Ho trobareu aquí…
BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. AGOST DE 2008
El mes d'agost ha estat sec a la major part del país i ha arribat a ser molt sec en àmplies zones del litoral, prelitoral, comarques de ponent i Pirineu occidental. Només ha estat plujós a la zona de l'altiplà central, mentre que es pot considerar com a pluviomètricament normal en punts localitzats del Pla de l'Estany, la Garrotxa, la Conca de Tremp, el Segrià i el litoral del Baix Camp. Termomètricament, ha estat en general un mes normal o lleugerament càlid, especialment en zones del litoral i prelitoral central, del Prepirineu i de la comarca del Priorat. Per contra, l'agost ha estat fred a gran part de la Costa Brava. El mes ha estat poc ventós.
A la Baixa Tordera ha estat molt sec, amb menys de 20mm de precipitació acumulada que representa menys del 50% respecte a la mitjana climàtica del mes d’agost, i amb temperatures mitjanes mensuals d’entre 21 i 22ºC, igual o uns 0’5ºC per sota de la mitjana climàtica mensual.
dissabte, 27 de setembre del 2008
DISPONIBLE L'INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT ANY PLUVIOMÈTRIC 2007-2008. Servei Meteorològic de Catalunya
Ho podeu veure aquí...
INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2007-2008
A la Baixa Tordera, entre els mesos de setembre del 2007 i agost del 2008 s’han recollit entre 600 i 500mm de precipitació acumulada depenent de l’indret, menys del 90% respecte a la mitjana climàtica.
Per estacions...
Tardor 2007... 50-100mm (menys del 30%)
Hivern 2007-2008... menys de 100mm (70-50%)
Primavera 2008... 240-280mm (130-150%)
Estiu 2008... 150mm o menys (90-110%)
INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2007-2008
A la Baixa Tordera, entre els mesos de setembre del 2007 i agost del 2008 s’han recollit entre 600 i 500mm de precipitació acumulada depenent de l’indret, menys del 90% respecte a la mitjana climàtica.
Per estacions...
Tardor 2007... 50-100mm (menys del 30%)
Hivern 2007-2008... menys de 100mm (70-50%)
Primavera 2008... 240-280mm (130-150%)
Estiu 2008... 150mm o menys (90-110%)
Anellat blauet (Alcedo atthis) al riu Tordera 26/9/08. Enric Badosa
Aquest divendres, l’Enric Badosa ha capturat i anellat un altre blauet (Alcedo atthis), un mascle jove, al tram del Perxistor (Sant Celoni) del riu Tordera.
divendres, 26 de setembre del 2008
Desembocadura del riu Tordera 26/9/08
.Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera, fent-se de nit...
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 xarxet comú (Anas crecca) femella
64 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
11 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus) que surt del canyís per tornar-se a amagar de seguida
1 blauet (Alcedo atthis)
unes 25 cueretes grogues (Motacilla flava) al canyís
uns 2000 estornells vulgars (Sturnus vulgaris) que es concentren a la desembocadura i els fils elèctrics per marxar plegats direcció Blanes
3 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 picot verd (Picus viridis)
1 cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
... entre altres.
Volant per sobre del riu, llera avall i a gran alçada, entre els abundants gavians argentats (Larus michahellis)...
2 bernats pescaires (Ardea cinerea) que marxen direcció Malgrat
5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que al arribar a la desembocadura giren cap al sud direcció Malgrat.
14 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Al mar poc moviment i tot costa amunt direcció Blanes...
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
9 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
.
xarxet comú (Anas crecca) femella.
ànecs collverds (Anas platyrhynchos) mascle i femella ...
mascles amb plomatge d'eclipsi i femelles ...
mascle amb plomatge d'eclipsi, mascle i femella ...
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
gavina vulgar (Larus ridibundus) adulta
gavina vulgar jove
i un petit de llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) sorprès sota una fusta...
Sobre la tempesta d’aquesta tarda de dijous a l’Alt Maresme
tarda de pluja intensa
malgrat confidencial 25/9/08
Malgrat de Mar ha estat protagonista d'un nucli de precipitació que ha afectat el nord de la comarca del Maresme, l'est del Vallès Oriental i el sud de La Selva. Han descarregat xàfecs de forta intensitat, que han continuat afectant aquestes mateixes comarques al llarg de la resta de la jornada.
En pocs minuts, l'aiguat que ha caigut ha deixat carrers del municipi inundats i ha afectat alguns baixos de les cases. Tal i com és habitual en aquests casos, s'ha tallat l'accés al Pont d'en Pixota. Els Bombers no han hagut de realitzar cap sortida d'emergència.D'altra banda, aquest dijous s'han registrat temperatures màximes superiors als 22 graus i mínimes de 12. Per als pròxims dies s'espera que el temps millori.
.
Afegit aquest divendres...
La forta turmenta d’ahir a la tarda deixa 74 l/m2 a Malgrat de Mar.
Ràdio Palafolls 26/9/08
Ahir a la tarda un nucli de turmenta ha afectat el nord de la comarca del Maresme, part del Vallès Oriental i el sud de La Selva.
Cap a quarts de 5 de la tarda d’ahir una forta precipitació en pocs minuts, ha deixat a Malgrat amb diferents carrers del municipi inundats i ha afectat alguns baixos de les cases. Tal i com és habitual en aquests casos, s’ha tallat l’accés al Pont d’en Pixota que duu a Blanes.
