dissabte, 19 de juliol del 2008

Escurçó pirinenc (Vipera aspis) 18/7/08. Jordi Novell

escurçó pirinenc (Vipera aspis)
fotografies de Jordi Novell

En Jordi Novell va fotografiar aquest divendres un escurçó pirinenc (Vipera aspis) al Montseny.

Es tracta d’un rèptil verinós, però només mossega si se sent amenaçat... no és tan dolent com el pinten, ni molt menys.

Tot i que es poden veure de tant en tant alguns exemplars a les planes (difícil, molt difícil, però hi ha algunes observacions, pròpies només dos... i gràcies), es tracta d’una espècie pròpia de muntanya i de llocs més frescans, al nostre territori a llocs com el Montseny, el Montnegre o alguns indrets humits de Les Cadiretes, amb més observacions però sempre escasses.

Molt tranquil·la, passa molt inadvertida perquè no es mou gaire i es passa molt temps als amagatalls, a l’ombra d’un matoll, entre la fullaraca,... ni te presa ni ganes de problemes.

Molta gent es pensa, erròniament, que tot el que s’arrossega i te forma de serp és un escurçó, però la realitat és que ni hi ha tants ni, si ho són, representen cap perill... simplement els hem de deixar tranquils i tots contents.

Per altre banda, només hem de manipular serps, sigui quina sigui, si estem segurs de quina espècie es tracta i per algun motiu inofensiu... en cas de dubte... deixar-la allà i punt.

Rapinyaires sobre el Pantà de Mas Mora (Tordera) 18/7/08

Aquest divendres sobre el Pantà de Mas Mora (Tordera)...

3 àguiles marcenques (Circaetus gallicus), 1 fent l’aleta
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo), direcció sud
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
2 aligots comuns (Buteo buteo)

divendres, 18 de juliol del 2008

MOTOCLUB TORDERA I LA POLICIA LOCAL INTENTEN CONSCIENCIAR A MOTORISTES I QUADS DEL SOROLL QUE OCASIONEN ELS SEUS VEHICLES

MOTOCLUB TORDERA I LA POLICIA LOCAL INTENTEN CONSCIENCIAR A MOTORISTES I QUADS DEL SOROLL QUE OCASIONEN ELS SEUS VEHICLES
Ràdio Tordera 18/7/08

Aquest proper dissabte 19 de juliol, Motoclub Tordera i la Policia Local organitzen unes jornades informatives en les que s’intentarà conscienciar als propietaris de vehicles com les motos i els quads sobre el soroll que es desprèn del seu ús. El lloc escollit per l’activitat és el Parc de la Sardana, on s’instal·larà un sonòmetre gràcies al qual es mesuraran els nivells de soroll de les motos i els quads dels particulars. La jornada no pretén multar als conductors, sinó explicar quins sorolls estan dins la legalitat i quins no, i com els que superen el límit establert perjudiquen als ciutadans. La regidora de l’ajuntament de Tordera, Silvia Català ha explicat el motiu d’aquestes jornades.

D’altra banda, el membre de la Junta Directiva del Motoclub Tordera, Eduard Camps ha explicat què trobarà la persona que vagi demà al Parc de la Sardana.

L’activitat es farà aquest proper dissabte 19 de juliol al Parc de la Sardana, de les 6 de la tarda fins a les 8 del vespre.

També al blog del Moto Club Tordera…

MOTOCLUB TORDERA I LA POLICIA LOCAL INTENTEN CONSCIENCIAR A MOTORISTES I QUADS DEL SOROLL QUE OCASIONEN ELS SEUS VEHICLES

Algunes notícies més per llegir 17 i 18/7/08... Sobre les carreteres i camins del Maresme...

Maresme. Tordera estrena maquinària per a la pagesia
18.07.2008 EL PUNT

La regidoria de Pagesia de Tordera ha estrenat nova maquinària per desenvolupar el pla de millora de camins rurals. L'Ajuntament ha adquirit una màquina retroexcavadora per fer el manteniment periòdic de camins i rieres.

