dissabte, 20 de desembre del 2008
Xoriguer comú (Falco tinnunculus) al veïnat de Sant Pere (Tordera) desembre 08. Míriam Crivillés
Òliba (Tyto alba) a l’autopista C-32 entre Calella i Pineda de Mar 20/12/08
Fotografia d’un cames llargues (Himantopus himantopus) a Les Llobateres (Sant Celoni), setembre del 2008. Jordi Novell
Dues notícies per llegir 17 i 19/12/08...Un cop fet malbé el territori i els diners a les butxaques...
El Punt 17.12.2008 JORDI COLOMER
Foment haurà de tornar a adjudicar l'obra, que s'ha encarit substancialment
.
Les obres de l'N-II en el tram entre Sils i Maçanet, que es van aturar a principi d'octubre, estaran parades com a mínim un any més, segons va reconèixer ahir el subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets. Les obres de desdoblament estan aturades perquè el pressupost s'ha encarit moltíssim i l'empresa adjudicatària no està disposada a assumir-lo. Ara, va afirmar el subdelegat, caldrà rescindir el contracte i tornar a iniciar tot el procés per adjudicar l'obra un altre cop.
«Anant molt bé l'obra es podrà licitar entre l'octubre i el novembre de l'any vinent», va reconèixer el subdelegat del govern espanyol. Francisco-Busquets va informar que «primer s'ha de fer la rescissió» amb Copcisa, l'actual adjudicatària, i que des del Ministeri de Foment s'assegura que «s'intentarà que s'adjudiqui l'any vinent». No obstant això, el subdelegat va reiterar que això serà així si les coses anaven al màxim de bé possible.
Francisco-Busquets va explicar que el motiu de la paralització és una desviació pressupostària important, però va treure pes a l'increment que han comportat les demandes dels ajuntaments afectats. Pel subdelegat, les desviacions més importants han estat causades per la petició de l'Agència Catalana de l'Aigua de fer uns ponts més alts, i també perquè finalment l'enllaç amb l'autopista «s'ha de fer diferent» de com s'havia projectat. Francisco-Busquets va reconèixer també que les obres «no s'han ni començat» i que de seguida hi va haver problemes entre les dues empreses adjudicatàries, Copcisa i Marcor Ebro, que havien de conformar una unió temporal d'empreses (UTE). Finalment Copcisa es va quedar sola, i un cop va conèixer la desviació pressupostària, de més del 20% sobre els 23,3 milions d'euros inicials, es va negar a assumir-la. Vista la situació, Foment ha decidit, doncs, rescindir el contracte i tornar a adjudicar l'obra, però amb el pressupost correcte.
Els alcaldes de Sils, Vidreres i Maçanet, els municipis afectats per aquest tram, havien demanat, un cop van saber que s'aturaven les obres, que aquestes es reprenguessin com més aviat millor. Les seves demandes, però, no seran satisfetes, i aquest tram de l'N-II ja acumularà, com a mínim, un any de retard. El desdoblament de l'N-II s'està fent més llarg que un dia sense pa, i per construir els vuit quilòmetres del tram entre Fornells i Caldes, l'únic que està fet, es va trigar quatre anys i s'hi van invertir gairebé 50 milions d'euros. Tot plegat va causar tant de malestar que els alcaldes convergents de Fornells i Riudellots de la Selva no van assistir a la inauguració, encapçalada per la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. L'alcalde de Caldes, Joan Colomer (PIC), sí que hi va anar, però per expressar personalment a la ministra la seva indignació pel retard i les molèsties de les obres.
EL TRAM CALDES-SILS
Francesc Francisco-Busquets, va informar també que des del Ministeri de Foment li han comunicat que les obres del tram de l'N-II entre Caldes i Sils van bé, i que aquest estarà acabat a final de l'any vinent o com a molt tard a principi del 2010. En aquest tram no hi ha els problemes que s'han produït en el que ve immediatament després en direcció a Tordera. Tot i així, de moment s'aprecia que l'actuació en aquest tram de la carretera està encara molt lluny d'arribar al final.
