Vídeo penjat al YouTube...
http://www.youtube.com/watch?v=Z1rDPk7Q_30
A l’interior de l’EIN de l’estany de la Júlia (Tordera) hi ha un circuit il·legal de cross.
Denunciat, conegut, ignorat, tolerat i el que es vulgui... això és Tordera.
En David envia aquest enllaç on es pot veure la pràctica de cross a l’interior de l’espai PEIN i XN2000 (es pot veure l’antic molí de la Júlia, el plàtan de la Júlia –arbre monumental- i el circuit), i una nova modalitat... les minimotos (Pit bike).
dissabte, 25 d’abril del 2009
Primeres tórtores (Streptopelia turtur) al Pla de la Verneda (Sant Feliu de Buixalleu) 24/4/09. David Caballé.
A diferència de les tórtores turques (Streptopelia decaocto) que es troben al nostre territori durant tot l’any, les comunes (Streptopelia turtur) migren a l’Àfrica i no tornen fins l’arribada del bon temps.
Aquest divendres en David Caballé ha vist 4 tórtores (Streptopelia turtur) al Pla de la Verneda (Sant Feliu de Buixalleu), primera citació en pas prenupcial.
Aquest divendres en David Caballé ha vist 4 tórtores (Streptopelia turtur) al Pla de la Verneda (Sant Feliu de Buixalleu), primera citació en pas prenupcial.
Còlit gris (Oenanthe oenanthe) a Sant Feliu de Buixalleu 24/4/09. David Caballé
Aquest divendres en David Caballé ha vist un còlit gris (Oenanthe oenanthe) a un erm de Sant Feliu de Buixalleu.
També 4 cueretes grogues (Motacilla flava)
També 4 cueretes grogues (Motacilla flava)
Algunes notícies més per llegir 25/4/09...
Estudiaran els efectes que pot tenir el canvi climàtic al delta de la Tordera
El Punt 25/4/09
El conseller de Medi Ambient anuncia que s'hi aplicarà una metodologia semblant a la del delta de l'Ebre
Imatge d'arxiu del delta de la Tordera en el terme municipal de Malgrat.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va anunciar ahir que el delta de la Tordera serà objecte d'un estudi base sobre els efectes que hi pot tenir el canvi climàtic. L'espai natural seguirà una metodologia semblant a la que es va aplicar en el seu dia al delta de l'Ebre i, els resultats de la qual, es van donar a conèixer ara fa una setmana. Aquest any, segons el conseller, es posaran a licitació els treballs «en aquest espai tan sensible» tant per preveure'n les conseqüències com per aplicar les mesures necessàries per pal·liar-les. L'Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat serà la responsable de controlar les accions.
El canvi climàtic pot arribar a ser especialment greu en aquelles zones naturals amb una sensibilitat i fragilitat evidents. El petit delta de la Tordera és un d'aquests espais que, segons va confirmar ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, serà objecte d'un estudi molt semblant a l'aplicat al delta de l'Ebre, els resultats del qual es van donar a conèixer fa una setmana. Uns resultats alarmants, que preveuen que el 2050 el mar pugi 15 centímetres, i 40 el 2100, una xifra que podria arribar als 100 centímetres. «Els deltes són zones molt sensibles a l'efecte del clima, i els estudis que estem fent poden ajudar a preveure amb encert les mesures que cal aplicar per pal·liar i a vegades evitar del tot les conseqüències de l'escalfament del planeta», va defensar en el seu moment el conseller.
De moment, però, només s'han previst un seguit de contactes amb els diferents municipis que limiten amb el delta de la Tordera abans no es tiri endavant l'estudi en si, que reclamarà, segons van confirmar ahir fonts del departament, «una metodologia molt precisa i un treball a diferents nivells». Les propostes de l'estudi s'hauran de consensuar amb les administracions implicades: Estat, Generalitat i ajuntaments i, entre altres aspectes, tindran en compte la planificació i la gestió de determinats espais, la informació ciutadana per implicar-la directament en les solucions que es plantegin i l'elaboració de nous estudis en aquells espais on l'afectació pot arribar a ser més gran.
L'estudi sobre els efectes del canvi climàtic al delta de la Tordera no serà, però, l'últim. El programa de l'Oficina del Canvi Climàtic preveu també accions semblants al delta del Llobregat i en altres punts costaners de Catalunya.
Extraccions de sorra polèmiques
La desembocadura del riu Tordera té uns 8 quilòmetres quadrats de superfície. El delta assoleix una amplada màxima de 6.400 metres a la façana litoral i una llargada en el sentit de l'eix del riu de prop de 3.000. Els experts consideren la zona d'una importància cabdal en els fluxos migratoris de diferents i nombroses espècies d'aus, però alhora és prou coneguda la degradació dels espais de flora en bona part per la proximitat de zones densament poblades, com són les poblacions de Blanes o Malgrat de Mar. La importància del turisme en aquests municipis ha facilitat que en el seu moment des de la Generalitat es permetés l'extracció de sorra del fons marí per recuperar les platges malmeses de Blanes. Les conseqüències d'aquelles actuacions han estat molt criticades per les entitats ecologistes.
Tordera pressiona Medi Ambient per les depuradores pendents a les urbanitzacions
El Punt 25/4/09
El conseller Baltasar visita les obres de l'EDAR de l'Alt Maresme i assegura que s'acabaran a temps
Imatge de la visita del conseller Baltasar a les obres de l'EDAR de l'Alt Maresme. Foto: T.M.
Tordera té pendents cinc depuradores a les urbanitzacions que la Generalitat li va prometre a canvi d'acceptar que instal·lés en el seu territori l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de l'Alt Maresme. Ahir, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, es va reunir amb l'alcalde, Joan Carles Garcia (CiU), per garantir-li que les obres, molt endarrerides, tiraran endavant. El conseller també va visitar les obres de les instal·lacions de la depuradora que s'està construint a l'antiga pedrera de Montpalau –a tocar de Pineda, però en el terme municipal de Tordera– i va assegurar que estarà enllestida en un any i mig.
La construcció de les cinc depuradores a les urbanitzacions de Terra Brava, Sant Daniel, Àgora Parc, Les Farreres i Can Domènec hauria de resoldre el problema que aquests nuclis tenen des de fa molts anys en relació als abocaments d'aigües residuals sense depurar a les rieres. «La paradoxa és que mentre l'Ajuntament de Tordera i els veïns de les urbanitzacions han fet grans inversions per anar canalitzant aquestes aigües han de mantenir la fossa sèptica al costat de casa perquè no hi ha cap sistema correcte d'evacuació», diu l'alcalde. Segons Joan Carles García (CiU), el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernández, va explicar ahir que els projectes de les depuradores de Terra Brava, Sant Daniel i Àgora Parc estan enllestits i l'únic que falta és adjudicar-los. «Els equipaments de Les Farreres i Can Domènec estan en fase de redacció, però tant el director de l'ACA com el mateix conseller ens han assegurat que s'està treballant perquè s'enllesteixin en el curs d'aquest any», ha manifestat l'alcalde.
El conseller Baltasar va coincidir amb l'alcalde sobre la urgència de resoldre les depuradores pendents a les urbanitzacions. «Estem en la bona línia de resoldre la qüestió de la depuració en totes i cadascuna de les urbanitzacions de Tordera en què això està pendent», va dir el conseller, que hi va afegir que «d'aquí a pocs dies hi ha una reunió entre l'ACA i el consistori per acabar de concretar els aspectes pendents».
La dessalinitzadora
El conseller Baltasar també va visitar ahir les obres de la nova captació d'aigua de mar de la dessalinitzadora de la Tordera. Paral·lelament, s'estan fent les obres d'ampliació de la planta que, de 10 hectòmetres cúbics d'aigua dessalinitzada passarà a tenir-ne 20. La dessalinitzadora és a Blanes, però ofereix servei de tractament d'aigua a onze pobles del nord del Maresme. El conseller va incidir, durant la visita a les instal·lacions, que el nou sistema de captació farà millorar molt els actuals punts des d'on es recull l'aigua de mar. Aquests es troben a la platja i es veien constantment afectats per les llevantades i el fort onatge. Ara l'aigua arribarà a través d'un túnel que s'endinsarà al mar a més de 600 metres de la costa. Les obres d'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera van ser una de les actuacions que es va accelerar durant el període de sequera que va afectar fortament Catalunya entre els anys 2007 i 2008.