Maresme. Analitzaran per primer cop l'estat de les carreteres locals i comarcals del Maresme
El Punt 18.07.2008 TERESA MÁRQUEZ

La Diputació establirà quines actuacions calen per garantir una xarxa viària secundària adequada

El Consell Comarcal del Maresme ha signat un conveni amb la Diputació a través del qual analitzaran exhaustivament la xarxa de carreteres locals i comarcals per establir-ne l'estat i les actuacions que necessiten per garantir unes vies en condicions. L'acció s'emmarca dins el pla estratègic Maresme 2015 i amplia el debat monotemàtic centrat fins ara en l'autopista C-32 i en els canvis de la carretera N-II. La singularitat geogràfica del Maresme, amb desenes de connexions viàries per carretera, obliga, segons el Consell Comarcal, a assegurar una mobilitat adequada pels desplaçaments dels ciutadans entre les diferents poblacions.

Al Maresme no només hi ha la carretera N-II i l'autopista C-32. La complexa i difícil mobilitat a la comarca que tanta informació ha generat en els darrers mesos s'ha focalitzat en les grans estructures viàries i ha amagat les dificultats que arrosseguen històricament bona part de la xarxa de carreteres secundàries que garanteixen la connexió entre poblacions. Des del Consell Comarcal del Maresme, i per unanimitat de tots els grups polítics, es va aprovar en el darrer ple donar llum verd a un nou conveni amb la Diputació de Barcelona. «Es tracta de posar a treballar els tècnics de l'administració en l'elaboració d'un estudi que prengui el pols a l'estat d'aquestes vies que no per ser tan transitades mereixen menys atenció», explica el conseller delegat d'Interior, Promoció Econòmica i Serveis Educatius i regidor de Tordera, Bernat Costas (ERC).

La Diputació gestiona la majoria d'aquestes vies «i el seu coneixement del territori és indiscutible». «Estem parlant de posar a to aquelles carreteres que diàriament utilitzen milers de ciutadans i que han de trobar en bones condicions», assenyala. Aquesta anàlisi de la xarxa viària permetrà, segons Costes, determinar quines actuacions reclamen una atenció immediata «a banda de disposar de dades actualitzades sobre els fluxos de vehicles que suporten diàriament». La redacció d'un pla de la xarxa viària local i comarcal és un dels compromisos que l'administració vol resoldre al llarg d'aquest any. «Ens cal endreçar ràpidament i efectivament un àmbit en què durant anys només s'ha actuat de manera puntual i a demanda dels ajuntaments», diu Costas.

NOTÍCIES RELACIONADES

Maresme. Pendents de la creació del grup de treball

Maresme. El transport públic



Sobre la cada vegada menys superfície agrícola del Maresme Nord...

rentat de cara

Malgrat confidencial 17/8/08

Papallones 18/7/08. Jordi Novell

Un parell de fotografies enviades per en Jordi Novell...
.
Aricia cramera


Detall de Papilio machaon

dijous, 17 de juliol del 2008

Es crearan llacunes de laminació al Pla de La Júlia (Tordera) per poder instal•lar-hi més empreses

Es tracta d’adquirir els terreny entre l’EIN de l’estany de La Júlia i el riu (majoritàriament camps de conreu en desús), al nord del Pla de La Júlia (Tordera), per poder tirar endavant el Pla Parcial Can Buscà Nord (un polígon industrial) ja que l’ACA ho frenava al·legant que els terrenys eren inundables i que la pujada de cotes podia representar un perill per al propi polígon o per al nucli urbà proper (entre altres) en cas de crescuda important del riu.

Les basses de laminació són grans espais inundables a cota baixa i adjacents al riu que, en cas de grans crescudes, absorbeixen part de l’aigua arrossegada riu avall inundant els camps – l’aigua es lamina – en comptes de continuar canalitzada, i d’aquesta manera el riu perd força i poder destructiu. Un cop el cabal del riu disminueix, aquestes aigües laminades hi retornen pausadament, carreguen l’aqüífer,... i tal i com funciona el riu quan les seves ribes i riberes no són alterades o desnaturalitzades.

En aquest cas, a més, es creen noves zones humides (a diferents cotes i graus d’inundabilitat) que s’afegeixen a les ja existents incrementant la riquesa biològica de la zona, i que poden ser basses i estanys d’aigües permanents, basses, estanys o camps d’inundació temporal, boscos de ribera inundables, prats,...

Podeu llegir la notícia i escoltar les diferents valoracions dels grups municipals al Ple Ordinari d’ahir...

