3es Jornades “Espai Mines de Can Palomeres”
Ajuntament de Malgrat de Mar 9/10/2017
L'Ajuntament de Malgrat de Mar organitza les terceres jornades dedicades a l'Espai de les Mines de Can Palomeres. L'activitat es farà el dissabte dia 21 d'octubre, començarà a les 9 h i s'allargarà fins ben entrada la tarda. El programa inclou xerrades, col·loquis i una passejada per l'entorn de les mines.
més informació
aquí
L’Ajuntament de Blanes preservarà l’antic baluard construït entre 1544 i 1545 perquè sigui visible
Blanesaldia.com 10/10/2017
Ajuntament de Blanes
Pocs dies després que es va localitzar i documentar l’antic baluard defensiu, va visitar-lo sobre el terreny Susanna Manzano, l’arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials. Ho va fer acompanyada de l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez; el primer tinent d’alcalde de Cultura i Arxiu, Quim Torrecillas; i el director de l’Arxiu Municipal, Toni Reyes.
També els van acompanyar el director de la ponència tècnica d’activitats a l’Ajuntament de Blanes, Salvador Tordera; l’arqueòleg que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit per l’Ajuntament de Blanes, Joan Llinàs; així com tècnics municipals i de l’empresa que està fent els treballs de substitució del terra del Passeig de Dintre, on hi ha els vestigis històrics. Les restes estan situades a la zona del Passeig de Dintre que està a tocar del Carrer Ample.
L’objectiu de la visita era determinar quines accions es podien dur a terme i, en aquest sentit, es va arribar al compromís de deixar una part de les restes del baluard a ulls vista, perquè tothom qui vulgui pugui visitar aquest destacat vestigi de la història blanenca. Com que en l’actualitat no hi ha ni projecte ni pressupost per tirar-ho endavant, de moment s’ha optat per una solució provisional.
Senyalització externa del contorn del baluard
A l’espera que es pugui executar el projecte, la opció més immediata ha estat determinar que es tapin les parts del baluard que s’han localitzat i documentat ara per preservar-les. Es farà amb una capa geotèxtil, un tipus de material resistent a la tracció que s’utilitzen per augmentar la resistència del sòl enfront de lliscaments.
Sobre aquesta malla es dipositarà la sorra, igual que en tota la superfície del Passeig de Dintre on s’han localitzat les restes històriques. Enlloc de fer-ho amb sauló sòlid -el nou material que s’està instal·lant al passeig-, es farà amb sauló compactat normal. D’aquesta manera, permetrà poder retirar la terra en el futur sense malmetre les restes arqueològiques amb molta més facilitat.
D’altra banda, també s’ha previst senyalitzar el contorn del baluard externament amb l’ajut de corten, que dibuixarà el perfil en tota la superfície. D’aquesta manera, es podrà resseguir a ull vista la forma que té el baluard tot i que estigui tapat. Per últim, també es vol instal·lar un plafó explicatiu que deixi constància de la importància d’aquesta estructura històrica, aportant la informació bàsica als visitants.
Ajuntament de Blanes
Descoberta planificada d’un vestigi del llegat dels Vescomtes de Cabrera
Des de l’Arxiu Municipal s’ha volgut aprofitar les obres que s’estan fent al Passeig de Dintre des de finals de setembre consistents en substituir el seu sòl, per localitzar i documentar arqueològicament el baluard defensiu. Els treballs compten amb la supervisió de Joan Llinàs, que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit contractat per l’Ajuntament de Blanes.
Aquesta planificació ha permès poder restituir un deute pendent que hi havia en relació a una de les estructures de defensa més formidables de la història del municipi, adossada a la muralla que antigament rodejava Blanes. L’estructura va ser construïda entre 1544 i 1545, a tocar de mar, i va ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX.
Ja als segles XIV i XV Blanes era el port marítim i comercial més destacat de l’important Vescomtat de Cabrera. Davant dels constants atacs que es patien, es va decidir construir una muralla per protegir la vila, però al no minvar les incursions hostils, es va optar per reforçar-la amb un baluard que sobresortia dels murs i on s’emplaçaven uns canons.