L'última gran depuradora catalana, feta a finals del 2010
L'EDAR de l'Alt Maresme, en paraules del conseller de Medi Ambient i Habitatge, «és l'última gran depuradora que es farà a Catalunya», i donarà servei de sanejament als municipis de Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat de Mar. La instal·lació, ubicada a l'antiga pedrera de Montpalau, es farà semicoberta «i incorporarà les millors tecnologies disponibles». Francesc Baltasar, que va estar acompanyat per l'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), va assegurar que l'equipament «estaria enllestit d'aquí a un any i mig». Pel conseller, els trets més destacats de l'obra corresponen a la seva integració en el paisatge, a la incorporació definitiva del tractament de l'aigua depurada per al seu aprofitament posterior i a l'habilitació d'una àrea de coneixement perquè especialistes i persones, a títol individual, puguin conèixer i observar en directe el seu funcionament. L'EDAR de l'Alt Maresme té un pressupost global que supera els 52 milions d'euros, dels quals 14,4 han estat finançats pels fons de cohesió de la Unió Europea.
Notícia relacionada, referida al riu Ter però aplicable al riu Tordera ... les dessalinitzadores no milloren els cabals dels rius, es continuen assecant fins que ja no tinguin més aigua d’on treure, i llavors es fan servir les dessalinitzadores...
Les dessalinitzadores no permetran una reducció important del transvasament del Ter
El Punt 25/4/09
És una de les conclusions del pla de gestió de sequeres que elabora el govern, on es preveu una petita millora del cabal del riu
L'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat –prevista per a finals de juny– no representarà un canvi substancial pel que fa al transvasament del Ter, que juntament amb el Llobregat continuaran sent les principals fonts d'abastament d'aigua de Catalunya. L'ampliació de nous recursos –bàsicament les dessalinitzadores– representarà una millora de la salut del riu, sobretot en el sentit de minimitzar el risc d'incomplir els cabals mínims, però això no representarà un augment de l'aigua que passi pel riu. De fet, les dessalinitzadores no funcionaran a ple rendiment fins que no s'entri en fase d'alerta de sequera, pel seu elevat cost energètic. Tot això s'inclou en l'esborrany del pla de gestió de sequeres, un document que el Departament de Medi Ambient té previst aprovar aquest any.
El principal inconvenient de les dessalinitzadores és la seva gran despesa energètica, que d'una banda fomenta l'emissió de CO2 a l'atmosfera i de l'altra encareix el cost de l'aigua. Per això el pla preveu no forçar la producció d'aigua dessalinitzada fins que no s'entri en fase d'alerta –el 60% de les reserves als embassaments del sistema Ter-Llobregat–, mantenint-les així en una producció mínima. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, explicava ahir en un acte a Blanes que «les dessalinitzadores aniran al ritme que calgui en cada moment», en funció del nivell dels pantans. De fet, el pla de gestió de sequeres que està elaborant Medi Ambient analitza multitud d'hipòtesis respecte al risc d'entrar en les successives fases d'excepcionalitat i emergència en funció de la gestió dels recursos d'abastament. Una de les conclusions és precisament que graduar la producció de les dessalinitzadores no incrementa substancialment el risc de problemes en l'abastament –que es manté molt baix, per sota del 10% en un període llarg de temps–. Això, però, limita la millora del règim de cabals del Ter, i es perd bona part de l'aigua que guanyaria el riu en cas que les dessalinitzadores funcionessin sempre al màxim. No obstant, el risc de tenir cabals inferiors als 3 m³/s –el mínim que marca la llei del Ter del 1959– seria més baix que el que hi ha en l'actualitat. A més, el document també aposta per gestionar millor els sobrants dels embassaments, de manera que es garanteixi un cabal regular suficient durant les diverses èpoques de l'any.
Manel Hernández insistia ahir que en qualsevol de les hipòtesis el Ter guanya cabal respecte a l'habitual els últims anys, si bé en casos de sequera se'n restringeix bastant el cabal mínim per prioritzar l'abastament. Pel director de l'ACA, però, serà un cop es comenci a fer aquest any el pla zonal del Baix Ter quan es determinaran els cabals de manteniment definitius en funció de les circumstàncies: «Hem de sortir de la llei del 59 i adaptar-nos al pla sectorial, que marcarà les necessitats de cada moment.» Hernández, a més, afegia que fins que no es disposi de 300 hm³ més –amb noves dessalinitzadores i recursos– el marge per millorar significativament el cabal del Ter continuarà sent reduït.
Medi Ambient diu que l'Ajuntament va actuar irregularment amb la tanca de Pinya de Rosa
El Punt 24/4/09
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat considera que l'Ajuntament de Blanes va actuar irregularment donant permís per fer la nova tanca perimetral de Pinya de Rosa, ja que calia sol·licitar un informe específic i no es va fer. Medi Ambient també remarca que un cop el consistori sol·liciti aquest informe, només es donarà permís per fer-hi «una tanca cinegètica», de manera que la tanca que s'ha col·locat fins ara s'haurà de canviar, ja que no s'ajusta als criteris científics. En una reunió entre el delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos; la comissió municipal d'EUiA-ICV de Blanes, i membres de l'Associació Pinya de Rosa, també es va mostrar l'acord de conformitat dels recursos contra l'exclusió de Santa Cristina del PEIN.
Medi Ambient desenvoluparà el Pla d'Usos de Pinya de Rosa tot i la sentència del TSJC
Diari de Girona 25/4/09
El conseller Baltasar assegura que el propietari de l'espai haurà de canviar la tanca actual i no serà sancionat
El conseller Francesc Baltasar, ahir, en una visita a la depuradora que s'està construint a Tordera. carles colomer
TORDERA MARTÍ SANTIAGO
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha assegurat que tot i haver recorregut la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va declarar nul·la la incorporació del paratge de Santa Cristina al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Pinya de Rosa el litigi "no ha d'afectar el desenvolupament del Pla d'Usos i el Consell Rector". Baltasar ha indicat que el seu departament no paralitzarà "la seva posada en marxa" i seguirà "parlant amb l'Obreria de Santa Cristina". Respecte a això, està previst que a finals d'aquest mes es faci pública la primera proposta de membres del Consell Rector.
Amb tot, però, tant el Pla d'Usos i la configuració del Consell Rector estaven sotmesos a la resolució dels recursos presentats per l'Obreria de Santa Cristina, l'Ajuntament de Lloret i l'acció pública en contra el PEIN de Santa Cristina.
Des de l'associació que gestiona Santa Cristina, l'obrer major, Salvador Palaudelmàs, espera que Medi Ambient "recapaciti i retiri el recurs". A més, l'Obreria es reunirà a principis de maig en una nova assemblea extraordinària per decidir, entre tots els membres de l'entitat, quines mesures cal aplicar en el cas que Medi Ambient continuï optant per integrar Santa Cristina dins el PEIN de Pinya de Rosa. Mesures que podrien ser semblants a les manifestacions de l'any 2006 que van tallar la carretera.
D'altra banda, el conseller ha indicat que la tanca col·locada al voltant de la finca de Pinya de Rosa s'acabarà canviant perquè no protegeix les espècies cinegètiques en impedir la connectivitat ecològica del bosc. Baltasar ha indicat que l'obra de col·locació d'aquest element protector "requeria una llicència municipal" i, per aquest motiu, en cap cas se sancionarà el propietari, sinó que aquest haurà de "restituir" el tancat perimetral perquè "no sigui hostil al medi".
Estudi del delta de la Tordera
El conseller ha assegurat que aquest any es realitzarà un treball sobre el delta de la Tordera, semblant al que s'ha fet al delta de l'Ebre, que servirà per definir el Pla català d'adaptació al canvi climàtic a Catalunya. Aquest estudi permetrà observar la vulnerabilitat del delta i presentarà un seguit de solucions que hauran de debatre's i estaran encaminades a minimitzar els efectes del canvi climàtic a la zona.
L'estudi farà una caracterització del territori, mirarà la seva vulnerabilitat i analitzarà el risc sota el pronòstic d'un retrocés de la línia de costa exterior, d'inundació en terrenys adjacents a la costa i l'augment de la falca salina.
Els pagesos de blanes pateixen una allau de robatoris de les aixetes de reg dels camps
Diari de Girona 25/4/09
Durant tres setmanes una quinzena d'agricultors van ser víctimes dels lladres i ara temen que els robin hortalisses
Els camps de conreu de Blanes. diari de girona
BLANES MARTI SANTIAGO
Entre finals de març i mitjans d'abril, una quinzena de pagesos de Blanes han sofert els robatoris de les aixetes de reg instal·lades en els camps de conreu. El president de la Cooperativa Agrícola de Blanes, Agustí Robert, indica que és la primera vegada que els horticultors pateixen un robatori tan generalitzat. Sota el pont de la via del tren, a la carretera d'accés a la Costa Brava, un dels agricultors va trobar un munt de peces de diferents aixetes que els lladres no van aprofitar ja que no podrien treure'n cap benefici econòmic. I és que com indica Robert, els lladres pretenien buscar elements que continguessin metall i que es pogués vendre per obtenir-ne alguns ingressos.
