Fa dies que sempre hi ha un munt de Gavians argentats (Larus michahellis) als centres educatius de Pineda, especialment a Poblenou (IES Euclides, CEIP Montpalau o CEIP Antoni Doltra) tot i que desconec si a la resta de centres d'aquest o d'altres municipis passa el mateix sempre... desenes per les teulades dels instituts, als fenals, donant voltes sobre els patis, al carrer,... molts més que a les platges o al mar aquests dies.
I és que com diu un dels pares que espera la sortida del fill... "un dia se'ns mengen els nens, són com voltors esperant els entrepans dels fills"... i certament hi ha molts... curiós!
dissabte, 11 de març del 2017
Papallona reina (Papilio machaon) a Pineda de Mar 11/3/2017
Aquesta tarda, una Papallona reina (Papilio machaon) als camps de Poblenou (Pineda de Mar).
Sobre els gossos a la platja de les Banyeretes (Sant Pol de Mar) 11/3/2017 Miquel Àngel. Font: Twitter.com
On hi ha gossos a #santpol? A l'única on no hi han de ser! Felicitats @ajsantpol #salvemlesbanyeretes
Algunes notícies per llegir 10 i 11/3/2017...
La Generalitat concluye que la consulta del puerto de Tossa estaba bien convocada
La Vanguardia 10/3/2017
El ayuntamiento espera poder retomar los trámites tras el informe de la asesoría jurídica del Departament de Governació
La consulta sobre el port de Tossa entraria dins la legalitat segons la Generalitat
El Gerió Digital 10/3/2017
L'Estat l'havia anul·lat per un defecte de forma
L’assessoria jurídica del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat ha emès un informe referent a la suspensió de la consulta popular sobre la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) per a la possible construcció d’un port, un hotel de cinc estrelles i quatre habitatges amb els seus accessos en el que conclou que des de l’Ajuntament de Tossa es va fer correctament la convocatòria de consulta veïnal.
Cal recordar que l’Estat espanyol ha impedit la celebració de la consulta basant-se en un defecte de forma. El fons de la qüestió és que Madrid considera que per celebrar la consulta es necessita permís del Consell de Ministres, mentre que l’Ajuntament considera que la Llei catalana de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana de l’any 2014, en la part no declarada inconstitucional, permet fer consultes sense necessitat de permís de Madrid.
Ara l’informe de la Generalitat, elaborat a petició del govern de Madrid, conclou que l’ajuntament va actuar correctament. Entre d’altres coses, a l’informe s’afirma que “en el cas de la consulta de Tossa, la condició en la que són cridats els participants a la consulta no es tant com a subjectes polítics, sinó més com a veïns del municipi, i l’afectació que aquesta modificació del planejament, en la seva condició d’administrats, els pugui suposar”. “La consulta de Tossa, per raó del seu objecte, s’integra més en una decisió amb afectació directa local i de naturalesa més administrativa o prestacional que purament política”.
L’informe, en les seves consideracions legals, delimita amb claredat els diferents tipus de consultes previstes a la legislació catalana i, en concret, defineix les consultes no referendàries de caràcter sectorials.
“Es reconeixerà materialment una consulta no referendària de caràcter sectorial, -diu l’informe- quan la crida es faci: (1) als veïns en atenció als seus particulars interessos sectorials o de grup; i (2) en aquells altres casos en els que, encara que es convoquin tots el censats electoralment, la convocatòria es realitzi en funció de la condició d’administrats dels cridats a votar, això és, com a usuaris d’un servei i no com a subjectes polítics.” “Aquests dos criteris serien els títols habilitadors per fer una consulta popular no referendària com la plantejada a Tossa. A més, el criteri limitador de la STC 31/2015 respecte de l’àmbit de les consultes populars no referendàries – que exclou la crida al cos electoral que expressa una voluntat general uti cives- és al mateix temps el criteri que permet convertir les consultes populars no referendàries sectorials en la forma de consulta ordinària dels municipis o agrupacions de municipis concretes, ja que en aquest àmbit territorial ben poques poden ser les consultes que afectin de manera directa l’statuts civitatis dels veïns afectats, i sí, en canvi, moltes les que permetin conèixer el parer de llurs veïns com a membres d’un col·lectiu o com a com a administrats, tot i convocant el conjunt del cos electoral”.
L’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, ha manifestat la seva satisfacció pel contingut de l’informe, que reconeix que l’actuació municipal en la convocatòria de la consulta popular s’ha ajustat a la legislació catalana sobre la matèria. Ara, només resta esperar la decisió del Consell de Ministres. Sigui com sigui, l’alcaldessa espera una ràpida solució a la qüestió plantejada, ja que la voluntat del govern local és que els veïns expressin mitjançant consulta popular la seva opinió sobre la tramitació de la modificació del POUM. Només es vol que els veïns manifestin la seva opinió sobre l’afectació que aquesta modificació del planejament els pugui suposar en la seva condició d’administrats.
La Generalitat conclou que la consulta sobre el port de Tossa es va convocar correctament
Diari de Girona 11/3/2017
Un informe elaborat per Governació assegura que no calia demanar autorització a l'Estat. L'Equip de govern confia que el Consell de Ministres prengui una decisió aviat per poder
Un informe jurídic elaborat per la Generalitat conclou que la consulta popular sobre la construcció d'un port esportiu, un hotel de cinc estrelles i quatre xalets de luxe amb els seus accessos a la zona d'Es Codolar de Tossa de Mar, es va convocar correctament i que per tant, no calia demanar autorització a l'Estat. Aquesta consulta ciutadana estava convocada per al passat 20 de novembre. Una setmana abans de la seva celebració, però, un jutge la va suspendre a petició de l'aleshores delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, qui va al·legar que existia un defecte de forma. L'Estat va considerar que la convocatòria de la consulta estava basava en la Llei catalana de Consultes que va tombar el Tribunal Constitucional, i que per aquest motiu, havia de ser el Consell de Ministres qui autoritzés la consulta.
Ara aquest informe elaborat per l'assessoria jurídica del Departament de Governació -a petició de Madrid- conclou que la consulta de Tossa no té caràcter polític i que ha de ser considerada com a no referendària de caràcter sectorial, un precepte de la Llei de Consultes que el TC no va anul·lar. Consideren per tant, que l'ajuntament va actuar correctament. Ara, el pròxim pas serà enviar aquest informe al consell de Ministres a Madrid qui decidirà el futur de la consulta. Per la seva part, l'alcaldessa, Gisela Saladich (TU) va assegurar que «espera que la resposta sigui ràpida» i que es puguin reprendre els tràmits per tornar a convocar-la.
Polèmica al ple
En aquest sentit, la consulta popular sobre la modificació del POUM per a la possible construcció del port, es va convertir en el tema protagonista del ple ordinari celebrat dijous a la nit. L'oposició (CiU) va retreure a l'equip de govern que aquest informe que es va enllestir el 24 de febrer «no s'hagi entrat a registre», tal com -van assegurar- va passar amb l'auto de suspensió de la consulta. «El van rebre l'11 de novembre, i van deixar que se celebres el debat entre opositors i detractors amb mutisme absolut» va criticar la regidora convergent, Imma Colom. «Entenem que d'això se'n diu mala fe, mentida, cara dura i hipocresia» va afegir Coloma qui va acusar el TU «d'enganyar a CiU i a tot el poble de Tossa».
Per la seva part, la regidora de Turisme, Maria Àngels Pujals (TU), va lamentar les acusacions fetes per CiU i va assegurar que serà el poble «qui valorarà». «Tenim un problema a Tossa, som un destí madur a punt de podrir» va valorar Pujals qui va lamentar que «voler polititzar un tema d'aquesta manera ens ha sortit a tots malament». Per la seva banda, l'alcaldessa, Gisea Saladich, va acusar CiU -sense mencionar-lo directament- de ser el responsable de la suspensió cautelar de la consulta popular. «A Tossa hi ha un partit que no vol que consultem els veïns» va dir la batllessa, afegint estar «farta» de «sentir tantes mentides, insinuacions i mitges veritats»
L'Ajuntament de Tossa aprova fer un càmping de luxe a la zona de Mas Vilas
El Punt Avui 11/3/2017
El ple va donar el vistiplau a la modificació del planejament urbanístic per canviar els usos de la zona, amb el vot contrari del grup de CiU, a l'oposició
La Vanguardia 10/3/2017
El ayuntamiento espera poder retomar los trámites tras el informe de la asesoría jurídica del Departament de Governació
Es Codolar, donde se construiría el puerto deportivo de Tossa de Mar (Pere Duran / NORD MEDIA)
Un informe de la asesoría jurídica del Departament de Governació de la Generalitat concluye que la consulta sobre la construcción de un puerto deportivo, un hotel y cuatro apartamentos de lujo en Tossa de Mar (La Selva) estaba bien convocada y no era necesario pedir autorización al Estado. La consulta se tenía que celebrar el 20 de noviembre pero, pocos días antes, un juzgado la suspendió a petición del Estado, que había presentado un recurso.
La sentencia consideraba que era una consulta de carácter general y que, por lo tanto, se basaba en uno de los preceptos de la Ley de Consultas que tumbó el Tribunal Constitucional. Por lo tanto, alegaba que había un defecto de forma porque, en este caso, tenía que ser en Consejo de Ministros quien autorizara la consulta.
Se había convocado correctamente
Después de este revés judicial, el ayuntamiento pidió a la Generalitat un informe jurídico que determinase si la consulta se había convocado correctamente. La asesoría jurídica del Departament de Governació finalizó en informe el 24 de febrero y lo ha enviado al ayuntamiento.
En esencia, el documento dice que la consulta de Tossa no tiene carácter político y que hay que considerarla una consulta no referendaria de carácter sectorial, un precepto de la Ley de Consultas que el TC no tumbó. Por eso, consideran que la actuación del ayuntamiento fue correcta. Este informe se enviará próximamente al Estado.
La alcaldesa, Gisela Saladich, confía que con este argumentario el Estado se replanteará su posición y permitirá consultar a los ciudadanos sobre si quieren o no que este proyecto siga adelante. La construcción del puerto supondría la modificación del POUM. Saladich espera una “respuesta rápida” por parte del Consejo de Ministros.
