dissabte, 31 de juliol del 2010
dijous, 29 de juliol del 2010
Tiburones y Rayas. Guia de identificación. CRAM
De la web del CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins)...
http://www.cram.org/cat/tib_especies.php
En el Mediterráneo habitan unas 47 especies de tiburones y 34 especies de rayas. La FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations) editó en 2005 una completa guía de identificación de tiburones y rayas del Mediterráneo y Mar Negro disponible online.
La Fundación CRAM, con la colaboración de Obra Social de Caja Madrid, editó de una guía de identificación de las especies más comunes capturadas en el litoral mediterraneo para facilitar las labores de identificación de las capturas y conseguir unos datos más fiables. Esta guía se repartirá a las principales cofradías de pescadores de Cataluña.
Descargate la guía en PDF:
.
http://www.cram.org/cat/tib_especies.php
En el Mediterráneo habitan unas 47 especies de tiburones y 34 especies de rayas. La FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations) editó en 2005 una completa guía de identificación de tiburones y rayas del Mediterráneo y Mar Negro disponible online.
La Fundación CRAM, con la colaboración de Obra Social de Caja Madrid, editó de una guía de identificación de las especies más comunes capturadas en el litoral mediterraneo para facilitar las labores de identificación de las capturas y conseguir unos datos más fiables. Esta guía se repartirá a las principales cofradías de pescadores de Cataluña.
Descargate la guía en PDF:
.
La pardela balear y la identificación de las pardelas de las costes ibéricas. Ministerio de Medio Ambiente
.De la web del CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins)...
http://www.cram.org/cat/ave_especies.php
LA PARDELA BALEAR Y LA IDENTIFICACION DE LAS PARDELAS IBÉRICASManual de identificación
La determinación especifica de la Pardela Balear como una especie diferenciada de la Pardela Mediterránea, ha supuesto un cambio radical en la conservación de esta especie. Cuando se produce la separación específica de la Pardela Balear, surge la necesidad de tomar medidas de conservación para una especie endémica con una población que apenas llega a las 2000 parejas, un número muy bajo para un ave marina.
En el año 2000 es incluida en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo de 1990, por el que se regula el catálogo nacional de especies amenazadas), en la categoría de “En Peligro de Extinción” (Orden Ministerial de 10 de marzo de 2000).
Los problemas que surgen a la hora de identificar a la Pardela Balear, han hecho que nuestros conocimientos sobre esta ave fuera de su área de nidificación sean más bien escasos. Con el esfuerzo de observadores cada vez más capacitados, se están obteniendo nuevos datos muy interesantes sobre sus zonas de alimentación y sobre su dispersión postnupcial.
Uno de los objetivos de este manual es facilitar una correcta identificación a aquellos observadores que encuentran en las pardelas un grupo difícil de identificar. La guía no se han pensado para los expertos observadores de aves marinas, aunque es posible que encuentren en ella datos que le sean de interés. La persona que se acerca por primera vez a la observación de aves marinas es posible que encuentre complejidad en algunos términos y que se pierda en la descripción de las coloraciones de los plumajes. La paciencia y experiencia son los únicos aliados que tenemos. Nuestro conocimiento va a enriquecerse si podemos compartir la visión de las pardelas con un observador experimentado. Una manera de hacerlo es participar en los recuentos periódicos que lasadministraciones locales y los grupos conservacionistas realizan a lo largo de toda la costa de la Península y del Archipiélago Balear.
Ver el manual en PDF
Veïns aturen la draga durant una hora a Premià de Mar 28/7/10...
Una cinquantena de manifestants aturen durant una hora els treballs de la draga a la platja del Pla de l’Ós
Premià Notícies 28/7/10
.
Els mossos d'esquadra han parlat amb els manifestants
.
Una concentració de veïns ha aturat aquest matí durant una hora els treballs de la draga que abocava sorra a la platja del Pla de l’Ós de Premià de Mar. Els manifestants, que s’havien convocat al llarg del dia d’ahir via internet i mitjançant uns cartells enganxats al carrer, s’oposaven al sistema de regeneració amb la draga i demanaven solucions a la pèrdua de la sorra que fossin definitives i respectuoses amb el medi ambient. Els Mossos d’esquadra han fet marxat els manifestants i els treballs de la draga s’han reprès a 2/4 de 12 del migdia. Els manifestants, que han manifestat la seva intenció de tornar a concentrar-se demà a la platja, han traslladat la seva protesta a la plaça de l’Ajuntament.
L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, s’ha referit aquest matí a la concentració que ha aturat durant una hora els treballs de la draga a la platja del Pla de l’Ós. Buch ha recordat que el consistori havia demanat per escrit al ministeri de Medi Ambient que la draga només posés sorra a aquells punts de la platja on fos imprescindible per evitar molèsties als banyistes. L’alcalde ha dit que la sorra ha de servir per preservar el sender peatonal i la via del tren de futurs temporals i ha recordat que sempre han advocat per que hi hagi solucions definitives per preservar la sorra a la platja.
A banda d’això, l’alcalde ha reconegut el dret dels convocats a manifestar-se.
Aturen la draga a una platja de Premià
Diari Maresme 28/7/10
.
