Web-blog amb la voluntat de compartir i donar a conèixer a qui ho desitgi els valors naturals del tram baix del riu Tordera, les zones humides associades i el seu entorn en general, així com les novetats i curiositats referides a la seva gestió, divulgació o protecció.
Comentari personal... Ningú dubta ja que les batudes no són la solució, més aviat una excusa. No estic en contra del control de senglars però, davant l'evidència...
Sant Llorenç del Munt prova una vacuna anticonceptiva pionera per reduir el nombre de senglars
SUPERPOBLACIÓ La temporada de cacera de senglars comença al setembre I acaba al febrer. / CÈLIA ATSET
“La caça no està aconseguint reduir significativament les poblacions de senglar”. Aquesta és una de les conclusions que es treuen del pla de seguiment de l’espècie, que amb caràcter anual elabora la Generalitat i en què s’analitza el nombre de batudes que fan les colles de caçadors i la densitat de senglar a Catalunya.
La paradoxa és que, malgrat que durant la temporada passada es van caçar més animals que mai, gràcies a una reducció del temps de veda i a l’habilitació de permisos especials, a la vegada també és quan s’han registrat densitats més importants. “Excepcionalment altes”, diu el document. La superpoblació genera un “notable augment” dels problemes, no només per les reclamacions de pagesos i ramaders, sinó també per l’accidentalitat a les carreteres. De fet, la presència de senglars als carrers de les ciutats ha deixat de ser una anècdota, especialment en zones de Girona, el nord de Barcelona i l’est de la Catalunya Central, on es calcula que viuen més de 10 senglars per quilòmetre quadrat.
Canvi de sistema
“És com si intentéssim buidar una piscina amb gots d’aigua”, diu Àngel Miño, director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, sobre la cacera com a mètode per limitar el senglar. Segons el seu punt de vista, els caçadors “utilitzen” el senglar perquè se’ls deixi caçar més i a tot arreu, però la realitat és que, eliminant els mascles, les femelles tornen a entrar en zel ràpidament, assegura, i, per tant, les poblacions continuen sent elevades.
Així doncs, què es pot fer per reduir les poblacions de senglar? El parc provarà per primer cop a l’Estat una espècie de vacuna anticonceptiva, anomenada GonaCon. “En el fons no és una vacuna, és una injecció d’una fracció de proteïna pròpia de l’animal que controla l’hormona que regula la reproducció”, matisa el director del servei de sanitat i anatomia animals de la UAB, Manel López, que serà l’encarregat de fer l’assessorament tècnic en aquesta prova pilot. López assegura que l’efecte de la injecció pot prolongar-se gairebé dos anys, durant els quals la femella no ovula. A més, defensa que és innocu per a qualsevol depredador, atès que ja s’utilitza un sistema similar en les granges de porcs per evitar la castració.
La prova pilot hauria de començar cap al juliol, just quan els porcells nascuts durant l’últim any s’acosten a la maduresa sexual, i és per això que ara mateix s’està acabant de definir el conveni que regularà les condicions d’aquest experiment. S’han fet proves similars amb cérvols als Estats Units i amb esquirols a Anglaterra, però no s’han arribat a produir mai en poblacions salvatges de senglar. La intenció és que aquesta injecció s’apliqui a un centenar d’animals, sobretot femelles, sobre una població estimada d’entre 600 i 700 senglars.
Lloc ideal
La mesura, en qualsevol cas, obliga a capturar-los prèviament, i és aquí on Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’erigeix com l’indret ideal. Miño explica que els tècnics del parc fa anys que fan seguiments amb marcadors de l’espècie i han desenvolupat un sistema de trampes ideal per fer captures.