La consulta sobre el port de Tossa entraria dins la legalitat segons la Generalitat
El Gerió Digital 10/3/2017
L'Estat l'havia anul·lat per un defecte de forma
L’assessoria jurídica del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat ha emès un informe referent a la suspensió de la consulta popular sobre la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) per a la possible construcció d’un port, un hotel de cinc estrelles i quatre habitatges amb els seus accessos en el que conclou que des de l’Ajuntament de Tossa es va fer correctament la convocatòria de consulta veïnal.
Cal recordar que l’Estat espanyol ha impedit la celebració de la consulta basant-se en un defecte de forma. El fons de la qüestió és que Madrid considera que per celebrar la consulta es necessita permís del Consell de Ministres, mentre que l’Ajuntament considera que la Llei catalana de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana de l’any 2014, en la part no declarada inconstitucional, permet fer consultes sense necessitat de permís de Madrid.
Ara l’informe de la Generalitat, elaborat a petició del govern de Madrid, conclou que l’ajuntament va actuar correctament. Entre d’altres coses, a l’informe s’afirma que “en el cas de la consulta de Tossa, la condició en la que són cridats els participants a la consulta no es tant com a subjectes polítics, sinó més com a veïns del municipi, i l’afectació que aquesta modificació del planejament, en la seva condició d’administrats, els pugui suposar”. “La consulta de Tossa, per raó del seu objecte, s’integra més en una decisió amb afectació directa local i de naturalesa més administrativa o prestacional que purament política”.
L’informe, en les seves consideracions legals, delimita amb claredat els diferents tipus de consultes previstes a la legislació catalana i, en concret, defineix les consultes no referendàries de caràcter sectorials.
“Es reconeixerà materialment una consulta no referendària de caràcter sectorial, -diu l’informe- quan la crida es faci: (1) als veïns en atenció als seus particulars interessos sectorials o de grup; i (2) en aquells altres casos en els que, encara que es convoquin tots el censats electoralment, la convocatòria es realitzi en funció de la condició d’administrats dels cridats a votar, això és, com a usuaris d’un servei i no com a subjectes polítics.” “Aquests dos criteris serien els títols habilitadors per fer una consulta popular no referendària com la plantejada a Tossa. A més, el criteri limitador de la STC 31/2015 respecte de l’àmbit de les consultes populars no referendàries – que exclou la crida al cos electoral que expressa una voluntat general uti cives- és al mateix temps el criteri que permet convertir les consultes populars no referendàries sectorials en la forma de consulta ordinària dels municipis o agrupacions de municipis concretes, ja que en aquest àmbit territorial ben poques poden ser les consultes que afectin de manera directa l’statuts civitatis dels veïns afectats, i sí, en canvi, moltes les que permetin conèixer el parer de llurs veïns com a membres d’un col·lectiu o com a com a administrats, tot i convocant el conjunt del cos electoral”.
L’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, ha manifestat la seva satisfacció pel contingut de l’informe, que reconeix que l’actuació municipal en la convocatòria de la consulta popular s’ha ajustat a la legislació catalana sobre la matèria. Ara, només resta esperar la decisió del Consell de Ministres. Sigui com sigui, l’alcaldessa espera una ràpida solució a la qüestió plantejada, ja que la voluntat del govern local és que els veïns expressin mitjançant consulta popular la seva opinió sobre la tramitació de la modificació del POUM. Només es vol que els veïns manifestin la seva opinió sobre l’afectació que aquesta modificació del planejament els pugui suposar en la seva condició d’administrats.
La Generalitat conclou que la consulta sobre el port de Tossa es va convocar correctament
Diari de Girona 11/3/2017
Un informe elaborat per Governació assegura que no calia demanar autorització a l'Estat. L'Equip de govern confia que el Consell de Ministres prengui una decisió aviat per poder
Un informe jurídic elaborat per la Generalitat conclou que la consulta popular sobre la construcció d'un port esportiu, un hotel de cinc estrelles i quatre xalets de luxe amb els seus accessos a la zona d'Es Codolar de Tossa de Mar, es va convocar correctament i que per tant, no calia demanar autorització a l'Estat. Aquesta consulta ciutadana estava convocada per al passat 20 de novembre. Una setmana abans de la seva celebració, però, un jutge la va suspendre a petició de l'aleshores delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, qui va al·legar que existia un defecte de forma. L'Estat va considerar que la convocatòria de la consulta estava basava en la Llei catalana de Consultes que va tombar el Tribunal Constitucional, i que per aquest motiu, havia de ser el Consell de Ministres qui autoritzés la consulta.
Ara aquest informe elaborat per l'assessoria jurídica del Departament de Governació -a petició de Madrid- conclou que la consulta de Tossa no té caràcter polític i que ha de ser considerada com a no referendària de caràcter sectorial, un precepte de la Llei de Consultes que el TC no va anul·lar. Consideren per tant, que l'ajuntament va actuar correctament. Ara, el pròxim pas serà enviar aquest informe al consell de Ministres a Madrid qui decidirà el futur de la consulta. Per la seva part, l'alcaldessa, Gisela Saladich (TU) va assegurar que «espera que la resposta sigui ràpida» i que es puguin reprendre els tràmits per tornar a convocar-la.
Polèmica al ple
En aquest sentit, la consulta popular sobre la modificació del POUM per a la possible construcció del port, es va convertir en el tema protagonista del ple ordinari celebrat dijous a la nit. L'oposició (CiU) va retreure a l'equip de govern que aquest informe que es va enllestir el 24 de febrer «no s'hagi entrat a registre», tal com -van assegurar- va passar amb l'auto de suspensió de la consulta. «El van rebre l'11 de novembre, i van deixar que se celebres el debat entre opositors i detractors amb mutisme absolut» va criticar la regidora convergent, Imma Colom. «Entenem que d'això se'n diu mala fe, mentida, cara dura i hipocresia» va afegir Coloma qui va acusar el TU «d'enganyar a CiU i a tot el poble de Tossa».
Per la seva part, la regidora de Turisme, Maria Àngels Pujals (TU), va lamentar les acusacions fetes per CiU i va assegurar que serà el poble «qui valorarà». «Tenim un problema a Tossa, som un destí madur a punt de podrir» va valorar Pujals qui va lamentar que «voler polititzar un tema d'aquesta manera ens ha sortit a tots malament». Per la seva banda, l'alcaldessa, Gisea Saladich, va acusar CiU -sense mencionar-lo directament- de ser el responsable de la suspensió cautelar de la consulta popular. «A Tossa hi ha un partit que no vol que consultem els veïns» va dir la batllessa, afegint estar «farta» de «sentir tantes mentides, insinuacions i mitges veritats»
L'Ajuntament de Tossa aprova fer un càmping de luxe a la zona de Mas Vilas
El Punt Avui 11/3/2017
El ple va donar el vistiplau a la modificació del planejament urbanístic per canviar els usos de la zona, amb el vot contrari del grup de CiU, a l'oposició
Actualment, a la finca hi ha un camp de futbol i una masia Foto: NURI FORNS.
N. FORNS - TOSSA DE MAR
L'Ajuntament de Tossa va aprovar inicialment ahir la modificació del planejament urbanístic per permetre els usos de càmping a Mas Vilas, una finca que hi ha a l'entrada del municipi per la GI-682, en uns terrenys just a l'altra banda de carretera del càmping Cala Llevadó.
Els terrenys comprenen un camp de futbol i la masia Mas Vilas, que està catalogada però presenta estat ruïnós i s'haurà de rehabilitar, segons va dir el regidor d'Urbanisme, Manu Mohedano. El ple del mes de juliol ja va fer l'aprovació inicial però Urbanisme no hi va donar el vistiplau perquè afectava parcialment un paratge especial d'interès natural (PEIN), i es va haver de reduir l'abast del càmping. L'aprovació va tenir el vot en contra de CiU, que no veia clars uns “abassegaments” de terra que s'han fet a la zona.
Segons va explicar Mohedano, la finca del càmping té una extensió de 29.811 m², i s'hi preveuen 162 unitats d'acampada, amb parcel·les de 90 m² “destinades a allotjament turístic de qualitat”. El regidor va recordar que els promotors ara han fet uns canvis que redueixen els espais afectats, i ara “s'ajusta als paràmetres que marca Urbanisme”. Pel que fa a l'abassegament de terres, Imma Colom va dir que “sembla que ara s'han aturat”, i que no se sap “d'on venen ni on van”, i que fins i tot constava una denúncia de l'ACA, tot i que de fa anys. “Hi ha un torrent, i cada dia l'esplanada és més grossa”, va dir. “Estem d'acord amb tot allò que porti a Tossa la gent que Tossa es mereix, però les coses s'han de fer ben fetes”, va concloure.
L'alcaldessa, Gisela Saladich, va voler aclarir que no es tracta “de cap moviment de terres extraordinari”, sinó que cada any, en compliment del pla de gestió forestal de les finques, els propietaris “procedeixen a la neteja i condicionament de camins per facilitar l'accés de bombers i el pas de persones, i es fa sota el control de responsables de gestió forestal de la Generalitat”. Amb tot, va explicar que des de l'Ajuntament “s'ha obert un expedient de control de la legalitat urbanística”, i hi va afegir: “El nostre tècnic es vol assegurar que ho facin tot correctament.”
LA XIFRA
29.811 metres quadrats ocupen els terrenys del sector de Mas Vilas, on es preveu fer un càmping de luxe.
LA FRASE
Els promotors han reduït l'espai afectat i ara s'adapta als paràmetres que va marcar Urbanisme
Manu Mohedano
REGIDOR D'URBANISME
El Punt Avui 11/3/2017
Els experts defensen al Maresme la necessitat de fer una gestió sostenible de la massa forestal per afrontar amb èxit el canvi climàtic
S'ha actuat fins ara en un 30% de les zones afectades per la plaga del ‘Tomicus'
Pins afectats per la plaga de l'escarabat ‘Tomicus' en boscos del Baix Maresme, en una imatge d'arxiu Foto: JUANMA RAMOS.
