divendres, 31 d’octubre del 2008
Esplugabous (Bubulcus ibis) a Poble Nou de Pineda de Mar. 30 i 31/10/08
Tant ahir com avui, a dos quarts de vuit del matí, un grup de 9 esplugabous (Bubulcus ibis) passen volant sobre l'N-II a l'alçada de la zona esportiva de Poble Nou de Pineda de Mar i direcció muntanya, molt probablement des d'un dormidor a la zona (ja l'any passat es va intentar trobar la seva localització però sense èxit).
Torna a baixar aigua pel riu a l'alçada de Tordera 31/10/08
Aquest vespre es podia veure el riu Tordera amb aigua a l'alçada del nucli urbà de Tordera, i gràcies a les pluges d'aquests darrers dies.
dijous, 30 d’octubre del 2008
El Montseny i el Montnegre no aprofiten tot el seu potencial en biomassa, segons un estudi . L’Actualitat del Baix Montseny 27/10/08
El Montseny i el Montnegre no aprofiten tot el seu potencial en biomassa, segons un estudi
L’Actualitat del Baix Montseny 27/10/08
Un estudi sobre la biomassa al Montseny i al Montnegre conclou que el seu aprofitament per a aplicacions tèrmiques i elèctriques és molt inferior al seu potencial. Els estudis fets per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona es van presentar dijous de la setmana passada en una jornada sobre els nous usos de la biomassa organitzada per la Fundació Abertis que va comptar amb la directora general de Medi Natural de la Generalitat, Núria Buenaventura; el vicepresident del Consorci Forestal de Catalunya, Rosendo Castelló; el doctor en Ciències Ambientals Martí Boada; així com representants de Universitat de Girona, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA).
Els experts van coincidir en considerar la biomassa com la font energètica del futur tenint en compte les seves possibilitats d'obtenció i aplicació. Així, té tres aplicacions principals: combustible per a generar electricitat o calor, biocombustible per al transport, i matèria primera per a obtenir productes en aplicacions molt diverses.
Aquest fet contrasta amb el panorama del món forestal català que actualment es caracteritza per la pèrdua de mercats i viabi-litat econòmica i la manca d'un model orientat a millorar la competitivitat. Això es produeix per la comoditat que suposa als usuaris els combustibles fòssils i la dificultat i el cost d'aprovisionament de la biomassa, així com el fet que tecnologies com la gasificació i la piròlisi estiguin encara en fase de desenvolupament industrial.
Segons els experts, hi ha com a alternativa dues vies principals de desenvolupament de la biomassa com són biorefineries per produir biocombustibles líquids, productes químics i energia; i el cultiu d'espècies vegetals específiques que subministrin directament substàncies d'interès als sectors industrials.
Els especialistes conclouen en la necessitat de trobar un espai de debat amb tots els membres del sector (propietaris, empreses forestals, administracions, centres de recerca, indústria, usuaris, ecologistes...) per tal d'integrar i conciliar les demandes i els usos. En aquest sentit, assenyalen que el desevolupament del projecte del Museu Forestal de Catalunya a Sant Celoni podria ser una oportunitat per formalitzar aquest punt de trobada i ser un focus de difusió i sensibilització de la població dels nous usos de la biomassa.
L’Actualitat del Baix Montseny 27/10/08
Un estudi sobre la biomassa al Montseny i al Montnegre conclou que el seu aprofitament per a aplicacions tèrmiques i elèctriques és molt inferior al seu potencial. Els estudis fets per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona es van presentar dijous de la setmana passada en una jornada sobre els nous usos de la biomassa organitzada per la Fundació Abertis que va comptar amb la directora general de Medi Natural de la Generalitat, Núria Buenaventura; el vicepresident del Consorci Forestal de Catalunya, Rosendo Castelló; el doctor en Ciències Ambientals Martí Boada; així com representants de Universitat de Girona, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA).
Els experts van coincidir en considerar la biomassa com la font energètica del futur tenint en compte les seves possibilitats d'obtenció i aplicació. Així, té tres aplicacions principals: combustible per a generar electricitat o calor, biocombustible per al transport, i matèria primera per a obtenir productes en aplicacions molt diverses.
Aquest fet contrasta amb el panorama del món forestal català que actualment es caracteritza per la pèrdua de mercats i viabi-litat econòmica i la manca d'un model orientat a millorar la competitivitat. Això es produeix per la comoditat que suposa als usuaris els combustibles fòssils i la dificultat i el cost d'aprovisionament de la biomassa, així com el fet que tecnologies com la gasificació i la piròlisi estiguin encara en fase de desenvolupament industrial.
