La Natura a la Baixa Tordera: 2009-03-08

Estudien l'efecte del canvi climàtic en els rius Fluvià, Tordera i Siurana
El Punt 13/3/09

Amb el suport de l'àrea de Medi Ambient de l'Obra Social de Caixa Catalunya, diverses institucions de recerca coordinades pel CREAF estudien els punts dèbils dels rius Fluvià, Tordera i Siurana respecte al canvi climàtic. L'objectiu de l'estudi, que s'enllestirà l'any vinent i que haurà suposat tres anys de treball, és establir les mesures que cal adoptar a les tres conques fluvials per adaptar els usos de l'aigua a un futur rigor climàtic. El responsable de l'àrea mediambiental de l'Obra Social, Miquel Rafa, recorda que el panell internacional sobre el canvi climàtic considera que l'àrea mediterrània serà una de les més afectades i que l'estudi pretén plantejar mesures perquè l'ús agrícola i urbà de l'aigua d'aquests conques s'adapti a aquesta situació. L'Obra Social de Caixa Catalunya ha decidit incloure l'estudi del canvi climàtic entre les seves funcions i ja prepara unes jornades de vuit sessions a Barcelona amb experts internacionals cap a final d'any. A més, també col·labora en l'edició espanyola del documental nord-americà The 11th hour, que encara no s'ha estrenat a Europa.

Els Agents Rurals sorprenen un individu que utilitzava una xarxa japonesa per caçar ocells protegits i deixar-los morir
Nota de premsa DMAH 13/3/09

Suposadament, els animals li causaven danys als conreus de faves
.

Membres del Cos d’Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge han sorprès recentment un individu que utilitzava una xarxa japonesa per caçar ocells. Un cop atrapats, els deixava morir d’inanició ja que no el retirava. Suposadament, els ocells li causaven molèsties als seus conreus, situats al terme municipal de Canet de Mar (el Maresme). Els agents van comissar un total de 7 cadàvers d’ocells que es trobaven atrapats en la xarxa japonesa i que pertanyien a les espècies pinsans comúns (3 exemplars) i pit-rojos (4 exemplars). També van trobar restes cadavèriques d’altres exemplars sense identificar. Els ocells, segons manifestació del denunciat, no l’interessaven per res i només pretenia evitar els danys als conreus de faves. Els animals comissats, tots ells protegits per la normativa ambiental tant catalana com internacional, una vegada atrapats a la xarxa japonesa acabaven morint per falta d’aigua i menjar. Aquesta forma de deixar morir un animal té la consideració de maltractament per la vigent Llei de protecció dels animals. La conducta està tipificada com a infracció molt greu i sancionada amb una multa que pot oscil·lar entre els 2.001 i els 20.000 euros. Es dóna el cas que aquesta persona ja havia estat denunciada anys enrere per la utilització il·legal d’una xarxa japonesa, per la qual cosa ja havia estat sancionada. En els supòsits de danys a explotacions agrícoles i ramaderes provocats per fauna salvatge protegida, el Departament de Medi Ambient i Habitatge pot autoritzar la captura d’aquelles espècies que els provoquen o bé procedir a determinades compensacions en funció del danys i perjudicis causat i de l’espècie que els provoca.

Fotografies:

> Un dels ocells atrapats a la xarxa
> Diversos ocells que havien quedat atrapats

13 de Març de 2009

..........................................................
.
Tornaran a dragar sorra del delta del Tordera per regenerar la platja de Blanes
(Sense enllàç, a Diari de Girona 14/3/09)

L´Estat destina 6,9 milions d´euros a reparar els danys ocasionats per la llevantada de Nadal
Diari de Girona 14/3/09

La Generalitat aprova construir 2.718 pisos nous a Pineda, Malgrat i Argentona
El Punt 14/3/09

Es rebaixen en 334 els habitatges previstos inicialment perquè l'ARE de Tordera s'ha posposat i Pineda té menys pisos

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) va aprovar definitivament ahir la primera fase de les àrees residencials estratègiques (ARE) a Catalunya. De moment, el nou i controvertit instrument urbanístic només tirarà endavant en tres dels cinc municipis que es van triar inicialment. A més, s'han reduït tant les hectàrees afectades com el nombre final d'habitatges que s'han de construir. Mentre Argentona i Malgrat en mantenen el mateix nombre que en l'aprovació inicial, Pineda de Mar rebaixa en 54 la xifra atorgada des del principi. Si Mataró ja es va excloure del pla al començament, en el cas de Tordera la consulta popular que va rebutjar l'ARE només ha servit per posposar la decisió de la Generalitat, que en cap cas l'ha anul·lat.

