dijous, 5 de juny del 2008

Sobre els polls de gavià argentat (Larus michahellis) del centre urbà de Tordera 5/6/08


Jove de l’any de gavià argentat (Larus michahellis) procedent d'una de les dues niuades de l’església i que ja volen a les teulades.

Avui sota la pluja, ja es podien veure els polls de les niuades de l’església de Tordera volant cap a les teulades properes i aguantant el petit xàfec d’aquesta tarda.

A diferència de les niuades observades a altres indrets del centre urbà de Tordera, els polls són més grans i van néixer abans.

Algunes notícies més per llegir 5/6/08...


El Govern obrirà una nova carretera que connectarà l'autopista C-32 amb Tossa
Diari de Girona 6/5/08

La carretera tindrà un carril per cada sentit de la marxa i creuarà el PEIN de Cadiretes

E.B, Lloret de Mar / Tossa de Mar.
El Govern català obrirà una nova carretera que connectarà la C-32, l'autopista del Maresme amb Tossa de Mar. Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques han explicat que no serà una prolongació de l'autopista en forma de via ràpida i de pagament, sinó que es construirà una carretera convencional amb només un ?car?ril per sentit de la marxa i per on es podrà circular fins a 90 quilòmetres per hora, el màxim permès en aquests tipus de vies.

Aquesta nova carretera també portarà el nom de C-32 com l'autopista perquè s'entén com un perllongament d'aquesta. De moment el traçat de la nova ?car?retera que unirà Lloret de Mar i Tossa de Mar encara no està definit però serà de 6,4 quilòmetres i la calçada tindrà 7 metres d'amplada, amb vorals d'1,5 metres.
En aquests moment el projecte es troba en fase d'estudi però en l'esborrany amb què està treballant gestió d'Infraestructures SA (GISA) (veure la imatge) es pot comprovar la trajectòria aproximada de la nova via. Venint de Lloret, la prolongació de la C-32 començarà al paratge de les Alegries i s'endinsarà pel massís de les Cardiretes, que en la seva major part es troba protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) del Massís de Cadiretes. La ?car?retera transcorrerà en paral·lel a Rocagrossa i passarà a prop de la urbanització Serrabrava fins a desembocar a Tossa de Mar, on es preveu que enllaci amb la GI-681, la carretera que va de Tossa de Mar fins a Llagostera, al Gironès.

El projecte de fer una carretera que unís l'autopista C-32 fins a Tossa de Mar és un dels objectius que preveu el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (2006-2026). De moment, però, no hi ha data d'execució de les obres ni tampoc el projecte. De tota manera, aquesta és una carretera que s'havia reivindicat des de fa anys a la Selva Marítima per tal de descongestionar el trànsit entre ambdues poblacions, sobretot en època estival quan hi ha més volum de trànsit. De fet, un dels projectes que s'havia presentat per fer-la realitat, quan Convergència i Unió governava a la Generalitat, ara fa set anys, projectava que la carretera sortiria des de les Alegries i aniria fins a Canyelles, a tocar de l'inici de Tossa; finalment, però, no es va dur a terme.

Tossa demana respecte pel territori

Els ajuntaments afectats per aquesta nova carretera van rebutjar fa tres anys la possibilitat de perllongar l'autopista del Maresme, entesa com a via de pagament, sobretot pel fort impacte ambiental que podria provocar una gran infraestructura d'aquestes característiques a l'entorn natural d'aquesta zona de la Selva Marítima. Per aquest motiu, van proposar que es creés una carretera lliure de peatge que travessés els tres municipis selvatans. Des de Tossa, la notícia d'aquesta nova carretera que connectarà el municipi amb l'autopista del Maresme es valora positivament, però la primera tinenta d'alcalde, Maria Teresa Moré (CiU), recorda que és una "carretera que portem reivindicant de fa molts anys el poble de Tossa de Mar". Tot i que ahir desconeixien l'abast del projecte, Moré espera que "es respecti el paisatge". A més, recorda que el projecte de CiU tenia en compte túnels que agredien la zona i espera que ara això serà diferent. Aquest diari va intentar localitzar ahir l'alcalde de Lloret, Xavier Crespo (CiU), però va ser impossible.
.


La Generalitat preveu portar sorra a la platja de s'Abanell a l'alçada dels càmpings a Els Pins
Diari de Girona 5/6/08

El senador Miquel Bofill (ERC) insta el Govern central a trobar una solució per al passeig

E.B, Blanes.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Dptop)de la Generalitat està ultimant una valoració econòmica de l'actuació d'urgència que ha de servir per reparar el passeig de s'Abanell a l'alçada dels càmpings, al Barri dels Pins. Un tram del que la Generalitat té competències i, per tant, no és el Ministeri de Medi Ambient qui s'ha d'encarregar de millorar l'estat del passeig. Si fa uns dies es sabia que el que s'havia de fer d'urgència és arranjar el passeig i treure les runes, ara el Dptop assegura que també hi portaran sorra per tal de regenerar la platja, que se n'ha quedat sense després de les últimes llevantades.
Cal recordar que el mal estat del passeig en aquesta zona ja ha estat denunciat en nombroses ocasions pels hotelers i càmpings de l'àrea. Així doncs, en aquests moments Generalitat i Ajuntament estan fent la valoració del cost que representarà, però segons el Dptop es farà de forma ràpida per tal de tenir la zona enllestida abans de la temporada d'estiu.
De tota manera, a llarg termini es preveu una actuació per solucionar definitivament la problemàtica del passeig de s'Abanell, que inclourà un acord entre les tres administracions: Ajuntament, Ministeri de Medi Ambient i Generalitat.
D'altra banda, encara aquests dies es poden veure treballs de condicionament del passeig per part de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient.