L’AJUNTAMENT TIRA ENDAVANT L’APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA PARCIAL DE CAN BUSCÀ NORD. L’APROVACIÓ ARRIBA DESPRÉS DE RESOLDRE LES AL LEGACIONS PRESENTADES I UNA VEGADA ENLLESTITS ELS INFORMES NECESSARIS
Ràdio Tordera 17/7/08

El Ple de l’Ajuntament de Tordera va realitzar ahir l’aprovació provisional del Pla Parcial de Can Buscà Nord, per poder desenvolupar el nou sector industrial de Tordera. L’aprovació provisional arriba després de resoldre les al·legacions presentades al projecte i una vegada enllestits els informes necessaris per als diferents organismes que prenen part en una aprovació urbanística: departaments d’obres, carreteres, planificació territorial i l’Agència Catalana de l’Aigua. El pla parcial de Can Buscà estarà destinat a la petita i mitjana indústria, en una superfície de prop de 337.000 metres quadrats. Les naus que s’hi construiran podran ser de petita empresa (parcel·les d’un mínim de 500 m2 i màxim de 2000 m2) o bé de mitjana empresa (amb un mínim de 5000 m2 i un màxim de 10.000 m2). També des de l’Ajuntament es promouran en aquests sectors naus industrials destinades a nous emprenedors. L’ordenança debatuda ahir en plenari municipal va comptar amb el vot a favorable de l’equip de Govern i PSC i l’abstenció del MAT. El regidor d’ ERC, Bernat Costas va destacar la importància de que el projecte segueixi endavant degut a la necessitat de sòl industrial.

El regidor del MAT, Albert Turon va justificar el seu vot d’abstenció explicant que tenen dubtes en aspectes de mobilitats i ha parlar de no posar pals a les rodes.

Per la seva banda, el regidor del PSC, Josep Romaguera ha votat a favor ja que creu oportú donar sortides a les empreses que s’hi troben situades.

Finalment l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia va explicar les complicacions que hi ha hagut en el procés de redacció i aprovació del projecte.

Una vegada aprovat provisionalment el pla parcial, l’Ajuntament l’enviarà de nou a l’Agència Catalana de l’Aigua i a la Comissió Provincial d’Urbanisme per tal que el puguin informar favorablement i s’aprovi definitivament en el període més breu possible.

Litoral de Tossa de Mar 12/7/08. Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio

En Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio va fer algunes observacions ornitològiques al litoral de Tossa de Mar. Les podeu llegir aquí...

http://natura-selva.blogspot.com/2008/07/observacions-ornitolgiques-al-litoral.html

dimecres, 16 de juliol del 2008

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) al veïnat de Vallplana (Palafolls) 16/7/08

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
.
El passat dilluns 14/7/08, un gos de caça propietat d’un company de feina es va presentar a casa seva (al veïnat de Vallplana, Palafolls) amb una tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

Es tracta d’una femella adulta, de 1024gr de pes i 20.8cm de closca, i amb abundants ferides a la closca produïdes pel gos…
.


Comenta la presència de tortugues a la riera temporal que passa per casa seva (parcel·la adquirida i transformada no fa gaire per la família) però no la presència de cap massa d’aigua, tot comentant que ells ja van adquirir els terreny força degradats per l'anterior propietari i que segurament va fer desaparèixer una petita zona humida on ara hi ha una horta i alguns animals domèstics i de granja.

Un cop curades les ferides i marcada amb el Nº82, ha estat alliberada…



Si mai trobeu una tortuga al camp… MAI L’HEU D’AGAFAR, … ÉS UN ANIMAL SILVESTRE I NO UNA MASCOTA, … I SI ÉS ALLÀ ON LA TROBEU ÉS PERQUÈ HI VIU, NO PERQUÈ S’HAGI PERDUT.

Tot i que es tracta d’animals aquàtics (viuen a masses d’aigua com rius, rieres, estanys, basses,…), poden desplaçar-se per terreny sec d’un espai humit a altre, per posar els ous, o per refugiar-se en cas d’assecar-se el seu espai habitual.

Algunes notícies més per llegir 15 i 16/7/08... Sobre la dessaladora de Blanes...


Santa Coloma, Sils i Riudarenes beuran aigua de la dessaladora de Blanes
Diari de Girona 16/7/08

Una canonada transportarà l'aigua fins a un dipòsit a Fogars, i d'allà anirà als diversos pobles

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) construirà una canonada per portar aigua des de la dessaladora de Blanes fins a Santa Coloma de Farners, Riudarenes i Sils. A començament d'any, en vista a la situació de sequera, el projecte de dur aigua de mar tractada a la Selva Interior va cobrar forma; de moment però, només hi ha tres municipis que estan disposats a connectar-s'hi.