La Diputació de Barcelona, que és qui gestiona l’espai, està acabant de perfilar amb la Generalitat i amb els tres ajuntaments de la zona -Vacarisses, Terrassa i Matadepera- com distribuir la despesa del projecte. Miño calcula que el cost se situarà entre els 45.000 i els 50.000 euros, perquè la intenció és poder fer un seguiment científic de les poblacions per contrastar fins a quin punt es poden gestionar les poblacions de senglar “d’una altra manera”. Per fer-ho, també serà necessari implicar els caçadors, perquè en cas que abatin un dels animals als quals s’ha aplicat la injecció, avisin perquè es pugui fer una anàlisi hormonal dels teixits, i comprovar així que els resultats són els esperats.
“En ser la primera vegada, no sabem com influirà en el comportament etològic dels grups”, admet el director del parc. Ara bé, si els resultats són positius -podrien tenir-se dades reals en menys de tres anys-, la iniciativa podria ampliar-se a altres indrets. “Les poblacions de senglar són un problema, això no ho neguem”, admet Rosi Carro, portaveu de l’organització Libera!, que defensa aquesta iniciativa com un mètode per reduir el patiment animal. Nous mètodes de control de les superpoblacions s’obren pas, a la vegada que els senglars s’han fet els amos dels boscos catalans.
Aquestes erugues són aquest any molt més presents als boscos de pins que no pas altres temporades. Les temperatures càlides de la tardor i de començaments d’hivern han facilitat l’extensió de la plaga.
El tècnic de medi ambient de PLF, Oriol Bassa, explica que les erugues es refugien a les bosses blanques i que després baixen pel tronc fins al terra. Les erugues es mengen les fulles verdes dels pins i els afebleixen. Però, a més, causen al·lèrgies i urticàries en les persones, tant per contacte directe com per l’aire.
Aquests animals afecten sobretot als pins blancs i pinyoners, i per controlar la plaga es recomana, a nivell particular, eliminar les bosses blanques on s’amaguen aquests animals. La forma més ràpida és cremar les bosses de bon matí, quan fa més fred, o també afavorir la presència de Mallerengues, uns ocells que es mengen aquestes erugues.
També es pot utilitzar insecticides, tot i que a més de matar les erugues, mates també tots els insectes que en viuen, amb la qual cosa, l’any següent es torna a tenir el problema més agreujat.
Molts municipis aposten enguany per trampes als trocs dels pins per capturar les erugues quan baixen.
La Generalitat aposta també per la gestió forestal; però, davant de la gravetat de la plaga d’aquest any, també han fumigat unes 7.000 hectàrees, tot i que calculen que la plaga ocupa una extensió de 100.000 hectàrees.
A partir d'avui, 19 de febrer, hi haurà operatiu un web amb tota la informació al voltant del projecte, material complementari, calendari de treball i altres detalls sobre el procés participatiu.
Fotografia: Un dels trams finals de l´actual C-32. / Ajuntament
L'Ajuntament de Blanes dóna avui divendres, 19 de febrer, el tret de sortida del procés participatiu sobre el projecte de perllongació de la C-32, que culminarà amb una consulta prevista pel 17 d'abril. Un dels canals d'informació que entra en funcionament avui és el web http://participac32.blanes.cat, a través del qual tota la ciutadania que estigui interessada en seguir el procés participatiu tindrà tota la informació necessària sobre el tema a debat.
El web compta amb un menú amb quatre blocs d'informació. En el primer es fa una presentació per saber en què consisteix el procés de participació ciutadana per la C-32 i al segon es tracta el propi procés en sí. Així, es parla sobre com participar-hi, el calendari previst, la normativa de participació, els llocs on físicament es podrà consultar la documentació si no es té accés a internet, i les preguntes més freqüents respecte el projecte que es portarà a votació al final del procés.
El tercer apartat és el més extens, ja que inclou tots els detalls i documentació al voltant del projecte de perllongació de la C-32, començant pels antecedents cronològics i un resum executiu del projecte. També hi ha el vídeo de presentació institucional del projecte editat per la Generalitat amb una infografia amb el traçat superposat sobre imatges reals dels llocs per on passa, així com els estudis complementaris de mobilitat i les al·legacions de la Plataforma Contra la C-32.