Per això, tot plegat ha significat una oportunitat única i irrepetible per poder veure i documentar un dels costats del baluard defensiu que restava inèdit. Quan es van fer les obres de remodelació del Carrer Ample i adjacents entre els anys 2002 i 2003 va quedar al descobert l’altra costat del baluard travessant el subsòl. Restava per tant la incògnita de comprovar què quedava de l’antic baluard defensiu a l’altra banda.
Ara, 14 anys més tard, s’ha pogut veure la continuació i la part més interessant del baluard, la seva punta que acabaria al Passeig de Dintre en direcció a mar. La darrera vegada que es va poder l’estructura defensiva va ser durant la primera meitat del segle XIX, quan va ser destruït perquè s’havia de construir a primera línia de mar. Va ser llavors quan es van planificar el Passeig de Mar i el Passeig de Dintre.
El preavís de sequera a Catalunya posa en alerta les comarques gironines
Diari de Girona 12/10/2017
La dessalinitzadora de Blanes incrementa la seva producció per garantir les demandes i evitar l'extracció de l'aqüífer del riu Tordera
La única dessalinitzadora de les comarques gironines és la que està situada a Blanes. arxiu/ddg
L'
Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha incrementat la producció de la dessalinitzadora de Blanes després d'activar el nivell de preavís de
sequera a Catalunya.
Aquest equipament situat a la província de la Selva està funcionant al 25% per garantir sobretot les demandes de la zona del nord del Maresme i sud de la Selva, i poder fer front a la sobreexplotació de l'aqüífer de la Tordera. A més, la planta està connectada amb la potabilitzadora del Ter per aportar aigua al sistema Ter-Llobregat en cas de necessitat.
Aquesta notícia ha posat també en alerta les comarques gironines, on els embassaments es troben lleugerament per sobre de la meitat de la seva capacitat total. Avui, els embassaments de conques internes estan al voltant del 55% (380 hm3), el Sistema Ter-Llobregat es troba en un 57,1% (345 hm3) i finalment Darnius Boadella se situa en un 38,7% (23,7 hm3).
Fa un any, aquestes mateixes xifres estaven lleugerament per sota del que estan actualment amb conques internes al 53% (371 hm3), sistema Ter-Llobregat al 56% (352 hm3) i Darnius Boadella al 35% (21 hm3). Malgrat aquests resultats, cal tenir en compte que el nivell d'aigua embassada està per sota de la mitjana dels últims 5 i 10 anys.
El Prat de Llobregat, també
La de Blanes no és l'única dessalinitzadora que ha incrementat la seva producció. Així, el segon equipament català d'aquest tipus, situat al Prat de Llobregat, està funcionant al 10% i està al 30% de la seva capacitat.
Amb els volums actuals, des de l'ACA s'ha explicat que es poden garantir les demandes fins a final d'any i principis del pròxim, encara que també confien que amb la tardor i la primavera, les èpoques que sol ploure més, es puguin recarregar els embassaments. El mes de setembre va descarregar pluges intenses però intermitents.
També s'estan aplicant mesures d'optimització dels recursos als embassaments i mesures d'estalvi i eficiència, davant un any que està resultant hidrològicament més sec d'allò habitual.
De moment, no obstant això, s'ha decidit aplicar el Pla de Sequera, que estableix que quan les reserves baixen del 60% s'activa la prealerta i les plantes dessalinitzadores augmenten el seu rendiment. Aquest pla no té efectes directes per als usuaris de la ciutadania, mentre que si les reserves baixessin del 50% es decretaria un nivell superior, el d'alerta.
Quan els embassaments baixen del 25% es decreta l'estat d'excepcionalitat, que ja ocasionaria efectes a les persones, mentre que per sota del 20% es decretaria la situació d'emergència, un extrem que l'Agència Catalana de l'Aigua considera molt improbable.