Solució definitiva per a s'Abanell


El senador de l'Entesa Catalana de Progrés per Esquerra Republicana Miquel Bofill va demanar ahir al Govern central quina previsió té per trobar una solució definitiva i sostenible per mantenir la platja de s'abanell. Per altra banda, el senador va instar també per escrit el Govern central a detallar els costos que han tingut els treballs de reposició de sorra que s'han fet durant aquest any a la platja.


http://media.epi.es/www.diaridegirona.es/media/especiales/2008-06-12_ESP_2008-06-05_02_10_00_binder2.pdf
Pàg. 6 de l’especial Medi Ambient del Diari de Girona 5/6/08

..............................................................................................

Un projecte de captació d'aigua del Roine inclou un sistema pioner per recuperar sorra per platges gironines
Diari de Girona 5/6/08

Un projecte de captació d'aigua del riu Roine per via submarina, creat per empreses i enginyers i presentat avui a la Cambra de Girona, incorpora un sistema pioner que permetrà recuperar sorra per a les platges gironines. El sistema es basa en microfiltres, situats al llarg de la canalització, que netegen l'aigua de sorres i impureses, i que les aboquen al mar. Segons ha ressaltat un dels enginyers encarregats del projecte, Antoni Ibáñez, aquest sistema 'serà el primer cop que s'utilitza arreu del món'.

ACN/DDEG Ibáñez també ha ressaltat que la dessalinitzadora del Prat és 'necessària' per a moments puntuals, però que no solucionarà el problema de l'aigua. Es calcula que el cost total de la portada d'aigua del Roine serà de prop de 1.400 MEUR.La Cambra de Girona ha acollit aquest dijous, dins el cicle de jornades sobre l'aigua, la presentació del projecte de captació d'aigua dolça des del riu Roine mitjançant una canalització submarina. L'aigua es captaria uns 200 metres més enllà de la desembocadura del riu. Tot i que l'aigua ja hagi anat a parar al mar, els estudis que s'han fet conclouen que fins a 700 metres més enllà del final del curs fluvial, l'aigua encara es manté dolça.Segons recull l'estudi, es calcula que es podrien captar entre 10 i 20 metres cúbics d'aigua per segon. Des d'allà, dues canonades de polietilè de 2,40 metres de diàmetre permetran canalitzar l'aigua dolça fins a Llançà (Alt Empordà).Les canonades estaran submergides a 30 metres de profunditat -mitjançant llasts de formigó- i tindran una llargada de 150 quilòmetres. En dos punts del recorregut, hi haurà bombes d'impulsió que permetran garantir el seu corrent.Un cop l'aigua s'hagi bombejat fins a un estany artificial del poble empordanès, una depuradora n'eliminarà les darreres impureses. A partir d'aquí, el projecte recull dues opcions: canalitzar-la fins als embassaments del sistema Ter-Llobregat o bé, mitjançant una altra canonada submarina, fer-la arribar fins a la potabilitzadora de Cardedeu.Es calcula que el cost total de la portada d'aigua serà de 1.400 MEUR i que, si el projecte s'arriba a portar a terme, els treballs d'instal?lació de canonades durarien entre vuit mesos i un any. Cada conducció permetria aportar entre un i cinc milions de metres cúbics diaris d'aigua. El projecte l'ha redactat un conglomerat d'empreses agrupades sota el nom de Grup UE.Definitiu i permanentL'enginyer encarregat del projecte, Antoni Ibáñez, ha ressaltat que la portada d'aigua del Roine és la solució 'definitiva i permanent' per a possibles episodis de sequera en un futur. 'Aquest any hem tingut sort que la natura ens ha salvat d'una crisi, però no sempre ho podrem dir', ha ressaltat. Ibáñez també s'ha oposat taxativament al fet que es confiï amb la dessaladora del Prat com a solució del problema per a l'àrea urbana de Barcelona.'Una dessaladora és necessària per a moments puntuals, però no permet garantir el dia a dia', ha explicat. A més, l'enginyer ha posat també l'accent en el fet que 'l'impacte marítim' que genera una planta d'aquest tipus és altíssim. 'De cada 1.000 litres d'aigua que entren, només se'n recuperen 500; la resta són sal i impureses que es tornen a abocar al mar, incrementant la salinització del Mediterrani', ha explicat.'A més, l'energia que gasta la dessalinitzadora i el cost de manteniment és altíssim', ha concretat l'enginyer. Antoni Ibáñez també ha ressaltat que, d'altra banda, l'aigua que surti de la planta només es podrà fer servir per a ús de boca, 'perquè el cost per als regants seria altíssim'.Sistema pionerDurant la presentació del projecte, Ibáñez també ha ressaltat que les canonades incorporaran un sistema pioner al món que permetrà recuperar sorra per a les platges gironines. 'Les canonades tindran un sistema únic d'autoneteja, que funcionarà mitjançant microfiltres que aniran eliminant la sorra del delta del Roine', ha indicat. Cada vegada que es detecti un increment de sediments, 'unes vàlvules intermitges situades cada 12 quilòmetres s'obriran i llançaran la sorra al mar, que gràcies als corrents permetrà nodrir les platges gironines', ha precisat Ibáñez.No arriba tardEl projecte per canalitzar aigua dolça des del Roine es troba ara pendent de rebre o no el vistiplau polític. De fet, aquesta mateixa setmana l'Estat s'ha compromès a estudiar-lo. 'Creiem que no arribem tard, i que aquesta serà la solució definitiva que s'haurà d'adoptar', ha indicat Ibáñez.

