Anellament de blauets (Alcedo atthis) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 22/8/09. Enric Badosa
Fotografies de l’Enric Badosa del mateix blauet avui (la primera) i el 22/8/09 (la segona)...
divendres, 5 de febrer del 2010
Control d’un blauet (Alcedo atthis) anellat l’any passat al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 5/2/10. Enric Badosa
Avui l’Enric Badosa ha fet un control d’un blauet (Alcedo atthis) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) anellat al mateix lloc l’agost passat...
Anellament de blauets (Alcedo atthis) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 22/8/09. Enric Badosa
Fotografies de l’Enric Badosa del mateix blauet avui (la primera) i el 22/8/09 (la segona)...
Anellament de blauets (Alcedo atthis) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 22/8/09. Enric Badosa
Fotografies de l’Enric Badosa del mateix blauet avui (la primera) i el 22/8/09 (la segona)...
Port de Blanes 5/2/10
Es nota i molt que no hi ha pesca d’arrossegament aquest mes. Fa només uns dies i el nombre de gavians i gavines al Port de Blanes ha baixat en picat, fins i tot i ha menys que a la desembocadura del riu Tordera...
Desembocadura del riu Tordera 5/2/10
... i només tres espècies d’aus marines s’han vist avui...
Uns 300 gavians argentats (Larus michahellis)
Unes 100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
47 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Una tarda molt tranquil·lita i les aus molt quietes, tan sols amb alguna que altre persecució quan alguna de les gavines capturava un peix dintre del port...
.
.
I els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) o aturats o nedant dintre del Port...
.
.
Només una gavina vulgar amb anella metàl·lica...
.
.
gavines vulgars (Larus ridibundus)...
.
.
gavians argentats (Larus michahellis)...
.
.
Només una gavina vulgar amb anella metàl·lica...
.
.gavines vulgars (Larus ridibundus)...
.
.gavians argentats (Larus michahellis)...
.
.
També...
.
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
unes 15 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 mallerenga carbonera (Parus major)
pardals comuns (Passer domesticus)
garses (Pica pica)
estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
coloms roquers (Columba livia var. domestica)
Desembocadura del riu Tordera 5/2/10
. Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
>250 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Totes dintre de la desembocadura
Mínim 200 gavines vulgars (Larus ridibundus)
Algunes dintre de la desembocadura i altres al mar
Uns 50 gavians argentats (Larus michahellis)
Tots al mar o volant
Continuen els 2 ànecs grisets (Anas strepera)
Uns 40 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
9 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Unes 10 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 mussol comú (Athene noctua)
Uns 15 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
... entre altres.
I un gripau corredor (Bufo calamita) sota una fusta...
.
.
gavines capnegres (Larus melanocephalus) i vulgars (Larus ridibundus)...
.
>250 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Totes dintre de la desembocadura
Mínim 200 gavines vulgars (Larus ridibundus)
Algunes dintre de la desembocadura i altres al mar
Uns 50 gavians argentats (Larus michahellis)
Tots al mar o volant
Continuen els 2 ànecs grisets (Anas strepera)
Uns 40 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
9 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Unes 10 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 mussol comú (Athene noctua)
Uns 15 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
... entre altres.
I un gripau corredor (Bufo calamita) sota una fusta...
.
.gavines capnegres (Larus melanocephalus) i vulgars (Larus ridibundus)...
.
Sobre el transvasament de la Tordera 5/2/10…
El Govern assegura que augmentarà el cabal del Ter
Diari de Girona 5/2/10
El Consorci Alba-Ter reclama al conseller de Medi Ambient que ho plasmi en el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya
.
El conseller Baltasar, en la visita d'ahir a la dessalinitzadora de Blanes. Foto: O.M.
El 2009 va ser plujós a muntanya, i va coincidir amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat i la consolidació d'altres mesures d'estalvi i obtenció d'aigua impulsades durant l'última sequera. Això va permetre reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona fins als 159 hectòmetres cúbics, gairebé un 20% menys de la mitjana dels últims anys, que no arriba als 200 hm³ anuals. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va visitar ahir les obres d'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, i va afirmar que les noves infraestructures permetran reduir encara més el cabal transvasat. A més, es va comprometre a augmentar fins als 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del Ter, i va dir que el govern ha complert amb els 3 m³/s que marca la llei.
