Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dijous 14/9/2017 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
1 Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
uns 10 Tords comuns (Turdus philomelos)
2 Cotxes cua-roges (Phoenicurus phoenicurus)
5 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
2 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
1 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 Tallarol gros (Sylvia borin)
1 Tallareta vulgar (Sylvia communis)
mínim 2 Tallarols de garriga (Sylvia cantillans)
uns 15 Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)
mínim 10 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
dissabte, 16 de setembre del 2017
Resum final de l'episodi de pluges 14-15/9/2017
A afegir a ...
Evolució radar de l'episodi de precipitació que va començar dijous a la tarda. On ha plogut més? Vic (Osona), amb 46,1 mm #meteocat
Finalment l'episodi de pluges 14-15/9/2017 ha punxat a la Baixa Tordera en general, amb precipitacions ahir poc importants a l'interior i minses al litoral...
17.7 mm a Santa Maria de Palautordera
14.0 mm a Vallgorguina
10.4 mm a Sant Celoni
15.4 mm a Breda
10.4 mm a Fogars de la Selva
14.1 mm a Tordera
3.6 mm a Blanes
5.1 mm a Malgrat de Mar
1.2 mm a Pineda de Mar
6.8 mm a Calella
8.0 mm a Canet de Mar
10.5 mm a Arenys de Munt
Mànega davant de 
Marc Llobet 
Desembocadura Tordera 16/9 8:00 Ara 10° Vent f2N #nuvol #arameteo #meteocat #324eltemps @meteomarccm
Malgrat porta l’ACA al jutjat pel tram final de la riera 16/9/2017 El Punt Avui
Al darrera només hi ha la voluntat d'urbanitzar lo que els queda del front marítim... passeig marítim costi el que costi...
Malgrat porta l’ACA al jutjat pel tram final de la riera
El Punt Avui 16/9/2017
L’Ajuntament interposa un contenciós administratiu reclamant que la Generalitat compleixi amb l’acord signat el 2009
El conveni contemplava la redacció del projecte i el finançament de la canalització per sota el pont
Malgrat porta l’ACA al jutjat pel tram final de la riera
El Punt Avui 16/9/2017
L’Ajuntament interposa un contenciós administratiu reclamant que la Generalitat compleixi amb l’acord signat el 2009
El conveni contemplava la redacció del projecte i el finançament de la canalització per sota el pont
Imatge del tram final de la riera de Malgrat de Mar que l’Ajuntament reclama que es canalitzi des del 2009 Foto: T.M.
TERESA MÁRQUEZ - MALGRAT DE MAR
Qui avisa no és traïdor. Quatre mesos després que l’Ajuntament anunciés que reclamaria per tots els mitjans legals que l’ACA assumís la seva responsabilitat amb el tram final de la riera finalment ha presentat un recurs contenciós administratiu. El silenci administratiu de l’organisme de la Generalitat ha estat interpretat pel consistori com una negativa a executar les obres de canalització pendents des del 2009 i a les quals es va comprometre a través d’un conveni signat entre les dues parts. “Durant la visita que vam fer a l’agència no vam obtenir cap proposta concreta i, encara menys, un calendari d’execució de les obres”, apunta la portaveu del govern de Malgrat, Neus Serra (PDeCAT). Serra entén que davant aquesta manca de resposta “calia fer un pas més, tal com vam comunicar als responsables de l’ACA”. “Confiem que a través de la via judicial puguem resoldre un greuge que ja fa que dura vuit anys i que ens compromet la façana litoral, un dels principals atractius turístics del nostre municipi”, afirma la portaveu.
El conveni signat especificava que la Generalitat assumiria el projecte constructiu de les millores hidràuliques al pont del carrer Riera i la canalització des del punt quilomètric 492 fins a uns metres aigües amunt del pont existent a l’avinguda Costa Brava. “Vivim una situació tercermundista i indigna que no estem disposats a mantenir més temps”, comenta Serra, que qualifica de “punt negre” el tram final de la riera. Neus Serra entén que amb la pressió judicial “l’ACA haurà de donar una resposta”. El projecte inicial datat del 2009 parlava d’un pressupost de dos milions d’euros. L’Ajuntament de Malgrat considera “imprescindible” enllestir la canalització a la zona de la desembocadura davant el repte assumit pels quatre grups del govern –JxM, ERC PDeCAT i la CUP– d’iniciar el projecte d’urbanització del passeig Marítim. Una obra de gran envergadura que es vol començar a fer l’any vinent. “El projecte del passeig tirarà endavant estigui resolt o no el problema del tram final de la riera”, deia la portaveu del govern, tot i que admet que la prioritat és desencallar-lo el més aviat possible. El nou passeig serà finançat per l’Ajuntament, amb part dels superàvits del 2017 i el 2018 i, en més gran mesura, pels titulars de les finques de la zona.
