Aquesta tarda s’han deixat veure un mínim de 2 inseparables de Fischer (Agapornis fischeri) al nucli urbà de Tordera i almenys 2 més sense identificar (Agapornis sp.).
No són els primers que es veuen per la zona...
Inseparable (Agapornis sp.) al centre urbà de Tordera 17/7/09
Agapornis de Namíbia (Agapornis roseicollis) a Santa Susanna 6/3/09. David Caballé
... però dona la sensació de que cada vegada són més comuns i fàcils de veure (no només aquí, també a altres zones de Catalunya)...
Agapornis (Agapornis sp.) sobre El Palau (SAB)
La Natura a Sant Andreu de la Barca, 24/7/09
http://www.ornitho.cat/
Ens trobem davant l’au exòtica “de moda” que ara, amb l’inici de les vacances d’algunes famílies, comença a ser alliberada en grans quantitats.
dissabte, 8 d’agost del 2009
Estany de Cal Raba (Tordera) 6/8/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis) juvenils
2 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis) juvenils
2 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Mussol banyut (Asio otus) a Riells i Viabrea 4/8/09. David Caballé
En David Caballé observa un mussol banyut (Asio otus) aquest dimarts passat a Riells i Viabrea.
Algunes notícies més per llegir 6 i 8/8/09...
L'ACA adjudica per 3 milions d'euros el tractament terciari de la depuradora de l'Alt Maresme
Diari Maresme 6/8/09
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha adjudicat per 3 milions d'euros la construcció del tractament terciari de la futura depuradora de l'Alt Maresme a Copisa, la mateixa empresa que construeix actualment la planta.
Licitació
L'ACA va anunciar el passat mes de febrer, a Pineda, que obriria un procés de licitació del projecte de redacció del tractament terciari de l'estació. Cal recordar que el projecte inicial només preveia l'aprofitament del 10% de l'aigua tratada i la pèrdua, per tant, del 90% restant. Aquella informació, que es va conèixer públicament durant el darrer episodi de sequera a Catalunya de l'any 2008, va generar una polèmica social i política que finalment va acabar amb aquest nou replantejament. Així, el nou projecte preveurà també la construcció d'una canonada per recarregar els aqüífers de la Tordera.
Alt Maresme
Les obres de construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) Maresme Nord van començar el mes de maig de 2008 i els municipis maresmencs que es beneficiaran de la seva construcció són Calella, Santa Susanna, Malgrat, Palafolls i Pineda de Mar.
Una empresa vol implantar-se a Malgrat de Mar per comercialitzar aigua de mar
Malgrat Confidencial 6/8/09
Marevendis s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Malgrat de Mar per comunicar la seva intenció d’ubicar les seves instal·lacions al municipi si així ho vol el consistori. Es tracta d’un grup amb domicili social a Barcelona que està treballant en un projecte d’aprofitament de l’aigua de mar per a usos en el sector de l’alimentació i el consum domèstic. Marevendis considera que Malgrat de Mar pot ser un bon punt per a captar l’aigua i fer-li les transformacions pertinents. Argumenta que l’activitat generaria llocs de feina directes i indirectes i que s’ocuparien persones amb algun tipus de discapacitat. El grup qualifica el projecte d’"iniciativa mundial".
És sabut que cada cop són més els usos que es dóna a l’aigua marina. A l’estat hi ha empreses que en capten, la tracten, envasen i comercialitzen. Degut a la seva riquesa en minerals i oligoelements, un cop tractada es ven com a producte dietètic que permet suplir carències. També s’usa per alleugerir problemes otorrinolaringològics, per reforçar el sistema immunitari, eliminar toxines o facilitar la relaxació. A més, el seu particular sabor l’ha fet atractiva per alguns cuiners que l’han inclòs en els seus plats per potenciar el sabor d’alguns aliments o buscant contrastos.
Un altre aprofitament és dessalar-la per al consum humà tal i com fan les plantes dessaladores o proporcionar-la per omplir piscines substituint la dolça.
L’aigua en sí no es pot vendre. Ara bé, es pot comercialitzar el servei que s’ofereix, és a dir, la captació, tractament, envasat i distribució. Fins ara aquest negoci ha estat centrat en l’aigua dolça i la privatització dels seus brolladors. La seva escassetat, però, fa que es comenci a traslladar també a la de mar.
MC s’ha posat en contacte amb el representant de l’empresa. Àlex Eggert ha confirmat la intenció d’implantar-se a Malgrat de Mar, però no ha volgut revelar detalls ni concretar el projecte. Eggert assegura que l’Ajuntament i l’empresa es reuniran la setmana que ve.
L'Estat ja ha reposat la sorra al Maresme però les obres continuen compartint espai amb els banyistes
El Punt 8/8/09
.
La platja de Cabrera amb la sorra apilonada. Foto: ACN-J.P.
El Ministeri de Medi Ambient va confirmar ahir que havia finalitzat els treballs de regeneració de sorra de les platges del sud del Maresme afectades pels temporals del desembre de l'any passat. S'han fet en total actuacions al litoral d'Arenys de Mar, Cabrera, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou i Montgat, amb una aportació global de sorra de 499.500 m³. En els casos d'Arenys i Premià de Mar, la reposició ha estat considerada una actuació de manteniment, tot i que en el cas de Premià quedava clar des del principi que el ministeri no l'havia tingut en compte quan es va anunciar la regeneració de les platges. En tot cas, han estat gairebé dos mesos, en plena temporada d'estiu, en què les tovalloles dels banyistes han hagut de compartir espai amb la sorra abocada pels vaixells draga que la transportaven des dels ports del Balís del Masnou i d'Arenys de Mar. El pressupost d'execució de les obres, considerades d'emergència –en què no s'hi inclouen les aportacions de sorra de Premià i Arenys de Mar–, és d'11.598.623 euros.
Consolidar esculleres
Un cop recuperada la sorra gràcies, sobretot, a la insistència dels alcaldes de les localitats afectades, encara falta solucionar altres actuacions de solució de les destrosses ocasionades pels temporals. Es tracta, en bona part, de restaurar les esculleres, els talussos i els accessos a les platges de Cabrera, Vilassar de Mar i el Masnou, que en molts casos van desaparèixer. Les obres es troben en diferents estats d'execució. En el cas de Cabrera, el municipi més afectat, la sorra continua arraconada mentre s'espera que l'escullera estigui acabada i pugui ser redistribuïda. Des de l'Ajuntament es reclama des de fa temps la construcció d'un espigó, a l'alçada dels apartaments Costamar, que pugui resoldre definitivament el problema de la pèrdua de sorra.
Detinguda una estafadora a Barcelona que oferia animals exòtics per internet
El Punt 8/8/09
La Policía Nacional ha detingut una veïna de Barcelona que havia estafat 15.000 euros a través d'internet. La dona, vella coneguda de la policia, que ja l'ha arrestat set vegades per estafa, oferia tot tipus d'animals –des d'aus tropicals fins a guineus i gossos–, però després, una vegada les víctimes li pagaven la compra, desapareixia durant un temps de les pàgines web (o canviava el seu pseudònim) i no enviava l'animal al comprador.
Les investigacions contra aquesta dona es van iniciar a mitjans del mes de juliol, quan una de les víctimes va denunciar els fets a la comissaria de la Policía Nacional de Mataró, després de llegir en una de les pàgines d'anuncis un missatge d'un usuari que denunciava algunes estafes anteriors que havia comès la detinguda. Fins ara els agents han pogut relacionar la dona amb onze delictes d'estafa a l'Estat, però en podrien ser més.
Els investigadors han intervingut a la dona dues llibretes en què apareixen dades de les transaccions rebudes de les vendes, així com adreces i telèfons de clients. En els darrers dies els agents de la comissaria de Mataró han anat trucant a aquests contactes, però pot ser que alguns d'ells encara no hagin denunciat els fets.
Diari Maresme 6/8/09
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha adjudicat per 3 milions d'euros la construcció del tractament terciari de la futura depuradora de l'Alt Maresme a Copisa, la mateixa empresa que construeix actualment la planta.
Licitació
L'ACA va anunciar el passat mes de febrer, a Pineda, que obriria un procés de licitació del projecte de redacció del tractament terciari de l'estació. Cal recordar que el projecte inicial només preveia l'aprofitament del 10% de l'aigua tratada i la pèrdua, per tant, del 90% restant. Aquella informació, que es va conèixer públicament durant el darrer episodi de sequera a Catalunya de l'any 2008, va generar una polèmica social i política que finalment va acabar amb aquest nou replantejament. Així, el nou projecte preveurà també la construcció d'una canonada per recarregar els aqüífers de la Tordera.