Segons els experts, hi ha com a alternativa dues vies principals de desenvolupament de la biomassa com són biorefineries per produir biocombustibles líquids, productes químics i energia; i el cultiu d'espècies vegetals específiques que subministrin directament substàncies d'interès als sectors industrials.
Els especialistes conclouen en la necessitat de trobar un espai de debat amb tots els membres del sector (propietaris, empreses forestals, administracions, centres de recerca, indústria, usuaris, ecologistes...) per tal d'integrar i conciliar les demandes i els usos. En aquest sentit, assenyalen que el desevolupament del projecte del Museu Forestal de Catalunya a Sant Celoni podria ser una oportunitat per formalitzar aquest punt de trobada i ser un focus de difusió i sensibilització de la població dels nous usos de la biomassa.
Sobre la tala d’arbres al camí de les Aigües de Riells i Viabrea. L’actualitat del Baix Montseny 29/10/08
Veïns de Riells i Viabrea denuncien la tala de roures i alzines al camí de les Aigües
L’Actualitat del Baix Montseny 29/10/08
Veïns de Riells i Viabrea han denunciat que al camí de les Aigües, a l'alçada de la masia de Can Castells, han desaparegut entre tres i quatre roures i alzines sureres coincidint amb un seguit de treballs de neteja de la llera de la riera. Segons els veïns, es tractava d'uns arbres fermament arrelats que tenien un diàmetre que superava el mig metre.
El regidor de Medi Ambient, Manel Ortí, ha assenyalat que la tala dels arbres coincideix amb els treballs d'establiment de la franja de protecció perimetral. "Per un costat hi ha la normativa que marca una densitat màxima d'arbres i de l'altra a vegades sap greu tallar-los", explica el regidor, que remarca que si no es compleix amb el que marca la normativa es pot perdre la subvenció per a la construcció de les franges. Ortí també assenyala que alguns d'aquests arbres tallats estaven afectats de la base si bé reconeix que "potser se'n podien haver salvat un parell".
Un cop enllestida la franja perimetral, l'Ajuntament de Riells i Viabrea té el projecte de fer un passeig de ribera i ordenar l'espai. La voluntat, segons el regidor de Medi Ambient, Manel Ortí, és recuperar les rieres de Riells i Viabrea com a espai d'ús social.
Comentari extret de la noticia...
Pere Martinez said:
És curiós, sempre fan el que volen i mai passa res. No seria més fàcil i transparent que, abans d'actuar en algun lloc concret del poble, fent coses que saben no agraden, ho parlin amb els veins i es consensui.
És cert que hi ha normativa però no s'ha comlert a tot arreu del poble per igual. Hi han llocs que, un cop feta la neteja dels espais verds, no s'ha deixat tot segons normativa: distància mínima entre arbres, ... Per què al camí de les aigües que és un espai força gaudit per gent caminant s'ha de ser tan estricte?
Tot plegat, em resulta força curiós.
L’Actualitat del Baix Montseny 29/10/08
Veïns de Riells i Viabrea han denunciat que al camí de les Aigües, a l'alçada de la masia de Can Castells, han desaparegut entre tres i quatre roures i alzines sureres coincidint amb un seguit de treballs de neteja de la llera de la riera. Segons els veïns, es tractava d'uns arbres fermament arrelats que tenien un diàmetre que superava el mig metre.
El regidor de Medi Ambient, Manel Ortí, ha assenyalat que la tala dels arbres coincideix amb els treballs d'establiment de la franja de protecció perimetral. "Per un costat hi ha la normativa que marca una densitat màxima d'arbres i de l'altra a vegades sap greu tallar-los", explica el regidor, que remarca que si no es compleix amb el que marca la normativa es pot perdre la subvenció per a la construcció de les franges. Ortí també assenyala que alguns d'aquests arbres tallats estaven afectats de la base si bé reconeix que "potser se'n podien haver salvat un parell".
Un cop enllestida la franja perimetral, l'Ajuntament de Riells i Viabrea té el projecte de fer un passeig de ribera i ordenar l'espai. La voluntat, segons el regidor de Medi Ambient, Manel Ortí, és recuperar les rieres de Riells i Viabrea com a espai d'ús social.
Comentari extret de la noticia...
Pere Martinez said:
És curiós, sempre fan el que volen i mai passa res. No seria més fàcil i transparent que, abans d'actuar en algun lloc concret del poble, fent coses que saben no agraden, ho parlin amb els veins i es consensui.