El president agrònom comenta que els camperols han hagut de comprar altra vegada les aixetes, la qual cosa els ha fet perdre diners i temps, ja que s'han vist obligats a arranjar de nous els seus sistemes de reg per poder continuar la seva tasca.
En alguns casos, els lladres van obrir les barraques on els pagesos desen el material emprat al camp per buscar-hi metall de valor. Fins i tot, alguns hivernacles també han estat objecte de robatori del sistema de reg. "Em van espoliar totes les aixetes dels hivernacles", indica Robert.
Els agricultors ja han denunciat la situació a la Policia Local i als Mossos d'Esquadra, però consideren que el problema rau en el fet que el camp és una zona "sense vigilància" i això facilita el treball dels delinqüents.
D'altra banda, com ha indicat el president agrari, els pagesos temen que amb l'agreujament de la situació econòmica i l'augment de l'atur, comencin a sofrir una onada de robatoris de les hortalisses que podria afectar-los econòmicament de forma notòria, ja que aviat començaran a recollir part de les varietats que tenen plantades i que volen destinar a la venda.
De moment, però, no han considerat necessari organitzar una patrulla de vigilància per evitar nous robatoris perquè després d'haver posat les denúncies, "sembla que la cosa s'ha calmat", explica Robert.
Robatori d'ovelles
Segons sembla, aquests pagesos no són els únics treballadors del sector agroalimentari que han patit robatoris. Com explica Agustí Robert, un pastor que treia el bestiar al camp va trobar una pell de xai i va descobrir, gràcies al xip de l'orella, que pertanyia al seu ramat. En aquesta ocasió, els lladres s'havien endut la carn de l'animal i havien abandonat la seva pell.
Robert assegura que aquestes actuacions, a part de perjudicar el propietari en mancar-li part del gènere, poden comportar-li una sanció, ja que el pastor ha d'informar de la mort de l'animal i dur-lo al servei de recollida. Si li roben el gènere haurà de justificar el que li ha passat però si no disposa del xip identificatiu de l'ovella la situació se li pot complicar, ja que representa que l'animal encara existeix.
El Punt 25/4/09
El conseller de Medi Ambient anuncia que s'hi aplicarà una metodologia semblant a la del delta de l'Ebre
Imatge d'arxiu del delta de la Tordera en el terme municipal de Malgrat.El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va anunciar ahir que el delta de la Tordera serà objecte d'un estudi base sobre els efectes que hi pot tenir el canvi climàtic. L'espai natural seguirà una metodologia semblant a la que es va aplicar en el seu dia al delta de l'Ebre i, els resultats de la qual, es van donar a conèixer ara fa una setmana. Aquest any, segons el conseller, es posaran a licitació els treballs «en aquest espai tan sensible» tant per preveure'n les conseqüències com per aplicar les mesures necessàries per pal·liar-les. L'Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat serà la responsable de controlar les accions.
El canvi climàtic pot arribar a ser especialment greu en aquelles zones naturals amb una sensibilitat i fragilitat evidents. El petit delta de la Tordera és un d'aquests espais que, segons va confirmar ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, serà objecte d'un estudi molt semblant a l'aplicat al delta de l'Ebre, els resultats del qual es van donar a conèixer fa una setmana. Uns resultats alarmants, que preveuen que el 2050 el mar pugi 15 centímetres, i 40 el 2100, una xifra que podria arribar als 100 centímetres. «Els deltes són zones molt sensibles a l'efecte del clima, i els estudis que estem fent poden ajudar a preveure amb encert les mesures que cal aplicar per pal·liar i a vegades evitar del tot les conseqüències de l'escalfament del planeta», va defensar en el seu moment el conseller.
De moment, però, només s'han previst un seguit de contactes amb els diferents municipis que limiten amb el delta de la Tordera abans no es tiri endavant l'estudi en si, que reclamarà, segons van confirmar ahir fonts del departament, «una metodologia molt precisa i un treball a diferents nivells». Les propostes de l'estudi s'hauran de consensuar amb les administracions implicades: Estat, Generalitat i ajuntaments i, entre altres aspectes, tindran en compte la planificació i la gestió de determinats espais, la informació ciutadana per implicar-la directament en les solucions que es plantegin i l'elaboració de nous estudis en aquells espais on l'afectació pot arribar a ser més gran.
L'estudi sobre els efectes del canvi climàtic al delta de la Tordera no serà, però, l'últim. El programa de l'Oficina del Canvi Climàtic preveu també accions semblants al delta del Llobregat i en altres punts costaners de Catalunya.
Extraccions de sorra polèmiques
La desembocadura del riu Tordera té uns 8 quilòmetres quadrats de superfície. El delta assoleix una amplada màxima de 6.400 metres a la façana litoral i una llargada en el sentit de l'eix del riu de prop de 3.000. Els experts consideren la zona d'una importància cabdal en els fluxos migratoris de diferents i nombroses espècies d'aus, però alhora és prou coneguda la degradació dels espais de flora en bona part per la proximitat de zones densament poblades, com són les poblacions de Blanes o Malgrat de Mar. La importància del turisme en aquests municipis ha facilitat que en el seu moment des de la Generalitat es permetés l'extracció de sorra del fons marí per recuperar les platges malmeses de Blanes. Les conseqüències d'aquelles actuacions han estat molt criticades per les entitats ecologistes.
Tordera pressiona Medi Ambient per les depuradores pendents a les urbanitzacions
El Punt 25/4/09
El conseller Baltasar visita les obres de l'EDAR de l'Alt Maresme i assegura que s'acabaran a temps
Imatge de la visita del conseller Baltasar a les obres de l'EDAR de l'Alt Maresme. Foto: T.M.Tordera té pendents cinc depuradores a les urbanitzacions que la Generalitat li va prometre a canvi d'acceptar que instal·lés en el seu territori l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de l'Alt Maresme. Ahir, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, es va reunir amb l'alcalde, Joan Carles Garcia (CiU), per garantir-li que les obres, molt endarrerides, tiraran endavant. El conseller també va visitar les obres de les instal·lacions de la depuradora que s'està construint a l'antiga pedrera de Montpalau –a tocar de Pineda, però en el terme municipal de Tordera– i va assegurar que estarà enllestida en un any i mig.
La construcció de les cinc depuradores a les urbanitzacions de Terra Brava, Sant Daniel, Àgora Parc, Les Farreres i Can Domènec hauria de resoldre el problema que aquests nuclis tenen des de fa molts anys en relació als abocaments d'aigües residuals sense depurar a les rieres. «La paradoxa és que mentre l'Ajuntament de Tordera i els veïns de les urbanitzacions han fet grans inversions per anar canalitzant aquestes aigües han de mantenir la fossa sèptica al costat de casa perquè no hi ha cap sistema correcte d'evacuació», diu l'alcalde. Segons Joan Carles García (CiU), el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Manuel Hernández, va explicar ahir que els projectes de les depuradores de Terra Brava, Sant Daniel i Àgora Parc estan enllestits i l'únic que falta és adjudicar-los. «Els equipaments de Les Farreres i Can Domènec estan en fase de redacció, però tant el director de l'ACA com el mateix conseller ens han assegurat que s'està treballant perquè s'enllesteixin en el curs d'aquest any», ha manifestat l'alcalde.
El conseller Baltasar va coincidir amb l'alcalde sobre la urgència de resoldre les depuradores pendents a les urbanitzacions. «Estem en la bona línia de resoldre la qüestió de la depuració en totes i cadascuna de les urbanitzacions de Tordera en què això està pendent», va dir el conseller, que hi va afegir que «d'aquí a pocs dies hi ha una reunió entre l'ACA i el consistori per acabar de concretar els aspectes pendents».
La dessalinitzadora
El conseller Baltasar també va visitar ahir les obres de la nova captació d'aigua de mar de la dessalinitzadora de la Tordera. Paral·lelament, s'estan fent les obres d'ampliació de la planta que, de 10 hectòmetres cúbics d'aigua dessalinitzada passarà a tenir-ne 20. La dessalinitzadora és a Blanes, però ofereix servei de tractament d'aigua a onze pobles del nord del Maresme. El conseller va incidir, durant la visita a les instal·lacions, que el nou sistema de captació farà millorar molt els actuals punts des d'on es recull l'aigua de mar. Aquests es troben a la platja i es veien constantment afectats per les llevantades i el fort onatge. Ara l'aigua arribarà a través d'un túnel que s'endinsarà al mar a més de 600 metres de la costa. Les obres d'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera van ser una de les actuacions que es va accelerar durant el període de sequera que va afectar fortament Catalunya entre els anys 2007 i 2008.
