L'ACA preveu una altra dessaladora a Blanes i els pagesos alerten de la fi del sòl agrícola
Diari de Girona 10/5/08
L'ampliació de la planta actual es fa per la via d'urgència i ja comencen les expropiacions
E.Padilla, Blanes.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) preveu que al 2012 Blanes o algun municipi de les rodalies allotgi una nova planta dessalinitzadora independent de l'actual. Segons va informar l'ens, la nova infraestructura encara no té ubicació clara ni projecte. Els pagesos de la Cooperativa Agrícola de Blanes i Palafolls i el sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) alerten però que les expropiacions que es portaran a terme per a les obres d'ampliació de la planta actual -uns treballs que la Generalitat ha declarat d'emergència i que s'iniciaran en breu: l'Ajuntament de Blanes ja ha convocat els afectats per les expropiacions el proper 26 de maig- donen a entendre que la nova dessaladora es podria ubicar ben a prop de la primera. Un fet que, assegura el secretari general de JARC Josep Capdevila, "fa por, perquè tota l'obra s'acabaria executant sobre un espai agrícola professional molt important".
Segons els plans de la Generalitat, el 2012 Catalunya comptarà amb quatre plantes dessalinitzadores a més de la de Blanes, que es va inaugurar el 2003 i que de moment és la primera i única en actiu a Catalunya. Les obres per a la dessalinitzadora del Prat de Llobregat estaran llestes el 2009. Per al 2010 o 2011 es preveu construir una altra planta de tractament d'aigua de mar a Cunit (Baix Penedès). I per al 2012 es preveu una altra dessalinitzadora a l'àrea de la Tordera. Entre totes les plantes, es dessalaran uns 200 hectòmetres cúbics d'aigua marina l'any. Actualment, la planta blanenca dessala 10 hectòmetres cúbics anuals, una quantitat suficient per abastir la Selva marítima i diversos municipis de l'alt Maresme. Amb l'ampliació, doblarà la seva capacitat. Segons asseguren els pagesos, l'ACA preveu que les plantes de la Tordera dessalin fins a 60 hectòmetres cúbics d'aigua l'any.
El temor dels pagesos és que la nova carretera d'accés a la planta que ara s'ampliarà "acabi essent la frontera que delimiti l'ampliació" per a la futura planta, segons Capdevila. "És el preludi de l'ampliació total", assegura el president de la Cooperativa de Pagesos Agustí Robert, que lamenta que l'accés a la planta no es mantigui per l'actual camí municipal i s'hagi optat per obrir una nova via que afecta nombrosos camps de cultiu i delimita una zona d'unes 10 hectàrees fins a tocar del riu. La Cooperativa i el JARC tenen prevista una reunió amb l'ACA el proper 19 de maig per saber com afectaran les obres els camps de cultiu de Blanes, un sòl que el POUM marca com agrícola d'especial protecció.
Comencen les expropiacions
L'Ajuntament de Blanes ha convocat els propietaris a expropiar per a l'ampliació de la dessaladora, una obra que es preveu començarà aviat perquè l'ACA ja l'ha adjudicat. Els treballs costaran uns 56 milions d'euros i duraran un any i mig. La superfície a expropiar ascendeix a unes 2,8 hectàrees, i la superfície de servitut assoleix uns 8.000 metres quadrats, mentre que la superfície d'ocupació serà de dues hectàrees més. Els pagesos, però, asseguren que 10 hectàrees més resultaran afectades. L'ACA assegura que les expropiacions programades estan pensades per a l'obra actual i que no es fan en funció de la futura planta, ja que no se sap encara on s'ubicarà.
Les expropiacions afecten un total de 34 propietaris, entre els que s'hi compten particulars, càmpings, la fàbrica Nylstar i el mateix Ajuntament de Blanes, que considera que les obres són necessàries i que les queixes dels pagesos no tenen gaire sentit perquè si l'obra no es fa cap a un costat s'haurà de fer cap a l'altre i si no s'afecta uns agricultors, n'afectarà d'altres. Robert, però, alerta que no només cal pensar en els pagesos sinó també en els arrendataris, una crítica que per l'Ajuntament queda desvirtuada perquè precisament, apunten, ell ho és. El JARC considera que les compensacions als arrendatari s'hauran de pactar cas per cas.
.................................................................
Sobre Pinya de Rosa de Blanes...
El paratge de Pinya de Rosa és un dels únics espais verges que es conserven actualment a la Costa Brava. Foto: EUDALD PICAS. ElPunt.
La Generalitat es decanta per no comprar Pinya de Rosa de Blanes perquè és «car»
El Punt 10.05.2008 ANNA PUIG
La setmana que ve acaba el termini que té el govern per igualar l'oferta de 24 milions que ha fet un privat
Quan encara falta una setmana perquè acabi el termini, la Generalitat es decanta per no comprar el paratge Pinya de Rosa, a Blanes. Segons ha pogut saber aquest diari, el govern català considera que l'oferta de 24 milions d'euros que ha fet un privat és especulativa i abusiva i que l'administració no pot ni ha d'igualar-la. El termini que fixa la llei de protecció de Pinya de Rosa perquè la Generalitat pugui exercir el dret de retracte finalitza el 18 de maig. I tot indica que el paratge se'l quedarà el privat. La plataforma Pinya de Rosa reclama, com a mal menor, que es garanteixi la gestió pública i es creï el consell rector i el pla d'usos que marca la llei.