Algunes notícies més per llegir 4/6/08...


La prolongació de la C-32 fins a Tordera comença aquest juliol
Diari de Girona 4/6/08

El DPTOP situava l'inici de les obres al maig però s'han endarrerit

E.Padilla, Tordera.

Les obres de la prolongació de Palafolls a Tordera de l'autopista de la costa del Maresme, la C-32, començaran finalment mitjans de juliol segons confirma l'empresa gestora, Acesa. Tot i que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat situava l'inici de les obres el passat mes de maig, Acesa concreta que les expropiacions tot just s'han acabat recentment i que l'obra, que va ser adjudicada el passat 30 de maig a Dragados SA, començarà aquest juliol.

Segons Acesa, l'inici de les obres no suposarà afectacions al trànsit perquè els treballs seran bàsicament de preparació. Es començaran a fer obres de fonaments i estructurals a l'alçada del viaducte que travessa el riu Tordera i no es preveu, de moment, cap canvi en la circulació ni desviaments del trànsit. La perllongació té uns quatre quilòmetres de llargada i estarà llesta d'aquí a uns 15 mesos.

La C-35, gairebé a punt

La carretera C-35 des de Vidreres a l'entrada de la urbanització de La Goba està acabada, igual que altres trams al terme municipal de Caldes. Les marques vials estan pintades en blanc i la carretera té a punt els dos carrils, però no s'obrirà al trànsit per evitar l'efecte del coll d'ampolla. Tot el tram desdoblat s'obrirà pels volts de Sant Joan.
.

La Generalitat es compromet a crear l'òrgan de gestió de Pinya de Rosa abans de l'estiu
Diari de Girona 4/6/08

L'anunci de Medi Ambient arriba 5 anys després que es declarés l'espai com a protegit

E.B, Blanes.

La directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, va anunciar ahir que la Generalitat es compromet "a formalitzar l'òrgan rector del paratge natural Pinya de Rosa abans de les vacances d'estiu". Aquest compromís arriba cinc anys després que s'aprovés la Llei 25/2003 que declara paratge natural d'interès nacional la finca Pinya de Rosa. Un retard que ja ha estat criticat en nombroses ocasions per la Plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa, ja que la llei establia que passats divuit mesos de la seva entrada en vigor, el Govern català ja havia d'aprovar i publicar el Pla rector d'ús, gestió i protecció del paratge a través de la tasca d'aquest òrgan rector.

Buenaventura afirma que des del Departament de Medi Ambient la creació de l'òrgan gestor és "la millor manera per tal que aquest espai no es malmeti i, així, segur que podrà tenir un ús públic, sempre dins els paràmetres que marca la llei". L'escenari escollit per la directora de Medi Natural per fer aquestes declaracions va ser en el marc de les I Jornades Catalanes de Conservació de Flora que, precisament, Blanes ha acollit fins ahir. Des de la Plataforma Pinya de Rosa, per la seva banda, recorden que un dels compromisos que van extreure d'una taula rodona amb els diferents diputats del Parlament català fa unes setmanes era la de crear aquest òrgan gestor però que el que cal ara és "treballar per tirar endavant el pla d'usos", afirma el portaveu, Quim Rutllan.

Gestió del paratge natural

Sembla ser, doncs, que finalment s'acomplirà la Llei 25/2003 tal i com havien demanat polítics i l'entitat Salvem Pinya de Rosa, i fa pocs dies, l'Ajuntament de Blanes també va afirmar que finalment el jardí botànic tropical seguirà obert tot i que el paratge hagi canviat de mans des de principis d'aquest any. Ara, doncs, es crearà un Consell Rector en el que hi participaran els departaments competents, així com representants del municipi de Blanes, del Consell Comarcal de la Selva, el propietari, entitats de protecció de la natura i experts. Tots els membres d'aquest Consell Rector seran elegits pel Govern català. A partir de la creació d'aquest òrgan s'haurà d'aprovar i publicar el pla d'usos per tal de garantir que l'espai es gestionarà de la manera que estableix la llei.