És cert que hi ha normativa però no s'ha comlert a tot arreu del poble per igual. Hi han llocs que, un cop feta la neteja dels espais verds, no s'ha deixat tot segons normativa: distància mínima entre arbres, ... Per què al camí de les aigües que és un espai força gaudit per gent caminant s'ha de ser tan estricte?
Tot plegat, em resulta força curiós.
Notícia 30/10/08... La desclassificació de La Ferreria i la consulta de l´ARE. La Batllòria (Sant Celoni)
La desclassificació de La Ferreria i la consulta de l´ARE
La Vila digital 30/10/08
Davant la inoperativitat observada als grups municipals de CiU i el PSC-PSOE, des de la CUP vam utilitzar el ple de l´octubre per desencallar dos dels temes calents que hi ha actualment sobre la taula en matèria d´urbanisme: la Ferreria i l´ARE. D´una banda, vam presentar una moció en què instàvem l´ajuntament a sotmetre en el ple següent "la necessitat de classificar la zona de la Ferreria com a sòl no urbanitzable". La moció va ser aprovada, tot i que amb una certa recança per part de la resta de grups municipals, ja que no es va assegurar que fos en el ple següent si els treballs tècnics s´endarrerien.
La presència d´una vintena de veïns de la Batllòria disfressats de pagesos, aixecant pancartes amb el lema "Salvem les Ferreries", i amb la companyia d´un ànec, un conill, carabasses i castanyes, van reflectir el desig popular de preservar la Ferreria --una zona d´elevat interès natural, paisatgístic i històric a la llera de Tordera-- a partir de la seva reclassificació com a sòl no urbanitzable, per evitar que es construeixi un polígon industrial més en un poble, la Batllòria, que ja ara està rodejat per naus industrials.
.
El Pla Director de l'ARE de Sant Celoni preveu acabar els primers habitatges socials l'estiu del 2011
L’Actualitat del Baix Montseny 28/10/08
Els grups municipals es van reunir dimarts a l'Ajuntament de Sant Celoni amb el Director General d'Actuacions Estratègiques de la Generalitat, Joan Llor, i els redactors del projecte del Pla Director de l'ARE a Can Riera de l'Aigua. Segons l'alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, l'Ajuntament havia demanat la reunió de treball per tenir un intercanvi amb els impulsors de l'ARE perquè els grups tinguessin la possibilitat de conèixer tècnicament el projecte. "Per poder opinar has de conèixer el projecte tal i com ha quedat", ha assenyalat Deulofeu com a rèplica a l'acusació formulada pel PSC la setmana passada en la que es posava sobre la taula que l'Ajuntament continuava treballant per l'ARE quan el Ple havia manifestat el seu rebuig al projecte.
La proposta presentada als regidors inclou un calendari dels passos a seguir per desenvolupar la zona de Can Riera de l'Aigua on es preveu que a l'estiu del 2011 ja estiguin finalitzats els primers habitatges de protecció oficial. L'aprovació definitiva del projecte es calcula per al març del 2009, un mes abans d'iniciar la constitució dels consorcis per executar-lo. En aquest sentit, la CUP va demanar dijous al Ple que la consulta popular se celebri el 14 de desembre. En el moment del tancament d'aquest setmanari el PSC ja havia manifestat la seva voluntat de donar suport a la proposta i CiU continuava negociant l'abast de la moció.
Després de la trobada, la CUP ha assegurat que "segons el que es va desprendre de la reunió, doncs, des del Departament es tiraran endavant les ARE independentment de la resposta popular". Deulofeu, però, ha volgut matisar l'afirmació, assenyalant que els representants de la Generalitat van dir que "és competència última del Conseller prendre una decisió" però que també van posar sobre la taula que pel què fa a Sant Celoni s'esperarà al resultat de la consulta abans de prendre la determinació.
Els representants del govern van apuntar, segons Deulofeu, que en un moment de cicle econòmic baix cal preparar-se per quan millori la situació i perquè el sòl públic estigui a punt per executar les obres. L'ARE de Can Riera preveu destinar una zona d'equipaments públics (en blau) integrada per l'escola Pallerola i la seva ampliació, el nou hospital, la residència i la masia de Can Riera de l'Aigua, que es rehabilitarà. Els habitatges (en rosa) es repartiran en 244 de lliures i 298 de protegits, amb aparcament soterrat, sistemes d'aprofitament energètic i amb de zones comunes "perquè la qualitat de l'urbanització sigui l'adequada, amb zones molt dignificades que estimulin a la gent a anar-hi", segons Deulofeu. També es deixarà lliure un corredor fluvial arran de la riera del Pertegàs.