TERESA MÁRQUEZ - SANT VICENÇ DE MONTALT
“La gestió és la clau. El percentatge és que per cada euro que hi invertim en representen cent que s'han de posar en extinció.” La jornada que ahir va organitzar el Consell Comarcal del Maresme amb tècnics i polítics per tractar sobre els efectes del canvi climàtic en els boscos del Maresme va insistir en la necessitat d'actuar de forma coherent i selectiva sobre la massa forestal del territori. Sota l'amenaça d'una plaga com la de l'escarabat Tomicus, que ja s'ha cruspit 800 hectàrees de bosc a la comarca –i es preveu que acabin sent entre 4.000 i 5.000 en els anys vinents–, es calcula que el Maresme necessita un milió d'euros per “posar-se al dia” pel que fa a la neteja de tota la fusta morta escampada per les muntanyes i que representa “un autèntic polvorí” en cas d'incendi. “Si parlem de gestió sostenible la xifra puja fins als cinc milions d'euros”, assenyala l'enginyer de forest del Consell Comarcal, Oriol Bassa. Amb els diners de la Generalitat, 100.000 euros, gestionats per les associacions de propietaris forestals, no se'n fa prou i ara s'està en espera que l'administració rebi amb bons ulls la declaració de les pinedes del Maresme com a zona d'atenció urgent “i es continuïn aportant diners”.
Per Bassa, es tracta d'intensificar les tasques de prevenció davant una massa forestal força abandonada “que representa un perill seriós que no podem obviar”. “Les condicions climàtiques estan canviant, i el Tomicus n'és només un exemple que ens ha de servir com a punt de partida per preparar els boscos per a la nova situació, que serà molt més evident d'aquí a cinquanta anys”, exclama Bassa, que recorda que a la comarca es calcula que hi ha 24 milions d'arbres, la majoria pins, alzines i roures. “Hauríem de reduir-los a 20 milions amb uns plans de gestió adequats al nou escenari que se'ns presenta i que reclama grans aclarides de massa forestal”, precisa l'enginyer de forest.
D'altra banda, dins el mateix àmbit, aquesta setmana al Solsonès tècnics del projecte Life + Pinassa, subvencionat amb fons europeus, van veure sobre el terreny els resultats del programa orientat a aconseguir un equilibri entre permetre l'aprofitament forestal dels boscos de pinassa i integrar mesures de conservació. Aquests boscos han retrocedit un 25% en 40 anys.
LA XIFRA
24 milions d'arbres hi ha ara al Maresme, i amb una bona gestió sostenible s'haurien de reduir a 20 milions.
Un foc crema una petita àrea de matolls al marge de la Carretera de Fogars 10/3/2017 Ràdio Tordera
Un foc crema una petita àrea de matolls al marge de la Carretera de Fogars
Ràdio Tordera 10/3/2017
Els Bombers han apagat aquest divendres a la tarda un petit incendi declarat al marge de la carretera BV-5122 cap a Fogars de la Selva, dins el terme municipal Tordera. El foc ha cremat uns 20 metres quadrats de matolls, i n’hi ha hagut prou amb dues dotacions i una hora de feina per apagar-lo.
El cos d’agents rurals ha de determinar ara les causes de l’incendi, que es podrien reduir a la punta d’un cigarret llançada des d’un vehicle.
Ràdio Tordera 10/3/2017
Els Bombers han apagat aquest divendres a la tarda un petit incendi declarat al marge de la carretera BV-5122 cap a Fogars de la Selva, dins el terme municipal Tordera. El foc ha cremat uns 20 metres quadrats de matolls, i n’hi ha hagut prou amb dues dotacions i una hora de feina per apagar-lo.
El cos d’agents rurals ha de determinar ara les causes de l’incendi, que es podrien reduir a la punta d’un cigarret llançada des d’un vehicle.
divendres, 10 de març del 2017
Sobre les platges 10/3/2017
REALMENT CAL LLAURAR LES PLATGES CADA DIA ??
Avui la pregunta que us volíem fer és si creieu que cal llaurar les platges a diari ?
Des de la nostra perspectiva, durant aquesta època de l’any, les platges no estan brutes, i els plàstics i objectes grans que hi pot haver, es poden retirar manualment. Per altra banda, també volem reflexionar sobre el cost d’aquests serveis de neteja amb maquinaria pesada, els soroll que generen, i l’aspecte artificial que donen a les platges.
Les màquines també fragmenten la nostra sorra gruixuda que és un dels principals responsables de que tinguem tant clares les aigües. Aquesta fragmentació fa que aparegui un polsim, que potser heu notat als vostres peus quan aneu a la platja a l’estiu, que també enterboleix l’aigua i debilita l’estructura de les nostres platges que marxen amb el primer temporal.
Senzillament us convidem a rumiar sobre si aquest és el model de gestió que volem a Lloret i a la majoria de pobles del litoral català?
Des de la nostra perspectiva, durant aquesta època de l’any, les platges no estan brutes, i els plàstics i objectes grans que hi pot haver, es poden retirar manualment. Per altra banda, també volem reflexionar sobre el cost d’aquests serveis de neteja amb maquinaria pesada, els soroll que generen, i l’aspecte artificial que donen a les platges.
Les màquines també fragmenten la nostra sorra gruixuda que és un dels principals responsables de que tinguem tant clares les aigües. Aquesta fragmentació fa que aparegui un polsim, que potser heu notat als vostres peus quan aneu a la platja a l’estiu, que també enterboleix l’aigua i debilita l’estructura de les nostres platges que marxen amb el primer temporal.
Senzillament us convidem a rumiar sobre si aquest és el model de gestió que volem a Lloret i a la majoria de pobles del litoral català?
Hipoteques d'urbanitzar sobre les platges...
El Punt Avui 10/3/2017
Del novembre al febrer, Costes ha destinat diverses partides a pal·liar-ne els efectes als municipis costaners
Les obres per reparar l'escullera del passeig d'es Monestrí ja han començat Foto: J. TRILLAS.
URE COMAS - GIRONA
L'Estat ha destinat del novembre al febrer fins a 247.000 euros a pal·liar els danys dels diversos temporals que han sacsejat els municipis costaners gironins. L'import més elevat va ser la inversió d'emergència de 125.000 euros que el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient va aprovar per fer front als desperfectes que hi va haver al gener als municipis del Port de la Selva, Tamariu, Calonge i Tossa de Mar. Prèviament, havia destinat 32.000 euros per a una obra d'emergència al camí de ronda de Llançà, on va caure un mur arran d'un episodi de temporal del novembre, i 10.000 euros per reparar una esllavissada en un penya-segat de Portbou, en què es va sanejar aquesta muntanya i s'hi va instal·lar una malla, una actuació que, segons explica el cap de Costes a la demarcació, Jordi Planella, va ser complementària a una de l'any passat. I al febrer, l'Estat va concedir 80.000 euros més a reparar l'escullera del passeig d'es Monestrí i el passeig de l'escullera davant punta sa Palomera. A aquestes inversions, se'ls haurà d'afegir la inversió sol·licitada pels danys de la gran ventada que el cap de setmana passat va fer estralls a la costa: 50.000 euros per al camí de ronda Torre Valentina-Platja d'Aro, on van caure diversos pins, i 50.000 euros més per reparar destrosses al passeig de Platja d'Aro.
D'altra banda, destinarà 200.000 euros més per col·locar la passarel·la al tram del camí de ronda a la cala Canyers; obres que es preveuen fer aquest any.
LES XIFRES
80.000 euros dels 247.000 són per a obres a Sant Antoni de Calonge i Blanes per pal·liar els danys del mes passat.
50.000 euros més seran demanats per pal·liar els danys del cap de setmana passat al camí de ronda de Platja d'Aro.
La depuradora de marisc de Roses
Segons el cap de Costes de l'Estat a les comarques gironines, es preveu que entre aquest mes i el que ve s'iniciïn les obres d'enderroc de l'antiga depuradora de marisc de Roses, desocupada i en estat ruïnós des de fa anys i que ocupa 3.000 metres davant del mar. Aquestes obres estan pressupostades en 300.000 euros i el seu principal handicap és que part dels residus que es generaran són tòxics, motiu pel qual hauran de ser tractats de manera especial. Planella calcula que, un cop iniciades les obres, aquestes no s'allargaran més d'un parell de mesos.
Algunes notícies per llegir 7-10/3/2017...
LA URBANITZACIÓ DE L’AVINGUDA BARCELONA, PASSAT L’ESTIU
Elmalgratenc.com 8/3/2017
L’inici de les obres per urbanitzar el tram pendent de l’avinguda Barcelona -des del carrer Ausiàs March fins l’avinguda Colom- començaran el mes d’octubre, un cop passat l’estiu. Així s’ha decidit des del consistori malgratenc amb la finalitat que els treballs no coincideixin de ple amb la temporada turística, que és a tocar. La mesura s’ha hagut de prendre pràcticament de manera obligada, per evitar problemes de mobilitat a la zona i després de detectar i corregir diversos errors en el projecte inicial, redactat per l’empresa que s’ha d’encarregar dels treballs.
La regidora d’Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), ha explicat que durant el mes de gener l’equip tècnic municipal es va adonar que la línia d’urbanització afectava vàries propietats com un hostal i unes tanques. Castellà ha atribuït l’errada a l’ús de la base del cadastre i no l’estudi topogràfic. La regidora també ha manifestat la intenció del consistori de posar una reclamació a l’empresa encarregada del projecte pels danys causats.
Les obres per urbanitzar el tram final de l’avinguda Barcelona començaran un any més tard del que s’havia anunciat inicialment. S’ha previst que durin uns tres mesos i tenen un cost d’un milió i mig d’euros. Al llarg dels pròxims dies es comunicarà la decisió als veïns afectats.
L'inici de les obres de l'avinguda Barcelona s'ajorna fins el 2 d'octubre per no entorpir la temporada turística
Ajuntament de Malgrat de Mar 7/3/2017
Les obres d'urbanització, que han de permetre donar continuïtat a l'avinguda Barcelona des del carrer d'Ausiàs March, començaran el proper 2 d'octubre. El govern municipal, JXM, ERC, PDeCAT i CUP, ho ha anunciat aquest migdia. La regidora d'Urbanisme i Obra Pública, Mireia Castellà (JXM), ha justificat que s'ha ajornat l'inici de les obres fins al mes d'octubre per no entorpir la temporada turística. Segons Mireia Castellà, "la primera setmana del nou govern municipal es va descobrir que hi havia un problema amb el projecte".
