Les temperatures han pujat 1,25 graus en 50 anys a les conques del Fluvià i la Tordera El Punt 29/1/09
Les precipitacions s'han mantingut semblants però ha canviat l'estacionalitat, segons indica un estudi sobre el canvi climàtic
Les temperatures s'han incrementat significativament durant les últimes dècades. Segons un estudi que analitza l'efecte del canvi climàtic a Catalunya, prenent com a referència les conques del Fluvià, la Tordera i el Siurana, els termòmetres van pujar 1,25 graus durant la segona meitat del segle XX. El màxim es dóna precisament a la Tordera, on a l'estiu els increments han arribat a ser de 2 graus. Pel que fa a les precipitacions, i tenint en compte les particularitats de les conques mediterrànies, s'han mantingut més o menys estables durant aquest període, tant al Fluvià com a la Tordera. El que sí que s'ha notat és un canvi en l'estacionalitat, ja que les pluges s'han reduït a l'estiu i a finals d'hivern, i han augmentat al gener. Cap de les dues conques arriba als 1.000 l/m² anuals.
L'estudi se centra en la segona meitat del segle XX, en què es considera que l'augment de la temperatura va ser significatiu, de 1,25 graus a les tres conques estudiades. Aquesta tendència a l'alça es manté quan l'estudi agafa les dades de tot el segle XX a les conques del Fluvià i la Tordera. De fet, els últims anys de la dècada dels noranta van ser els més càlids en un període de 150 anys, i només un episodi entre finals dels quaranta i principi dels cinquanta s'hi aproxima. La temperatura mitjana entre el 1951 i el 1999 és de 12,8 graus al Fluvià i de 13,6 a la Tordera. Al Fluvià la mínima se situa en una mitjana dels 7,1 graus, i la màxima en els 18,5, mentre que a la Tordera els valors són de 8,3 graus i 18,9 graus, respectivament. Precisament a la Tordera és on es va registrar el màxim augment de totes les conques, de fins a 2 graus durant els mesos d'estiu. De fet, les mitjanes màximes van augmentar molt més que les mínimes –1,5 graus per 0,5 graus, respectivament–, una tendència que es manté a les tres conques estudiades.
Les pluges, semblants
Pel que fa a les precipitacions, l'estudi afirma que no hi ha hagut variacions significatives durant els 50 anys analitzats, si bé sí que s'indica una davallada. Les pluges, com toca en un clima mediterrani, són molt irregulars, però sí que s'evidencia un canvi en l'estacionalitat. Amb precipitacions mitjanes anuals de 992 litres per metre quadrat al Fluvià, i de 809 a la Tordera, les dues conques superen el llindar que separa les zones humides de les més seques, on sí que hi hauria el Siurana amb una xifra de 575 l/m². Pel que fa a l'estacionalitat, es detecta un augment de les pluges durant el final de la tardor i principi d'hivern, sobretot el mes de gener. Això compensa els descensos de bona part de l'any, sobretot al març i a l'estiu. Finalment, les pluges torrencials extremes es van produir sobretot a la tardor, amb tres episodis a la Tordera i quatre al Fluvià durant la segona meitat del segle XX.
75% de superfície forestal.
Una de les parts de l'estudi es concentra a analitzar els usos del sòl a les tres conques. El resultat indica que tres quartes parts són terrenys forestals; les conques de la Tordera i el Fluvià són les que tenen més superfície de bosc dens, amb un 70% i 72% respectivament, i el Siurana és el que té més superfície de matollars. Aquest tipus de superfície és la que més ha anat creixent els últims anys, i ha guanyat pes respecte als conreus, que van clarament a la baixa. En el cas del Siurana ocupen un 25% del sòl de la conca, mentre que al Fluvià i la Tordera, un 21% i un 11%, respectivament. La Tordera, a part de ser la conca que menys sòl agrícola té, és la més artificialitzada, amb un 6% del terreny, mentre que al Fluvià és només d'un 3% i al Siurana el percentatge baixa fins a tan sols un 1%.
60% menys de cabal a la Vall d'en Bas.
En el context del projecte també s'han estudiat específicament els cabals a la Vall d'en Bas, on hi ha la capçalera del Fluvià. Això serveix per conèixer la influència dels canvis meteorològics i dels usos del sòl en els processos hidrològics, un dels objectius del projecte. La conclusió és que durant els últims 25 anys s'han reduït prop d'un 60% els cabals, si bé la pluviometria no ha mostrat cap tendència al decreixement. En canvi, la temperatura sí que s'ha incrementat durant aquest temps, i això explicaria en part la disminució del cabal, ja que ha augmentat un 10% l'evaporació de l'aigua. A més, l'increment de superfície forestal també és una de les hipòtesis que expliquen part de la reducció, així com els usos agrícoles, industrials i domèstics de l'aigua superficial, cada vegada més importants.