Les ARE del Maresme van superar ahir el darrer tràmit. El conseller Joaquim Nadal signava l'aprovació definitiva d'aquests espais triats a consciència pel govern de la Generalitat –amb la conveniència dels ajuntaments– per posar al mercat habitatge assequible. Les ARE arriben, però, en un moment difícil pel sector de la construcció i en els darrers mesos han aixecat tants detractors com defensors van obtenir en el moment de ser presentades. Al Maresme es preveien 3.152 habitatges en 49,7 hectàrees i se'n faran 2.718 en gairebé 43.

Tres de cinc

Finalment només tres de les cinc àrees previstes han arribat al cap del carrer. Al començament, des del govern català es va plantejar la necessitat de posar en marxa aquestes construccions massives d'habitatges a Argentona, Malgrat de Mar, Mataró, Pineda de Mar i Tordera. La capital del Maresme no va voler que passés gaire temps per anunciar que rebutjava la proposta. El seu argument: no tenia lloc on poder col·locar els habitatges i la proposta topava de manera frontal amb l'alt grau d'aprofitament previst pel planejament de la mateixa ciutat. Després d'aquest primer abandonament va venir la queixa d'Argentona. El municipi tenia atorgats 500 pisos a la zona més densament poblada: el barri del Cros. Les negociacions entre Ajuntament i Generalitat van acabar reduint el nombre als 195 aprovats.

Els més decidits

El govern del PSC i el PP de Malgrat va tenir ben clar des del primer moment que volien una ARE. La proposta presentada des del govern català a la zona de l'avinguda dels Pins no va convèncer per la complexitat que requeria el procés d'afectació dels propietaris. Es va derivar en uns terrenys a tocar de la carretera N-II, al sector del carrer Escultor Clarà, que ja estaven qualificats com a urbanitzables en el pla urbanístic. Tot i això, dels més de 350 habitatges contemplats pel POUM es passava a 525. El govern ho va beneir i l'oposició es va posar les mans al cap. Pineda, que s'endú de bon tros l'afectació urbanística més gran, amb 1.998 pisos acceptats, inicialment n'havia d'assumir 2.051. La rebaixa, reclamada des de l'Ajuntament, se sustentava en evitar pisos excessivament petits i en traslladar l'edificabilitat a les zones comercials i de serveis. En tot cas, Pineda ja tenia des de feia anys hipotecada la zona en què ara s'ubicarà l'ARE i en la qual els propietaris del sòl ja tenien drets adquirits.

El cas de Tordera ha estat el més sorprenent. Acceptada la proposta de desenvolupar l'ARE a la zona del veïnat de Sant Pere (381 pisos), una proposta sorgida de l'oposició –del Moviment Independent de Tordera (MAT)–, va aconseguir el consens polític necessari per tirar endavant una consulta popular que va acabar rebutjant l'ARE. El resultat, vinculant, va obligar el govern local a iniciar els tràmits per deixar sense efecte l'àrea. Fonts del Departament de Política Territorial van confirmar ahir que l'ARE de Tordera «ha quedat fora d'aquesta primera fase, però en cap cas s'ha anul·lat». «El debat sobre si es desenvoluparà o no encara no s'ha resolt», van apuntar les mateixes fonts.

Els equipaments

Un cop superada l'aprovació definitiva, l'Incasol començarà a redactar els documents de gestió dels nous sectors urbanístics amb vista al seu futur desenvolupament i a preparar també els primers concursos d'obres d'urbanització. Serà el moment de definir amb més exactitud quins són els equipaments públics que s'hi construiran –un dels arguments més esgrimits pels defensors de les ARE–. Els edificis educatius, sanitaris o esportius són els més demandats. Si no canvia res, com ara la crisi immobiliària, a principis del 2010 es podrien començar a aixecar les primeres estructures. (Més informació a la plana 4).

El no unànime de l'oposició

La majoria de grups de l'oposició dels diferents ajuntaments amb ARE ha tingut una postura comuna: en contra. A Malgrat de Mar, ERC va presentar al·legacions a l'ARE directament al Departament d'Urbanisme i CiU va introduir una proposta al ple per reclamar una consulta popular, que no va tenir el suport necessari. La federació nacionalista a Pineda també va treure la carta de la consulta, però massa tard per poder dur-la a terme, i també va ser tombada. El PP va demanar, al seu torn, que l'edificabilitat es rebaixés fins als 1.700 habitatges.

