Ho trobareu aquí...
.
http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CG/Memoria2/Unitats/M2_U8.pdf
.
al Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines...
http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_cg.php
.
Contingut del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines, elaborat per l'Observatori del Paisatge i lliurat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 26 de febrer de 2010. El Catàleg ha estat aprovat amb caràcter previ el 23 d'agost de 2010 i es troba sotmès a informació pública (EDICTE de 23 d'agost de 2010, sobre una resolució del director general d'Arquitectura i Paisatge per la qual s'aprova amb caràcter previ el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines).
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Grues (Grus grus) sobre Tordera 29/10/10. David Caballé
Aquesta tarda en David Caballé ha observat un grup d'unes 40 grues (Grus grus) en formació i en cercles volant pels voltants del nucli urbà de Tordera durant una bona estona, com escollint un lloc per aturar-se.
Primera observació de l'espècie per la zona en pas migratori postnupcial.
Primera observació de l'espècie per la zona en pas migratori postnupcial.
divendres, 29 d’octubre del 2010
El fiscal demana 5 anys de presó a l'alcalde de Tordera per permetre, consentir, tolerar i propiciar el vessament d'aigües residuals 28 i 29/10/10...
El fiscal pide 5 años para el alcalde de Tordera por verter aguas residuales
El País 28/10/10
.
Arrancan los juicios contra los regidores por la falta de depuradoras que debía construir la Generalitat
.
Cuando la justicia penal se pone en marcha resulta imparable. Lo saben muy bien una docena de alcaldes de Cataluña, que ya están inculpados en procesos penales por verter aguas residuales contaminantes a los lechos de las rieras ante la falta de depuradoras que debería haber construido la Agencia Catalana del Agua (ACA), adscrita al Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat.
.
Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de CiU de Tordera (Maresme), es el primero que se sentará en el banquillo. El fiscal solicita para él cinco años de cárcel por haber permitido desde 2007 el vertido de aguas residuales generadas en la urbanización Terrabrava al torrente de Les Roques Llises o de Terrabrava, y de ahí a la riera de la Vall Lloparda.
El fiscal le aplica las agravantes de vertidos clandestinos y de desobedecer las órdenes expresas de la Administración para corregir la contaminación. La ACA abrió expediente al Ayuntamiento en septiembre de 2007, pero lo cerró meses después al comprobar que el Plan de Saneamiento de Aguas Residuales de 2005 incluía la construcción de una depuradora para la zona.
Este primer juicio marcará la senda del resto de las causas judiciales pendientes. La defensa, ejercida por Javier Melero, considera que el alcalde está amparado por la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos de 2009, que incluía una disposición transitoria en la que autorizaba a proseguir los vertidos en los municipios cuya depuradora u otras instalaciones de saneamiento estuvieran incluidas en el plan de la ACA de 2005.
"Error invencible"
"Es como si uno va a Hacienda a que le hagan la declaración y después le acusan de delito fiscal", explica Melero para referirse a que la ley aprobada por el Parlament exime de responsabilidad penal a los alcaldes y los Ayuntamientos. Es lo que en términos jurídicos se denomina "error invencible". Otra cosa es que la ley del Parlament fuese un error político porque ha causado esa situación de inseguridad en los municipios. El fiscal solicita también para el alcalde cuatro años de inhabilitación para ejercer el cargo que ocupa desde 1995 y 7.500 euros de multa por el mismo delito contra el medio ambiente.En el escrito, el fiscal afirma que el alcalde de Tordera, "incumpliendo sus obligaciones legales, permitió, consintió, toleró y propició" el vertido de las aguas residuales sin depurar ni tratar, que contaminaron los cauces públicos y generaron un "grave riesgo de afectación a espacios naturales protegidos". Esa tesis se traduce en el hecho de que el oxígeno disuelto en el agua en los cauces de la zona pasa del 60% a concentraciones de entre el 4% y el 29% después de los vertidos.
La defensa, por el contrario, sostiene que el alcalde hizo todo lo que entraba dentro de sus competencias, pero que ni contaba con los recursos económicos necesarios ni existía otra solución que no fuera la depuradora que debía construir la Agencia Catalana del Agua (ACA). La defensa añade que la ley del Parlament, "sea acertada o no", tiene "plena apariencia de legalidad" y ampara la actuación del alcalde. Por ese motivo, solicita en su escrito que declare como testigo en el juicio el consejero de Medio Ambiente y Vivienda, Francesc Baltasar, así como toda la cúpula de la ACA, a la que dirigió varias cartas en las que explicaba la situación creada.
La ACA, por su parte, invoca la ley del Parlament para justificarse y asegura que en cuanto tenga un nuevo programa para el periodo 2011-2015 que garantice su funcionamiento, procederá a realizar las depuradoras programadas.
Durante la investigación de la causa el fiscal solicitó la clausura del colector, pero el juzgado la denegó por considerar que eso causaría un grave perjuicio a las más de 200 familias que viven en la urbanización de la que proceden las aguas, ya que se les impediría utilizar los lavabos.
.
La depuradora que nunca llega
.
Alcaldes investigados por vertidos de aguas residuales acusan a la Agencia Catalana del Agua de dejarles sin alternativa por retrasos en las inversiones
.
"Somos los tontos de la película", se queja el regidor de Subirats
.
La depuradora de l'Alt Maresme. en construcció, en una imatge d'arxiu a l'estiu passat. Foto: JUANMA RAMOS.
.
La polèmica sobre qui ha d'assumir la responsabilitat dels abocaments d'aigües residuals a les lleres dels rius no ha fet res més que començar. Des de la fiscalia de Medi Ambient de Barcelona, amb competències a la demarcació, s'afirma que continuarà ferma en les investigacions que té obertes als municipis que tenen urbanitzacions que aboquen les aigües fecals als rius i no a les depuradores.
Només aquest any, la fiscalia ha presentat querella contra sis alcaldes, acusats de delictes contra el Medi Ambient, i té altres investigacions obertes, com ara al municipi de Subirats. Precisament, a principi d'octubre, tres alcaldes de la comarca de l'Alt Penedès es queixaven obertament a aquest diari que havien estat citats a declarar a la fiscalia com a inculpats d'un delicte contra el medi ambient per aquests vessaments il·legals.
Des dels ajuntaments s'assegura que qui té la competència sobre la construcció de depuradores és l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i no pas els consistoris. Els batlles, però, saben que la llei obliga els ajuntaments a construir les xarxes de clavegueram que connecten les urbanitzacions amb les depuradores. En aquest sentit, el fiscal coordinador de Medi Ambient, Antoni Pelegrín, afirma que tots els vessaments “són d'urbanitzacions i de fa anys”. Les anàlisis toxicològiques evidencien que, en certs casos, “el riu és una claveguera”.
L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares (CiU), serà el primer a ser jutjat per aquest tipus d'abocaments. El ministeri públic sol·licita que sigui condemnat a cinc anys de presó per haver permès des del 2007 el vesament d'aigües residuals generades per la urbanització Terra Brava al torrent de les Roques Llises, i que afectés la riera de la vall Lliparda. Xavier Melero, advocat de l'alcalde de Tordera, ultima ara l'escrit de defensa, en què sol·licita l'absolució del batlle. Per Melero, “Tordera ha complert el que li ha manat l'administració hidràulica, fins i tot van negar-li que fes mesures cautelars”. Hi afegeix que els seus abocaments estan “permesos” per la disposició inclosa en la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de l'any 2009, segons la qual el govern català permet aquests abocaments contaminants en els casos dels municipis que estiguin inclosos en el pla de construcció de depuradores de 2005, l'anomenat PSARU (programa de sanejament d'aigües residuals), sempre i quan no incrementin el cabal fixat per l'ACA.