59 espècies de flora estan en perill d´extinció. Comarques

dimarts, 3 de juny del 2008

Disponibles on-line els informes de la Qualitat Ecològica dels Rius. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona


La web del Programa de qualitat ecològica dels rius recull les dades sobre l'estat ecològic dels cinc rius de la província de Barcelona, el Llobregat, el Besòs, el Foix, el Ter i la Tordera, tant en el seu curs principal com d'alguns dels seus afluents.

Ho podeu trobar aquí... http://ecobill.diba.cat/

Troben un esquelet complet de tapir de 3,5 milions d’anys, l’únic a Europa del seu gènere i antiguitat, tortugues i amfibis. 29/5/08. IPHES

Ho podeu llegir aquí (font de fragments de text i imatges de sota)...

http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/excavacions/2008/05/29/troben-un-esquelet-complet-de-tapir-de-3-5-milions-d-anys-l-nic-a-europa-del-seu-g-nere-i-antiguitat
.
Vista general de l'esquelet de tapir, encara en procés d'excavació -Crèdit foto: Gerard Campeny – IPHES

La troballa ha estat al Camp dels Ninots, en una de les que es considera de les millors campanyes en aquest jaciment

Un esquelet complet i en connexió anatòmica d’un tapir de 3,5 milions d’anys, l’únic en el seu gènere i antiguitat a Europa, encapçala el rànquing de les importants troballes que s’han posat al descobert durant la campanya d’enguany de l'IPHES al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (La Selva, Girona), sota la codireccció de Bruno Gómez, Gerard Campeny i Robert Sala. Fins ara només es coneixien restes aïllades d’aquest animal a Itàlia Central i en altres punts del continent europeu.


(...)

Una de les tortugues descobertes en la qual, a la part esquerra, es pot observar el crani - Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES

D’altra banda, durant aquesta campanya s’han localitzat gran quantitat de tortugues aquàtiques en un estat de conservació excel·lent, ja que, fins i tot, en algun cas, s’ha preservat el crani. En total, són cinc exemplars de l’espècie Mauremys leprosa, les quals s’afegeixen a la col·lecció de tortugues recuperades en campanyes anteriors.

(...)

Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda 30/5/08…

INFORME VALORATIU SOBRE LES ACTUACIONS RECOLLIDES A L’AVANTPROJECTE DE PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ QUE AFECTEN EL PARATGE DE LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA (PINEDA DE MAR, ALT MARESME)

Elaborat i enviat al Departament de Política Territorial per la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, ho podeu llegir aquí...

http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/Informe%20Pla%20Territorial%20Metropolit%E0.pdf

dilluns, 2 de juny del 2008

Milà negre (Milvus migrans) al Pla de Can Jalpí (Tordera) 2/6/08

Aquest vespre ha passat volant, a molt poca alçada, un milà negre (Milvus migrans) sobre la carretera de Tordera a Blanes, planejant direcció al Pla de Can Jalpí (Tordera) on s’ha aturat a un arbre.

Localitzats més polls de gavià argentat (Larus michahellis) al centre urbà de Tordera 2/6/08

Localitzats a altre indret del centre urbà de Tordera la cinquena pollada de gavians argentats (Larus michahellis), en aquest cas format per dos polls ja crescuts...
.

Algunes notícies més per llegir 1 i 2/6/08...

S’INICIA LA TERCERA FASE DE LES OBRES DE CONNEXIÓ DE LES CONQUES TER-LLOBREGAT I CONCA DE LA TORDERA.
Ràdio Tordera 2/6/08

L’empresa pública Aigües Ter Llobregat ha iniciat les obres de connexió del Maresme Nord amb la xarxa regional d’abastament d’aigua potable, a Sant Vicenç de Montalt. Segons la Generalitat, aquesta actuació representarà una millora en la garantia del subministrament d’aigua a l’Alt Maresme. L’obra global es divideix en tres trams: una conducció des del dipòsit de Santa Susanna fins a una nova estació de bombament a Sant Pol de Mar, una canonada d’impulsió de Sant Pol de Mar fins al nou dipòsit d’Arenys de Munt , de 15.000 m3 de capacitat, i una canonada de connexió entre el dipòsit d’Arenys de Munt i la xarxa regional d’aigües Ter Llobregat, a Sant Vicenç de Montalt. Aquesta és una de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional que, a més, possibilitarà en el termini de dos anys superar la vulnerabilitat del Llobregat. El regidor de medi ambient de l’ajuntament de Tordera, Carles Aulet recorda que un cop feta la connexió entre la conca Ter-Llobregat i Conca de la Tordera, l’abastament d’aigua dels dos territoris aniran lligades tant en època d’aigua com de sequera.

Recorda que el decret de la sequer Actualment, el subministrament d’aigua dels municipis de l’Alt Maresme depèn de l’aigua procedent de l’aqüífer de la Tordera i de l’aigua de mar tractada a la dessalinitzadora de la Tordera. Segons el departament de Medi Ambient de la Generalitat, la nova actuació millorarà la garantia del subministrament a la zona.