L'aturada de la draga. Foto: premianoticies.wordpress.com
.
Un grup de veïns de Premià de Mar ha aturat aquest dimecres al matí durant una hora els treballs de la draga que abocava sorra a la platja del Pla de l’Ós del municipi. Segons informa Ràdio Premià, els manifestants, que s’havien convocat al llarg del dia d’ahir via internet i mitjançant uns cartells enganxats al carrer, s’oposaven al sistema de regeneració amb la draga i demanaven solucions a la pèrdua de la sorra que fossin definitives i respectuoses amb el medi ambient.
Finalment, els Mossos d’Esquadra han aconseguit fer marxar els manifestants i els treballs de la draga s’han reprès a dos quarts de 12 del migdia. Els manifestants, que han anunciat la seva intenció de tornar a concentrar-se demà dijous a la platja, han traslladat la seva protesta a la plaça de l’Ajuntament.
Un grup de veïns de Premià impedeix l'inici de la regeneració de la platja
El Punt 29/7/10
.
Una vintena de persones ocupa durant una hora l'espai on havia d'actuar la draga i reclamen una solució “que no malmeti el medi”
Representants del manifestants parlant amb l'alcalde Miquel Buch. Foto: G.ARIÑO.
.
Una vintena de persones de Premià de Mar van mostrar ahir el seu rebuig a la regeneració de la platja amb el vaixell draga. A quarts de deu del matí, aquests veïns van ocupar l'espai on havia d'actuar la maquinària i van impedir durant una estona que aquesta treballés. La majoria eren veïns, banyistes habituals que ahir van baixar i es van adonar que no podien posar-se on ho fan habitualment. En total, l'acte de protesta no va arribar a una hora, però va servir per donar un toc d'atenció a les administracions, que any rere any inverteixen en aquest sistema per posar sorra al litoral sense que signifiqui una solució definitiva.
Queixes
“Teníem una platja que semblava la Costa Brava i ara ens la deixaran ben bruta”, explica Pilar Velázquez. “No pot ser que ho facin en aquestes dates, en plena temporada de bany”, es lamenta Sandra Lara, una altra de les veïnes que ahir van decidir posar la seva tovallola on la draga havia de tirar la sorra. Un dels promotors de la protesta, Joan Ribet, va destacar que el motiu de fons de la mobilització és “la destrucció del fons marí”. “Fa molts anys que això passa i ningú no fa res, ja ens n'hem cansat”, diu Ribet, que amb altres dos manifestants van desplaçar-se a mig matí a la plaça de la Vila a posar la tovallola davant de l'ajuntament. “Ja que no ens deixen posar-la a la platja la posarem aquí”, van explicar.
Allà els va sortir a rebre l'alcalde del municipi, Miquel Buch (CiU), que els va prometre una reunió per atendre les seves peticions. “Nosaltres tampoc hi estem d'acord, amb aquesta solució, pel tema mediambiental i també pels diners que ens costa cada any a tots”, va explicar Buch als manifestants, tot i que es va negar a publicar una apunt contrari a la draga al web municipal, tal com li va demanar Ribet.
L'alcalde, però, va recordar que només posaran sorra als punts on no hi ha pràcticament platja i que, en cas de no fer-ho, hi ha perill que, a l'hivern, es desfalqui la via del tren. Els manifestants van anunciar que avui repetiran l'acció de protesta.
LA FRASE
El vaixell draga que està absorbint la sorra de davant del municipi també està destruint el fons marí
Joan Ribet
veí de premià de mar
Premià Notícies 28/7/10
.
Els mossos d'esquadra han parlat amb els manifestants.
Una concentració de veïns ha aturat aquest matí durant una hora els treballs de la draga que abocava sorra a la platja del Pla de l’Ós de Premià de Mar. Els manifestants, que s’havien convocat al llarg del dia d’ahir via internet i mitjançant uns cartells enganxats al carrer, s’oposaven al sistema de regeneració amb la draga i demanaven solucions a la pèrdua de la sorra que fossin definitives i respectuoses amb el medi ambient. Els Mossos d’esquadra han fet marxat els manifestants i els treballs de la draga s’han reprès a 2/4 de 12 del migdia. Els manifestants, que han manifestat la seva intenció de tornar a concentrar-se demà a la platja, han traslladat la seva protesta a la plaça de l’Ajuntament.
L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, s’ha referit aquest matí a la concentració que ha aturat durant una hora els treballs de la draga a la platja del Pla de l’Ós. Buch ha recordat que el consistori havia demanat per escrit al ministeri de Medi Ambient que la draga només posés sorra a aquells punts de la platja on fos imprescindible per evitar molèsties als banyistes. L’alcalde ha dit que la sorra ha de servir per preservar el sender peatonal i la via del tren de futurs temporals i ha recordat que sempre han advocat per que hi hagi solucions definitives per preservar la sorra a la platja.
A banda d’això, l’alcalde ha reconegut el dret dels convocats a manifestar-se.
Aturen la draga a una platja de Premià
Diari Maresme 28/7/10
.
L'aturada de la draga. Foto: premianoticies.wordpress.com.
