El follet Gombau. Revista Actual ed. 170 --6Q-- 16 marzo 2009
http://www.actualrevista.net/index.php?content_id=8811Sobre els Prats d’en Gai i l’autopista C-32
El Follet Gombau. Revista Actual ed. 171 --6Q-- 8 abril 2009
http://www.actualrevista.net/index.php?content_id=8865Sobre els flamencs al delta del Tordera
GOOGLE EARTH DEIXA AL DESCOBERT EL TOTXO
http://www.cafeambllet.com/press/Al setmanari cafèambllet n. 209, pàgina 10
Medi Ambient alerta que una quarta part de la Costa Brava ja està urbanitzadaDiari de Girona 13/4/09
El Ministeri ha delimitat el 79% de la costa de l'Estat espanyol i el 90,6% del litoral gironí
.
GIRONA DDG
La bombolla immobiliària va causar un gran impacte a tot el litoral català i de l'Estat espanyol. Especialment sagnant va ser la bogeria del totxo a la Comunitat Valenciana, que només en sis anys va construir un 10% de la seva costa, segons les dades de l'Observatori de Sostenibilitat d'Espanya del Ministeri de Medi Ambient. Les xifres de Girona, tot i no ser de les més elevades, diuen que més d'una quarta part de la costa ja està urbanitzada. En concret, un 27% de la costa ja estava urbanitzada el 2005.
La superfície construïda durant els dos primers quilòmetres oscil·la entre el 68% de Barcelona, i el 52% de Màlaga i el 6% de Lugo. Enmig hi trobem amb una quarta part urbanitzada a Girona. Una xifra superior a qualsevol província del Cantàbric, però inferior als percentatges de Barcelona, Tarragona, Castelló, València o Alacant.
La desproporció urbanística ha provocat un canvi en el paisatge de molts indrets. És habitual passejar per algun municipi del litoral i observar-hi cartells de pisos que es venen o obres inacabades i desertes de treballadors. L'inici d'aques procés de canvi va començar cap a l'any 2000. Entre aquesta data i el 2005 la Costa Brava va experimentar la variació del 10% de les zones urbanitzades. Un percentatge que superen, per exemple, València, amb el 53,5% o la mitjana de tota la costa mediterrània amb el 27,2%. De la mateixa manera, l'urbanisme de la Costa Brava entre el 1987 i el 2000 situa el litoral a la cua de la resta de costes espanyoles.L'observatori és una eina del ministeri per poder saber l'ocupació i l'increment artificial de la costa. Tanmateix, els estudis que elbora aquest organisme detallen el percentatge de la zona costanera que ha estat delimitada en funció de la llei de costes. El domini públic maritimoterrestre és una mesura que indica l'evolució del Programa d'Adquisició de Terrenys de la Costa i el Pla de delimitació de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient. Ambdues són línies d'actució que tenen com objectiu garantir la protecció i la restauració del litoral de l'Estat.
262 quilòmetres de costa
Les últimes dades que ha facilitat el ministeri diuen que dels 289 quilòmetres de la costa de Girona, 262,35 ja han estat delimitats. És a dir, ja s'ha definit un 90,6% de la costa que pertany a domini públic. Resten només 27,11 quilòmetres. El percentage és un dels més elevats de l'Estat. De fet, el total que ha estat delimitat arriba al 79,15%.
Per on ha de passar el tren?El Punt 13/4/09
L'anunci de l'Estat de desdoblar la via de la costa entre Arenys i Blanes ha sacsejat el nord del Maresme
.
La via única de tren al seu pas per Calella, a la sortida del túnel que la uneix amb Sant Pol de Mar. Foto: EL PUNT.
El secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Víctor Morlán, va obrir el febrer passat la capsa de Pandora. Durant la presentació del pla de rodalies 2008-2015 va anunciar que l'Estat preveia el desdoblament de la via del tren de la costa entre Arenys de Mar i Blanes. Recuperava del bagul dels records un debat mai resolt entre els municipis del nord de la comarca, que han tornat a prendre partit per un desdoblament que els uns condemnen com a barrera en el territori i atemptat contra els interessos turístics i els altres veuen com la solució més viable per millorar la comunicació ferroviària amb Barcelona.