L'última gran depuradora catalana, feta a finals del 2010
L'EDAR de l'Alt Maresme, en paraules del conseller de Medi Ambient i Habitatge, «és l'última gran depuradora que es farà a Catalunya», i donarà servei de sanejament als municipis de Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat de Mar. La instal·lació, ubicada a l'antiga pedrera de Montpalau, es farà semicoberta «i incorporarà les millors tecnologies disponibles». Francesc Baltasar, que va estar acompanyat per l'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), va assegurar que l'equipament «estaria enllestit d'aquí a un any i mig». Pel conseller, els trets més destacats de l'obra corresponen a la seva integració en el paisatge, a la incorporació definitiva del tractament de l'aigua depurada per al seu aprofitament posterior i a l'habilitació d'una àrea de coneixement perquè especialistes i persones, a títol individual, puguin conèixer i observar en directe el seu funcionament. L'EDAR de l'Alt Maresme té un pressupost global que supera els 52 milions d'euros, dels quals 14,4 han estat finançats pels fons de cohesió de la Unió Europea.
Notícia relacionada, referida al riu Ter però aplicable al riu Tordera ... les dessalinitzadores no milloren els cabals dels rius, es continuen assecant fins que ja no tinguin més aigua d’on treure, i llavors es fan servir les dessalinitzadores...
Les dessalinitzadores no permetran una reducció important del transvasament del Ter
El Punt 25/4/09
És una de les conclusions del pla de gestió de sequeres que elabora el govern, on es preveu una petita millora del cabal del riu
L'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat –prevista per a finals de juny– no representarà un canvi substancial pel que fa al transvasament del Ter, que juntament amb el Llobregat continuaran sent les principals fonts d'abastament d'aigua de Catalunya. L'ampliació de nous recursos –bàsicament les dessalinitzadores– representarà una millora de la salut del riu, sobretot en el sentit de minimitzar el risc d'incomplir els cabals mínims, però això no representarà un augment de l'aigua que passi pel riu. De fet, les dessalinitzadores no funcionaran a ple rendiment fins que no s'entri en fase d'alerta de sequera, pel seu elevat cost energètic. Tot això s'inclou en l'esborrany del pla de gestió de sequeres, un document que el Departament de Medi Ambient té previst aprovar aquest any.
El principal inconvenient de les dessalinitzadores és la seva gran despesa energètica, que d'una banda fomenta l'emissió de CO2 a l'atmosfera i de l'altra encareix el cost de l'aigua. Per això el pla preveu no forçar la producció d'aigua dessalinitzada fins que no s'entri en fase d'alerta –el 60% de les reserves als embassaments del sistema Ter-Llobregat–, mantenint-les així en una producció mínima. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, explicava ahir en un acte a Blanes que «les dessalinitzadores aniran al ritme que calgui en cada moment», en funció del nivell dels pantans. De fet, el pla de gestió de sequeres que està elaborant Medi Ambient analitza multitud d'hipòtesis respecte al risc d'entrar en les successives fases d'excepcionalitat i emergència en funció de la gestió dels recursos d'abastament. Una de les conclusions és precisament que graduar la producció de les dessalinitzadores no incrementa substancialment el risc de problemes en l'abastament –que es manté molt baix, per sota del 10% en un període llarg de temps–. Això, però, limita la millora del règim de cabals del Ter, i es perd bona part de l'aigua que guanyaria el riu en cas que les dessalinitzadores funcionessin sempre al màxim. No obstant, el risc de tenir cabals inferiors als 3 m³/s –el mínim que marca la llei del Ter del 1959– seria més baix que el que hi ha en l'actualitat. A més, el document també aposta per gestionar millor els sobrants dels embassaments, de manera que es garanteixi un cabal regular suficient durant les diverses èpoques de l'any.
Manel Hernández insistia ahir que en qualsevol de les hipòtesis el Ter guanya cabal respecte a l'habitual els últims anys, si bé en casos de sequera se'n restringeix bastant el cabal mínim per prioritzar l'abastament. Pel director de l'ACA, però, serà un cop es comenci a fer aquest any el pla zonal del Baix Ter quan es determinaran els cabals de manteniment definitius en funció de les circumstàncies: «Hem de sortir de la llei del 59 i adaptar-nos al pla sectorial, que marcarà les necessitats de cada moment.» Hernández, a més, afegia que fins que no es disposi de 300 hm³ més –amb noves dessalinitzadores i recursos– el marge per millorar significativament el cabal del Ter continuarà sent reduït.
Medi Ambient diu que l'Ajuntament va actuar irregularment amb la tanca de Pinya de Rosa
El Punt 24/4/09
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat considera que l'Ajuntament de Blanes va actuar irregularment donant permís per fer la nova tanca perimetral de Pinya de Rosa, ja que calia sol·licitar un informe específic i no es va fer. Medi Ambient també remarca que un cop el consistori sol·liciti aquest informe, només es donarà permís per fer-hi «una tanca cinegètica», de manera que la tanca que s'ha col·locat fins ara s'haurà de canviar, ja que no s'ajusta als criteris científics. En una reunió entre el delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos; la comissió municipal d'EUiA-ICV de Blanes, i membres de l'Associació Pinya de Rosa, també es va mostrar l'acord de conformitat dels recursos contra l'exclusió de Santa Cristina del PEIN.
Medi Ambient desenvoluparà el Pla d'Usos de Pinya de Rosa tot i la sentència del TSJC
Diari de Girona 25/4/09
El conseller Baltasar assegura que el propietari de l'espai haurà de canviar la tanca actual i no serà sancionat
El conseller Francesc Baltasar, ahir, en una visita a la depuradora que s'està construint a Tordera. carles colomerTORDERA MARTÍ SANTIAGO
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha assegurat que tot i haver recorregut la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va declarar nul·la la incorporació del paratge de Santa Cristina al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Pinya de Rosa el litigi "no ha d'afectar el desenvolupament del Pla d'Usos i el Consell Rector". Baltasar ha indicat que el seu departament no paralitzarà "la seva posada en marxa" i seguirà "parlant amb l'Obreria de Santa Cristina". Respecte a això, està previst que a finals d'aquest mes es faci pública la primera proposta de membres del Consell Rector.
Amb tot, però, tant el Pla d'Usos i la configuració del Consell Rector estaven sotmesos a la resolució dels recursos presentats per l'Obreria de Santa Cristina, l'Ajuntament de Lloret i l'acció pública en contra el PEIN de Santa Cristina.
Des de l'associació que gestiona Santa Cristina, l'obrer major, Salvador Palaudelmàs, espera que Medi Ambient "recapaciti i retiri el recurs". A més, l'Obreria es reunirà a principis de maig en una nova assemblea extraordinària per decidir, entre tots els membres de l'entitat, quines mesures cal aplicar en el cas que Medi Ambient continuï optant per integrar Santa Cristina dins el PEIN de Pinya de Rosa. Mesures que podrien ser semblants a les manifestacions de l'any 2006 que van tallar la carretera.
D'altra banda, el conseller ha indicat que la tanca col·locada al voltant de la finca de Pinya de Rosa s'acabarà canviant perquè no protegeix les espècies cinegètiques en impedir la connectivitat ecològica del bosc. Baltasar ha indicat que l'obra de col·locació d'aquest element protector "requeria una llicència municipal" i, per aquest motiu, en cap cas se sancionarà el propietari, sinó que aquest haurà de "restituir" el tancat perimetral perquè "no sigui hostil al medi".
Estudi del delta de la Tordera
El conseller ha assegurat que aquest any es realitzarà un treball sobre el delta de la Tordera, semblant al que s'ha fet al delta de l'Ebre, que servirà per definir el Pla català d'adaptació al canvi climàtic a Catalunya. Aquest estudi permetrà observar la vulnerabilitat del delta i presentarà un seguit de solucions que hauran de debatre's i estaran encaminades a minimitzar els efectes del canvi climàtic a la zona.
L'estudi farà una caracterització del territori, mirarà la seva vulnerabilitat i analitzarà el risc sota el pronòstic d'un retrocés de la línia de costa exterior, d'inundació en terrenys adjacents a la costa i l'augment de la falca salina.