En aquest tercer bloc també s'hi inclou un altre apartat prou extens per completar altres vessants del projecte. Es tracta de documentació administrativa de diversos àmbits institucionals i administratius: el conveni amb Abertis -l'empresa concessionària de l'explotació de l'autopista C-32-, els acords plenaris; o bé el trasllat que l'Ajuntament de Blanes va fer a la Generalitat de Catalunya demanant la moratòria de les obres.
Per últim, al quart bloc s'hi allotgen diferents propostes i projectes que es consideren alternatives a la perllongació de la C-32. En aquest sentit, hi ha el Desdoblament de la Carretera d'Accés a la Costa Brava, la GI-682; la Ronda de Circumval·lació Nord de Blanes des de Valldolig; el Desdoblament de Lloret a Vidreres per la C-63; el Carril-Bus entre Blanes i Lloret i el projecte de xarxa ferroviària entre aquests dos mateixos municipis.
Calendari de Treball fins culminar amb un Ple Municipal
A partir d'avui i durant les properes setmanes s'aniran succeint les diferents fases del procés participatiu amb diversos ingredients. Així, hi haurà una reunió informativa amb el personal de l'Ajuntament de Blanes, la impressió de díptics i cartells que inclouran la informació bàsica del projecte de perllongació de la C-32 i altres detalls importants al voltant del propi procés participatiu.
El material informatiu es distribuirà a través dels equipaments municipals, així com en llocs de referència com l'Hospital Comarcal, els Instituts d'Ensenyament Secundari, el Casal La Cooperativa, l'Ateneu Sa Fera Ferotge, el Centre Cívic de Can Borell, etc. També es farà en botigues, bars, cartelleres i allí on es consideri que la ciutadania pot tenir-ho més accessible, perquè del què es tracta és que arribi al màxim nombre de persones.
Per complementar aquesta tasca, hi haurà informadors a peu de carrer que aprofitaran per fer igualment una enquesta entre la ciutadania al voltant del projecte de la C-32 i el mateix procés participatiu. La següent fase –durant la qual se seguirà informant a peu de carrer- serà la de debat i recollida de propostes, amb una previsió que es pugui fer entre mitjans de març i mitjans d'abril.
Durant aquesta fase es dissenyarà el material específic per informar a la ciutadania sobre la jornada de consulta i es vol fer una sessió de debat obert a la participació de tothom, comptant amb ponents que ajudin a situar l'àmbit de discussió i intercanvi d'idees. Després que s'hagi fet la jornada de la consulta, prevista pel 17 d'abril, vindrà la tercera etapa de presentació de la memòria del procés a la ciutadania redactada pel Grup Motor, format exclusivament per tècnics i l'empresa contractada per l'Ajuntament de Blanes per assessorar en el procés: The Whatsons.
El darrer tram que tancarà aquesta fase, així com tot el procés participatiu, tindrà lloc en una sessió plenària. Durant les reunions del Grup de Seguiment –on participen representants dels grups polítics, tècnics del consistori i membres de la Plataforma Aturem la C-32- s'ha concretat que, sigui quin sigui el resultat de la consulta, l'Ajuntament es compromet a valorar-ho en un ple on es decidiran les mesures a adoptar respecte la voluntat que haurà expressat la ciutadania.
Jornada de la Consulta: Diumenge 17 d'abril
La pregunta que es posarà a consideració de la ciutadania el dia de la consulta, s'ha concretat que qüestionarà sobre si s'està a favor o en contra del projecte de perllongació de la C-32, amb dues úniques opcions de resposta: Si o No. El que encara no està acabat de definir és com es desenvoluparà la jornada de la consulta, prevista pel diumenge 17 d'abril.
Un dels aspectes en què s'està treballant és quants punts de votació hi haurà distribuïts arreu del municipi per garantir la màxima participació, així com el sistema que s'utilitzarà per comprovar que aquella persona està inclosa dins el padró municipal. D'altra banda, s'han d'analitzar les especificacions tècniques necessàries per habilitar cada punt de votació, que haurà de ser presencial, i obert a la participació de majors de 16 anys.
