dissabte, 20 de setembre del 2008
Efectes de la tempesta del passat 14/8/08 al parc Prudenci Bertrana (Tordera). Jose Navarro
Fotografies captades per en Jose Navarro dels efectes de la tempesta amb fort vent del passat 14 d’agost al Parc Prudenci Bertrana (Tordera)...
VAMMA presentarà un llibret que recull texts i imatges dels fons litorals de la costa catalana
Ho podeu llegir aquí...
els fons litorals
malgrat confidencial 20/9/08
el Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA) presentarà un llibret que recull texts i imatges dels fons litorals de la costa catalana. El llibret, reclamat per diferents centres escolars i ajuntaments, servirà d'eina pedagògica a les escoles de primària i secundària. La presentació es farà el dia 26 de setembre al Centre Catòlic de Blanes i anirà a càrrec de Daniel Martín, Guillem Falcó i Sarah Champion. L'acte coincideix amb el Dia Mundial del Mar, l'endemà dissabte dia 27, on els voluntaris del VAMMA realitzaran la neteja de la platja de Sant Anton de Blanes.
El passat 13 de juliol el VAMMA va participar en les tasques de neteja del fons de la platja de Malgrat de Mar, en la desembocadura de la riera de Sant Genís de Palafolls. Hi van treballar un total de 63 voluntaris entre bombers, Creu Roja, submarinistes del CESC i del Centre de Busseig de Sa Caleta. S'hi va trobar menys quantitat de deixalles que en anys anteriors, per la qual cosa els responsables del VAMMA van considerar que el fons de Malgrat de Mar s'està recuperant.
veure vídeo
els fons litorals
malgrat confidencial 20/9/08
el Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA) presentarà un llibret que recull texts i imatges dels fons litorals de la costa catalana. El llibret, reclamat per diferents centres escolars i ajuntaments, servirà d'eina pedagògica a les escoles de primària i secundària. La presentació es farà el dia 26 de setembre al Centre Catòlic de Blanes i anirà a càrrec de Daniel Martín, Guillem Falcó i Sarah Champion. L'acte coincideix amb el Dia Mundial del Mar, l'endemà dissabte dia 27, on els voluntaris del VAMMA realitzaran la neteja de la platja de Sant Anton de Blanes.
El passat 13 de juliol el VAMMA va participar en les tasques de neteja del fons de la platja de Malgrat de Mar, en la desembocadura de la riera de Sant Genís de Palafolls. Hi van treballar un total de 63 voluntaris entre bombers, Creu Roja, submarinistes del CESC i del Centre de Busseig de Sa Caleta. S'hi va trobar menys quantitat de deixalles que en anys anteriors, per la qual cosa els responsables del VAMMA van considerar que el fons de Malgrat de Mar s'està recuperant.
veure vídeo
dijous, 18 de setembre del 2008
PAISATGES... Viure sota el Montseny
Unes poques fotografies captades des de Tordera amb el Montseny de fons...
.
.
dimecres, 17 de setembre del 2008
Més captacions d’aigua a La Tordera...
Fogars de la Selva demana una captació d'aigua per garantir el subministrament
L'Actualitat del Baix Montseny 16/9/08
L'Ajuntament de Fogars de la Selva ha sol·licitat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) la concessió d'un aprofitament d'aigües subterrànies mitjançant tres pous per a l'abastament de la població al seu terme municipal, segons ha informat l'ACA. La captació d'aigua suposarà un volum anual de 254.000 metres cúbics que representa un cabal mitjà equivalent a uns 12,88 litres per segon.
D'aquesta manera, es preveu un pou al Pla de Fogars-Can Batalló que serà el pou d'extracció principal i dos altres pous al nucli que s'utilitzaran en casos d'emergència en què el pou principal perdi efectivitat o bé que per alguna circumstància estigui avariat. Segons publica el Diari Oficial de la Generalitat, els pous estan situats a l'aqüífer de la Tordera mitjana, declarat especialment protegit pel Pla d'ordenació d'extraccions i declaració definitiva de sobreexplotació de l'aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la Baixa Tordera.
L'ACA subvenciona la recuperació de captacions d'aigua en desús al Baix Montseny
L'Actualitat del Baix Montseny 12/9/08
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat les subvencions destinades a finançar les despeses derivades de la recuperació urgent de captacions en desús i de les quals se'n beneficiaran fins a quatre municipis situats al Baix Montseny. Així, en el cas de Breda, s'han destinat 12.103,87 euros a la millora de la captació de la riera de Breda i de les mines.
A Sant Antoni de Vilamajor s'ha subvencionat amb un import total de 66.122,97 euros la recuperació dels pous del Camp de Futbol, la Piscina i Can Sauleda. A Sant Celoni s'ha atorgat un ajut de fins a 67.305,66 euros a la millora de les captacions superficials i de les mines existents al terme municipal. Finalment, també s'ha atorgat una subvenció a Santa Maria de Palautordera, per a la intensificació de les extraccions dels pous de la Fontmartina, amb una quantiat total de 10.399,97 euros. Les ajudes permetran recuperar nombroses captacions en desús al Baix Montseny.
