22 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Sant Iscle de Vallalta 27/11/10. Enric Badosa i Raül Calderon

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)

.
Font: www.ornitho.cat
Observadors: Enric Badosa i Raül Calderon
Fotografia: Enric Badosa
.
22 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Sant Iscle de Vallalta aquest dissabte. Volen al votant de la casa, se n'anellen 4, dos mascles i dos femelles. Anellats i observats amb en Raül Calderon.

Desembocadura del riu Tordera 27/11/10. Pedro Bescós i Ernest Garcia

Font: www.ornitho.cat
observadors: Pedro Bescós i Ernest Garcia
.
Aquest dissabte al matí a la desembocadura del riu Tordera...
.
1 esmerla (Falco columbarius)
1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
1 xarxet comú (Annas crecca)
uns 50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 xivita (Tringa ochropus)
unes 10 polles d'aihua (Gallinula chloropus)
2 picots verds (Picus viridis)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
uns 60 gavians argentats (Larus michahellis)
8 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 30 gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
5 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 caderneres (Carduelis carduelis)
1 cargolet (Troglodytes troglodytes)
1 gafarró (Serinus serinus)
5 garses (Pica pica)
2 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
2 mallerengues carboneres (Parus major)
unes 5 merles (Turdus merula)
mínim 7 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
10 pardals comuns (Passer domesticus)
mínim 3 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
uns 10 pit-rojos (Erithacus rubecula)
mínim 4 rossinyols bords (Cettia cetti)
uns 30 tudons (Columba palumbus)
1 verdum (Carduelis chloris)

La sortida d'aquest dissabte 27/11/10 al riu Tordera. ORCHIS

.
Aquest dissabte, integrants del Grup de treball de la desembocadura de La Tordera hem visitat el tram de riu més natural i millor conservat de tot el seu recorregut per la Baixa Tordera, l'últim reducte on encara es pot veure com és i com funciona un riu 100% natural...
.
Els efectes de l'erosió i de la sedimentació sobre el terreny, els hàbitats i paisatges resultants i que són els propis de La Tordera, l'acció colonitzadora de la vegetació de ribera, la formació de platges, illes, meandres, barres i talussos (un d'ells amb un niu de blauet), les diferències entre una ribera humanitzada i una natural, l'influencia de la vegetació natural de l'entorn sobre les comunitats de ribera, la importància dels arbres morts al bosc de ribera (amb abundants nius de picot), l'importància del nivell freàtic, o descobrir la transparència de l'aigua i l'abundància de peixos, principalment barbs de muntanya (Barbus meridionalis) tant al curs principal del riu com als abundants tolls que es formen a la llera i a les ribes a mena d'aquaris a l'aire lliure... tot lliure de freqüentació i sense camins d'accés... i tot imprescindible per entendre què s'ha fet malament i què s'ha de recuperar a altres trams de riu de la Baixa Tordera... no les imitacions per homogeneïtzar tots els rius catalans o per humanitzar-los.

.

.
Tot i que anàvem per conèixer les característiques pròpies del riu, també hem pogut veure moltes de les espècies d'aus de la zona... un bernat pescaire (Ardea cinerea), un blauet (Alcedo atthis), cueretes torrenteres (Motacilla cinerea) i blanques (Motacilla alba), titelles (Anthus pratensis) i grassets de muntanya (Anthus spinoletta), cotolius (Lullula arborea), aloses vulgars (Alauda arvensis), alguna cogullada vulgar (Galerida cristata), molts mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), pit-rojos (Erithacus rubecula), cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), gratapalles (Emberiza cirlus), passerells comuns (Carduelis cannabina), perdius roges (Alectoris rufa), faisans (Phasianus colchicus),... i un llarg etcètera.
. També hem vist la llar d'unes òlibes (Tyto alba) amb abundants egagròpiles i plomes, i alguns rastres d'un grup de cabirols (Capreolus capreolus) a la llera del riu.
.
Aquí teniu algunes fotos del grup...
.

LA CRISI DE LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

Manifest: LA CRISI DE LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA
24/11/10
.
6 catedràtics, significats acadèmics i professionals, i unes 400 entitats ambientals demanen al proper govern de la Generalitat un gir en la planificació de les infraestructures viàries.
.