L'alcalde de Sant Celoni va assegurar també que els tècnics van descartar l'afectació de la zona pel Plaseqtor, després que els estudis de Protecció Civil i de l'empresa Minuartia determinessin que no hi havia "cap risc més enllà del que ja té tot el municipi", assegura l'alcalde Deulofeu.
Sobre la baixada de temperaturas i la pluja d’aquest dimecres 29/10/08
TORDERA REGISTRAVA AHIR A LA TARDA UNA TEMPERATURA DE 8 GRAUS DURANT EL TEMPORAL DE FRED I PLUJA.
Ràdio Tordera 30/10/08
Les baixes temperatures es van deixar notar ahir a Tordera i a tota la comarca amb una davallada dels termòmetres de fins a 12 graus. A Tordera es registrava a la tarda una temperatura de 8 graus. Altres dades registrades van ser els 9 graus de Mataró, Arenys de Munt o Dosrius. El fred i vent van anar acompanyats de pluges persistents durant tot el dia. A Calella va ser el punt de la comarca on va ploure més amb 34 l/m², a Tordera van caure 23 l/m2 i a Sant Andreu de Llavaneres van caure 12 litres. Segons el meteoròleg del Consell Comarcal, Joaquim Serra, la previsió és que les temperatures es vagin recuperant avui tot i que el cap de setmana es mantindran les pluges amb una segona depressió que afectarà Catalunya.
el front fred passa per Malgrat de Mar
Malgrat confidencial 29/10/08
Malgrat de Mar no s’ha salvat de l’arribada de pluja i aire fred que envaeix el territori els darrers dies. Aquest dimecres és quan més s’ha notat la presència d’aquest front fred. És per això, que els abrics, bufandes i paraigües han adquirit un protagonisme fora del que és habitual tenint en compte l’època de l’any en què ens trobem; teòricament encara és aviat per al fred. Fins i tot a molts indrets de Catalunya ja hi han caigut les primeres nevades.Al municipi s’han registrat temperatures d’entre els 7 graus les mínimes i els 11 graus les màximes. Curiosament les temperatures han anat baixant a mesura que passava el dia. S’ha donat la circumstància que a la matinada de dimarts a dimecres eren més altes que no pas aquest vespre. Durant tot el dia ha caigut una pluja intermitent, que ha buidat els carrers ja que més d’un ha preferit posar-se a bon resguard.De cara a demà la previsió indica que a Malgrat de Mar hi haurà de nou pluja intermitent tot el dia amb alguna estona de sol i les temperatures encara seran un pèl més baixes que les d’ahir. Les mínimes podrien caure 1 o 2 graus.
Ràdio Tordera 30/10/08
Les baixes temperatures es van deixar notar ahir a Tordera i a tota la comarca amb una davallada dels termòmetres de fins a 12 graus. A Tordera es registrava a la tarda una temperatura de 8 graus. Altres dades registrades van ser els 9 graus de Mataró, Arenys de Munt o Dosrius. El fred i vent van anar acompanyats de pluges persistents durant tot el dia. A Calella va ser el punt de la comarca on va ploure més amb 34 l/m², a Tordera van caure 23 l/m2 i a Sant Andreu de Llavaneres van caure 12 litres. Segons el meteoròleg del Consell Comarcal, Joaquim Serra, la previsió és que les temperatures es vagin recuperant avui tot i que el cap de setmana es mantindran les pluges amb una segona depressió que afectarà Catalunya.
el front fred passa per Malgrat de Mar
Malgrat confidencial 29/10/08
Malgrat de Mar no s’ha salvat de l’arribada de pluja i aire fred que envaeix el territori els darrers dies. Aquest dimecres és quan més s’ha notat la presència d’aquest front fred. És per això, que els abrics, bufandes i paraigües han adquirit un protagonisme fora del que és habitual tenint en compte l’època de l’any en què ens trobem; teòricament encara és aviat per al fred. Fins i tot a molts indrets de Catalunya ja hi han caigut les primeres nevades.Al municipi s’han registrat temperatures d’entre els 7 graus les mínimes i els 11 graus les màximes. Curiosament les temperatures han anat baixant a mesura que passava el dia. S’ha donat la circumstància que a la matinada de dimarts a dimecres eren més altes que no pas aquest vespre. Durant tot el dia ha caigut una pluja intermitent, que ha buidat els carrers ja que més d’un ha preferit posar-se a bon resguard.De cara a demà la previsió indica que a Malgrat de Mar hi haurà de nou pluja intermitent tot el dia amb alguna estona de sol i les temperatures encara seran un pèl més baixes que les d’ahir. Les mínimes podrien caure 1 o 2 graus.