El conseller es va refermar ahir en el compromís de reducció del transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. El compromís el va adquirir el juliol de l'any passat en un acte a Girona, on va anunciar que en sis anys l'aigua del Ter que es derivaria cap a Barcelona es reduiria a la meitat. La intenció era transvasar 150 hm³ el 2010, 130 hm³ el 2012 i 115 hm³ el 2015, a mesura que es vagin posant en funcionament les diverses dessalinitzadores programades pel govern i es posin en marxa noves fonts de recurs. Ahir, el conseller es va refermar en aquestes xifres i dates, i va afirmar que aquests objectius ja s'estan començant a veure a la pràctica perquè el 2009 es va transvasar 159 hm³, quan les puntes dels últims anys eren de 200 hm³. «Ens hem avançat als compromisos», va dir el conseller Baltasar, gràcies a infraestructures com la dessalinitzadora del Prat, que tot i que va entrar tard en servei actualment està funcionant entre el 40 i 50% de la capacitat que té.
Complir el cabal mínim
Pel que fa al compliment del cabal mínim que ha de portar el Ter a Girona, que és de 3 m³/s, segons marca la llei del Ter, el conseller va assegurar que el 2009 sempre es va complir aquesta xifra. A diferència del que han denunciat diferents entitats del territori, Baltasar va afirmar que el cabal no havia estat mai inferior als 3 m³/s. El motiu de la discrepància és que mentre les entitats compten els nivells que marca l'estació de mesurament del pont de la Barca de Girona, Medi Ambient li suma a aquesta quantitat el cabal que es deriva cap a la sèquia Monar, i que acaba desembocant a l'Onyar. El director de l'ACA, Manel Hernández, va explicar que «el temps ha desvirtuat la llei del 59 perquè no incloïa la sèquia Monar, i la mesura ha de ser la suma del riu i la sèquia, que és la quantitat que es deixa anar del Pasteral».
D'altra banda, el conseller es va comprometre a garantir durant aquest 2010 un cabal mitjà de 3,7 m³/s al llarg del Ter entre el Pasteral i Torroella de Montgrí, gràcies a la reducció del transvasament. Això compliria el pla de cabals de manteniment.
Dessalinitzadora a Blanes
La dessalinitzadora de Blanes té capacitat per generar 10 hm³ l'any, i les obres d'ampliació que s'hi estan portant a terme permetran doblar aquesta quantitat fins als 20 hm³. La previsió és que els treballs, que hauran costat més de 48 milions d'euros, estiguin enllestits el primer trimestre d'aquest any. Les obres també inclouen la nova captació de l'aigua de mar, ja que les instal·lacions actuals tenien problemes constantment perquè les llevantades han inutilitzat els pous que es feien servir per prendre l'aigua. La solució ha sigut una canonada que agafa l'aigua directament del mar i que la porta fins a la dessalinitzadora, que s'ha construït amb capacitat per a 80 hm³ a l'any. El motiu és la previsió que té el govern de construir una nova dessalinitzadora a la mateixa zona, i amb capacitat de 60 hm³, que se sumaran als 20 que tindrà aquesta. En pocs mesos està previst enllestir el projecte, que sortirà a informació pública amb la declaració d'impacte ambiental.
Canonada fins a Cardedeu
El conseller també va visitar les obres de la canonada que unirà la dessalinitzadora de Blanes amb l'estació de tractament d'aigua potable del Ter a Cardedeu, des d'on es distribueix l'aigua del Ter cap a Barcelona. La canonada farà 50 quilòmetres i permetrà portar l'aigua que surti de l'ampliació de la dessalinitzadora cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, serà reversible entre Cardedeu i Hostalric per si en algun moment cal fer el recorregut invers. La canonada tindrà diverses ramificacions per donar el servei d'abastament cap a municipis que n'han sol·licitat la connexió, i que han sigut Tordera, Fogars de la Selva, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera. La connexió costarà 90 milions i està previst acabar-la en uns dos mesos.