En resum, hi ha una polèmica jurídica i la fiscalia manté que és superior la llei estatal de protecció de l'aigua a la disposició de la Generalitat.“La llei prohibeix la contaminació aquàtica, i no pot haver una autorització que permeti abocar sense cap límit”, assegura el fiscal, que exposa que els ajuntaments –en espera de la depuradora– poden realitzar mesures provisionals, com canalitzar els abocaments en dipòsits.
Davant el malestar del món local, la Federació de Municipis de Catalunya ha acordat demanar “la intervenció al president del govern català per evitar més imputacions, i sol·licitar a la fiscalia un treball conjunt per resoldre-ho”. Per ara, ningú no ha mogut fitxa.
LA FRASE
La llei prohibeix la contaminació aquàtica. No pot haver una autorització que permeti abocar sense cap límit
Antoni Pelegrín
fiscal coordinador de medi ambient
El País 28/10/10
.
Arrancan los juicios contra los regidores por la falta de depuradoras que debía construir la Generalitat
.
Cuando la justicia penal se pone en marcha resulta imparable. Lo saben muy bien una docena de alcaldes de Cataluña, que ya están inculpados en procesos penales por verter aguas residuales contaminantes a los lechos de las rieras ante la falta de depuradoras que debería haber construido la Agencia Catalana del Agua (ACA), adscrita al Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat.
.
Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de CiU de Tordera (Maresme), es el primero que se sentará en el banquillo. El fiscal solicita para él cinco años de cárcel por haber permitido desde 2007 el vertido de aguas residuales generadas en la urbanización Terrabrava al torrente de Les Roques Llises o de Terrabrava, y de ahí a la riera de la Vall Lloparda.
El fiscal le aplica las agravantes de vertidos clandestinos y de desobedecer las órdenes expresas de la Administración para corregir la contaminación. La ACA abrió expediente al Ayuntamiento en septiembre de 2007, pero lo cerró meses después al comprobar que el Plan de Saneamiento de Aguas Residuales de 2005 incluía la construcción de una depuradora para la zona.
Este primer juicio marcará la senda del resto de las causas judiciales pendientes. La defensa, ejercida por Javier Melero, considera que el alcalde está amparado por la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos de 2009, que incluía una disposición transitoria en la que autorizaba a proseguir los vertidos en los municipios cuya depuradora u otras instalaciones de saneamiento estuvieran incluidas en el plan de la ACA de 2005.
"Error invencible"
"Es como si uno va a Hacienda a que le hagan la declaración y después le acusan de delito fiscal", explica Melero para referirse a que la ley aprobada por el Parlament exime de responsabilidad penal a los alcaldes y los Ayuntamientos. Es lo que en términos jurídicos se denomina "error invencible". Otra cosa es que la ley del Parlament fuese un error político porque ha causado esa situación de inseguridad en los municipios. El fiscal solicita también para el alcalde cuatro años de inhabilitación para ejercer el cargo que ocupa desde 1995 y 7.500 euros de multa por el mismo delito contra el medio ambiente.En el escrito, el fiscal afirma que el alcalde de Tordera, "incumpliendo sus obligaciones legales, permitió, consintió, toleró y propició" el vertido de las aguas residuales sin depurar ni tratar, que contaminaron los cauces públicos y generaron un "grave riesgo de afectación a espacios naturales protegidos". Esa tesis se traduce en el hecho de que el oxígeno disuelto en el agua en los cauces de la zona pasa del 60% a concentraciones de entre el 4% y el 29% después de los vertidos.
La defensa, por el contrario, sostiene que el alcalde hizo todo lo que entraba dentro de sus competencias, pero que ni contaba con los recursos económicos necesarios ni existía otra solución que no fuera la depuradora que debía construir la Agencia Catalana del Agua (ACA). La defensa añade que la ley del Parlament, "sea acertada o no", tiene "plena apariencia de legalidad" y ampara la actuación del alcalde. Por ese motivo, solicita en su escrito que declare como testigo en el juicio el consejero de Medio Ambiente y Vivienda, Francesc Baltasar, así como toda la cúpula de la ACA, a la que dirigió varias cartas en las que explicaba la situación creada.
La ACA, por su parte, invoca la ley del Parlament para justificarse y asegura que en cuanto tenga un nuevo programa para el periodo 2011-2015 que garantice su funcionamiento, procederá a realizar las depuradoras programadas.
Durante la investigación de la causa el fiscal solicitó la clausura del colector, pero el juzgado la denegó por considerar que eso causaría un grave perjuicio a las más de 200 familias que viven en la urbanización de la que proceden las aguas, ya que se les impediría utilizar los lavabos.
.
La depuradora que nunca llega
.
Alcaldes investigados por vertidos de aguas residuales acusan a la Agencia Catalana del Agua de dejarles sin alternativa por retrasos en las inversiones
.
"Somos los tontos de la película", se queja el regidor de Subirats
.
El alcalde de Subirats (Alt Penedés) muestra la boca por la que los desechos del núcleo de Cantallops caen a una riera- JOAN SÁNCHEZ
.
El municipio de Subirats (Alt Penedès) tiene 3.100 vecinos y su paisaje lo dominan suaves colinas colmadas de viñedos que albergan 15 pequeños núcleos urbanos. Uno de ellos, Cantallops, ubicado al lado de la N-340, consta de un puñado de casas, habitadas por 80 vecinos. "Desde siempre", según su alcalde, Antoni Soler (ERC), las aguas fecales que produce el poblado caen a una riera cercana. Ahora tiene que responder por ese vertido ante la Fiscalía de Medio Ambiente de Cataluña. La solución al problema es una depuradora que debe construir la Agencia Catalana del Agua (ACA) y que arrastra cinco años de retraso.
.
La situación de Soler la comparten otros ocho alcaldes catalanes (véase EL PAÍS de ayer). Según el fiscal, todos han incumplido sus obligaciones en materia de saneamiento por permitir vertidos de aguas residuales en sus municipios. Sin embargo, según la Federación de Municipios de Cataluña, la responsable del problema es la ACA, que debe construir las depuradoras. La fiscalía considera que, a pesar de ello, los alcaldes hacen poco para evitar la contaminación. "Si la ACA me da el dinero, ahora yo mismo construyo la depuradora", explica Soler, de pie junto a la riera de Cantallops, mientras espanta las moscas que vuelan por el lugar. El tímido calor otoñal del mediodía calienta el pequeño caudal y levanta algo de hedor que no alcanza las casas de los vecinos más próximos, que se hallan a varios centenares de metros arriba de la colina.
Desde 2005, las dos depuradoras necesarias en la zona y otras nueve en el mismo municipio figuran en el Programa de Saneamiento de Aguas Residuales Urbanas (PSARU). Juntas suman una inversión de más de dos millones de euros. En 2007 las obras se incluyeron de nuevo en la actualización de ese plan y en 2009 fueron programadas para antes de 2014. Hace poco se comenzó una, en la zona de Lavern.