Alt Maresme
Les obres de construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) Maresme Nord van començar el mes de maig de 2008 i els municipis maresmencs que es beneficiaran de la seva construcció són Calella, Santa Susanna, Malgrat, Palafolls i Pineda de Mar.
Una empresa vol implantar-se a Malgrat de Mar per comercialitzar aigua de mar
Malgrat Confidencial 6/8/09
Marevendis s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Malgrat de Mar per comunicar la seva intenció d’ubicar les seves instal·lacions al municipi si així ho vol el consistori. Es tracta d’un grup amb domicili social a Barcelona que està treballant en un projecte d’aprofitament de l’aigua de mar per a usos en el sector de l’alimentació i el consum domèstic. Marevendis considera que Malgrat de Mar pot ser un bon punt per a captar l’aigua i fer-li les transformacions pertinents. Argumenta que l’activitat generaria llocs de feina directes i indirectes i que s’ocuparien persones amb algun tipus de discapacitat. El grup qualifica el projecte d’"iniciativa mundial".
És sabut que cada cop són més els usos que es dóna a l’aigua marina. A l’estat hi ha empreses que en capten, la tracten, envasen i comercialitzen. Degut a la seva riquesa en minerals i oligoelements, un cop tractada es ven com a producte dietètic que permet suplir carències. També s’usa per alleugerir problemes otorrinolaringològics, per reforçar el sistema immunitari, eliminar toxines o facilitar la relaxació. A més, el seu particular sabor l’ha fet atractiva per alguns cuiners que l’han inclòs en els seus plats per potenciar el sabor d’alguns aliments o buscant contrastos.
Un altre aprofitament és dessalar-la per al consum humà tal i com fan les plantes dessaladores o proporcionar-la per omplir piscines substituint la dolça.
L’aigua en sí no es pot vendre. Ara bé, es pot comercialitzar el servei que s’ofereix, és a dir, la captació, tractament, envasat i distribució. Fins ara aquest negoci ha estat centrat en l’aigua dolça i la privatització dels seus brolladors. La seva escassetat, però, fa que es comenci a traslladar també a la de mar.
MC s’ha posat en contacte amb el representant de l’empresa. Àlex Eggert ha confirmat la intenció d’implantar-se a Malgrat de Mar, però no ha volgut revelar detalls ni concretar el projecte. Eggert assegura que l’Ajuntament i l’empresa es reuniran la setmana que ve.
L'Estat ja ha reposat la sorra al Maresme però les obres continuen compartint espai amb els banyistes
El Punt 8/8/09
.
La platja de Cabrera amb la sorra apilonada. Foto: ACN-J.P.El Ministeri de Medi Ambient va confirmar ahir que havia finalitzat els treballs de regeneració de sorra de les platges del sud del Maresme afectades pels temporals del desembre de l'any passat. S'han fet en total actuacions al litoral d'Arenys de Mar, Cabrera, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou i Montgat, amb una aportació global de sorra de 499.500 m³. En els casos d'Arenys i Premià de Mar, la reposició ha estat considerada una actuació de manteniment, tot i que en el cas de Premià quedava clar des del principi que el ministeri no l'havia tingut en compte quan es va anunciar la regeneració de les platges. En tot cas, han estat gairebé dos mesos, en plena temporada d'estiu, en què les tovalloles dels banyistes han hagut de compartir espai amb la sorra abocada pels vaixells draga que la transportaven des dels ports del Balís del Masnou i d'Arenys de Mar. El pressupost d'execució de les obres, considerades d'emergència –en què no s'hi inclouen les aportacions de sorra de Premià i Arenys de Mar–, és d'11.598.623 euros.
Consolidar esculleres
Un cop recuperada la sorra gràcies, sobretot, a la insistència dels alcaldes de les localitats afectades, encara falta solucionar altres actuacions de solució de les destrosses ocasionades pels temporals. Es tracta, en bona part, de restaurar les esculleres, els talussos i els accessos a les platges de Cabrera, Vilassar de Mar i el Masnou, que en molts casos van desaparèixer. Les obres es troben en diferents estats d'execució. En el cas de Cabrera, el municipi més afectat, la sorra continua arraconada mentre s'espera que l'escullera estigui acabada i pugui ser redistribuïda. Des de l'Ajuntament es reclama des de fa temps la construcció d'un espigó, a l'alçada dels apartaments Costamar, que pugui resoldre definitivament el problema de la pèrdua de sorra.
Detinguda una estafadora a Barcelona que oferia animals exòtics per internet
El Punt 8/8/09
La Policía Nacional ha detingut una veïna de Barcelona que havia estafat 15.000 euros a través d'internet. La dona, vella coneguda de la policia, que ja l'ha arrestat set vegades per estafa, oferia tot tipus d'animals –des d'aus tropicals fins a guineus i gossos–, però després, una vegada les víctimes li pagaven la compra, desapareixia durant un temps de les pàgines web (o canviava el seu pseudònim) i no enviava l'animal al comprador.
Les investigacions contra aquesta dona es van iniciar a mitjans del mes de juliol, quan una de les víctimes va denunciar els fets a la comissaria de la Policía Nacional de Mataró, després de llegir en una de les pàgines d'anuncis un missatge d'un usuari que denunciava algunes estafes anteriors que havia comès la detinguda. Fins ara els agents han pogut relacionar la dona amb onze delictes d'estafa a l'Estat, però en podrien ser més.
Els investigadors han intervingut a la dona dues llibretes en què apareixen dades de les transaccions rebudes de les vendes, així com adreces i telèfons de clients. En els darrers dies els agents de la comissaria de Mataró han anat trucant a aquests contactes, però pot ser que alguns d'ells encara no hagin denunciat els fets.
dimecres, 5 d’agost del 2009
Llacuna del Life de l’illa del riu (Tordera) 5/8/09. David Caballé
Observacions i fotografia de David Caballé...
3 valones (Tringa glareola)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
1 xivita (Tringa ochropus)
6 gavines vulgars (Larus ridibundus)
3 cueretes grogues (Motacilla flava)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
>10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 balquer (Acrocephalus arundinaceus)
3 valones (Tringa glareola)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
1 xivita (Tringa ochropus)
6 gavines vulgars (Larus ridibundus)
3 cueretes grogues (Motacilla flava)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
>10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 balquer (Acrocephalus arundinaceus)
.
valona (Tringa glareola)...
.valona (Tringa glareola)...
Riu Tordera a Sant Cebrià de Fogars de la Selva 5/8/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
9 xivitones (Actitis hypoleuca)
9 xivitones (Actitis hypoleuca)
Riu Tordera entre els plans de Can Simó i de Can Gelmar (Fogars de la Selva) 5/8/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
34 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
14 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 agrons rojos (Ardea purpurea)
9 corriols petits (Charadrius dubius)
9 xivites (Tringa ochropus)
1 xivitona (Actitis hypoleuca)
4 blauets (Alcedo atthis)
4 aligots comuns (Buteo buteo)
3 puputs (Upupa epops)
>20 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
34 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
14 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 agrons rojos (Ardea purpurea)
9 corriols petits (Charadrius dubius)
9 xivites (Tringa ochropus)
1 xivitona (Actitis hypoleuca)
4 blauets (Alcedo atthis)
4 aligots comuns (Buteo buteo)
3 puputs (Upupa epops)
>20 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JULIOL 2009. Servei Meteorològic de Catalunya
Ho trobareu aquí...
AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JULIOL 2009. pdf
Termomètricament el mes ha resultat càlid a gran part de Catalunya, a excepció del quadrant nord-est del país, el delta de l’Ebre, i a punts del Prepirineu i del Prelitoral on el mes ha estat normal o fred. Pel que fa a les precipitacions, el juliol ha estat marcat per
l’elevada irregularitat en la distribució de la precipitació. El mes ha estat normal o plujós a una àmplia zona que abasta la part central del país, arribant a ser molt plujós al tram final del riu Llobregat, al nord de la comarca d’Osona i a punts de la depressió Central. En canvi ha estat molt sec a gran part de la costa Brava i del Garraf, al nord de la comarca del Pallars Sobirà i a punts de la depressió de l’Ebre.
A la baixa Tordera, amb una temperatura mitjana mensual de més de 22ºC, el mes ha estat càlid amb 0.5ºC per sobre de la mitjana climàtica. I amb una precipitació acumulada en tot el mes de menys de 10mm, o menys de 5mm cap a la costa, ha estat molt sec ja que representa menys del 30% respecte a la mitjana climàtica mensual.
AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JULIOL 2009. pdf
Termomètricament el mes ha resultat càlid a gran part de Catalunya, a excepció del quadrant nord-est del país, el delta de l’Ebre, i a punts del Prepirineu i del Prelitoral on el mes ha estat normal o fred. Pel que fa a les precipitacions, el juliol ha estat marcat per
l’elevada irregularitat en la distribució de la precipitació. El mes ha estat normal o plujós a una àmplia zona que abasta la part central del país, arribant a ser molt plujós al tram final del riu Llobregat, al nord de la comarca d’Osona i a punts de la depressió Central. En canvi ha estat molt sec a gran part de la costa Brava i del Garraf, al nord de la comarca del Pallars Sobirà i a punts de la depressió de l’Ebre.
A la baixa Tordera, amb una temperatura mitjana mensual de més de 22ºC, el mes ha estat càlid amb 0.5ºC per sobre de la mitjana climàtica. I amb una precipitació acumulada en tot el mes de menys de 10mm, o menys de 5mm cap a la costa, ha estat molt sec ja que representa menys del 30% respecte a la mitjana climàtica mensual.
Algunes notícies més per llegir 4 i 5/8/09...
Traslladen, des de començaments d'any, 200 animals protegits del Maresme a centres de recuperació
Diari Maresme 5/8/09
Els agents del cos d'Agents Rurals han traslladat, des de començaments d'any, un total de 198 animals autòctons protegits del Maresme als quatre centres de recuperació que hi ha a Catalunya. A nivell català, un total de 2.217 animals han estat enviats als centres, la majoria ocells.
.
Època de cria
El període de màxima activitat va del maig al setembre, i coincideix amb l'època de cria i nidificació de les espècies. Entre els animals més recollits hi ha els falciots, les orenetes, els ballesters, les merles, les gralles, els xoriguers, els pardals, els mussols, les tortugues, els esquirols i els ratpenats.
Protocol
Els agents se'ls enduen després d'activar-se el protocol de recollida, alertats per persones que han trobat un animal ferit. Les comarques on es reben més avisos són les del voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona, concretament s'han rebut 198 avisos al Maresme, 361 al Barcelonès, 202 al Vallès Occidental i 179 al Baix Llobregat.
Insecticides naturals
Dues terceres parts dels animals recollits són ocells insectívors. Alguns han caigut del niu. D'altres, se n'han quedat sense a causa de conductes incíviques o d'obres efectuades a façanes. En aquest sentit, el cos d'Agents Rurals demana respectar els nius, i recorda que els ocells que viuen entre nosaltres, en zones urbanes, són el millor insecticida natural que hi ha. Molts d'aquests ocells capturen diàriament entre 4.000 i 5.000 insectes, quantitat equivalent a la meitat del seu pes.
Trasllat als centres
Els agents traslladen els exemplars ferits o desvalguts a un centre de recuperació, on els guareixen. Allà s'intenta la seva recuperació clínica i l'aclimatació a la vida lliure perquè puguin tornar a la natura amb garanties de supervivència. Els quatre centres de recuperació de fauna salvatge, que depenen del Departament de Medi Ambient i Habitatge, són el de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental): el de Vallcalent, a Lleida (Segrià); el del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), i el del Parc Natural del Delta de l’Ebre, a Deltebre (Baix Ebre).
ERC, a l'oposició, proposa habilitar una part de la platja perquè sigui nudista
El Punt 4/8/09
El principal grup de l'oposició a l'Ajuntament de Malgrat, ERC, demana en una moció que s'habiliti una part de la platja del municipi perquè s'hi pugui practicar el nudisme. Segons es defensa en el text que es debatrà en el proper ple, el nudisme es pot considerar com una pràctica «tolerable i respectable». En aquest sentit, el fet que Malgrat sigui un municipi turístic on es programen activitats i usos pel gaudi dels visitants i que tingui una platja de 4,5 quilòmetres fa viable «habilitar una zona degudament senyalitzada on poder practicar el nudisme». ERC recorda que en l'ordenança de civisme local es prohibeix el nudisme «fora de les zones autoritzades», però fins ara no se n'ha adequat cap.
Diari Maresme 5/8/09
Els agents del cos d'Agents Rurals han traslladat, des de començaments d'any, un total de 198 animals autòctons protegits del Maresme als quatre centres de recuperació que hi ha a Catalunya. A nivell català, un total de 2.217 animals han estat enviats als centres, la majoria ocells.
.
Època de cria
El període de màxima activitat va del maig al setembre, i coincideix amb l'època de cria i nidificació de les espècies. Entre els animals més recollits hi ha els falciots, les orenetes, els ballesters, les merles, les gralles, els xoriguers, els pardals, els mussols, les tortugues, els esquirols i els ratpenats.
Protocol
Els agents se'ls enduen després d'activar-se el protocol de recollida, alertats per persones que han trobat un animal ferit. Les comarques on es reben més avisos són les del voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona, concretament s'han rebut 198 avisos al Maresme, 361 al Barcelonès, 202 al Vallès Occidental i 179 al Baix Llobregat.
Insecticides naturals
Dues terceres parts dels animals recollits són ocells insectívors. Alguns han caigut del niu. D'altres, se n'han quedat sense a causa de conductes incíviques o d'obres efectuades a façanes. En aquest sentit, el cos d'Agents Rurals demana respectar els nius, i recorda que els ocells que viuen entre nosaltres, en zones urbanes, són el millor insecticida natural que hi ha. Molts d'aquests ocells capturen diàriament entre 4.000 i 5.000 insectes, quantitat equivalent a la meitat del seu pes.
Trasllat als centres
Els agents traslladen els exemplars ferits o desvalguts a un centre de recuperació, on els guareixen. Allà s'intenta la seva recuperació clínica i l'aclimatació a la vida lliure perquè puguin tornar a la natura amb garanties de supervivència. Els quatre centres de recuperació de fauna salvatge, que depenen del Departament de Medi Ambient i Habitatge, són el de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental): el de Vallcalent, a Lleida (Segrià); el del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), i el del Parc Natural del Delta de l’Ebre, a Deltebre (Baix Ebre).
ERC, a l'oposició, proposa habilitar una part de la platja perquè sigui nudista
El Punt 4/8/09
El principal grup de l'oposició a l'Ajuntament de Malgrat, ERC, demana en una moció que s'habiliti una part de la platja del municipi perquè s'hi pugui practicar el nudisme. Segons es defensa en el text que es debatrà en el proper ple, el nudisme es pot considerar com una pràctica «tolerable i respectable». En aquest sentit, el fet que Malgrat sigui un municipi turístic on es programen activitats i usos pel gaudi dels visitants i que tingui una platja de 4,5 quilòmetres fa viable «habilitar una zona degudament senyalitzada on poder practicar el nudisme». ERC recorda que en l'ordenança de civisme local es prohibeix el nudisme «fora de les zones autoritzades», però fins ara no se n'ha adequat cap.
dimarts, 4 d’agost del 2009
Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata) i altres a la desembocadura del riu Tordera 2/8/09. David Caballé
Aquest diumenge en David Caballé ha vist 1 tallarol trencamates (Sylvia conspicillata) jove o femella a la desembocadura del riu Tordera, primera observació de l'espècie a la Baixa Tordera.
També...
3 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
4 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 rascló (Rallus aquaticus)
5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 corriols petits (Charadrius dubius), 1 adult i 1 poll
1 gavina capnegra (Larus melanocephalus) de 1er estiu
16 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 gavina corsa (Larus audouinii)
uns 170 gavians argentats (Larus michahellis), un amb anella vermella 850K
1 mussol comú (Athene noctua)
2 puputs (Upupa epops)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
>50 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
.
... i paraules textuals d’en David... moltíssima gent pescant a la llacuna litoral, molts gossos corrent per dintre del canyissar i llacuna, i gràcies...
.
També...
3 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
4 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 rascló (Rallus aquaticus)
5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 corriols petits (Charadrius dubius), 1 adult i 1 poll
1 gavina capnegra (Larus melanocephalus) de 1er estiu
16 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 gavina corsa (Larus audouinii)
uns 170 gavians argentats (Larus michahellis), un amb anella vermella 850K
1 mussol comú (Athene noctua)
2 puputs (Upupa epops)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
>50 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
.
poll de corriol petit (Charadrius dubius)...
.... i paraules textuals d’en David... moltíssima gent pescant a la llacuna litoral, molts gossos corrent per dintre del canyissar i llacuna, i gràcies...
.
Gravera de Palafolls i riera de Vallmanya (Tordera) 4/8/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
1 xivita (Tringa ochropus)
2 corriols petit (Charadrius dubius)
1 tallarol gros (Sylvia borin) a la riera de Vallmanya, primera observació postnupcial.