Mireia Castellà ha manifestat que la setmana del 18 al 24 de gener "es va fer un replanteig, que no es va signar, perquè van detectar uns problemes a l'hora de fer-ho". Castellà ha detallat que sobre el terreny es va detectar que "el projecte contemplava unes afectacions sobre diferents propietats, que no havien d'estar incloses". Segons la regidora d'Urbanisme, aquest error en el projecte s'ha produït perquè l'empresa que el va redactar ho va fer tenint com a base no un estudi topogràfic sinó el cadastre, que "és menys precís". Aquest problema, segons ha relatat Mireia Castellà, ha comportat tot un retard en l'inici de les obres. Davant d'aquest fet, el govern municipal ha pres la decisió de no iniciar ara les obres per no provocar problemes de mobilitat durant la temporada turística.
Mireia Castellà també ha exposat que totes els parts implicades estan d'acord a ajornar l'inici de les obres i ha subratllat que ha estat una decisió "consensuada". La regidora d'Urbanisme ha afegit que aquest ajornament de les obres no suposarà cap sobrecost. En aquest sentit, Mireia Castellà ha afegit que l'Ajuntament reclamarà a l'empresa redactora del projecte per aquest error.
Les obres d'urbanització de l'avinguda de Barcelona es van adjudicar el 22 de desembre a l'empresa COPCISA i el 4 de gener es va signar el contracte per un valor d'1.492.378,09 euros. Està previst que les obres durin 3 mesos.
Malgrat ajorna vuit mesos la gran obra del mandat
El Punt Avui 8/3/2017
L'equip de govern diu que el projecte de l'avinguda Barcelona tenia errors tècnics i hauria afectat la mobilitat per Setmana Santa
Manté que no hi haurà cap sobrecost i que entra dins el termini
TERESA MÁRQUEZ - MALGRAT DE MAR
La urbanització del tram de l'avinguda Barcelona que unirà el carrer Ausiàs March amb l'avinguda Colom acumularà un retard important. El nou govern quadripartit va anunciar ahir que s'ajornen les obres d'un dels projectes estel·lars del mandat, pel que fa a inversió, fins al 2 d'octubre, quan estava previst començar el febrer passat, per un doble motiu. D'una banda, perquè s'han detectat errors en el projecte que s'han d'esmenar i, de l'altra, perquè, si l'actuació hagués començat, hauria afectat de ple la mobilitat de la zona turística a l'inici de la temporada per Setmana Santa.
La regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), va explicar que a final de gener el replanteig que es va fer a la zona no va ser signat pels responsables de l'anterior govern perquè s'hi havien detectat “errors”. “L'alineació de la via projectada afectava de ple l'edifici de l'hostal Vallès, una tanca de l'avinguda Colom i unes tanques dels carrers Avi Xaxu i Ramon Llull”, va precisar la regidora, que va atribuir els errors a l'empresa encarregada de redactar el projecte. “Sembla que va utilitzar com a base el cadastre, que no és tan exhaustiu com un estudi topogràfic”, va comentar, i hi va afegir que el consistori està estudiant la viabilitat de fer una reclamació pels perjudicis soferts a la firma responsable de l'equivocació.
Un cop detectat l'error pel nou equip de govern, “durant la primera setmana del canvi” es va actuar per reformar el projecte i incloure un traçat que no afectés ni les edificacions ni les tanques preexistents i, alhora, es va demanar un nou projecte per eliminar la reforma de la xarxa de baixa tensió que “s'haurà de definir en el projecte de reparcel·lació”.
Mobilitat afectada
Esmerçar els errors dels projectes, segons el consistori, també comportava iniciar unes obres que coincidirien de ple amb l'inici de la temporada turística per Setmana Santa, perquè tenen un termini d'execució de tres mesos. “L'actuació obligava a tallar el trànsit a l'altura de la rotonda de l'avinguda dels Països Catalans durant cinc o sis setmanes i hauria provocat greus problemes de mobilitat a la zona turística”, va comentar la responsable d'Urbanisme. Segons el consistori, tant les empreses responsables de l'obra com els veïns afectats han entès els motius de l'ajornament de la urbanització. “Es començarà el 2 d'octubre, un cop acabada la temporada turística”, va precisar Castellà, que va assegurar que el retard no comportava cap increment en el pressupost perquè entrava dins els terminis previstos.
La urbanització de l'avinguda Barcelona té un cost final d'1.492.378,09 euros, serà a càrrec de la constructora Copcisa i es preveu que serveixi per absorbir el trànsit de vehicles, sobretot autocars, que ara suporta el passeig Marítim.
LES FRASES
L'alineació de la via afectava de ple l'edifici de l'hostal Vallès, una tanca de l'avinguda Colom i unes tanques dels carrers Avi Xaxu i Ramon Llull
Es començarà el 2 d'octubre, un cop acabada la temporada turística, per no afectar la mobilitat
Mireia Castellà (JxM)
REGIDORA D'URBANISME DE L'AJUNTAMENT DE MALGRAT DE MAR
Els tècnics adverteixen que la virulència de l’escarabat ‘tomicus’ encara està per arribar a Calella
Ràdio Calella 9/3/2017
Elmalgratenc.com 8/3/2017
L’inici de les obres per urbanitzar el tram pendent de l’avinguda Barcelona -des del carrer Ausiàs March fins l’avinguda Colom- començaran el mes d’octubre, un cop passat l’estiu. Així s’ha decidit des del consistori malgratenc amb la finalitat que els treballs no coincideixin de ple amb la temporada turística, que és a tocar. La mesura s’ha hagut de prendre pràcticament de manera obligada, per evitar problemes de mobilitat a la zona i després de detectar i corregir diversos errors en el projecte inicial, redactat per l’empresa que s’ha d’encarregar dels treballs.
La regidora d’Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), ha explicat que durant el mes de gener l’equip tècnic municipal es va adonar que la línia d’urbanització afectava vàries propietats com un hostal i unes tanques. Castellà ha atribuït l’errada a l’ús de la base del cadastre i no l’estudi topogràfic. La regidora també ha manifestat la intenció del consistori de posar una reclamació a l’empresa encarregada del projecte pels danys causats.
Les obres per urbanitzar el tram final de l’avinguda Barcelona començaran un any més tard del que s’havia anunciat inicialment. S’ha previst que durin uns tres mesos i tenen un cost d’un milió i mig d’euros. Al llarg dels pròxims dies es comunicarà la decisió als veïns afectats.
L'inici de les obres de l'avinguda Barcelona s'ajorna fins el 2 d'octubre per no entorpir la temporada turística
Ajuntament de Malgrat de Mar 7/3/2017
Les obres d'urbanització, que han de permetre donar continuïtat a l'avinguda Barcelona des del carrer d'Ausiàs March, començaran el proper 2 d'octubre. El govern municipal, JXM, ERC, PDeCAT i CUP, ho ha anunciat aquest migdia. La regidora d'Urbanisme i Obra Pública, Mireia Castellà (JXM), ha justificat que s'ha ajornat l'inici de les obres fins al mes d'octubre per no entorpir la temporada turística. Segons Mireia Castellà, "la primera setmana del nou govern municipal es va descobrir que hi havia un problema amb el projecte".
Mireia Castellà ha manifestat que la setmana del 18 al 24 de gener "es va fer un replanteig, que no es va signar, perquè van detectar uns problemes a l'hora de fer-ho". Castellà ha detallat que sobre el terreny es va detectar que "el projecte contemplava unes afectacions sobre diferents propietats, que no havien d'estar incloses". Segons la regidora d'Urbanisme, aquest error en el projecte s'ha produït perquè l'empresa que el va redactar ho va fer tenint com a base no un estudi topogràfic sinó el cadastre, que "és menys precís". Aquest problema, segons ha relatat Mireia Castellà, ha comportat tot un retard en l'inici de les obres. Davant d'aquest fet, el govern municipal ha pres la decisió de no iniciar ara les obres per no provocar problemes de mobilitat durant la temporada turística.
Mireia Castellà també ha exposat que totes els parts implicades estan d'acord a ajornar l'inici de les obres i ha subratllat que ha estat una decisió "consensuada". La regidora d'Urbanisme ha afegit que aquest ajornament de les obres no suposarà cap sobrecost. En aquest sentit, Mireia Castellà ha afegit que l'Ajuntament reclamarà a l'empresa redactora del projecte per aquest error.
Les obres d'urbanització de l'avinguda de Barcelona es van adjudicar el 22 de desembre a l'empresa COPCISA i el 4 de gener es va signar el contracte per un valor d'1.492.378,09 euros. Està previst que les obres durin 3 mesos.
Malgrat ajorna vuit mesos la gran obra del mandat
El Punt Avui 8/3/2017
L'equip de govern diu que el projecte de l'avinguda Barcelona tenia errors tècnics i hauria afectat la mobilitat per Setmana Santa
Manté que no hi haurà cap sobrecost i que entra dins el termini
La urbanització de l'avinguda Barcelona donarà continuïtat a la via entre el carrer Ausiàs March i l'avinguda Colom Foto: T.M.
La urbanització del tram de l'avinguda Barcelona que unirà el carrer Ausiàs March amb l'avinguda Colom acumularà un retard important. El nou govern quadripartit va anunciar ahir que s'ajornen les obres d'un dels projectes estel·lars del mandat, pel que fa a inversió, fins al 2 d'octubre, quan estava previst començar el febrer passat, per un doble motiu. D'una banda, perquè s'han detectat errors en el projecte que s'han d'esmenar i, de l'altra, perquè, si l'actuació hagués començat, hauria afectat de ple la mobilitat de la zona turística a l'inici de la temporada per Setmana Santa.
La regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), va explicar que a final de gener el replanteig que es va fer a la zona no va ser signat pels responsables de l'anterior govern perquè s'hi havien detectat “errors”. “L'alineació de la via projectada afectava de ple l'edifici de l'hostal Vallès, una tanca de l'avinguda Colom i unes tanques dels carrers Avi Xaxu i Ramon Llull”, va precisar la regidora, que va atribuir els errors a l'empresa encarregada de redactar el projecte. “Sembla que va utilitzar com a base el cadastre, que no és tan exhaustiu com un estudi topogràfic”, va comentar, i hi va afegir que el consistori està estudiant la viabilitat de fer una reclamació pels perjudicis soferts a la firma responsable de l'equivocació.
Un cop detectat l'error pel nou equip de govern, “durant la primera setmana del canvi” es va actuar per reformar el projecte i incloure un traçat que no afectés ni les edificacions ni les tanques preexistents i, alhora, es va demanar un nou projecte per eliminar la reforma de la xarxa de baixa tensió que “s'haurà de definir en el projecte de reparcel·lació”.
Mobilitat afectada
Esmerçar els errors dels projectes, segons el consistori, també comportava iniciar unes obres que coincidirien de ple amb l'inici de la temporada turística per Setmana Santa, perquè tenen un termini d'execució de tres mesos. “L'actuació obligava a tallar el trànsit a l'altura de la rotonda de l'avinguda dels Països Catalans durant cinc o sis setmanes i hauria provocat greus problemes de mobilitat a la zona turística”, va comentar la responsable d'Urbanisme. Segons el consistori, tant les empreses responsables de l'obra com els veïns afectats han entès els motius de l'ajornament de la urbanització. “Es començarà el 2 d'octubre, un cop acabada la temporada turística”, va precisar Castellà, que va assegurar que el retard no comportava cap increment en el pressupost perquè entrava dins els terminis previstos.
La urbanització de l'avinguda Barcelona té un cost final d'1.492.378,09 euros, serà a càrrec de la constructora Copcisa i es preveu que serveixi per absorbir el trànsit de vehicles, sobretot autocars, que ara suporta el passeig Marítim.
LES FRASES
L'alineació de la via afectava de ple l'edifici de l'hostal Vallès, una tanca de l'avinguda Colom i unes tanques dels carrers Avi Xaxu i Ramon Llull
Es començarà el 2 d'octubre, un cop acabada la temporada turística, per no afectar la mobilitat
Mireia Castellà (JxM)
REGIDORA D'URBANISME DE L'AJUNTAMENT DE MALGRAT DE MAR
Els tècnics adverteixen que la virulència de l’escarabat ‘tomicus’ encara està per arribar a Calella
Ràdio Calella 9/3/2017
Exemplars de pins pinyoners al Parc Dalmau de Calella
El Maresme registra actualment unes 800 hectàrees forestals que han resultat afectades per la plaga de l’escarabat que mata els pins pinyoners, la majoria de les quals concentrades en l’àrea compresa entre Mataró i Arenys de Munt. La previsió dels tècnics de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme és que s’acabi d’escampar pel conjunt del territori entre aquest 2017 i el 2018 amb una afectació estimada del 30% de les 8.000 hectàrees de bosc.
Les diferents plagues que estan danyant els boscos del Maresme, entre elles la del tomicus, són conseqüència del canvi climàtic i els episodis de sequera que s’estan encadenant. Davant d’això, el Consell Comarcal del Maresme ha organitzat per demà divendres una jornada tècnica per analitzar la situació actual i futura, que comptarà amb la participació d’Oriol Bassa, que és enginyer de forests de l’ens supramunicipal.
En una entrevista a l’Info Migdia de Ràdio Calella TV, Bassa ha parlat de l’estat en què es troba el bosc del terme municipal de Calella. Adverteix que el pitjor encara no ha arribat. “Pensem que entre el 2017 i el 2018 Calella quedarà al mig de la plaga i veurà com es multiplica per deu el nombre d’exemplars morts. Tot i així, ha estat dels primers municipis en actuar: ha enviat una carta a tots els propietaris forestals requerint que retirin la fusta morta”, ha manifestat.
Intervencions que tenen per objectiu netejar el sotabosc per evitar incendis, que podria tenir conseqüències nefastes per al territori. A banda que caldrien molts anys per recuperar-lo, també seria causant de grans inundacions i rierades.
La falta de recursos és el que manté en alerta i preocupa als responsables de la gestió dels boscos de la comarca, que ocupen un 65% de tot el territori. “Aquí hi ha una administració que en té les competències, la Generalitat de Catalunya, que no té recursos; i una altra que sí, la Diputació de Barcelona, que no s’hi acaba de posar de forma seriosa. L’any passat va destinar-hi més de 4 milions d’euros, uns 700.000 euros la Generalitat; però creiem que de cara a evitar incencis i inundacions cal una inversió de veritat”, ha lamentat Bassa.
L’enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme també ha recordat que el canvi climàtic comportarà un canvi de paisatge. Es recuperaran els boscos d’alzina, que són els que millor s’adapten a les condicions ambientals.
“El Maresme ja era un gran alzinar en l’època dels íbers, però tenim les pinedes fruït de l’extensió de les vinyes a partir del 1940 perquè són les que més resisteixen el sol. Sota seu creixen les alzines que sí són les que millor s’adapten a les condicions ambientals de la comarca”, ha comentat.
La jornada tècnica sobre el canvi climàtic i els boscos del Maresme es farà divendres 10 de març a Sant Vicenç de Montalt. Està dirigida a responsables polítics i tècnics municipals de Medi Ambient.
A continuació podeu recuperar íntegrament l’entrevista a Oriol Bassa, enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme.
Ràdio Canet 9/3/2017
Tècnics de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament assistiran a la jornada tècnica «Canvi climàtic i boscos del Maresme» convocada pel Consell Comarcal del Maresme i que té per objectiu mostrar solucions i debatre la situació dels boscos de la comarca i el seu estat fruit dels efectes del canvi climàtic i és que una mostra evident d'aquests efectes s'observa amb la plaga del Tomicus que afecta gran part dels boscos de pi pinyer del Maresme.
El Maresme, amb un 65% de territori cobert de boscos, és una de les comarques més forestals de tot Catalunya. En els darrers anys, s’ha fet palès els efectes del canvi climàtic sobre aquests boscos, especialment sobre les pinedes de pi pinyer, que han resultat afectades per la sequera i per un insecte que s'ha enfortit amb aquests canvis: el Tomicus. Per aquest motiu s'ha convocat aquesta jornada.
Davant d'aquesta situació des de l'ajuntament ja han començat a fer algunes accions concretes, com ara, la retirada dels arbres morts. Una acció que s'ha fet al bosc municipal del Turó del Drac i que en total ha permès retirar més de 60 pins pinyers que havien estat afectats per Tomicus. També es demanarà un ajut a la Diputació de Barcelona per fer el pla executiu i un plànol de delimitació de les franges d'actuació i més endavant preveuen fer una xerrada destinada a propietaris particulars de boscos.
La jornada de demà comptarà amb diferents ponències i experts que parlaran de com aprendre a conviure amb el canvi climàtic, de les plagues com a efecte del canvi climàtic i de quines mesures de prevenció i control es poden prendre, també s'abordarà com el canvi climàtic pot esdevenir un factor d'increment de risc d'incendi a les zones forestals de la comarca i de com evitar-ho, entre altres qüestions.
Diari Maresme 9/3/2017
El govern del Consell Comarcal del Maresme presentarà al proper Ple la proposta de sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya la Declaració de Zona d’Atenció Urgent als Boscos de la comarca amb coberta vegetal de pi pinyer.
El president de l’òrgan comarcal, Miquel Àngel Martínez, ha explicat que “la ràpida extensió de la plaga de Tomicus i l’increment de risc d’incendis per l’acumulació d’arbres morts obliga a una intervenció ràpida”, i ha afegit que s’han de destinar més recursos en la gestió forestal dels boscos per “evitar mals majors”.
Imatge: YouTube
La sequera i l’atac de diferents plagues – especialment la de l’escarabat ‘tomicus’ – han fet saltar totes les alarmes al Maresme. Concretament, aquests dos fenòmens han provocat la mort de 800 hectàrees de pins i les expectatives no són gaire optimistes. Des de la comarca es reclama una política de gestió forestal perquè, en cas de no posar-hi remei, en pocs anys haurà desaparegut un 20% de la superfície de boscos maresmencs. També, a més de l’impacte ambiental, aquesta situació comporta danys associats, com ara l’increment de risc d’aiguats per la desforestació de les capçaleres de conca i l’augment de risc d’incendis.
Aquest divendres el Consell Comarcal del Maresme organitza una jornada a Sant Vicenç de Montalt sobre “Canvi Climàtic i Boscos al Maresme“, on prestigiosos ponents de diferents àmbits explicaran com el canvi climàtic està afectant, i continuarà canviant, el paisatge maresmenc. També parlaran sobre quines mesures caldria emprendre per mitigar els seus efectes. A la jornada es preveu la participació de 150 càrrecs electes, tècnics mediambientals, propietaris forestals i professors, entre d’altres assistents.
El Punt Avui 10/3/2017
El Consell Comarcal proposarà al ple sol·licitar a la Generalitat la declaració per als boscos de pi pinyer afectats per la plaga del ‘Tomicus'
Això implicaria revisar el pla d'actuació i continuar destinant diners a la gestió forestal
Treballs duts a terme a Vilassar de Dalt per fer neteja dels arbres afectats per la plaga del ‘Tomicus' Foto: EPA.
ELENA FERRAN - MATARÓ
El govern del Consell Comarcal presentarà en el pròxim ple la proposta de sol·licitar al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la declaració de zona d'atenció urgent dels boscos de pi pinyer del Maresme. “La ràpida expansió de la plaga del Tomicus i l'increment del risc d'incendis per l'acumulació d'arbres morts obliguen a una intervenció ràpida”, afirma el president de l'ens comarcal, Miquel Àngel Martínez, que hi ha afegit que cal destinar més recursos a la gestió forestal dels boscos per “evitar mals majors”.
