Els ramats, aprofitaments particulars en terrenys públics
Restauració del riu Llobregat. 31/7/09
dissabte, 3 d’octubre del 2009
divendres, 2 d’octubre del 2009
Desembocadura del riu Tordera 2/10/09
Aquest vespre a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo) menjant libèl·lules a l’aire, molt abundant l’espècie Anax imperator. Durant tota l’estona ha estat foragitat per garses (Pica pica), però l’abundància d’aliment fa que estigui a la desembocadura des de ja fa més d’una setmana.
1 xarxet (Anas crecca) femella. Inicialment sedimentada amb els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) però que finalment marxa al ser aixecada per un Paramotor que fa un vol rasant sobre el tram final del riu i la llacuna.
39 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), inicialment sedimentats a la llacuna, marxen al mar pel pas del Paramotor.
9 polles d’aigua (Gallinula chloropus), poca estona visibles pel continu pas de gossos i gent per l’interior de la desembocadura.
2 gavines vulgars (Larus ridibundus), primer sedimentades però que marxen empaitades pel Paramotor.
8 esplugabous (Bubulcus ibis) que creuen en vol direcció Blanes.
1 cuereta blanca (Motacilla alba), i només un instant.
Al canyís s’escolten molts becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) un cop es fa de nit.
.
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo) menjant libèl·lules a l’aire, molt abundant l’espècie Anax imperator. Durant tota l’estona ha estat foragitat per garses (Pica pica), però l’abundància d’aliment fa que estigui a la desembocadura des de ja fa més d’una setmana.
1 xarxet (Anas crecca) femella. Inicialment sedimentada amb els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) però que finalment marxa al ser aixecada per un Paramotor que fa un vol rasant sobre el tram final del riu i la llacuna.
39 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), inicialment sedimentats a la llacuna, marxen al mar pel pas del Paramotor.
9 polles d’aigua (Gallinula chloropus), poca estona visibles pel continu pas de gossos i gent per l’interior de la desembocadura.
2 gavines vulgars (Larus ridibundus), primer sedimentades però que marxen empaitades pel Paramotor.
8 esplugabous (Bubulcus ibis) que creuen en vol direcció Blanes.
1 cuereta blanca (Motacilla alba), i només un instant.
Al canyís s’escolten molts becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) un cop es fa de nit.
.
Falcó mostatxut (Falco subbuteo) empaitat per garses (Pica pica)...
.
.
xarxet (Anas crecca) femella...
.
.
xarxet (Anas crecca) femella...
.
.xarxet (Anas crecca) femella amb una parella d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.
.els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) abans de marxar...
.
.ja al mar...
.
.polles d'aigua (Gallinula chloropus)...
.
.
."la" cuereta blanca (Motacilla alba)...
.
.
.
.I gràcies, o dit d’altre manera... només lo que permeten les circumstàncies... coses d’un espai natural “desprotegit”...
Gent arreu, per l’interior de la llacuna, a la platja, per la llera del riu,... . Només en una hora 12 gossos campant lliures per la desembocadura. El típic pas rasant del Paramotor (http://www.paramotor-barcelona.com/) empaitant tot bitxo vivent al seu pas, mireu...
http://www.paramotor-barcelona.com/cat/camp_de_vol/, hi diu textualment...
“Tenim el nostre propi camp de vol molt a prop de Barcelona. Al terme municipal de Castellví de la Marca.
A més d'aquest camp utilitzem sovint zones de platja properes a Barcelona, des de Cubelles fins a Malgrat de Mar. Això si, fora de la època estival.”
Trist, molt trist.
Gent arreu, per l’interior de la llacuna, a la platja, per la llera del riu,... . Només en una hora 12 gossos campant lliures per la desembocadura. El típic pas rasant del Paramotor (http://www.paramotor-barcelona.com/) empaitant tot bitxo vivent al seu pas, mireu...
http://www.paramotor-barcelona.com/cat/camp_de_vol/, hi diu textualment...
“Tenim el nostre propi camp de vol molt a prop de Barcelona. Al terme municipal de Castellví de la Marca.
A més d'aquest camp utilitzem sovint zones de platja properes a Barcelona, des de Cubelles fins a Malgrat de Mar. Això si, fora de la època estival.”
Trist, molt trist.
Aquest cap de setmana se celebra el Dia Mundial dels Ocells, amb sortides organitzades a moltes zones "protegides" d'arreu. Us imagineu organitzar una sortida al delta???
dijous, 1 d’octubre del 2009
Serp vs. Conill. Humor
Si una serp i un conill es topen... què passa???