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 xivita (Tringa ochropus)
2 corriols petit (Charadrius dubius)
1 tallarol gros (Sylvia borin) a la riera de Vallmanya, primera observació postnupcial.
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Les Llobateres (Sant Celoni) 4/8/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca)
3 Martinets blancs (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca)
3 Martinets blancs (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
Llacuna del Life de l’illa del riu (Tordera) 3/8/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
39 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
4 valones (Tringa glareola)
2 xivites (Tringa ochropus)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
2 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 blauet (Alcedo atthis)
2 puputs (Upupa epops)
1 tord comú (Turdus philomelos)
39 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
4 valones (Tringa glareola)
2 xivites (Tringa ochropus)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
2 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 blauet (Alcedo atthis)
2 puputs (Upupa epops)
1 tord comú (Turdus philomelos)
Riu Tordera a Sant Cebrià de Fogars de la Selva 3/8/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
1 agró roig (Ardea purpurea)
5 aligots comuns (Buteo buteo)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 agró roig (Ardea purpurea)
5 aligots comuns (Buteo buteo)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Urbanització Parc dels Prínceps I (Fogars de la Selva) 3/8/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
1 milà negre (Milvus migrans)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nissus)
>5 ballesters (Apus melba)
2 pica-soques blaus (Sitta europaea)
papamosques gris (Muscicapa striata)
1 milà negre (Milvus migrans)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nissus)
>5 ballesters (Apus melba)
2 pica-soques blaus (Sitta europaea)
papamosques gris (Muscicapa striata)
Pas intens de ballesters (Apus melba). David Caballé
En David Caballé comenta que hi ha un pas intens de ballesters (Apus melba) per Breda, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric, Fogars de la Selva,...
Les Llobateres (Sant Celoni) 31/7/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
1 martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
2 xivites (Tringa ochropus)
2 xivitones (Actitis hypoleuca)
2 picots garser petits (Dendrocopos minor)
1 mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
1 martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
2 xivites (Tringa ochropus)
2 xivitones (Actitis hypoleuca)
2 picots garser petits (Dendrocopos minor)
1 mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Pla de la Verneda (Sant Celoni) 28 i 29/7/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
Dimarts 28/7/09...
1 aligot vesper (Pernis apivorus)
4 puputs (Upupa epops)
5 cotolius (Lullula arborea)
1 capsigrany (Lanius senator)
Dimecres 29/7/09, riu avall...
1 milà negre (Milvus migrans)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
Dimarts 28/7/09...
1 aligot vesper (Pernis apivorus)
4 puputs (Upupa epops)
5 cotolius (Lullula arborea)
1 capsigrany (Lanius senator)
Dimecres 29/7/09, riu avall...
1 milà negre (Milvus migrans)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
Sobre les dragues per a regenerar les platges 4/8/09... Platja de s'Abanell de Blanes, capítol 36.478, o més...
S´Abanell es regenera
Diari de Girona 4/8/09
La regeneració de la platja blanenca en plena temporada es fa per parts perquè els turistes puguin aprofitar la resta de l´espai
Una imatge dels treballs d'aportació de sorra ahir a primera hora de la tarda a s'Abanell. Foto: MANEL LLADÓ.
Els treballs d'aportació dels 250.000 metres cúbics de sorra per regenerar la platja de s'Abanell de Blanes, afectada per les llevantades de l'hivern passat, han començat aquest cap de setmana i ahir van agafar embranzida. El vaixell draga encarregat d'extreure la sorra de davant la costa d'Arenys de Mar (Maresme) i abocar-la a la platja de s'Abanell farà aquesta setmana entre quatre i cinc viatges diaris. Aquests treballs serviran per regenerar uns 700 metres de platja, actuació que es farà per trams de 150 metres per molestar al mínim els banyistes. L'aportació ha començat per la zona amb menys sorra, al costat de sa Palomera.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), va informar ahir que la draga encarregada d'aportar la sorra va arribar divendres a la nit i que el cap de setmana ja va començar a treballar. Trias i el regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), van ser ahir al matí a la zona de s'Abanell observant de prop els treballs de recuperació de la platja. La draga, procedent del nord d'Europa, agafa la sorra de davant de la costa d'Arenys de Mar i després l'aboca a s'Abanell. Cada viatge dura aproximadament quatre hores, i pot transportar cada vegada uns 8.000 metres cúbics de sorra. Una excavadora és l'encarregada de redistribuir la sorra que deixa el vaixell a tot el sector de la platja. Aquests treballs han començat de moment a la zona més propera a sa Palomera, i no s'ha donat un termini per a la seva finalització, ja que depèn de diversos factors, com ara les condicions meteorològiques o que la draga pugui treballar tots aquests dies al cent per cent. «La durada exacta dels treballs no la sabem exactament, es calcula que serà de dues a tres setmanes, a tot estirar», va afirmar Lillo. El regidor de Medi Ambient va explicar com funciona el procés: «Quan el vaixell draga troba un banc de sorra adequat davant la costa d'Arenys de Mar, va xuclant en moviment fins a un màxim d'un a tres metres de profunditat.» Lillo va destacar que d'aquesta manera «no es repetirà el famós forat que altres dragues varen deixar a la badia de Blanes i al delta de la Tordera» fa uns anys, fet que molts consideren com el detonador principal del desastre de s'Abanell de gairebé cada hivern.
En total es regeneraran uns 700 metres de platja. Per realitzar aquesta acció, es tanca al públic la zona de treball en trams de 150 metres de platja per evitar incidents.
Per la seva banda, l'alcalde va assenyalar que l'arribada de la sorra era «un moment esperat i benvingut». «Ens hauria agradat tenir-la una mica abans, però considerem positiu que el Ministeri de Medi Ambient hagi complert finalment la seva paraula», va puntualitzar Trias. L'alcalde va afirmar que la sorra ajudarà «en diferents aspectes», però «principalment a millorar i potenciar el sector turístic de la població».
250.000 m³ de sorra s'aportaran a la platja de s'Abanell, xifra superior a la de l'any passat, quan se n'hi van dur 160.000 metres cúbics. Amb aquesta sorra es regeneraran 700 metres de platja. Per fer aquesta operació s'aniran tancant trams d'uns 150 metres successivament, per tractar de molestar al mínim els banyistes. El vaixell draga encarregat de cercar la sorra a Arenys de Mar pot transportar en cada viatge uns 8.000 metres cúbics de sorra, i entre aportació i aportació necessita un xic més de quatre hores per anar a recollir la sorra mar endins i tornar per abocar-la a la platja.
Culpes repartides
El portaveu del grup municipal d'EUiA-ICV a l'Ajuntament de Blanes, Joan Salmerón, va afirmar ahir que la tardança amb què s'està fent l'aportació de sorra és per una actuació «lamentable de totes les parts, des del ministeri fins a l'Ajuntament». «El fet que arribi a l'agost és lamentable, la temporada ja està llençada», va denunciar. «Entenc la gent del sector de l'hostaleria que pensen que és millor tard que mai», va dir, alhora que remarcava que «davant del turisme estem donant una imatge estranya».
La regidora d'Esquerra, Conxita Boldú, que dóna suport al govern tripartit (CiU, PDB i PP) des de fora, va atribuir les culpes del retard al govern espanyol. «Aquí el ministeri s'ha adormit», va denunciar Boldú, que va explicar que el consistori «havia iniciat els tràmits per fer l'aportació molt aviat».
Hotelers: «És millor tard que mai»
El president del Gremi d'Hostaleria de Blanes, Enric Porta, va considerar ahir que la sorra «arriba molt tard» i en un moment que «no és el millor», però de tota manera va admetre «que és millor tard que mai».
Enric Porta va denunciar que han passat mig estiu «mancats de sorra», i que tenia constància que hi ha hagut gent que fins i tot «s'ha barallat pel lloc». «La gent cerca sol, platja i bon preu, però aquí no hi cabien perquè no hi havia sorra», va assenyalar. El president del gremi reconeix que aquesta situació ha causat perjudicis als hotelers i als càmpings, ja que va assenyalar que molta gent en veure que no hi havia sorra anava a altres llocs o deia que no tornaria.
A l'hora de repartir culpes per aquest retard en l'aportació de sorra, Porta va seu caut. «L'Ajuntament era dels primers interessats a voler la sorra», va afirmar, i hi va afegir que «hi ha hagut més problemes per part del ministeri». «L'Ajuntament ha fet els seus deures», va concloure.
Porta també va assenyalar com a resultat positiu d'aquesta tardana aportació que amb vista a l'hivern la platja de s'Abanell estarà més protegida de les llevantades.