Tordera apuja el rebut de l'aigua per pagar la dessaladora que no utilitza
Diari de Girona 1/6/08

L'Agència Catalana de l'Aigua imposal'augment d'un 4% del cànon al municipi tot i que no consumeix aigua dessalada

E.B, Tordera.
L'Ajuntament de Tordera ha hagut d'apujar el rebut de l'aigua perquè l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha requerit al consistori que pagui la tarifa d'utilització d'aigua (TUA), un cànon que s'aplica per cobrir els costos de la contrucció de l'actual dessaladora de Blanes.
L'Ajuntament troba injust que s'hagi d'apujar el preu de l'aigua als usuaris quan Tordera no utilitza l'aigua marina tractada procedent de la dessaladora de Blanes. L'augment de la factura de l'aigua serà d'un 4% en el primer i segons tram i dun 20% en el tercer. La quota fixa a més pasarà dels 2,75 euros als 5,25 euros.
El primer tinent alcalde de Tordera, Bernat Costas (ERC), afirma que des del gener l'Ajuntament pagava el cànon però diu que el consistori "ja no pot aguantar-ho". Costas lamenta que l'ACA no hagi escoltat les queixes de l'Ajuntament, però insisteix que seguiran negociant-hi.
De totes maneres, el regidor considera que amb l'augment del cànon els ciutadans veuran com el seu rebut s'apuja d'un 30% i tem que en facin responsable l'equip de govern, "quan és l'ACA qui ho imposa. Aquesta TUA en l'àmbit de la baixa Tordera", regulada des de l'any 2006 i que s'ha començat a imposar a partir del mes de gener passat.
Segons Costas, l'ACA imposa aquest pagament a Tordera amb l'excusa que amb la dessaladora redueix les captacions d'aigua de la Tordera, de manera que "l'aqüífer es recarrega i, per tant, es millora la qualitat del riu". Costas critica l'actitud de l'ACA i recorda que Blanes no paga aquesta tarifa en compensació pel fet que la dessaladora es troba en terrenys del seu municipi. En canvi, Tordera té a tocar "una potabilitzadora de la zona sud del Maresme i no ens hi podem connectar", lamenta el regidor, que diu que tampoc reben compensacions per la proximitat d'aquesta instal·lació.


Breda estrena deixalleria i l'alcalde insta que es quedi petita
Diari de Girona 1/6/08

DdeG, Breda.
Breda va inaugurar ahir la nova deixalleria municipal, una instal·lació que segons l'alcalde de Breda, Jordi Iglesias, servirà per demostrar que "un poble net no és el que més neteja, sinó el que menys embrut" a més, ha instat la gent del poble que la deixalleria "aviat es quedi petita". La nova deixalleria es troba al carrer Sant Sebastià i ha costat 75.000 euros. Aquesta instal·lació es posarà en funcioament a partir de dimarts i disposa d'una oficina i de diferents contenidors de recollida selectiva. Tot el que es reculli es portarà a la deixalleria de Santa Coloma.


L'Ajuntament assegura que el jardí tropical de Pinya de Rosa es mantindrà obert
Diari de Girona 1/6/08

Els cinc empleats de l'espai acabaven el contracte ahir però tenen la continuïtat assegurada

E.B, Blanes.
L'Alcalde Blanes, Josep Trias (CiU), i l'advocat del nou propietari del paratge Pinya de Rosa es van trobar fa dos dies per parlar sobre la continuïtat del jardí de plantes tropicals Pinya de Rosa i, tal i com va afirmar Trias, el jardí té garantida la continuïtat perquè el nou propietari vol seguir-lo mantenint. Cal recordar que des que es va saber que s'havia venut el paratge a prinicipis d'any, tant des de la Plataforma Salvem Pinya de Rosa com des de les adminstracions s'havia qüestionat la continuïtat d'aquest jardí de plantes tropicals i la dels seus treballadors en haver passat a unes altres mans. Així doncs, Trias assegura que els propietaris "no tenen cap intenció de tancar" i que així ho traslladaran als treballadors del centre durant la setmana que ve.
El jardí Pinya de Rosa compta amb una plantilla de cinc treballadors, quatre fixos i un amb plaça eventual. Aquests empleats tenien contracte fins a finals del mes de maig d'aquest any i, per tant, no estava clar si el jardí podria tancar les portes avui o si continuaria obert al públic com fins ara. De tota manera, fonts properes als treballadors asseguren que no temien per la seva continuïtat, ja que haver canviat de propietari no hauriade suposar canvis en la gestió d'aquest jardí botànic.
Demandes polítiques i ciutadanes
El paratge Pinya de Rosa es troba protegit per un Pla d'Espais d'Interès Natual (PEIN) i alberga un dels jardins més imporants d'Europa pel que fa a espècies tropicals. Aquest espai el mes de febrer va passar a mans d'un nou propietari en saber-se que s'havia comprat tot el paratge per uns 24 milions d'euros. La Generalitat finalment va decidir no no exercir el dret a retracte -comprar-lo pel mateix preu que ha pagat el particular- i segons van explicar membres del tripartit (PSC-ICV-ERC) en una taula rodona recent a Blanes és perquè la taxació que se'n va fer dóna com a resultat un preu d'uns 15 milions, abans de ser declarat zona PEIN, i d'uns quatre milions un cop anul·lada la possibilitat d'urbanitzar-hi i que, per tant, estaria sobrevalorat.
De tota manera, la Generalitat encara té com a última opció expropiar el paratge. Pel que fa al futur del paratge el que han reclamat tant polítics com l'entitat Salvem Pinya de Rosa és que s'acompleixi la llei 25/2003 que declara PEIN Pinya de Rosa i que finalment s'elabori el pla de gestió i usos de la finca i es nomeni un consell rector. Pel que fa al jardí botànic, finalment ha quedat resolt que no tancarà tot i que estigui en noves mans.