Otro Ayuntamiento investigado es el de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) por los vertidos en el torrente de Can Noguera. Esteve Carbonell, el alcalde (PSC), explica que está negociando un convenio con la ACA para que el municipio asuma obras que no le corresponden.
"Estamos en crisis y las obras son más lentas, pero aquí los alcaldes somos los tontos de la película", asegura Soler, que el pasado 5 de octubre declaró como imputado. El alcalde se siente ofendido porque, asegura, llegó al Ayuntamiento precisamente gracias a su labor en defensa del medio ambiente. En 1995, cuando era regidor de Medio Ambiente, dirigió las acciones legales que obligaron a Fecsa a pagar por los incendios que en 1994 quemaron unas 60 hectáreas del municipio.
En su defensa han salido el pleno del Consistorio y del consejo comarcal. En sendos escritos piden a la Generalitat la ejecución de las obras incluidas en el plan de la ACA. "Si todo sigue así, van a imputar a todos los municipios que están en la lista de espera del PSARU", zanja Soler.
.
La fiscalía investiga a ocho alcaldes por vertidos de aguas residuales
.
Una ley de 2009 permite la contaminación hasta que haya depuradoras
.
Algunas denuncias han acabado en querella y están pendientes de juicio
.
Una ley de 2009 permite la contaminación hasta que haya depuradoras
.
La Fiscalía de Medio Ambiente de Cataluña ha abierto diligencias en los últimos meses contra ocho alcaldes de municipios de Tarragona y Barcelona. Se les acusa de un delito contra el medio ambiente supuestamente cometido al verter aguas residuales a rieras y ríos. El artículo 325 del Código Penal castiga ese comportamiento con penas de cárcel de seis meses a cuatro años, además de multa e inhabilitación especial de uno a tres años para ejercer cargo público.
.
Los alcaldes afectados por las investigaciones de la fiscalía son los de Montbrió del Camp (Baix Camp), Constantí (Tarragonès), Lliçà de Munt (Vallès Oriental), Dosrius (Maresme), Sentmenat (Vallès Occidental), Tivissa (Ribera d'Ebre), Vallirana y Sant Esteve Sesrovires (ambos del Baix Llobregat). La tesis de la fiscalía es la misma en todos los casos:los alcaldes han incumplido sus obligaciones en materia de saneamiento, que está considerado un servicio público inexcusable en la Ley de Bases de Régimen Local.
La Federación de Municipios de Cataluña (FMC), sin embargo, defiende la actuación de los alcaldes y asegura que la construcción de las depuradoras no es una competencia municipal, sino de la Agencia Catalana del Agua (ACA), dependiente del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat. En este sentido, la FMC recuerda que los alcaldes están eximidos de responsabilidad en aplicación de la disposición transitoria cuarta de la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos de la Generalitat de 2009.
Ese artículo señala que se autorizan los vertidos de aguas residuales urbanas cuya depuración haya sido ausumida por la ACA si la depuradora o infraestructura correspondiente está incluida en el Programa de Saneamiento de Aguas Residuales aprobado por el Gobierno de la Generalitat en 2006. El mismo artículo precisa que cualquier incremento de carga o caudal de vertido resultante de un desarrollo urbanístico no previsto en el citado plan obliga a instalar los sistemas de tratamiento necesarios y a obtener previamente autorización para el vertido.
La fiscalía entiende, por el contrario, que una disposición de ese tipo no puede suponer una patente de corso para justificar los vertidos ilegales, porque suponen un riesgo para el medio ambiente y para la salud de las personas. Las investigaciones de la fiscalía se han iniciado tras las denuncias presentadas por el cuerpo de Agentes Rurales, los Mosos d'Esquadra, la Guardia Civil, particulares y asociaciones ecologistas.
Algunas de esas investigaciones de la fiscalía ya han concluido y han acabado en querellas, que a su vez ya han sido tramitadas y están pendientes de juicio. En otros casos, la investigación del fiscal ha servido para rectificar la actuación municipal y acabar con el vertido, como sucedió en el caso del torrente de Can Noguera, en Sant Esteve Sesrovires, según explica el alcalde de la población, Enric Carbonell.
Antoni Pelegrín, fiscal coordinador de Medio Ambiente, explica que algunos vertidos ilegales se arrastran desde hace años, sin que se haya hecho nada para acabar con ellos. "Es cierto que la depuradora no depende de los ayuntamientos, pero no se pueden verter aguas a los cauces públicos en lugar de construir una balsa provisional. Y la verdad es que cuando se les investiga empiezan a actuar", explica el fiscal.La Federación de Municipios de Cataluña (FMC) aprobó el pasado día 22 una resolución en la que expresa su preocupación por la situación creada tras la imputación penal de algunos alcaldes a causa del vertido de aguas residuales y solicita la intervención de la Generalitat y del Ministerio de Medio Ambiente. El organismo municipalista reclama de la Administración autonómica "que se adopten las medidas necesarias para que no se produzcan nuevas imputaciones", y del Gobierno, que "inicie las actuaciones que sean necesarias, incluso instar la modificación de la normativa vigente, para poner fin a la situación en que se encuentran los alcaldes".
La FMC también solicita a la Agencia Catalana del Agua que construya las infraestructuras o estaciones depuradoras de aguas residuales necesarias para completar el sistema de saneamiento de los municipios, y a la Generalitat que prevea las inversiones indispensables que permitan asumir ese objetivo. Esa es la clave de bóveda de todo el asunto, pues los Ayuntamientos y sus alcaldes acaban sufriendo las consecuencias, incluso judiciales, de la falta de esos equipamientos, que no son de su competencia.
La fiscalía, por su parte, considera que si le llega una denuncia o tiene conocimiento de vertidos residuales contaminantes, no puede mirar hacia otro lado y no cumplir su obligación de investigar esas situaciones. Se recuerda, además, que en todos los casos en los que se acaban abriendo diligencias no se hace porque se descubra un vertido ocasional, sino situaciones de contaminación que no son leves y que se arrastran desde hace años, avaladas por informes del Instituto de Toxicología.
Sin automatismos
Con todo, la fiscalía asegura que estudia caso por caso y que no actúa con automatismos en las denuncias que se presentan. La FMC, sin embargo, considera que esas ocho investigaciones irán seguidas de nuevos expedientes, por lo que se ha puesto a disposición de la fiscalía para "trabajar en la búsqueda de soluciones". El fiscal de Medio Ambiente, por su parte, insiste en la necesidad de cumplir la ley y evitar los vertidos contaminantes, sin que sirva de justificación la citada disposición de la Ley de Acompañamiento de los presupuestos. La escasa importancia que dan las Administraciones a los vertidos contaminantes es una realidad que viene constatando la Fiscalía de Medio Ambiente desde hace tiempo en sus memorias anuales.
.
El fiscal demana 5 anys de presó al batlle de Tordera per vessar aigües residuals
Diari de Girona 29/10/10
.
El judici a l'alcalde del Maresme serà el primer d'una dotzena de càrrecs que estan imputats
.
TORDERA DDG
El fiscal demana 5 anys de presó a l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares, per vessar aigües residuals, generades a la urbanització Terrabrava, al torrent de Les Roques Llises o de Terrabrava i des d'allà a la riera de la Vall Liparda, segons avançava ahir El País. De fet, aquest serà el primer judici a un alcalde dels dotze batlles de Catalunya que ja estan imputats en processos penals per haver vessat aigües residuals contaminants a les rieres davant la manca de depuradores que hauria d'haver construït l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), adscrita al Departament de Medi Ambient.