Diari de Girona 4/8/09
La regeneració de la platja blanenca en plena temporada es fa per parts perquè els turistes puguin aprofitar la resta de l´espai
Curiosos seguint les obres i banyistes a la part oberta de la platja. carles colomer
JORDI BATALLER-ACN/DDG
La platja de s'Abanell de Blanes, una de les més afectades del litoral català per la llevantada de Sant Esteve, ha començat a recuperar aquest dilluns la sorra. La draga encarregada de reomplir la platja ha començat a bombar part dels 250.000 metres cúbics de sorra previstos a la zona de la roca de sa Palomera, la més propera al centre de la població, davant l'atenta mirada de curiosos i turistes.
Segons el regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo, els treballs es faran en trams de 150 metres per tal de no entorpir la temporada turística i així permetre que la gent es pugui banyar en d'altres indrets de s'Abanell, que té una llargada de més d'un quilòmetre."La durada exacta dels treballs no la sabem exactament. Es calcula que de dues a tres setmanes, a tot estirar", va continuar Lillo. "Tot depèn de si hi ha alguna avaria tècnica o si el mar ho permet i no patim cap dia de temporal. Si l'aigua es manté en calma, la barca no pararà de posar sorra durant les 24 hores del dia", va assenyalar el regidor de Medi Ambient de Blanes. En aquesta ocasió, la sorra s'extreu de la zona d'Arenys de Mar, a uns 20 quilòmetres en direcció sud, i la draga tarda una mitjana de quatre hores per anar fins allà, recollir els prop de 8.000 metres cúbics de capacitat i tornar a Blanes per abocar l'arena a s'Abanell. "Tècnicament, el sistema que es fa servir no es considera una extracció, és menys agressiu", va comentar Lillo.
"Quan troba un banc de sorra adequat davant la costa d'Arenys de Mar, la draga la va xuclant en moviment fins a un màxim d'un a tres metres de profunditat. Així no es repetirà el famós forat que altres dragues varen deixar a la badia de Blanes i al delta de la Tordera", va assegurar el regidor de Medi Ambient de Blanes, que considera que aquesta aportació extra de 250.000 metres cúbics de sorra seran "suficients" per aguantar aquest hivern.
"Si no tenim un temporal excepcional com el de Sant Esteve jo crec que la sorra hauria d'aguantar fins que s'iniciï el projecte definitiu del nou passeig marítim de s'Abanell", va assenyalar Lillo. Segons les últimes previsions, el projecte s'ha de licitar al setembre i les obres haurien de començar l'any 2010.
"L'arribada de la sorra de s'Abanell és un moment esperat i benvingut", va comentar per la seva banda l'alcalde de Blanes, Josep Trias. "Ens hauria agradat tenir-la una mica abans però considerem positiu que el Ministeri de Medi Ambient hagi complert finalment amb la seva paraula", va puntualitzar Trias, que confirmava que amb l'arribada dels 250.000 metres cúbics de sorra es podrà recuperar una platja de vital importància per al municipi. "Ens ajudarà en diferents aspectes però principalment a millorar i potenciar el sector turístic de la població. De fet, el sector de l'hostaleria, restauració i càmpings ha avalat l'arribada de més sorra per a s'Abanell tot i coincidir en època estival", va finalitzar el batlle de Blanes.
El 80% dels gironins no troba bé les obres de s'Abanell
Diari de Girona 4/8/09
El 80% dels lectors de diaridegirona.cat ha considerat inadequat l'inici de les obres a ple estiu
DDG A la pregunta: Considera adequat la regeneració de s'Abanell en plena temporada? en referència a la platga de Blanes. El 80 % dels lectors de la vesió digital del Diari de Girona han contestat que no, ja que no és el moment més adequat per les molèsties que causa als usuàris de les platges, mentre que el 15% dels lectors si que ho han considerat oportú, ja que al seu criteri allò important és arreglar la platja com més aviat millor. Només un 5% ha manifestat no saber que opinar (Ns/Nc).
Consulti les enquestes de diaridegirona.cat...
Creu adequat regenerar S´Abanell en plena temporada estival?
...........................................
La sorra per regenerar la platja de s'Abanell de Blanes arriba a mig estiu
El Punt 4/8/09
L'aportació de 250.000 m³ permetrà recuperar els propers dies 700 metres de la zona de bany
Una imatge dels treballs d'aportació de sorra ahir a primera hora de la tarda a s'Abanell. Foto: MANEL LLADÓ.Els treballs d'aportació dels 250.000 metres cúbics de sorra per regenerar la platja de s'Abanell de Blanes, afectada per les llevantades de l'hivern passat, han començat aquest cap de setmana i ahir van agafar embranzida. El vaixell draga encarregat d'extreure la sorra de davant la costa d'Arenys de Mar (Maresme) i abocar-la a la platja de s'Abanell farà aquesta setmana entre quatre i cinc viatges diaris. Aquests treballs serviran per regenerar uns 700 metres de platja, actuació que es farà per trams de 150 metres per molestar al mínim els banyistes. L'aportació ha començat per la zona amb menys sorra, al costat de sa Palomera.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), va informar ahir que la draga encarregada d'aportar la sorra va arribar divendres a la nit i que el cap de setmana ja va començar a treballar. Trias i el regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), van ser ahir al matí a la zona de s'Abanell observant de prop els treballs de recuperació de la platja. La draga, procedent del nord d'Europa, agafa la sorra de davant de la costa d'Arenys de Mar i després l'aboca a s'Abanell. Cada viatge dura aproximadament quatre hores, i pot transportar cada vegada uns 8.000 metres cúbics de sorra. Una excavadora és l'encarregada de redistribuir la sorra que deixa el vaixell a tot el sector de la platja. Aquests treballs han començat de moment a la zona més propera a sa Palomera, i no s'ha donat un termini per a la seva finalització, ja que depèn de diversos factors, com ara les condicions meteorològiques o que la draga pugui treballar tots aquests dies al cent per cent. «La durada exacta dels treballs no la sabem exactament, es calcula que serà de dues a tres setmanes, a tot estirar», va afirmar Lillo. El regidor de Medi Ambient va explicar com funciona el procés: «Quan el vaixell draga troba un banc de sorra adequat davant la costa d'Arenys de Mar, va xuclant en moviment fins a un màxim d'un a tres metres de profunditat.» Lillo va destacar que d'aquesta manera «no es repetirà el famós forat que altres dragues varen deixar a la badia de Blanes i al delta de la Tordera» fa uns anys, fet que molts consideren com el detonador principal del desastre de s'Abanell de gairebé cada hivern.
En total es regeneraran uns 700 metres de platja. Per realitzar aquesta acció, es tanca al públic la zona de treball en trams de 150 metres de platja per evitar incidents.
Per la seva banda, l'alcalde va assenyalar que l'arribada de la sorra era «un moment esperat i benvingut». «Ens hauria agradat tenir-la una mica abans, però considerem positiu que el Ministeri de Medi Ambient hagi complert finalment la seva paraula», va puntualitzar Trias. L'alcalde va afirmar que la sorra ajudarà «en diferents aspectes», però «principalment a millorar i potenciar el sector turístic de la població».
250.000 m³ de sorra s'aportaran a la platja de s'Abanell, xifra superior a la de l'any passat, quan se n'hi van dur 160.000 metres cúbics. Amb aquesta sorra es regeneraran 700 metres de platja. Per fer aquesta operació s'aniran tancant trams d'uns 150 metres successivament, per tractar de molestar al mínim els banyistes. El vaixell draga encarregat de cercar la sorra a Arenys de Mar pot transportar en cada viatge uns 8.000 metres cúbics de sorra, i entre aportació i aportació necessita un xic més de quatre hores per anar a recollir la sorra mar endins i tornar per abocar-la a la platja.
Culpes repartides
El portaveu del grup municipal d'EUiA-ICV a l'Ajuntament de Blanes, Joan Salmerón, va afirmar ahir que la tardança amb què s'està fent l'aportació de sorra és per una actuació «lamentable de totes les parts, des del ministeri fins a l'Ajuntament». «El fet que arribi a l'agost és lamentable, la temporada ja està llençada», va denunciar. «Entenc la gent del sector de l'hostaleria que pensen que és millor tard que mai», va dir, alhora que remarcava que «davant del turisme estem donant una imatge estranya».
La regidora d'Esquerra, Conxita Boldú, que dóna suport al govern tripartit (CiU, PDB i PP) des de fora, va atribuir les culpes del retard al govern espanyol. «Aquí el ministeri s'ha adormit», va denunciar Boldú, que va explicar que el consistori «havia iniciat els tràmits per fer l'aportació molt aviat».