L'Ajuntament posarà demà en funcionament una web amb tota la informació referent al polèmic projecte
BLANES/DDG La consulta popular a Blanes sobre el projecte de perllongació de la C-32 es realitzarà el pròxim 17 d'abril i es preguntarà a la ciutadania si hi està a favor o en contra, amb dues úniques opcions de resposta: Sí o No. Així ho va donar a conèixer ahir l'Ajuntament, qui va avançar que encara «no s'ha acabat de definir» com es desenvoluparà la jornada de la consulta. Segons va assenyalar el consistori a través d'un comunicat, un dels aspectes en què s´està treballant és quants punts de votació hi haurà distribuïts arreu del municipi per garantir la màxima participació, així com el sistema que s´utilitzarà per comprovar que aquella persona està inclosa dins el padró municipal. La votació haurà de ser presencial i hi podran participar els majors de 16 anys.
D'altra banda, el procés participatiu s'iniciarà demà amb l'entrada en funcionament de la web http://participac32.blanes.cat, a través de la qual tota la ciutadania que estigui interessada en seguir el procés participatiu tindrà tota la informació necessària sobre el tema a debat. La web compta amb un menú amb quatre blocs d´informació. En el primer es fa una presentació per saber en què consisteix el procés de participació ciutadana per la C-32 i al segon es tracta el propi procés en sí. Així, es parla sobre com participar-hi, el calendari previst, la normativa de participació, els llocs on físicament es podrà consultar la documentació si no es té accés a internet, i les preguntes més freqüents respecte al projecte que es portarà a votació al final del procés.
El tercer apartat és el més extens, ja que inclou tots els detalls i documentació al voltant del projecte de perllongació de la C-32, començant pels antecedents cronològics i un resum executiu del projecte. També hi ha el vídeo de presentació institucional del projecte editat per la Generalitat amb una infografia amb el traçat superposat sobre imatges reals dels llocs per on passa, així com els estudis complementaris de mobilitat i les al·legacions de la Plataforma Contra la C-32. En aquest tercer bloc també s´hi inclou un altre apartat prou extens per completar altres vessants del projecte. Es tracta de documentació administrativa de diversos àmbits institucionals i administratius: el conveni amb Abertis –l´empresa concessionària de l´explotació de l´autopista C-32–, els acords plenaris; o bé el trasllat que l´Ajuntament de Blanes va fer a la Generalitat de Catalunya demanant la moratòria de les obres.
Per últim, al quart bloc s´hi allotgen diferents propostes i projectes que es consideren alternatives a la perllongació de la C-32. En aquest sentit, hi ha el Desdoblament de la Carretera d´Accés a la Costa Brava, la GI-682; la Ronda de Circumval·lació Nord de Blanes des de Valldolig; el Desdoblament de Lloret a Vidreres per la C-63; el Carril-Bus entre Blanes i Lloret i el projecte de xarxa ferroviària entre aquests dos mateixos municipis.
A més, partir d´avui i durant les properes setmanes s´aniran succeint les diferents fases del procés participatiu. Es durà a terme una reunió informativa amb el personal de l´Ajuntament de Blanes, la impressió de díptics i cartells que inclouran la informació bàsica del projecte de perllongació de la C-32 i altres detalls importants al voltant del propi procés participatiu. El material informatiu es distribuirà a través dels equipaments municipals, així com en llocs de referència com l´Hospital Comarcal, els Instituts d´Ensenyament Secundari, el Casal La Cooperativa, l´Ateneu Sa Fera Ferotge, el Centre Cívic de Can Borell, etc. També es farà en botigues, bars, cartelleres i allí on es consideri que la ciutadania pot tenir-ho més accessible.
Per complementar aquesta tasca, hi haurà informadors a peu de carrer que aprofitaran per fer igualment una enquesta entre la ciutadania al voltant del projecte de la C-32 i el mateix procés participatiu. La següent fase –durant la qual se seguirà informant a peu de carrer- serà la de debat i recollida de propostes, amb una previsió que es pugui fer entre mitjans de març i mitjans d´abril.