Els pagesos de blanes pateixen una allau de robatoris de les aixetes de reg dels camps
Diari de Girona 25/4/09
Durant tres setmanes una quinzena d'agricultors van ser víctimes dels lladres i ara temen que els robin hortalisses
Els camps de conreu de Blanes. diari de gironaBLANES MARTI SANTIAGO
Entre finals de març i mitjans d'abril, una quinzena de pagesos de Blanes han sofert els robatoris de les aixetes de reg instal·lades en els camps de conreu. El president de la Cooperativa Agrícola de Blanes, Agustí Robert, indica que és la primera vegada que els horticultors pateixen un robatori tan generalitzat. Sota el pont de la via del tren, a la carretera d'accés a la Costa Brava, un dels agricultors va trobar un munt de peces de diferents aixetes que els lladres no van aprofitar ja que no podrien treure'n cap benefici econòmic. I és que com indica Robert, els lladres pretenien buscar elements que continguessin metall i que es pogués vendre per obtenir-ne alguns ingressos.
El president agrònom comenta que els camperols han hagut de comprar altra vegada les aixetes, la qual cosa els ha fet perdre diners i temps, ja que s'han vist obligats a arranjar de nous els seus sistemes de reg per poder continuar la seva tasca.
En alguns casos, els lladres van obrir les barraques on els pagesos desen el material emprat al camp per buscar-hi metall de valor. Fins i tot, alguns hivernacles també han estat objecte de robatori del sistema de reg. "Em van espoliar totes les aixetes dels hivernacles", indica Robert.
Els agricultors ja han denunciat la situació a la Policia Local i als Mossos d'Esquadra, però consideren que el problema rau en el fet que el camp és una zona "sense vigilància" i això facilita el treball dels delinqüents.
D'altra banda, com ha indicat el president agrari, els pagesos temen que amb l'agreujament de la situació econòmica i l'augment de l'atur, comencin a sofrir una onada de robatoris de les hortalisses que podria afectar-los econòmicament de forma notòria, ja que aviat començaran a recollir part de les varietats que tenen plantades i que volen destinar a la venda.
De moment, però, no han considerat necessari organitzar una patrulla de vigilància per evitar nous robatoris perquè després d'haver posat les denúncies, "sembla que la cosa s'ha calmat", explica Robert.
Robatori d'ovelles
Segons sembla, aquests pagesos no són els únics treballadors del sector agroalimentari que han patit robatoris. Com explica Agustí Robert, un pastor que treia el bestiar al camp va trobar una pell de xai i va descobrir, gràcies al xip de l'orella, que pertanyia al seu ramat. En aquesta ocasió, els lladres s'havien endut la carn de l'animal i havien abandonat la seva pell.
Robert assegura que aquestes actuacions, a part de perjudicar el propietari en mancar-li part del gènere, poden comportar-li una sanció, ja que el pastor ha d'informar de la mort de l'animal i dur-lo al servei de recollida. Si li roben el gènere haurà de justificar el que li ha passat però si no disposa del xip identificatiu de l'ovella la situació se li pot complicar, ja que representa que l'animal encara existeix.
divendres, 24 d’abril del 2009
Algunes notícies més per llegir 22/4/09...
Els pagesos reclamen més vigilància degut a l'augment de robatoris als camps
Malgrat confidencial 22/4/09 (Vídeo)
L'Estat diu que la solució per a les platges del Maresme és abocar-hi sorra cada any
El Punt 22/4/09
Invertirà 9 milions d'euros per fer-hi una nova aportació i fer reparacions als passejos marítims
.
Una imatge de la platja de Premià de Mar, sense sorra, i amb una de les escales trencades./ Foto: QUIM PUIG.
El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha decidit que l'única solució per estabilitzar les platges del Maresme és abocar-hi cada any més sorra. El subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes, Miguel Velasco, que ahir es va reunir amb els alcaldes del Baix Maresme, va tallar d'arrel qualsevol altra alternativa, com ara la construcció d'espigons que ajudin a estabilitzar el litoral, ja que és massa cara i no és adequada per les característiques de la costa maresmenca. Com a mesura d'urgència, l'Estat farà, les pròximes setmanes, una aportació de 500.000 m³ de sorra a Cabrera, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat.
L'anunci del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí d'invertir 9 milions d'euros per reparar els desperfectes als passejos marítims pels temporals del desembre passat i d'una aportació extraordinària de 500.000 m³ de sorra al litoral del Baix Maresme, ha anat acompanyat també de la «solució definitiva» que dóna l'Estat perquè les platges no es quedin sense sorra cada cop que hi ha una llevantada. Segons el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del ministeri, Miguel Velasco, si es fa una aportació contínua de sorra a la costa els problemes es resoldran. «Sempre es diu que amb aquest sistema es llencen els diners al mar, però no és cert, perquè la sorra no desapareix, sinó que va a altres zones o s'acumula als ports», hi va afegir.
La fórmula que dóna per vàlida el ministeri implica exigir als ports que compleixin les seves obligacions i que, de manera periòdica, facin els transvasaments que per llei els toquen. Així doncs, es tractaria de portar la sorra des de la part de llevant fins a les platges de ponent, les quals queden gairebé desertes pels temporals. Velasco va reconèixer que aquests moviments s'han portat a terme en comptades ocasions, però va assegurar que ara s'intentarà pressionar perquè es facin.
De moment, i com a mesura d'urgència, l'Estat començarà, aquest abril, una aportació d'urgència als municipis de Cabrera de Mar, el Masnou, Montgat i Vilassar de Mar per solucionar temporalment la falta de platja. La regeneració es farà a través de dragues. Malgrat les crítiques dels pescadors, el subsecretari defensa que el sistema només es farà en llocs on hi ha acumulació de sorra i diu que, per tant, no afectarà l'ecosistema marí.
El ministeri oblida Premià de Mar
A banda de les aportacions de sorra, el Ministeri de Medi Ambient també repararà algunes de les destrosses que van deixar els temporals del desembre passat al litoral maresmenc. Els treballs consistiran sobretot a construir noves esculleres i a adequar alguns trams de passeig marítim malmesos. Malgrat la satisfacció continguda d'alguns alcaldes com ara el de Cabrera de Mar, Jaume Borràs, i el del Masnou, Eduard Gisbert, qui més descontent va sortir de la reunió va ser l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, que ha vist com el seu municipi, tot i patir com cap altre els efectes de la llevantada de Sant Esteve, ha estat absolutament oblidat per l'Estat. A banda de no preveure la regeneració de sorra a la seva platja, tampoc es beneficiarà de cap de les obres d'urgència. Buch va dir que «l'error» del ministeri d'obviar Premià de Mar és «incomprensible» i va assegurar que estava molt «decebut i desil·lusionat» amb el govern espanyol. Tot i mantenir que farà una «defensa aferrissada» dels interessos del municipi allà on calgui, critica com «algú amb dos dits de front no entengui que el mateix mal que va fer el temporal als pobles veïns, el va fer també a Premià de Mar».
El projecte de preservació de l'alguer de Mataró, premiat per la Generalitat
El Punt 22/4/09
.
Imatge d'arxiu de l'alguer de Mataró. Foto: EL PUNT.
El projecte d'estudi i preservació de l'alguer de Mataró ha estat guardonat amb la Placa de la Pesca Catalana, dins dels premis de reconeixement del sector pesquer català que atorga la Generalitat. L'estudi de l'alguer de Mataró va començar l'any 1997 i ara mateix és un dels més ben conservats del litoral de Catalunya. Les praderies de les algues de posidònia, amb fulles que poden superar el metre de longitud, es troben molt ben conservades a prop de la costa. Els estudis que s'han fet durant els últims anys han permès fer una cartografia de les plantes per fixar amb detall la seva ubicació i el seu estat. Les algues s'estenen en una superfície de 730 hectàrees des de la desembocadura de la riera d'Argentona fins a la de Llavaneres i se les sotmet a un control continuat per garantir-ne la preservació. L'any 2006 va ser inclosa dins la xarxa europea Natura 2000.
En aquest projecte hi participen l'Escola del Mar de Badalona, la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), la regidoria de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament de Mataró, el Centre d'Immersió Blaumar de Mataró, la secció de ciències del Museu de Mataró i la Confraria de Pescadors de Mataró i disposa de l'assessorament científic del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona. Segons l'acord de govern d'ahir que va donar llum verd al guardó, el projecte de l'alguer mereix també el premi «per donar a conèixer l'estat d'aquesta comunitat i el seu funcionament en l'àmbit ecològic, i generar un corrent de participació per part del voluntariat ambiental i les institucions».