Hotelers: «És millor tard que mai»
El president del Gremi d'Hostaleria de Blanes, Enric Porta, va considerar ahir que la sorra «arriba molt tard» i en un moment que «no és el millor», però de tota manera va admetre «que és millor tard que mai».
Enric Porta va denunciar que han passat mig estiu «mancats de sorra», i que tenia constància que hi ha hagut gent que fins i tot «s'ha barallat pel lloc». «La gent cerca sol, platja i bon preu, però aquí no hi cabien perquè no hi havia sorra», va assenyalar. El president del gremi reconeix que aquesta situació ha causat perjudicis als hotelers i als càmpings, ja que va assenyalar que molta gent en veure que no hi havia sorra anava a altres llocs o deia que no tornaria.
A l'hora de repartir culpes per aquest retard en l'aportació de sorra, Porta va seu caut. «L'Ajuntament era dels primers interessats a voler la sorra», va afirmar, i hi va afegir que «hi ha hagut més problemes per part del ministeri». «L'Ajuntament ha fet els seus deures», va concloure.
Porta també va assenyalar com a resultat positiu d'aquesta tardana aportació que amb vista a l'hivern la platja de s'Abanell estarà més protegida de les llevantades.
dilluns, 3 d’agost del 2009
Ànec blanc (Tadorna tadorna) a Tordera 3/8/09
Aquest vespre ha passat volant riu avall pel nucli urbà de Tordera un ànec blanc (Tadorna tadorna) jove en solitari.
També els nombrosos i habituals gavians argentats (Larus michahellis) i 2 martinets blancs (Egretta garzetta).
També els nombrosos i habituals gavians argentats (Larus michahellis) i 2 martinets blancs (Egretta garzetta).
Imatge d'un porc senglar (Sus scrofa) a l’illa del riu (Tordera) 2/8/09. Jose Moreno
Imatge captada per en Jose Moreno d’un porc senglar (Sus scrofa) a la llacuna del Life de l’illa del riu (Tordera) aquesta nit passada...
FOTODENÚNCIA 2/8/09... Obres del Camp de Tir de Tordera a Can Peira. Maria Jesús Caubilla
Fotografies de la Maria Jesús Caubilla de les obres que es realitzen a la zona de Can Peira (Tordera) per al nou Camp de Tir. Comenta la gran desforestació produïda a aquest espai ...
.
.
Algunes notícies més per llegir 3/8/09...
Comencen a portar sorra a la platja de s'Abanell
El Punt 3/8/09
Aquest cap de setmana han començat els treballs de regeneració de sorra de la platja de S'Abanell. Des de dissabte passat, un vaixell draga s'encarrega d'omplir de sorra el sector de la platja afectat pel temporal de Sant Esteve, que va comportar una pèrdua important de sorra en aquest indret.
La sorra amb la que s'omple la platja, s'extreu de la zona d'Arenys de Mar, i una excavadora és l'encarregada de redistribuir la sorra que deixa el vaixell a tot el sector de la platja.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU) i el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Celestino Lillo (PP), han estat aquest matí observant els treballs de regeneració. Ambdós han indicat que «finalment ha arribat la sorra», i que s'ha fet també amb el vistiplau del sector del turisme, ja que tot i estar en temporada de bany, era molt necessari que la platja recuperés el seu estat natural”. En aquest sentit, l'alcalde ha destacat el compliment, encara que més tard del previst per part del Ministeri, de la dotació de sorra a aquest sector. Un projecte treballat ja des de l'any passat des de diferents regidories de l'Ajuntament.
En total es regeneraran uns 700 metres de platja. Per a realitzar aquesta acció, es tanca al públic la zona de treball en trams de 150 metres de platja per evitar incidents.
Hostalric renova el programa de seguiment de la Tordera amb la Universitat Autònoma
L’Actualitat del Baix Montseny 3/8/09
L'Ajuntament d'Hostalric ha renovat per a aquest any el conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per al seguiment de l'estat socioecològic de la Conca de la Tordera. L'objectiu del conveni és desenvolupar treballs de seguiment i monitoratge d'indicadors de biodiversitat, hidrogeològics, fisicoquímics i de percepció social de l'ús de l'aigua a la conca i, específicament, a la riera d'Arbúcies. També es desenvolupen accions i activitats educatives i pedagògiques a partir d'un Programa d’Educació i Comunicació Ambiental.
El pressupost per a la realització dels treballs és de 3.000 euros que l'Ajuntament d'Hostalric aporta per al seu desenvolupament en la seva totalitat.
El Punt 3/8/09
Aquest cap de setmana han començat els treballs de regeneració de sorra de la platja de S'Abanell. Des de dissabte passat, un vaixell draga s'encarrega d'omplir de sorra el sector de la platja afectat pel temporal de Sant Esteve, que va comportar una pèrdua important de sorra en aquest indret.
La sorra amb la que s'omple la platja, s'extreu de la zona d'Arenys de Mar, i una excavadora és l'encarregada de redistribuir la sorra que deixa el vaixell a tot el sector de la platja.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU) i el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Celestino Lillo (PP), han estat aquest matí observant els treballs de regeneració. Ambdós han indicat que «finalment ha arribat la sorra», i que s'ha fet també amb el vistiplau del sector del turisme, ja que tot i estar en temporada de bany, era molt necessari que la platja recuperés el seu estat natural”. En aquest sentit, l'alcalde ha destacat el compliment, encara que més tard del previst per part del Ministeri, de la dotació de sorra a aquest sector. Un projecte treballat ja des de l'any passat des de diferents regidories de l'Ajuntament.
En total es regeneraran uns 700 metres de platja. Per a realitzar aquesta acció, es tanca al públic la zona de treball en trams de 150 metres de platja per evitar incidents.
Hostalric renova el programa de seguiment de la Tordera amb la Universitat Autònoma
L’Actualitat del Baix Montseny 3/8/09
L'Ajuntament d'Hostalric ha renovat per a aquest any el conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per al seguiment de l'estat socioecològic de la Conca de la Tordera. L'objectiu del conveni és desenvolupar treballs de seguiment i monitoratge d'indicadors de biodiversitat, hidrogeològics, fisicoquímics i de percepció social de l'ús de l'aigua a la conca i, específicament, a la riera d'Arbúcies. També es desenvolupen accions i activitats educatives i pedagògiques a partir d'un Programa d’Educació i Comunicació Ambiental.
El pressupost per a la realització dels treballs és de 3.000 euros que l'Ajuntament d'Hostalric aporta per al seu desenvolupament en la seva totalitat.
diumenge, 2 d’agost del 2009
Tortuga d’estany (Emys orbicularis) al riu Tordera al seu pas pel Pla d’en Marquès (Fogars de la Selva) 2/8/09
Desena captura d’una tortuga d’estany (Emys orbicularis) a la baixa Tordera durant l’estudi començat l’any passat, i primera al riu Tordera, aigües amunt del pont de l’autopista AP-7 entre Fogars de la Selva i Massanes.
Es tracta d’un mascle de 11.7 cms de closca i 295 grams de pes que ha estat marcat amb el núm. 3008.
També algunes tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
.
Es tracta d’un mascle de 11.7 cms de closca i 295 grams de pes que ha estat marcat amb el núm. 3008.
També algunes tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
.
Imatges d’aquest tram de riu...
.
També, com a més destacat...
2 agrons rojos (Ardea purpurea)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
mínim 2 blauets (Alcedo atthis)
2 cornelles (Corvus corone)
raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
1 picot verd (Picus viridis)
... entre altres.
I molt abundants els cap-grossos de granota verda (Pelophylax perezi).
Per Tordera al vespre. 1/8/09. Jose Moreno
Ahir al vespre pel municipi de Tordera amb en Jose Moreno, la Míriam i respectives famílies...
Xots (Otus scops) escoltats i caixa niu depredada
Mussols comuns (Athene noctua) i escoltats
Rastres d’òlibes (Tyto alba)
1 enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
rat-penats (sense identificar)
... com a més interessant.
També una serp verda (Malpolon monspessulanus)...
.
Xots (Otus scops) escoltats i caixa niu depredada
Mussols comuns (Athene noctua) i escoltats
Rastres d’òlibes (Tyto alba)
1 enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
rat-penats (sense identificar)
... com a més interessant.
També una serp verda (Malpolon monspessulanus)...
.
Riu Tordera entre els Plans de La Júlia i de Can Serra (Tordera) 1/8/09
Aquest dissabte pel riu Tordera entre els plans de La Júlia i de Can Serra (Tordera)...
