col·lectiu, s’han posat en contacte amb l’ajuntament de Tordera i la regidoria de Medi Ambient per interessar-se per la situació i per expressar la seva preocupació per la protecció d’aquesta zona humida.

Han estat grups d’ornitologia, d’herpetologia, ecologistes, naturalistes,... , i persones a nivell individual (veïns, ornitòlegs, herpetòlegs, naturalistes,... ) i no tan sols del municipi de Tordera... de diferents localitats del Maresme, La Selva, El Barcelonès, El Vallès Oriental, i d’altres indrets de Catalunya.

També s’ha fet ressò a alguns mitjans de comunicació i altres ja s’han posat en contacte per comunicar que es publicarà la notícia properament, i als quals també vull agrair aquest fet.

Maresme. El PSC de Tordera i grups ecologistes denuncien un nou delicte contra un paratge natural del poble
El Punt 26.03.2008 T.M.

EL PSC DE TORDERA DENUNCIA LA DESTRUCCIÓ DEL CANYÍS DE L’ESPAI PROTEGIT DE L’ESTANY DE CAN TORRENT.
Ràdio Tordera. 26 Març , 2008


Agrair també als diferents regidors a l’oposició de l’ajuntament el seu interès i la possibilitat de portar aquest tema al Ple Municipal d’aquesta nit.

Moltes gràcies a tots.

Del Ple Municipal d'aquesta nit surt que...

S'ha parlat amb el propietari perquè deixi que es recuperi el canyís I no torni a fer el mateix ni a anys posteriors ni a cap altre dels sectors de l'estany (el propietari afirma que l'ha fet, aprofitant que no hi ha aigua, per netejar els camps).

Des de la regidoria s'han posat en contacte amb la Fundació Territori I Paisatges enviant una sol·licitud de visita a la zona per a un possible acord de custòdia.

Es diu que parlaran amb la resta de propietaris amb les mateixes circumstàncies per evitar casos semblants.

Bé, això és el que es respon a preguntes referides a aquest tema.

El temps ho dirà.

Fotografies del canyissar abans i ara...
.

dimecres, 26 de març del 2008

Desembocadura del riu Tordera 26/3/08

.
Aquest migdia en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera ...

L’augment de l’aigua a la llacuna i la manca de molta gent a l’indret porta algunes sorpreses, al racó més proper a la barra de sorra i el càmping de Malgrat, sortint ràpidament d’entre el canyís per tornar a amagar-s’hi...

1 rascletó (Porzana parva) mascle
encara la polla pintada (Porzana porzana)
3 rasclons (Rallus aquaticus)
i les sempre presents polles d’aigua (Gallinula chloropus)
.

A l’interior de la llacuna i riu amunt...

2 ànecs griset (Anas strepera), 1 parella
6 ànecs cullerots (Anas clypeata), 3 parelles

>20 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>25 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
abundant oreneta vulgar (Hirundo rustica)
38 cames llargues (Himantopus himantopus)
>10 gavines vulgars (Larus ridibundus)

3 arpelles vulgars (Circus aeruginosus), 1 femella i 2 mascles, que surten del canyís de la banda de Blanes i marxen riu amunt.

5 agrons rojos (Ardea purpurea) repartits al fons de la llacuna, un grup de 6 que arriba volant pel mar i es paren al bosc de ribera, i altre grup de 13 que arriba volant del Pla de Grau (Malgrat) i paren riu amunt entre la vegetació... en total 24.

.

agrons rojos (Ardea purpurea)

.

ànec griset (Anas strepera) mascle, i parella darrera d'una d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos)




.
També una parella molt sorollosa de cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) instal·lades a una palmera de l’interior del càmping La Tordera de Malgrat.
.
A la tarda en companyia d’Enric Badosa...

Resten 5 agrons rojos, la parella d’ànecs grisets, poc més de 15 cames llargues, i com a novetat 2 gambes roges vulgars (Tringa totanus), un corriol petit (Charadrius dubius) escoltat i unes 15 gavines corses (Larus audouinii) vistes per l’Enric però aixecades de la barra de sorra per unes persones.

Una mica d'aigua a l'estany de Cal Raba (Tordera) 25/3/08


Amb les darreres pluges s’ha omplert una mica d’aigua l’estany de Cal Raba (Tordera) que arrossega gairebé un any totalment sec.

Ja es poden escoltar algunes reinetes (Hyla meridionalis) i granotes verdes (Pelophylax perezi), i molt probablement durant els propers dies faran acte de presència altres espècies com el gripau corredor (Epidalea calamita) amb els seus cants i postes.

Pel que fa a la nodrida població de tortugues de Florida (Trachemys scripta) i tortugues de rierol (Mauremys leprosa) encara no s’han observat per les baixes temperatures, i s’haurà d’esperar a dies més calorosos i assolellats per saber com els ha anat aquesta sequera important.