L'ACA va traslladar la proposta també als ajuntaments de Maçanet de la Selva i Maçanes, que de moment l'han desestimada. L'alcalde, Alfons Soms (PSC), explica que "ja tenim aigua suficient per al consum i tenim cobert el previsible creixement de població". Soms però, no tanca les portes a abastir el municipi amb aigua dessalada en un futur; "cal valorar la idea", diu. El municipi que sí ha rebutjat de ple l'oferta de l'ACA és Massanes. Aquest diari però, no va poder localitzar ahir l'alcalde, Jordi Porta (CiU).

La canonada que durà aigua dessalada a la Selva Interior és viable, argumenta l'ACA, gràcies a l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes que, de produir els actuals 10 hectòmetres cúbics anuals passarà a tratar-ne el doble, 20 hectòmetres cúbics a partir del segon semestre del 2009. De moment no han transcendit els detalls de com serà el projecte, pendent de redacció, però el que sí se sap d'entrada és que es construirà una canonada que connectarà la dessalinitzadora amb un dipòsit que es farà a Fogars de la Selva. D'allà, l'aigua es distribuirà fins als pobles que ho sol·licitin.

El proper dimecres 23 de juliol, els Ajuntaments interessats signaran un conveni, avança l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS). Serà "una mena de declaració d'intencions, amb el compromís dels signants que quan estigui fet el projecte ens hi adherirem".

Tanmateix, dels tres municipis interessats, els que consideren l'obra més urgent són Santa Coloma de Farners i Riudarenes. L'alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà (CiU), recorda que pel seu municipi s'havia treballat fins fa un any i mig amb la idea d'una nova connexió amb el Pasteral, també a través d'una canonada de nova construcció. Solà creu que la situació de sequera viscuda la primavera passada, ha precipitat que el Govern s'hagi decantat per la idea de "connectar els municipis amb la dessaladora per optimitzar recursos". Això, segons l'alcalde, retardarà la posada en marxa de noves captacions d'aigua a Santa Coloma, ja que la connexió amb el Pasteral hauria estat llesta l'any que ve i, ara, en canvi, diu Solà, encara s'ha de fer el projecte de la connexió amb la dessalinitzadora de Blanes.

A Riudarenes, l'alcalde, Jordi Ros (CiU), assegura que "és un tema molt important pel poble" i recorda que un dels punts més determinants és que quan es faci la canonada, aquesta tingui "el mínim impacte possible al medi natural".

El preu de l´aigua de mar potabilitzada.

El preu que pagaran els pobles de la Selva Interior per l'aigua dessalada és, de moment, una incògnita. De tota manera, l'alcalde de Sils ha avançat que l'ACA pronostica que el municipi haurà d'aportar uns 600.000 al projecte. Fins ara, Sils s'autoabasteix, de manera que l'entrada en funcionament de la canonada tindrà una repercussió notable sobre la factura de l'aigua. Quan a Blanes es va començar a subministrar aigua de la dessaladora, el preu del metre cúbic era de 22 cèntims. L'Ajuntament va contreure un important deute amb l'ACA, que finalment va ser condonat gràcies a un conveni

Sis pobles de la Selva es connectaran a la dessalinitzadora de Blanes
El Punt 16.07.2008 A.P.

Sis municipis de la Selva signaran el proper 23 de juliol un conveni amb l'Agència Catalana de l'Aigua per connectar-se a la dessalinitzadora de Blanes. Es tracta d'un compromís inicial que s'haurà d'acabar de negociar.

Els municipis són Fogars de la Selva, Maçanet, Massanes, Sils, Riudarenes i Santa Coloma. Aquesta connexió arribaria amb l'ampliació de les instal·lacions de Blanes. A partir de l'artèria principal que es construirà, es farà un dipòsit a Fogars a través del qual es donarà abastament a la resta de municipis. Aquests hi estan d'acord, sempre que no els suposi una despesa major que connectar-se al Pasteral.