L'Actualitat del Baix Montseny 16/9/08
L'Ajuntament de Fogars de la Selva ha sol·licitat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) la concessió d'un aprofitament d'aigües subterrànies mitjançant tres pous per a l'abastament de la població al seu terme municipal, segons ha informat l'ACA. La captació d'aigua suposarà un volum anual de 254.000 metres cúbics que representa un cabal mitjà equivalent a uns 12,88 litres per segon.
D'aquesta manera, es preveu un pou al Pla de Fogars-Can Batalló que serà el pou d'extracció principal i dos altres pous al nucli que s'utilitzaran en casos d'emergència en què el pou principal perdi efectivitat o bé que per alguna circumstància estigui avariat. Segons publica el Diari Oficial de la Generalitat, els pous estan situats a l'aqüífer de la Tordera mitjana, declarat especialment protegit pel Pla d'ordenació d'extraccions i declaració definitiva de sobreexplotació de l'aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la Baixa Tordera.
L'ACA subvenciona la recuperació de captacions d'aigua en desús al Baix Montseny
L'Actualitat del Baix Montseny 12/9/08
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat les subvencions destinades a finançar les despeses derivades de la recuperació urgent de captacions en desús i de les quals se'n beneficiaran fins a quatre municipis situats al Baix Montseny. Així, en el cas de Breda, s'han destinat 12.103,87 euros a la millora de la captació de la riera de Breda i de les mines.
A Sant Antoni de Vilamajor s'ha subvencionat amb un import total de 66.122,97 euros la recuperació dels pous del Camp de Futbol, la Piscina i Can Sauleda. A Sant Celoni s'ha atorgat un ajut de fins a 67.305,66 euros a la millora de les captacions superficials i de les mines existents al terme municipal. Finalment, també s'ha atorgat una subvenció a Santa Maria de Palautordera, per a la intensificació de les extraccions dels pous de la Fontmartina, amb una quantiat total de 10.399,97 euros. Les ajudes permetran recuperar nombroses captacions en desús al Baix Montseny.
Sobre el plom i les zones humides...
Ho trobareu al Suplement “La Mascota” del Diari de Girona, 17/9/08, pàg. 3 ...
http://media.epi.es/www.diaridegirona.es/media/suplementos/2008-09-24_SUP_2008-09-17_01_52_58_binder1.pdf
La intoxicació per plom podria estar matant prop d’un milió d’aus aquàtiques a tot Europa
El consum en determinades quantitats de carn d’au que ha estat en contacte amb plom pot provocar malalties també en els humans
La intoxicació per plom (plumbisme) podria estar matant un milió d'aus aquàtiques a Europa, segons va afirmar Rafael Mateo, el cap del laboratori de toxicologia de l'Institut de Recursos Cinegètics (IREC). Mateo, que va impartir dissabte una conferència en el marc de la 9a edició del curs Caça i Conservació que se celebra dins la Fira de la Caça, Pesca i Turisme, va manifestar que es calcula que dels onze milions d'exemplars d'espècies d'aus aquàtiques que ocupen Europa, un milió estaria morint durant els mesos d'eixivernada.
Per al cap del laboratori, l'efecte del plumbisme es deixa notar en les aus aquàtiques a causa de la ingesta de plom que realitzen en trobar-lo en els llocs on tradicionalment es practica l'activitat cinegètica. Mateo va recordar que la mort per aquest motiu en les aus «és preocupant», però també ho és per la influència que el consum d'aus afectades pot tenir sobre la salut humana. En aquest sentit, va assenyalar que el consum en determinades quantitats de carn en contacte amb plom pot provocar en les persones malalties neurotòxiques, que poden produir deficiències cognitives i auditives o nefrotòxiques que provoquen l'alteració en el metabolisme de la Vitamina D, entre moltes altres. Aquest va assenyalar que les altes densitats de perdigons per metre quadrat que s'han detectat en aiguamolls europeus i, especialment, en els de la Conca Mediterrània, obliga a adoptar mesures pal·liatives que minimitzin els efectes del plom sobre les aus aquàtiques i sobre els humans.
http://media.epi.es/www.diaridegirona.es/media/suplementos/2008-09-24_SUP_2008-09-17_01_52_58_binder1.pdf
La intoxicació per plom podria estar matant prop d’un milió d’aus aquàtiques a tot Europa
El consum en determinades quantitats de carn d’au que ha estat en contacte amb plom pot provocar malalties també en els humans
La intoxicació per plom (plumbisme) podria estar matant un milió d'aus aquàtiques a Europa, segons va afirmar Rafael Mateo, el cap del laboratori de toxicologia de l'Institut de Recursos Cinegètics (IREC). Mateo, que va impartir dissabte una conferència en el marc de la 9a edició del curs Caça i Conservació que se celebra dins la Fira de la Caça, Pesca i Turisme, va manifestar que es calcula que dels onze milions d'exemplars d'espècies d'aus aquàtiques que ocupen Europa, un milió estaria morint durant els mesos d'eixivernada.
