Per G. Mercadal & L. Vilar
Nord-est natura: articles científics
dissabte, 16 de gener del 2016
Alguns enllaços d'interès
Anàlisi de la presènciade tortugues als parcsdel Montnegre i elCorredor, SerraladaLitoral i Serralada deMarina
Albert Martínez Silvestre i Joaquim Soler
CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya)
Félix Amat
Museu de Granollers
I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos | 81 del Montnegre i el Corredor · p. 81-85 · Diputació de Barcelona · 2009
Caracterització d’una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) de la concamitjana de la Tordera
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, C. Barriocanal, M. Boada i R. Maneja (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)
La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la Tordera: història socioambientali percepcions dels joves escolars
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, R. Maneja, M. Boada i C. Barriocanal (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)
Herpetofaunade les serres del Montnegre i el Corredor
Tomàs Ballesteros Salla i Artur Degollada Soler
ECOIMA, Associació per a l’Estudi de l’Ecologia i el Medi Ambient
TV3 alacarta
Riu i estany de Tordera
Xarxa Natura 10/12/2015 TV3 alacarta
Massís del Montnegre
Xarxa Natura 05/06/2014 TV3 alacarta
Tordera
Riu avall 20/11/2015 TV3 alacarta
El medi ambient - La Tordera, quinze anys d'Observació
03/08/2012 TV3 alacarta
nze anys d'Observatori
divendres, 15 de gener del 2016
ARTICLE RECOMANAT: Sobre la presència de Podarcis muralis (Laurenti, 1768) a baixa alçada a la Selva (Girona) i altres poblacions relictes de rèptils en vies de desaparició
ALGUNS FRAGMENTS DEL TEXT COMPLERT...
Es presenten localitzacions a baixa alçada de sargantana roquera Podarcis muralis (Laurenti, 1768)
per a la comarca de la Selva (Girona, NE Ibèric) i del aparent declivi d'aquestes poblacions aïllades (al
límit de la seva àrea de distribució) conseqüència de l’alteració del seu hàbitat. Es fa un repàs d’altres
espècies de rèptils a Catalunya que mantenen o mantenien poblacions amb aquesta mateixa
problemàtica, amb especial menció del cas de Zamenis longissimus.
(...)
La sargantana roquera (Podarcis muralis) es
troba des de gairebé el nivell del mar, prop de la
desembocadura de la Tordera (als municipis de
Palafolls, Tordera i Blanes, localitat aquesta
darrera de la que sembla haver desaparegut),
fins alçades superiors als 2400 m (Portarró
d’Espot, a Aigüestortes). En tot tipus d’hàbitats a
la mitja muntanya. Roques, talussos, construccions
humanes, amb la condició de que tinguin
suficients refugis que condicionen la seva densitat.
A baixa alçada, selecciona ambients humits
(RIVERA et al., 2011).
(...)
Tal com s’ha assenyalat a dalt, la presència
d’aquesta espècie al Baix Tordera és ja coneguda.
Assenyalada per J. Figuerola en 1986 (in
LLORENTE et al., 1995) i més recentment es poden
trobar fotografies i noves dades d’aquestes
poblacions vinculades a zones inundables properes
al riu, publicades pel col·lectiu ORCHIS NATURALISTES
(2007; 2008).
RECOMANAT: Guia d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears
Guia Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears
Coincidint amb el 30è aniversari de la SOCIETAT CATALANA D’HERPETOLOGIA, aquesta associació i l’editorial Lynx, han editat la guia herpetològica: “Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears”.
• Es tracta de la primera guia de camp que tracta de forma exclusiva les 67 espècies d’amfibis i rèptils presents en l’àmbit dels Països Catalans, així com també les espècies que es poden trobar en àrees properes o limítrofs i les desaparegudes en temps recents.
• Textos i mapes específicament elaborats per aquesta guia, incorporant dades actualitzades i inèdites.
• Inclou els territoris de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent.• 280 fotografies i més d’una vintena de dibuixos per tal d’identificar correctament totes les espècies, així com les subespècies i varietats geogràfiques o cromàtiques més rellevants, al camp.
• Un total de 69 mapes molt detallats, que inclouen totes les espècies presents en l’àmbit terrestre i també marí (tortugues), on s’indiquen les àrees de presència actual i les zones extingides recentment, entre d’altres informacions.• Textos complerts on es dóna informació exhaustiva sobre els caràcters distintius (mida, coloració, variabilitat per sexe i edat, etc.), l’hàbitat, la distribució, la biologia, la sistemàtica i biogeografia i els problemes de conservació.