Poden ser declarades àrees d'actuació urgent, amb la finalitat de conservar-les i afavorir-ne la restauració, les zones afectades per circumstàncies climàtiques adverses o per incendis, o afectades greument per plagues o malalties, com seria el cas del Tomicus. La declaració de zona urgent s'ha de fer per decret del Consell Executiu, a proposta del conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
En la declaració de zona d'actuació urgent, s'hi ha de delimitar el perímetre de l'àrea afectada i s'han de definir els treballs a fer-hi i els terminis d'execució. Això obligaria a revisar el pla elaborat l'estiu passat, en què es van delimitar unes 800 hectàrees de pi pinyer afectades per la plaga, i a partir del qual es va actuar amb uns ajuts extraordinaris per fer la primera actuació, que acaba de finalitzar ara per retirar arbres morts.
Els treballs de la zona d'urgència, segons recull la llei forestal de Catalunya, han de ser duts a terme des del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que sempre pot delegar actuacions al territori, sempre que es disposi dels mitjans tècnics i econòmics.
Des de la CUP també s'ha presentat una moció al Consell Comarcal en què es reclama la creació d'una taula multidisciplinària per seguir el tractament de la plaga i elaborar un model de gestió forestal. Els tècnics alerten que, sense prendre mesures forestals, en pocs anys haurà desaparegut un 20% de la superfície de boscos de la comarca.
Aquests temes es tractaran avui en la jornada Canvi climàtic i boscos al Maresme, que ha organitzat el Consell Comarcal per explicar els canvis que afectaran el paisatge i com adoptar mesures, i a la qual assistiran 150 persones entre tècnics, regidors i propietaris.
LA XIFRA
800 són les hectàrees afectades de pi pinyer, segons la primera inspecció, que es va fer l'agost del 2016.
Ràdio Tordera 9/3/2017
El grup Abertis haurà de pagar aquest 2017 el 100% de l’IBI als municipis afectats pel pas d’alguna autopista. És el cas de Tordera, l’Ajuntament ha previst pràcticament 40.000€ en concepte d’aquest ingrés. El motiu és perquè a les concessionàries se’ls han acabat els beneficis fiscals de què gaudien. Fins ara, i basant-se en antigues bonificacions, només pagaven el 5% d’aquest impost. La bonificació ha estat vigent fins l’agost del 2016, quan va caducar, pel que aquest any els ajuntaments ja la podran començar a cobrar. Entre ells el de Tordera, que segons el regidor d’ Hisenda cobrarà pel pas de la C-32 per terrenys municipals. Marçal Vilajeliu explica que Abertis passarà de pagar 3.500 euros fins ara, a 40.000 euros a partir d’ ara.
Al Maresme hi ha una vintena de municipis que es poden reclamar el tribut. El que més diners preveu recaptar, segons dades de El Punt, és Arenys de Mar (350.000), seguit de Mataró (348.000) i, Palafolls (280.000). Pineda en podrà ingressar 180.000 i Tordera 40.000. Marçal Vilajeliu explica els càlculs que s’ han aplicat per decidir els diners que corresponen a cada municipi.
Es tracta d’una reivindicació històrica i que suposarà un ingrés de 2.7 milions d’euros a les administracions locals del Maresme. El descompte del 5% en l’IBI es realitzava des de l’AP7 a la Jonquera fins a Tarragona, l’AP2, la C-32 de Montgat a Tordera i la C-33 des de Barcelona a Granollers.
El Punt Avui 10/3/2017
El ple va aprovar ahir el canvi al POUM per permetre la implantació
Manu Mohedano, a la dreta, en un ple municipal Foto: J.S.
N. FORNS - TOSSA DE MAR
L'Ajuntament de Tossa va aprovar ahir provisionalment, amb el vot favorable de l'equip de govern i l'abstenció de CiU, la proposta de modificació del pla d'ordenació urbanística municipal en l'àmbit de l'antic torrent dels Moros amb l'objectiu de possibilitar la implantació d'un establiment comercial en els terrenys situats entre el vial acabat en cul-de-sac perpendicular al carrer Francesc Macià, el mateix carrer Francesc Macià, el carrer Lluís Companys i el pla de millora urbana Carretera de Lloret.
La portaveu de CiU, Imma Colom, va manifestar dubtes “que ara Tossa necessiti una superfície comercial com aquesta, i com pot repercutir en el comerç tossenc en general”. Segons es va explicar en el ple, el sostre màxim edificable és de 6.000 m², dels quals 1.300 m² serien per a magatzem, 2.500 m² per a l'establiment comercial i l'estació de servei, i 2.500 m² per a aparcament. El regidor d'Urbanisme, Manu Mohedano, va explicar que encara faltarà el projecte constructiu, però que es preveu la implantació “a curt termini” del nou establiment comercial. També va argumentar que dinamitzarà la zona i donarà resposta “a la creixent demanda” derivada dels allotjaments que hi ha al sector. “Actualment no hi ha a Tossa cap parcel·la amb una situació tan idònia per a aquest tipus d'establiment.”
dijous, 9 de març del 2017
Ballester (Apus melba) a Calella 9/3/2017
Aquest vespre (19:05h) hi havia un Ballester (Apus melba) cercant un forat a una de les façanes que dóna a la plaça-aparcament del Mercat de Calella.
1er prenupcial de la temporada.
També uns 20 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a la façana de l'Hospital Comarcal de Calella per passar la nit.
1er prenupcial de la temporada.
També uns 20 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a la façana de l'Hospital Comarcal de Calella per passar la nit.
Becuts (Numenius arquata) i altres a la desembocadura de la Tordera 8/3/2017 Freddy Rivas. Font: ornitho.cat
Observacions de Freddy Rivas d'ahir 8/3/2017 a la desembocadura de la Tordera...
6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
3 Mascarells (Morus bassanus)
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
4 Gavines corses (Larus audouinii)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
mínim 7 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
uns 150 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 25 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
5 Becuts (Numenius arquata)
1 Xivita (Tringa ochropus)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
1 Esplugabous (Bubulcus ibis)
mínim 17 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
uns 25 Tudons (Columba palumbus)
unes 10 Garses (Pica pica)
3 Tords comuns (Turdus philomelos)
mínim 4 Merles (Turdus merula)
unes 3 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 3 Rossinyols bords (Cettia cetti)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
2 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
mínim 7 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
mínim 2 Mallerengues carboneres (Parus major)
mínim 25 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 30 Pardals comuns (Passer domesticus)
mínim 10 Pardals xarrecs (Passer montanus)
mínim 13 Gafarrons (Serinus serinus)
mínim 20 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Freddy Rivas
6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
3 Mascarells (Morus bassanus)
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
4 Gavines corses (Larus audouinii)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
mínim 7 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
uns 150 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 25 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
5 Becuts (Numenius arquata)
1 Xivita (Tringa ochropus)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
1 Esplugabous (Bubulcus ibis)
mínim 17 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
uns 25 Tudons (Columba palumbus)
unes 10 Garses (Pica pica)
3 Tords comuns (Turdus philomelos)
mínim 4 Merles (Turdus merula)
unes 3 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 3 Rossinyols bords (Cettia cetti)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
2 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
mínim 7 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
mínim 2 Mallerengues carboneres (Parus major)
mínim 25 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 30 Pardals comuns (Passer domesticus)
mínim 10 Pardals xarrecs (Passer montanus)
mínim 13 Gafarrons (Serinus serinus)
mínim 20 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Freddy Rivas
Cabirol (Capreolus capreolus) a Arenys de Munt 9/3/2017 Daniel Oro. Font: ornitho.cat
1 Cabirol (Capreolus capreolus) observat per Daniel Oro avui a Arenys de Munt.
Comentari : Un exemplar creuant la carretera a les 1330h
Font: www.ornitho.cat
Observador: Daniel Oro
Posta de Gripau comú (Bufo spinosus) a Arenys de Munt 3/3/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
1 posta de Gripau comú (Bufo spinosus) observada per l'Enric Badosa el passat divendres 3/3/2017 a Arenys de Munt.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa
Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa
dimecres, 8 de març del 2017
Una consulta sobre els Prats d'en Gai (Tordera) 8/3/2017 Moltes gràcies per endavant
Al final hi ha un parell de preguntes amb opcions. Us convido a respondre i moltes gràcies per endavant...
Entre els anys 2013 i 2014 l’ajuntament de Tordera va modificar el traçat i la profunditat del canal de Jalpí (o del Pla) per l’interior de l’espai “protegit” Prats d’en Gai, concretament creuant els terrenys al sud de l’espai (unes 6ha) adquirits el 3/7/2009 i adequats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat com a mesura compensatòria per l’afectació de la prolongació de l’autopista C-32 a la part nord de l’espai.
A aquests terrenys es van modificar les cotes (a diferents nivells) i es van plantar centenars de verns (Alnus glutinosa) per recuperar l’hàbitat característic de l’indret (bosc de ribera inundable amb càrex, herbassars humits, prats de dall,... hàbitats d’interès comunitari) que per deixadesa de les administracions, per ocupació agrícola o per ompliments de terres s’havien anat perdent tot i estar inclòs al PEIN des dels anys 90.
Aquests terrenys adquirits i transformats estan connectats amb la resta de la zona humida (o lo que queda d’ella (antigament unes 15ha), bàsicament un bosc inundable d’unes 7ha de freixes, verns, oms i àlbers amb càrex, creuat per la via del tren i envoltat de camps de conreu guanyats amb l’ompliment amb sauló) mitjançant una sèrie de canal de poca fondària i sense gaire desnivell, estant la zona humida original i la nova zona humida a la mateixa cota d’inundació tot i estar separats per un camp de conreu entremig. Tot l’espai s’inundava gràcies a un canal alimentat pel torrent de Can Gall (abans afluent de la Riera de Sant Daniel que fa dècades es va desviar cap al canal de Jalpí) que de nord a sud primer creua la carretera de Blanes GI-600 a tocar de l’actual autopista C-32 i que més al sud creua la via del tren més allunyat de l’autopista, i gràcies a una mota que impedia el desguàs a l’antic canal de Jalpí. La verneda inundable que queda a l’altre costat de la mota, tot i estar inclosa també a la zona humida (PEIN i XN2000 cal recordar) ja feia anys que quedava totalment drenada (i seca) pel canal de Jalpí. Tot l’espai “protegit” d’unes 15 ha (bosc de ribera, herbassars o camps de conreu) era inundable gràcies a les precipitacions recollides pel torrent de Can Gall, mai, insisteixo, mai pel canal de Jalpí que sempre ha actuat com a canal de drenatge dels camps que creua en paral·lel a La Tordera abans de desembocar a la Riera de Sant Daniel.