Per al cap del laboratori, l'efecte del plumbisme es deixa notar en les aus aquàtiques a causa de la ingesta de plom que realitzen en trobar-lo en els llocs on tradicionalment es practica l'activitat cinegètica. Mateo va recordar que la mort per aquest motiu en les aus «és preocupant», però també ho és per la influència que el consum d'aus afectades pot tenir sobre la salut humana. En aquest sentit, va assenyalar que el consum en determinades quantitats de carn en contacte amb plom pot provocar en les persones malalties neurotòxiques, que poden produir deficiències cognitives i auditives o nefrotòxiques que provoquen l'alteració en el metabolisme de la Vitamina D, entre moltes altres. Aquest va assenyalar que les altes densitats de perdigons per metre quadrat que s'han detectat en aiguamolls europeus i, especialment, en els de la Conca Mediterrània, obliga a adoptar mesures pal·liatives que minimitzin els efectes del plom sobre les aus aquàtiques i sobre els humans.
Més sobre el mosquit tigre (Aedes albopictus) 17/9/08...
El mosquit tigre ja afecta un de cada tres municipis del Maresme
El Punt 17/9/08
El Consell Comarcal crea un servei específic de salut pública que també combatrà l'insecte
.
El mosquit tigre podria afectar ja una desena de pobles del Maresme. Foto: EL PUNT
En un de cada tres municipis del Maresme hi ha prou indicis de l'existència del mosquit tigre, l'insecte que, des que es va detectar per primer cop el 2004 al Vallès, s'ha anat estenent arreu de Catalunya. L'amenaça de la plaga ha ajudat a fer que el Consell Comarcal del Maresme posi en marxa un nou servei de salut pública que s'estrenarà a ple rendiment amb una jornada dedicada al mosquit tigre. L'any passat ja es van detectar focus a Dosrius, Arenys de Mar, el Masnou, Canet de Mar i Caldes d'Estrac, però segons les darreres dades l'insecte podria haver ampliat el seu radi d'acció a cinc poblacions més, i de moment no hi ha res que l'aturi.
Tordera ha estat l'últim municipi de la comarca a donar la veu d'alerta sobre la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus). Tot i que de moment l'Ajuntament no té constància que hagi picat a cap veí, s'han posat en marxa els protocols habituals de prevenció. Els tècnics de la Generalitat, però, estan comprovant la presència d'aquest insecte en més poblacions. De fet, ja hi ha prou constància en cinc municipis que abans no havien estat afectats. L'alarma ha saltat aquest estiu a través especialment de les consultes fetes pels ciutadans als centres d'atenció primària i als ambulatoris arran d'algunes picades. Tot i que no hi ha confirmació oficial del nombre, se sospita que l'insecte s'ha escampat com una taca d'oli per la comarca.
La situació d'alerta ha obligat el Consell Comarcal a posar-hi remei i la primera actuació ha estat la creació d'una àrea de salut pública. Una de les principals missions serà, precisament, aportar als ajuntaments afectats instruments i mitjans comuns i efectius per lluitar contra la plaga. En aquest sentit, l'1 d'octubre està previst organitzar una jornada informativa adreçada a tècnics i responsables polítics locals per explicar la nova situació creada a partir de l'aparició del mosquit tigre. L'objectiu de la jornada és esvair els dubtes sobre l'insecte i respondre totes les preguntes que es formulin sobre com eradicar-ne l'expansió. El tècnic del servei de salut pública del Consell Comarcal, Josep Antolí, va explicar ahir que la confirmació de la presència de l'insecte a més pobles «depèn de la localització de focus concrets, per descartar que hagi estat un cas aïllat». Antolí precisa que bona part dels municipis afectats són turístics o llocs de segona residència, «fet que explicaria que el mosquit ha arribat de fora, amb població que s'ha desplaçat». El tècnic recorda que la col·laboració ciutadana és bàsica per controlar la plaga, que a la tardor és especialment activa.
Maresme. Àgil, actiu de dia i de picada virulenta
La presència del mosquit tigre a Catalunya es remunta al 2004, quan es va detectar per primer cop a Sant Cugat del Vallès. A principi del 2005, va arribar a Barcelona i a la zona metropolitana. El nom popular amb el qual es coneix aquest insecte es deu tant a unes característiques taques blanques que té al cos i a les potes com a la virulència de la seva picada. L'insecte, que és molt actiu durant el dia, és originari de les zones rurals asiàtiques i el seu hàbitat natural és en petites acumulacions d'aigües estancades. En aquest sentit, les primeres mesures a prendre, amb l'ajuda dels ciutadans, és evitar tant com sigui possible que hi hagi aigua en cendrers, plats de testos o forats dels arbres. Un dels espais sensibles són els cementiris, on la presència de flors naturals facilita les colònies de mosquit tigre.
El Punt 17/9/08
El Consell Comarcal crea un servei específic de salut pública que també combatrà l'insecte
.