Desembocadura del riu Tordera 26/10/08
Aquest diumenge 26/10/08 a la desembocadura del riu Tordera... molta gent, gossos, pescadors, ciclistes, avionetes a poca alçada i embarcacions a toca de platja... i poc bitxo visible...
Uns 20 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Unes 10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 gavià argentat (Larus michahellis) jove mig mort
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
... i poqueta cosa més.
2 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) assolellant-se
>100 granotes verdes (Pelophylax perezi)
4 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
Uns 20 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Unes 10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 gavià argentat (Larus michahellis) jove mig mort
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
... i poqueta cosa més.
2 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) assolellant-se
>100 granotes verdes (Pelophylax perezi)
4 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
.
xoriguer comú (Falco tinnunculus)
.
granota verda (Pelophylax perezi)
.
Algunes imatges d’aquest espai natural... desprotegit...
.
Ham, del mateix model, trobat a l’interior de la desembocadura fa uns dies...
xoriguer comú (Falco tinnunculus).
granota verda (Pelophylax perezi).
Algunes imatges d’aquest espai natural... desprotegit...
.
Ham, del mateix model, trobat a l’interior de la desembocadura fa uns dies...
dimecres, 29 d’octubre del 2008
DISPONIBLE EL BUTLLETÍ ESTACIONAL. ESTIU DE 2008. Servei Meteorològic de Catalunya
Ho trobareu aquí...
BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DE 2008
L’estiu de 2008 ha estat pluviomètricament irregular i termomètricament normal a gairebé tot el país.
Concretament a la baixa Tordera, la temperatura ha estat igual o lleugerament inferior a la mitjana climàtica estacional amb 22-21ºC de mitjana, i amb una precipitació acumulada de entre 100 i 150mm que representa un 90-110% de la mitjana climàtica estacional.
BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DE 2008
L’estiu de 2008 ha estat pluviomètricament irregular i termomètricament normal a gairebé tot el país.
Concretament a la baixa Tordera, la temperatura ha estat igual o lleugerament inferior a la mitjana climàtica estacional amb 22-21ºC de mitjana, i amb una precipitació acumulada de entre 100 i 150mm que representa un 90-110% de la mitjana climàtica estacional.
Esplugabous (Bubulcus ibis) a Tordera 29/10/08
Aquesta tarda a última hora, un grup de 16 esplugabous (Bubulcus ibis) han passat volant sobre el pont de l’N-II al riu Tordera i direcció al nucli urbà de Tordera.
La regressió dels eriçons. Programa el medi ambient 27/10/08
Ho podeu veure aquí...
La regressió dels eriçons
Reportatge del 27/10/08 del programa “el medi ambient”
La regressió dels eriçons
Reportatge del 27/10/08 del programa “el medi ambient”
Bibliografia recomanada... LA CUENCA DE LA TORDERA. ESTUDIO GEOMORFOLÓGICO. Maria Sala i Sanjaume. Ed. MILENIO, Lleida 2004
LA CUENCA DE LA TORDERA
Estudio geomorfológico
Maria Sala i Sanjaume
Editorial MILENIO
Lleida, maig 2004
Tesis doctoral de Maria Sala sota la direcció del Dr. Lluís Solé Sabarís (Catedràtic de Geografia Física) a la Universitat de Barcelona l’any 1978.
Treball de geomorfologia climàtica de la conca del riu Tordera amb descripcions geogràfiques, climàtiques, biològiques, hidrològiques,... , dividides en subconques, i acompanyades de gràfics i fotografies de l’època, que ens permet entendre l’origen i la situació recent del relleu i paisatge geològic de la conca.
Algunes de les descripcions i fotografies que hi trobem són un document d’indrets que avui dia ja no existeixen o han estat transformats recentment.
Estudio geomorfológico
Maria Sala i Sanjaume
Editorial MILENIO
Lleida, maig 2004
Tesis doctoral de Maria Sala sota la direcció del Dr. Lluís Solé Sabarís (Catedràtic de Geografia Física) a la Universitat de Barcelona l’any 1978.
Treball de geomorfologia climàtica de la conca del riu Tordera amb descripcions geogràfiques, climàtiques, biològiques, hidrològiques,... , dividides en subconques, i acompanyades de gràfics i fotografies de l’època, que ens permet entendre l’origen i la situació recent del relleu i paisatge geològic de la conca.
Algunes de les descripcions i fotografies que hi trobem són un document d’indrets que avui dia ja no existeixen o han estat transformats recentment.