LA FRASE
Vivim una situació tercermundista i indigna que no estem disposats a mantenir més temps
Neus Serra (PDeCAT)
PORTAVEU DEL GOVERN MUNICIPAL DE MALGRAT DE MAR
La Sala de Plens de l’Ajuntament d'Arenys de Mar acull avui 16/9/2017 una conferència sobre el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
La Sala de Plens de l’Ajuntament acull demà (avui 16/9/2017) una conferència sobre el corb marí
Ràdio Arenys 15/9/2017
Anirà a càrrec del biòleg arenyenc Enric Badosa qui, després de la xerrada, farà una visita al dormidor d’aquests ocells. La cita és a dos quarts de 6 de la tarda.
Actualment, hi ha cap a 200 corbs marins a la costa del Maresme, especialment entre Arenys i Calella. Aquesta espècie marina colonitza el litoral de la nostra comarca durant els mesos d’estiu i fins al gener. Provenen de les Illes Balears, sobretot de Menorca, on tornen a l’hivern per procrear. El corb marí es va extingir a Catalunya als anys 80 i a principis dels 90 es va recuperar a les Illes Balears. La principal amenaça per aquesta espècie marina és la pesca esportiva ja que molts tenen marques d’hams que s’han clavat o fins i tot empassat, com ha passat aquest estiu a les platges d’Arenys de Mar.
Ràdio Arenys 15/9/2017
Anirà a càrrec del biòleg arenyenc Enric Badosa qui, després de la xerrada, farà una visita al dormidor d’aquests ocells. La cita és a dos quarts de 6 de la tarda.
Actualment, hi ha cap a 200 corbs marins a la costa del Maresme, especialment entre Arenys i Calella. Aquesta espècie marina colonitza el litoral de la nostra comarca durant els mesos d’estiu i fins al gener. Provenen de les Illes Balears, sobretot de Menorca, on tornen a l’hivern per procrear. El corb marí es va extingir a Catalunya als anys 80 i a principis dels 90 es va recuperar a les Illes Balears. La principal amenaça per aquesta espècie marina és la pesca esportiva ja que molts tenen marques d’hams que s’han clavat o fins i tot empassat, com ha passat aquest estiu a les platges d’Arenys de Mar.
divendres, 15 de setembre del 2017
Dragons de cua negra (Callionymus pusillus) a Roca Grossa (Calella) 24/8/2017 Enric Badosa. Font: Observadors del mar
Observació i fotografia de l'Enric Badosa del passat 24/8/2017 a Roca Grossa (Calella)...
2 Dragons de cua negra (Callionymus pusillus). Roca Grossa (Calella) 24/8/2017
Observador i fotografia: Enric Badosa
Continua la pluja 15/9/2017 (actualitzat 19:30h)
A afegir a...
Primers registres de pluja 14-15/9/2017 (actualitzat 13:00h)
De moment les precipitacions importants llisquen per l'interior de Catalunya i a la costa només cauen petits ruixats.
Actualització (19:30h) dels registres d'avui 15/9/2017 a la Baixa Tordera...
16.8 mm Santa Maria de Palautordera
13.6 mm a Vallgorguina
9.6 mm a Sant Celoni
14.4 mm a Breda
9.6 mm a Fogars de la Selva
12.9 mm a Tordera
3.2 mm a Blanes
4.8 mm a Malgrat de Mar
1.2 mm a Pineda de Mar
6.6 mm a Calella
5.6 mm a Canet de Mar
6.5 mm a Arenys de Munt
Primers registres de pluja 14-15/9/2017 (actualitzat 13:00h)
De moment les precipitacions importants llisquen per l'interior de Catalunya i a la costa només cauen petits ruixats.