Tot i això, i segons el diari digital Malgrat Confidencial, els Bombers no han hagut de realitzar cap sortida d’emergència.
malgrat confidencial 25/9/08
Malgrat de Mar ha estat protagonista d'un nucli de precipitació que ha afectat el nord de la comarca del Maresme, l'est del Vallès Oriental i el sud de La Selva. Han descarregat xàfecs de forta intensitat, que han continuat afectant aquestes mateixes comarques al llarg de la resta de la jornada.
En pocs minuts, l'aiguat que ha caigut ha deixat carrers del municipi inundats i ha afectat alguns baixos de les cases. Tal i com és habitual en aquests casos, s'ha tallat l'accés al Pont d'en Pixota. Els Bombers no han hagut de realitzar cap sortida d'emergència.D'altra banda, aquest dijous s'han registrat temperatures màximes superiors als 22 graus i mínimes de 12. Per als pròxims dies s'espera que el temps millori.
.
Afegit aquest divendres...
La forta turmenta d’ahir a la tarda deixa 74 l/m2 a Malgrat de Mar.
Ràdio Palafolls 26/9/08
Ahir a la tarda un nucli de turmenta ha afectat el nord de la comarca del Maresme, part del Vallès Oriental i el sud de La Selva.
Cap a quarts de 5 de la tarda d’ahir una forta precipitació en pocs minuts, ha deixat a Malgrat amb diferents carrers del municipi inundats i ha afectat alguns baixos de les cases. Tal i com és habitual en aquests casos, s’ha tallat l’accés al Pont d’en Pixota que duu a Blanes.
Tot i això, i segons el diari digital Malgrat Confidencial, els Bombers no han hagut de realitzar cap sortida d’emergència.
Agró blanc (Casmerodius albus) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 24/9/08. David Caballé
agró blanc (Casmerodius albus) fotografia d'en David Caballé
.Ahir en David Caballé va veure un agró blanc (Casmerodius albus) al riu Tordera al seu pas pel Pla de Can Simó (Fogars de la Selva).
També...
1 piula dels arbres (Anthus trivialis) en vol reclamant
1 aligot comú (Buteo buteo)
5 bernats pescaires (Ardea cinerea)
4 xivites (Tringa ochropus)
3 blauets (Alcedo atthis)
>3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 visó americà (Mustela vison)
... com a més destacat.
dijous, 25 de setembre del 2008
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 24 i 25/9/08. David Caballé
fotografies d'en David CaballéEn David Caballé ha vist a Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) com a més destacat...
Ahir 24/9/08...
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
2 esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 papamosques gris (Muscicapa striata)
1 tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
3 pinsà vulgar (Fringilla coelebs)
corb (Corvus corax) escoltat
molts mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
molts tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
pica-soques blau (Sitta europaea)
picot verd (Picus viridis)
Avui (25/9/08)...
4 falcons mostatxuts (Falco subbuteo) mínim
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
>5 aligots comuns (Buteo buteo)
1 aligot vesper (Pernis apivorus)
>2 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
picot verd (Picus viridis)
picot garser gros (Dendrocopos major)
pica-soques blau (Sitta europaea)
2 trencapinyes (Loxia curvirostra) en reclam de vol observats
Paó reial (Pavo cristatus) al Pla de la Riera de Sant Ou (Tordera) 19,22 i 24/9/08. David Caballé
Divendre passat 19/9/08, en David Caballé va veure un paó reial (Pavo cristatus) mascle al Pla de la riera de Sant Ou (Tordera), i observat també aquest dilluns (22/9/08) i aquest dimecres (24/9/08)
dimecres, 24 de setembre del 2008
DEPANA estudia el valor dels béns i els serveis de 12 espais naturals del litoral català
I d’entre ells… el Delta del Tordera.
Ho podeu llegir aquí…
http://www.depana.org/noticiari/noticia97.htmlhttp://www.depana.org/noticiari/noticia97.html
DEPANA estudia el valor dels béns i els serveis de 12 espais naturals del litoral català
DEPANA inicia un estudi innovador per identificar i avaluar els béns i serveis que ofereixen els ecosistemes del litoral de Catalunya.
Aquest projecte, identificarà la relació entre la qualitat dels espais naturals i el benestar humà
El projecte de DEPANA “Valorització dels béns i serveis dels ecosistemes litorals de Catalunya”, que rep el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l'Obra Social de La Caixa, permetrà diagnosticar i avaluar els béns i els serveis que ofereixen els ecosistemes de 12 espais naturals del litoral català. DEPANA inicia així un projecte innovador a Catalunya que permetrà xifrar quantitativament i qualitativament els beneficis que la societat obté dels ecosistemes seleccionats.
L'estudi, que s'inspira en el Programa per a l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni impulsat per Nacions Unides l’any 2001, té també com objectiu resaltar la vinculació entre la qualitat dels espais naturals amb el benestar de les persones.