Bibliografia recomanada... MOLRÀ EL GRA. ELS MOLINS DE LA BAIXA TORDERA. Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí Altimira. 2003
Molrà el gra
Els molins de la baixa Tordera
Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí Altimira
Argentona, abril 2003
Recull documental dels molins fariners de Pineda, Santa Susanna, Malgrat, Palafolls, Tordera, Fogars de la Selva, Riudarenes i Blanes, amb descripció de cadascun d’ells (datació, estat de conservació, captació d’aigua, localització, història i descripció), així com dels elements associats (rodets, moles, recs, captacions, carcavans, basses, aqüeductes,...).
El llibre està acompanyat d’un plànol orientatiu. Veieu un fragment...
.
Els molins de la baixa Tordera
Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí Altimira
Argentona, abril 2003
Recull documental dels molins fariners de Pineda, Santa Susanna, Malgrat, Palafolls, Tordera, Fogars de la Selva, Riudarenes i Blanes, amb descripció de cadascun d’ells (datació, estat de conservació, captació d’aigua, localització, història i descripció), així com dels elements associats (rodets, moles, recs, captacions, carcavans, basses, aqüeductes,...).
El llibre està acompanyat d’un plànol orientatiu. Veieu un fragment...
.
.
També hi ha una descripció històrica per entendre la seva situació, nomenclatura, importància, funció, ...
Recomanat per comprendre l’origen tant dels molins que encara resten a l’actualitat, com dels elements repartits pel territori i que són testimoni d’un món rural, ara, desaparegut o transformat.
Bibliografia recomanada... ELS BOSCOS DEL MARESME. Oriol Bassa i Vila, David Farell i Garrigós, Joan Pujol i Collet. NATURA, 1997
ELS BOSCOS DEL MARESME
Oriol Bassa i Vila
David Farell i Garrigós
Joan Pujol i Collet
Col·lecció de llibres de natura del Maresme
NATURA, Naturalistes del Maresme
Argentona, abril de 1997
Descripció dels boscos, garrigues, brolles i plantacions de la comarca del Maresme, de la seva història, de les relacions entre aquests i els homes, de la seva fauna, ... entre altres.
El llibre està acompanyat amb un mapa forestal (Cedit per la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya). Veieu un fragment...
.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Gamarús (Strix aluco) a la C-32 a Palafolls 28/10/08
Aquesta nit un gamarús (Strix aluco) a creuat tots els carrils del peatge de l’autopista C-32 a Palafolls, volant a l’alçada dels cotxes i sota la pluja.
Molí d’en Puigvert (Palafolls) 26/10/08
Aquest diumenge al migdia, al Molí d’en Puigvert (Palafolls)...
3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
rascló (Rallus aquaticus) escoltat
2 xivites (Tringa ochropus)
>30 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
mínim 5 trist (Cisticola juncidis)
1 titella (Anthus pratensis)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
cueretes blanques (Motacilla alba)
... entre altres.
2 tortugues de tempes vermelles- de Florida – (Trachemys scripta elegans)
>20 granotes verdes (Pelophylax perezi)
3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
rascló (Rallus aquaticus) escoltat
2 xivites (Tringa ochropus)
>30 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
mínim 5 trist (Cisticola juncidis)
1 titella (Anthus pratensis)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
cueretes blanques (Motacilla alba)
... entre altres.
2 tortugues de tempes vermelles- de Florida – (Trachemys scripta elegans)
>20 granotes verdes (Pelophylax perezi)
.
bernat pescaire (Ardea cinerea).
xivita (Tringa ochropus).
Als camps propers...
.
.8 aligots comuns (Buteo buteo), 4 a gran alçada
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 mussols comuns (Athene noctua)
... entre altres.
.
aligot comú (Buteo buteo)
Bibliografia recomanada... LAS AVES DEL MARESME, CATÁLOGO, STATUS Y FENOLOGÍA. Pedro J. Cordero-Tapia. Barcelona, 1983.
LAS AVES DEL MARESME
CATÁLOGO, STATUS Y FENOLOGÍA
Pedro-Javier Cordero-Tapia
Edicions Universitat de Barcelona
Barcelona, enero de 1983.
Obra indispensable per al coneixement i interpretació de l’ornitologia del darrer quart de segle a la comarca del Maresme, i de referència per a treballs i recerques posteriors.
A més d’un recull de dades i estatus per a cadascuna de les espècies detectades al Maresme, destaquen la descripció acurada de la comarca des del punt de vista geogràfic, paisatgístic, humà i ornític, les referències històriques i canvis diversos a l’entorn comarcal, i l’acompanyament gràfic de les diferents espècies i dels diferents hàbitats amb fotografies de José Mª Moraleja Cantero i il·lustracions de Rafael Cordero-Tapia.