El mosquit tigre podria afectar ja una desena de pobles del Maresme. Foto: EL PUNTEn un de cada tres municipis del Maresme hi ha prou indicis de l'existència del mosquit tigre, l'insecte que, des que es va detectar per primer cop el 2004 al Vallès, s'ha anat estenent arreu de Catalunya. L'amenaça de la plaga ha ajudat a fer que el Consell Comarcal del Maresme posi en marxa un nou servei de salut pública que s'estrenarà a ple rendiment amb una jornada dedicada al mosquit tigre. L'any passat ja es van detectar focus a Dosrius, Arenys de Mar, el Masnou, Canet de Mar i Caldes d'Estrac, però segons les darreres dades l'insecte podria haver ampliat el seu radi d'acció a cinc poblacions més, i de moment no hi ha res que l'aturi.
Tordera ha estat l'últim municipi de la comarca a donar la veu d'alerta sobre la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus). Tot i que de moment l'Ajuntament no té constància que hagi picat a cap veí, s'han posat en marxa els protocols habituals de prevenció. Els tècnics de la Generalitat, però, estan comprovant la presència d'aquest insecte en més poblacions. De fet, ja hi ha prou constància en cinc municipis que abans no havien estat afectats. L'alarma ha saltat aquest estiu a través especialment de les consultes fetes pels ciutadans als centres d'atenció primària i als ambulatoris arran d'algunes picades. Tot i que no hi ha confirmació oficial del nombre, se sospita que l'insecte s'ha escampat com una taca d'oli per la comarca.
La situació d'alerta ha obligat el Consell Comarcal a posar-hi remei i la primera actuació ha estat la creació d'una àrea de salut pública. Una de les principals missions serà, precisament, aportar als ajuntaments afectats instruments i mitjans comuns i efectius per lluitar contra la plaga. En aquest sentit, l'1 d'octubre està previst organitzar una jornada informativa adreçada a tècnics i responsables polítics locals per explicar la nova situació creada a partir de l'aparició del mosquit tigre. L'objectiu de la jornada és esvair els dubtes sobre l'insecte i respondre totes les preguntes que es formulin sobre com eradicar-ne l'expansió. El tècnic del servei de salut pública del Consell Comarcal, Josep Antolí, va explicar ahir que la confirmació de la presència de l'insecte a més pobles «depèn de la localització de focus concrets, per descartar que hagi estat un cas aïllat». Antolí precisa que bona part dels municipis afectats són turístics o llocs de segona residència, «fet que explicaria que el mosquit ha arribat de fora, amb població que s'ha desplaçat». El tècnic recorda que la col·laboració ciutadana és bàsica per controlar la plaga, que a la tardor és especialment activa.
Maresme. Àgil, actiu de dia i de picada virulenta
La presència del mosquit tigre a Catalunya es remunta al 2004, quan es va detectar per primer cop a Sant Cugat del Vallès. A principi del 2005, va arribar a Barcelona i a la zona metropolitana. El nom popular amb el qual es coneix aquest insecte es deu tant a unes característiques taques blanques que té al cos i a les potes com a la virulència de la seva picada. L'insecte, que és molt actiu durant el dia, és originari de les zones rurals asiàtiques i el seu hàbitat natural és en petites acumulacions d'aigües estancades. En aquest sentit, les primeres mesures a prendre, amb l'ajuda dels ciutadans, és evitar tant com sigui possible que hi hagi aigua en cendrers, plats de testos o forats dels arbres. Un dels espais sensibles són els cementiris, on la presència de flors naturals facilita les colònies de mosquit tigre.
Detinguts dos piròmans per incendiar zones boscoses al Maresme, al Diari Maresme...
Detinguts dos piròmans per incendiar zones boscoses al Maresme
Diari Maresme 17/9/08
Els Mossos d'Esquadra van detenir l'11 i el 14 de setembre, en dues operacions policials, dos homes com a presumptes autors d'un delicte d'incendi forestal. El primer arrestat hauria actuat en dos punts a Teià i el segon va cremar un matalàs en una àrea envoltada de vegetació a Premià de Dalt. Els veïns van impedir la propagació dels focs.
Primera detenció
El Mossos d'Esquadra de la comissaria de Premià de Mar i efectius de la Policia Local de Teià van detenir la matinada de l'11 de setembre Benjamin R.S., de 42 anys, nacionalitat espanyola i veí del Masnou, com a presumpte autor d'un delicte d'incendi forestal. L'arrestat hauria calat foc intencionadament en dos punts d'una àrea boscosa de Teià, a un quilòmetre de la zona habitada. Les flames no es van arribar a estendre gràcies a la ràpida actuació dels veïns.
Segona detenció
D'altra banda, el 14 de setembre, agents dels mossos d'esquadra de la comissaria de Premià de Mar van detenir Giuseppe L., de 20 anys, nacionalitat italiana i domiciliat a Itàlia, com a presumpte autor d'un delicte d'incendi forestal i resistència i desobediència a agents de l'autoritat. L'arrestat hauria calat foc amb un encenedor a un matalàs en una zona boscosa al costat de l'autopista C-32, al terme municipal de Premià de Dalt. Un veí de la zona va impedir que les flames s'estenguessin arrabassant-li l'encenedor de la mà i va avisar els mossos d'esquadra, que van arribar ràpidament al lloc. El presumpte autor, en veure els agents, va intentar fugir.