El fiscal li aplica agreujants de vessaments clandestins i de desobeïr les ordres expreses de l'administració per corregir la contaminació. L'ACA va obrir expedient a l'ajuntament el setembre de 2007, però el va tancar mesos després en comprovar que el Pla de Sanejament d'Aigües Residuals de 2005 incloïa la construcció d'una depuradora per la zona.
primer judici marcarà la sentència de la resta de les causes judicials pendents. La defensa, exercida per Javier Melero, considera que l'alcalde està amparat per la Llei de l'Acompanyament dels Pressupostos de 2009, que incloïa una disposició transitòria on s'autoritzava a proseguir els vessaments als municipis la depuradora dels quals o d'altres instal·lacions de sanejament estiguessin incloses en el pla de l'ACA de 2005. Segons la defensa, la llei aprovada pel Parlament eximeix de responsabilitat penal als alcaldes, fet que en termes jurídics s'anomena "error invencible". Una altra cosa és que la llei fos un error polític per causar aquesta situació. El fiscal sol·licita també quatre anys d'inhabilitació per a l'alcalde, que ocupa el càrrec des de 1995, i 7.500 euros de multa. En l'escrit, el fiscal afirma que l'alcalde de Tordera, "incomplint les seves obligacions legals, va permetre, va consentir, tolerar i va propiciar" el vessament de les aigües residuals i va generar un "greu risc d'afectació a espais naturals protegits".
.
El fiscal manté el setge als abocaments d'aigües fecals
El Punt 29/10/10
.
L'alcalde de Tordera, que s'enfronta a cinc anys de presó, serà el primer que s'asseurà a la banqueta dels acusats
La fiscalia s'ha querellat contra sis alcaldes més i n'investiga d'altres
La depuradora de l'Alt Maresme. en construcció, en una imatge d'arxiu a l'estiu passat. Foto: JUANMA RAMOS..
La polèmica sobre qui ha d'assumir la responsabilitat dels abocaments d'aigües residuals a les lleres dels rius no ha fet res més que començar. Des de la fiscalia de Medi Ambient de Barcelona, amb competències a la demarcació, s'afirma que continuarà ferma en les investigacions que té obertes als municipis que tenen urbanitzacions que aboquen les aigües fecals als rius i no a les depuradores.
Només aquest any, la fiscalia ha presentat querella contra sis alcaldes, acusats de delictes contra el Medi Ambient, i té altres investigacions obertes, com ara al municipi de Subirats. Precisament, a principi d'octubre, tres alcaldes de la comarca de l'Alt Penedès es queixaven obertament a aquest diari que havien estat citats a declarar a la fiscalia com a inculpats d'un delicte contra el medi ambient per aquests vessaments il·legals.
Des dels ajuntaments s'assegura que qui té la competència sobre la construcció de depuradores és l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i no pas els consistoris. Els batlles, però, saben que la llei obliga els ajuntaments a construir les xarxes de clavegueram que connecten les urbanitzacions amb les depuradores. En aquest sentit, el fiscal coordinador de Medi Ambient, Antoni Pelegrín, afirma que tots els vessaments “són d'urbanitzacions i de fa anys”. Les anàlisis toxicològiques evidencien que, en certs casos, “el riu és una claveguera”.
L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares (CiU), serà el primer a ser jutjat per aquest tipus d'abocaments. El ministeri públic sol·licita que sigui condemnat a cinc anys de presó per haver permès des del 2007 el vesament d'aigües residuals generades per la urbanització Terra Brava al torrent de les Roques Llises, i que afectés la riera de la vall Lliparda. Xavier Melero, advocat de l'alcalde de Tordera, ultima ara l'escrit de defensa, en què sol·licita l'absolució del batlle. Per Melero, “Tordera ha complert el que li ha manat l'administració hidràulica, fins i tot van negar-li que fes mesures cautelars”. Hi afegeix que els seus abocaments estan “permesos” per la disposició inclosa en la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de l'any 2009, segons la qual el govern català permet aquests abocaments contaminants en els casos dels municipis que estiguin inclosos en el pla de construcció de depuradores de 2005, l'anomenat PSARU (programa de sanejament d'aigües residuals), sempre i quan no incrementin el cabal fixat per l'ACA.
En resum, hi ha una polèmica jurídica i la fiscalia manté que és superior la llei estatal de protecció de l'aigua a la disposició de la Generalitat.“La llei prohibeix la contaminació aquàtica, i no pot haver una autorització que permeti abocar sense cap límit”, assegura el fiscal, que exposa que els ajuntaments –en espera de la depuradora– poden realitzar mesures provisionals, com canalitzar els abocaments en dipòsits.
Davant el malestar del món local, la Federació de Municipis de Catalunya ha acordat demanar “la intervenció al president del govern català per evitar més imputacions, i sol·licitar a la fiscalia un treball conjunt per resoldre-ho”. Per ara, ningú no ha mogut fitxa.
LA FRASE
La llei prohibeix la contaminació aquàtica. No pot haver una autorització que permeti abocar sense cap límit
Antoni Pelegrín
fiscal coordinador de medi ambient
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Àguila pomerània (Aquila pomarina) a Arenys de Munt 14/10/10. Jaume Vilarrupla. Font: ornitho.cat
Font: http://www.ornitho.cat/
.
Nova espècie a la Llista actualitzada dels ocells de la Baixa Tordera
.
Una àguila pomerània (Aquila pomarina) a Arenys de Munt fotografiada el passat dijous 14/10/10 per Jaume Vilarrupla...
.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&mid=2739
.
.
Nova espècie a la Llista actualitzada dels ocells de la Baixa Tordera
.
Una àguila pomerània (Aquila pomarina) a Arenys de Munt fotografiada el passat dijous 14/10/10 per Jaume Vilarrupla...
.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&mid=2739
.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
La torre d'observació va prenent forma. Orchis
.Continuen les tasques de muntatge de la torre d'observació de la desembocadura del riu Tordera, i ja pren forma.
Aquesta torre s'emmarca dins de l'Acord de Custòdia de la riba i ribera de la desembocadura del riu Tordera a Malgrat de Mar, entre l'associació Orchis – Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme i Magdalena Fornés i Méndez – Càmping La Tordera SL.
El Muntatge el realitza l'empresa Artea, i l'actuació rep un ajut econòmic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
El Projecte d'instal·lació de la torre també contempla una pantalla de protecció visual de bruc per evitar molèsties a l'interior de l'espai natural mentre creixi la vegetació de ribera en recuperació, un cartell amb les normes d'ús de la instal·lació, i la reforestació amb arbres i arbustos de ribera autòctons dels voltants de la torre.
L'actuació forma part de la dotació a l'espai natural de la infraestructura necessària per a fer compatible l'ús social de la desembocadura del riu amb la protecció dels seus valors naturals, facilitant l'observació i difusió d'aquests valors sense haver d'accedir a l'interior del riu.
De moment aquesta setmana no estarà enllestida i no s'hi podrà accedir, però és previsible que la vinent ja sigui possible.
Algunes imatges d'aquests darrers dies...