Podeu accedir al manifest i a la documentació adjunta aquí...
.
http://www.adenc.cat/actualitat/nota-de-premsa/manifest-la-crisi-de-les-infraestructures-catalunya

Aquest dissabte hi ha sortida per conèixer com és i com funciona el riu Tordera. ORCHIS

El Grup de treball de la desembocadura realitza una sortida aquest dissabte a l'únic tram de riu de la Baixa Tordera on encara es conserven gran part dels seus valors geomorfològics i on encara es poden veure les seves característiques naturals. Podrem conèixer com és i com funciona el riu Tordera de manera natural... coneixerem la perla natural del riu.
.
També podrem gaudir de la variada flora i fauna del riu amb aigües transparents i sense freqüentació, a un dels pocs llocs sense intervencions de les administracions... i això es nota.
.
Ens reunirem a les 10:00h a l'aparcament del restaurant Els trèmols de Fogars de la Selva, al costat de la benzinera Petrocat de la carretera de Tordera a Hostalric (als semàfors).
.
La durada de la sortida és d'aproximament 3 hores i cal portar botes altes d'aigua, o calçat i mitjons de recanvi (en algunes ocasions s'haurà de creuar el riu a peu per accedir-hi, no hi ha camins), a més a més de prismàtics i aigua.
.
Està oberta a qualsevol persona que estigui interessada però les places són molt limitades (no és voluntat de l'associació interferir negativament a l'espai) i és imprescindible confirmar l'assistència... orchis.naturalistes@gmail.com o javierfartet@msn.com

No és cap broma... Premien a l'empresa que s'ha carregat el riu Tordera i que investiga Fiscalia...

Dos guardons reconeixen la transparència i la capacitat d'implicació d'Aigües Ter Llobregat
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Nota de premsa 24/11/10
.
L’empresa pública de la Generalitat responsable de l’abastament en alta obté la qualificació més alta d’una entitat externa (GRI) per la transparència i sostenibilitat en les seves accions

Premi EMAS a la millor acció d’implicació del personal i/o interacció amb les parts interessades
.


El Global Reporting Initiative (GRI) reconeix l’esforç de transparència de la Memòria d’activitats i de responsabilitat social d’ATL corresponents al 2009 també inclou amb detall les dades econòmiques, ambientals i socials de l’entitat.

L’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha obtingut la certificació més alta (A+) de la “Memòria d’activitats i de responsabilitat social 2009” d’acord amb els requisits establerts per la guia G3 del Global Reporting Initiative (GRI).

Aquesta entitat internacional considera que la memòria fomenta la transparència, l’accessibilitat i l’eficiència en la prestació dels seus serveis, al mateix temps que s’inclouen les dades econòmiques, ambientals i socials de les activitats desenvolupades per l’organització. D’aquesta manera, Aigües Ter-Llobregat és la primera empresa de la Generalitat en obtenir aquest distintiu.

ATLL és una empresa socialment responsable que treballa de manera constant per a poder millorar aspectes importants com són la qualitat de la vida laboral dels seus empleats/des, el medi ambient, la recerca i el desenvolupament, els projectes divulgatius i les relacions amb els seus clients.

Des de fa més de 15 anys que ATLL elabora anualment memòries d’activitat, però va ser durant el 2008 on es va iniciar el procés de transformació d’aquesta memòria amb l’objectiu d’aconseguir una publicació que integrés la memòria de responsabilitat social i la d’activitat, procés que ha culminat amb l’auditoria realitzada per una entitat externa per a verificar la memòria 2009 amb el màxim nivell d’assoliment.


Premi emas a la millor acció d’implicació del personal i/o interacció amb les parts interessades


El passat 17 de novembre es va fer el lliurament dels Premis EMAS Catalunya 2010 que van adreçats a les organitzacions registrades a EMAS que disposin com a mínim d’un centre a Catalunya. ATLL ha estat guanyadora del premi en la categoria de “Millor acció d’implicació del personal i/o interacció amb les parts interessades” per a la recollida d’oli usat domèstic que realitza als seus centres de treball.

L’acte de lliurament dels premis va ser presidit pel Sr. Francesc Baltasar i Albesa, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i tenen com a objectiu reconèixer la tasca de les organitzacions EMAS per millorar el seu comportament ambiental. Aquests premis són organitzats anualment pel Club EMAS i el jurat està composat per membres del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), del sector universitari, de la recerca, de l’empresa, dels sindicats i dels mitjans de comunicació.
El jurat va avaluar un total de 17 candidatures en les tres categories de participació valorant molt positivament totes les iniciatives presentades.

ATLL va rebre el premi per la millor acció d'implicació de les parts interessades: Aigües Ter Llobregat (ATLL) pel projecte de gestió de l'oli vegetal usat domèstic dels seus treballadors mitjançant el projecte Oliklak.