Durant aquesta fase es dissenyarà el material específic per informar a la ciutadania sobre la jornada de consulta i es vol fer una Sessió de Debat obert a la participació de tothom, comptant amb ponents que ajudin a situar l´àmbit de discussió i intercanvi d´idees. Després que s´hagi fet la jornada de la consulta, prevista pel 17 d´abril, vindrà la tercera etapa de presentació de la memòria del procés a la ciutadania redactada pel Grup Motor, format exclusivament per tècnics i l´empresa contractada per l´Ajuntament de Blanes per assessorar en el procés: The Whatsons.
El darrer tram que tancarà aquesta fase, així com tot el procés participatiu, tindrà lloc en una sessió plenària. Durant les reunions del Grup de Seguiment –on participen representants dels grups polítics, tècnics del consistori i membres de la Plataforma Aturem la C-32– s´ha concretat que, sigui quin sigui el resultat de la consulta, l´Ajuntament es compromet a valorar-ho en un ple on es decidiran les mesures a adoptar respecte a la voluntat que haurà expressat la ciutadania.
La Generalitat va donar llum verda al perllongament de la C-32 el desembre del 2015, després de consensuar-ho amb els alcaldes de Blanes, Lloret de Mar, Tordera i Tossa de Mar que reclamaven una solució urgent per millorar la situació del trànsit a la zona. El Govern també va autoritzar l'estudi informatiu i la redacció del projecte constructiu de la circumval·lació que anirà des d'on finalitzarà el futur ramal, a la zona de les Alegries, amb la rotonda de Cala Canyelles. L'obra s'ha dividit en dues fases, la primera que consistirà en l'ampliació de l'autopista C-32 entre Blanes i Lloret de Mar amb un cost de 71 milions d'euros i, en principi, les obres començaran el proper mes de maig. La segona fase, que donarà continuïtat fins a la carretera de Tossa de Mar, esta previt que començi el segon semestre de 2018.
Des d’aquest divendres estarà operativa una web amb tota la informació al voltant del projecte, material complementari, calendari de treball i altres detalls sobre el procés participatiu, segons explica l’alcalde Miquel Lupiañez. La web http://participac32.blanes.cat compta amb un menú amb quatre blocs d’informació. En el primer es fa una presentació per saber en què consisteix el procés de participació ciutadana per la C-32 i al segon es tracta el propi procés en sí. Així, es parla sobre com participar-hi, el calendari previst, la normativa de participació, els llocs on físicament es podrà consultar la documentació si no es té accés a internet, i les preguntes més freqüents respecte el projecte que es portarà a votació al final del procés.
El tercer apartat és el més extens, ja que inclou tots els detalls i documentació al voltant del projecte de perllongació de la C-32, començant pels antecedents cronològics i un resum executiu del projecte. També hi ha el vídeo de presentació institucional del projecte editat per la Generalitat amb una infografia amb el traçat superposat sobre imatges reals dels llocs per on passa, així com els estudis complementaris de mobilitat i les al.legacions de la Plataforma Contra la C-32.
En aquest tercer bloc també s’hi inclou un altre apartat prou extens per completar altres vessants del projecte. Es tracta de documentació administrativa de diversos àmbits institucionals i administratius: el conveni amb Abertis -l’empresa concessionària de l’explotació de l’autopista C-32-, els acords plenaris; o bé el trasllat que l’Ajuntament de Blanes va fer a la Generalitat de Catalunya demanant la moratòria de les obres.
Per últim, al quart bloc s’hi allotgen diferents propostes i projectes que es consideren alternatives a la perllongació de la C-32. En aquest sentit, hi ha el Desdoblament de la Carretera d’Accés a la Costa Brava, la GI-682; la Ronda de Circumval.lació Nord de Blanes des de Valldolig; el Desdoblament de Lloret a Vidreres per la C-63; el Carril-Bus entre Blanes i Lloret i el projecte de xarxa ferroviària entre aquests dos mateixos municipis.