El PP exigeix que s'aprovi de manera urgent el pla rector de Pinya de Rosa, a Blanes
El Punt 02.06.2008 A.P.

El diputat gironí del PP, Enric Millo, ha criticat que en cinc anys el govern «hagi estat incapaç» de complir la llei de Pinya de Rosa i sosté que l'única manera de garantir la continuïtat de l'accés públic a aquest paratge de Blanes és aprovar de manera urgent el pla rector d'ús, gestió i protecció que contempla la llei. Millo es va reunir amb representants de la plataforma ciutadana Pinya de Rosa per manifestar-los el suport del PP i explicar-los que ha presentat una iniciativa al Parlament de Catalunya instant la Generalitat a actuar de manera urgent en aquest àmbit. «No és acceptable la deixadesa amb la qual s'ha portat, per part del govern, el compliment de la llei», va dir.


Baltasar diu que les pluges endarreriran el risc d'incendi forestal
Diari de Girona 2/6/08

J. Bataller/ACN/DdeG, Banyoles.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, es va desplaçar ahir fins a Banyoles per assistir a la 19a Trobada d'Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de Catalunya. Enmig d'una persistent pluja, que al llarg de la jornada va deixar uns 25 litres per metre quadrat a la capital del Pla de l'Estany, Baltasar va recordar que les pluges que estan regant el territori català aquests últims dies "ajudaran a endarrerir" el risc d'incendi forestal i es va mostrar molt satisfet pel fet que les reserves als embassaments de les conques internes ja sobrepassin la meitat de la seva capacitat i se situïn al 50,12%.
De fet, des de dijous passat, els embassaments han incrementat més de tres punts els seu nivell i gairebé quinze punts en només una setmana. "Evidentment, només puc fer una valoració positiva ja que tot el que sigui ploure de més és fantàstic", va comentar el conseller de Medi Ambient. "Per mi, és un molt bon dia justament perquè plou", va continuar Francesc Baltasar, que no va voler fer referència però al probable aixecament parcial del decret de sequera previst per demà. "Aquestes pluges són molt beneficioses per al país ja que ajuden a recarregar els aqüífers i els embassaments", va reiterar el conseller davant el miler d'assistents a la trobada d'ADF. "Una aigua que, com sabeu, ens permet pensar en retardar la temporada d'incendis forestals, en els quals vosaltres hi teniu un paper essencial", va comentar Baltasar, que va definir les ADF com una de les estructures de voluntariat més importants de Catalunya i "una de les garanties que tenim per combatre eficaçment qualsevol tipus d'incendi".
"Enguany, hem previst una subvenció notablement superior per a les ADF, tot i que segurament encara és modesta i teniu moltes més necessitats", va recordar en veu alta el conseller de Medi Ambient i Habitatge. "A més, aquest any també hem integrat les xarxes de comunicacions de les ADF amb la xarxa Rescat, que és la que coordina totes les emergències de Catalunya", va afegir Baltasar. També va fer referència als nous cursos de formació per als voluntaris de les ADF: "Perquè creiem que és important complementar el voluntariat amb una formació eficaç", va puntualitzar el conseller, que considera que la voluntat del Govern ha de passar perquè les ADF "treballin més efectivament i s'implantin més bé al territori any rere any". I és que, segons el president del secretariat de federacions i associacions d'ADF de Catalunya, Ramir Lafuente, l'agrupació compta ara amb més de 12.000 persones voluntàries arreu del país. "Som un total de 294 ADF que abarquen 651 municipis i gairebé el 90% de la ?superfície forestal de Catalunya", va dir. Els participants van compartir un dinar al pavelló de la Draga.

Resultats de la sisena enquesta referida a la natura a la baixa Tordera

A la pregunta...

Han hagut, i hi ha, alguns processos de participació ciutadana elaborats per algunes administracions per tractar i consensuar alguns temes o problemàtiques referits al Medi Natural, què opineu?

Han opinat 7 persones de la següent manera...