Actualització (19:30h) dels registres d'avui 15/9/2017 a la Baixa Tordera...
16.8 mm Santa Maria de Palautordera
13.6 mm a Vallgorguina
9.6 mm a Sant Celoni
14.4 mm a Breda
9.6 mm a Fogars de la Selva
12.9 mm a Tordera
3.2 mm a Blanes
4.8 mm a Malgrat de Mar
1.2 mm a Pineda de Mar
6.6 mm a Calella
5.6 mm a Canet de Mar
6.5 mm a Arenys de Munt
Primers registres de pluja 14-15/9/2017 (actualitzat 13:00h)
Alguns dels registres d'ahir a la nit i d'aquesta matinada...
11.1 mm a Santa Maria de Palautordera
7.8 mm a Vallgorguina
5.2 mm a Sant Celoni
9.4 mm a Breda
7.0 mm a Fogars de la Selva
9.6 mm a Tordera
2.0 mm a Blanes
2.8 mm a Malgrat de Mar
5.0 mm a Calella
5.4 mm a Canet de Mar
6.5 mm a Arenys de Munt
Seqüència d'imatges del radar de les precipitacions des d'ahir migdia fins aquesta matinada. Continuarà plovent al llarg del dia. #meteocat
Glopada d'aire fred i temperatures pròpies del mes de desembre
Ràdio Pineda 15/9/2017
A mida que avanci la jornada, s'espera pluja continuada, d'anar fent, pausada, no s'esperen tempestes. Les temperatures avui amb màximes de 15-16 graus Vents de Nord, fluixos en conjunt. La pròxima nit-matinada, la nit quedarà serena i les mínimes cauran en picat, voltant els 10 graus.
PER DEMÀ:
Restes d'inestabilitat, al matí sol, amb intervals de núvols que aniran en augment al pas de les hores, a la tarda-vespre nit, ruixats i tempestes amb risc d'alguna calamarsada que podria arribar al Maresme. Les temperatures pujaran lleugermanet, voltant els 18-19 graus de màxima. Vents fluixos i lleugera mar de fons. Diumenge més tranquilitat, disminueix la inestabilitat, més clarianes, temperatures sense canvis. I mínimes clarament fredes, voltant els 13 graus. La setmana que ve, es mantindrà l'ambient de tardor.
dijous, 14 de setembre del 2017
Observacions de l'Àlex Domec entre Arenys de Mar i Calella 9-14/9/2017 Font: ornitho.cat
Observacions de l'Àlex Domec entre Arenys de Mar i Calella del dissabte 9/9/2017 al dijous 14/9/2017...
Sant Pol de Mar 9/9/2017
10 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 Gavines corses (Larus audouinii)
2 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
2 Gavians argentats (Larus michahellis)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Les Roques (Calella) 9/9/2017
15 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Un exemplar anellat amb el codi E93
Canet de Mar 11/9/2017
1 Atalanta (Vanessa atalanta)
Arenys de Mar 14/9/2017
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Sant Pol de Mar 9/9/2017
10 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 Gavines corses (Larus audouinii)
2 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
2 Gavians argentats (Larus michahellis)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Les Roques (Calella) 9/9/2017
15 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Un exemplar anellat amb el codi E93
1 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)
Canet de Mar 11/9/2017
1 Atalanta (Vanessa atalanta)
Arenys de Mar 14/9/2017
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Apareix un dofí a la Platja de la Pomareda (Malgrat de Mar) 12/9/2017 Font: elmalgratenc.com
APAREIX UN DOFÍ A LA PLATJA DE MALGRAT DE MAR
Elmalgratenc.com 14/9/2017
Aquest passat dimarts, al voltant de les cinc de la tarda, ha aparegut un dofí a la platja de Malgrat de Mar. En concret, l’animal es trobava a trencar d’onades a la zona a tocar de les fàbriques. Pel que sembla, el dofí estava ferit i portaria uns dies varat en aquest tram del litoral malgratenc.
Agents Rurals i membres de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) s’han fet càrrec del mamífer fins ben entrat el vespre. Cap a les 22 h, amb el suport de la Policia Local, han tret el dofí de l’aigua i l’han traslladat fins a les instal·lacions del CRAM amb l’objectiu donar-li l’assistència professional corresponent.