Calendari
A partir d’avui i durant les properes setmanes s’aniran succeint les diferents fases del procés participatiu amb diversos ingredients. Així, hi haurà una reunió informativa amb el personal de l’Ajuntament de Blanes, la impressió de díptics i cartells que inclouran la informació bàsica del projecte de perllongació de la C-32 i altres detalls importants al voltant del propi procés participatiu.
El material informatiu es distribuirà a través dels equipaments municipals, així com en llocs de referència com l’Hospital Comarcal, els Instituts d’Ensenyament Secundari, el Casal La Cooperativa, l’Ateneu Sa Fera Ferotge, el Centre Cívic de Can Borell, etc. També es farà en botigues, bars, cartelleres i allí on es consideri que la ciutadania pot tenir-ho més accessible, perquè del què es tracta és que arribi al màxim nombre de persones.
Per complementar aquesta tasca, hi haurà informadors a peu de carrer que aprofitaran per fer igualment una enquesta entre la ciutadania al voltant del projecte de la C-32 i el mateix procés participatiu. La següent fase –durant la qual se seguirà informant a peu de carrer- serà la de debat i recollida de propostes, amb una previsió que es pugui fer entre mitjans de març i mitjans d’abril.
Durant aquesta fase es dissenyarà el material específic per informar a la ciutadania sobre la jornada de consulta i es vol fer una Sessió de Debat obert a la participació de tothom, comptant amb ponents que ajudin a situar l’àmbit de discussió i intercanvi d’idees. Després que s’hagi fet la jornada de la consulta, prevista pel 17 d’abril, vindrà la tercera etapa de presentació de la memòria del procés a la ciutadania redactada pel Grup Motor, format exclusivament per tècnics i l’empresa contractada per l’Ajuntament de Blanes per assessorar en el procés: The Whatsons.
El darrer tram que tancarà aquesta fase, així com tot el procés participatiu, tindrà lloc en una sessió plenària. Durant les reunions del Grup de Seguiment –on participen representants dels grups polítics, tècnics del consistori i membres de la Plataforma Aturem la C-32- s’ha concretat que, sigui quin sigui el resultat de la consulta, l’Ajuntament es compromet a valorar-ho en un ple on es decidiran les mesures a adoptar respecte la voluntat que haurà expressat la ciutadania.
La consulta, el 17 d’Abril
La pregunta que es posarà a consideració de la ciutadania el dia de la consulta, s’ha concretat que qüestionarà sobre si s’està a favor o en contra del projecte de perllongació de la C-32, amb dues úniques opcions de resposta: Si o No. El què encara no està acabat de definir és com es desenvoluparà la jornada de la consulta, prevista pel diumenge 17 d’abril.
Un dels aspectes en què s’està treballant és quants punts de votació hi haurà distribuïts arreu del municipi per garantir la màxima participació, així com el sistema que s’utilitzarà per comprovar que aquella persona està inclosa dins el padró municipal. D’altra banda, s’han d’analitzar les especificacions tècniques necessàries per habilitar cada punt de votació, que haurà de ser presencial, i obert a la participació de majors de 16 anys.
Membres de la Plataforma Preservem el Litoral s’han trobat a Malgrat de Mar amb l’objectiu de valorar les actuacions que s’han desenvolupat al voltant de la desembocadura del riu La Tordera.
En el decurs de la trobada, també s’han marcat algunes estratègies a seguir per tal de donar a conèixer a la població la realitat d’aquest espai. La Plataforma vol “transmetre i difondre els valors naturals, ecològics i patrimonials de la conca de la Tordera”.
Subratllen la necessitat de treballar de manera coordinada i iniciaran un procés per buscar adhesions més enllà dels municipis del litoral.
La trobada va tenir lloc el passat cap de setmana i hi van assistir membres de la Plataforma vinguts d’Arenys, el Masnou i Mataró. També hi van ser presents representants de diversos partits polítics de Malgrat de Mar i Blanes, entre d’altres.