No ha hagut o hi ha cap procés participatiu 0 (0%)

Ha hagut o hi ha processos participatius, però només aparents 4 (57%)

Ha hagut i hi ha processos participatius reals i apliquen les conclusions 0 (0%)

Els fan, però desprès no apliquen les conclusions 2 (28%)

Només fan servir aquests processos per convèncer a la gent d’allò que faran 3 (42%)

Fan servir aquests processos però ja tenen les conclusions preparades 4 (57%)

Són necessaris i es fan, ja hi ha resultats positius visibles 0 (0%)

Són necessaris i es fan, però sense resultats positius visibles 2 (28%)

Són necessaris però no es fan 0 (0%)

No són necessaris i no cal fer-los 0 (0%)

Enlloc ha donat resultat 0 (0%)

En algunes ocasions han donat resultats positius 3 (42%)

Sempre dona resultats positius 0 (0%)

El procés en sí mateix ja és positiu 0 (0%)

Altres 0 (0%)

No tinc suficient informació per opinar 1 (14%)


Si voleu participar formulant una pregunta i respostes per a properes setmanes, les podeu enviar a javierfartet@msn.com .

Podeu veure tots els resultats clickant sobre l’etiqueta “enquestes”.

diumenge, 1 de juny del 2008

Desembocadura del riu Tordera 1/6/08. David Caballé

Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera, en David Caballé ha vist com a més destacat...

>180 gavines corses (Larus audouinii) sedimentades a l’interior de la llacuna, almenys 4 anellades
>40 gavians argentats (Larus michahellis) sedimentats
3 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) sedimentats
1 gaig blau (Coracias garrulus) al fil de la llum paral·lel al riu
1 teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) mascle

Durdecs (Coccothraustes coccothraustes) a Fogars de la Selva 1/6/08. David Caballé

Avui en David Caballé ha tornat a veure la parella de durdecs (Coccothraustes coccothraustes) a Fogars de la Selva, concretament als voltants de casa dels seus pares.

Comenta que ja l’any passat els veia per la zona també en època de cria.

Platja de Malgrat de Mar 1/6/08. David Caballé

Aquesta tarda a la platja en regeneració de La Pomereda (Malgrat de Mar), en David Caballé ha observat...

3 parelles de corriol petit (Charadrius dubius), 1 amb 2 polls de pocs dies i altre almenys amb un poll bastant crescut.

1 corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) femella voltant per la zona com si tingues el niu pels voltants

2 terreroles vulgars (Calandrella brachydactyla) que s’amaguen contínuament perdent-les de vista, possible nidificació

>10 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

Ermita de Sant Ponç (Tordera) 1/6/08. David Caballé

Avui a l’ermita de Sant Ponç (Tordera) en David Caballé ha vist...

3 territoris de pica-soques blau (Sitta europaea)
picot garser gros (Dendrocopos major) reclamant
pinsà vulgar (Fringilla coelebs) cantant
raspinell comú (Certhia brachydactyla)

Desembocadura del riu Tordera 31/5/08. Miquel Vall-llosera

Ahir al matí (31/05) entre les 9.30 i les 13.30 en Miquel Vall-llosera va veure davant la desembocadura del riu Tordera...

12 Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), però el màxim nº vist simultàniament són 4
1 Flamenc (Phoenicopterus ruber)
1 Paràsit gros (Stercorarius skua)
1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
1 parella de Xatrac comú (Sterna hirundo)

multitud de baldrigues (cendroses, balears i mediterrànies), corbs marins (grossos i emplomallats), mascarells, gavians, corses i xatracs becllargs.

... i un banc de peixos voladors

Al llit del riu...

3 parelles de Corriol petit (Charadrius dubius)
3 Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
1 Cuereta groga (Motacilla flava)

Escoltar amfibis (Part I)

Durant aquests dies de pluges, i durant els propers dies, podem escoltar alguns dels amfibis que acudeixen en massa als tolls, basses i estanys que s’han omplert d’aigua per les pluges per reproduir-se.

Cadascuna de les espècies emet un cant propi, així que sense la necessitat de veure’ls podrem saber quines espècies hi ha (les que canten, clar).

Al vespre, però sobretot ja de nit, al apropar-nos a un toll o una bassa, podem afinar l’oïda i saber si allò que escoltem és un gripau o una granota.

Podeu comparar el cant de les tres espècies més abundants i distribuïdes per tot el territori de la baixa Tordera que canten aquests dies i que, si voleu, trobareu amb molta facilitat...

Gripau corredor (Epidalea calamita)...




Granota verda (Pelophylax perezi)...

Reineta (Hyla meridionalis)...



Us convido a fer un petit exercici... aquí (estany de Cal Raba divendres passat) podreu escoltar totes tres espècies, cant de reinetes, amb unes poques granotes verdes i un gripau corredor (de menor a major dificultat)... les distingiu?...


Estany de Can Torrent i voltants (Tordera) 1/6/08


Aquest matí a l’estany de Can Torrent amb en David Caballé, sota la pluja, com a més destacat...