D'altra banda, en els mateixos premis de reconeixement del sector pesquer també ha estat guardonat un maresmenc: Josep, un pescador del tremall jubilat. Ha estat durant 25 anys vicepresident primer de la Confraria de Pescadors de Mataró. La Generalitat li reconeix el treball que va dur a terme per millorar les instal·lacions de la llotja.
Malgrat confidencial 22/4/09 (Vídeo)
L'Estat diu que la solució per a les platges del Maresme és abocar-hi sorra cada any
El Punt 22/4/09
Invertirà 9 milions d'euros per fer-hi una nova aportació i fer reparacions als passejos marítims
.
Una imatge de la platja de Premià de Mar, sense sorra, i amb una de les escales trencades./ Foto: QUIM PUIG.El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha decidit que l'única solució per estabilitzar les platges del Maresme és abocar-hi cada any més sorra. El subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes, Miguel Velasco, que ahir es va reunir amb els alcaldes del Baix Maresme, va tallar d'arrel qualsevol altra alternativa, com ara la construcció d'espigons que ajudin a estabilitzar el litoral, ja que és massa cara i no és adequada per les característiques de la costa maresmenca. Com a mesura d'urgència, l'Estat farà, les pròximes setmanes, una aportació de 500.000 m³ de sorra a Cabrera, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat.
L'anunci del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí d'invertir 9 milions d'euros per reparar els desperfectes als passejos marítims pels temporals del desembre passat i d'una aportació extraordinària de 500.000 m³ de sorra al litoral del Baix Maresme, ha anat acompanyat també de la «solució definitiva» que dóna l'Estat perquè les platges no es quedin sense sorra cada cop que hi ha una llevantada. Segons el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del ministeri, Miguel Velasco, si es fa una aportació contínua de sorra a la costa els problemes es resoldran. «Sempre es diu que amb aquest sistema es llencen els diners al mar, però no és cert, perquè la sorra no desapareix, sinó que va a altres zones o s'acumula als ports», hi va afegir.
La fórmula que dóna per vàlida el ministeri implica exigir als ports que compleixin les seves obligacions i que, de manera periòdica, facin els transvasaments que per llei els toquen. Així doncs, es tractaria de portar la sorra des de la part de llevant fins a les platges de ponent, les quals queden gairebé desertes pels temporals. Velasco va reconèixer que aquests moviments s'han portat a terme en comptades ocasions, però va assegurar que ara s'intentarà pressionar perquè es facin.
De moment, i com a mesura d'urgència, l'Estat començarà, aquest abril, una aportació d'urgència als municipis de Cabrera de Mar, el Masnou, Montgat i Vilassar de Mar per solucionar temporalment la falta de platja. La regeneració es farà a través de dragues. Malgrat les crítiques dels pescadors, el subsecretari defensa que el sistema només es farà en llocs on hi ha acumulació de sorra i diu que, per tant, no afectarà l'ecosistema marí.
El ministeri oblida Premià de Mar
A banda de les aportacions de sorra, el Ministeri de Medi Ambient també repararà algunes de les destrosses que van deixar els temporals del desembre passat al litoral maresmenc. Els treballs consistiran sobretot a construir noves esculleres i a adequar alguns trams de passeig marítim malmesos. Malgrat la satisfacció continguda d'alguns alcaldes com ara el de Cabrera de Mar, Jaume Borràs, i el del Masnou, Eduard Gisbert, qui més descontent va sortir de la reunió va ser l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, que ha vist com el seu municipi, tot i patir com cap altre els efectes de la llevantada de Sant Esteve, ha estat absolutament oblidat per l'Estat. A banda de no preveure la regeneració de sorra a la seva platja, tampoc es beneficiarà de cap de les obres d'urgència. Buch va dir que «l'error» del ministeri d'obviar Premià de Mar és «incomprensible» i va assegurar que estava molt «decebut i desil·lusionat» amb el govern espanyol. Tot i mantenir que farà una «defensa aferrissada» dels interessos del municipi allà on calgui, critica com «algú amb dos dits de front no entengui que el mateix mal que va fer el temporal als pobles veïns, el va fer també a Premià de Mar».
El projecte de preservació de l'alguer de Mataró, premiat per la Generalitat
El Punt 22/4/09
.
Imatge d'arxiu de l'alguer de Mataró. Foto: EL PUNT.El projecte d'estudi i preservació de l'alguer de Mataró ha estat guardonat amb la Placa de la Pesca Catalana, dins dels premis de reconeixement del sector pesquer català que atorga la Generalitat. L'estudi de l'alguer de Mataró va començar l'any 1997 i ara mateix és un dels més ben conservats del litoral de Catalunya. Les praderies de les algues de posidònia, amb fulles que poden superar el metre de longitud, es troben molt ben conservades a prop de la costa. Els estudis que s'han fet durant els últims anys han permès fer una cartografia de les plantes per fixar amb detall la seva ubicació i el seu estat. Les algues s'estenen en una superfície de 730 hectàrees des de la desembocadura de la riera d'Argentona fins a la de Llavaneres i se les sotmet a un control continuat per garantir-ne la preservació. L'any 2006 va ser inclosa dins la xarxa europea Natura 2000.
En aquest projecte hi participen l'Escola del Mar de Badalona, la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), la regidoria de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament de Mataró, el Centre d'Immersió Blaumar de Mataró, la secció de ciències del Museu de Mataró i la Confraria de Pescadors de Mataró i disposa de l'assessorament científic del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona. Segons l'acord de govern d'ahir que va donar llum verd al guardó, el projecte de l'alguer mereix també el premi «per donar a conèixer l'estat d'aquesta comunitat i el seu funcionament en l'àmbit ecològic, i generar un corrent de participació per part del voluntariat ambiental i les institucions».
D'altra banda, en els mateixos premis de reconeixement del sector pesquer també ha estat guardonat un maresmenc: Josep, un pescador del tremall jubilat. Ha estat durant 25 anys vicepresident primer de la Confraria de Pescadors de Mataró. La Generalitat li reconeix el treball que va dur a terme per millorar les instal·lacions de la llotja.
dijous, 23 d’abril del 2009
Piula gola-roja (Anthus cervinus) i hortolà (Emberiza hortulana) a Sant Feliu de Buixalleu 22/4/09. David Caballé
Observacions i fotografies de David Caballé a un erm de Sant Feliu de Buixalleu...
1 piula gola-roja (Anthus cervinus) mascle, primera citació prenupcial, plomatge d’hivern i associat amb l'hortolà
1 hortolà (Emberiza hortulana), primera citació prenupcial
També...
6 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 cuereta groga (Motacilla flava)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
1 cornella (Corvus corone)
.
1 piula gola-roja (Anthus cervinus) mascle, primera citació prenupcial, plomatge d’hivern i associat amb l'hortolà
1 hortolà (Emberiza hortulana), primera citació prenupcial
També...
6 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 cuereta groga (Motacilla flava)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
1 cornella (Corvus corone)
.
hortolà (Emberiza hortulana)...
. piula gola-roja (Anthus cervinus)...
.
Les Llobateres (Sant Celoni) 22/4/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
1 agró blanc (Casmerodius albus)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
5 valones (Tringa glareola)
1 gamba verda (Tringa nebularia)
1 aligot comú (Buteo buteo)
3 corriols petits (Charadrius dubius)
1 agró blanc (Casmerodius albus)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
5 valones (Tringa glareola)
1 gamba verda (Tringa nebularia)
1 aligot comú (Buteo buteo)
3 corriols petits (Charadrius dubius)
Riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 22/4/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
7 corriols petits (Charadrius dubius)
1 xivita (Tringa ochropus)
3 xivitona (Actitis hypoleucos)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
7 corriols petits (Charadrius dubius)
1 xivita (Tringa ochropus)
3 xivitona (Actitis hypoleucos)
Cucut reial (Clamator glandarius) al Pla de Can Jalpí (Tordera) 22/4/09
Avui hi havia un cucut reial (Clamator glandarius) al Pla de Can Jalpí (Tordera).
També...
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 puput (Upupa epops)
També...
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 puput (Upupa epops)
dimarts, 21 d’abril del 2009
Còpula de corriol petit (Charadrius dubius) a la desembocadura del riu Tordera 21/4/09
Aquest migdia a la desembocadura del riu Tordera s’ha pogut veure la còpula d’una parella de corriols petits (Charadrius dubius)...
.
.
També...
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) mascle
... com a més destacat.
Imatges de la desembocadura, amb molt poca presència d’aus...
.
També...
1 serp blanca (Rhinechis scalaris)
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
3 granotes pintades (Discoglossus pictus)
algunes granotes verdes (Pelophylax perezi) cantant
.
serp blanca (Rhinechis scalaris)
.
granota pintada (Discoglossus pictus)
.