El Ministeri de Medi Ambient vol recuperar l’ecosistema dunar a la platja de la Conca, a tocar del delta de la Tordera.
Amb aquesta intenció ha creat una línia de monticles de sorra d’aproximadament un quilòmetre de longitud en aquesta zona. Per protegir-los del vent se’ls ha envoltat amb uns tancats biodegradables. També s’hi estan plantant espècies autòctones que, amb les seves arrels, ajudaran a que la sorra es quedi on és.
La idea és recuperar l’ecosistema dunar com a línia de defensa contra les llevantades. Les dunes serveixen de reserva de sorra de les platges i, a més, esmorteeixen els efectes erosius de les onades sobre la costa així com l’impacte dels temporals marítims.
L’actuació té un cost previst de 150.000 euros i un termini de tres mesos. Les dunes regenerades es protegiran amb un tancat perimetral. S’habilitaran passos de fusta per poder accedir a la platja.
Aquestes feines estan incloses en el pla de regeneració de les platges properes al delta de la Tordera. Aquest 2015 es va fer una aportació de sorra de 112.000 metres cúbics amb l’objectiu de, segons el Ministeri, “aconseguir un ample de platja que permeti recuperar les funcions requerides en aquesta zona, que són les de protecció i recreativa”. També es van implantar espigons geotèxtils com a prova pilot per mirar de reduir les pèrdues de sorra. Aquests treballs van tenir un cost d’1.150.000 euros. L’ús dels espigons no va tenir obtenir el resultat que es buscava.
Uns ciclistes a la Serra del Rupit. Foto de Pere Marchan.
El Montnegre té una densitat de senglars de 9 a 12 exemplars per KM2. Per tant, és una de les zones amb més senglars de tot Catalunya, molt similar al Montseny i a les Gavarres. Encara hi ha més densitat en zones com La Garrotxa o les Guilleries, on provoquen molts accidents de trànsit.
Aquest mateix cap de setmana, diversos senglars s'han passejat per la Riera de Pineda, i alguns fins i tot, seguien els ciclistes.
Aquests animals salvatges causen destrosses en els horts de les masies tot i que no ataquen als humans si no es veuen amenaçats. Alguns d'ells fins i tot, perden la por als humans.
Actualment, la UAB i la Diputació de Barcelona assagen una prova pilot amb vacunes anticonceptives per reduir el nombre de cries, ja que s'ha demostrat que amb la caça no s'aconsegueix fer baixar el nombre d'exemplars.
La bonança climàtica, amb temperatures molt més altes del que pertoquen per l’època de l’any, porta de corcoll als pagesos locals.
La principal conseqüència de les temperatures anòmales és que les collites s’avancen a la previsió, és a dir que arriben abans d’hora i de cop. Això fa que hi hagi molt producte per la mateixa demanda, cosa que fa baixar el preu de venda als mercats de distribució. També és un maldecap a l’hora de la planificació dels pagesos, ja que habitualment es sembra per anar recollint paulatinament, però amb aquestes temperatures l’escalat no es compleix i per tant hi ha molt més producte a recollir. Joan Grimal, pagès de PLF, explica que això sumat a l’arribada de productes de fora fa abaixar el preu de les verdures i hortalisses.
Aquesta situació es afecta a Coliflor, bròquil, porros, escaroles o enciams entre d’altres productes de temporada. Ara però, la preocupació també passa per una possible baixada dràstica de les temperatures, ja que es podria produir l’efecte invers. Que la collita quedi paral.litzada i que hi hagi manca de producte el mercat. Això afectaria als preus amb una apujada. Un augment, però que no compensaria al pagès, ja que no tindria prou producte per recuperar els diners perduts amb l’augment de producció.
Ho explica en Josep Ferrer, gerent de la Cooperativa Agrícola de la Conca de la Tordera.
Els pagesos també temen que algunes plagues hagin sobreviscut a l’hivern, gracies a les temperatures suaus, i que puguin revifar amb més virulència a la primavera i l’estiu.