Elmalgratenc.com 14/9/2017
Aquest passat dimarts, al voltant de les cinc de la tarda, ha aparegut un dofí a la platja de Malgrat de Mar. En concret, l’animal es trobava a trencar d’onades a la zona a tocar de les fàbriques. Pel que sembla, el dofí estava ferit i portaria uns dies varat en aquest tram del litoral malgratenc.
Agents Rurals i membres de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) s’han fet càrrec del mamífer fins ben entrat el vespre. Cap a les 22 h, amb el suport de la Policia Local, han tret el dofí de l’aigua i l’han traslladat fins a les instal·lacions del CRAM amb l’objectiu donar-li l’assistència professional corresponent.
Èxits i fracassos en la gestió dels sistemes dunars 2016 Prismàtic
Èxits i fracassos en la gestió dels sistemes dunars
Prismàtic 2016
Un estudi sobre Ecologia funcional i Canvi Global publicat l'any 2016.
Objectiu
Oferir informació a mode d'exemples de casos reals, que permetin reflexionar sobre tot el que cal tenir en compte per a una restauració dunar amb èxit i que ajudin els gestors dels espais naturals en la presa de decisions i en el desenvolupament de bones pràctiques de restauració dunar.
Mètodes bàsics
Aquesta publicació s’estructura com un manual de bones practiques que recull una sèrie de casos d’estudi portats a terme en diferents indrets de la costa atlàntica i mediterrània i en diversos països (Espanya, Portugal, Itàlia i França), on s’han utilitzat mètodes tous de restauració dunar i de com s’han abordat els èxits i fracassos.
Resultats principals
En un passat no molt llunyà, els sistemes dunars eren menystinguts i, fins i tot, explotats i ocupats sense miraments. Les dunes es creien innecessàries o, fins i tot, molestes, i eren considerades una zona improductiva. No obstant, en les darreres dècades la sensibilització vers aquests espais ha crescut i ara s'intenten prendre mesures per restaurar o recuperar aquests ecosistemes litorals en clara regressió. Ara sí, amb una protecció reconeguda per llei.
Els Estudis recollits en aquest volum aborden estudis de casos de restauració dunar en costes a la costa cantábrica, a Catalunya, València, Huelva, Canàries, Portugal, França i Sardenya. S’aborda també una aproximació teòrica de gestió integrada de zones costaneres i s’inclou un capítol sobre la incidencia de la llei sobre la conservació dels sistemes platja-duna.
Segons els estudis recollits en aquesta publicació, els aparcaments i el trepig de les zones dunars com a conseqüència de la sobrefreqüentació humana, són una de les causes principals de la degradació i desaparició de les dunes. Per altra banda, les infraestructures com ara ports, espigons, polígons, passeigs marítims, urbanitzacions, carreteres, preses, etc. així com les tasques de manteniment que s’hi duen a terme, són sovint les responsables directes dels canvis en la dinàmica dels sistemes dunars i dels danys ocasionats en el sistema platja-duna. Però hi ha una amenaça que, malauradament, poc a poc va guanyant importància: l’augment del nivell del mar degut al Canvi Climàtic i els forts temporals associats.
En tots els estudis de la publicació queda palesa la importància d'un gran coneixement de la zona i caracterització de la dinàmica del sistema dunar. L’èxit o fracàs d’un programa de restauració dunar depèn del coneixement d’aspectes com l’orientació, la direcció del vent, l’alineació del sistema dunar, el balanç d’entrades i sortides o l’evolució sedimentària del sistema a restaurar. Així que l'èxit de les actuacions que s'hi duguin a terme dependrà de com abordin tots aquests aspectes.
Les possibles mesures de gestió dels camps dunars es basen en la col·locació de captadors que retinguin sorra i en la minimització dels factors que afavoreixen l’erosió del sistema dunar. En definitiva, es busca equilibrar la dinàmica litoral i el balanç d’entrades i sortides de sorra. Això inclou aspectes com:
1) delimitació d’espais mitjançant estaques i cordades;
2) col·locació de captadors de sorra;
3) eradicació d’espècies invasores i plantació d’espècies vegetals característiques;
4) reconstrucció de noves dunes;
5) instal·lació de passarel·les d’accés a la platja i, paral·lelament, com a camins per a vianants;
6) seguiment de les accions;
7) col·locació de plafons divulgatius per conscienciar la ciutadania de la seva importància i, d’aquesta manera, garantir-ne un millor gaudi, preservació, implicació i col·laboració.