CATÁLOGO, STATUS Y FENOLOGÍA
Pedro-Javier Cordero-Tapia
Edicions Universitat de Barcelona
Barcelona, enero de 1983.
Obra indispensable per al coneixement i interpretació de l’ornitologia del darrer quart de segle a la comarca del Maresme, i de referència per a treballs i recerques posteriors.
A més d’un recull de dades i estatus per a cadascuna de les espècies detectades al Maresme, destaquen la descripció acurada de la comarca des del punt de vista geogràfic, paisatgístic, humà i ornític, les referències històriques i canvis diversos a l’entorn comarcal, i l’acompanyament gràfic de les diferents espècies i dels diferents hàbitats amb fotografies de José Mª Moraleja Cantero i il·lustracions de Rafael Cordero-Tapia.
Bibliografia recomanada... ATLES DELS OCELLS NIDIFICANTS DEL MARESME. Andino, H.; Badosa. E.; Clarabuch, O. & Llebaria, C., 2005.
ATLES DELS OCELLS NIDIFICANTS DEL MARESME
Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria
EDITORS
Barcelona, desembre 2005.
Treball que plasma el resultat de la recerca i detecció de les espècies d’ocells nidificants a la comarca del Maresme entre els anys 1999 i 2003 (amb referències al 2004) en treball de camp amb la participació de 70 col·laboradors.
Per una banda es descriuen la comarca (geografia, clima, hidrografia, vegetació, població,...), la metodologia de l’estudi, la distribució i estatus de cadascuna de les espècies nidificants (amb descripció, dibuix, hàbitat, fenologia i mapa de distribució), arxiu fotogràfic,...
I per altre banda, amb l’informació recollida i descrita, es delimiten les zones d’especial interès ornític a la comarca del Maresme, es descriuen els principals factors que influeixen en la distribució/evolució de les espècies, i es fa un seguit de recomanacions per a la gestió del territori.
Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria
EDITORS
Barcelona, desembre 2005.
Treball que plasma el resultat de la recerca i detecció de les espècies d’ocells nidificants a la comarca del Maresme entre els anys 1999 i 2003 (amb referències al 2004) en treball de camp amb la participació de 70 col·laboradors.
Per una banda es descriuen la comarca (geografia, clima, hidrografia, vegetació, població,...), la metodologia de l’estudi, la distribució i estatus de cadascuna de les espècies nidificants (amb descripció, dibuix, hàbitat, fenologia i mapa de distribució), arxiu fotogràfic,...
I per altre banda, amb l’informació recollida i descrita, es delimiten les zones d’especial interès ornític a la comarca del Maresme, es descriuen els principals factors que influeixen en la distribució/evolució de les espècies, i es fa un seguit de recomanacions per a la gestió del territori.
Bibliografia recomanada... LA TORDERA, PERSPECTIVA GEOGRAFICOHISTÒRICA D’UN RIU. Cèsar Gutiérrez i Perearnau. Sant Celoni, 1999
LA TORDERA
PERSPECTIVA GEOGRAFICOHISTÒRICA D’UN RIU
Cèsar Gutiérrez i Perearnau
Publicacions de la Rectoria Vella
Sant Celoni, setembre 1999
Obra descriptiva, amb una àmplia recopilació històrica i arxivista, del riu Tordera, de la conca, de les seves característiques, del seu paper modelador del paisatge, de les torderades, de les seves problemàtiques, i dels seu futur incert.
No em puc estar de transcriure una de les frases que hi podem llegir...
Desprès de molts segles de lluita contra el riu, ja seria l’hora de començar a lluitar pel riu. Mai no és tard.
I un article relacionat...
ALGUNA COSA MÉS QUE AIGÜES NETES...
Cèsar Gutiérrez i Perearnau
L’Aulet. La revista del Montnegre i del Corredor
Número 4, maig 2003
Pàgines 26-30
.
Més centrat a la problemàtica de les zones humides associades al riu Tordera.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Abelles (Apis mellifera) a l’esglèsia de Sant Genís de Palafolls 27/10/08. Jose Moreno
En Jose Moreno comenta que a l’esglèsia de Sant Genís de Palafolls ha hagut d’anar un apicultor a treure un eixam d’abelles (Apis mellifera), on hi havia moltes i panals amb molta mel, que després d’una hora de feina no les ha pogut treure totes, i que si la reina continua a l’interior de la paret, l’eixam continuarà allà.