Les obres de la ciutat esportiva de Blanes estan aturades i l'Ajuntament ja no sap quan podrà inaugurar-la
El Punt 19.12.2008 JORDI COLOMER
Només falta col·locar tres parquets i l'alcalde desconeix per què no es fa
Embolica que fa fort. La inauguració del pavelló de la ciutat esportiva de Blanes prevista per a principis d'any no serà possible perquè les obres s'han aturat quan només faltava posar-hi parquets a tres de les pistes. L'Ajuntament ha preguntat reiteradament a l'empresa Gisa el perquè de l'aturament de les obres, però no ha obtingut cap resposta. L'alcalde, Josep Trias (CiU), culpa exclusivament del problema Gisa i reconeix que no sap quan es podrà inaugurar el pavelló.
«És segur que al gener o al febrer no estarà a punt», va reconèixer l'alcalde, que va criticar durament la gestió de l'empresa Gisa, responsable de la direcció tècnica i el control de l'obra. «El problema és la nefasta gestió de Gisa; havien de controlar que tot es fes i que no es desviés el pressupost», va assegurar. Sobre el perquè no es col·loquen els parquets de tres pistes, Trias va afirmar que només sap que «algú ha donat l'ordre que no es col·loquin», però va admetre que la causa més probable de l'aturament de les obres és que hi falten diners, tot i que Gisa no ha informat de les causes tot i ser interpel·lada per aquest tema.
Aquesta aturada de les obres provocarà un endarreriment de la inauguració fins a una data que ja ningú no s'atreveix a donar. L'altre tema pendent, que no entra dins el que és l'obra, és l'equipament de les instal·lacions amb cistelles, porteries i material d'aquest tipus. Com que el Consorci de l'Illa de Blanes no té diners per pagar-ho i cap administració sembla disposada de moment a ficar-hi diners, Trias reconeix que l'Ajuntament es plantejaria equipar el pavelló de la ciutat esportiva amb material del pavelló vell per tal que es pogués fer la inauguració. Ara, però, amb l'aturament de les obres, aquest problema passa en un segon terme, ja que sense parquets no es pot fer res.
Ara, dia 14 de gener hi ha reunió del Consorci de l'Illa de Blanes, que presideix el mateix alcalde de Blanes, i s'espera que totes les administracions implicades, l'Ajuntament, la Diputació i el govern català, cerquin les solucions econòmiques necessàries per tal de desencallar una obra de vital importància per a la ciutat de Blanes.
Uns subcontractats diuen que els deuen diners
Diverses empreses subcontractades han denunciat al jutjat l'empresa constructora de la ciutat esportiva, Emcofa, perquè diuen que els deu gairebé un milió d'euros. La Carpintería Cecilio 2006, que ha posat tota la fusta a l'interior de la instal·lació, ha denunciat que se'ls deuen gairebé 60.000 euros, i que totes les excuses que els han donat són falses. Segons diuen, Emcofa al·lega que l'obra «està mal feta» i que «no s'han complert els terminis», fets que Carpintería Cecilio 2006 nega rotundament. L'empresa anuncia que emprendrà accions legals contra Gisa i el Consorci de l'Illa de Blanes. Més greu econòmicament parlant és el cas de Pinturas Noser, que ha ignifugat tota l'estructura del pavelló, i a la qual se li deuen 311.000 euros, més d'una tercera part de tot el pressupost. També denuncien que tenen les bastides a dins i que els impedeixen treure-les, amb la qual cosa per treballar en altres obres han de llogar-ne d'altres. L'empresa va portar el mes de juliol el cas als jutjats, i la propietària, Mari Carmen Díaz, ha denunciat fins i tot que ella i altres empreses han rebut pressions perquè signin els certificats necessaris perquè es pugui fer la recepció del pavelló. No donar els certificats d'obra és una de les mesures de força que tenen aquestes empreses per intentar cobrar. Un altre perjudicat pels impagaments és l'estructurista, a qui també deuen una xifra de més de 300.000 euros.
L'alcalde, Josep Trias, va afirmar ahir que estava «moralment» al costat dels afectats i que tothom «té dret a cobrar el treball que ha fet». Tanmateix, Trias va reiterar que l'Ajuntament de Blanes «no té responsabilitat» en aquests impagaments, i que «hi ha un gestor, que és Gisa».