Per a la gestió de la zona de platja:
1) addició de sorra sobre platges existents per incrementar la seva superfície;
2) realimentació de platges en retrocés amb sorres procedents del fons marí de la mateixa platja o d'una zona propera;
3) transferir sorra d'una zona amb excedents de la platja a la zona on en falta;
4) creació de noves platges;
5) seguiment de les accions.
Cal remarcar que tot i l'aparent simplicitat conceptual, la restauració dunar és un procés complex del què en depenen múltiples factors propis de cada zona, que determinaran el seu èxit o el fracàs.
Conclusions
La importància natural i socioeconomica del sistema dunar és reconeguda, però encara hi ha un llarg recorregut per protegir aquests espais per davant d'altres interessos.
Són moltes les causes que poden modificar la dinàmica de la sedimentació de sorres, però totes elles tenen en comú a l'ésser humà. Abans d'establir les accions que es duran a terme en un sistema dunar en retrocés caldrà conèixer bé el seu funcionament i analitzar profundament les causes de la seva situació.
Apostar pel desenvolupament sostenible, la coherència i la gestió integrada, pot resultar una bona opció. Aquesta publicació vol ser un recull d'exemples que serveixin de referència per a la gestió futura, per aprendre dels encerts i els errors comesos i per determinar-ne l’aplicabilitat a noves intervencions.
Títol original
Restauració i Gestió de Sistemes Dunars. Estudi de casos
Consulta la publicació original
FITXA ELABORADA PER:
Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis
prismatic@lifeemyster.com
AUTORS DE L'ESTUDI:
X. Quintana, J. Vicens, F. pons, C. Garriga, G. Flor-Blanco, G. Flor, M. Durán, M.S. Pinna, M. Orrù, A. Sanna, G. Fenu, D. Cogoni, A. Nebot, G. Bacchetta, J. Pintó, C. Garcia-Lozano, V. Silva, I. Correia, A. Neto, J. Romana, S. Saraiva, A. Quintana Trenor, A.Vizcaíno Matarredona, F. Collado Rosique, JM. Benavent Olmos, J. Soriano González, D. Sánchez Escalera, P. Fraile Jurado, C. Peña Alonso, C. Arteaga Cardineau, C. Peña Alonso, A. Hernández Cordero, L. Hernández Calvento, P. Balaguer Huguet, F.X. Roig-Munar
Prismàtic 2016
Un estudi sobre Ecologia funcional i Canvi Global publicat l'any 2016.
Objectiu
Oferir informació a mode d'exemples de casos reals, que permetin reflexionar sobre tot el que cal tenir en compte per a una restauració dunar amb èxit i que ajudin els gestors dels espais naturals en la presa de decisions i en el desenvolupament de bones pràctiques de restauració dunar.
Mètodes bàsics
Aquesta publicació s’estructura com un manual de bones practiques que recull una sèrie de casos d’estudi portats a terme en diferents indrets de la costa atlàntica i mediterrània i en diversos països (Espanya, Portugal, Itàlia i França), on s’han utilitzat mètodes tous de restauració dunar i de com s’han abordat els èxits i fracassos.
Resultats principals
En un passat no molt llunyà, els sistemes dunars eren menystinguts i, fins i tot, explotats i ocupats sense miraments. Les dunes es creien innecessàries o, fins i tot, molestes, i eren considerades una zona improductiva. No obstant, en les darreres dècades la sensibilització vers aquests espais ha crescut i ara s'intenten prendre mesures per restaurar o recuperar aquests ecosistemes litorals en clara regressió. Ara sí, amb una protecció reconeguda per llei.
Els Estudis recollits en aquest volum aborden estudis de casos de restauració dunar en costes a la costa cantábrica, a Catalunya, València, Huelva, Canàries, Portugal, França i Sardenya. S’aborda també una aproximació teòrica de gestió integrada de zones costaneres i s’inclou un capítol sobre la incidencia de la llei sobre la conservació dels sistemes platja-duna.