Un projecte per saber la disponibilitat d'aiguaEl projecte que analitza les conques del Fluvià, la Tordera i el Siurana s'anomena ACCUA (adaptacions al canvi climàtic en l'ús de l'aigua) i és finançat per l'Obra Social de Caixa Catalunya. L'objectiu és conèixer de manera íntegra la vulnerabilitat d'aquestes conques en el context actual de canvi climàtic, i també les característiques territorials d'aquestes zones. D'aquesta manera es vol saber quins efectes pot tenir el canvi climàtic en la disponibilitat d'aigua a les conques mediterrànies de Catalunya, i quines mesures es poden prendre per adaptar-s'hi tenint en compte els usos del sòl i la gestió del territori. El projecte el coordina el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i hi participen diversos grups d'investigació: el Grup d'Hidrologia Subterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'European Topic Centre i l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).
Crear models predictius
El projecte ACCUA també serveix per elaborar i aprofitar models que serveixin per predir la intensitat del canvi climàtic i els seus efectes sobre les conques de Catalunya. Així es podran elaborar sèries climàtiques sobre el futur adaptades a les condicions locals del país, i planificar accions en conseqüència. A més, es volen tenir en compte les previsions de creixement demogràfic i les necessitats d'abastament, en relació amb les disponibilitats d'aigua possibles en funció de diversos escenaris d'evolució del clima. L'objectiu és crear mapes amb les zones naturals i agrícoles vulnerables, en funció de les crescudes dels rius, les inundacions i les sequeres. Així es volen identificar les zones de més risc, relacionades amb l'aigua o la falta d'aigua per als sistemes naturals, la població i les infraestructures, i orientar els possibles canvis.
L'aigua de la Tordera augmenta dos graus en 50 anys pel canvi climàtic Diari de Girona 29/1/10
Un estudi simularà la futura disponibilitat d'aigua per satisfer les necessitats vinculades al riu
.
Imatge d'un tram de la conca de la Tordera al seu pas per Blanes. carles colomer
BLANES MARTÍ SANTIAGO
En els darrers 50 anys, la temperatura de l'aigua de la conca de la Tordera ha augmentat dos graus durant el període estival. Així ho determinen els resultats del projecte ACCUA eleaborat per Caixa Catalunya i que també se circumscriu a les conques del Fluvià, a les comarques gironines, i del Siurana, a les Terres de l'Ebre. L'estudi avalua la vulnerabilitat de les conques centrant-se en les característiques territorials d'aquestes zones i tenint en compte tan els efectes del canvi climàtic com els usos del sòl i la gestió del territori. Les conclusions finals no se sabran fins a mitjans de 2011 i tractaran d'establir una projecció del futur biològic de l'espai fins l'any 2030.
Aquesta investigació té una durada de tres anys tot i que ara han transcendit els primers resultats. La metodologia d'estui ha consistit en analitzar la temperatura de les conques durant el període 1951-2000 per tal d'observar l'evolució climàtica més recent. És d'aquestes anàlisis d'on es desprèn que la temperatura mitjana anual de la Tordera s'ha incrementat en gairebé dos graus al llarg de les darreres tres dècades (1979-2008) fins a situar-se en els 13,6 graus centígrads. Cal tenir en compte que els anys 90 van esdevenir el període més càlid dels darrers 150 anys a Catalunya.
La disponibilitat d'aigua
El projecte també té en compte quin ús se li ha donat al sòl de les conques durant el període 1993-2000. En base a això, s'ha pogut observar com a la Tordera els terrenys forestals han experimentat un canvi important i, per exemple, on abans hi havia un dens arbrat ara hi ha grans espais de matolls. A banda d'això, l'estudi també conclou que l'agrigultura ha patit un important retrocés.
En l'aspecte percentual, el sòl de la conca es distribueix en boscos densos que no són de ribera (66,43%), conreus (11,40%), matollars (8,63%), zones urbanitzades (4,56%), plantacions de pollancres (2,35%), prats i herbassars (1,48%) i plantacions de plàtans (1,29%).Cadascuna d'aquestes dades s'usarà per recrear els escenaris de les properes dècades en els usos del sòl partint d'un context de canvi climàtic. Amb aquestes variables es pretén simular les disponibilitats d'aigua de la Tordera durant les properes dècades considerant que la demanda ha augmentat en els darrers anys a les viles costaneres i s'ha moderat en els municipis de l'interior.
El projecte està coordinat pel Centre de Recerca i Aplicacions Forestals i hi participen investigadors universitaris.
.
.
.
.
.
Pescadors al port de Blanes, en una imatge d'arxiu. Foto: J.C.