De 10 a 80 hm³ d'aigua anual
El Punt 15.07.2008

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va presentar l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes la setmana passada. El projecte està pressupostat en vora 60 milions d'euros, i permetrà produir 20 hm³ d'aigua anuals, deu més dels que es produeixen en l'actualitat. Baltasar va reconèixer també durant la seva visita que la nova dessalinitzadora de la Tordera haurà ser lògicament ben a prop de l'actual, amb la qual cosa la principal zona agrícola de Blanes, afectada ja per l'ampliació, pot rebre el definitiu cop mortal. L'objectiu de l'ampliació i de la creació d'una nova planta és arribar a produir fins a 80 hm³ d'aigua anuals, per abastir la zona de Barcelona i també del Maresme i la Selva. Pel que fa a l'ampliació, que estarà llesta l'any vinent, La principal novetat és el canvi en el sistema de captació, ja que es desmuntaran els pous que hi ha a la punta de la Tordera i es construirà una canonada que captarà l'aigua 500 metres mar endins i a una profunditat màxima de 30 metres.

Milloren la indemnització als afectats per l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes
El Punt 15/7/08

L'Agència Catalana de l'Aigua multiplica les ofertes per les expropiacions de terres i els pagesos estan satisfets

Els pagesos expropiats per l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes estan satisfets amb l'oferta econòmica final de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i ahir mateix la majoria van signar les actes d'expropiació. Només alguns no van signar, però no per manca d'acord econòmic, sinó per mutu acord, ja que s'està pendent de veure si s'accepten alguns canvis proposats pels pagesos perquè les obres no tinguin tanta afectació a la zona, i per tant no es pot encara calcular amb exactitud encara quanta superfície els serà afectada. L'oferta final és molt superior a la inicial, ja que l'expropiació total ha passat d'entre 10 i 12 euros per metre quadrat a 25,20, amb la qual cosa s'ha més que doblat. També s'han multiplicat les indemnitzacions en els altres casos.

La vintena de pagesos de Blanes afectats per l'ampliació de la dessalinitzadora han passat de la indignació a estar majoritàriament satisfets en poques setmanes. Després de protestar pel que ells consideraven uns preus irrisoris el que els oferien per les expropiacions totals i temporals dels terrenys afectats per l'ampliació, ara han acceptat amb satisfacció l'oferta final de l'Agència Catalana de l'Aigua. Els cinc propietaris afectats per l'expropiació total han vist com l'oferta inicial, que anava d'entre 10 i 12 euros per metre quadrat, finalment s'ha elevat fins als 25,20 euros. Pel que fa a l'ocupació temporal, que afecta bàsicament els arrendataris que treballen unes terres que hauran de ser ocupades un temps per fer les obres, rebran 2,52 euros per metre quadrat, una oferta que en alguns casos es multiplica per quatre o cinc respecte de l'oferta inicial. Els arrendataris afectats per l'expropiació total, per la seva part, cobraran 4,5 euros per metre quadrat.

ARREGLANT PETITS DETALLS
Tot i que majoritàriament tothom està satisfet, en alguns casos ahir no es va dur a terme la signatura de les actes d'expropiació. El motiu no va ser cap desacord amb l'oferta, sinó que tant els afectats com l'ACA esperaran a veure si finalment es fa algun canvi en el traçat, demanda feta per diversos pagesos per tenir una afectació menor a les seves terres pel que fa a les ocupacions temporals. Mentre no s'arribi a una resolució sobre aquest punt, que serà en els pròxims dies, s'ha ajornat l'entrada de les màquines per començar les obres a la zona.

Un dels afectats que encara no van signar ahir és el president de la Cooperativa de Pagesos de Blanes, Agustí Robert, que es va mostrar molt «content» pel desenllaç final, ja que «ara es paga a preus reals», i que va afegir que l'ACA també ha acceptat indemnitzar a més per les afectacions per altres danys, com ara als cultius, les casetes, les tanques i els coberts.

En un principi les expropiacions s'haurien hagut de fer el 26 de juny, però les queixes dels afectats i la intervenció de l'alcalde de Blanes, Josep Trias, van portar a aquest procés de negociació, que finalment ha acabat amb aquest acord.

dimarts, 15 de juliol del 2008

FOTODENÚNCIA 15/7/08. FRANCESC JIMÉNEZ -6Q-... ÀNEC COLLVERD ABATUT AL CAMP DE TIR DE MALGRAT DE MAR


Fotografies enviades per en Francesc Jiménez – 6Q- d’un ànec collverd (Anas platyrhynchos) mort per tret al riu Tordera davant el camp de tir de Malgrat de Mar.