Arriben els torlits (Burhinus oedicnemus). Horta d'en Ferrer (Blanes) - Pla de Grau (Malgrat de Mar) 26/10/10
Aquest migdia s'ha vist 5 torlits (Burhinus oedicnemus) en vol baix sobre l'Horta d'en Ferrer (Blanes) direcció al Pla de Grau (Malgrat de Mar), on semblen aturar-se si no a l'interior del riu.
Primera observació postnupcial de l'espècie a la zona.
Primera observació postnupcial de l'espècie a la zona.
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Les fotos de la sortida del diumenge 24/10/10 a la desembocadura de la Tordera. Orchis
Fotografies realitzades per Marc Monguilod...
. 
Fotografies realitzades per Marc Monguilod de la sortida d'aquest diumenge, on es van poder observar entre altres coses una serp de collaret (Natrix natrix), joves de llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica) i gripaus corredors (Bufo calamita) al tram del camí d'accés a la platja ja reforestat.
Un cop a la platja, vam poder veure corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis), un pas important de mascarells (Morus bassanus) i baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) prop de la costa direcció cap al sud, i a l'interior del riu un bernat pescaire (Ardea cinerea), un martinet blanc (Egretta garzetta), corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), 1 blauet (Alcedo atthis), 2 xarxets (Anas crecca), ànecs collverds (Anas platyrhynchos), polles d'aigua (Gallinula chloropus), entre altres.
Recordeu... Aquest proper diumenge hi ha plantada d'arbres i arbustos de ribera al tram on s'està instal·lant la torre d'observació i hi ha taller de construcció de menjadores... esteu tots convidats!!!
Disponible el Butlletí Climàtic Mensual. Setembre de 2010. Servei Meteorològic de Catalunya
BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2010
Servei Meteorològic de Catalunya
.
El mes de setembre de 2010 ha estat termomètricament fred a gran part de Catalunya, tret de punts del litoral i prelitoral Central i de la costa de la demarcació de Tarragona on el mes s’ha de qualificar de normal o càlid. La distribució irregular de la precipitació ha marcat la pluviometria del mes. D’aquesta manera, el mes ha estat normal, i fins i tot plujós o molt plujós, al quadrant nord-oriental del territori, al Prepirineu occidental i a àmplies zones del litoral i prelitoral Sud i la plana de Lleida. En canvi, a la resta del territori, el setembre s’hauria de qualificar de sec o molt sec, especialment a les fondalades de la comarca de la Cerdanya i a l’extrem sud del Principat. El mes de setembre ha estat molt poc ventós.
.
A la Baixa Tordera, amb una temperatura mitjana mensual d'entre 18ºC (a l'interior) i 20ºC (a la costa) ha estat aprox. 1ºC per sota de la mitjana climàtica mensual. I ha estat un mes molt plujós amb una precipitació acumulada entre 120mm (a l'interior) i 180mm (a la costa) que representa més del 170% (a l'interior) i del 190% (a la costa) respecte a la mitjana climàtica mensual.
Servei Meteorològic de Catalunya
.
El mes de setembre de 2010 ha estat termomètricament fred a gran part de Catalunya, tret de punts del litoral i prelitoral Central i de la costa de la demarcació de Tarragona on el mes s’ha de qualificar de normal o càlid. La distribució irregular de la precipitació ha marcat la pluviometria del mes. D’aquesta manera, el mes ha estat normal, i fins i tot plujós o molt plujós, al quadrant nord-oriental del territori, al Prepirineu occidental i a àmplies zones del litoral i prelitoral Sud i la plana de Lleida. En canvi, a la resta del territori, el setembre s’hauria de qualificar de sec o molt sec, especialment a les fondalades de la comarca de la Cerdanya i a l’extrem sud del Principat. El mes de setembre ha estat molt poc ventós.
.
A la Baixa Tordera, amb una temperatura mitjana mensual d'entre 18ºC (a l'interior) i 20ºC (a la costa) ha estat aprox. 1ºC per sota de la mitjana climàtica mensual. I ha estat un mes molt plujós amb una precipitació acumulada entre 120mm (a l'interior) i 180mm (a la costa) que representa més del 170% (a l'interior) i del 190% (a la costa) respecte a la mitjana climàtica mensual.
Dues notícies més per llegir 25/10/10...
Mataró ha perdut en dos anys part de la posidònia
El Punt 25/10/10
Ho atribueixen als forts temporals que ha anat patint el litoral, i molt especialment el de Sant Esteve de fa dos anys
Els experts alerten que la recuperació de l'alguer podria trigar anys
.
Foto: sxc.hu
.
El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ha informat que la situació meteorològica de risc per estat de la mar de nivell 1, emesa pel Servei Meteorològic de Catalunya, podria afectar aquest dilluns la comarca del Maresme.
Segons l’avís del pla Procicat, entre les 8 del vespre i les 2 de la matinada de dimarts és probable (entre el 30% i el 70%) que l’avís afecti la comarca del Maresme, on la mar podria superar el llindar amb onades de més de 2,50 metres (maregassa). En el conjunt de les comarques afectades per l’avís (Alt Empordà, Baix Empordà, Maresme i La Selva) hi haurà mar de fons del nord. L’alçada màxima de les onades podria arribar fins els 4 metres d’alçada.
El Punt 25/10/10
Ho atribueixen als forts temporals que ha anat patint el litoral, i molt especialment el de Sant Esteve de fa dos anys
Els experts alerten que la recuperació de l'alguer podria trigar anys
.
Un submarinista analitzant l'ecosistema del fons marí Foto: CRAM / J. SÁNCHEZ / A. LORENTE.
El tresor submergit més important de la costa catalana, segons el defineix el biòleg Gregori Muñoz-Ramos, està en regressió. Mataró ha perdut part de la praderia de posidònia, que ocupa unes 700 hectàrees, en els últims dos anys. La darrera exploració a l'alguer ha permès comprovar que una quantitat important d'aquestes plantes marines s'han anat morint. Muñoz-Ramos, que és també el coordinador de l'equip que estudia aquest ecosistema mataroní, admet que és la primera vegada des que es va iniciar el treball –ara fa catorze anys– que passa. “Fins ara havia fet sempre una diagnosi d'estabilitat però l'any passat ja vam notar una petita davallada i aquest cop s'ha confirmat”, afirma.
El principal motiu de la regressió, segons l'expert, són els temporals que ha anat patint darrerament la costa maresmenca, però especialment la llevantada de Sant Esteve de fa dos anys que va sacsejar tota la costa catalana. “La sorra que havia entrat en aquesta posidònia durant els darrers 13 anys va desaparèixer en un sol temporal i totes les plantes que hi estaven recolzades van quedar descalçades”, explica el biòleg. En aquest sentit, qualsevol llevantada, com la que es va produir durant el pont del Pilar i que es va endur bona part de la sorra de les platges del Baix Maresme, fa que les plantes es trenquin amb molta facilitat per la força del mar. Muñoz-Ramos, però, no vol treure conclusions extremadament negatives sense disposar i analitzar totes les dades que es van obtenir en l'exploració de les dues estacions d'estudi des d'on es fan els amidaments. A més, recorda que actualment, i a través de la Diputació de Barcelona, s'ha encarregat un nou mapa del fons submarí de la zona que actualitzarà la cartografia del 2002 que ja hi ha ara i que servirà per determinar amb més exactitud l'estat real d'aquesta planúria vegetal.