Un grup de veïns de Premià de Mar ha aturat aquest dimecres al matí durant una hora els treballs de la draga que abocava sorra a la platja del Pla de l’Ós del municipi. Segons informa Ràdio Premià, els manifestants, que s’havien convocat al llarg del dia d’ahir via internet i mitjançant uns cartells enganxats al carrer, s’oposaven al sistema de regeneració amb la draga i demanaven solucions a la pèrdua de la sorra que fossin definitives i respectuoses amb el medi ambient.
Finalment, els Mossos d’Esquadra han aconseguit fer marxar els manifestants i els treballs de la draga s’han reprès a dos quarts de 12 del migdia. Els manifestants, que han anunciat la seva intenció de tornar a concentrar-se demà dijous a la platja, han traslladat la seva protesta a la plaça de l’Ajuntament.
Un grup de veïns de Premià impedeix l'inici de la regeneració de la platja
El Punt 29/7/10
.
Una vintena de persones ocupa durant una hora l'espai on havia d'actuar la draga i reclamen una solució “que no malmeti el medi”
Representants del manifestants parlant amb l'alcalde Miquel Buch. Foto: G.ARIÑO..
Una vintena de persones de Premià de Mar van mostrar ahir el seu rebuig a la regeneració de la platja amb el vaixell draga. A quarts de deu del matí, aquests veïns van ocupar l'espai on havia d'actuar la maquinària i van impedir durant una estona que aquesta treballés. La majoria eren veïns, banyistes habituals que ahir van baixar i es van adonar que no podien posar-se on ho fan habitualment. En total, l'acte de protesta no va arribar a una hora, però va servir per donar un toc d'atenció a les administracions, que any rere any inverteixen en aquest sistema per posar sorra al litoral sense que signifiqui una solució definitiva.
Queixes
“Teníem una platja que semblava la Costa Brava i ara ens la deixaran ben bruta”, explica Pilar Velázquez. “No pot ser que ho facin en aquestes dates, en plena temporada de bany”, es lamenta Sandra Lara, una altra de les veïnes que ahir van decidir posar la seva tovallola on la draga havia de tirar la sorra. Un dels promotors de la protesta, Joan Ribet, va destacar que el motiu de fons de la mobilització és “la destrucció del fons marí”. “Fa molts anys que això passa i ningú no fa res, ja ens n'hem cansat”, diu Ribet, que amb altres dos manifestants van desplaçar-se a mig matí a la plaça de la Vila a posar la tovallola davant de l'ajuntament. “Ja que no ens deixen posar-la a la platja la posarem aquí”, van explicar.
Allà els va sortir a rebre l'alcalde del municipi, Miquel Buch (CiU), que els va prometre una reunió per atendre les seves peticions. “Nosaltres tampoc hi estem d'acord, amb aquesta solució, pel tema mediambiental i també pels diners que ens costa cada any a tots”, va explicar Buch als manifestants, tot i que es va negar a publicar una apunt contrari a la draga al web municipal, tal com li va demanar Ribet.
L'alcalde, però, va recordar que només posaran sorra als punts on no hi ha pràcticament platja i que, en cas de no fer-ho, hi ha perill que, a l'hivern, es desfalqui la via del tren. Els manifestants van anunciar que avui repetiran l'acció de protesta.
LA FRASE
El vaixell draga que està absorbint la sorra de davant del municipi també està destruint el fons marí
Joan Ribet
veí de premià de mar
Aigua de La Tordera per a Sant Pere de Vilamajor 28/7/10...
Sant Pere posa en marxa la connexió amb la xarxa d'aigua del Ter-Llobregat
L’Actualitat del Baix Montseny 28/7/10
.
Des de dimecres d'aquesta setmana, 21 de juliol, Sant Pere de Vilamajor compta amb aigua del Ter-Llobregat, un cop finalitzats els treballs de connexió d'aquesta xarxa. Les obres, que permetran la portada d'aigua des de la planta d'aigua que ATLL té a Cardedeu han tingut una durada aproximada de dos anys i permetran a les llars de Sant Pere de Vilamajor l'abastiment a través del dipòsit de Faldes. L'arribada d'aquest nou recurs permetrà aixecar el ban de restricció d'aigua al municipi.
L’Actualitat del Baix Montseny 28/7/10
.
Des de dimecres d'aquesta setmana, 21 de juliol, Sant Pere de Vilamajor compta amb aigua del Ter-Llobregat, un cop finalitzats els treballs de connexió d'aquesta xarxa. Les obres, que permetran la portada d'aigua des de la planta d'aigua que ATLL té a Cardedeu han tingut una durada aproximada de dos anys i permetran a les llars de Sant Pere de Vilamajor l'abastiment a través del dipòsit de Faldes. L'arribada d'aquest nou recurs permetrà aixecar el ban de restricció d'aigua al municipi.
dimecres, 28 de juliol del 2010
L'Acord de Custòdia a la desembocadura de la Tordera, a la revista som-hi! de Malgrat de Mar...