El gerent, Sr. Joan Compte, va agrair al personal d’ATLL que col·labora amb el projecte Oliklak l'esforç voluntari en defensa del medi ambient que fa que millori el comportament ambiental de l’organització i va fer partícip d’aquest premi al personal implicat en la recollida d’oli usat domèstic a ATLL, que va més enllà de la gestió dels residus que es puguin generar als centres de treball ja que implica donar facilitats per gestionar els que es generen als domicilis dels seus treballadors. Amb aquesta iniciativa s’aconsegueixen uns beneficis ambientals importants que se sustenten en l’augment continu de les xifres de recollida que estan a l’alçada dels resultats de les organitzacions on més èxit està tenint l’Oliklak.

L'EMAS (Eco-Management and Audit Scheme) és una eina de gestió mediambiental per a empreses i altres organitzacions, d'aplicació voluntària, que permet avaluar, millorar i donar a conèixer el seu comportament ambiental. Aquest comportament és auditat de forma externa i el registre l'emet, en nom de la Unió Europea, el corresponent Organisme Competent que a Catalunya és la Direcció de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

A Europa existeixen més de 4.000 organitzacions registrades EMAS, de les quals més de 250 es troben a Catalunya.

Aigua... bla, bla, bla... i visca Catalunya!!!... visc a Catalunya...

El govern aprova un pla per garantir l'aigua fins al 2027
El Punt 24/11/10
.
El projecte tira endavant en l'última reunió de l'executiu i sense garantia de finançament

La dessalinització i la reutilització incrementaran els recursos

CiU anuncia que si governa derogarà el pla
.
Disponibilitat de l'aigua a Catalunya
.

El govern va aprovar ahir el pla de gestió i el programa de mesures que han de garantir el subministrament d'aigua a Catalunya fins al 2027. El projecte oficialment denominat pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya és a la pràctica un pla hidrològic que preveu la inversió de 8.728 milions d'euros en obres de millora de la gestió de l'aigua (3.902 milions), millora de la qualitat (2.510), modernització de regadius (1.401) i millores ambientals (916). D'aquest total, la Generalitat ha invertit en el període 2006-2009 un total de 1.882 milions d'euros, en obres com la recuperació de pous, la construcció de depuradores i dessalinitzadores i la reutilització d'aigües residuals.

El futur d'una part important de la resta d'inversions és encara incert, atesa la delicada situació financera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que acumula un deute de més de 1.800 milions d'euros.

El nou pla hidrològic té l'objectiu de consolidar el model de gestió desenvolupat durant els últims anys per l'ACA i el Departament de Medi Ambient (en mans d'ICV-EUiA). Els eixos d'actuació d'aquest pla són l'estalvi i l'eficiència en el consum, la reutilització i les dessalinitzadores. Després d'analitzar les necessitats futures i els recursos disponibles, la planificació aprovada ahir considera innecessari –com a mínim fins al 2027– tant la interconnexió de conques, com el transvasament del Roine. D'altra banda, el nou pla acompleix la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea i posa les bases per reduir les actuals aportacions d'aigua (transvasament) de la conca del Ter a l'àrea de Barcelona.

Marxa enrere

El portaveu de CiU de Medi Ambient al Parlament, Ramon Espadaler, va qualificar de “frivolitat” l'aprovació del pla hidrològic a cinc dies de les eleccions i va anunciar que el derogarien en el cas que la coalició nacionalista formi govern. Espadaler considera que el pla no disposa del consens de tots els sectors afectats i troba molt preocupant que, “amb una ACA en fallida”, s'assumeixin compromisos de més de 7.000 milions.

Les claus

El gran dubte no és el Roine sinó l'increment del preu de l'aigua
.
La gestió de l'aigua acumula un deute multimil·lionari. Foto: J.F.
.

El pla hidrològic més ambiciós que s'ha elaborat fins ara a Catalunya va passar ahir pel consell executiu in extremis i gairebé d'incògnit. Pocs consellers eren conscients de la importància del pla aprovat, possiblement perquè tots els partits són coneixedors que del tema de l'aigua se n'haurà de tornar a parlar a fons d'aquí a pocs mesos, encara que no hi hagi sequera.

CiU va confirmar ahir que, si arriba a formar govern, derogarà aquest pla hidrològic, i al seu programa afirma que recuperaran “el projecte de connexió CAT-Abrera” (la canonada de Tarragona a l'àrea de Barcelona que va estar a punt de construir-se durant la crisi de la sequera) i, d'altra banda, tornaran a estudiar “la possibilitat de transvasar aigua del Roine cap a la xarxa catalana”.