Critiques de l'oposició
El PSC i EUiA-ICV van criticar ahir la gestió del govern municipal en l'afer de la ciutat esportiva. El portaveu del PSC, Josep Marigó, va afirmar que l'equip de govern ha de donar garanties de devolució del préstec de l'Institut Català de Finances, i va acusar l'alcalde d'haver posat «traves» dient que no cediria ni un sol metre quadrat de sol de l'Illa de Blanes. Del mateix parer és Joan Salmerón (EUiA-ICV), que afirma que d'aquesta manera «anar a negociar que et donin més diners és complicat». El regidor d'EUiA-ICV va criticar també que de moment no se sap res del concurs d'idees per saber què s'ha de fer a l'Illa de Blanes, projecte que hauria de servir per retornar el préstec.
divendres, 19 de desembre del 2008
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) a la desembocadura del riu Tordera 19/12/08
Aquest migdia amb l’Enric Badosa, hem pogut veure una (potser dues) boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) a la desembocadura del riu Tordera...
Continua l’ànec blanc (Tadorna tadorna), les fotges (Fulica atra), els ànecs cuallargs (Anas acuta), els xarxets (Anas crecca), l’esparver (Accipiter nisus), el bernat pescaire (Ardea cinerea), repicatalons (Emberiza schoeniclus), ... entre altres, però molts ocells resten amagats a la vegetació a aquesta hora.
Observacins d'aquest matí ....
Ànec blanc (Tadorna tadorna) a la desembocadura del riu Tordera 19/12/08
Ànec blanc (Tadorna tadorna) a la desembocadura del riu Tordera 19/12/08
També aquest matí...
1 ànec cullerot (Anas clypeata) femella
2 ànecs cuallargs (Anas acuta) mascles
18 xarxets comuns (Anas crecca), 5 mascles
>100 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 fotges vulgars (Fulica atra)
>30 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 aligot comú (Buteo buteo) al bosc de ribera
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) captura un pinsà comú (Fringilla coelebs) a l’interior del càmping La Tordera (a l’aparcament)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) volant sobre la llacuna i aturant-se a l’interior del bosc de ribera
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) pescant a tocar de platja
... entre molts altres.
ànec cullerot (Anas clypeata) femella, 2 ànecs cuallargs (Anas acuta) mascles, i 2 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) mascle
Falciot negre (Apus apus) mort a Tordera 19/12/08
dijous, 18 de desembre del 2008
Òliba (Tyto alba) atropellada a Sant Feliu de Buixalleu 18/12/08. David Caballé
També comenta que a aquesta carretera és molt freqüent trobar-se rapinyaires atropellats.
Més sobre el retrocés de la costa 18/12/08...
Diari de Girona 18/12/08
Està previst que la reconstrucció del tram afectat es realitzi en dos o tres mesos
Una excavadora col·locant les primeres roques de l´escullera FOTO: CARLES COLOMER
BLANES ACN / MARTÍ SANTIAGO
La Direcció General de Costes del ministeri de Medi Ambient va iniciar, ahir, la darrera fase de reparació del tram del passeig de s'Abanell, que va quedar malmès pels forts temporals del mes de novembre.
Diversos camions han descarregat roques de grans dimensions a la platja mentre una excavadora retirava la sorra més pròxima al passeig, amb l'objectiu de fer-hi cabre les enormes pedres que hauran de servir per configurar la nova escullera protectora d'aquest tram de platja i que hauran d'evitar que els temporals provoquin unes destrosses semblants a les de l'última vegada.
La construcció de l'escullera garantirà que, en cas de fort temporal, les onades no piquin directament contra el passeig i se n'emportin la sorra que el sustenta quan retrocedeixen, de nou, cap al mar.
El regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo, que ahir a la tarda va visitar el passeig per supervisar l'inici de les obres, va demanar a l'Estat que, a part de la construcció de l'escullera, en el tram de platja afectat cal una nova aportació de sorra. "A nosaltres ens preocupa realment el temps de l'aportació de sorra" assegura Lillo. El regidor ha posat com exemple il·lustratiu de la seva demanda l'aportació de sorra que es va fer el maig passat. "Amb aquest aportació, dels quatre o cinc temporals que s'han donat a la vila, cap ha afectat la zona on va col·locar-se [la sorra]" afegeix el popular.