Disposició judicial
Benjamin R.S. va passar diumenge, 14 de setembre, a disposició del jutjat d'instrucció número 2 de Mataró i va quedar en llibertat provisional. El segon arrestat va passar aquest dilluns a disposició judicial.
Diari Maresme 17/9/08
Els Mossos d'Esquadra van detenir l'11 i el 14 de setembre, en dues operacions policials, dos homes com a presumptes autors d'un delicte d'incendi forestal. El primer arrestat hauria actuat en dos punts a Teià i el segon va cremar un matalàs en una àrea envoltada de vegetació a Premià de Dalt. Els veïns van impedir la propagació dels focs.
Primera detenció
El Mossos d'Esquadra de la comissaria de Premià de Mar i efectius de la Policia Local de Teià van detenir la matinada de l'11 de setembre Benjamin R.S., de 42 anys, nacionalitat espanyola i veí del Masnou, com a presumpte autor d'un delicte d'incendi forestal. L'arrestat hauria calat foc intencionadament en dos punts d'una àrea boscosa de Teià, a un quilòmetre de la zona habitada. Les flames no es van arribar a estendre gràcies a la ràpida actuació dels veïns.
Segona detenció
D'altra banda, el 14 de setembre, agents dels mossos d'esquadra de la comissaria de Premià de Mar van detenir Giuseppe L., de 20 anys, nacionalitat italiana i domiciliat a Itàlia, com a presumpte autor d'un delicte d'incendi forestal i resistència i desobediència a agents de l'autoritat. L'arrestat hauria calat foc amb un encenedor a un matalàs en una zona boscosa al costat de l'autopista C-32, al terme municipal de Premià de Dalt. Un veí de la zona va impedir que les flames s'estenguessin arrabassant-li l'encenedor de la mà i va avisar els mossos d'esquadra, que van arribar ràpidament al lloc. El presumpte autor, en veure els agents, va intentar fugir.
Disposició judicial
Benjamin R.S. va passar diumenge, 14 de setembre, a disposició del jutjat d'instrucció número 2 de Mataró i va quedar en llibertat provisional. El segon arrestat va passar aquest dilluns a disposició judicial.
dimarts, 16 de setembre del 2008
Desembocadura del riu Tordera 16/9/08. Enric Badosa
Aquest migdia a la desembocadura del riu Tordera, l’Enric Badosa ha vist...
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 gamba verda (Tringa nebularia)
1 xarxet comú (Anas crecca) femella
60 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
30 gavians argentats (Larus michahellis)
70 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 gamba verda (Tringa nebularia)
1 xarxet comú (Anas crecca) femella
60 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
30 gavians argentats (Larus michahellis)
70 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
dilluns, 15 de setembre del 2008
Les Llobateres (Sant Celoni) 15/9/08. Sandra Rosell Calderón
Avui a Les Llobateres (Sant Celoni) la Sandra Rosell ha vist...
1 fredeluga (Vanellus vanellus). A la zona de fangs
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
polles d’aigua (Gallinula chloropus)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 oques blanques
1 oca cigne (Anser cygnoides), observada només una des de fa ja molts dies
I comenta el següent...
Un camioner s'ha aturat quan m'ha vist fent fotos damunt de la passera del riu (hi havia un parell de tortuguetes prenent el sol), i m'ha comentat que fa uns dies hi va haver una cacera d'ànecs, i que n'havien mort molts. Ell deia que s'hauria de fer alguna cosa per evitar-ho...sempre anima que hi hagi gent sensible a aquests temes, encara que no s'hi pugui fer gaire.
1 fredeluga (Vanellus vanellus). A la zona de fangs
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
polles d’aigua (Gallinula chloropus)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 oques blanques
1 oca cigne (Anser cygnoides), observada només una des de fa ja molts dies
I comenta el següent...
Un camioner s'ha aturat quan m'ha vist fent fotos damunt de la passera del riu (hi havia un parell de tortuguetes prenent el sol), i m'ha comentat que fa uns dies hi va haver una cacera d'ànecs, i que n'havien mort molts. Ell deia que s'hauria de fer alguna cosa per evitar-ho...sempre anima que hi hagi gent sensible a aquests temes, encara que no s'hi pugui fer gaire.
Pas de rapinyaires a Santa Susanna 15/9/08. David Caballé
Avui a primera hora sobre el McDonald’s de Santa Susanna i sobre els camps propers del Pla de Llobet, en David ha vist...
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
3 arpelles vulgars (Circus aeruginosus). 1 mascle adult, 1 femella adulta i 1 jove
1 esmerla (Falco columbarius) planejant
Totes les observacions han estat a primera hora, en 15 minuts, i tots anaven cap al sud.
També 6 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
3 arpelles vulgars (Circus aeruginosus). 1 mascle adult, 1 femella adulta i 1 jove
1 esmerla (Falco columbarius) planejant
Totes les observacions han estat a primera hora, en 15 minuts, i tots anaven cap al sud.
També 6 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Desembocadura del riu Tordera 15/9/08. David Caballé
Fotografies d'en David CaballéAvui a primera hora a la desembocadura del riu Tordera, en David Caballé ha vist...