...................................................................

Observen per primer cop a l'Estany de Sils cinc exemplars de capons reials
Diari de Girona 14/3/09

És un ocell que cria al delta de l'Ebre i que a Girona, sols s'havia vist als Aiguamolls de l'Empordà

SILS E.BATLLE
Naturalistes de l'Estany de Sils han observat durant aquest dimecres i dijous cinc exemplars d'un ocell rar en aquesta contrada, el capó reial. Aquesta au, anomenada científicament Plegadis falcinellus és el primer cop que es deixa veure per aquesta zona protegida de la Selva i de fet, només se l'ha pogut observar abans a prop de la comarca, al delta del Tordera (Maresme), l'any passat.
Els cinc exemplars d'aquest ocell es van deixar veure durant la tarda de dimecres i fins dijous a la zona dels prats on solen pasturar els cavalls. Tal i com explicava ahir, Alfons Delgado, naturalista i que porta el bloc d'observacions de fauna i flora de l'Estany de Sils (estanydesils.blogspot.com), el fet que es trobessin en aquesta zona, seria perquè aquestes aus estarien buscant menjar i tranquil·litat.
A més, que apareguessin en el prat dels cavalls de pastura dels Estanys de Sils, no és una cosa anecdòtica, sinó que com que en aquesta època els cavalls són fora, a la zona hi ha herbes no gaire espesses ni tampoc gaire altes i per tant, aquests ocells poden buscar-hi aliments amb molta més facilitat en no trobar-s'hi les barreres que poden creuar-se en d'altres zones humides més embardissades.
El capó reial s'alimenta majoritàriament d'insectes, cucs, mol·luscs, granotes -fauna de les zones humides- com l'Estany de Sils i es traca d'un ocell que nidifica en arbres i ho fa en colònia amb altres espècies com ara la garsa. I quan cria, fa postes d'entre tres i sis ous.Ara és una època, en què la resta d'exemplars de la seva espècie estarien criant a la zona del delta de l'Ebre (Tarragona) i el Parc Nacional de Doñana (Andalusia), llocs on la seva presència és més habitual. Un dels altres llocs on se'l pot veure a l'hivern a les comarques de Girona és als Aiguamolls de l'Empordà (Alt Empordà). En canvi, durant els estius és un ocell que no ronda per aquestes zones.
Pel que fa a la presència a Catalunya, cal destacar que al delta de l'Ebre se'n tenen comptabilitzades només 23 parelles i el seu estat de conservació a Catalunya estaria qualificat de vulnerable i a Europa, en declivi , segons dades de la població nidificant a Catalunya estimada pel període 1999-2002 del Servidor d'informació ornitològica de Catalunya. I a Europa, en dades de l'any 2004, se'n tenien comptabilitzades entre 16.000 i 22.000 parelles d'aquesta au.

Camallarg i de bec corbat
Els trets que el diferencien d'altres espècies d'au de zones humides és el seu inconfusible camallarg, el seu llarg bec corbat i el plomatge de color fosc que presenta reflexos multicolors amb la llum. Juntament amb el bec planer, una altra au,(Platalea leucorodia) és l'únic representant que es troba a Europa dels ibis, de la família dels threskiornithidae. La presència del capó reial a l'Estany obre una nova porta a aquesta au a la Selva.

...............................................

Trobareu les observacions a Sils aquí...

Continuen els capons reials
L’estany de Sils 14/3/09

Nova espècie d'ocell a l'Estany
L’estany de Sils 11/3/09

I l’observació a la desembocadura del riu Tordera aquí...

Capó reial (Plegadis falcinellus) a la desembocadura del riu Tordera 8/4/08. Enric Badosa
La Natura a la Baixa Tordera 8/4/08

Aquest migdia a la bassa del Life de l’illa del riu (Tordera)...

1 arpella vulgar (Circus aeruginosus) femella sobrevolant les bogues i marxant riu amunt. Primera citació en pas prenupcial de l’espècie a la zona.
1 polla pintada (Porzana porzana), primera citació en pas prenupcial.
2 rasclons (Rallus aquaticus), potser un tercer escoltat
2 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 parelles d’ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
entre 5 i 7 becadells comuns (Gallinago gallinago)
2 becadells sords (Lymnocryptes minimus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 picot verd (Picus viridis)
9 gavians argentats (Larus michahellis)
... com a més destacat

Centenars de granotes verdes (Pelophylax perezi), algunes cantant.
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions.
3 llangardaixos ocel·lats (Timon lepidus).
.

Algunes imatges de la bassa...