Continua creixent la vegetació a la barra de sorra...
.
.
També...
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) mascle
... com a més destacat.
Imatges de la desembocadura, amb molt poca presència d’aus...
.
També...
1 serp blanca (Rhinechis scalaris)
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
3 granotes pintades (Discoglossus pictus)
algunes granotes verdes (Pelophylax perezi) cantant
.
serp blanca (Rhinechis scalaris).
granota pintada (Discoglossus pictus).
Continua creixent la vegetació a la barra de sorra...
.
Primeres postes de corriol petit (Charadrius dubius) al riu Tordera 21/4/09. David Caballé
Avui en David Caballé ha trobat una posta de corriol petit (Charadrius dubius) al riu Tordera, de 4 ous...
.
.
Comenta que la femella, un cop ell marxa, ràpidament els torna a covar...
Falsa tortuga mapa (Graptemys pseudographica) al Pantà de Sant Ponç (Tordera) 21/4/09
,Nova espècie exòtica i primera observació d’una falsa tortuga mapa (Graptemys pseudographica) en llibertat a la Conca del Tordera, concretament avui al Pantà de Sant Ponç (Tordera).
Del mateix gènere però espècie diferent a l’observada a Les Llobateres (Sant Celoni)...
Falsa tortuga mapa del Mississipí (Graptemys kohni) a Les Llobateres (Sant Celoni) 11/3/09
També al pantà o voltants...
Mínim 13 tortugues d’aigua americanes (Trachemys scripta)
Mínim 2 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
5 sense identificar, cabussant-se.
1 vidriol (Anguis fragilis)
abundants sargantaners grossos (Psammodromus algirus)
2 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
desenes de granotes verdes (Pelophylax perezi)
milers de cap-grossos de gripau comú (Bufo bufo)
.
vidriol (Anguis fragilis).
cap-grossos de gripau comú (Bufo bufo).
Imatges del Pantà de Sant Ponç (Tordera)...
.
.Imatges de l’entorn...
.
També...
1 astor (Accipiter gentilis)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
Cucut (Cuculus canorus) escoltat
Picot garser gros (Dendrocopos major)
Restes d'una posta de gamarús (Strix aluco) depredada.
... com a més destacat.
.
... com a més destacat.
.
El veieu?...
.
I ara?...
.
Les Llobateres (Sant Celoni) 20 i 21/4/09. David Caballé
Observacions de David Caballé a Les Llobateres (Sant Celoni)...
Dilluns 20/4/09...
1 agró blanc (Casmerodius albus)
Dimarts 21/4/09...
1 xivitona (Actitis hypoleucos) al riu
1 blauet (Alcedo atthis)
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca)
... com a més destacat.
Comenta el poc moviment d’aus d’aquests dies.
Dilluns 20/4/09...
1 agró blanc (Casmerodius albus)
Dimarts 21/4/09...
1 xivitona (Actitis hypoleucos) al riu
1 blauet (Alcedo atthis)
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca)
... com a més destacat.
Comenta el poc moviment d’aus d’aquests dies.
La Selva i el Baix Empordà són els llocs preferents per acollir parcs eòlics marins. Diari de Girona 21/4/09
La Selva i el Baix Empordà són els llocs preferents per acollir parcs eòlics marins
Diari de Girona 21/4/09
L'Estat aprova el "Mapa eòlic marí" que delimita les zones d'instal·lació del litoral
DDG GIRONA
Els ministeris de Medi Ambient, Medi Rural i Marí i Indústria, Turisme i Comerç han aprovat l'Estudi Estratègic Ambiental del litoral. La finalitat d'aquest document és delimitar i definir les zones aptes i les no aptes per a la instal·lació de parcs eòlics marins a través d'un "Mapa Eòlic Marí". Els primers quilòmetres del litoral del cap de Creus han quedat alliberats de futures instal·lacions. No obstant això, la resta de la Costa Brava està exposada als interessos dels promotors per ubicar-hi algun projecte eòlic marí.
L'objectiu d'aquest estudi és determinar les zones del domini públic maritimoterrestre que, a efectes ambientals, reuneixen condicions favorables per a la ubicació d'instal·lacions eòliques marines. D'aquesta manera s'han delimitat les zones d'exclusió i les zones aptes, per les quals s'ha establert una gradació per a la implantació de parcs eòlics marins en funció dels condicionants ambientals.
Des del Ministeri de Medi Ambient van explicar que aquest "mapa del litoral" constitueix un "mecanisme preventiu de protecció del medi ambient enfront d'un futur desplegament de parcs eòlics en el medi marí". D'aquesta manera els promotors de parcs marins només podran presentar una sol·licitud dins de les zones declarades aptes. Les zones del domini públic maritimoterrestre relatives a Ceuta-Melilla es consideren zones d'exclusió en la seva totalitat. L'aprovació de l'estudi permetrà desplegar la tecnologia eòlica marina a Espanya, "garantint la preservació del medi ambient, i suposa un pas més en l'aposta del Govern per les energia renovables". Espanya ocupa, amb prop de 17.000 MW, el tercer lloc del rànquing mundial de potència eòlica instal·lada, tota ella terrestre. L'energia produïda pels parcs eòlics espanyols va suposar un 11,6% de la demanda el 2008, xifra només superada per Dinamarca.
L'autorització dels parcs eòlics marins està regulada mitjançant el Reial decret 1028/2007, de 20 de juliol, pel que s'estableix el procediment administratiu per a la tramitació de les sol·licituds d'autorització d'instal·lacions de generació elèctrica en el mar territorial. El decret, expliquen des del ministeri, preveu un procediment en concurrència per a les instal·lacions eòliques marines de potència superior a 50 MW (àmbit general del reial decret). Addicionalment, és preceptiu un ?document que reculli les previsibles afeccions que la instal·lació podria tenir sobre l'entorn que l'envolta.
Diari de Girona 21/4/09
L'Estat aprova el "Mapa eòlic marí" que delimita les zones d'instal·lació del litoral
DDG GIRONA
Els ministeris de Medi Ambient, Medi Rural i Marí i Indústria, Turisme i Comerç han aprovat l'Estudi Estratègic Ambiental del litoral. La finalitat d'aquest document és delimitar i definir les zones aptes i les no aptes per a la instal·lació de parcs eòlics marins a través d'un "Mapa Eòlic Marí". Els primers quilòmetres del litoral del cap de Creus han quedat alliberats de futures instal·lacions. No obstant això, la resta de la Costa Brava està exposada als interessos dels promotors per ubicar-hi algun projecte eòlic marí.
L'objectiu d'aquest estudi és determinar les zones del domini públic maritimoterrestre que, a efectes ambientals, reuneixen condicions favorables per a la ubicació d'instal·lacions eòliques marines. D'aquesta manera s'han delimitat les zones d'exclusió i les zones aptes, per les quals s'ha establert una gradació per a la implantació de parcs eòlics marins en funció dels condicionants ambientals.
Des del Ministeri de Medi Ambient van explicar que aquest "mapa del litoral" constitueix un "mecanisme preventiu de protecció del medi ambient enfront d'un futur desplegament de parcs eòlics en el medi marí". D'aquesta manera els promotors de parcs marins només podran presentar una sol·licitud dins de les zones declarades aptes. Les zones del domini públic maritimoterrestre relatives a Ceuta-Melilla es consideren zones d'exclusió en la seva totalitat. L'aprovació de l'estudi permetrà desplegar la tecnologia eòlica marina a Espanya, "garantint la preservació del medi ambient, i suposa un pas més en l'aposta del Govern per les energia renovables". Espanya ocupa, amb prop de 17.000 MW, el tercer lloc del rànquing mundial de potència eòlica instal·lada, tota ella terrestre. L'energia produïda pels parcs eòlics espanyols va suposar un 11,6% de la demanda el 2008, xifra només superada per Dinamarca.
L'autorització dels parcs eòlics marins està regulada mitjançant el Reial decret 1028/2007, de 20 de juliol, pel que s'estableix el procediment administratiu per a la tramitació de les sol·licituds d'autorització d'instal·lacions de generació elèctrica en el mar territorial. El decret, expliquen des del ministeri, preveu un procediment en concurrència per a les instal·lacions eòliques marines de potència superior a 50 MW (àmbit general del reial decret). Addicionalment, és preceptiu un ?document que reculli les previsibles afeccions que la instal·lació podria tenir sobre l'entorn que l'envolta.