2 durdecs (Coccothraustes coccothraustes)
3 llocades d’ànec collverd (Anas platyrhynchos)
2 polles d’aigua (Gallinula chloropus) escoltades
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis), 1 a l’estany i altre a una bassa
>50 gavians argentats (Larus michahellis)
trist (Cisticola juncidis)
cogullada vulgar (Galerida cristata)
verdum (Carduelis chloris)
cargolet (Troglodytes troglodytes)
bitxac comú (Saxicola torquata)
merla (Turdus merula)
tord comú (Turdus philomelos)
falciot negre (Apus apus)
rossinyol bord (Cettia cetti)
bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
mallerenga blava (Parus caeruleus)
gaig (Garrulus glandarius)
garsa (Pica pica)
tudó (Columba palumbus)
tórtora (Streptopelia turtur)

i una sorpresa... un paó reial (Pavo cristatus) mascle, segurament escapat d’una granja propera que hi ha riera amunt...
.

Pel que fa al canyissar que va ser destruït, continua creixent i les tiges ja fan més d’un metre d’alçada...
.

Niu de mussol comú (Athene noctua) 31/5/08. Hugo Framis i José Moreno

L’Hugo Framis realitza un estudi del mussol comú (Athene noctua) al Maresme, amb alguns transmissors per al seu seguiment. Ahir dissabte amb en José Moreno van seguir una senyal fins a l’interior d’un garrofer, on es pot veure la femella amb els tres polls mitjançant una webcam...

Les Llobateres (Sant Celoni) 31/5/08. Jordi Novell

Fotografies d’en Jordi Novell d’avui a Les Llobateres (Sant Celoni)...
.
cames llargues (Himantopus himantopus)
.
oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)
.
FOTODENÚNCIA

En Jordi comenta la presència de pescadors de canya a l’interior de la bassa (tot i estar prohibit) i el desconeixement i manca d’interès per part del mossos d’esquadra davant d’una trucada seva... és el que tenim.

Estany de Cal Raba (Tordera) 31/5/08


Avui a l’estany de Cal Raba (Tordera) com a més destacat...

2 nius ocupats de martinet de nit (Nycticorax nycticorax) a uns freixes de la part més interior de l’estany

1 niu d’oriol (Oriolus oriolus) a un freixe

4 tortugues d’estany (Mauremys leprosa)
2 tortugues de Florida (Trachemys scripta)
>50 granotes verdes (Pelophylax perezi)
>1000 petits de granota pintada (Discoglossus pictus) i de gripau corredor (Epidalea calamita) a les ribes
.

petit de granota pintada (Discoglossus pictus)

Pla de Sant Esteve (Tordera) 31/5/08


Avui al Pla de Sant Esteve (Tordera), concretament a la zona de Can Garballer, com a més destacat...

1 aligot comú (Buteo buteo)
>50 gavians argentats (Larus michahellis)
3 abellarols (Merops apiaster)
1 puput (Upupa epops)
1 picot verd (Picus viridis)
>50 falciots negres (Apus apus)

1 sargantaner gros (Psammodromus algirus)
1 serp blanca (Rhinechis scalaris) jove
>5 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
3 dragons comuns (Tarentola mauritanica)
>20 granotes verdes (Pelophylax perezi) a un canal

... entre altres.
.

aligot comú (Buteo buteo)
.


A la bassa de rec...

1 parella de cabussets (Tachybaptus ruficollis) amb 6 polls grans
1 parella d’ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>50 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
>20 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
2 agrons rojos (Ardea purpurea) menjant granotes, marxen volant cap a l’estany de Can Torrent i baixen junts a la zona de joncs inundats.
>100 granotes verdes (Pelophylax perezi)

No deixa de sorprendre la facilitat que tenen els cabussets de criar a qualsevol punt amb aigua amb cap-grossos (sigui natural o artificial), ocupant a Tordera pràcticament totes les basses de rec, naturalitzades o no, a més dels estanys.
En aquest cas a una bassa sense cap mena de vegetació a les ribes, amb tan sols unes arrels d’un pollancre jove que arriben a l’aigua (a on s’ubica el niu), i envoltada completament per una tanca metàl·lica que impedeix l’accés a la vegetació circumdant...


niu dels cabussets

cabussets adults

polls de cabusset

Pla de Can Gelmar i riu Tordera a la Rocassa (Fogars de la Selva) 31/5/08


Avui en recorregut pel Pla de Can Gelmar i pel tram de riu de la Rocassa (Fogars de la Selva), com a més destacat...

1 aligot comú (Buteo buteo), sortint d’un possible niu
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 parella d’ànecs collverd (Anas platyrhynchos)
1 parella de corriols petits (Charadrius dubius)
2 oriols (Oriolus oriolus)
cucut (Cuculus canorus) escoltat
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 perdiu roja (Alectoris rufa) en actitud de tenir pollada a prop
.
1 esquirol (Sciurus vulgaris) al llit sorrenc del riu

1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
2 serps d’aigua (Natrix maura)
1 serp de collar (Natrix natrix) juvenil
7 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) sota la Rocassa
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
>100 granotes verdes (Pelophylax perezi), per tot arreu
>100 petits de granota pintada (Discoglossus pictus) a les ribes
2 gripaus corredors (Epidalea calamita)

... entre altres.


serp de collar (Natrix natrix) juvenil

.

sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) mascle