Som-hi! Revista de Malgrat de Mar (El Maresme)
núm. 368 (juliol-agost 2010) pàg. 36
.
cliqueu sobre la imatge per ampliar
La denúncia de la canonada a la revista som-hi! de Malgrat de Mar...
som-hi! Revista de Malgrat de Mar (El Maresme)
núm 368 (juliol-agost 2010), pàg. 7
.cliqueu sobre la imatge per ampliar...
.
Premiarencs reclamen alternatives a la draga. Diari Maresme 27/7/10
Premiarencs reclamen alternatives a la draga
Diari Maresme 27/7/10
.
un col·lectiu de premianencs han creat el bloc Premià no traga amb la draga, un espai crític amb actuació del vaixell draga a les platges del municipis. Els impulsors d’aquesta iniciativa asseguren sentir-se “desinformats” i consideren que “probablement existeixen alternatives més sostenibles i duradores“.
Cost ambiental i alternatives
L’objectiu del col·lectiu és “conèixer més a fons què és el que fa el vaixell, quin impacte ambiental té i quines altres solucions podrien ser possibles”.
En aquest sentit, es pregunten quins costos ambientals suposa el vaixell draga i si hi ha algun estudi ambiental darrere l’opció de dragar les platges. També reclamen “si hi ha alternatives més definitives, que no facin que cada any calgui repetir l’operació, i si és imprescindible que ‘el negrai‘ – la franja de roques de color negre -, patrimoni ecològic de Premià de Mar, quedi soterrat cada any”.
Diari Maresme 27/7/10
.
un col·lectiu de premianencs han creat el bloc Premià no traga amb la draga, un espai crític amb actuació del vaixell draga a les platges del municipis. Els impulsors d’aquesta iniciativa asseguren sentir-se “desinformats” i consideren que “probablement existeixen alternatives més sostenibles i duradores“.
Cost ambiental i alternatives
L’objectiu del col·lectiu és “conèixer més a fons què és el que fa el vaixell, quin impacte ambiental té i quines altres solucions podrien ser possibles”.
En aquest sentit, es pregunten quins costos ambientals suposa el vaixell draga i si hi ha algun estudi ambiental darrere l’opció de dragar les platges. També reclamen “si hi ha alternatives més definitives, que no facin que cada any calgui repetir l’operació, i si és imprescindible que ‘el negrai‘ – la franja de roques de color negre -, patrimoni ecològic de Premià de Mar, quedi soterrat cada any”.
dimarts, 27 de juliol del 2010
Els caçadors impulsaran una xarxa perquè es pugui vendre la carn de senglar . El Punt 27/7/10
Els caçadors impulsaran una xarxa perquè es pugui vendre la carn de senglar
El Punt 27/7/10
.
La carn de les batudes només serveix per al consum propi i volen que també arribi al consumidor
Actualment només funciona un únic escorxador
.
la carn de senglar de Girona és molt apreciada i de molt bona qualitat. Foto: EUDALD PICAS.
.
Els senglars que els caçadors de les comarques gironines cacen durant la temporada i en les batudes extraordinàries per danys només serveixen per al consum propi. Per aquest motiu, la Federació de Caçadors de Girona s'ha fixat un objectiu: crear una xarxa de comercialització de senglar perquè la carn també arribi als consumidors. A la demarcació hi ha quatre sales de tractament de caça silvestre, però actualment només n'hi ha una en funcionament i les altres tres estan en desús. La intenció és posar-se al dia en matèria de salut pública per complir els requisits legals, reobrir aquests escorxadors i trobar empreses interessades en la distribució i comercialització.
Abans només hi havia carn de senglar de les comarques gironines durant els mesos de temporada de caça. Però actualment l'increment de la població d'aquest animal als boscos de la demarcació ha obligat els caçadors a fer més batudes i pràcticament cacen tot l'any. De fet, durant la darrera temporada han fet un rècord històric de captures i han caçat uns 14.000 exemplars.
El president de la Federació de Caça de Girona, Carles Dilmé, va explicar que aquesta carn només la poden aprofitar els mateixos caçadors de les colles perquè no tenen capacitat ni autorització per comercialitzar-la. “La carn de senglar que es pot comprar aquí ve d'Espanya, no és carn de senglar de Girona”, va explicar Dilmé.
Per aquest motiu, des de la federació volen impulsar una xarxa de comercialització de carn de senglar. La intenció és reobrir les sales de tractament de caça silvestre –a la demarcació n'hi ha quatre– i trobar empreses interessades en la distribució i la venda directa al consumidor. “No podem comercialitzar-ho nosaltres, no és la nostra feina, hem de trobar qui ho vulgui fer de manera professional”, va dir el president, que va assegurar que hi ha més demanda que oferta i que seria un èxit segur. La carn de senglar s'ha de tractar en escorxadors específics, però dels quatre que hi ha a la demarcació només n'hi ha un d'obert, el de Ribes de Freser, des del qual estan duen a terme una espècie de prova pilot de comercialització “amb bons resultats”.