Anellament de blauets (Alcedo atthis) al riu Tordera (Gualba) 20/4/09. Enric Badosa
.Fotografies de l'Enric Badosa de dos blauets (Alcedo atthis), femella i mascle nascuts l'any passat, anellats al riu Tordera (Gualba).
dilluns, 20 d’abril del 2009
Fotja vulgar (Fulica atra) a Les Llobateres (Sant Celoni) 20/4/09. Jordi Novell
Fotografia d'en Jordi Novell d'una fotja vulgar (Fulica atra) a les Llobateres (Sant Celoni).
Falcó mostatxut (Falco subbuteo) al riu Tordera entre Tordera i Fogars de la Selva 19/4/09. Enric Badosa
Aquest diumenge l’Enric Badosa ha vist un falcó mostatxut (Falco subbuteo) al riu Tordera entre els plans de La Júlia (Tordera) i de Can Gelmar (Fogars de la Selva), primera citació prenupcial.
També...
4 milans negres (Milvus migrans)
8 corriols petits (Charadrius dubius), unes 4 parelles. Comenta que és estrany tan poca quantitat a aquest tram amb abundants platges i còdols.
També...
4 milans negres (Milvus migrans)
8 corriols petits (Charadrius dubius), unes 4 parelles. Comenta que és estrany tan poca quantitat a aquest tram amb abundants platges i còdols.
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) al riu Tordera (Palafolls) 18/4/09. Enric Badosa
Aquest dissabte, l’Enric Badosa ha vist una cigonya blanca (Ciconia ciconia) pescant al riu Tordera prop de les obres de l’autopista C-32.
També...
20 corriols petits (Charadrius dubius), mínim 10 parelles a un tram del riu.
A la zona negada per la presa de les obres de l’autopista...
Força polles d’aigua (Gallinula chloropus)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Orenetes de ribera (Riparia riparia)
També...
20 corriols petits (Charadrius dubius), mínim 10 parelles a un tram del riu.
A la zona negada per la presa de les obres de l’autopista...
Força polles d’aigua (Gallinula chloropus)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Orenetes de ribera (Riparia riparia)
Algunes notícies més per llegir 20/4/09...
El risc de salinització amenaça bona part dels aqüífers de la Costa Brava
Diari de Girona 20/4/09
La qualitat d'altres perilla per l'activitat agrícola i per l'aigua que ve de les depuradores
.
Diari de Girona 20/4/09
La qualitat d'altres perilla per l'activitat agrícola i per l'aigua que ve de les depuradores
.
El Baix Ter, una zona on la qualitat dels aqüífers es veu amenaçada per l'activitat agrícola de la superfície. diari de girona
GIRONA DDG
La majoria de municipis de la Costa Brava han hagut de diversificar les seves fómules de subministrament d'aigua potable, ja que l'increment de la demanda (lligada sobretot al desenvolupament turístic) els ha obligat a perforar nous pous i fins i tot buscar aigua en aqüífers més profunds o distants. En els casos més extrems, s'han hagut de connectar les xarxes municipals a les aigües embassades a les capçaleres o trams mitjans de rius com la Muga i el Ter. Cal tenir en compte, però, que bona part dels aqüífers de la zona presenten un elevat risc de salinització, mentre que altres es veuen amenaçats per l'activitat agrícola o fins i tot per les aigües de les estacions depuradores.
Aquest anàlisi es troba recollit en l'estudi Avaluació dels efectes del canvi climàtic a la Costa Brava, impulsat per la Universitat de Girona (UdG) i elaborat per Anna Ribas, Josep Calbó, Albert Llausàs i Joan Albert López. Segons les esves dades, bona part dels aqüífers de la Costa Brava presenten un risc elevat de salinització per intrusió d'aigua marina. Aquest és el cas, en primer lloc, dels situats a l'Albera i el cap de Creus, que abasteixen principalment els municipis de Colera, Llançà i el Port de la Selva. L'extensió d'aquests aqüífers és de sis quilòmetres quadrats, i s'associen a la riera de Colera o Molinars, a la del Port de la Selva i la de Llançà.
En canvi, l'aqüífer de l'Empordà -que s'estén a 614 quilòmetres quadrats a la depressió de l'Empordà- compta amb una bona ubicació que fa difícil que es vegi amenaçat per la intrusió salina. Es calcula que la seva recàrrega anual és d'uns 34 hectòmetres cúbics, tot i que està poc explotat per part dels municipis de la Costa Brava, ja que hi ha molt poques poblacions que s'ubiquin en el seu domini. Això fa que les pressions per extreure aigua siguin poc significatives amb relació a les pressions que rep el seu estat químic, amenaçat per les activitats que hi impacten.
En tercer lloc hi ha l'aqüífer fluviodeltaic del Fluvià-Muga, un sistema d'aigües subterrànies que s'estén al llarg de 184 quilòmetres al llarg del curs baix d'aquests dos rius. La pressió extractiva sobre aquest aqüífer ha estat moderada, i la major part ha estat destinada a usos agrícoles i proveïment de càmpings i àrees residencials, així com per als nuclis de Sant Pere Pescador i l'Armentera. Per la seva topografia plana i la naturalesa del seu sòl, també presenta una elevada vulnerabilitat a la salinització per intrusió marina.
A continuació es troba l'aqüífer dels paleògens del Baix Ter, localitzats bàsicament a l'àrea de Torroella i Pals. La seva gran profunditat i la presència d'aigües més superficials fa que les extraccions en siguin moderades, i la seva principal amenaça és la salinització, a causa de la proximitat del mar.
El perill de l'agricultura
També a l'àrea de Torroella, Pals i l'Escala existeix l'aqüífer fluviodeltaic del Ter, que és bàsicament superficial però que compta amb estrats més profunds. L'explotació de les seves aigües és substancial, majoritàriament destinada a l'abastiment urbà, tant als municipis sota els quals hi ha l'aqüífer de la Mancoumitat de la Costa Brava Centre, inclòs Palafrugell Begur. La qualitat de les seves aigües es veu amenaçada per la intensa activitat agrícola que hi ha a la superfície, fet que afavoreix l'escolament d'agroquímics i pesticides.
A continuació es troben els aqüífers al·luvials de la Baixa Costa Brava, situats entre Palafrugell i Lloret de Mar i una extensió de 41 quilòmetres quadrats. El fenomen de la intrusió salina, juntament amb l'abocament d'aigües procedents de tractaments secundaris de les estacions depuradores, es tradueixen en concentracions elevades de substàncies com l'amoni, nitrats, clorurs, sulfats i metalls que amenacen la qualitat química de les aigües.
Finalment, el darrer és l'aqüífer fluvial de la Baixa Tordera i el delta, de 21 quilòmetres quarats. La pràctica totalitat del volum d'aigua n'és extreta: es tracta de 37 hectòmetres cúbics anuals que es destinen, en un 70%, al subministrament d'aigua potable. Els valors puntualment alts de clorur i conductivitat posen de manifest el risc d'intrusió salina.
El Maresme tindrà ajudes anuals per recuperar el litoral
Ràdio Palafolls 20/4/09
El retard que acumula al Maresme la reparació de les passejades marítimes afectades pels temporals, així com l’imparable procés de pèrdua de sorra a les platges, genera una gran incertesa entre els alcaldes de les poblacions del litoral sobre tot del sud de la comarca, temorosos dels efectes negatius que la situació pot desencadenar davant la proximitat de la temporada estival.
El proper dia 21 el ministeri de Medi Ambient ha covocat els representants municipals a Mataró per donar-los a conèixer les fórmules de regeneració que s’imposaran com a mínim una vegada a l’any a partir de l’actual.
Durant la pròxima reunió, els alcaldes de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Premià de Mar i el Masnou esperen conèixer l’estudi sobre la dinàmica de les platges del Maresme. En aquest sentit, l’alcalde de Cabrera, Jaume Borras, va desvelar que els tècnics estatals “no són partidaris de construir espigons submergits” perpendiculars a la riba, una fórmula que s’estava estudiant per impedir el retrocés de la sorra, a causa de l’”elevat cost econòmic d’aquest sistema”.
El recurs que, segons Borràs, sembla ser el menys costós per poder garantir l’estabilitat de les platges és el transvasament anual de sorra des de les zones que n’acostumen a tenir més volum.
diumenge, 19 d’abril del 2009
Guineu (Vulpes vulpes) a Sant Pere del Riu (Tordera) 19/4/09. Jose Moreno
Imatge captada per Jose Moreno d’una guineu (Vulpes vulpes) a Sant Pere del Riu (Tordera).
Àguila marcenca (Circaetus gallicus) a Riells i Viabrea 19/4/09
Avui en David Caballé ha vist una àguila marcenca (Circaetus gallicus) sobre Riells i Viabrea.