EL CONSELLER DE MEDI AMBIENT, FRANCESC BALTASAR DIU A TORDERA QUE EL TRANSVASAMENT DEL TER CAP A BARCELONA ES VA REDUIR UN 20% DURANT EL 2009.
Ràdio Tordera 5/2/10
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va visitar ahir les obres d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i de la canonada que connectarà aquesta instal·lació amb la potabilitzadora del Ter, als termes municipals de Cardedeu, Llinars i la Roca. La canonada tindrà diverses ramificacions per donar el servei d’abastament cap a municipis que n’han sol·licitat la connexió, i que han sigut Tordera, Fogars de la Selva, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.
La connexió costarà 90 milions i està previst acabar-la en uns dos mesos. Durant la visita, el conseller Baltasar va explicar que aquesta instal·lació “permetrà, juntament amb altres actuacions, reduir progressivament la derivació del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona”.
Segons informa el Departament de Medi Ambient, la planta produirà fins a 20 hectòmetres d’aigua anuals, i possibilitarà la disponibilitat d’entre 10 i 14 hectòmetres cúbics anuals per al sistema Ter-Llobregat, contribuint així a la reducció progressiva d’extraccions del riu Ter. Escoltem Francesc Baltasar.
El conseller va estar acompanyat, entre d’altres, pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Manuel Hernández, pel gerent d’Aigües Ter Llobregat, Joan Compte, i el director dels serveis territorials a Girona, Emili Santos.
Diari de Girona 5/2/10
El Consorci Alba-Ter reclama al conseller de Medi Ambient que ho plasmi en el Pla de Gestió de l'Aigua de Catalunya
.
El conseller Baltasar, comprovant la canonada que connectarà la dessaladora amb la potabilitzadora del Ter. Martí santiago
BLANES MARTÍ SANTIAGO
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va assegurar ahir en una visita a la dessalinitzadora de la Tordera que durant aquest any el cabal circulant del Ter no tan sols serà de 3 metres cúbics per segon com estableix la llei de 1959 sinó que el superarà i es mantindrà en una mitjana de 3,7 metres cúbics per segon. Es precís recordar que entre novembre i desdembre de 2009 el cabal del Ter només era de 2 metres cúbics per segon i, per tant, inferior al que estipula lanormativa.
La dessalinitzadora de la Tordera, que duplicarà la seva capacitat de producció -ara és de 10 hm3-, juntament amb la canonada de 50 quilòmetres que la connectarà a la potabilitzadora del Ter, al Vallès Oriental, són els elements que permetran disminuir la derivació d'aigua del Ter cap a l'àrea Metropolitana de Barcelona.
El president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps, celebra les paraules del conseller però indica que hauria d'incorporar dins el Pla de gestió de l'aigua de Catalunya -en exposició pública- aquest compromís d'augmentar el cabal circulant del Ter en un promig de 3,7 metres cúbics per segon. Al seu entendre, aquest "compromís políticdonaria garanties". I és que Camps, des de la prudència, manifesta que la voluntat del conseller el "sobta" ja que a l'estiu ja es va comprometre a mantenir el cabal ecològic del riu que marca la llei de 1959 però no va incorporar-la al Pla de gestió de l'aigua que ha configurat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
El Consorci ja està elaborant al·legacions al Pla de gestió de l'aigua, però donarà un marge de temps al Govern perquè incopori aspectes com ara els sol·licitats per Camps. En cas que això no es produeixi, l'organisme insistirà per totes les vies possibles.
Baltasar ha defensat que la planificació hidrològica que s'està treballant descarti opcions com ara la dels trasvassaments i aposti per infraestructures com ara les dessaladores, tot i que aquestes només produiran al màxim de les seves possibilitats en casos de necessitat.
La canonada de connexió
Els 50 quilòmetres de canonada que uniran la dessalinitzadora de la Tordera amb la potabilitzadora del Ter permetrà transportar uns dos metres cúbics per segon fins al dipòsit de Fogars de la Selva i des d'aquí l'aigua arribarà per gravetat fins a la planta del Ter.
La canonada serà reversible des de la planta del Ter fins a Hostalric i disposarà de diferents ramificacions per permetre que s'hi connectin els municipis de Tordera, Fogars, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.