LA FRASE
L'increment de la població d'aquest animal als boscos ha obligat els caçadors a fer més batudes i ara pràcticament cacen tot l'any
La marca de ‘senglar català'
A més de posar-se al dia en matèria de salut pública, també els cal trobar distribuïdor interessat en la distribució de carn de senglar durant tot l'any i reobrir els altres escorxadors que hi ha a Castelló d'Empúries, Sant Hilari i Bellver de Cerdanya. “Amb la quantitat de porcs que cacem necessitem tenir quatre o cinc sales de tractament obertes i més gent que s'hi dediqui', va dir Dilmé, que va assegurar que en cap moment tenen intenció d'enriquir-se amb aquesta activitat, sinó que només busquen que la carn de senglar no es faci malbé i que “tothom pugui saber que tenim un senglar de gran qualitat i que en puguin gaudir a un preu raonable', va dir el president. Un cop hagin aconseguit comercialitzar el senglar de la demarcació, la intenció és obrir sales de tractament a altres punts de Catalunya en què tampoc es comercialitza i a crear una marca de ‘senglar català'.
El Punt 27/7/10
.
La carn de les batudes només serveix per al consum propi i volen que també arribi al consumidor
Actualment només funciona un únic escorxador
.
la carn de senglar de Girona és molt apreciada i de molt bona qualitat. Foto: EUDALD PICAS..
Els senglars que els caçadors de les comarques gironines cacen durant la temporada i en les batudes extraordinàries per danys només serveixen per al consum propi. Per aquest motiu, la Federació de Caçadors de Girona s'ha fixat un objectiu: crear una xarxa de comercialització de senglar perquè la carn també arribi als consumidors. A la demarcació hi ha quatre sales de tractament de caça silvestre, però actualment només n'hi ha una en funcionament i les altres tres estan en desús. La intenció és posar-se al dia en matèria de salut pública per complir els requisits legals, reobrir aquests escorxadors i trobar empreses interessades en la distribució i comercialització.
Abans només hi havia carn de senglar de les comarques gironines durant els mesos de temporada de caça. Però actualment l'increment de la població d'aquest animal als boscos de la demarcació ha obligat els caçadors a fer més batudes i pràcticament cacen tot l'any. De fet, durant la darrera temporada han fet un rècord històric de captures i han caçat uns 14.000 exemplars.
El president de la Federació de Caça de Girona, Carles Dilmé, va explicar que aquesta carn només la poden aprofitar els mateixos caçadors de les colles perquè no tenen capacitat ni autorització per comercialitzar-la. “La carn de senglar que es pot comprar aquí ve d'Espanya, no és carn de senglar de Girona”, va explicar Dilmé.
Per aquest motiu, des de la federació volen impulsar una xarxa de comercialització de carn de senglar. La intenció és reobrir les sales de tractament de caça silvestre –a la demarcació n'hi ha quatre– i trobar empreses interessades en la distribució i la venda directa al consumidor. “No podem comercialitzar-ho nosaltres, no és la nostra feina, hem de trobar qui ho vulgui fer de manera professional”, va dir el president, que va assegurar que hi ha més demanda que oferta i que seria un èxit segur. La carn de senglar s'ha de tractar en escorxadors específics, però dels quatre que hi ha a la demarcació només n'hi ha un d'obert, el de Ribes de Freser, des del qual estan duen a terme una espècie de prova pilot de comercialització “amb bons resultats”.
LA FRASE
L'increment de la població d'aquest animal als boscos ha obligat els caçadors a fer més batudes i ara pràcticament cacen tot l'any
La marca de ‘senglar català'
A més de posar-se al dia en matèria de salut pública, també els cal trobar distribuïdor interessat en la distribució de carn de senglar durant tot l'any i reobrir els altres escorxadors que hi ha a Castelló d'Empúries, Sant Hilari i Bellver de Cerdanya. “Amb la quantitat de porcs que cacem necessitem tenir quatre o cinc sales de tractament obertes i més gent que s'hi dediqui', va dir Dilmé, que va assegurar que en cap moment tenen intenció d'enriquir-se amb aquesta activitat, sinó que només busquen que la carn de senglar no es faci malbé i que “tothom pugui saber que tenim un senglar de gran qualitat i que en puguin gaudir a un preu raonable', va dir el president. Un cop hagin aconseguit comercialitzar el senglar de la demarcació, la intenció és obrir sales de tractament a altres punts de Catalunya en què tampoc es comercialitza i a crear una marca de ‘senglar català'.
diumenge, 25 de juliol del 2010
Algunes notícies més per llegir 25/7/10...
Construeixen una escala per accedir a la platja de sota la finca de Can Juncadella
Diari de Girona 25/7/10
.
Després de l'abocament de sorra artificial, ara apareix una escala per accedir a la cala Rajols de Lloret. diari de girona
.
LLORET DE MAR JORDI VERA
Després d'haver abocat sorra artificial a la platja de cala Rajols de Lloret de Mar, la que queda sota la finca de Can Juncadella, per fer-la més còmoda, ara han decidit construir-hi una escala, per poder accedir-hi amb més facilitat.
Aquesta cala és de còdols i a finals de la setmana passada va apàreixer recoberta de sorra artificial per fer-la més còmoda al bany. La mesura ha portat certa polèmica al poble i ha fet que s'obrís una investigació. Ara, però, ha aparegut una escala de fusta per accedir-hi. Sembla, doncs, que s'estan construint una platja a mida, malgrat els expedients i les investigacions que hi ha engegades per part de l'Ajuntament i de la Generalitat i Costes de l'Estat.