Els espais seleccionats per aplicar-hi l'estudi són:
Parc Natural del Delta de l’Ebre,
EIN Santes Creu – litoral de L’Ametlla de Mar,
EIN Tamarit – punta de la Móra, (Tarragonès)
Reserva Marina de Masia Blanca (El Vendrell),
Colls – Miralpeix (Sitges – Sant Pere de Ribes),
Delta del Llobregat,
Delta del Tordera,
Platja del Castell – Cap Roig (Baix Empordà),
Aiguamolls del Baix Empordà,
Illes Medes – Montgrí,
Aiguamolls de l’Alt Empordà i
Parc Natural del Cap de Creus
El Programa per a l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni impulsat per Nacions Unides. Aquest programa pretenia generar informació sòlida, validada científicament, perquè els gestors, els polítics i el públic en general siguin conscients de les conseqüències que els canvis en els ecosistemes del planeta tenen sobre el benestar humà i d’altra banda, oferir opcions per a assimilar aquests canvis. L’estudi de DEPANA és una aplicació d’aquesta metodologia a determinats espais naturals dels litoral català.
Més informació a http://www.maweb.org/en/index.aspx
El Projecte “Valorització dels béns i serveis dels ecosistemes litorals de Catalunya” de DEPANA.
Un cop realitzada la primera etapa de formulació de base teòrica i elecció d’espais, actualment el projecte es troba en la fase de treball de camp.
El treball de camp parteix d’un anàlisi científic que identifica i avalua aspectes tan diversos com el nivell de conservació dels espais naturals, els ecosistemes que alberguen, els serveis que aquests ecosistemes generen a la ciutadania a partir de quatre categories:
serveis d’abastiment (alimentació, aigua, fusta...),
serveis de regulació (del clima, de les inundacions, de les malalties, dels residus, de l’erosió, de la qualitat de l’aigua...),
serveis culturals (com els serveis de lleure, paisatgístic, de turisme, educacionals, espirituals...), i
serveis de recolzament (com la formació dels sòls, la fotosíntesis, el cicle dels nutrients...).
Un cop finalitzat el treball de camp, DEPANA durà a terme un anàlisi detallat de les dades obtingudes als dotze espais naturals, amb l’objectiu de realitzar un inventari exhaustiu dels béns i serveis. També s’elaboraran un seguit de propostes d’actuacions per garantir al manteniment i conservació dels ecositemes que permeten gaudir d’aquests béns i serveis.
Finalment, la presentació de les conclusions del Projecte posarà en valor els béns i els serveis dels ecosistemes litorals, i per tant, constatarà la importància de la conservació i la bona gestió dels espais naturals del litoral.
Ho podeu llegir aquí…
http://www.depana.org/noticiari/noticia97.htmlhttp://www.depana.org/noticiari/noticia97.html
DEPANA estudia el valor dels béns i els serveis de 12 espais naturals del litoral català
DEPANA inicia un estudi innovador per identificar i avaluar els béns i serveis que ofereixen els ecosistemes del litoral de Catalunya.
Aquest projecte, identificarà la relació entre la qualitat dels espais naturals i el benestar humà
El projecte de DEPANA “Valorització dels béns i serveis dels ecosistemes litorals de Catalunya”, que rep el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l'Obra Social de La Caixa, permetrà diagnosticar i avaluar els béns i els serveis que ofereixen els ecosistemes de 12 espais naturals del litoral català. DEPANA inicia així un projecte innovador a Catalunya que permetrà xifrar quantitativament i qualitativament els beneficis que la societat obté dels ecosistemes seleccionats.
L'estudi, que s'inspira en el Programa per a l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni impulsat per Nacions Unides l’any 2001, té també com objectiu resaltar la vinculació entre la qualitat dels espais naturals amb el benestar de les persones.
Els espais seleccionats per aplicar-hi l'estudi són:
Parc Natural del Delta de l’Ebre,
EIN Santes Creu – litoral de L’Ametlla de Mar,
EIN Tamarit – punta de la Móra, (Tarragonès)
Reserva Marina de Masia Blanca (El Vendrell),
Colls – Miralpeix (Sitges – Sant Pere de Ribes),
Delta del Llobregat,
Delta del Tordera,
Platja del Castell – Cap Roig (Baix Empordà),
Aiguamolls del Baix Empordà,
Illes Medes – Montgrí,
Aiguamolls de l’Alt Empordà i
Parc Natural del Cap de Creus
El Programa per a l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni impulsat per Nacions Unides. Aquest programa pretenia generar informació sòlida, validada científicament, perquè els gestors, els polítics i el públic en general siguin conscients de les conseqüències que els canvis en els ecosistemes del planeta tenen sobre el benestar humà i d’altra banda, oferir opcions per a assimilar aquests canvis. L’estudi de DEPANA és una aplicació d’aquesta metodologia a determinats espais naturals dels litoral català.
Més informació a http://www.maweb.org/en/index.aspx
El Projecte “Valorització dels béns i serveis dels ecosistemes litorals de Catalunya” de DEPANA.
Un cop realitzada la primera etapa de formulació de base teòrica i elecció d’espais, actualment el projecte es troba en la fase de treball de camp.
El treball de camp parteix d’un anàlisi científic que identifica i avalua aspectes tan diversos com el nivell de conservació dels espais naturals, els ecosistemes que alberguen, els serveis que aquests ecosistemes generen a la ciutadania a partir de quatre categories:
serveis d’abastiment (alimentació, aigua, fusta...),
serveis de regulació (del clima, de les inundacions, de les malalties, dels residus, de l’erosió, de la qualitat de l’aigua...),
serveis culturals (com els serveis de lleure, paisatgístic, de turisme, educacionals, espirituals...), i
serveis de recolzament (com la formació dels sòls, la fotosíntesis, el cicle dels nutrients...).