• Redacció rigorosa i alhora senzilla i entenedora, per satisfer tant les persones no iniciades o amants de la natura en general com els herpetòlegs experimentats. Inclou un glossari final on es defineixen tots els termes tècnics utilitzats.
• S’inclou la informació del darrers treballs sobre la biogeografia i la filogènia de les espècies tractades, així com una taxonomia actualitzada.
El valor del temps i de l’esforç que voluntàriament han dedicat tant els autors com altres membres de la Societat, ha donat com a resultat final un producte d’una qualitat excel·lent, i més que actualitzat podem dir que actualitza les dades per si mateix, ja que ofereix molta informació original. A més, el fet d’estar escrit en català li dóna una singularitat especial dins del panorama editorial dels Països Catalans. Per tot això, aquest llibre resulta de gran interès per els herpetòlegs, per els afeccionats ja experimentats i, també per els naturalistes no especialitzats que vulguin descobrir aquests animals i, per què no dir-ho, a un preu molt econòmic, només 20 Euros, sens dubte la millor guia, al preu més econòmic, on autors i editors han apostat amb aquesta obra, per divulgar l’herpetologia, més que per obtenir rendiments econòmics.
dimarts, 12 de gener del 2016
NOTA SOBRE UNA DEMANDA D'OPINIÓ POLÍTICA
M'han demanat que opini sobre la natura i la independència de Catalunya. He llegit que alguns opinaven barrejant política i natura, una errada monumental.
La meva opinió és que no tenen res a veure l'independentisme (o l'unionisme) i la natura. Es pot ser unionista i defensar la natura, i es pot ser independentista i no defensar la natura. Jo per exemple, defenso la natura i l'independència alhora...
La meva opinió és que no tenen res a veure l'independentisme (o l'unionisme) i la natura. Es pot ser unionista i defensar la natura, i es pot ser independentista i no defensar la natura. Jo per exemple, defenso la natura i l'independència alhora...
continuarà...
dilluns, 11 de gener del 2016
Construiran un pont nou entre Blanes i Malgrat. ElPuntAvui 7/1/16
ElPuntAvui 7/1/16
La Generalitat enderrocarà el viaducte sobre el riu Tordera el segon semestre
L'obra està valorada en 5,3 milions i hauria de posar fi a les deficiències de seguretat de la infraestructura
Vehicles circulant al pont de Blanes i Malgrat de Mar, als límits de la Selva i el Maresme, a la carretera vella, la setmana passada Foto: QUIM LLORENS.
La Generalitat de Catalunya farà un pont nou a l'antiga carretera de Blanes a Malgrat de Mar, sobre el riu Tordera, molt a prop de la desembocadura. El Departament de Territori i Sostenibilitat informa que ha adjudicat la redacció del projecte, que és l'actualització d'un anterior treball constructiu (del 2008). Els treballs estan valorats en 5,3 milions d'euros.
El mal estat de la via, molt estreta i sense cap separació entre les dues direccions, ha fet decidir la Generalitat a enderrocar el viaducte existent i construir un pont nou. El govern ha admès que el pont té “nombroses problemàtiques de caràcter geomètric, estructurals, hidràuliques i de seguretat viària”. Les obres es posaran a licitació pròximament i els treballs començaran el segon semestre.
El viaducte fa 220 metres, però hi haurà mig quilòmetre afectat, incloent-hi els accessos i els enllaços, segons informen fonts del departament. La carretera és al límit de dues comarques, la Selva i el Maresme. Una part, la GIP-6831, pertany a la Diputació de Girona, i l'altra (la BV-6001), a la Diputació de Barcelona.
A càrrec del govern
L'actuació serà a càrrec de la Generalitat. Així ho van pactar les administracions quan es va signar el traspàs de les carreteres a les dues administracions de la demarcació. El nou pont permetrà millorar la comunicació de Malgrat cap al nord-oest, segons el departament.
La carretera de connexió entre Blanes i Malgrat, la més transitada, és la GI-682.
LA XIFRA
220
metres
fa el viaducte que uneix Blanes i Malgrat de Mar. La carretera pertany a dues diputacions.