Cal recordar que aquesta mateixa setmana representants del Departament de Medi Ambient i Política Territorial de la Generalitat i de Costes de l'Estat van visitar la platja i estan estudiant quines mesures aplicaran. A més, van remarcar que a banda de les sancions que s'apliquin caldrà tornar-la al seu estat original. Abans que puguin prendre cap decisió, però, els treballs han continuat. Aquesta vegada per construir l'escala de taulons de fusta.
.
.
L'ACA té 8 mesos una depuradora sense funcionar perquè no hi arriba la llum
Diari de Girona 25/7/10
.
Veïns del Martorell es queixen que les aigües negres de la urbanització Maçanet Residencial continuen anant a la Tordera
.
Les instal·lacions romanen tancades per la manca d'electricitat que permeti que funcioni. CARLES COLOMER
.
MAÇANET DE LA SELVA E.BATLLE
La urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva segueix abocant les aigües negres al riu Tordera malgrat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va construir una depuradora per poder-ho solucionar i en va acabar les obres fa vuit mesos. Una planta que encara no funciona i que es troba tancada i per tant segueix permetent que les aigües residuals d'una de les àrees residencials més grans del país amb, amb aproximadament 2.500 parcel·les i una població de fins a 6.000 persones a l'estiu, acabin a la Tordera.
I és d'aquesta infracció medi ambiental del que es queixen habitants del veïnat del Martorell de Maçanet, perquè és a la seva zona de masies disseminades per on transcorre una riera que va a la Tordera i per tant, per "on passa tota la brutícia", recorda un veí, i afegeix que fa 35 anys que viuen aquesta situació i que els indigna més ara, en veure com a pocs metres tenen "una nova depuradora que no funciona".
El motiu que fa que no s'hagi pogut posar en funcionament, segons el veí, és la manca d'electricitat a la planta i així ho confirma el regidor d'Obres públiques i serveis de Maçanet Antoni Guinó (CiU) que diu que "no hi ha prou potència de llum per poder-la fer funcionar, segons ens diu l'ACA" i ressalta que no acaba d'entendre aquest motiu perquè "ja hi ha instal·lat un transformador en aquella zona".
Per tot això, es mostra decebut amb l'ACA perquè "és una deixadesa que tota l'aigua bruta vagi cap al Tordera i més quan s'ha estat lluitant per tenir una depuradora a la urbanització des del 1993". I afegeix que des que està construïda la depuradora s'ha "reunit i parlat amb gent de l'ACA durant aquests vuit mesos i sempre ens diuen que falta la llum, és una vergonya". Pel que fa a l'ACA, aquest diari va posar-s'hi en contate, però en tancar l'edició encara no s'havia donat cap explicació.
"Aigua negra i pudors"
Diari de Girona 25/7/10
.
Després de l'abocament de sorra artificial, ara apareix una escala per accedir a la cala Rajols de Lloret. diari de girona.
LLORET DE MAR JORDI VERA
Després d'haver abocat sorra artificial a la platja de cala Rajols de Lloret de Mar, la que queda sota la finca de Can Juncadella, per fer-la més còmoda, ara han decidit construir-hi una escala, per poder accedir-hi amb més facilitat.
Aquesta cala és de còdols i a finals de la setmana passada va apàreixer recoberta de sorra artificial per fer-la més còmoda al bany. La mesura ha portat certa polèmica al poble i ha fet que s'obrís una investigació. Ara, però, ha aparegut una escala de fusta per accedir-hi. Sembla, doncs, que s'estan construint una platja a mida, malgrat els expedients i les investigacions que hi ha engegades per part de l'Ajuntament i de la Generalitat i Costes de l'Estat.
Cal recordar que aquesta mateixa setmana representants del Departament de Medi Ambient i Política Territorial de la Generalitat i de Costes de l'Estat van visitar la platja i estan estudiant quines mesures aplicaran. A més, van remarcar que a banda de les sancions que s'apliquin caldrà tornar-la al seu estat original. Abans que puguin prendre cap decisió, però, els treballs han continuat. Aquesta vegada per construir l'escala de taulons de fusta.
.
.
L'ACA té 8 mesos una depuradora sense funcionar perquè no hi arriba la llum
Diari de Girona 25/7/10
.
Veïns del Martorell es queixen que les aigües negres de la urbanització Maçanet Residencial continuen anant a la Tordera
.
Les instal·lacions romanen tancades per la manca d'electricitat que permeti que funcioni. CARLES COLOMER.
MAÇANET DE LA SELVA E.BATLLE
La urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva segueix abocant les aigües negres al riu Tordera malgrat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va construir una depuradora per poder-ho solucionar i en va acabar les obres fa vuit mesos. Una planta que encara no funciona i que es troba tancada i per tant segueix permetent que les aigües residuals d'una de les àrees residencials més grans del país amb, amb aproximadament 2.500 parcel·les i una població de fins a 6.000 persones a l'estiu, acabin a la Tordera.