Comenta que aquest diumenge van estar tirant fins a molt tard i que sembla que ho fan a tot el que vola.

És vergonyós que aquest camp de tir encara estigui funcionant, i amb el vist-i-plau de TOTES les administracions, a un espai protegit (LIC XN2000)... ocupant la riba i apuntant a la llera del riu Tordera... , a pocs metres d’una zona humida “protegida”.... la desembocadura del riu Tordera... , i afectant a multitud d’aus “protegides” que es reprodueixen allà, que fan servir la desembocadura i tram final el riu com a parada de descans i alimentació durant els passos migratoris, que hivernen, o que fan servir el riu pels seus desplaçaments entre la costa i les zones humides interiors, ... sense comentar el plom a zones humides, l’ocupació de la llera, la manca d’ordenació i pèssima regulació,... i un llarg etc...

VERGONYÓS!!!!

Desembocadura del riu Tordera 15/7/08. David Caballé

Avui a la desembocadura del riu Tordera, en David Caballé ha observat com a més destacat...

1 xivitona (Actitis hypoleucos) escoltada
gavina corsa (Larus audouinii)
14 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavina vulgar (Larus ridibundus)
corriol petit (Charadrius dubius)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
6 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
1 teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) escoltat
2 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
>10 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)

... i gràcies...

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/07/fotodenncia-15708-david-caball-coses-de.html

Riu Tordera a Can Simó (Fogars de la Selva) 15/7/08. David Caballé

Avui en David Caballé ha observat al riu Tordera al seu pas pel Pla de Can Simó (Fogars de la Selva), com a més destacat...

3 corriols petits (Charadrius dubius)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 durdecs (Coccothraustes coccothraustes)

Comenta que ell personalment constata la presència regular de parelles de durdecs a 6 territoris...

3 a La Batllòria (Vallès Orienetal)
1 a l’estany de Can Torrent (Tordera)
1 al Pla de Can Simó (Fogars de la Selva)
1 a l’urbanització Parc dels Prínceps I (Fogars de la Selva)

També 5 perques americanes “Black-Bass” (Micropterus salmoides) avui al riu.

FOTODENÚNCIA 15/7/08. DAVID CABALLÉ... COSES DE LA DESEMBOCADURA DEL RIU TORDERA


En David Caballé envia aquestes fotografies fetes avui d’un grup de nens amb un adult a l’interior de la llacuna de la desembocadura del riu Tordera.

Es tracta d’una imatge força comú i reiterada durant els mesos estiuencs, quan els estiuejants dels càmpings (principalment) fan servir l’espai natural com a qualsevol infrastructura d’esbarjo. No cal dir que la desembocadura és un espai natural “protegit” amb la figura de Lloc d’Interès Comunitari (LIC) per la Xarxa Natura 2000 (XN2000) i que representa un espai molt important per a multitud d’espècies tant migradores com reproductores.

En David comenta la manca d’interès i coneixement per part de les persones que “envaeixen” la desembocadura durant l’estiu, i no per gaudir dels seus tresors naturals precisament.

Això és el que tenim!!!

dilluns, 14 de juliol del 2008

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY DE 2008

Ho podeu trobar aquí...

http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/pagines/butlleti_mensual/any2008/Avanc%20juny08.pdf

Juny ha estat un mes plujós a la Baixa Tordera i a la resta de la Conca, amb uns 80-120 mm de pluja acumulada que representa més del 190% de precipitació respecte a la mitjana climàtica mensual.

Amb unes temperatures mitjanes de 18-20ºC, ha estat un mes normal o lleugerament més suau.

Fogars de la Selva 14/7/08. David Caballé

Algunes observacions d’en David Caballé a diferents indrets de Fogars de la Selva...

Prop de l’urbanització Parc dels Prínceps I...

2 durdecs (Coccothraustes coccothraustes) alimentant-se a un lledoner (Celtis australis). Comenta la possibilitat de cria per constants cites al mateix indret.

1 llebre (Lepus europaeus)

A Sant Cebrià de Fogars...

Picot garser petit (Dendrocopos minor) escoltat
5 cornelles (Corvus corone)

A Sant Corneli...