Senglar (Sus scrofa), albí o híbrid, a Sant Feliu de Buixalleu. 26/10/08. David Caballé
Aquest diumenge prop de l’urbanització de Can Cadell (Sant Feliu de Buixalleu), en David Caballé ha vist un senglar (Sus scrofa) ros a un grup d’uns 5, clarament més clar que la resta que eren foscos.
Podria tractar-se d’un exenplar albí o d’un híbrid (creuat amb un porc domèstic).
Podria tractar-se d’un exenplar albí o d’un híbrid (creuat amb un porc domèstic).
Roureda de Sant ponç (Tordera) 26/10/08. David Caballé
Aquest diumenge en David Caballé ha vist a la roureda de Sant Ponç (Tordera)...
7 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Pica-soques blau (Sitta europaea)
... entre altres.
7 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Pica-soques blau (Sitta europaea)
... entre altres.
Invasiones biológicas. CSIC
Colección Divulgación (Versión electrónica)
Invasiones biológicas
Montserrat Vila
Fernando Valladares
Anna Traveset
Luis Santamaría y Pilar Castro
(Coordinadores)
CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
http://www.csic.es/documentos/colecciones/divulgacion/invasionesbiologicas.pdf
Invasiones biológicas
Montserrat Vila
Fernando Valladares
Anna Traveset
Luis Santamaría y Pilar Castro
(Coordinadores)
CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
http://www.csic.es/documentos/colecciones/divulgacion/invasionesbiologicas.pdf
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Mercat municipal de Tordera 26/10/08
Si vols saber quin animal exòtic et pots trobar qualsevol dia d’aquests al camp, només t’has de donar una volta pel mercat dominical de Tordera...
.
.
Sortida herpetològica nocturna pel Pla de Palafolls 24/10/08
La nit de divendres en visita ràpida a una zona del Pla de Palafolls, a unes basses ...
12 gripaus comuns (Bufo bufo)
5 gripaus corredors (Epidalea calamita)
3 granotes verdes (Pelophylax perezi)
11 granotes pintades (Discoglossus pictus)
12 gripaus comuns (Bufo bufo)
5 gripaus corredors (Epidalea calamita)
3 granotes verdes (Pelophylax perezi)
11 granotes pintades (Discoglossus pictus)
.
gripaus comuns (Bufo bufo)
gripaus comuns (Bufo bufo).
gripau corredor (Epidalea calamita) .
granotes pintades (Discoglossus pictus)
granotes pintades (Discoglossus pictus).
granota verda (Pelophylax perezi)
granota verda (Pelophylax perezi)Pla de Can Jalpí (Tordera) 25/10/08
En visita ràpida aquest dissabte al Pla de Can Jalpí (Tordera), com a més destacat...
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
2 mussols comuns (Athene noctua)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea) en vol
1 puput (Upupa epops)
2 cornelles (Corvus corone)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
2 mussols comuns (Athene noctua)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea) en vol
1 puput (Upupa epops)
2 cornelles (Corvus corone)
Pla de Sant Esteve (Tordera) 25/10/08
Aquest dissabte al Pla de Sant Esteve (Tordera) per la zona més propera a muntanya, com a més destacat...
1 milà negre (Milvus migrans), cita tardana, que migra cap al sud, direcció Montnegre i sobrevolant els camps a poca alçada.
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis) a una bassa de rec
molt abundants arreu...
repicatalons (Emberiza schoeniclus), a última hora de la tarda s’observen al canyissar de Can Torrent més de 50.
gratapalles (Emberiza cirlus)
bitxac comú (Saxicola torquata)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
merla (Turdus merula)
trist (Cisticola juncidis)
pit-roig (Erithacus rubecula)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
cargolet (Troglodytes troglodytes)
cadernera (Carduelis carduelis)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
verdum (Carduelis chloris)
rossinyol bord (Cettia cetti)
mallerenges blaves (Parus caeruleus)
... entre altres.
3 orenetes vulgars (Hirundo rustica) a una bassa
2 bruels (Regulus ignicapillus)
almenys 2 lluers (Carduelis spinus)
uns 10 passerells comuns (Carduelis cannabina)
uns 14 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
3 tords comuns (Turdus philomelos)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea) a una bassa
.
cabusset (Tachybaptus ruficollis).
repicatalons (Emberiza schoeniclus) al canyissar de Can Torrent.
En revisió a caixes niu... trobat mort un dels polls de xot (Otus scops) anellats enguany per en Jose Moreno i l’Enric Badosa (amb anella ICONA 4009391)...
.
En revisió a caixes niu... trobat mort un dels polls de xot (Otus scops) anellats enguany per en Jose Moreno i l’Enric Badosa (amb anella ICONA 4009391)...
.