Segons els estudis recollits en aquesta publicació, els aparcaments i el trepig de les zones dunars com a conseqüència de la sobrefreqüentació humana, són una de les causes principals de la degradació i desaparició de les dunes. Per altra banda, les infraestructures com ara ports, espigons, polígons, passeigs marítims, urbanitzacions, carreteres, preses, etc. així com les tasques de manteniment que s’hi duen a terme, són sovint les responsables directes dels canvis en la dinàmica dels sistemes dunars i dels danys ocasionats en el sistema platja-duna. Però hi ha una amenaça que, malauradament, poc a poc va guanyant importància: l’augment del nivell del mar degut al Canvi Climàtic i els forts temporals associats.
En tots els estudis de la publicació queda palesa la importància d'un gran coneixement de la zona i caracterització de la dinàmica del sistema dunar. L’èxit o fracàs d’un programa de restauració dunar depèn del coneixement d’aspectes com l’orientació, la direcció del vent, l’alineació del sistema dunar, el balanç d’entrades i sortides o l’evolució sedimentària del sistema a restaurar. Així que l'èxit de les actuacions que s'hi duguin a terme dependrà de com abordin tots aquests aspectes.
Les possibles mesures de gestió dels camps dunars es basen en la col·locació de captadors que retinguin sorra i en la minimització dels factors que afavoreixen l’erosió del sistema dunar. En definitiva, es busca equilibrar la dinàmica litoral i el balanç d’entrades i sortides de sorra. Això inclou aspectes com:
1) delimitació d’espais mitjançant estaques i cordades;
2) col·locació de captadors de sorra;
3) eradicació d’espècies invasores i plantació d’espècies vegetals característiques;
4) reconstrucció de noves dunes;
5) instal·lació de passarel·les d’accés a la platja i, paral·lelament, com a camins per a vianants;
6) seguiment de les accions;
7) col·locació de plafons divulgatius per conscienciar la ciutadania de la seva importància i, d’aquesta manera, garantir-ne un millor gaudi, preservació, implicació i col·laboració.
Per a la gestió de la zona de platja:
1) addició de sorra sobre platges existents per incrementar la seva superfície;
2) realimentació de platges en retrocés amb sorres procedents del fons marí de la mateixa platja o d'una zona propera;
3) transferir sorra d'una zona amb excedents de la platja a la zona on en falta;
4) creació de noves platges;
5) seguiment de les accions.
Cal remarcar que tot i l'aparent simplicitat conceptual, la restauració dunar és un procés complex del què en depenen múltiples factors propis de cada zona, que determinaran el seu èxit o el fracàs.
Conclusions
La importància natural i socioeconomica del sistema dunar és reconeguda, però encara hi ha un llarg recorregut per protegir aquests espais per davant d'altres interessos.
Són moltes les causes que poden modificar la dinàmica de la sedimentació de sorres, però totes elles tenen en comú a l'ésser humà. Abans d'establir les accions que es duran a terme en un sistema dunar en retrocés caldrà conèixer bé el seu funcionament i analitzar profundament les causes de la seva situació.
Apostar pel desenvolupament sostenible, la coherència i la gestió integrada, pot resultar una bona opció. Aquesta publicació vol ser un recull d'exemples que serveixin de referència per a la gestió futura, per aprendre dels encerts i els errors comesos i per determinar-ne l’aplicabilitat a noves intervencions.
Títol original
Restauració i Gestió de Sistemes Dunars. Estudi de casos
Consulta la publicació original
FITXA ELABORADA PER:
Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis
prismatic@lifeemyster.com
AUTORS DE L'ESTUDI:
X. Quintana, J. Vicens, F. pons, C. Garriga, G. Flor-Blanco, G. Flor, M. Durán, M.S. Pinna, M. Orrù, A. Sanna, G. Fenu, D. Cogoni, A. Nebot, G. Bacchetta, J. Pintó, C. Garcia-Lozano, V. Silva, I. Correia, A. Neto, J. Romana, S. Saraiva, A. Quintana Trenor, A.Vizcaíno Matarredona, F. Collado Rosique, JM. Benavent Olmos, J. Soriano González, D. Sánchez Escalera, P. Fraile Jurado, C. Peña Alonso, C. Arteaga Cardineau, C. Peña Alonso, A. Hernández Cordero, L. Hernández Calvento, P. Balaguer Huguet, F.X. Roig-Munar
Arriba l'esperat canvi de temps 14/9/2017
Impressionant la línea de núvols sobre mar que anuncia l'entrada de la #tramuntana. Al nord-est de Catalunya comencen a creixer els núvols.