Mireu aquest vídeo...
http://www.youtube.com/watch?v=wnBIZXVh9BE
Mireu aquest vídeo...
http://www.youtube.com/watch?v=wnBIZXVh9BE
dimecres, 30 de setembre del 2009
Sobre les obres de la Depuradora de l’Alt Maresme 30/9/09...
Les troballes arqueològiques no aturen les obres de la depuradora de l’Alt Maresme
Malgrat Confidencial 30/9/09
Els treballs per construir la depuradora que ha de donar servei a tot l’Alt Maresme no s’han aturat. El gruix de la infraestructura s’està construint a la pedrera de Montpalau, al terme municipal de Tordera, al costat de la riera d’Hortsavinyà. Allà s’hi han trobat restes arqueològiques que demostrarien la continuïtat del Pont del Diable sota l’actual traçat de la carretera. Les troballes poden obligar a modificar el projecte de la depuradora ja que preveia fer passar les canonades justament per aquest punt. De moment, però, la troballa no està afectant els terminis de construcció de la depuradora. I és que ara les obres estan concentrades en un altre lloc: al costat del cementiri de Pineda de Mar. Allà s’hi ha començat a construir una nova planta de pretractament de les aigües residuals (EDAR). Ha de servir per rebre les aigües brutes, eliminar-ne els residus sòlids i enviar-los a la planta d’Hortsavinyà. L’estació decantadora es fa just on hi ha l’antiga planta de pretractament d’aigües residuals que havia quedat totalment obsoleta. Segons ha explicat l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, una de les avantatges de la nova planta decantadora que eliminarà els problemes de males olors i sorolls ja que serà tancada i amb coberta. Es preveu que aquestes obres durin un any.
La nova planta de pretractament de la depuradora de l'Alt Maresme evitarà les males olors
Diari Maresme 30/9/09
.
Pineda ha iniciat les obres de la planta de pretractament de la depuradora de l'Alt Maresme. Les actuacions modernitzaran totalment la planta que serà coberta i tancada per evitar les males olors i els sorolls.
Emissari provisional
Segons informa el consistori pinedenc, els treballs actuals consisteixen en la col·locació d'un nou emissari provisional ja que l'actual serà renovat per complet un cop estigui acabada la nova instal·lació.
Modernització total
En aquest sentit l'obra, que té un temps d'execució previst d'un any, preveu modernitzar totalment la planta de pretractament que serà coberta, tancada i hi haurà un tractament de l'aire, fet que evitarà les males olors i els sorolls. Segons l'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), aquests són els avenços més importants del nou pretractament de la depuradora, "ja que així se salda un deute històric amb els veïns de la zona marítima del municipi", ha assegurat.
Terrenys
El projecte de la depuradora de l'Alt Maresme ja contemplava que la fase de pretractament de les aigües residuals es faria en una instal·lació independent, aprofitant l'actual planta que hi ha a tocar del cementiri de Pineda de Mar, a primera línia de mar. Segons avancen fonts municipals, el canvi que es farà serà total perquè l'únic que s'aprofitarà seran els terrenys. Així, on avui s'aixeca l'antiga planta de pretractament s'hi farà un nou edifici i, posteriorment, s'enderrocarà l'existent. La nova instal·lació serà coberta i semisoterrada i, gràcies als últims avenços tecnològics, s'aconseguiran eliminar les males olors. El projecte, que previsiblement quedarà enllestit durant l'estiu del 2010, també preveu que la construcció s'integri paisatgísticament a la zona.
Malgrat Confidencial 30/9/09
Els treballs per construir la depuradora que ha de donar servei a tot l’Alt Maresme no s’han aturat. El gruix de la infraestructura s’està construint a la pedrera de Montpalau, al terme municipal de Tordera, al costat de la riera d’Hortsavinyà. Allà s’hi han trobat restes arqueològiques que demostrarien la continuïtat del Pont del Diable sota l’actual traçat de la carretera. Les troballes poden obligar a modificar el projecte de la depuradora ja que preveia fer passar les canonades justament per aquest punt. De moment, però, la troballa no està afectant els terminis de construcció de la depuradora. I és que ara les obres estan concentrades en un altre lloc: al costat del cementiri de Pineda de Mar. Allà s’hi ha començat a construir una nova planta de pretractament de les aigües residuals (EDAR). Ha de servir per rebre les aigües brutes, eliminar-ne els residus sòlids i enviar-los a la planta d’Hortsavinyà. L’estació decantadora es fa just on hi ha l’antiga planta de pretractament d’aigües residuals que havia quedat totalment obsoleta. Segons ha explicat l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, una de les avantatges de la nova planta decantadora que eliminarà els problemes de males olors i sorolls ja que serà tancada i amb coberta. Es preveu que aquestes obres durin un any.