Un cop finalitzat el treball de camp, DEPANA durà a terme un anàlisi detallat de les dades obtingudes als dotze espais naturals, amb l’objectiu de realitzar un inventari exhaustiu dels béns i serveis. També s’elaboraran un seguit de propostes d’actuacions per garantir al manteniment i conservació dels ecositemes que permeten gaudir d’aquests béns i serveis.
Finalment, la presentació de les conclusions del Projecte posarà en valor els béns i els serveis dels ecosistemes litorals, i per tant, constatarà la importància de la conservació i la bona gestió dels espais naturals del litoral.
Falcó pelegrí (Falco peregrinus) a Blanes 23/9/08. Enric Badosa
Ahir dimarts, l’Enric Badosa va veure un falcó pelegrí (Falco peregrinus) a l’alçada de la depuradora de Blanes, propera al riu Tordera.
Es declara les Llobateres de la Batlllòria 'refugi de pesca' per impedir que s'hi puguin pescar carpes
Es declara les Llobateres de la Batlllòria 'refugi de pesca' per impedir que s'hi puguin pescar carpes
L'Actualitat del Baix Montseny 19/9/08
Els aiguamolls de les Llobateres ja estan declarats oficialment 'refugi de pesca', un espai en què queda prohibida qualsevol activitat de pesca. L'Ajuntament va demanar aquesta mesura al Departament de Medi Ambient, que ha concedit, enguany, aquesta qualificació a través d'una resolució.
Segons l'Ajuntament, la mesura s'ha adoptat després de comprovar com aquest espai s'omplia de pescadors que hi anaven a pescar carpes i a passar-hi l'estona. Alguns, assenyalen, eren camioners que en moments de descans traspassaven la tanca de l'autopista per pescar. Això, indiquen, feia que es desmontessin marges i es malmetés l'espai.
L'Actualitat del Baix Montseny 19/9/08
Els aiguamolls de les Llobateres ja estan declarats oficialment 'refugi de pesca', un espai en què queda prohibida qualsevol activitat de pesca. L'Ajuntament va demanar aquesta mesura al Departament de Medi Ambient, que ha concedit, enguany, aquesta qualificació a través d'una resolució.
Segons l'Ajuntament, la mesura s'ha adoptat després de comprovar com aquest espai s'omplia de pescadors que hi anaven a pescar carpes i a passar-hi l'estona. Alguns, assenyalen, eren camioners que en moments de descans traspassaven la tanca de l'autopista per pescar. Això, indiquen, feia que es desmontessin marges i es malmetés l'espai.
Sant Celoni prepara un projecte per recuperar la façana fluvial de la Tordera
Sant Celoni prepara un projecte per recuperar la façana fluvial de la Tordera
L'Actualitat del Baix Montseny 23/9/08
L'Ajuntament de Sant Celoni està a punt de contractar la redacció d'un projecte per recuperar la façana fluvial de la Tordera, al nucli de Sant Celoni. L'actuació afectarà la zona situada entre el polígon industrial Molí de les Planes i l'autopista AP-7, i buscarà la recuperació d'espais fluvials ocipats per agricultura peri-urbana fora d'ordenació i la millora de la dinàmica fluvial.
El projecte a redactar en aquest espai, anunciat per la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Celoni, Marta Miralles, durant la conferència que va celebrar dimarts de la setmana passada l'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua a la Rectoria Vella, es complementarà amb un altre projecte municipal orientat a disposar d'espais públics per al desenvolupament de l'horta recreativa.
El projecte per desmantellar la zona d'horts i barraques de la façana fluvial del nucli de Sant Celoni i la recuperació ambiental d'aquest espai comptarà amb una subvenció del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que en cobrirà el 70 per cent del pressupost previst.
Miralles va presentar, també, les actuacions realitzades al riu Tordera al seu pas pel terme municipal de Sant Celoni per a la seva restauració, des de l'any 1990. Entre moltes d'altres, la tècnica va ressaltar els plans de sanejament impulsats per la Generalitat durant els 90, amb la instal·lació d'estacions depuradores i col·lectors d'aigües residuals urbanes, la restauració del Pont Trencat, la neteja de les lleres del Pertegàs, la Tordera i el Sot Gran des de 1998, els passos de fauna i viaductes derivats del pas del TGV pel terme municipal, la restauració del marge de la Tordera a la Batllòria, els projectes de plantació de vegetació de ribera i l'elaboració, des del 2006, del Pla Especial de l'Àrea de Ribera de la Tordera al terme de Sant Celoni.
La conferència 'Intervenció en els espais fluvials' impulsada per l'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua va ser presidida pel regidor d'Entorn Marià Perapoch que va agrair a l'entitat haver pensat en Sant Celoni per celebrar la jornada tècnica. El regidor va assegurar que l'Ajuntament "porta anys impulsant millores del riu Tordera en les que han col·laborat institucions, entitats i empreses". Una feina, va assenyalar, "que no hem acabat encara".