Lillo assegura que ahir va mantenir una conversa telefònica amb l'enginyer de costes de Girona, José Luís Testado, el qual també es va mostrar partidari d'incorporar a l'escullera una nova aportació de sorra. El regidor de Blanes creu que encara no s'han produït els pitjors temporals perquè aquests, segons les seves paraules vindràn als mesos "de gener i febrer".
Finalment, Celestino Lillo, assegura que s'ha afanyat a demanar aquesta aportació de sorra perquè els tràmits són força llargs ja que, entre altres coses, "cal fer un estudi d'impacte ambiental, de manera que si demanem la sorra al maig és possible que a l'estiu no poguem disposar-ne, per una qüestió de temps" matisa.
dimecres, 17 de desembre del 2008
Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Fogars de la Selva 11/12/08. David Caballé
.
Trencapinyes (Loxia curvirostra) a Can Xapellí (Fogars de la Selva) 17/12/08. David Caballé
Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) sobre el riu Tordera a Hostalric 15 i 16/12/08. David Caballé
També el dimarts 16/12/08 sobre la carretera C-35 a l’alçada de Sant Feliu de Buixalleu, un altre grup de >10 (diferents als d’Hostalric, observacions durant el mateix trajecte)
Becada (Scolopax rusticola) al pla de Fogars de la Selva 11/12/08. David Caballé
Sant Corneli (Fogars de la Selva) 11 i 17/12/08. David Caballé
.
... entre altres.
El passat dijous 11/12/08...
uns 15 sits negres (Emberiza cia)
A un camp del Pla d’Amunt (Tordera) 12/12/08. David Caballé
25 gavines vulgars (Larus ridibundus) alimentant-se al camp
12 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
>30 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 lluer (Carduelis spinus)
durbec (Coccothraustes coccothraustes) escoltat
>50 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Pla de la Riera de Sant Ou (Tordera) 12/12/08. David Caballé
1 pinsà mec (Fringilla montifringilla) femella
>200 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
3 esplugabous (Bubulcus ibis)
alguna alosa vulgar (Alauda arvensis)
dimarts, 16 de desembre del 2008
Estany de Bancells (Maçanet de la Selva) 14/12/08
Per arribar-hi cal accedir per la carretera GI-512 de Tordera a Hostalric, i el trobarem a l’inici de la carretera d’accés a Mas Altaba (paral·lela a l’autopista).
.
És una depressió al terreny d’unes 13 hectàrees entre la via del tren, la carretera a la urbanització i el Bocs de Bancells, i dividida en 2 meitats per la carretera de Tordera a Hostalric.
El seu origen ve donat per un trenc del riu Tordera a finals del segle XIX que va foradar el terreny a l’aiguabarreig de dos torrents que hi desemboquen, quedant com una depressió mal drenada entre els turons i el riu.
Actualment, una part important d’aquesta depressió ha quedat aïllada de la plana al·luvial per la via del tren, i ocupada en part per les carreteres i altres infrastructures (gasoducte i línia elèctrica que alimenten a la urbanització)(menys d’1 ha), o transformada en plantacions lineals de pollancres (unes 6 ha).
Malgrat tot, resten unes 6’5 hectàrees en excel·lent estat de conservació, les corresponent al bosc de ribera i roureda de roure pènol inundable, i que s’uneixen a la massa forestal del Bosc de Bancells, (dominada per rouredes, sureres, alzinars i pinedes) formant un continu forestal perfectament estratificat segons els diferents nivells d’humitat o d’inundabilitat.
Tot i que no trobem espais lliures d’aigua, a l’interior del bosc de ribera hi ha algunes clapes no forestals dominades pel canyís o el balcalló, ocupant les zones centrals i més deprimides que s’inunden amb més facilitat.
El podem trobar a l’Inventari de zones humides a Catalunya inclòs sota el topònim “Aiguamolls del curs baix del Tordera (Codi 1430500)” de les Zones humides de la conca de la Tordera (pdf pàg. 3/10, darrera actualització Març 2001).