El problema més seriós de la pròxima legislatura en matèria de l'aigua, però, no seran els transvasaments sinó el finançament. Sigui quin sigui el color del nou govern, en els pròxims anys s'haurà de trobar una fórmula perquè –a més de gestionar intel·ligentment els recursos i millorar la qualitat dels nostres rius– els ciutadans i sectors socials que més aigua consumeixen paguin el preu real d'aquest producte escàs.

Atlas de idoneidad de especies arbóreas de la Península Ibérica. UAB

Ho podeu trobar aquí...

http://www.opengis.uab.cat/IdoneitatPI/presentacio.html

¿Qué es el Atlas de idoneidad de especies arbóreas de la Península Ibérica?

Podemos definir este Atlas como un conjunto de mapas que permiten determinar el grado de adecuación a las condiciones climáticas y/o topográficas de las principales especies formadoras de bosques. Con estos mapas podemos saber, para cada 200 m sobre todo el territorio de la Península Ibérica, cuál es la idoneidad topo-climática definida entre cero (baja idoneidad) y 1 (máxima idoneidad). Además, estos valores se pueden consultar para el escenario climático actual (periodo 1950-1998) así como para las proyecciones de futuro utilizando los escenarios propuestos por el Hadley Center (proyecciones socio-económicas A1f1 y A2).

Per seguir llegint o veure els mapes, accediu a l'enllaç.

Continuen les tasques de construcció de la Torre d'observació de la desembocadura de La Tordera 22/11/10

.
Després d'uns dies d'aturada, continuen les tasques de construcció de la Torre d'observació a càrrec de Càmping La Tordera SL i Artea Paisatgisme.

La construcció d'aquesta torre i el condicionament dels terrenys forma part de l'Acord de Custòdia de la riba i ribera de la desembocadura del riu Tordera, entre Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme i Magdalena Fornés i Méndez – Càmping La Tordera SL, per a la protecció, millora i difusió dels valors naturals de l'espai natural, finançada per Càmping La Tordera SL i que compta a un ajut econòmic del DMAH de la Generalitat de Catalunya.
.
La seva funció principal és la de dotar a l'espai de la infraestructura necessària per a fer compatibles la protecció dels valors naturals i l'ús social de l'espai, així com la d'evitar l'accés a l'interior del riu per part dels visitants i usuaris de la zona.

Primera sortida del Grup de la desembocadura de La Tordera 21/11/10. ORCHIS

.
Aquest diumenge hem acabat de definir el funcionament, objectius i funcions del Grup de treball de la desembocadura de La Tordera, que de moment compta amb 8 persones amb ganes d'ajudar i d'aprendre... i és que no només es tracta de treballar... també de gaudir i conèixer l'entorn del Delta...
.
Els integrants del Grup ho fan de manera voluntària i dins les possibilitats de cadascú, les activitats i treballs s'aniran decidint i anunciant, i s'apunta qui pugui i vulgui a cada una d'elles.
.
Aquest diumenge hem visitat el Pla de Grau (Malgrat de Mar) per conèixer els valors naturals d'aquesta plana agrícola del Delta de La Tordera i com els valors naturals de la desembocadura depenen directament de l'entorn proper.
.
El proper dissabte 27/11/10 visitarem i coneixerem el tram de riu de la Baixa Tordera millor conservat i menys alterat de tot el seu recorregut, per veure in situ les característiques pròpies de La Tordera i la seva riquesa i biodiversitat associada.
..
Pel que fa a la sortida al Pla de Grau (Malgrat de Mar), vam poder veure una gran varietat i quantitat d'aus, alguns residents tot l'any però ja molts hivernants...
.
12 cogullades vulgars (Galerida cristata)
>40 titelles (Anthus pratensis)
6 fredelugues (Vanellus vanellus)
cruixidells (Emberiza calandra)
1 puput (Upupa epops)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
gratapalles (Emberiza cirlus)
cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 picot verd (Picus viridis)
8 esplugabous (Bubulcus ibis)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
tudons (Columba palumbus)
coloms roquers (Columba livia var. domestica)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
uns 10 pit-rojos (Erithacus rubecula)
mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
pinsans comuns (Fringilla coelebs)
pardals comuns (Passer domesticus)
pardals xarrecs (Passer montanus)
1 trist (Cisticola juncidis)
6 passerells comuns (Carduelis cannabina)
caderneres (Carduelis carduelis)
gafarrons (Serinus serinus)
mínim 1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
cueretes blanques (Motacilla alba)
alguna cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
merles (Turdus merula)
garses (Pica pica)
estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
mallerengues carboneres (Parus major)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
rossinyols bords (Cettia cetti)
verdums (Carduelis chloris)
.
També vam aprofitar la trobada per transportar un tronc de grans dimensions al bosc de ribera que estem recuperant dins l'Acord de custòdia. Deu ni do per ser el primer! La Verònica, en Ramon, la Rosa i la Montse desprès de l'esforç...