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 ànec cullerot ( Anas clypeata) femella, primera observació en pas postnupcial
1 xarxet comú (Anas crecca)
>80 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 gamba verda (Tringa nebularia)
1 corriol gros (Charadrius hiaticula)
3 xivitones (Actitis hypoleucos)
3 cueretes grogues (Motacilla flava)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) escoltat
teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) escoltat
1 abellerol (Merops apiaster)
... entre altres.
ànec cullerot ( Anas clypeata) femella
gamba verda (Tringa nebularia)
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 15/9/08. David Caballé
Avui a Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) en David Caballé ha vist...
Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Almenys 7 mastegataxes (Ficedula hypoleuca)
1 rapinyaire sense identificar
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
>100 abellarols (Merops apiaster) en migració
>50 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Pica-soques blau (Sitta europaea)
Picot garser gros (Dendrocopos major)
...entre altres
.
esquirol (Sciurus vulgaris) ofegat
Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Almenys 7 mastegataxes (Ficedula hypoleuca)
1 rapinyaire sense identificar
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
>100 abellarols (Merops apiaster) en migració
>50 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Pica-soques blau (Sitta europaea)
Picot garser gros (Dendrocopos major)
...entre altres
.
A un safareig d’uns 1.5m de fondària...
1 gripau comú (Bufo bufo) atrapat
1 serp d’aigua (Natrix maura)
molts cap-grossos sense identificar
i un esquirol (Sciurus vulgaris) ofegat
.
serp d'aigua (Natrix maura)
.
esquirol (Sciurus vulgaris) ofegatUrbanització Vistamar (Sant Cebrià de Vallalta) 15/9/08. David Caballé
Avui a l’urbanització Vistamar de Sant Cebrià de Vallalta, en David Caballé ha vist...
1 bernat pescaire (Ardea cinerea) en vol
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
mallerenga petita (Parus ater) escoltada
1 bernat pescaire (Ardea cinerea) en vol
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
mallerenga petita (Parus ater) escoltada
diumenge, 14 de setembre del 2008
Pas de ballesters (Apus melba) sobre Riells i Viabrea 14/9/08. David Caballé
Avui en David Caballé ha pogut veure més de 400 ballesters (Apus melba) sobre Riells i Viabrea. Comenta que semblava un eixam d’abelles.
Per què hi ha tantes tortugues de Florida alliberades al medi natural?
La causa principal és que hi ha qui les ven, i que hi ha qui les compra. Actualment la venda, compra o tinença d’animals exòtics està permesa, no per criteris ambientals... única i exclusivament per criteris econòmics. I tot i que perfectament regulada en teoria, a la pràctica no hi ha cap mena de control eficient.
Un cop algú ha adquirit una de les moltes tortuguetes de Florida que hi ha al mercat i a l’abast de qualsevol persona sense cap més informació que el seu preu, aquest animal es converteix en un potencial animal alliberat al medi natural.
Tothom, sense excepcions, pot adquirir aquesta “joguina” molt fàcilment, i majoritàriament respon a un caprici d’un nen o una parella (en el cas de les petitones amb el típic recipient de plàstic amb palmera) o d’algú que pensa que quedarà bé a la bassa o font del seu jardí (molt comú a zones amb urbanitzacions).
Arriba un moment... més tard o més d’hora... en que el “propietari” d’aquest animal s’adona de que ni és un animal de companyia “domèstic” (tot el contrari, són animals salvatges fora del seu hàbitat natural i que poden ser molt agressius quan creixen), ni és un animal divertit o entretingut (a no ser que t’agradi veure’l hores i més hores a la mateixa postura i mateix lloc), que creix molt ràpidament (normalment compren cries de pocs dies, però ràpidament dupliquen, tripliquen,... la seva mida i les seves necessitats), o que la persona capritxosa a perdut tot interès per “la joguina vella” i passa a convertir-se en una càrrega més per a qui tingui cura de l’animalet.
Si es tracta d’un dels “col·locats” ornamentalment a una bassa o font del jardí, ràpidament veu com... o no la veu perquè es fica a on no esperaven, o embruta massa l’aigua, o s’empassa el seus peixos de colors... entre altres, a més de provocar alguna mossegada a qui la vol agafar (i realment fan mal amb el seu pic).
Arribats a aquest punt, ningú reclama responsabilitats a aquell comerciant amable que ens va regalar un pot amb menjar sec, ni a aquell legislador que permet la seva fàcil adquisició a qualsevol botiga d’animals o mercat, ni molt menys a aquell que un dia va dir... “vull una tortuga”.
Què fer llavors amb aquest animal?
No existeix avui dia cap mena d’informació al respecte dirigida a aquelles persones que han adquirit una tortuga de Florida, bé, ni cap altre animal exòtic. Ni per part de cap administració, ni per part de cap empresa, ni per part de cap comerç, ni...
Existeix la creença popular, unànime si es pot dir així, de que el millor per a aquests animals és donar-los la llibertat, ja sigui deixant-los anar a una bassa, a un estany, a un pantà o al riu... qualsevol lloc conegut amb aigua que es conegui, però ningú els explica que...