Es refereix estrictament al bosc de ribera (unes 5 ha), la part central, no a la roureda (>1 ha) o a les plantacions de pollancres (poc més de 6 ha) que ocupen l’antic prat de dall a que es fa esment.Hi diu textualment...
Estany de Bancells
Es tracta d’un estany d’unes 5 hectàrees de superfície, format per una revinguda del Tordera. L’estany s’alimenta d’aigües del freàtic i ateny una fondària de mig metre.
D’aquest espai destaca un bosc de ribera inundable en recuperació, format per freixes (Fraxinus angustifolia), gatells (Salix cinerea), salzes (S. alba) i oms (Ulmus minor) (hàbitat d’interès comunitari, codi 92A0). A l’estrat herbaci abunda el balcalló (Carex riparia), C. vulpina, C. remota, Butomus umbellatus, Alisma plantago-aquatica, Cyperus longus, Montia fontana chondrosperma, Peplis portula, Lythrum hyssopyfolia, Myosotis scorpioides, Ophioglossum vulgatum, Veronica acinifolia, Iris pseudacorus, etc. Pel que fa a la vegetació hidrofítica (hàbitat d’interès comunitari, codi 3150), cal fer esment de Ludvigia palustris, Polygonum amphibium, Callictriche stagnalis, C. brutia, Ranunculus peltatus i R. trichophyllus. A les immediacions hi ha prats de dall que complementen el valor natural de tota la zona.
Pel que fa a la fauna, es coneix la presència de la tortuga de rierol (Mauremys caspica leprosa) i de la reineta (Hyla meridionalis).
També podem trobar informació sobre aquest estany aquí…
7.HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA (pdf) de la memòria descriptiva de l’Agenda 21 de La Selva.
Aquest document li dona una extensió de 12’8 ha (pàg 5/15 del pdf, o 45 de l’Agenda 21 Comarcal)
Algunes imatges d’aquest diumenge, del bosc de ribera...
Malgrat la recerca a part de l’espai, no s’ha trobat cap niu o indici de reproducció de teixidor...
Teixidor (Remiz pendulinus) a l'estany de Bancells (Maçanet de la Selva) 18/5/08
El gran valor d’aquest estany, sense poder oblidar la seva flora (la millor representació a totes les zones humides de la baixa Tordera), és la presència herpetològica. Hi trobem...
(no s’inclouen les espècies detectades al voltant de la zona humida)
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) – tot i no haver aigües permanents, la seva proximitat al tram del riu Tordera amb més quantitat i densitat de l’espècie, i que estigui connectat per un canal, les podem trobar quan s’inunda.
Serp de collaret (Natrix natrix)
Serp d’aigua (Natrix maura)
Vidriol (Anguis fragilis)
Sargantana roquera (Podarcis muralis)
Tritó palmat (Lissotriton helveticus)
Tritó verd (Triturus marmoratus)
Salamandra (Salamandra salamandra)
Reineta (Hyla meridionalis)
Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)
Tòtil (Alytes obstreticans)
Gripau comú (Bufo bufo)
Gripau corredor (Epidalea calamita)
Granota pintada (Discoglossus pictus)
Granota verda (Pelophylax perezi)
Pel que fa a les observacions d’aus d’aquest diumenge...
1 aligot comú (Buteo buteo) sobrevolant la zona
Els 3 picots...
1 picot verd (Picus viridis)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor) escoltat
2 pica-soques blau (Sitta europaea)
molts raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
>10 bruels (Regulus ignicapillus)
>10 tord ala-roig (Turdus iliacus)
tord comú (Turdus philomelos)
merla (Turdus merula)
mallerenga petita (Parus ater)
tudó (Columba palumbus)
gaig (Garrulus glandarius)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
lluer (Carduelis spinus)
trist (Cisticola juncidis)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
cargolet (Troglodytes troglodytes)
rossinyol bord (Cettia cetti) escoltat
pardal de bardissa (Prunella modularis)
mallerenga blava (Parus caeruleus)
mallerenga carbonera (Parus major)
... entre molts altres.
I la part negativa de la jornada...
Han obert un pas per part del bosc de ribera, la pollancreda i un turó proper, seguint el gasoducte...