L’Ajuntament de Tordera està asfaltant el camí que passa per Can Torrent. Aquests últims dies hi ha hagut certa polèmica al voltant d’aquesta qüestió, per algunes queixes que un veí ha expressat a través de les xarxes socials. A l’últim programa del ‘Línia directa amb l’Alcalde’ d’aquesta emissora, Joan Carles Garcia admetia una manca d’informació per part del consistori, però assegurava que tots els passos que s’han fet fins ara s’han consensuat amb els veïns de la zona. De fet, van ser els mateixos veïns els que van demanar que s’asfaltés el camí de Can Torrent (que és públic). L’Ajuntament, després de parlar amb ells, va sol·licitar el corresponent permís al Departament de Medi Natural de la Generalitat per poder asfaltar-ne un tram.
Joan Carles Garcia diu que el fet d’asfaltar els camins rurals respon a la voluntat de l’Ajuntament de facilitar la vida de les persones que viuen fora del nucli urbà. Escoltem-lo.
Properament també s’asfaltarà el camí que porta a la zona industrial de Can Buscà, i s’arribarà fins a les cases de pagès que hi ha a la zona. Al veïnat de Sant Daniel també s’asfaltaran alguns camins.
L’any 2015 ha estat càlid a tot Catalunya, un dels 4 anys més càlids que s’han enregistrat mai.
Pel que fa a la pluviometria, el 2015 ha estat un any sec a la major part del territori, amb excepcions al Pirineu i a punts del Prepirineu, prelitoral Sud i Tarragonès, on ha estat normal o fins i tot plujós.
A escala planetària, el 2015 ha estat definit com el més càlid d’ençà que hi ha registres. Al conjunt del continent europeu, finalment l’any 2015 ha superat lleugerament el 2014, a causa de la temperatura excepcionalment alta del desembre, i ha resultat també el més càlid des que hi ha registres.
La especie había desaparecido de la cuenca en los años 80 por la gran alteración del río y de los ecosistemas de ribera
Huellas de nutria en el cauce del río Tordera (O.T. - Propias)
Sant Celoni.- El Observatorio de la Tordera ha confirmado la detección esta primavera de huellas de nutria en el curso medio del río Tordera, entre la Batllòria (Vallès Oriental) y Hostalric (Girona). La nutria, un mamífero carnívoro que habita en ámbitos fluviales, había desaparecido de la cuenca en los años 80 debido a la gran alteración del río y de los ecosistemas de ribera. Con este dato, se confirma la recuperación de su presencia otra vez a la Tordera. La nutria es una especie protegida en Catalunya.
Esta información se dio a conocer esta semana en un encuentro entre los investigadores del Observatorio de la Tordera y los ayuntamientos que lo apoyan, que tuvo lugar en Can Bruguera de la Batllòria (sede territorial de El Observatorio). En la sesión se puso de manifiesto la voluntad e interés de mantener y dar continuidad al proyecto, así como de recuperar el monitoreo de toda la cuenca.
El Observatorio recoge, desde 1996, datos sobre el estado socioecológico de Tordera que permiten conocer el patrimonio natural de la cuenca y la calidad ambiental de los ecosistemas fluviales, así como difundir y sensibilizar a la población en relación a la importancia de las funciones ambientales de nuestros ríos y arroyos. El Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA) de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) es el organismo que acoge e impulsa este proyecto.
El Ayuntamiento de Sant Celoni en 2012, y a partir de 2013 también los ayuntamientos de Hostalric y Arbúcies, han apoyado este seguimiento en los tramos correspondientes a estos tres municipios y en su programa de educación y comunicación ambiental después de que, desde de 2011, la ACA no ha podido encargar el trabajo en toda la cuenca. La posibilidad de que se sumen otros municipios y los parques naturales puede permitir la ampliación de la actual área de estudio, por lo que no se pierde la confianza de recuperar los trabajos en toda la cuenca.
L’arribada de la llúdriga a la Tordera
Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers 2011. Notes d'investigació
Arnau Pou i Rossell
IES Reguissol de Santa Maria de Palautordera