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
4 ballesters (Apus melba)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) jove

Bec de corall (Estrilda astrild) a Santa Maria de Palautordera 13/7/08. David Caballé

En David Caballé ha pogut escoltar aquest diumenge un bec de corall (Estrilda astrild) a Santa Maria de Palautordera, primera cita de l’espècie a la zona.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Polls de cabusset (Tachybaptus ruficollis) a l’estany de Can Torrent (Tordera) 13/7/08


Avui a l’estany de Can Torrent (Tordera) s’han pogut observar 6 polls petits de cabusset (Tachybaptus ruficollis) i 3 nius ja buits repartits a les tres basses amb aigua de l’interior de l’estany.

un dels polls petits de cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Anguiles (Anguilla anguilla) al Pantà de Mas Mora (Tordera) 13/7/08


Avui a una de les nanses per a l’estudi de quelonis col·locades al Pantà de Mas Mora (Tordera)... 2 anguiles (Anguilla anguilla) de grans dimensions.

Merla d’aigua (Cinclus cinclus) a la Riera de Repiaix (Sant Feliu de Buixalleu) 13/7/08

.
Avui hi havia una merla d’aigua (Cinclus cinclus) adulta a la Riera de Repiaix (Sant Feliu de Buixalleu), més concretament al salt d’aigua sota el pont de la carretera de Sant Celoni a Hostalric, i que marxa volant ran d’aigua riera amunt.

Podeu veure la seva fitxa al SIOC... http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=CINCIN

Es tracta d’una espècie que a la conca de la Tordera la podem trobar als trams alts del riu Tordera i de la Riera de Arbúcies, on troba aigües netes i oxigenades on cabussar-se per alimentar-se i on reproduir-se.

L’Algons Delgado comenta que hi ha un territori de nidificació al Coll de Ravell, entre La Selva i Osona, que sol treure 2 o 3 polls cada any.

Informació afegida de l’Enric Badosa (anellador)... el 26 de juliol del 2006, un juvenil va rebotar a la xarxa al tram de riu del Perxistor (molt a prop d’aquesta observació).

Amb el pit blanc i un cos robust, el podem veure sobre les roques entre els salts d’aigua, o volant ràpid i en línia recta a tocar de l’aigua.

Algunes imatges de la Riera de Repiaix entre el riu Tordera i les obres del TAV...
.

Altres observacions...

1 blauet (Alcedo atthis)
abundants merles (Turdus merula)
>5 tord comú (Turdus philomelos)
3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
... entre altres.

Riu Tordera entre Les Llobateres i la Riera de Repiaix (Sant Celoni-Sant Feliu de Buixalleu) 12/7/08



En recorregut pel riu Tordera entre Les Llobateres i la Riera de Repiaix (frontera entre Sant Celoni i Sant Feliu de Buixalleu)...

Algunes imatges d’aquest tram de riu...
.


3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 blauets (Alcedo atthis)
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)
24 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i una llocada amb 9 polls petits
>5 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
merla (Turdus merula), molts joves
tord comú (Turdus philomelos)
rossinyol (Luscinia megarhynchos)
rossinyol bord (Cettia cetti)
cargolet (Troglodytes troglodytes)
oriol (Oriolus oriolus)
picot verd (Picus viridis)
1 aligot comú (Buteo buteo)
tudó (Columba palumbus)
... entre altres.

14 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
2 serps d’aigua (Natrix maura)
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica) adultes i 1 nou nat.
1 vidriol (Anguis fragilis)
>1000 granotes verdes (Pelophylax perezi) i cap-grossos
petits de granota pintada (Discoglossus pictus)
petits de gripau corredor (Epidalea calamita)
1 petit de reineta (Hyla meridionalis)
1 visó americà (Mustela vison) recorrent la riba.

... i milers d’invertebrats de tota mena.
.
nou nat de sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)
.

granota verda (Pelophylax perezi)




Anellament de xots (Otus scops) a Can Maresme (Sant Iscle de Vallalta) 12/7/08. José Moreno i Enric Badosa

mascle (esquerra) i femella (dreta) de xot (otus scops)
.
Avui s'ha anellat al mascle i a la femella de xots (Otus scops) de la caixa niu de Can Maresme (Sant Iscle de Vallalta), on ja es van anellar també els 4 polls.
.

femella


mascle


caixa niu amb els 4 polls. Fotografia de José Moreno