La nova planta de pretractament de la depuradora de l'Alt Maresme evitarà les males olors
Diari Maresme 30/9/09
.
Pineda ha iniciat les obres de la planta de pretractament de la depuradora de l'Alt Maresme. Les actuacions modernitzaran totalment la planta que serà coberta i tancada per evitar les males olors i els sorolls.
Emissari provisional
Segons informa el consistori pinedenc, els treballs actuals consisteixen en la col·locació d'un nou emissari provisional ja que l'actual serà renovat per complet un cop estigui acabada la nova instal·lació.
Modernització total
En aquest sentit l'obra, que té un temps d'execució previst d'un any, preveu modernitzar totalment la planta de pretractament que serà coberta, tancada i hi haurà un tractament de l'aire, fet que evitarà les males olors i els sorolls. Segons l'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), aquests són els avenços més importants del nou pretractament de la depuradora, "ja que així se salda un deute històric amb els veïns de la zona marítima del municipi", ha assegurat.
Terrenys
El projecte de la depuradora de l'Alt Maresme ja contemplava que la fase de pretractament de les aigües residuals es faria en una instal·lació independent, aprofitant l'actual planta que hi ha a tocar del cementiri de Pineda de Mar, a primera línia de mar. Segons avancen fonts municipals, el canvi que es farà serà total perquè l'únic que s'aprofitarà seran els terrenys. Així, on avui s'aixeca l'antiga planta de pretractament s'hi farà un nou edifici i, posteriorment, s'enderrocarà l'existent. La nova instal·lació serà coberta i semisoterrada i, gràcies als últims avenços tecnològics, s'aconseguiran eliminar les males olors. El projecte, que previsiblement quedarà enllestit durant l'estiu del 2010, també preveu que la construcció s'integri paisatgísticament a la zona.
Sobre l’autopista C-32 per Tordera i l’A-2. 29/9/09 Ràdio Tordera...
LA PROLONGACIÓ DE L’AUTOPISTA C-32 S’INAUGURARÀ L’ESTIU DEL 2010 AMB UN AUGMENT DEL PEATGE DE SANTA SUSANNA.
Ràdio Tordera 29/9/09
.
Ràdio Tordera 29/9/09
.
.
L’autopista del Maresme (C-32) s’acaba actualment a Palafolls, però l’estiu del 2010 ja arribarà fins a Tordera, segons ha explicat el conseller de Política Territorial i Obres Publiques, Joaquim Nadal. El tram en construcció és de 4,4 quilòmetres i en el seu punt final enllaçarà amb la carretera de Blanes (GI-600) i la futura autovia A-2. La prolongació de l’autopista és un deute que tenia pendent la concessionària de l’autopista des de l’any 1993, Acesa. L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia confia que un cop finalitza la prolongació de l’autopista, el ministeri de foment comenci les obres de desdoblament de A-2 entre Tordera i Maçanet.
Quan aquests 4,4 quilòmetres d’autopista entrin en funcionament els usuaris ho notaran en una millora de la mobilitat, però també en la seva butxaca. El peatge troncal que hi ha actualment entre Santa Susanna i Palafolls s’apujarà, tot i que encara no s’ha detallat quant.
dimarts, 29 de setembre del 2009
Esplugabous (Bubulcus ibis) sobre Tordera 29/9/09
Aquest vespre han passat volant 29 esplugabous (Bubulcus ibis) sobre Tordera riu avall.
Urbanització La Vall (Santa Susanna) 28/9/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
2 cotxes cua-roges (Phoenicurus phoenicurus) tipus femella o primer any
1 tallareta vulgar (Sylvia communis) tipus femella
1 tallareta cuallarga (Sylvia undata). Primera observació postnupcial
>10 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
2 cotxes cua-roges (Phoenicurus phoenicurus) tipus femella o primer any
1 tallareta vulgar (Sylvia communis) tipus femella
1 tallareta cuallarga (Sylvia undata). Primera observació postnupcial
>10 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
dilluns, 28 de setembre del 2009
Torlit (Burhinus oedicnemus) al Pla de Grau (Malgrat de Mar) 27/9/09. David Caballé
En David Caballé escolta aquest diumenge un torlit (Burhinus oedicnemus) durant l'alba en un conreu de cereal treballat del Pla de Grau (Malgrat de Mar).
Desembocadura del riu Tordera 27/9/09. David Caballé i Joan Bernils
Observacions de David Caballé i Joan Bernils d’aquest diumenge a la desembocadura del riu Tordera...