I és d'aquesta infracció medi ambiental del que es queixen habitants del veïnat del Martorell de Maçanet, perquè és a la seva zona de masies disseminades per on transcorre una riera que va a la Tordera i per tant, per "on passa tota la brutícia", recorda un veí, i afegeix que fa 35 anys que viuen aquesta situació i que els indigna més ara, en veure com a pocs metres tenen "una nova depuradora que no funciona".
El motiu que fa que no s'hagi pogut posar en funcionament, segons el veí, és la manca d'electricitat a la planta i així ho confirma el regidor d'Obres públiques i serveis de Maçanet Antoni Guinó (CiU) que diu que "no hi ha prou potència de llum per poder-la fer funcionar, segons ens diu l'ACA" i ressalta que no acaba d'entendre aquest motiu perquè "ja hi ha instal·lat un transformador en aquella zona".
Per tot això, es mostra decebut amb l'ACA perquè "és una deixadesa que tota l'aigua bruta vagi cap al Tordera i més quan s'ha estat lluitant per tenir una depuradora a la urbanització des del 1993". I afegeix que des que està construïda la depuradora s'ha "reunit i parlat amb gent de l'ACA durant aquests vuit mesos i sempre ens diuen que falta la llum, és una vergonya". Pel que fa a l'ACA, aquest diari va posar-s'hi en contate, però en tancar l'edició encara no s'havia donat cap explicació.
"Aigua negra i pudors"
Des del veïnat del Martorell de Maçanet també asseguren que des de sempre aguanten "aigua negra i pudors" i que tenien l'esperança que la depuradora hi posaria fi però vist el que hi ha ara, asseguren que no confien en l'ACA perquè "quan es va decidir fer la depuradora van prometre que a l'octubre del 2008 funcionaria" i no ha estat així.
Per la seva banda, el regidor d'Obres i serveis Antoni Guinó assegura que comprèn la indignació dels veïns i assegura que "cal queixar-se i els veïns tenen tota la raó per fer-la" i afegeix que davant les gestions que s'ha fet des del consistori "potser l'ACA s'hauriade dedicar a una altra cosa", afegeix, vist que fa vuit mesos que hi ha una instal·lació nova i sense fer-ne cap mena d'ús.
I és que la història d'aquesta depuradora arrenca als anys 90, quan l'Ajuntament de Maçanet de la Selva va demanar que se'n construissin en les diverses urbanitzacions que hi ha al municipi i finalment, es va arrencar el compromís que se n'edificarien a Montbarbat, Mas Altaba i finalment, a Maçanet Residencial.
.
.
Can Bundància
El Punt 25/7/10. LA CONTRA
.
La gent pensava que rere les taules dels despatxos importants hi havia gent preparada, però ara s'ha vist que això no ha estat així. Creien que l'abundància no s'acabaria mai
.
Entre els pobles d'Oix i Montagut, en plena muntanya, emboscat entremig de rouredes i pins vells, hi ha una antiga casa de menjars –avui dia restaurada– que en diuen Can Bundància. Aquest nom sempre ens ha cridat l'atenció.
Imaginem els antics traginers, contrabandistes, pagesos i viatgers, esgotats pel dur camí, trobant-se en aquell lloc en què es podrien assadollar i atipar-se a cor què vols per unes monedes. No és d'estranyar que la coneguessin amb el nom de Can Bundància, fent cas omís de les regles gramaticals, però representant amb un mot precís la teca i el mam que els esperava al seu interior. Tota la resta eren trons.
Ara mateix, amb tot el que està passant, no ens traiem del cap aquest mot, com a símbol de les actuals desgràcies. Havíem viscut una colla d'anys a Can Bundància. Per sobre de les nostres possibilitats. Semblava que el diner no s'havia d'acabar mai. Però el diner fa temps que es va acabar, i ara s'exhaureix també el crèdit. En tots els nivells. I després del diner i del crèdit ja no queda res més que pagar deutes. Els més imprudents: els establiments de crèdit –bancs i caixes– i les administracions públiques. Hom confiava que rere les taules dels despatxos importants hi havia persones amb unes ments organitzades, amb seny i amb estudis suficients. Ara s'ha vist que això no ha estat així. I que no ens vinguin els predicadors de la televisió, esades, taules rodones, cambres de comerç, tribunes i altres contestant amb suficiència i èmfasi: “Nosaltres ja ho vam dir l'any 2006”. Mentida. Mentida podrida! El més sincer va ser un banquer que comentava: “Imaginin una taula ben servida i els comensals a punt de menjar. Entra el cambrer i diu: ‘No mengin, el menú està enverinat'... Nosaltres no podíem dir que s'anava per un camí enverinat. Ens haurien lapidat”. Les corporacions i organismes públics, els ajuntaments, les diputacions, les comunitats autònomes i el mateix govern de l'Estat s'havien cregut que tot era Can Bundància i que això no s'acabaria mai. Però era una fugida endavant, orquestrada i consentida. S'apujava l'IBI d'un any per l'altre, l'impost sobre construccions, i les mil i unes travetes legals que impedeixen qualsevol moviment econòmic, i tot amb un únic afany: recaptar. I recaptar més. Tiraven plans a llarg termini, i s'apujaven els sous i nomenaven estudis i assessors... “Si aquest any s'han demanat dos-cents permisos d'obres, l'any vinent podem pensar que seran tres-cents, i apujant lleugerament els impostos i les taxes, podrem...” l els bancs servien de contrapunt al desastre: “Tireu, tireu... no patiu... ens sobren els diners, no sabem com col·locar-los”.