El Maresme és, per naturalesa, terra de conflictes territorials. Amb una realitat dividida en tres grans àrees –nord, centre i sud– la comarca ha hagut de reinventar-se com a tal un munt de vegades per assolir petites victòries en el camp dels projectes que poden beneficiar tothom. L'última prova, en bona part superada, ha estat la de consensuar un document marc sobre mobilitat que té la benedicció de la majoria de poblacions. I precisament en aquest acord ample i joiós, l'anunci fet per l'Estat sobre el desdoblament de la via del tren a la costa –«allà on sigui possible»– ha tornat a aixecar les crítiques i a afavorir la defensa aferrissada dels interessos més locals.
Dos mesos després de la visita de Morlán a Catalunya, les set poblacions afectades ja han parlat. I algunes no s'han estat de posar sobre la taula allò que consideren una posició inamovible. La més bel·ligerant ha estat Calella, que ha passat per ple una moció en la qual rebutja de ple i sense concessions que pel seu terme municipal hi passi una segona via. El govern en minoria de CiU de Sant Pol també s'ha espavilat a anunciar via butlletí municipal que amb ell no hi comptin a l'hora de «trinxar» un territori on el tren passa encaixonat entre el carrer i la platja.
El «no» rotund d'aquests dos municipis es dilueix en diferents posicions dels altres municipis que es mouen incòmodes en una decisió complexa. És el cas d'Arenys de Mar o de Canet, que veuen com la proposta de la doble via porta incorporada una millora en el servei, un augment de la freqüència de pas dels combois i una comunicació més àgil amb la capital catalana, que a hores d'ara per arribar-hi es necessita cap a una hora. Ambdós, però, són conscients de la creu del projecte: a Arenys de Mar topa amb el pla especial del port, perquè la via hi passa a tocar i a Canet de Mar hi afegeix la manca d'espai en determinats trams i la presència de túnels.
Perspectives de futur
Els governs de Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar, tot i tenir diferent color polític, coincideixen a mirar més enllà de les conseqüències immediates de posar doble via a la costa. En aquest sentit, la més enèrgica és l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, que recorda que si el desdoblament ja s'hagués tirat endavant als anys noranta «potser ara ja avançaríem seriosament cap a la proposta definitiva de traslladar la via del tren a l'interior». Els alcaldes de Pineda i Santa Susanna hi com breguen –amb Malgrat són els municipis que tenen menys problemes d'espai per desdoblar la via– i tots tres defensen que els seus ciutadans els reclamen un transport ferroviari adaptat al segle XXI i no pas a les limitacions d'una única via que rebaixa la freqüència a dos trens per hora.
En un panorama com aquest, la tria d'un àrbitre que consensuï una posició comuna recau en el Consell Comarcal. El seu president, Josep Jo, manté que la proposta de l'Estat és tan sols això i que no hi ha res decidit. Tot i això, postula per asseure's al voltant d'una mateixa taula tan bon punt passi Setmana Santa tots els alcaldes afectats. Malgrat tot, trobin o no una única veu, tampoc hi ha garanties que se'ls faci cas.
A punt per al mosquit tigre El Punt 13/4/09
Després de detectar-ne la presència per primer cop a la demarcació l'any passat, Dipsalut i el servei de control de mosquits ja han instal·lat un miler de trampes per evitar-ne l'expansió
.
Eduard Marquès, en primer terme, i un tècnic analitzant larves de mosquit a Blanes./ Foto: O.M.
L'estiu passat es va detectar per primera vegada la presència del mosquit tigre a la demarcació. La seva expansió per l'àrea metropolitana de Barcelona feia inevitable que aparegués a les comarques gironines, tal com va vaticinar el servei de control de mosquits de Castelló d'Empúries ja fa dos anys. I a finals d'estiu van aparèixer diversos focus aïllats a la costa, en punts com ara l'Escala, Roses, Platja d'Aro o Pals, que es van poder controlar immediatament. Van ser diferents els casos de Blanes, Lloret, Vidreres i Maçanet, on la diversitat de casos identificats va fer témer que el mosquit s'hi hagués escampat amb molta més força. Amb les primeres anàlisis d'aquest any es comprovarà l'abast de l'entrada del mosquit en aquestes localitats de la Selva, i si ja s'hi han establert o encara s'és a temps d'eradicar-los.