Ja es troba sec i amb les típiques roderes de quads trinxant tota la llera del riu, però aquí i allà es mantenen alguns tolls on es concentren totes els espècies aquàtiques...
.
Com a més destacat...
3 àguiles marcenques (Circaetus gallicus) juntes sobrevolant el llit sec
1 agró roig (Ardea purpurea) jove de l’any
5 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
5 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus) jove de l’any
1 blauet (Alcedo atthis)
2 xivites (Tringa ochropus)
>10 corriols petits (Charadrius dubius)
cueretes blanques (Motacilla alba)
almenys 1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
6 puputs (Upupa epops)
>40 abellerols (Merops apiaster)
tudons (Columba palumbus)
tórtores (Streptopelia turtur)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
3 cogullades vulgars (Galerida cristata)
... entre molts altres.
Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
Serps verdes (Malpolon monspessulanus), 1 de grans dimensions
Serps d’aigua (Natrix maura) arreu
>10 llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica), molts nou nats
sargantaners grossos (Psammodromus algirus), molts nou nats
granotes verdes (Pelophylax perezi) arreu
granotes pintades (Discoglossus pictus) arreu
i molt abundants els odonats (libèl·lules) arreu, destacant per sobre de la resta d'invertebrats abundants arreu.
tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
.
granota verda (Pelophylax perezi)...
.
serp d'aigua (Natrix maura)...
.
Ja es troba sec i amb les típiques roderes de quads trinxant tota la llera del riu, però aquí i allà es mantenen alguns tolls on es concentren totes els espècies aquàtiques...
.
Com a més destacat...
3 àguiles marcenques (Circaetus gallicus) juntes sobrevolant el llit sec
1 agró roig (Ardea purpurea) jove de l’any
5 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
5 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus) jove de l’any
1 blauet (Alcedo atthis)
2 xivites (Tringa ochropus)
>10 corriols petits (Charadrius dubius)
cueretes blanques (Motacilla alba)
almenys 1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
6 puputs (Upupa epops)
>40 abellerols (Merops apiaster)
tudons (Columba palumbus)
tórtores (Streptopelia turtur)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
3 cogullades vulgars (Galerida cristata)
... entre molts altres.
Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
Serps verdes (Malpolon monspessulanus), 1 de grans dimensions
Serps d’aigua (Natrix maura) arreu
>10 llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica), molts nou nats
sargantaners grossos (Psammodromus algirus), molts nou nats
granotes verdes (Pelophylax perezi) arreu
granotes pintades (Discoglossus pictus) arreu
i molt abundants els odonats (libèl·lules) arreu, destacant per sobre de la resta d'invertebrats abundants arreu.
tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
.
granota verda (Pelophylax perezi)...
.
serp d'aigua (Natrix maura)...
.
Algunes notícies més per llegir 2/8/09...
Inicien els treballs previs a la regeneració de s'Abanell
Diari de Girona 2/8/09
La draga ampliarà la zona de platja afectada amb 250.000 metres cúbics de sorra
ACN/DDG
Uns 80 veïns de la urbanització Lloret Residencial s'han manifestat aquest diumenge per reclamar un millor subministrament d'aigua que eviti les freqüents restriccions que deixen fins a cinc dies sense servei d'aigua corrent a les prop de 1.200 famílies que viuen al conjunt residencial, situat sis quilòmetres muntanya amunt del centre de Lloret de Mar (Selva). Darrera una pancarta amb el lema 'Volem aigua municipal ja. No a la companyia privada', els veïns han tallat durant 20 minuts la C-63 a l'alçada del quilòmetre 5, a l'entrada de Mas Cabanyes i just després del túnel de Montoriol, provocant retencions de fins a tres quilòmetres en sentit Lloret i de quatre quilòmetres en sentit Vidreres.
'Els problemes d'aigua i les restriccions també ho pateixen en d'altres urbanitzacions del voltant com Aiguaviva Parc, Montlloret o Lloret Blau', ha enumerat el president de l'Entitat de Conservació Urbanística (ECU) de Lloret Residencial, Rafael Furné. 'Com que estem a dalt la muntanya costa més de pujar l'aigua, les bombes no tenen la força suficient per impulsar-la fins a les cases d'aquí i es queda tota a Vidreres', ha lamentat Furné, que ha quantificat de 'nombrosos' els veïns de les urbanitzacions que a diari pateixen l'escassetat d'aigua i el seu subministrament intermitent. 'Gent que té la casa llogada, famílies on hi ha gent gran i nens petits que s'han de rentar i no poden, etcètera', ha comentat el president de l'Entitat de Conservació Urbanística de Lloret Residencial.
'Lògicament la gent s'ha de dutxar. Si no tenim aigua, com ho hem de fer, amb la saliva?', ha preguntat en veu alta Furné, que considera que l'única solució passa per connectar-se a la xarxa d'abastament d'aigua municipal. 'Estem cansats de paraules i esperar que s'arregli. La companyia d'aigües Rec Madral no pot garantir l'aigua amb la xarxa que hi ha', ha lamentat el president de l'ECU de Lloret Residencial, que també ha criticat l'Ajuntament de Lloret de Mar per desentendre's dels problemes de la urbanització. 'Enguany ens han apujat força impostos com l'IBI, que ha passat de 590 a 741 euros. I aquests diners, a on van a parar?', ha assenyalat Furné. 'Nosaltres també som lloretencs i volem gaudir dels mateixos serveis que la resta del municipi', ha puntualitzat.
Igualment, els veïns de Lloret Residencial també reclamen al consistori que assumeixi la resta de serveis de la urbanització com l'enllumenat, la neteja o l'asfaltatge de carrers. 'En els estatuts hi diu que han de passar cinc anys perquè l'Ajuntament recepcioni la urbanització. Ja n'han passat quatre', ha recordat Furné. Des de l'Ajuntament, però, no es vol assumir res fins que no s'hagin reparat deficiències i completat obres de millora –com la de l'enllumenat, valorada en 400.000 euros– que haurien de ser pagades pel promotor. A banda, els problemes també sorgeixen dintre els mateixos veïns de la urbanització que es mostren dividits entre un sector més oficialista, encapçalat per Furné, i una escissió liderada per Santiago Vázquez.
De fet, aquest mateix diumenge hi hagut una manifestació paral·lela al centre de Lloret de Mar dels veïns de Lloret Residencial 'afins' a Vázquez. 'És una llàstima que cadascú faci la guerra pel seu compte. Jo crec que la unió fa la força i ho estem fent al revés', ha finalitzat el president de l'Entitat de Conservació Urbanística.
L'Ajuntament de Blanes perd l'últim contenciós pel traçat de la futura A-2
Diari de Girona 2/8/09
Les instàncies judicials ja n'havien desestimat dos més anteriorment que volien allunyar la via del Vilar
La zona per on transcorrerà la futura autovia a prop del Vilar. Carles Colomer
BLANES E.B.
L'Audiència Nacional finalment ha desestimat l'últim recurs contenciós administratiu interposat per l'Ajuntament de Blanes contra el traçat de la futura A-2 (actual N-II) al seu pas pel municipi. En concret, el consistori reclamava que aquesta autovia no afectés el paratge del Vilar i que, per tant, se n'allunyés i es construís en ?terrenys de la població veïna de Tordera (Maresme).
Amb aquesta sentència en contra l'Ajuntament, Blanes ja ha perdut els tres contenciosos administratius interposats contra l'aprovació de l'estudi informatiu el desdoblament de la N-II al tram que va de Tordera a Maçanet de la Selva. En els anteriors, l'Ajuntament assegurava que abans d'aprovar-se l'estudi no s'hi havia inclòs l'estudi d'impacte ambiental i en l'altre, es reclamava que no es comencessin les obres de la futura A-2 en aquest tram fins que els dos recursos judicials no ?s'haguessin resolt.
Amb tot, però, cal recordar que el projecte d'aquest tram ja està aprovat definitivament i que es preveu que les obres es comencin a principis de l'any vinent. I pel que fa al tram que transcorre per Blanes, tal i com explicar l'alcalde, Josep Trias (CiU) al seu dia, finalment es construirà a uns 500 metres del paratge blanenc de Vilar.
Diari de Girona 2/8/09
La draga ampliarà la zona de platja afectada amb 250.000 metres cúbics de sorra
Fotografia: Carles Colomer
BLANES E.BATLLE
Ahir van començar els treballs per acotar la platja de s'Abanell de s'Abanell, en concret a la zona de la roca de Sa Palomera, per preparar-ho tot per l'arribada de la draga que començarà aquest dilluns a regenerar la platja blanenca. En concret, s'extreurà arena d'una zona propera al port d'Arenys de Mar (Maresme) i servirà per reomplir la zona de platja que es va endur la forta llevantada de Sant Esteve de l'any passat.