Per la seva banda, el president de l'entitat, Xavier Latorre, va presentar els eixos que marcaran l'activitat de l'Associació dels propers dos anys i que es concretaran en l'escassetat de l'aigua, el canvi climàtic, la dessalació i el debat sobre la relació preu-cost de l'aigua. També va anunciar que l'entitat preveu fer, aquest trimestre, set xerrades a Catalunya com la celebrada a Sant Celoni. Per la seva banda, el vicepresident de l'Associació, Lorenzo Correa, va oferir una definició dels espais fluvials i dels seus usos.
L'Actualitat del Baix Montseny 23/9/08
L'Ajuntament de Sant Celoni està a punt de contractar la redacció d'un projecte per recuperar la façana fluvial de la Tordera, al nucli de Sant Celoni. L'actuació afectarà la zona situada entre el polígon industrial Molí de les Planes i l'autopista AP-7, i buscarà la recuperació d'espais fluvials ocipats per agricultura peri-urbana fora d'ordenació i la millora de la dinàmica fluvial.
El projecte a redactar en aquest espai, anunciat per la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Celoni, Marta Miralles, durant la conferència que va celebrar dimarts de la setmana passada l'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua a la Rectoria Vella, es complementarà amb un altre projecte municipal orientat a disposar d'espais públics per al desenvolupament de l'horta recreativa.
El projecte per desmantellar la zona d'horts i barraques de la façana fluvial del nucli de Sant Celoni i la recuperació ambiental d'aquest espai comptarà amb una subvenció del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que en cobrirà el 70 per cent del pressupost previst.
Miralles va presentar, també, les actuacions realitzades al riu Tordera al seu pas pel terme municipal de Sant Celoni per a la seva restauració, des de l'any 1990. Entre moltes d'altres, la tècnica va ressaltar els plans de sanejament impulsats per la Generalitat durant els 90, amb la instal·lació d'estacions depuradores i col·lectors d'aigües residuals urbanes, la restauració del Pont Trencat, la neteja de les lleres del Pertegàs, la Tordera i el Sot Gran des de 1998, els passos de fauna i viaductes derivats del pas del TGV pel terme municipal, la restauració del marge de la Tordera a la Batllòria, els projectes de plantació de vegetació de ribera i l'elaboració, des del 2006, del Pla Especial de l'Àrea de Ribera de la Tordera al terme de Sant Celoni.
La conferència 'Intervenció en els espais fluvials' impulsada per l'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua va ser presidida pel regidor d'Entorn Marià Perapoch que va agrair a l'entitat haver pensat en Sant Celoni per celebrar la jornada tècnica. El regidor va assegurar que l'Ajuntament "porta anys impulsant millores del riu Tordera en les que han col·laborat institucions, entitats i empreses". Una feina, va assenyalar, "que no hem acabat encara".
Per la seva banda, el president de l'entitat, Xavier Latorre, va presentar els eixos que marcaran l'activitat de l'Associació dels propers dos anys i que es concretaran en l'escassetat de l'aigua, el canvi climàtic, la dessalació i el debat sobre la relació preu-cost de l'aigua. També va anunciar que l'entitat preveu fer, aquest trimestre, set xerrades a Catalunya com la celebrada a Sant Celoni. Per la seva banda, el vicepresident de l'Associació, Lorenzo Correa, va oferir una definició dels espais fluvials i dels seus usos.
Altres notícies per llegir 19-23/9/08
El govern de Palau sancionarà el consum excessiu d'aigua a partir d'aquest mes
L'Actualitat del Baix Montseny 23/9/08
L'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera ha sol·licitat a les companyies d'aigua els consums dels abonats del municipi. L'objectiu de la mesura és conèixer les llars amb consums superiors als permesos i aplicar actuacions sancionadores. De fet, l'Ajuntament ha portat a terme una modificació del Reglament d'abastament per poder sancionar els consums que superen els límits establerts. El nivell d'excepcionalitat 1 estableix una dotació màxima de 14 metres cúbics d'aigua per habitant cada trimestre. Així, aquest setembre l'Ajuntament ha iniciat l'obertura d'expedients sancionadors als abonats amb consums molt superiors a les quantitats límit.
Al marge de la mesura, el Ple de l'Ajuntament va aprovar, divendres, la modificació de les tarifes de subministrament d'aigua de la Comunitat d'Aigües SL, que s'apujaran un 18,4 per cent en un període de 4 anys, rebaixant sensiblement la proposta inicial de l'empresa que reclamava un augment de les tarifes de l'entorn del 183,49 per cent.
El regidor de Medi Ambient, Ferran Claudin va assegurar, durant el Ple, que la nova facturació afavorirà els trams baixos i mitjos de consum. "S'ha de marcar un cost perquè la gent tingui consciència que el preu de l'aigua és regalat", va assegurar, en comparació amb els costos reals que suposen el servei. Després de la seva apr-vació Claudin va assenyalar que es tractava d'un acord coherent amb el servei que es fa al poble.
Es disparen els accidents de trànsit amb senglars amb la indefensió de conductors
L'Actualitat del Baix Montseny 23/9/08
Dilluns de la setmana passada, un cotxe que circulava en direcció a Sant Antoni de Vilamajor va patir una aparatosa to-pada. Tot va ser molt ràpid i fins que la persona que era al volant no va baixar del vehicle no es va adonar que a sota la carrosseria hi havia un senglar de més de 100 quilos.