Les seves dimensions tenen un diàmetre major del necessari actualment perquè també hauran de servir una vegada s'ampliï la dessalinitzadora de la Tordera.
El pressupost d'aquesta infraestructura de connexió ascendeix a 90 milions i es preveu que estigui enllestida el segon trimetres ?d'enguany.
La segona dessaladora
L'ampliació de la dessalinitzadora està pressupostada en 48,6 milions però no està programada. No obstant, com explica el responsable de l'àrea d'Execució d'Actuacions de l'ACA, Guillem Peñuelas, ha recordat que s'estan fent treballs de millora en el sistema de captació que permetrà eliminar els transformadors que hi ha ubicats a la desembocadura de la Tordera i que, en períodes de llevantades, pateixen afectacions.
El transvasament del Ter cap a Barcelona es va reduir un 20% durant el 2009
El Punt 5/2/10
El conseller de Medi Ambient es compromet a augmentar a 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del riu
.
El conseller Baltasar, en la visita d'ahir a la dessalinitzadora de Blanes. Foto: O.M.El 2009 va ser plujós a muntanya, i va coincidir amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat i la consolidació d'altres mesures d'estalvi i obtenció d'aigua impulsades durant l'última sequera. Això va permetre reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona fins als 159 hectòmetres cúbics, gairebé un 20% menys de la mitjana dels últims anys, que no arriba als 200 hm³ anuals. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va visitar ahir les obres d'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, i va afirmar que les noves infraestructures permetran reduir encara més el cabal transvasat. A més, es va comprometre a augmentar fins als 3,7 metres cúbics per segon el cabal ecològic del Ter, i va dir que el govern ha complert amb els 3 m³/s que marca la llei.
El conseller es va refermar ahir en el compromís de reducció del transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. El compromís el va adquirir el juliol de l'any passat en un acte a Girona, on va anunciar que en sis anys l'aigua del Ter que es derivaria cap a Barcelona es reduiria a la meitat. La intenció era transvasar 150 hm³ el 2010, 130 hm³ el 2012 i 115 hm³ el 2015, a mesura que es vagin posant en funcionament les diverses dessalinitzadores programades pel govern i es posin en marxa noves fonts de recurs. Ahir, el conseller es va refermar en aquestes xifres i dates, i va afirmar que aquests objectius ja s'estan començant a veure a la pràctica perquè el 2009 es va transvasar 159 hm³, quan les puntes dels últims anys eren de 200 hm³. «Ens hem avançat als compromisos», va dir el conseller Baltasar, gràcies a infraestructures com la dessalinitzadora del Prat, que tot i que va entrar tard en servei actualment està funcionant entre el 40 i 50% de la capacitat que té.
Complir el cabal mínim
Pel que fa al compliment del cabal mínim que ha de portar el Ter a Girona, que és de 3 m³/s, segons marca la llei del Ter, el conseller va assegurar que el 2009 sempre es va complir aquesta xifra. A diferència del que han denunciat diferents entitats del territori, Baltasar va afirmar que el cabal no havia estat mai inferior als 3 m³/s. El motiu de la discrepància és que mentre les entitats compten els nivells que marca l'estació de mesurament del pont de la Barca de Girona, Medi Ambient li suma a aquesta quantitat el cabal que es deriva cap a la sèquia Monar, i que acaba desembocant a l'Onyar. El director de l'ACA, Manel Hernández, va explicar que «el temps ha desvirtuat la llei del 59 perquè no incloïa la sèquia Monar, i la mesura ha de ser la suma del riu i la sèquia, que és la quantitat que es deixa anar del Pasteral».
D'altra banda, el conseller es va comprometre a garantir durant aquest 2010 un cabal mitjà de 3,7 m³/s al llarg del Ter entre el Pasteral i Torroella de Montgrí, gràcies a la reducció del transvasament. Això compliria el pla de cabals de manteniment.