Hi ha animals autòctons a aquests llocs, propis del nostre medi natural com poden ser tortugues de rierol, granotes, reinetes, tritons,... que tot i que no es veuen... hi viuen, i que tenen greus problemes de supervivència per l’introducció a casa seva d’animals exòtics, com les tortugues de Florida, ja que es mengen les postes i petits amfibis, invertebrats,... entre altres..., i les de Florida són molt resistents i agressives fins al punt d’arraconar a les tortugues autòctones.
Les tortugues de Florida són portadores de malalties que no només les afecta a elles... també a les que ja hi viuen allà on es deixen anar, i principalment perquè venen d’un lloc petit (aquari, recipient,...), per una alimentació poc sana (aliment sec, restes de menjar,...), per un estat de salut precari (manca d’exercici, d’assolellament,...) o per manca de cures coincidint amb el cansament i deixadesa de la “joguina” que proboca el seu alliberament (poca freqüència en canvis d’aigua, manca d’alimentació,...).
Les basses, els rius, els aiguamolls, els estanys,... de les nostres terres no són el seu hàbitat idoni... es poden adaptar, però no seran mai iguals als seus llocs d’origen. Sempre malviuran alhora que faran malviure a les espècies que sí son d’aquí, per malaltia, per desnutrició, per condicions climàtiques, per manca d’aigua i espai,...
Així doncs, no és cert que els fem un favor deixant-les anar a aquell estany tan maco que hi ha al sortir del poble, tot el contrari... les condemnem a malviure i a sobre fem un mal favor a les espècies autòctones.
Un cop al medi natural...
Simple i clar... són una plaga que posen en perill a les espècies naturals dels nostres rius, estanys i basses, en molts casos protegides i amb dificultats de supervivència.
A més a més de ser resistents i voraces, assoleixen grans mides, tenen pocs (o cap) depredadors naturals, i es reprodueixen... perpetuant els problemes un cop moren.
I si algú cau en la temptació de dir... “per una no passa res”... ha de saber que diàriament es venen animals exòtics i per tant... diàriament s’alliberen al medi natural. I una dada alarmant... els animals exòtics alliberats al medi natural són una (si no la primera) de les principals causes d’extinció d’espècies al món.
Llavors... què fer?...
Aquesta és l’informació que podeu troba a la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya...
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna/proteccio_animals/opa/preguntes.jsp
Oficina de protecció dels animals – OPA
Preguntes més freqüents
5- Tinc una tortuga de Florida i ja no la puc tenir, què faig?
La pot portar als Serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge.
… i poca cosa més.
A la web del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera podem llegir...
http://www.tortugues.cat/html2/tortflor.html
Per tant, vista una mica la magnitut d'aquesta problemàtica que en un futur es pot generar a casa nostra, cal aconsellar des d'aquestes pàgines que no em de comprar sota cap concepte aquestes petites i simpàtiques tortugues i que si algú se'n vol desfer de les que té a casa, no les alliberi mai; que les porti al Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, a Garriguella, on allà hi ha instal·lacions d'acolliment per aquests exemplars exòtics.
… i si algú vol fer cap suggeriment… si us plau… que ho faci!!!
Podem concloure, doncs, que a la pregunta...
Per què hi ha tantes tortugues de Florida alliberades al medi natural?”
... l’actual resposta és...
Perquè ni hi ha informació al respecte destinada a la població en general (qui les compra), ni mitjans còmodes i eficients (si és que es preocupen) per evitar que el propietari les deixi anar a la primera bassa que trobi al costat de casa.
Un cop algú ha adquirit una de les moltes tortuguetes de Florida que hi ha al mercat i a l’abast de qualsevol persona sense cap més informació que el seu preu, aquest animal es converteix en un potencial animal alliberat al medi natural.
Tothom, sense excepcions, pot adquirir aquesta “joguina” molt fàcilment, i majoritàriament respon a un caprici d’un nen o una parella (en el cas de les petitones amb el típic recipient de plàstic amb palmera) o d’algú que pensa que quedarà bé a la bassa o font del seu jardí (molt comú a zones amb urbanitzacions).
Arriba un moment... més tard o més d’hora... en que el “propietari” d’aquest animal s’adona de que ni és un animal de companyia “domèstic” (tot el contrari, són animals salvatges fora del seu hàbitat natural i que poden ser molt agressius quan creixen), ni és un animal divertit o entretingut (a no ser que t’agradi veure’l hores i més hores a la mateixa postura i mateix lloc), que creix molt ràpidament (normalment compren cries de pocs dies, però ràpidament dupliquen, tripliquen,... la seva mida i les seves necessitats), o que la persona capritxosa a perdut tot interès per “la joguina vella” i passa a convertir-se en una càrrega més per a qui tingui cura de l’animalet.
Si es tracta d’un dels “col·locats” ornamentalment a una bassa o font del jardí, ràpidament veu com... o no la veu perquè es fica a on no esperaven, o embruta massa l’aigua, o s’empassa el seus peixos de colors... entre altres, a més de provocar alguna mossegada a qui la vol agafar (i realment fan mal amb el seu pic).