El fet no és una anècdota. Les fonts oficials del Servei Català de Trànsit no disposen de dades de casos similars perquè només es comptabilitzen estadísticament els accidents amb morts. Però els agents que patrullen per les carreteres reconeixen que cada cop hi ha més casos al Baix Montseny, almenys tres en les darreres tres setmanes.
La situació ha arribat al Parlament de Catalunya i CiU va presentar una proposició no de llei on es demava al govern prendre les mesures i accions necessàries per tal d'incrementar la senyalització viària a les carreteres properes a zones boscoses alertant als conductors del risc de senglars que poden creuar la calçada. La iniciativa es va tancar amb l'acord Comissió de Política Territorial de la cambra catalana de fer un inventari dels trams "on es produeixen amb més freqüència accidents provocats per la fauna salvatge de caça major (ungulats) i analitzar i prendre, si s'escau, les possibles mesures d'actuació".
D'altra banda, el Departament de Medi Ambient ha optat enguany per permetre la caça del porc senglar tots els dies de la setmana per l'abundància d'exemplars i amb l'objectiu de prevenir els danys que puguin causar. A més, manté l'ampliació del període de caça del senglar des del primer diumenge de setembre de 2008 fins al quart diumenge de febrer de 2009. Tot i amb això, però, la població al Montseny creix de manera exponencial amb l'agreujant que "cada cop són més descarats", com explica un veí que veu com de manera habitual es passegen per carrers de nuclis com Mosqueroles a buscar menjar als contenidors de deixalles.
Menys agressius que el mite, els senglars esdevenen ara un maldecap per als conductors davant un garbuix de lleis davant les quals han quedat més indefensos que mai. "La responsabilitat depèn de moltes circumstàncies", diuen des del gabinet jurídic del Servei Català de Trànsit, que ja remeten a les companyies asseguradores perquè informin de com rescabalar-se de danys com el de l'accident de dilluns, que supera els 8.000 euros.
Amb la reforma de la Llei de conducció que introduïa el carnet per punts, es va incorporar un article on s'indicava que "els danys personals i patrimonials en aquests sinistres només seran exigibles als titulars dels aprofitaments cinegètics", amb la qual cosa s'apuntava a les societats de caçadors. Però moltes d'elles no disposen d'assegurança per a aquest tipus d'accidents perquè la caça del senglar no està entre les seves activitats. I en altres, són les mateixes asseguradores contractades que defugen la responsabilitat acollint-se al següent paràgraf de la llei on s'indica que només són responsables "quan l'accident sigui conseqüència directa de l'acció de caçar o d'una falta de diligència en la conservació del terreny acotat". De fet, els professionals del sector reconeixen que en comptades ocasions els denunciants aconsegueixen que les empreses asseguradores cobreixin els danys causats després de llargues despeses en litigis judicials.
La llei assenyala que "també podrà ser responsable el titular de la via pública on es produeix l'accident com a conseqüència de la seva responsabilitat de l'estat de conservació i de la seva senyalització". Però són precisament, les administracions, les que deriven les responsabilitats a tercers. Això malgrat es tracti en molts casos de carreteres que pertanyen a la Diputació, amb arbres que tapen es senyals de les carreteres i amb senglars procedents d'un espai gestionat pel mateix ens.
La Generalitat atorga una subvenció a l'ADF de Fogars de la Selva
L'Actualitat del Baix Montseny 21/9/08
El Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha concedit una subvenció a l'ADF de Fogars de la Selva de 4.200 euros per l'adquisició de material per la prevenció d'incendis forestals. L'ADF va demanar en els ajuts corresponents al 2008 una subvenció per a l'adquisició de material com mànegues, llances amb regulació de cabal, destrals i eines, una serra mecànica i un grup electrogen portàtil per un valor total de 4.260,85 euros.
D'altra banda, la Diputació de Barcelona ha concedit també una subvenció a l'ADF de 24.092,86 euros per finançar el 90 per cent del repàs de manteniment dels camins de Ramió.
Palau debat el futur mediambiental amb una xerrada sobre l'Agenda 21
L'Actualitat del Baix Montseny 19/9/08
Avui, divendres, a les 7 de la tarda, es farà a l'Esplai de Santa Maria de Palautodera una nova sessió de les Xerrades de Tardor amb el títol 'El futur mediambiental del municipi'. L'objectiu de l'acte que organitza la regidoria de Medi Ambient és exposar els continguts de l'Agenda 21 de Palau, aprovada en Ple per tots els grups municipals, i explicar de quina manera els ciutadans poden participar-hi.
Dissabte de la setmana vinent es preveu, també, fer una xerrada a aquest mateix espai municipal entorn a 'Les explotacions agrícoles del futur'.
L'Actualitat del Baix Montseny 23/9/08
L'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera ha sol·licitat a les companyies d'aigua els consums dels abonats del municipi. L'objectiu de la mesura és conèixer les llars amb consums superiors als permesos i aplicar actuacions sancionadores. De fet, l'Ajuntament ha portat a terme una modificació del Reglament d'abastament per poder sancionar els consums que superen els límits establerts. El nivell d'excepcionalitat 1 estableix una dotació màxima de 14 metres cúbics d'aigua per habitant cada trimestre. Així, aquest setembre l'Ajuntament ha iniciat l'obertura d'expedients sancionadors als abonats amb consums molt superiors a les quantitats límit.