En concret, ahir, empleats de la Direcció General de Costes van començar a treballar i a portar els tubs per on passaran els metres cúbics d'arena del Maresme. L'activitat de la draga comença a ser habitual a Blanes i enguany aportarà més sorra que l'any passat: seran 250.000 metres cúbics de sorra però en plena temporada turística; ja que així expressament ho ha demanat tant l'Ajuntament com el sector de l'Hostaleria, que es veuen afectats.
Les crítiques per manca de sorra s'han notat aquest any els dies de Focs, ja que amb la platja petita hi ha cabut menys gent. De tota manera, d'aquí uns dies això quedarà oblidat, perquè els turistes podran tornar a gaudir d'aquesta platja blanenca que té una extensió de més d'un quilòmetre de llargada.
Tot i la solució temporal a la platja, caldrà encara refer el passeig, però l'Ajuntament encara està pendent de rebre el projecte definitiu per part de la Direcció General de Costes de Madrid.
Sorra de dia i de nit
JOAN FERRER
Blanes ha notat aquesta Festa Major, més que mai, la manca de sorra. De dia, cal tenir sorra perquè vilatants i visitants puguin prendre el sol i banyar-se tranquil·lament. Aquest any, la situació és complicada perquè la regeneració promesa reiteradament encara no s'ha concretat. La darrera promesa és per aquesta primera setmana d'agost.
Durant la Festa Major és el moment de l'any en què hi ha més persones al poble i l'espai ha estat molt reduït, tant a s'Abanell com a la platja central, zona afectada pels darrers temporals. Els dies de focs, la sorra també es primordial a les nits per poder acollir els milers de persones que arriben al municipi amb ganes de veure un gran espectacle pirotècnic.. La gent, normalment, ja té molts problemes per aparcar el cotxe. No és qüestió que després de caminar una bona estona, a vegades carregats amb cadires, neveres i altres elements per passar la nit, tinguin problemes per poder accedir a la platja.
Els altres anys es podia accedir a la sorra cinc minuts abans de començar (22h30). Aquest any, amb una platja molt més estreta, a les deu ja hi havia problemes per manca d'espai. Tot el poble espera la regeneració promesa per acabar de passar l'estiu però, sobretot, per raons de seguretat. M'explico. Amb l'actual platja, a la primera llevantada, les onades començarien a picar al passeig i tornarien els greus problemes que tots coneixem. Per tant, millor tenir sorra encara que sigui al mes d'agost, almenys, per reforçar la seguretat de la franja costanera.
Ara tot depèn de Madrid, allà mai tenen problemes d'aquests però són els encarregats de solucionar-los, i les dragues també ens arriben de lluny, Dinamarca o Holanda. Els 250.000 metres cúbics arribaran de la zona d'Arenys de Mar, un indret on els pescadors ja estan molt i molt preocupats perquè aquestes darreres setmanes s'ha extret sorra per regenerar les platges del Maresme.
La pregunta del milió és: el projecte de nou passeig solucionarà tots els problemes? Algú s'atrevirà a dir que sí. Jo, ho dubto.
Els veïns de Lloret Residencial tallen la carretera C-63
Diari de Girona 2/8/09
Aquests col·lectiu de veïns denuncia les mancances del subministrament d'aigua que fa dies que pateixen
ACN/DDGUns 80 veïns de la urbanització Lloret Residencial s'han manifestat aquest diumenge per reclamar un millor subministrament d'aigua que eviti les freqüents restriccions que deixen fins a cinc dies sense servei d'aigua corrent a les prop de 1.200 famílies que viuen al conjunt residencial, situat sis quilòmetres muntanya amunt del centre de Lloret de Mar (Selva). Darrera una pancarta amb el lema 'Volem aigua municipal ja. No a la companyia privada', els veïns han tallat durant 20 minuts la C-63 a l'alçada del quilòmetre 5, a l'entrada de Mas Cabanyes i just després del túnel de Montoriol, provocant retencions de fins a tres quilòmetres en sentit Lloret i de quatre quilòmetres en sentit Vidreres.
'Els problemes d'aigua i les restriccions també ho pateixen en d'altres urbanitzacions del voltant com Aiguaviva Parc, Montlloret o Lloret Blau', ha enumerat el president de l'Entitat de Conservació Urbanística (ECU) de Lloret Residencial, Rafael Furné. 'Com que estem a dalt la muntanya costa més de pujar l'aigua, les bombes no tenen la força suficient per impulsar-la fins a les cases d'aquí i es queda tota a Vidreres', ha lamentat Furné, que ha quantificat de 'nombrosos' els veïns de les urbanitzacions que a diari pateixen l'escassetat d'aigua i el seu subministrament intermitent. 'Gent que té la casa llogada, famílies on hi ha gent gran i nens petits que s'han de rentar i no poden, etcètera', ha comentat el president de l'Entitat de Conservació Urbanística de Lloret Residencial.
'Lògicament la gent s'ha de dutxar. Si no tenim aigua, com ho hem de fer, amb la saliva?', ha preguntat en veu alta Furné, que considera que l'única solució passa per connectar-se a la xarxa d'abastament d'aigua municipal. 'Estem cansats de paraules i esperar que s'arregli. La companyia d'aigües Rec Madral no pot garantir l'aigua amb la xarxa que hi ha', ha lamentat el president de l'ECU de Lloret Residencial, que també ha criticat l'Ajuntament de Lloret de Mar per desentendre's dels problemes de la urbanització. 'Enguany ens han apujat força impostos com l'IBI, que ha passat de 590 a 741 euros. I aquests diners, a on van a parar?', ha assenyalat Furné. 'Nosaltres també som lloretencs i volem gaudir dels mateixos serveis que la resta del municipi', ha puntualitzat.
Igualment, els veïns de Lloret Residencial també reclamen al consistori que assumeixi la resta de serveis de la urbanització com l'enllumenat, la neteja o l'asfaltatge de carrers. 'En els estatuts hi diu que han de passar cinc anys perquè l'Ajuntament recepcioni la urbanització. Ja n'han passat quatre', ha recordat Furné. Des de l'Ajuntament, però, no es vol assumir res fins que no s'hagin reparat deficiències i completat obres de millora –com la de l'enllumenat, valorada en 400.000 euros– que haurien de ser pagades pel promotor. A banda, els problemes també sorgeixen dintre els mateixos veïns de la urbanització que es mostren dividits entre un sector més oficialista, encapçalat per Furné, i una escissió liderada per Santiago Vázquez.
De fet, aquest mateix diumenge hi hagut una manifestació paral·lela al centre de Lloret de Mar dels veïns de Lloret Residencial 'afins' a Vázquez. 'És una llàstima que cadascú faci la guerra pel seu compte. Jo crec que la unió fa la força i ho estem fent al revés', ha finalitzat el president de l'Entitat de Conservació Urbanística.
L'Ajuntament de Blanes perd l'últim contenciós pel traçat de la futura A-2
Diari de Girona 2/8/09
Les instàncies judicials ja n'havien desestimat dos més anteriorment que volien allunyar la via del Vilar
La zona per on transcorrerà la futura autovia a prop del Vilar. Carles ColomerBLANES E.B.
L'Audiència Nacional finalment ha desestimat l'últim recurs contenciós administratiu interposat per l'Ajuntament de Blanes contra el traçat de la futura A-2 (actual N-II) al seu pas pel municipi. En concret, el consistori reclamava que aquesta autovia no afectés el paratge del Vilar i que, per tant, se n'allunyés i es construís en ?terrenys de la població veïna de Tordera (Maresme).
Amb aquesta sentència en contra l'Ajuntament, Blanes ja ha perdut els tres contenciosos administratius interposats contra l'aprovació de l'estudi informatiu el desdoblament de la N-II al tram que va de Tordera a Maçanet de la Selva. En els anteriors, l'Ajuntament assegurava que abans d'aprovar-se l'estudi no s'hi havia inclòs l'estudi d'impacte ambiental i en l'altre, es reclamava que no es comencessin les obres de la futura A-2 en aquest tram fins que els dos recursos judicials no ?s'haguessin resolt.
Amb tot, però, cal recordar que el projecte d'aquest tram ja està aprovat definitivament i que es preveu que les obres es comencin a principis de l'any vinent. I pel que fa al tram que transcorre per Blanes, tal i com explicar l'alcalde, Josep Trias (CiU) al seu dia, finalment es construirà a uns 500 metres del paratge blanenc de Vilar.