La modificació del traçat i l’aprofundiment del canal de Jalpí dins l’espai “protegit” per part de l’ajuntament va consistir bàsicament en substituir un gual per un pont amb tub de ciment i escullera a cota inferior per facilitar l’accés de vehicles creuant l’espai, trencar la mota que impedia el desguàs de la zona humida, creuar els camps adquirits pel Departament a més d’un metre sota la cota d’inundació de l’espai per evitar dos corbes de 90º, i connectar els canals que creuen la zona humida per al ràpid drenatge dels camps de conreu de l’interior o voltant d’aquest espai “protegit”. Com a resultat de tot plegat ara mai s’inunda aquesta ex-zona humida, ni la zona creada com a compensació ni l’originària que quedava, les bardisses envaeixen l’antic bosc de ribera amb càrex per manca d’inundabilitat, la vegetació ruderal s’escampa per on abans ho feien els herbassars humits i els verns plantats s’assequen per manca d’aigua entollada... ni zona humida, ni zona herpetològica important, ni hàbitats d’interès comunitari, ni res de res, vaja.
Per més inri, 1 de les 6ha “restaurades” ha estat conreada aprofitant el nou traçat i les terres del aprofundiment del canal... de moment... com anys enrere al sector nord.
Els darrers anys, i bàsicament finançat per la Diputació de Barcelona, l’ajuntament de Tordera ha executat una sèrie d’actuacions encaminades a “facilitar la vida” dels seus “il·lustres vilatans amb terrenys agrícoles al municipi”, bàsicament l’asfaltat dels camins rurals i la millora dels sistema de drenatge dels camps, de tots els camps... ja siguin inundables, inclosos o perimetrals als EINs, amb importants actuacions a gairebé tots els canals que drenen les seves “planes al·luvials d’interès natural” segons el seu POUM i a on s’ubicaven els gairebé oblidats ja “Estanys de Tordera”. Total, que amb l’excusa d’evitar inundacions als camps de conreu s’han drenat gairebé tots aquests espais que ara resten com a simples cubetes enfonsades entre bardisses que de tant en tant s’omplen d’aigua durant uns dies i gràcies, no sigui que els camps de conreu inclosos i guanyats als EINs es tornin a omplir d’aigua... quin desastre!
Eps!... no han edificat a l’interior dels espais “protegits”... i teòricament continuen protegits, no?... Ara bé, això de mantenir els valors naturals dels espais, origen de la seva protecció, no se l’han cregut mai, i ara entendreu per què...
L’any passat vaig comunicar els fets dels Prats d’en Gai al Departament tant de manera extraoficial com pels teòrics canals “oficials” (i vist l’ocorregut amb l’Estany de La Júlia i amb aquest, dos dels espais “protegits” desapareguts, no crec que faci el mateix amb el drenatge de l’estany de Can Torrent, la zona humida més important del municipi). La primera resposta va ser un “Hem preguntat a l’ajuntament i ens diuen que està tot bé i que tenen tots els permisos”... Home! Què esperaven? Un “perdona i rectifiquem”?... Mesos de silenci més tard, i de manera extraoficial, “un ocellet” em va dir que el tema estava tancat (amb un informe de 18 folis) perquè “l’ajuntament tenia permís per fer-ho” i punt. Com podeu imaginar, la meva reacció no va ser la de “doncs val, si tenien permís llavors està ben fet”, vaja. També em va explicar com “a ningú l’importa els Estanys de Tordera”... i en part tenia raó... tret d’un parell d’idiotes que ens preocupem a nivell personal... algú em pot dir un Departament, Grup o lo que sigui que es preocupi per aquests espais “protegits”? O simplement em podeu numerar els espais que queden? Algú sap on són els Prats d’en Gai?
Aquest dilluns, gairebé un any després de comunicar el drenatge de la zona humida inclosa a la XN2000 rebo un correu com a resposta a la meva sol·licitud amb un “informe” de tres folis amb 3 fotos i molts formalismes on bàsicament es diu que allò es va fer per “laminar avingudes” de la “riera de Jalpí” i per evitar inundacions a demanda de l’ajuntament de Tordera que es justifica amb un ortofoto del 1956 per “recuperar” el traçat perdut d’una riera falsa que mai ha existit (és i sempre ha estat un canal de drenatge, mai una riera), amb la ridícula afirmació que aquesta “zona de prats humits” es nodriria amb l’aigua que desbordés de “la riera” (algú ha decidit que els Prats d’en Gai deixen de ser zona humida per passar a ser un erm inundable en cas d’inundacions, vaja) i amb una cronologia de fets entre el 2012 i el 2013 en que el responsable d’obres i regadius del Departament d’agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARPAMN) el 19/11/2012, La Direcció de Medi Natural i Biodiversitat el 24/4/2013, i l’Agència Catalana de l’Aigua el 18/7/2013 resolen positivament i autoritzen les actuacions sol·licitades per l’Ajuntament de Tordera el 9/10/2012. I lo més important, que 2 setmanes abans (el 26/9/2012) tots, l’Ajuntament, el DARPAMN i l’ACA van fer visita conjunta a l’EIN Prats d’en Gai.
Uf!... Per on començo?...
Tothom pot accedir a les fitxes de zona humida i de la XN2000, els “tècnics” que ham redactat els informes, l’ajuntament, l’ACA i els DARPAMN també...
De la fitxa com a espai XN2000...
ES5110007 RIU I ESTANYS DE TORDERA
http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/mapes_1_50000/fitxes_zec/bcn/ZEC_ES5110007.pdf
De la fitxa com a Zona Humida...
05002105 Prats d'en Gai
Entre altres moltes coses (totes ignorades o falsejades a l’informe) podem llegir això...
Objectiu marc:
- Mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai
Objectius de conservació:
- Assolir els objectius de conservació, principal i secundaris, definits a les fitxes corresponentsals elements considerats com a Elements Clau
Gestió preventiva
- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica. - 92A0
Gestió de formacions vegetals
- Conservació de la vegetació aquàtica i riberal heliòfita
I si cerquen una mica (no gaire, no sigui que treguin fum) coses com aquestes...
Sortida herpetològica nocturna als Prats d'en Gai i voltants (Tordera) 9/4/09
Crustaci anostraci de l’espècie Branchipus schaefferi als Prats d’en Gai (Tordera) 30/3/09
Sargantana roquera (Podarcis muralis) melànica als Prats d'en Gai (Tordera) 17/9/07
Cames llargues (Himantopus himantopus) als Prats d'en Gai (Tordera) 13/4/10
Prats d'en Gai (Tordera) 8/7/10
Prats d'en Gai (Tordera) 15/1/09
Prats d'en Gai (Tordera) sector nord 27/9/08
Prats d’en Gai (Tordera) 23/6/08
Prats d’en Gai (Tordera) 13/5/08
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) als Prats d’en Gai (Tordera) 11/5/08. David Caballé
Falcó pelegrí (Falco peregrinus) caçant als Prats d’en Gai (Tordera) 3/4/08
Control de caixes niu als Prats d’en Gai (Tordera) 26/5/09
Prats d'en Gai (Tordera) 27/11/07
Els Prats d'en Gai (Tordera) 4/10/07
Cigonya negra (Ciconia nigra) a Tordera 17/9/07
Arribats a aquest punt, us demano que escolliu entre aquestes opcions:
A: Tot és correcte i no passa res dolent.
B: L’ajuntament ha enganyat al DARPAMN i a l’ACA i com els seus tècnics són uns ineptes queda tot com un malentès desafortunat.
C: Es van reunir el 26/9/2012 i entre l’ajuntament, el DARPAMN i l’ACA van decidir que allò no mereixia ser una zona humida perquè, total, a ningú l’importa i ara que algú demana explicacions es tapen les vergonyes entre ells.
D: Tot això és fals i ho redacten així perquè és més còmode falsificar un document oficial que afrontar les conseqüències un cop t’han deixat amb el cul a l’aire.
E: Es pensen que sóc idiota i que m’ho empassaré tot.
F: Altra opció (especificar).
I per últim, us agraeixo haver arribat fins aquestes línies:
A: Ho deixo estar, miro cap al costat i em dedico a veure bitxos a altre lloc?
B: Porto tota la documentació al Jutjat i denuncio al DARPAMN, a l’ACA i a l’Ajuntament de Tordera?
C: Porto tota la documentació al Jutjat i denuncio als tècnics del DARPAMN i de l’ACA per llepaculs i escalfacadires?
D: Contacto amb algun Grup o alguna Entitat perquè es facin càrrec de l’assumpte?
E: Altre opció (especificar).
Moltes gràcies per endavant,
Xavi
Entre els anys 2013 i 2014 l’ajuntament de Tordera va modificar el traçat i la profunditat del canal de Jalpí (o del Pla) per l’interior de l’espai “protegit” Prats d’en Gai, concretament creuant els terrenys al sud de l’espai (unes 6ha) adquirits el 3/7/2009 i adequats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat com a mesura compensatòria per l’afectació de la prolongació de l’autopista C-32 a la part nord de l’espai.
A aquests terrenys es van modificar les cotes (a diferents nivells) i es van plantar centenars de verns (Alnus glutinosa) per recuperar l’hàbitat característic de l’indret (bosc de ribera inundable amb càrex, herbassars humits, prats de dall,... hàbitats d’interès comunitari) que per deixadesa de les administracions, per ocupació agrícola o per ompliments de terres s’havien anat perdent tot i estar inclòs al PEIN des dels anys 90.