Recuperació lenta
Tot i això, la fragilitat amb què ha quedat aquest ecosistema marí únic, que s'entén entre la riera d'Argentona i la costa de Sant Andreu de Llavaneres, ha posat en alerta els tècnics i submarinistes que fa anys que se'n cuiden perquè qualsevol actuació futura, ja sigui natural o artificial com ara una altra regeneració de platges, podria tenir uns efectes devastadors en la praderia. I és que els alguers són comunitats molt sensibles que es poden degradar molt ràpidament. Malgrat tot, Gregori Muñoz-Ramos és optimista i creu que la recuperació és possible però molt lenta. “Com si es tractés d'un bosc tradicional, caldrà esperar alguns anys perquè torni a tenir el mateix aspecte d'anys enrere”, hi afegeix.
LA XIFRA
14
anys fa que es manté el projecte Alguer de Mataró i que es fa el seguiment de les plantes marines
LA FRASE
Fins ara la praderia era estable però l'any passat ja va patir una davallada que ara s'ha confirmat
Gregori Muñoz-Ramos
coordinador del projecte
.
Alerta per l’estat de la mar
Diari Maresme 25/10/10
Foto: sxc.hu.
El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ha informat que la situació meteorològica de risc per estat de la mar de nivell 1, emesa pel Servei Meteorològic de Catalunya, podria afectar aquest dilluns la comarca del Maresme.
Segons l’avís del pla Procicat, entre les 8 del vespre i les 2 de la matinada de dimarts és probable (entre el 30% i el 70%) que l’avís afecti la comarca del Maresme, on la mar podria superar el llindar amb onades de més de 2,50 metres (maregassa). En el conjunt de les comarques afectades per l’avís (Alt Empordà, Baix Empordà, Maresme i La Selva) hi haurà mar de fons del nord. L’alçada màxima de les onades podria arribar fins els 4 metres d’alçada.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
El Pont d'en Pitxota (Malgrat de Mar), amb la supressió del pas a nivell... ja és història
El Pont d'en Pitxota, foto del Fons BechdejúMalgrat suprimeix tots els passos a nivell del municipi
Ajuntament de Malgrat de Mar 01-10-2010
El pas a nivell del Molí Vell és història. Malgrat de Mar ja no té cap pas a nivell que travessi el seu terme municipal. Ahir vespre es va obrir al trànsit el nou accés enlairat, que inclou una variant cap a Blanes -que esquiva el pont d'en Pitxota- i una rotonda que enllaça amb la carretera de Mas Bages. El president d'Adif, Antonio González Marín, el delegat del govern de l'Estat a Catalunya, Joan Rangel, i l'alcaldessa, Conxita Campoy, van encapçalar la visita institucional a les obres ahir a la tarda. L'obra, executada per Adif, ha costat 3.084.933,8 euros.
D'aquesta manera, Malgrat tanca tots els passos a nivell: al març de 2007 va inaugurar el pas soterrat de dos enllaços del Camí del Pla, i al maig de l'any passat, el del Camí de la Pomereda.
Adif ha enllestit les obres de supressió del darrer pas a nivell de Malgrat de Mar. Una variant de la carretera BV-6001, que uneix Malgrat de Mar i Blanes, un pas enlairat i una rotonda són la solució al pas a nivell del Molí Vell, que permet a més, esquivar la circulació sota el pont d'en Pitxota. Aquesta obra ha costat 3.084.933,8 euros. El nou enllaç ha permès incrementar la seguretat de vehicles, vianants i circulacions ferroviàries. La variant, que fa prop de 1.200 metres de llarg, i el pas superior tenen una calçada de 9 metres d'ample, amb dos carrils de 3 metres, vorls d'1 metre a cada costat i espais laterals de mig metre.
Aquest projecte ha inclòs també l'adaptació de dues obres de drenatge transversal a les recomanacions de disseny de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que va resultar en la construcció de dos viaductes. A més, l'obra ha afegit el desviament de diverses línies elèctriques.
L'alcaldessa, Conxita Campoy, va explicar el projecte que ha dut Malgrat en els darrers quatre anys per eliminar tots els passos a nivell de Malgrat. El del Camí del Pla, que va assumir el Ministeri de Foment, i el del Camí de la Pomereda, que va finançar l'Ajuntament de Malgrat de Mar, a més, dels tres petits passos en terrenys del Pla de Grau que també es van tancar fa anys.
L'alcaldessa també va explicar que l'Ajuntament va insistir perquè el pas de Mas Bages fos enlairat i no soterrat, tal i com es preveia inicialment, per garantir l'accés a la zona agrícola, de càmpings i de fàbriques en cas de pluja i que els altres passos inferiors quedessin inundats.
Conxita Campoy també va fer referència al darrer accident mortal del pas a nivell del Molí Vell i va afirmar que amb aquesta obra es fa un pas més perquè "no torni a passar". L'alcaldessa va donar les gràcies a totes les administracions, institucions, empreses i persones que han fet possible aquest pas enlairat.
Per la seva part, el president d'Adif va destacar la tasca de l'alcaldessa per aconseguir aquest obra per a Malgrat. Antonio González va aprofitar per anunciar que l'obra de remodelació de l'estació de trens de Malgrat, prevista per al passat mes de juliol, començarà finalment durant la primera quinzena d'aquest octubre. El delegat del govern, Joan Rangel, va destacar la inversió de l'Estat en infraestructura a Catalunya durant els darrers anys.
BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DE 2010. Meteo.cat
Butlletí estacional. Estiu 2010
Servei Meteorològic de Catalunya
Data del document: 5 d’octubre de 2010
L’estiu de 2010 ha estat normal o plujós a gran part del territori tret del quadrant nord-est i de la meitat nord de Ponent, on ha estat sec. L’estació ha estat normal o càlida en general. Les Terres de l’Ebre, el litoral i prelitoral Central i el quadrant nord-est (tret del sud de la costa Brava) són les regions on l’estiu s’ha de qualificar de càlid.
A la Baixa Tordera ha estat un estiu normal pel que fa a la temperatura mitjana, amb una mitjana d'entre aprox. 21ºC a l'interior i de 22-23ºC a la costa.
Pel que fa a la precipitació, a la Baixa Tordera ha estat un estiu molt sec amb una precipitació acumulada inferior als 100mm, lo que representa entre un 70 % a l'interior i un 50% o menys a la costa respecte a la mitjana climàtica.
..............
Aquest i la resta de butlletins els trobareu a...
Butlletins climàtics
Servei Meteorològic de Catalunya
Data del document: 5 d’octubre de 2010
L’estiu de 2010 ha estat normal o plujós a gran part del territori tret del quadrant nord-est i de la meitat nord de Ponent, on ha estat sec. L’estació ha estat normal o càlida en general. Les Terres de l’Ebre, el litoral i prelitoral Central i el quadrant nord-est (tret del sud de la costa Brava) són les regions on l’estiu s’ha de qualificar de càlid.
A la Baixa Tordera ha estat un estiu normal pel que fa a la temperatura mitjana, amb una mitjana d'entre aprox. 21ºC a l'interior i de 22-23ºC a la costa.
Pel que fa a la precipitació, a la Baixa Tordera ha estat un estiu molt sec amb una precipitació acumulada inferior als 100mm, lo que representa entre un 70 % a l'interior i un 50% o menys a la costa respecte a la mitjana climàtica.