Dessalinitzadora a Blanes
La dessalinitzadora de Blanes té capacitat per generar 10 hm³ l'any, i les obres d'ampliació que s'hi estan portant a terme permetran doblar aquesta quantitat fins als 20 hm³. La previsió és que els treballs, que hauran costat més de 48 milions d'euros, estiguin enllestits el primer trimestre d'aquest any. Les obres també inclouen la nova captació de l'aigua de mar, ja que les instal·lacions actuals tenien problemes constantment perquè les llevantades han inutilitzat els pous que es feien servir per prendre l'aigua. La solució ha sigut una canonada que agafa l'aigua directament del mar i que la porta fins a la dessalinitzadora, que s'ha construït amb capacitat per a 80 hm³ a l'any. El motiu és la previsió que té el govern de construir una nova dessalinitzadora a la mateixa zona, i amb capacitat de 60 hm³, que se sumaran als 20 que tindrà aquesta. En pocs mesos està previst enllestir el projecte, que sortirà a informació pública amb la declaració d'impacte ambiental.
Canonada fins a Cardedeu
El conseller també va visitar les obres de la canonada que unirà la dessalinitzadora de Blanes amb l'estació de tractament d'aigua potable del Ter a Cardedeu, des d'on es distribueix l'aigua del Ter cap a Barcelona. La canonada farà 50 quilòmetres i permetrà portar l'aigua que surti de l'ampliació de la dessalinitzadora cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, serà reversible entre Cardedeu i Hostalric per si en algun moment cal fer el recorregut invers. La canonada tindrà diverses ramificacions per donar el servei d'abastament cap a municipis que n'han sol·licitat la connexió, i que han sigut Tordera, Fogars de la Selva, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera. La connexió costarà 90 milions i està previst acabar-la en uns dos mesos.
EL CONSELLER DE MEDI AMBIENT, FRANCESC BALTASAR DIU A TORDERA QUE EL TRANSVASAMENT DEL TER CAP A BARCELONA ES VA REDUIR UN 20% DURANT EL 2009.
Ràdio Tordera 5/2/10
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va visitar ahir les obres d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i de la canonada que connectarà aquesta instal·lació amb la potabilitzadora del Ter, als termes municipals de Cardedeu, Llinars i la Roca. La canonada tindrà diverses ramificacions per donar el servei d’abastament cap a municipis que n’han sol·licitat la connexió, i que han sigut Tordera, Fogars de la Selva, Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Hostalric, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.
La connexió costarà 90 milions i està previst acabar-la en uns dos mesos. Durant la visita, el conseller Baltasar va explicar que aquesta instal·lació “permetrà, juntament amb altres actuacions, reduir progressivament la derivació del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona”.
Segons informa el Departament de Medi Ambient, la planta produirà fins a 20 hectòmetres d’aigua anuals, i possibilitarà la disponibilitat d’entre 10 i 14 hectòmetres cúbics anuals per al sistema Ter-Llobregat, contribuint així a la reducció progressiva d’extraccions del riu Ter. Escoltem Francesc Baltasar.
El conseller va estar acompanyat, entre d’altres, pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Manuel Hernández, pel gerent d’Aigües Ter Llobregat, Joan Compte, i el director dels serveis territorials a Girona, Emili Santos.
NOMS EN CATALÀ DE LES TORTUGUES DEL MÓN. David Perpiñán, Butlletí de la Soccatherp núm. 17, novembre 2006
NOMS EN CATALÀ DE LES TORTUGUES DEL MÓN RECOMANATS PER LA SOCIETAT CATALANA D'HERPETOLOGIA
David Perpiñán
Butlletí de la Societat Catalana d’Herpetologia, núm. 17, novembre 2006
...........................................
Enllaços relacionats…
ELS AMFIBIS I ELS RÈPTILS DELS PAÏSOS CATALANS (Noms comuns reconeguts) Gener 2010
Lista patrón de los anfibios y reptiles de España. Enero 2010
David Perpiñán
Butlletí de la Societat Catalana d’Herpetologia, núm. 17, novembre 2006
...........................................
Enllaços relacionats…
ELS AMFIBIS I ELS RÈPTILS DELS PAÏSOS CATALANS (Noms comuns reconeguts) Gener 2010
Lista patrón de los anfibios y reptiles de España. Enero 2010
Amfibis al Delta de la Tordera 4/2/10
Granoteta de punts (Pelodytes punctatus), aquesta nit molt abundants per tot el Delta..