Aquests terrenys adquirits i transformats estan connectats amb la resta de la zona humida (o lo que queda d’ella (antigament unes 15ha), bàsicament un bosc inundable d’unes 7ha de freixes, verns, oms i àlbers amb càrex, creuat per la via del tren i envoltat de camps de conreu guanyats amb l’ompliment amb sauló) mitjançant una sèrie de canal de poca fondària i sense gaire desnivell, estant la zona humida original i la nova zona humida a la mateixa cota d’inundació tot i estar separats per un camp de conreu entremig. Tot l’espai s’inundava gràcies a un canal alimentat pel torrent de Can Gall (abans afluent de la Riera de Sant Daniel que fa dècades es va desviar cap al canal de Jalpí) que de nord a sud primer creua la carretera de Blanes GI-600 a tocar de l’actual autopista C-32 i que més al sud creua la via del tren més allunyat de l’autopista, i gràcies a una mota que impedia el desguàs a l’antic canal de Jalpí. La verneda inundable que queda a l’altre costat de la mota, tot i estar inclosa també a la zona humida (PEIN i XN2000 cal recordar) ja feia anys que quedava totalment drenada (i seca) pel canal de Jalpí. Tot l’espai “protegit” d’unes 15 ha (bosc de ribera, herbassars o camps de conreu) era inundable gràcies a les precipitacions recollides pel torrent de Can Gall, mai, insisteixo, mai pel canal de Jalpí que sempre ha actuat com a canal de drenatge dels camps que creua en paral·lel a La Tordera abans de desembocar a la Riera de Sant Daniel.
La modificació del traçat i l’aprofundiment del canal de Jalpí dins l’espai “protegit” per part de l’ajuntament va consistir bàsicament en substituir un gual per un pont amb tub de ciment i escullera a cota inferior per facilitar l’accés de vehicles creuant l’espai, trencar la mota que impedia el desguàs de la zona humida, creuar els camps adquirits pel Departament a més d’un metre sota la cota d’inundació de l’espai per evitar dos corbes de 90º, i connectar els canals que creuen la zona humida per al ràpid drenatge dels camps de conreu de l’interior o voltant d’aquest espai “protegit”. Com a resultat de tot plegat ara mai s’inunda aquesta ex-zona humida, ni la zona creada com a compensació ni l’originària que quedava, les bardisses envaeixen l’antic bosc de ribera amb càrex per manca d’inundabilitat, la vegetació ruderal s’escampa per on abans ho feien els herbassars humits i els verns plantats s’assequen per manca d’aigua entollada... ni zona humida, ni zona herpetològica important, ni hàbitats d’interès comunitari, ni res de res, vaja.
Per més inri, 1 de les 6ha “restaurades” ha estat conreada aprofitant el nou traçat i les terres del aprofundiment del canal... de moment... com anys enrere al sector nord.
Els darrers anys, i bàsicament finançat per la Diputació de Barcelona, l’ajuntament de Tordera ha executat una sèrie d’actuacions encaminades a “facilitar la vida” dels seus “il·lustres vilatans amb terrenys agrícoles al municipi”, bàsicament l’asfaltat dels camins rurals i la millora dels sistema de drenatge dels camps, de tots els camps... ja siguin inundables, inclosos o perimetrals als EINs, amb importants actuacions a gairebé tots els canals que drenen les seves “planes al·luvials d’interès natural” segons el seu POUM i a on s’ubicaven els gairebé oblidats ja “Estanys de Tordera”. Total, que amb l’excusa d’evitar inundacions als camps de conreu s’han drenat gairebé tots aquests espais que ara resten com a simples cubetes enfonsades entre bardisses que de tant en tant s’omplen d’aigua durant uns dies i gràcies, no sigui que els camps de conreu inclosos i guanyats als EINs es tornin a omplir d’aigua... quin desastre!
Eps!... no han edificat a l’interior dels espais “protegits”... i teòricament continuen protegits, no?... Ara bé, això de mantenir els valors naturals dels espais, origen de la seva protecció, no se l’han cregut mai, i ara entendreu per què...
L’any passat vaig comunicar els fets dels Prats d’en Gai al Departament tant de manera extraoficial com pels teòrics canals “oficials” (i vist l’ocorregut amb l’Estany de La Júlia i amb aquest, dos dels espais “protegits” desapareguts, no crec que faci el mateix amb el drenatge de l’estany de Can Torrent, la zona humida més important del municipi). La primera resposta va ser un “Hem preguntat a l’ajuntament i ens diuen que està tot bé i que tenen tots els permisos”... Home! Què esperaven? Un “perdona i rectifiquem”?... Mesos de silenci més tard, i de manera extraoficial, “un ocellet” em va dir que el tema estava tancat (amb un informe de 18 folis) perquè “l’ajuntament tenia permís per fer-ho” i punt. Com podeu imaginar, la meva reacció no va ser la de “doncs val, si tenien permís llavors està ben fet”, vaja. També em va explicar com “a ningú l’importa els Estanys de Tordera”... i en part tenia raó... tret d’un parell d’idiotes que ens preocupem a nivell personal... algú em pot dir un Departament, Grup o lo que sigui que es preocupi per aquests espais “protegits”? O simplement em podeu numerar els espais que queden? Algú sap on són els Prats d’en Gai?
Aquest dilluns, gairebé un any després de comunicar el drenatge de la zona humida inclosa a la XN2000 rebo un correu com a resposta a la meva sol·licitud amb un “informe” de tres folis amb 3 fotos i molts formalismes on bàsicament es diu que allò es va fer per “laminar avingudes” de la “riera de Jalpí” i per evitar inundacions a demanda de l’ajuntament de Tordera que es justifica amb un ortofoto del 1956 per “recuperar” el traçat perdut d’una riera falsa que mai ha existit (és i sempre ha estat un canal de drenatge, mai una riera), amb la ridícula afirmació que aquesta “zona de prats humits” es nodriria amb l’aigua que desbordés de “la riera” (algú ha decidit que els Prats d’en Gai deixen de ser zona humida per passar a ser un erm inundable en cas d’inundacions, vaja) i amb una cronologia de fets entre el 2012 i el 2013 en que el responsable d’obres i regadius del Departament d’agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARPAMN) el 19/11/2012, La Direcció de Medi Natural i Biodiversitat el 24/4/2013, i l’Agència Catalana de l’Aigua el 18/7/2013 resolen positivament i autoritzen les actuacions sol·licitades per l’Ajuntament de Tordera el 9/10/2012. I lo més important, que 2 setmanes abans (el 26/9/2012) tots, l’Ajuntament, el DARPAMN i l’ACA van fer visita conjunta a l’EIN Prats d’en Gai.
Uf!... Per on començo?...
Tothom pot accedir a les fitxes de zona humida i de la XN2000, els “tècnics” que ham redactat els informes, l’ajuntament, l’ACA i els DARPAMN també...
De la fitxa com a espai XN2000...
ES5110007 RIU I ESTANYS DE TORDERA
http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/mapes_1_50000/fitxes_zec/bcn/ZEC_ES5110007.pdf
05002105 Prats d'en Gai
Entre altres moltes coses (totes ignorades o falsejades a l’informe) podem llegir això...
Objectiu marc:
- Mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai
Objectius de conservació:
- Assolir els objectius de conservació, principal i secundaris, definits a les fitxes corresponentsals elements considerats com a Elements Clau
Gestió preventiva
- Avaluació i control de les actuacions que produeixin drenatges, captacions o que puguin impedir l’arribada d’aigua tant superficial com freàtica. - 92A0
Gestió de formacions vegetals
- Conservació de la vegetació aquàtica i riberal heliòfita
Sortida herpetològica nocturna als Prats d'en Gai i voltants (Tordera) 9/4/09
Crustaci anostraci de l’espècie Branchipus schaefferi als Prats d’en Gai (Tordera) 30/3/09
Sargantana roquera (Podarcis muralis) melànica als Prats d'en Gai (Tordera) 17/9/07
Cames llargues (Himantopus himantopus) als Prats d'en Gai (Tordera) 13/4/10
Prats d'en Gai (Tordera) 8/7/10
Prats d'en Gai (Tordera) 15/1/09
Prats d'en Gai (Tordera) sector nord 27/9/08
Prats d’en Gai (Tordera) 23/6/08
Prats d’en Gai (Tordera) 13/5/08
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) als Prats d’en Gai (Tordera) 11/5/08. David Caballé
Falcó pelegrí (Falco peregrinus) caçant als Prats d’en Gai (Tordera) 3/4/08
Control de caixes niu als Prats d’en Gai (Tordera) 26/5/09
Prats d'en Gai (Tordera) 27/11/07
Els Prats d'en Gai (Tordera) 4/10/07
Cigonya negra (Ciconia nigra) a Tordera 17/9/07
Arribats a aquest punt, us demano que escolliu entre aquestes opcions:
A: Tot és correcte i no passa res dolent.
B: L’ajuntament ha enganyat al DARPAMN i a l’ACA i com els seus tècnics són uns ineptes queda tot com un malentès desafortunat.
C: Es van reunir el 26/9/2012 i entre l’ajuntament, el DARPAMN i l’ACA van decidir que allò no mereixia ser una zona humida perquè, total, a ningú l’importa i ara que algú demana explicacions es tapen les vergonyes entre ells.
D: Tot això és fals i ho redacten així perquè és més còmode falsificar un document oficial que afrontar les conseqüències un cop t’han deixat amb el cul a l’aire.
E: Es pensen que sóc idiota i que m’ho empassaré tot.
F: Altra opció (especificar).
I per últim, us agraeixo haver arribat fins aquestes línies:
A: Ho deixo estar, miro cap al costat i em dedico a veure bitxos a altre lloc?
B: Porto tota la documentació al Jutjat i denuncio al DARPAMN, a l’ACA i a l’Ajuntament de Tordera?
C: Porto tota la documentació al Jutjat i denuncio als tècnics del DARPAMN i de l’ACA per llepaculs i escalfacadires?
D: Contacto amb algun Grup o alguna Entitat perquè es facin càrrec de l’assumpte?
E: Altre opció (especificar).
Moltes gràcies per endavant,
Xavi
dimarts, 7 de març del 2017
Dues imatges del Montnegre en dos tuits 6 i 7/3/2017 Pep Molleví i Josep Calataiut
Tot el Montnegre-Corredor a un cop d'ull! Bon dia, gent! #bondiadesdesantfeliudebuixalleu … http://ift.tt/2n0qNgq