..............
Aquest i la resta de butlletins els trobareu a...
Butlletins climàtics
Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra) al Pla de Grau (Malgrat de Mar) 13/10/10. Enric Badosa
bitxac rogenc (Saxicola rubetra)fotografia d'Enric Badosa
.Font: www.ornitho.cat
3 bitxacs rogencs (Saxicola rubetra) observats el passat dimecres 13/10/10 per Enric Badosa al Pla de Grau (Malgrat de Mar).
Xixella (Columba oenas) a Santa Susanna 22/10/10. David Caballé
Font: www.ornitho.cat
1 xixella (Columba oenas) a Santa Susanna observada aquest divendres 22/10/10 per en David Caballé.
Es tracta d'una espècie molt rara a tota la zona però amb observacions puntuals repartides per la baixa Tordera cada any.
1 xixella (Columba oenas) a Santa Susanna observada aquest divendres 22/10/10 per en David Caballé.
Es tracta d'una espècie molt rara a tota la zona però amb observacions puntuals repartides per la baixa Tordera cada any.
Picot garser petit (Dendrocopos minor) a la desembocadura del riu Tordera 20/10/10
Font: www.ornitho.cat
1 picot garser petit (Dendrocopos minor) mascle al bosc de ribera i arbres de l'interior del càmping La Tordera (Malgrat de Mar) aquest dimecres 20/10/10.
Primera observació personal de l'espècie a aquest espai.
1 picot garser petit (Dendrocopos minor) mascle al bosc de ribera i arbres de l'interior del càmping La Tordera (Malgrat de Mar) aquest dimecres 20/10/10.
Primera observació personal de l'espècie a aquest espai.
Història del Port de Blanes I i II, Albert Ros i Coll, Revista ACTUAL
La història del nostre port (I) Obres per agafar al vol
Albert Ros i Coll. Revista ACTUAL 187, agost 2010
.
Ara que el nostre port està en la seva controvertida remodelació, necessària per a molts, reprovada per d’altres, us puc assegurar que en aquest article no expresso la meva opinió de l’obra que s’està efectuant i, per cert i sorpressament (1), molt més ràpid del que es podia esperar.
.
Años 1932-34. Arxiu Municipal Blanes
.
En l’article publicat el mes passat (ACTUALnum. 187) vaig acabar amb el decret reial que donava llum verda a la construcció del nou port de Blanes. Això va ser el 20 d’agost del 1913, doncs perquè us n’adoneu de la dita que diu en castellà que “las cosas de palacio van despacio” us explico ara la segona part de la història del nostre port.Diu així un telegrama rebut de Madrid: “Para Blanes desde Madrid, num. 7121, palabras 23, depositado el 20 de mayo de 1914 a las 13,45 h; texto: convivísima satisfacción participada conseguido señalamiento subasta ese puerto para 25 de junio próximo; atte. Diputado sr. Ventosa”. L’alcalde va considerar que era molt important pel poble i va ordenar-ne l’anunci a tota la vila mitjançant un pregó. Com podreu comprovar van trigar deu mesos en finalitzar els tràmits però ara és on ve el més bo del cas, i és que no va ser fins dos anys i dos mesos després que no van començar les obres del port. Diu així la nota extreta de l’Arxiu Municipal: “Avui dia 4 d’octubre de 1916 s’han començat les obres del port. El termini que dóna el govern és de 10 anys però el concessionari diu que es podrà fer en 5. L’encarregat de l’obra, sr. Antoni Cerés, posa a treballar gent del poble i d’aquesta manera es cobriran dos objectius primordials, donar feina als desocupats i afavorir els pescadors locals”.Una nota d’interés és l’acord governatiu que diu així: “El sr. Antoni Cerés, contractista de les obres del port, a resultes d’una inspecció governativa, s’ha disposat que la pedra necessària per fer el port s’ha d’extreure del paratge anomenat Racó d’en Portes i que serà transportada en vagonetes mitjançant una via de carril que s’instal.larà en terrenys de domini públic. L’Ajuntament indica al sr. Cerés que notifiqui per quins carrers passarà aquesta via. El sr. Cerés respon que arrencarà en el Racó d’en Portes, passarà per Méndez-Núñez, es farà un pont per travessar la Riera i tirarà pel Passeig de Mar fins el peu d’on s’està construint el port. La majoria no està d’acord que la via passi per Méndez-Núñez. Es pren l’entesa de discutir la qüestió amb el sr. Cerés”.No he pogut trobar cap documentació que demostri si se’n va arribar a extreure la pedra, ja que l’oposició de no deixar passar les vies per on volien segurament fou determinant, a més de que la pedra era ‘massa’ granítica i forta. No he pogut trobar tampoc perquè les obres es van aturar abans dels anys 20. Trobem un altra acta d’un ple municipal que el 1922 explicava d’aquesta manera les obres del port: “Reconeixem que el principal avalador de la construcció de les obres del port fóra i continua sent el Diputat a Madrid sr. Ventura i Clavell, ja que en aquesta data de 1922 ha tornat a exigir a les autoritats la reanudació de les obres aturades fa temps. El consistori demana que se li reconegui”.A la fi després de tres anys, ja en el 1925, en una visita a Blanes del General Martínez Anido el 5 d’agost que va venir per inau-gurar la ‘portada’ de l’aigua corrent, hi dóna la seva paraula de què es reanudarien les obres aturades del port. Se’l va anomenar fill adoptiu i se li atorga el dret de posar-li el seu nom a un carrer del poble, finalment el carrer Ample. En fi, ja podeu veure que no van ser ‘flors i violes’ la conquesta per tenir un port i a més us puc assegurar que abans no acabés la primera fase van passar moltes coses entremig. Es va començar amb una monarquia, per un cop d’Estat es va passar a la dictadura d’en Primo de Rivera (1923). Vuit anys després (1931) tenim una República, i més tard la guerra civil. Enmig de tot això, el port a mitges fins els anys 45-46. I ara la gent es queixa perquè han dit que trigaran dos anys a fer-lo!!!! Fins la propera.
Albert Ros i Coll. Revista ACTUAL 187, agost 2010
.
Ara que el nostre port està en la seva controvertida remodelació, necessària per a molts, reprovada per d’altres, us puc assegurar que en aquest article no expresso la meva opinió de l’obra que s’està efectuant i, per cert i sorpressament (1), molt més ràpid del que es podia esperar.
.
Les primeres obres del port, l'any 1932
Ara que el nostre port està en la seva controvertida remodelació, necessària per a molts, reprovada per d’altres, us puc assegurar que en aquest article no expresso la meva opinió de l’obra que s’està efectuant i, per cert i sorpressament, molt més ràpid del que es podia esperar.
La primera vegada que es té constància de voler construir un port a Blanes data del 1872, projecte presentat i exposat per l’aleshores batlle de la població Joan Gallart, el 25 de maig d’aquell any. Però compte! no us perdeu detall de com el volia construir i la manera de presentar-ho. Amb aquestes paraules ho va exposar en el ple de l’Ajuntament:
“...crec que és l’hora de fer la gran obra desitjada pel poble de desviar la riera des del pont de Sant Pere a fi i efecte que desguassi sota sa roca de Sa Pujola -coneguda per nosaltres com els Piteus-. És en aquest punt on ha de fer-se més endavant el que serà ‘el nou port’. Més tard es destruirà la roca de Sa Palomera (!!!!) i la seva pedra servirà com a començament de l’escullera damunt la qual ha de construir-se el ‘moll’. Una volta la riera sigui canalitzada fins Sa Pujola, s’haurà de cobrir amb un ‘túnel’ per conduir les aigües. Una vegada coberta tindrem una gran extensió per construir-hi habitatges i augmentar la població”.