Al marge de la mesura, el Ple de l'Ajuntament va aprovar, divendres, la modificació de les tarifes de subministrament d'aigua de la Comunitat d'Aigües SL, que s'apujaran un 18,4 per cent en un període de 4 anys, rebaixant sensiblement la proposta inicial de l'empresa que reclamava un augment de les tarifes de l'entorn del 183,49 per cent.
El regidor de Medi Ambient, Ferran Claudin va assegurar, durant el Ple, que la nova facturació afavorirà els trams baixos i mitjos de consum. "S'ha de marcar un cost perquè la gent tingui consciència que el preu de l'aigua és regalat", va assegurar, en comparació amb els costos reals que suposen el servei. Després de la seva apr-vació Claudin va assenyalar que es tractava d'un acord coherent amb el servei que es fa al poble.
Es disparen els accidents de trànsit amb senglars amb la indefensió de conductors
L'Actualitat del Baix Montseny 23/9/08
Dilluns de la setmana passada, un cotxe que circulava en direcció a Sant Antoni de Vilamajor va patir una aparatosa to-pada. Tot va ser molt ràpid i fins que la persona que era al volant no va baixar del vehicle no es va adonar que a sota la carrosseria hi havia un senglar de més de 100 quilos.
El fet no és una anècdota. Les fonts oficials del Servei Català de Trànsit no disposen de dades de casos similars perquè només es comptabilitzen estadísticament els accidents amb morts. Però els agents que patrullen per les carreteres reconeixen que cada cop hi ha més casos al Baix Montseny, almenys tres en les darreres tres setmanes.
La situació ha arribat al Parlament de Catalunya i CiU va presentar una proposició no de llei on es demava al govern prendre les mesures i accions necessàries per tal d'incrementar la senyalització viària a les carreteres properes a zones boscoses alertant als conductors del risc de senglars que poden creuar la calçada. La iniciativa es va tancar amb l'acord Comissió de Política Territorial de la cambra catalana de fer un inventari dels trams "on es produeixen amb més freqüència accidents provocats per la fauna salvatge de caça major (ungulats) i analitzar i prendre, si s'escau, les possibles mesures d'actuació".
D'altra banda, el Departament de Medi Ambient ha optat enguany per permetre la caça del porc senglar tots els dies de la setmana per l'abundància d'exemplars i amb l'objectiu de prevenir els danys que puguin causar. A més, manté l'ampliació del període de caça del senglar des del primer diumenge de setembre de 2008 fins al quart diumenge de febrer de 2009. Tot i amb això, però, la població al Montseny creix de manera exponencial amb l'agreujant que "cada cop són més descarats", com explica un veí que veu com de manera habitual es passegen per carrers de nuclis com Mosqueroles a buscar menjar als contenidors de deixalles.
Menys agressius que el mite, els senglars esdevenen ara un maldecap per als conductors davant un garbuix de lleis davant les quals han quedat més indefensos que mai. "La responsabilitat depèn de moltes circumstàncies", diuen des del gabinet jurídic del Servei Català de Trànsit, que ja remeten a les companyies asseguradores perquè informin de com rescabalar-se de danys com el de l'accident de dilluns, que supera els 8.000 euros.
Amb la reforma de la Llei de conducció que introduïa el carnet per punts, es va incorporar un article on s'indicava que "els danys personals i patrimonials en aquests sinistres només seran exigibles als titulars dels aprofitaments cinegètics", amb la qual cosa s'apuntava a les societats de caçadors. Però moltes d'elles no disposen d'assegurança per a aquest tipus d'accidents perquè la caça del senglar no està entre les seves activitats. I en altres, són les mateixes asseguradores contractades que defugen la responsabilitat acollint-se al següent paràgraf de la llei on s'indica que només són responsables "quan l'accident sigui conseqüència directa de l'acció de caçar o d'una falta de diligència en la conservació del terreny acotat". De fet, els professionals del sector reconeixen que en comptades ocasions els denunciants aconsegueixen que les empreses asseguradores cobreixin els danys causats després de llargues despeses en litigis judicials.
La llei assenyala que "també podrà ser responsable el titular de la via pública on es produeix l'accident com a conseqüència de la seva responsabilitat de l'estat de conservació i de la seva senyalització". Però són precisament, les administracions, les que deriven les responsabilitats a tercers. Això malgrat es tracti en molts casos de carreteres que pertanyen a la Diputació, amb arbres que tapen es senyals de les carreteres i amb senglars procedents d'un espai gestionat pel mateix ens.
La Generalitat atorga una subvenció a l'ADF de Fogars de la Selva
L'Actualitat del Baix Montseny 21/9/08
El Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha concedit una subvenció a l'ADF de Fogars de la Selva de 4.200 euros per l'adquisició de material per la prevenció d'incendis forestals. L'ADF va demanar en els ajuts corresponents al 2008 una subvenció per a l'adquisició de material com mànegues, llances amb regulació de cabal, destrals i eines, una serra mecànica i un grup electrogen portàtil per un valor total de 4.260,85 euros.
D'altra banda, la Diputació de Barcelona ha concedit també una subvenció a l'ADF de 24.092,86 euros per finançar el 90 per cent del repàs de manteniment dels camins de Ramió.