.

.
Anirem introduint elements com aquest (tronc de grans dimensions) pel recorregut d'accés a la platja amb les finalitats de naturalitzar la zona, eliminar corriols i donar espais de refugi o d'assolellament a algunes espècies animals, entre d'altres. Per evitar que algú els pugui fer servir per a fer fogueres a la platja (molt freqüents malauradament), els tronc han de ser de grans dimensions i de molt pes, però el transport fins al lloc es fa amb furgoneta... ufff.

.
Si voleu formar part del Grup de treball, únicament cal enviar el nom i una adreça o telefon de contacte a javierfartet@msn.com o a orchis.naturalistes@gmail.com amb l'assumpte “Grup de treball” i rebreu tota la informació que necessiteu o vulgueu al respecte.

Anellament a l'Estany de Can Torrent (Tordera) 19/11/10. PARUS

repicatalons (Emberiza schoeniclus)

.
Aquests divendres 19/11/10 al vespre, l'Antonio España i en Jordi Rodri (del grup d'anellament PARUS) van anellar al canyissar de l'Estany de Can Torrent (Tordera)...
.
Anellament a l'estany de Can Torrent
Grup d'anellament PARUS, 19/11/10
.
L'abundància i varietat d'aus per la zona era molt superior a la de la setmana anterior, i a la primera batuda ens va sorpendre la quantitat de mallerengues capturades de cop (literalment, quedaven atrapades amb nosaltres allà treint mallerengues de les xarxes), i que ens va entretenir lo just per ser allà quan arribaven els repicatalons i els becs de corall senegalesos (entre altres) al dormidor, que no van dubtar en aturar-se als sectorsa del canyissar sense xarxes.

En total van ser 49 captures de 9 espècies diferents...
.
bec de corall senegalès (Estrilda astrild) - 1
repicatalons (Emberiza schoeniclus) -18
pit-roig (Erithacus rubecula) - 5
merla (Turdus merula) - 2
mosquiter comú (Phylloscopus collybita) - 1
mallerenga blava (Parus caeruleus) - 5
mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) - 12
bitxac comú (Saxicola torquatus) - 4
teixidor daurat (Euplectes afer) - 1
.
i pels voltants vam veure o escoltar com a més destacat...
.
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
mínim 2 rasclons (Rallus aquaticus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 mussol comú (Athene noctua)
... entre molts altres.
.

bitxacs comuns (Saxicola torquatus), femella a l'esquerra i mascle a la dreta...
.

.

teixidor daurat (Euplectes afer)...

.

Teixidor daurat (Euplectes afer) a l'estany de Can Torrent (Tordera) 19/11/10

teixidor daurat (Euplectes afer) mascle

.
Aquest divendres al vespre s'ha capturat un teixidor daurat (Euplectes afer) mascle per l'Antonio España i en Jordi Rodri (del grup d'anellament PARUS) durant l'anellament al dormidor de repicatalons (Emberiza schoeniclus) del canyissar de l'estany de Can Torrent (Tordera).

1era observació personal a tota la zona d'aquesta espècie exòtica que havia estat molt freqüent anys enrere al tram baix i desembocadura del riu.

Desembocadura del riu Tordera 19/11/10

.
Aquest divendres a primera hora del matí a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
1 paràsit gros (Stercorarius skua)
9 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
unes 50 entre baldrigues balears (Puffinus mauretanicus) i mediterrànies (Puffinus yelkouan)
14 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
6 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 gavià fosc (Larus fuscus)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
uns 5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
169 esplugabous (Bubulcus ibis)
surten del dormidor de l'interior del riu i marxen riu amunt o direcció al Pla de Grau
1 blauet (Alcedo atthis)
uns 100 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 xarxets comuns (Anas crecca) femella
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
1 rascló (Rallus aquaticus)
polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 cotxa blava (Luscinia svecica) mascle
2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
1 titella (Anthus pratensis)
mínim 2 trists (Cisticola juncidis)
uns 10 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
7 cruixidells (Emberiza calandra)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
cueretes blanques (Motacilla alba)
2 gratapalles (Emberiza cirlus)
1 raspinell comú (Certhia brachydactyla)
5 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 puput (Upupa epops)
... entre altres.

.
cabusset (Tachybaptus ruficollis)...

.
.

blauet (Alcedo atthis)...
.

.
bernat pescaire (Ardea cinerea)...
.
.
martinets blancs (Egretta garzetta)...
.

.
polles d'aigua (Gallinula chloropus)...
.
.
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)...

.