Arribats a aquest punt, ningú reclama responsabilitats a aquell comerciant amable que ens va regalar un pot amb menjar sec, ni a aquell legislador que permet la seva fàcil adquisició a qualsevol botiga d’animals o mercat, ni molt menys a aquell que un dia va dir... “vull una tortuga”.
Què fer llavors amb aquest animal?
No existeix avui dia cap mena d’informació al respecte dirigida a aquelles persones que han adquirit una tortuga de Florida, bé, ni cap altre animal exòtic. Ni per part de cap administració, ni per part de cap empresa, ni per part de cap comerç, ni...
Existeix la creença popular, unànime si es pot dir així, de que el millor per a aquests animals és donar-los la llibertat, ja sigui deixant-los anar a una bassa, a un estany, a un pantà o al riu... qualsevol lloc conegut amb aigua que es conegui, però ningú els explica que...
Hi ha animals autòctons a aquests llocs, propis del nostre medi natural com poden ser tortugues de rierol, granotes, reinetes, tritons,... que tot i que no es veuen... hi viuen, i que tenen greus problemes de supervivència per l’introducció a casa seva d’animals exòtics, com les tortugues de Florida, ja que es mengen les postes i petits amfibis, invertebrats,... entre altres..., i les de Florida són molt resistents i agressives fins al punt d’arraconar a les tortugues autòctones.
Les tortugues de Florida són portadores de malalties que no només les afecta a elles... també a les que ja hi viuen allà on es deixen anar, i principalment perquè venen d’un lloc petit (aquari, recipient,...), per una alimentació poc sana (aliment sec, restes de menjar,...), per un estat de salut precari (manca d’exercici, d’assolellament,...) o per manca de cures coincidint amb el cansament i deixadesa de la “joguina” que proboca el seu alliberament (poca freqüència en canvis d’aigua, manca d’alimentació,...).
Les basses, els rius, els aiguamolls, els estanys,... de les nostres terres no són el seu hàbitat idoni... es poden adaptar, però no seran mai iguals als seus llocs d’origen. Sempre malviuran alhora que faran malviure a les espècies que sí son d’aquí, per malaltia, per desnutrició, per condicions climàtiques, per manca d’aigua i espai,...
Així doncs, no és cert que els fem un favor deixant-les anar a aquell estany tan maco que hi ha al sortir del poble, tot el contrari... les condemnem a malviure i a sobre fem un mal favor a les espècies autòctones.
Un cop al medi natural...
Simple i clar... són una plaga que posen en perill a les espècies naturals dels nostres rius, estanys i basses, en molts casos protegides i amb dificultats de supervivència.
A més a més de ser resistents i voraces, assoleixen grans mides, tenen pocs (o cap) depredadors naturals, i es reprodueixen... perpetuant els problemes un cop moren.
I si algú cau en la temptació de dir... “per una no passa res”... ha de saber que diàriament es venen animals exòtics i per tant... diàriament s’alliberen al medi natural. I una dada alarmant... els animals exòtics alliberats al medi natural són una (si no la primera) de les principals causes d’extinció d’espècies al món.
Llavors... què fer?...
Aquesta és l’informació que podeu troba a la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya...
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna/proteccio_animals/opa/preguntes.jsp
Oficina de protecció dels animals – OPA
Preguntes més freqüents
5- Tinc una tortuga de Florida i ja no la puc tenir, què faig?
La pot portar als Serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge.
… i poca cosa més.
A la web del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera podem llegir...
http://www.tortugues.cat/html2/tortflor.html
Per tant, vista una mica la magnitut d'aquesta problemàtica que en un futur es pot generar a casa nostra, cal aconsellar des d'aquestes pàgines que no em de comprar sota cap concepte aquestes petites i simpàtiques tortugues i que si algú se'n vol desfer de les que té a casa, no les alliberi mai; que les porti al Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, a Garriguella, on allà hi ha instal·lacions d'acolliment per aquests exemplars exòtics.
… i si algú vol fer cap suggeriment… si us plau… que ho faci!!!
Podem concloure, doncs, que a la pregunta...
Per què hi ha tantes tortugues de Florida alliberades al medi natural?”
... l’actual resposta és...
Perquè ni hi ha informació al respecte destinada a la població en general (qui les compra), ni mitjans còmodes i eficients (si és que es preocupen) per evitar que el propietari les deixi anar a la primera bassa que trobi al costat de casa.
falciot negre (Apus apus) a Santa Susanna 14/9/08. David Caballé
Avui en David Caballé ha vist un falciot negre (Apus apus) sobre Santa Susanna, podria ser l’última citació postnupcial per a l’espècie.
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 12/9/08. David Caballé
En David Caballé comenta el pas de rapinyaires sobre Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) del passat divendres 12/9/08...
7 aligots vespers (Pernis apivorus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
i també la presència, com cada dia, de durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
7 aligots vespers (Pernis apivorus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
i també la presència, com cada dia, de durbecs (Coccothraustes coccothraustes)