Palau debat el futur mediambiental amb una xerrada sobre l'Agenda 21
L'Actualitat del Baix Montseny 19/9/08
Avui, divendres, a les 7 de la tarda, es farà a l'Esplai de Santa Maria de Palautodera una nova sessió de les Xerrades de Tardor amb el títol 'El futur mediambiental del municipi'. L'objectiu de l'acte que organitza la regidoria de Medi Ambient és exposar els continguts de l'Agenda 21 de Palau, aprovada en Ple per tots els grups municipals, i explicar de quina manera els ciutadans poden participar-hi.
Dissabte de la setmana vinent es preveu, també, fer una xerrada a aquest mateix espai municipal entorn a 'Les explotacions agrícoles del futur'.
dimarts, 23 de setembre del 2008
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) a Sant Celoni 22/9/08, Miquel Vall-llosera
En Miquel Vall-llosera ha vist aquest dilluns a la tarda una cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) als plataners de la plaça de l'estació de RENFE de Sant Celoni.
Pas de rapinyaires pel Maresme, 22 i 23/9/08
Aquests dies en David Caballé i jo comentem la forta migració que estem veient pel Maresme, i molt especialment la gran quantitat de rapinyaires que diàriament passen sobre el turons i camps i que, malauradament, no podem identificar sempre degut a altres obligacions (laborals).
En David també comenta la gran varietat d’espècies poc comunes (si més no per nosaltres) que aquests dies es deixen observar amb molta facilitat mentre migren cap al sud seguint les muntanyes.
Entre ahir i avui, entre ruixat i ruixat, com a més destacat...
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 22/9/08. David...
3 falcons de la reina (Falco eleonorae)
2 falcons mostatxuts (Falco subbuteo)
1 àguila pescadora (Pandion haliaetus)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
abellarols (Merops apiaster)
160 ballesters (Apus melba)
2 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Premià de Dalt 22/9/08. Xavi...
4 bernats pescaires (Ardea cinerea) en grup
>100 ballesters (Apus melba)
>50 orenetes de ribera (Riparia riparia)
3 aligots comuns (Buteo buteo)
4 aligots sense identificar
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
4 falcònids sense identificar
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 23/9/08. David...
1 àguila pescadora (Pandion haliaetus), aturant-se a un pi proper sota la pluja
1 falcó de la reina (Falco eleonorae)
3 falcons mostatxuts (Falco subbuteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 falcònids (Falco sp.) sense identificar
ballesters (Apus melba)
3 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Premià de Dalt 23/9/08. Xavi...
2 corbs (Corvus corax)
1 arpella sense identificar (Circus sp.)
1 falcó pelegrí (Falco peregrinus)
4 aligots comuns (Buteo buteo), 3 junts
5 aligots sense identificar
3 falcònids sense identificar
11 bernats pescaires (Ardea cinerea), 9 i 2
Sobre l’autopista C-32, 23/9/08. Xavi...
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus) a Matarò
1 astor (Accipiter gentilis) a Sant Pol de Mar
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) a Llavaneres
2 falcònids sense identificar a Arenys de Mar
En David també comenta la gran varietat d’espècies poc comunes (si més no per nosaltres) que aquests dies es deixen observar amb molta facilitat mentre migren cap al sud seguint les muntanyes.
Entre ahir i avui, entre ruixat i ruixat, com a més destacat...
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 22/9/08. David...
3 falcons de la reina (Falco eleonorae)
2 falcons mostatxuts (Falco subbuteo)
1 àguila pescadora (Pandion haliaetus)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
abellarols (Merops apiaster)
160 ballesters (Apus melba)
2 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Premià de Dalt 22/9/08. Xavi...
4 bernats pescaires (Ardea cinerea) en grup
>100 ballesters (Apus melba)
>50 orenetes de ribera (Riparia riparia)
3 aligots comuns (Buteo buteo)
4 aligots sense identificar
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
4 falcònids sense identificar
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 23/9/08. David...
1 àguila pescadora (Pandion haliaetus), aturant-se a un pi proper sota la pluja
1 falcó de la reina (Falco eleonorae)
3 falcons mostatxuts (Falco subbuteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 falcònids (Falco sp.) sense identificar
ballesters (Apus melba)
3 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Premià de Dalt 23/9/08. Xavi...
2 corbs (Corvus corax)
1 arpella sense identificar (Circus sp.)
1 falcó pelegrí (Falco peregrinus)
4 aligots comuns (Buteo buteo), 3 junts
5 aligots sense identificar
3 falcònids sense identificar
11 bernats pescaires (Ardea cinerea), 9 i 2
Sobre l’autopista C-32, 23/9/08. Xavi...
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus) a Matarò
1 astor (Accipiter gentilis) a Sant Pol de Mar
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) a Llavaneres
2 falcònids sense identificar a Arenys de Mar
PAISATGES… DE MATINADES
Matinar per veure ocells sempre et dona alegries... aquell estol que marxa fent-se de dia, aquell ocellet que la resta del dia queda amagat entre la vegetació i que ara s’alimenta al mig de la llacuna, aquell grupet que descansa a una platja sense soroll, aquell que entre els gavians es deixa arrossegar fins al port seguint un vaixell,... però també et regala unes imatges úniques.
Veritablement, no hi ha dues matinades iguals.
Aquí teniu unes poques...
.
Veritablement, no hi ha dues matinades iguals.
Aquí teniu unes poques...
.