El passat 20 de febrer va entrar al registre de l'Ajuntament de Blanes un contracte de compravenda que havien signat els actuals propietaris de Pinya de Rosa amb un altre privat per un valor de 24 milions d'euros. En aquell moment van saltar les alarmes a Blanes. I tots els grups municipals van aprovar una moció instant la Generalitat a exercir el dret de tempteig i retracte que marca la llei de protecció de Pinya de Rosa, aprovada fa cinc anys per unanimitat de tots els grups parlamentaris. El dret de tempteig, que es podia exercir els tres primers mesos, ja es va deixar perdre. I el de retracte, que tenia un termini de sis mesos, finalitza el proper diumenge.
Segons ha pogut saber aquest diari, la Generalitat es decanta per no exercir el dret. El motiu és que troba abusiu i especulatiu el preu de compra i que, per tant, l'administració no ha d'intentar igualar-lo. Malgrat això, aquesta no és la darrera oportunitat perquè Pinya de Rosa sigui públic. Encara hi hauria la possibilitat d'expropiar la finca. Tot i això, en la reunió que van mantenir la Generalitat i l'Ajuntament de Blanes ara fa dos mesos ja es parlava només de «garantir l'accés públic tot i que els terrenys siguin de propietat privada».
Cal recordar, però, que Pinya de Rosa va ser protegit com a paratge natural d'interès nacional ara fa cinc anys. I, en aquells moments, la Generalitat calculava que l'adquisició del paratge costava entre 12 i 15 milions d'euros, la meitat que ara. La plataforma ciutadana Pinya de Rosa creu que els polítics han pecat de desídia i han deixat perdre la oportunitat. «Hauríem d'agafar els polítics que fa cinc anys van venir a Blanes i refregar-los per la cara les declaracions que van fer en aquell moment», diu el portaveu de la plataforma, Quim Rutllant.
«FETS CONSUMATS»
La plataforma, el que tem són les polítiques de fets consumats. «Per molt que es preservi, si el privat comença a fer actuacions en contra de la llei, qui ens garanteix que la Generalitat l'obligarà a fer marxa enrere, tenint en compte que hi ha precedents?», es pregunten. Per això reclama que la gestió del paratge sigui pública, cosa que només serà realitat si s'acaba creant el consell rector i el pla d'usos que determina la llei. Rafa Sardà, científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes i membre de la plataforma, ho té clar. «Amb els diners que s'han llençat a la platja de s'Abanell es podria haver comprat Pinya de Rosa. Hi ha hagut mala gestió i desídia. És cert que el preu s'ha encarit. Però si n'haguessin ofert 36 milions no hauria passat res perquè Pinya de Rosa val això i molt més.»
Entrevista a Rafa Sardà : «El dia 19, el jardí pot estar tancat»…
«El dia 19, el jardí pot estar tancat»
-Tenen esperances?
- «Crec que en tenim molt poques. Bàsicament cap. No creiem que la Generalitat acabi exercint el seu dret.»
- I què passarà?
- «Doncs que la propietat continuarà sent privada. Nosaltres creiem que s'ha d'informar als nous amos del que estan comprant. I ha de quedar molt clar que la gestió del paratge l'ha de fer la Generalitat i, en concret, el departament de Medi Ambient. Així ho marca la llei. La plataforma el que reclamarà és que es creï immediatament el consell rector i s'elabori el pla d'usos del paratge. I ha d'haver-hi un acord entre el propietari i la Generalitat sobre la custòdia del territori.»
-Què és el que temen?
- «Que passin coses com a Santa Clotilde, on el propietari ha començat a fer accions dins l'espai que impedeixen el desenvolupament de les funcions ambientals del territori. I a Pinya de Rosa, si el propietari decideix posar una tanca a la finca, per exemple, això anirà en contra de la connectivitat biològica i serà denunciable. Nosaltres no descartem anar a la fiscalia per incompliment de la llei.»
- Què més creuen que podria passar?
- «Que a partir del dia 19 ens trobem que el jardí botànic es tanqui al públic. Seria horrible perquè un dels motius de protecció del paratge va ser el jardí. Té una gran funció educativa i científica. I no sabem què farà el nou amo.»
-Decebuts, després de tanta lluita i mobilitzacions?
- «Decebuts i traïts. Als polítics que es van emplenar la boca de Pinya de Rosa fa uns anys, els hauria de caure la cara de vergonya.»
territs de Temminck (Calidris temminkii)
.JPG)
Abellarols (Merops apiaster)
territs becllargs (Calidris ferruginea)
cuereta blanca (Motacilla alba)
cuereta groga (Motacilla flava)
bernat pescaire (Ardea cinerea)