Tot el dia plovent, nit suau (11ºC) i sense vent... nit perfecta per trobar amfibis.
Aquesta nit pel Pla de Grau (Malgrat de Mar) i pel límit municipal entre Malgrat i Palafolls...
Al Pla de Grau...
Granotetes de punts (Pelodytes punctatus)
Reinetes (Hyla meridionalis)
1 salamandra (Salamandra salamandra)
3 gripaus comuns (Bufo bufo)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
Granotes pintades (Discoglossus pictus)
.
Tot el dia plovent, nit suau (11ºC) i sense vent... nit perfecta per trobar amfibis.
Aquesta nit pel Pla de Grau (Malgrat de Mar) i pel límit municipal entre Malgrat i Palafolls...
Al Pla de Grau...
Granotetes de punts (Pelodytes punctatus)
Reinetes (Hyla meridionalis)
1 salamandra (Salamandra salamandra)
3 gripaus comuns (Bufo bufo)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
Granotes pintades (Discoglossus pictus)
.
Salamandra (Salamandra salamandra)...
.
.
.
gripau comú (Bufo bufo)...
.granota pintada (Discoglossus pictus)...
.
.
reineta (Hyla meridionalis)...
.
.granoteta de punts (Pelodytes punctatus)...
.
gripau corredor (Bufo calamita)...
.aquesta nit hi havia moltes granotes pintades (Discoglossus pictus) creuan el camí de la Pomereda cap a la sorra de la platja...
.
.I pels voltants del Molí i Sant Lluis
(Zona interior del Delta)...
Salamandres (Salamandra salamandra)
Gripaus comuns (Bufo bufo)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
Granotetes de punts (Pelodytes punctatus)
Granotes pintades (Discoglossus pictus)
.
gripaus comuns (Bufo bufo)...
.
gripaus comuns (Bufo bufo)...
.
.
granoteta de punts (Pelodytes punctatus)...
.
.
.Salamandres (Salamandra salamandra)...
.
.
.
granotes pintades (Discoglossus pictus)...
.
.
.gripau corredor (Bufo calamita)...
.
.
103 esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor de la desembocadura del riu Tordera 4/1/10
Doncs això, aquest vespre hi havia 103 esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor de la desembocadura del riu Tordera.
dijous, 4 de febrer del 2010
Anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 2/2/10. Antonio España i Ignasi Toranzo
Aquest dimarts a la tarda Antonio España i Ignasi Toranzo han estat anellant a l'estany de Can Torrent (Tordera)...
.
Un anillador de Ripollet
.
No hi havia gaire moviment d'aus i les captures han estat poques, un total de 34 de 7 espècies diferents...
.
19 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
3 pit-rojos (Erithacus rubecula)
3 trist (Cisticola juncidis)
2 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
2 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
1 tord comú (Turdus philomelos)
4 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
.
Lo més interessant estava al nostre voltant. Durant l'anellament o abans, quan vaig fer un volt per l'estany...
.
mínim 19 tords ala-rojos (Turdus iliacus)
que es van apropar alguns però no van caure a la xarxa tot i les ganes de l'Antonio, ;)
>20 tords comuns (Turdus philomelos)
unes 10 merles (Turdus merula)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor) mascle
tota la tarda d'un costat a l'altre de l'estany, cantant i tamborileant constantment
2 picots garser grossos (Dendrocopos major)
1 picot verd (Picus viridis)
2 aligots comuns (Buteo buteo) junts
1 astor (Accipiter gentilis)
que ens va passar per sobre a poca alçada
mínim 1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) mascle
9 cotolius (Lullula arborea)
1 mussol comú (Athene noctua) cantant
5 esplugabous (Bubulcus ibis) volant
1 cornella (Corvus corone)
mínim 4 gaig (Garrulus glandarius)
unes 10 titelles (Anthus pratensis)
>10 pardals de bardissa (Prunella modularis)
uns 40 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... entre molts altres.
.
aligots comuns (Buteo buteo)...
.
.algunes imatges de l'estany de Can Torrent...
.
.