La campanya impulsada per la Diputació de Girona, a través de Dipsalut, per evitar la proliferació del mosquit va començar a principi de la tardor passada, i això va limitar-ne les possibilitats de control. Aquest any, en canvi, la campanya ja està en marxa, ja que justament ara comença l'època d'activitat del mosquit tigre. Segons va explicar Eduard Marquès, director del servei de control de mosquits, en una jornada adreçada als jardiners de Marimurtra feta a Blanes, la fred dels últims dies pot retardar l'eclosió de les primeres larves, i no serà fins més cap a l'estiu quan l'insecte entrarà en l'etapa més potent, coincidint amb la pujada de temperatures. Per això, i coincidint amb l'augment de desplaçaments de Setmana Santa –el transport del mosquit en cotxe és una de les seves armes d'expansió–, el servei ha instal·lat ja un miler de trampes a tots els municipis adherits a la campanya de Dipsalut, que són una cinquantena. Aquestes trampes són uns testos amb aigua i un pal de fusta perquè el mosquit hi posi els ous, i que es posa en llocs propicis per a l'insecte. Segons el president de l'organisme, Josep Marigó, aquest desplegament farà que a les comarques gironines estiguem més preparats que mai per detectar l'insecte i frenar-ne l'expansió: «Estem fent un esforç preventiu molt important, amb un pla pioner a Catalunya que ens permetrà actuar ràpidament.» Marigó també ha explicat que d'aquí a unes setmanes començarà la campanya de sensibilització i informació ciutadana, amb consells per dificultar que els mosquits tigre es reprodueixin en domicilis particulars aprofitant l'aigua que queda estancada en llocs com ara testos, joguines... «Cal que els ciutadans col·laborin, amb petites accions que al cap i a la fi serviran per millorar la nostra qualitat de vida.»
Participació d'alumnes
La campanya també té un apartat important destinat a la sensibilització i la informació ciutadana sobre com es pot evitar la propagació del mosquit tigre. Una de les activitats destacades ja es va començar l'any passat, i és una campanya que, finançada en part per Caixa de Girona, vol implicar gairebé set mil alumnes de 276 escoles de les comarques gironines. Es van explicar als escolars les característiques del mosquit tigre, i se'ls van proporcionar eines per poder capturar larves de mosquit a casa seva, que després hauran d'enviar al servei de control dels mosquits, que les analitzarà. Això permetrà tenir una radiografia encara més profunda de la presència del mosquit a les comarques gironines, i d'uns punts als quals no pot accedir, com ara l'interior de les cases.
Girona, Portbou i Llançà no van firmar el conveni
De la cinquantena de municipis que va proposar el servei de control de mosquits com a punts de vigilància, per l'alt risc de rebre el mosquit, gairebé tots els ajuntaments han firmat el conveni amb Dipsalut que permet actuar al seu poble, afegint-hi també una quantitat econòmica. Només Portbou, Llançà i Girona no van firmar-lo, de manera que no hi haurà cap tipus de seguiment per part dels tècnics del servei. Els casos de Llançà i Portbou són més greus perquè això vol dir que serà molt difícil detectar la presència del mosquit si és que hi arriba. En canvi, en el cas de Girona, serà el mateix servei municipal de control de plagues el que s'encarregarà del control. Segons el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, s'ha creat un protocol de coordinació amb Dipsalut per actuar conjuntament i col·laborar en l'edició de material de difusió. Pel que fa a la col·locació de trampes, es farà en les setmanes vinents.
Imatges de la “perillosa” herba segada per, paraules textuals, facilitar l’accés de la gent. 
El fons mediterrani, afectat per l'allargament de les condicions estivals. levante-emv
reinetes (Hyla meridionalis)
granotes verdes (Pelophylax perezi)
gripau corredor (Bufo calamita), postes i cap-grossos
Un vaixell draga el fons marí, l'estiu passat a Blanes, per posar sorra a la platja de s'Abanell. diari de girona
reineta (Hyla meridionalis)
granoteta de punts (Pelodytes punctatus)