1 bernat pescaire (Ardea cinerea) menjant una anguila
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
5 corriols petits (Charadrius dubius)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
uns 15 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 piula dels arbres (Anthus trivialis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea) menjant una anguila
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
5 corriols petits (Charadrius dubius)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
uns 15 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 piula dels arbres (Anthus trivialis)
Cabirols (Capreolus capreolus) a Sant Feliu de Buixalleu 25/9/09. David Caballé
Aquest divendres en David Caballé observa 3 cabirols (Capreolus capreolus) a Sant Feliu de Buixalleu, prop del polígon industrial.
Pas de rapinyaires sobre el turó de l’urbanització La Vall (Santa Susanna) 20/9/09. David Caballé
Observacions de David Caballé...
>7 falcons de la reina (Falco eleonorae)
13 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
mínim 300 ballesters (Apus melba)
>7 falcons de la reina (Falco eleonorae)
13 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
mínim 300 ballesters (Apus melba)
òliba (Tyto alba) a Riells i Viabrea 20/9/09. David Caballé
Diumenge passat en David Caballé observa una òliba (Tyto alba) a Riells i Viabrea.
Desembocadura del riu Tordera 19/9/09. David Caballé
Observacions de David Caballé de dissabte passat a la desembocadura del riu Tordera...
1 xarxet comú (Anas crecca)
46 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 faisà (Phasianus colchicus) femella
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
37 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 corriol gros (Charadrius hiaticula)
1 batallaire (Philomachus pugnax)
1 puput (Upupa epops)
1 cuereta groga (Motacilla flava)
8 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 xarxet comú (Anas crecca)
46 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 faisà (Phasianus colchicus) femella
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
37 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 corriol gros (Charadrius hiaticula)
1 batallaire (Philomachus pugnax)
1 puput (Upupa epops)
1 cuereta groga (Motacilla flava)
8 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
diumenge, 27 de setembre del 2009
Algunes notícies més per llegir 27/9/09...
Estudien instal·lar un parc eòlic a Malgrat de Mar
Malgrat Confidencial 27/9/09
Aquest passat divendres al vespre s’ha celebrat la segona jornada de participació ciutadana per elaborar el pla d’acció per l’energia sostenible. En el torn de paraula, el públic assistent ha plantejat la possibilitat que Malgrat de Mar aculli un petit parc eòlic per aprofitar la força del vent i transformar-la en energia elèctrica. El personal tècnic present a l’acte ha explicat que ja s’està valorant aquesta possibilitat. Segons s’ha dit, hi ha previst que una empresa vingui a fer una prova per veure si és viable instal·lar-hi aerogeneradors. I és que abans que res cal avaluar si el vent és prou fort i sostingut i si ha alguna zona on s’hi podrien ubicar els molins. Les tècniques han advertit, però, dels inconvenients: com l’impacte visual que suposaria.
Article sencer
Retiren 300 quilos de brossa marina a Blanes
Diari de Girona 27/9/09
BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'entitat de Voluntariat de Medi Ambient de l'Alt Maresme (Vamma) va retirar ahir 300 quilos de brossa de la platja de Sant Anton, a Blanes. Entre les troballes enfonsades hi ha havia bateries d'embarcacions, un carro de supermercat, una cadira de despatx, rodes de cotxes, mòbils i pedres per aguantar para-sols. En les tasques de neteja van participar-hi sis submarinistes, mentre diverses persones col·locades a les passarel·les s'encarregaven d'anar pujant a la superfície els elements trobats.
Malgrat Confidencial 27/9/09
Aquest passat divendres al vespre s’ha celebrat la segona jornada de participació ciutadana per elaborar el pla d’acció per l’energia sostenible. En el torn de paraula, el públic assistent ha plantejat la possibilitat que Malgrat de Mar aculli un petit parc eòlic per aprofitar la força del vent i transformar-la en energia elèctrica. El personal tècnic present a l’acte ha explicat que ja s’està valorant aquesta possibilitat. Segons s’ha dit, hi ha previst que una empresa vingui a fer una prova per veure si és viable instal·lar-hi aerogeneradors. I és que abans que res cal avaluar si el vent és prou fort i sostingut i si ha alguna zona on s’hi podrien ubicar els molins. Les tècniques han advertit, però, dels inconvenients: com l’impacte visual que suposaria.
Article sencer
Retiren 300 quilos de brossa marina a Blanes
Diari de Girona 27/9/09
BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'entitat de Voluntariat de Medi Ambient de l'Alt Maresme (Vamma) va retirar ahir 300 quilos de brossa de la platja de Sant Anton, a Blanes. Entre les troballes enfonsades hi ha havia bateries d'embarcacions, un carro de supermercat, una cadira de despatx, rodes de cotxes, mòbils i pedres per aguantar para-sols. En les tasques de neteja van participar-hi sis submarinistes, mentre diverses persones col·locades a les passarel·les s'encarregaven d'anar pujant a la superfície els elements trobats.