Tot i que no ha cessat el pas d'orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbicum) durant tot el mes per Pineda de Mar, aquest matí s'ha pogut veure un augment significatiu i sobtat migrant entre els edificis del nucli urbà... centenars.
I aquesta tarda ja cauen els primers ruixats...
Cauen els primers ruixats al #Maresme Nord. Radar @AEMET_Cat
Un petit ruixat a Poblenou (Pineda de Mar) i 0.6 mm a Calella com a més destacat a l'espera de l'anunciat canvi de temps radical per als propers dies...
Àguila calçada (Aquila pennata) a la Plantera (Blanes) 13/9/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Enric Badosa d'aquest dimecres 13/9/2017 a La Plantera (Blanes)...
1 Àguila calçada (Aquila pennata)...
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
15 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Puput (Upupa epops)
1 Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
uns 25 Pardals comuns (Passer domesticus)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa
1 Àguila calçada (Aquila pennata)...
15 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Puput (Upupa epops)
1 Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
uns 25 Pardals comuns (Passer domesticus)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa
Odonats a l'Estany de Cal Raba 7/9/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
Observacions i fotografies de l'Enric Badosa del dijous 7/9/2017 a l'Estany de Cal Raba (Tordera)...
2 Emperadors menors (Anax parthenope)...
uns 50 Pixavins nervats (Sympetrum fonscolombii)...
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa
2 Emperadors menors (Anax parthenope)...
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa
Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) 13/9/2017 Toni Fernández Sánchez. Font: ornitho.cat
Observacions de Toni Fernández Sánchez d'aquest dimecres 13/9/2017 al riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...
1 Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
2 Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
2 Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)
2 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Corb (Corvus corax)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Xivitona (Actitis hypoleucos)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
9 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Tudons (Columba palumbus)
3 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Merla (Turdus merula)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
2 Garses (Pica pica)
1 Ballester (Apus melba)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Puput (Upupa epops)
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Picot verd (Picus viridis)
2 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
1 Còlit gris (Oenanthe oenanthe) femella
3 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
2 Papamosques grisos (Muscicapa striata)
7 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
6 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
4 Mallerengues carboneres (Parus major)
1 Pardal xarrec (Passer montanus)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
unes 8 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Toni Fernández Sánchez
1 Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
2 Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
2 Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)
2 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Corb (Corvus corax)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Xivitona (Actitis hypoleucos)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
9 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Tudons (Columba palumbus)
3 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Merla (Turdus merula)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
2 Garses (Pica pica)
1 Ballester (Apus melba)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Puput (Upupa epops)
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Picot verd (Picus viridis)
2 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
1 Còlit gris (Oenanthe oenanthe) femella
3 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
2 Papamosques grisos (Muscicapa striata)
7 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
6 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
4 Mallerengues carboneres (Parus major)
1 Pardal xarrec (Passer montanus)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
unes 8 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Toni Fernández Sánchez
Pas de Ballesters (Apus melba) per Maçanet de la Selva/Fogars de la Selva 7/9/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
Uns 200 Ballesters (Apus melba) observats per l'Enric Badosa el dijous 7/9/2017 sobre la Tordera a Maçanet de la Selva/Fogars de la Selva...
També 15 Sagnadors escarlates (Crocothemis erythraea)...
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa
També 15 Sagnadors escarlates (Crocothemis erythraea)...
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa
Efectes al Delta de la Tordera de les darreres pluges 14/9/2017 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
#SabiesQue Després de les pluges dels darrers dies el nivell de l'aqüífer de la Baixa Tordera ha pujat uns 10cm de mitjana
Ja tenim els primers bolets treien el cap!
El delta de la Tordera està ple de vida, cuidem-lo!!!
Gripau corredor (Epidalea calamita)... L'amfibi més comú i estés de la Baixa Tordera
Al Delta es reprodueix a tota la plana, al riu i a la platja d la Pomareda. Es pot veure pels carrers dels nuclis urbans aquest dies si plou
Els seus capgrossos són la base alimentícia de centenars d'aus migratòries que aquests dies s'aturaran al Delta
Remarco "a tota la plana". Un recordatori a la necessitat de protegir tot el delta i no només la llera!