Introducció
Les invasions biològiques constitueixen, en l’actualitat, una seriosa amenaça per la conservació dels ecosistemes naturals i la biodiversitat. L'impacte negatiu de les espècies invasores no només queda restringit al medi ambient sinó que també repercuteix greument sobre l'economia, la societat i la salut humana. Per això, resulta innegable la necessitat d'aplicar mesures adequades per a la gestió d'espècies exòtiques, i d’integrar aquestes mesures en les estratègies globals de conservació de la biodiversitat.
Atès que una vegada una espècie s'ha establert en una nova regió és extremadament difícil eradicar-la o controlar la seva població, el mètode més efectiu de gestió de les espècies invasores és prevenir el seu establiment i la seva posterior dispersió. Molts estudis científics han analitzat quins trets biològics determinen que certes espècies manifestin un comportament invasor, i quines són les característiques que fan que certs hàbitats siguin més vulnerables a ser envaïts.
La major part d'aquests estudis mostren que resulta molt complicat conèixer el perfil exacte d'una espècie potencialment invasora, donat que depèn en gran mesura de la seva afinitat a envair certs tipus d'hàbitats i de la manera que ha estat introduïda. No obstant això, el coneixement científic acumulat sobre aquests trets biològics i les característiques dels hàbitats envaïts han permès desenvolupar esquemes d'anàlisis de risc que, actualment, constitueixen una de les eines de predicció i prevenció més importants. Aquests esquemes intenten identificar la fracció d'espècies introduïdes amb una alta probabilitat de comportar-se com invasores, i preveure, així, la seva expansió i possibles impactes.
A Catalunya, la informació recopilada sobre la capacitat invasora de les espècies i la invasibilitat dels hàbitats no ha estat traduïda, encara, en recomanacions per a la millora de les estratègies de prevenció i gestió de les invasions vegetals. Tot i així, l'ús d'aquest tipus d'anàlisi de riscs com a eina de gestió podria ajudar a les autoritats i gestors ambientals a justificar la prohibició de l'ús de determinades espècies exòtiques i, també, podria reforçar el suport social a les polítiques de prevenció i gestió efectiva d'espècies exòtiques.
Conclusions