Encara la gent diu pel carrer: “Bones vacances!” És allò immediat, l'important. No hem deixat de creure que som a Can Bundància! Però el setembre arribarà, inexorablement, i ens pot trobar amb els deures encara per fer, i no hi serem a temps. Tot ho esperem d'uns nous salvadors del món: les exportacions i el turisme. No hi ha gaire res més... el bé ens ha de venir de fora...!
Però des del diari em diuen que el mes d'agost no compten amb aquest cronista. Per tant, i per ritual, bones vacances!
Per la seva banda, el regidor d'Obres i serveis Antoni Guinó assegura que comprèn la indignació dels veïns i assegura que "cal queixar-se i els veïns tenen tota la raó per fer-la" i afegeix que davant les gestions que s'ha fet des del consistori "potser l'ACA s'hauriade dedicar a una altra cosa", afegeix, vist que fa vuit mesos que hi ha una instal·lació nova i sense fer-ne cap mena d'ús.
I és que la història d'aquesta depuradora arrenca als anys 90, quan l'Ajuntament de Maçanet de la Selva va demanar que se'n construissin en les diverses urbanitzacions que hi ha al municipi i finalment, es va arrencar el compromís que se n'edificarien a Montbarbat, Mas Altaba i finalment, a Maçanet Residencial.
.
.
Can Bundància
El Punt 25/7/10. LA CONTRA
.
La gent pensava que rere les taules dels despatxos importants hi havia gent preparada, però ara s'ha vist que això no ha estat així. Creien que l'abundància no s'acabaria mai
.
Entre els pobles d'Oix i Montagut, en plena muntanya, emboscat entremig de rouredes i pins vells, hi ha una antiga casa de menjars –avui dia restaurada– que en diuen Can Bundància. Aquest nom sempre ens ha cridat l'atenció.
Imaginem els antics traginers, contrabandistes, pagesos i viatgers, esgotats pel dur camí, trobant-se en aquell lloc en què es podrien assadollar i atipar-se a cor què vols per unes monedes. No és d'estranyar que la coneguessin amb el nom de Can Bundància, fent cas omís de les regles gramaticals, però representant amb un mot precís la teca i el mam que els esperava al seu interior. Tota la resta eren trons.
Ara mateix, amb tot el que està passant, no ens traiem del cap aquest mot, com a símbol de les actuals desgràcies. Havíem viscut una colla d'anys a Can Bundància. Per sobre de les nostres possibilitats. Semblava que el diner no s'havia d'acabar mai. Però el diner fa temps que es va acabar, i ara s'exhaureix també el crèdit. En tots els nivells. I després del diner i del crèdit ja no queda res més que pagar deutes. Els més imprudents: els establiments de crèdit –bancs i caixes– i les administracions públiques. Hom confiava que rere les taules dels despatxos importants hi havia persones amb unes ments organitzades, amb seny i amb estudis suficients. Ara s'ha vist que això no ha estat així. I que no ens vinguin els predicadors de la televisió, esades, taules rodones, cambres de comerç, tribunes i altres contestant amb suficiència i èmfasi: “Nosaltres ja ho vam dir l'any 2006”. Mentida. Mentida podrida! El més sincer va ser un banquer que comentava: “Imaginin una taula ben servida i els comensals a punt de menjar. Entra el cambrer i diu: ‘No mengin, el menú està enverinat'... Nosaltres no podíem dir que s'anava per un camí enverinat. Ens haurien lapidat”. Les corporacions i organismes públics, els ajuntaments, les diputacions, les comunitats autònomes i el mateix govern de l'Estat s'havien cregut que tot era Can Bundància i que això no s'acabaria mai. Però era una fugida endavant, orquestrada i consentida. S'apujava l'IBI d'un any per l'altre, l'impost sobre construccions, i les mil i unes travetes legals que impedeixen qualsevol moviment econòmic, i tot amb un únic afany: recaptar. I recaptar més. Tiraven plans a llarg termini, i s'apujaven els sous i nomenaven estudis i assessors... “Si aquest any s'han demanat dos-cents permisos d'obres, l'any vinent podem pensar que seran tres-cents, i apujant lleugerament els impostos i les taxes, podrem...” l els bancs servien de contrapunt al desastre: “Tireu, tireu... no patiu... ens sobren els diners, no sabem com col·locar-los”.
Encara la gent diu pel carrer: “Bones vacances!” És allò immediat, l'important. No hem deixat de creure que som a Can Bundància! Però el setembre arribarà, inexorablement, i ens pot trobar amb els deures encara per fer, i no hi serem a temps. Tot ho esperem d'uns nous salvadors del món: les exportacions i el turisme. No hi ha gaire res més... el bé ens ha de venir de fora...!
Però des del diari em diuen que el mes d'agost no compten amb aquest cronista. Per tant, i per ritual, bones vacances!