Aquest projecte es va aprovar per unanimitat però no es té constància de què es fes res, ni cobrir la riera ni començar el port. Tampoc no es té cap confirmació de petició de fer el nou port fins l’any 1911, 39 anys després que succeís la gran desgràcia del temporal de mar més gran reconegut mai a Catalunya i que va destrossar tota la costa en quant a la flota pesquera, amb més de 40 morts i la destrucció de més del 40% d’embarcacions de pesca. Un altre dia us parlaré d’aquell temporal.
Tornem al port, a una acta extreta d’un ple de l’Ajuntament de Blanes que diu així: “El 4 de febrer del 1911, després del temporal ocorregut dies enrera, molts nàufrags han perdut les seves embarcacions i han quedat en la misèria; es formarà una comissió de pescadors que recollirà donatius per a aquestes famílies. L’Ajuntament hi contribuirà amb 50 pessetes” (0,30 cèntims de l’euro actual!!!). Fruit d’aquell temporal l’11 de febrer l’alcalde de Canet de Mar demana ajut als blanencs per a les famílies dels pescadors afectats. També es proposa una reunió urgent de batlles del litoral, a fi de demanar a les autoritats centrals l’auxili per a les víctimes i per “exigir” la construcció de ports de refugi a la costa de Barcelona fins a Sant Feliu, ja que no n’hi ha cap. No serà fins al cap de dos anys i mig que se’n té notícia de les autoritats pertinents en un comunicat d’un diputat català que deia així: “20 d’agost del 1913, el diputat Ventosa i Clavell participa al consistori que el Consell d’Estat informa favorablement de l’expedient d’obres del port de Blanes i també s’ha aconseguit que SM el Rei signi el decret d’autorització de la subhasta de les obres. El regidor Ferrer proposa expressar l’agraïment del consistori al diputat sr. Ventosa pel servei prestat al poble”.
Per fi s’havien aprovat les obres del port! Això no vol pas dir que ja estava tota la feina feta, encara va trigar molt temps a fer-se realitat el somni blanenc. Com podeu comprovar, que es fes el nostre port no va ser cosa d’un dia, van ser molts anys, van haver de passar moltes tragèdies per poder conquerir-lo, i com podeu comprovar ni el 1913 van començar les obres, encara van trigar alguns anys més, més de 30 anys per acabar la primera fase.
Aquesta segona o tercera amplicació, la d’ara, ve en un bon moment i benvinguda sigui, doncs a partir d’ara els homes de la mar de Blanes podran dormir tranquils quan torni “un Sant Esteve” tant dantesc com el que vam haver de suportar fa 19 mesos. Creieu-me, són obres que passen volant i s’han d’agafar al vol.
.
La història del nostre port (II) De la monarquia a la guerra civil
Albert Ros i Coll. Revista ACTUAL 188, setembre 2010
..perquè us n’adoneu de la dita que diu en castellà que “las cosas de palacio van despacio” us explico ara la segona part de la història del nostre port.
Años 1932-34. Arxiu Municipal Blanes.
En l’article publicat el mes passat (ACTUALnum. 187) vaig acabar amb el decret reial que donava llum verda a la construcció del nou port de Blanes. Això va ser el 20 d’agost del 1913, doncs perquè us n’adoneu de la dita que diu en castellà que “las cosas de palacio van despacio” us explico ara la segona part de la història del nostre port.Diu així un telegrama rebut de Madrid: “Para Blanes desde Madrid, num. 7121, palabras 23, depositado el 20 de mayo de 1914 a las 13,45 h; texto: convivísima satisfacción participada conseguido señalamiento subasta ese puerto para 25 de junio próximo; atte. Diputado sr. Ventosa”. L’alcalde va considerar que era molt important pel poble i va ordenar-ne l’anunci a tota la vila mitjançant un pregó. Com podreu comprovar van trigar deu mesos en finalitzar els tràmits però ara és on ve el més bo del cas, i és que no va ser fins dos anys i dos mesos després que no van començar les obres del port. Diu així la nota extreta de l’Arxiu Municipal: “Avui dia 4 d’octubre de 1916 s’han començat les obres del port. El termini que dóna el govern és de 10 anys però el concessionari diu que es podrà fer en 5. L’encarregat de l’obra, sr. Antoni Cerés, posa a treballar gent del poble i d’aquesta manera es cobriran dos objectius primordials, donar feina als desocupats i afavorir els pescadors locals”.Una nota d’interés és l’acord governatiu que diu així: “El sr. Antoni Cerés, contractista de les obres del port, a resultes d’una inspecció governativa, s’ha disposat que la pedra necessària per fer el port s’ha d’extreure del paratge anomenat Racó d’en Portes i que serà transportada en vagonetes mitjançant una via de carril que s’instal.larà en terrenys de domini públic. L’Ajuntament indica al sr. Cerés que notifiqui per quins carrers passarà aquesta via. El sr. Cerés respon que arrencarà en el Racó d’en Portes, passarà per Méndez-Núñez, es farà un pont per travessar la Riera i tirarà pel Passeig de Mar fins el peu d’on s’està construint el port. La majoria no està d’acord que la via passi per Méndez-Núñez. Es pren l’entesa de discutir la qüestió amb el sr. Cerés”.No he pogut trobar cap documentació que demostri si se’n va arribar a extreure la pedra, ja que l’oposició de no deixar passar les vies per on volien segurament fou determinant, a més de que la pedra era ‘massa’ granítica i forta. No he pogut trobar tampoc perquè les obres es van aturar abans dels anys 20. Trobem un altra acta d’un ple municipal que el 1922 explicava d’aquesta manera les obres del port: “Reconeixem que el principal avalador de la construcció de les obres del port fóra i continua sent el Diputat a Madrid sr. Ventura i Clavell, ja que en aquesta data de 1922 ha tornat a exigir a les autoritats la reanudació de les obres aturades fa temps. El consistori demana que se li reconegui”.A la fi després de tres anys, ja en el 1925, en una visita a Blanes del General Martínez Anido el 5 d’agost que va venir per inau-gurar la ‘portada’ de l’aigua corrent, hi dóna la seva paraula de què es reanudarien les obres aturades del port. Se’l va anomenar fill adoptiu i se li atorga el dret de posar-li el seu nom a un carrer del poble, finalment el carrer Ample. En fi, ja podeu veure que no van ser ‘flors i violes’ la conquesta per tenir un port i a més us puc assegurar que abans no acabés la primera fase van passar moltes coses entremig. Es va començar amb una monarquia, per un cop d’Estat es va passar a la dictadura d’en Primo de Rivera (1923). Vuit anys després (1931) tenim una República, i més tard la guerra civil. Enmig de tot això, el port a mitges fins els anys 45-46. I ara la gent es queixa perquè han dit que trigaran dos anys a fer-lo!!!! Fins la propera.