En respuesta a
@EnricSagrista
Blanesaldia.com 5/4/2018
El passat mes de març la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 174.848 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 683.586 euros. Les captures més valuoses van ser el seitó, la gamba i el sonso, que van totalitzar 324.644 euros, el 47,5% del total subhastat.
Aquestes van ser les 15 espècies de peix i marisc que van obtenir un major valor el passat mes de març:
Espècie Quilos Euros
Seitó 79.928 195.420
Gamba 1.956 75.275
Sonso 2.474 53.949
Alatxa 39.628 35.611
Lluç palangre 2.000 25.943
Gamba blanca 1.399 24.729
Roger vermell 2.520 22.374
Llengueta 894 18.867
Escamerlans 577 18.497
Sorell 16.480 18.485
Rap vermell 1.395 13.260
Sardina 5.085 13.236
Maire 2.442 10.569
Mollera roquer 1.875 10.368
Canana negre 2.772 8.949
Madrid es decideix a actuar a les platges del Baix Maresme
Ràdio Premià de Mar 4/4/2018
El ministeri de Medi Ambient ha posat en exposició pública 3 projectes per estabilitzar les platges del Baix Maresme en virtut de l’estudi que es va anunciar l’any 2015. Segons informa la Vanguardia, a l’espera que els projectes siguin licitats, el pressupost s’enfila als 7 milions d’euros i quan les obres comencin s’haurien d’allargar uns 8 mesos. A Premià de Mar es preveu allargar l’espigó que separa les platges de l’Ós i La Descàrrega i l’abocament de 350.000 m³ de sorra a les platges de l’Ós i de Bellamar, i en aquest sector també es planteja la construcció d’un espigó d’escullera amb forma de L que faci de suport lateral de la sorra abocada. A la platja de la Descàrrega i de Ponent s’hi abocaran 134.000 m³ i i també s’allargarà l’espigó. La tercera actuació projectada és la construcció d’un nou espigó amb forma a ponent de la platja de Ponent, on tamvé s’abocaran 460.000 m³ de sorra. La recàrrega de les platges Bellamar i de l’Ós es farà amb sorra extreta del sud del port i abocada a través d’una canonada flotant.
No l'oblideu mai... la dessalinitzador de la Blanes està per a garantir l'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, no per a garantir un cabal ecològic a la Tordera... Passada la prealerta, es redueix la seva activitat i a xuclar de l'aqüífer tant com es pugui...
El ple funcionament de la dessalinitzadora de Blanes evita l'alerta per sequera
Diari de Girona 6/4/2018
Durant gairebé un any i mig l'Agència Catalana de l'Aigua ha intensificat la producció d'aigua dessalada i això, juntament amb altres mesures addicionals, ha esvaït el risc d'eventuals restriccions · La planta de la Tordera, que en condicions normals opera a un 25% de la seva capacitat, anirà reduint paulatinament la seva activitat
L´interior de la planta dessalinitzadora de Blanes, que funciona a ple rendiment. ddg
Si des del novembre de 2016 la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, no hagués incrementat progressivament la producció d´aigua potable molt probablement la conca del Ter-Llobregat es trobaria, ara, en fase d´alerta per sequera. La planta, inaugurada l´any 2002 i ampliada després de la profunda sequera dels anys 2007 i 2008, té capacitat per generar 20 hectòmetres cúbics anuals (la ciutat de Girona, segons dades de l´Observatori de l'Ajuntament, en va consumir 5,52 l´any 2016) i en l´actualitat funciona al 100% de la seva capacitat, informa l'Agència Catalana de l´Aigua (ACA); això, juntament amb la intensificació d´extraccions d´aigua subterrània de pous recuperats al tram final del riu Llobregat, ha evitat que es decretés l´alerta per escassetat d´aigua.
En condicions normals
De la seva banda, l´altra dessalinitzadora que funciona a Catalunya, la del Prat de Llobregat, capaç de dessalar 60 hm3 anuals i que va entrar en funcionament l´estiu de 2009, està aturada «des de fa unes setmanes» perquè els temporals marítims van inutilitzar el sistema de captació d´aigua de mar. En condicions normals, la dessalinitzadora de la Tordera, que abasteix una quinzena de municipis del Maresme i de la Selva Marítima, funciona del 20 al 25% de la seva capacitat i la del Llobregat, al 10% (des de novembre de 2016 aquesta planta ha arribat a treballar al 85% de rendiment en algun període determinat, apunta l´ACA).
Reserves al 63%
En conjunt, l´adopció d´aquestes mesures excepcionals ha aportat 100 Hm3 addicionals d´aigua al sistema Ter-Llobregat i, malgrat que amb els episodis de precipitació de les últimes setmanes les reserves se situen per sobre del 63% de la seva capacitat, l´ACA en mantindrà alguns d´activades «a l´espera de confirmar si el canvi de tendència [d´increment de les les reserves] és momentani o bé sostingut en el temps». Bàsicament, apunten des de l´agència de la Generalitat, es continuarà amb «la intensificació» de les extraccions d´aigües subterrànies, «ja que la dessalinització va reduint de manera progressiva la seva producció».
La situació a l´Alt Empordà
Tot i que la situació ha millorat respecte fa uns mesos, la «situació de baix volum de reserves», diu l´ACA, «no es pot donar per finalitzada», sobretot als extrems nord i sud de Catalunya. Així, a l´Alt Empordà l´embassament de Darnius està tot just per sobre del 40% de la seva capacitat, un nivell que garanteix la demanda domèstica d´aigua d´un any però que impedeix fixar les dotacions per al reg («caldrà esperara les possibles pluges de les properes setmanes» per fixar-les, assenyalen des de l´ACA). Al sud, els embassaments de Siurana i de Riudecanyes es troben en un situació molt pitjor: al 15 i al 21% de la seva capacitat; tot i això, la demanda d´abastament està garantida, però la campanya de reg, no.
Abastir l´àrea de Barcelona
Des del gener del 2010, les dessalinitzadores de la Tordera i del Llobregat poden aportar fins a 80 hectòmetres cúbics anuals al sistema Ter-Llobregat, que abasteix l´àrea metropolitana de Barcelona. La primera de les dues plantes, pionera a Catalunya, es va construir amb l´objectiu de resoldre el problema de la sobreexplotació de l´aqüífer de la baixa Tordera, que ocupa uns vuit quilòmetres quadrats. L´excessiva extracció d´aigua havia provocat la salinització de l´aigua del subsòl. Fins al 2008, la dessalinitzadora podia produir 10 Hm3 anuals d´aigua per al consum; a partir de llavors la capacitat es va doblar fins al 20 Hm3.
Es localitza a Gaserans el primer niu embrionari de vespa velutina al Baix Montseny d'aquest any
Nació Digital 3/4/2018
La consolidació de les temperatures primaverals pot propiciar que a partir de la setmana vinent es visualitzin més reines i, per tant, més nius embrionaris
Niu embrionari d'una vespa velutina trobat a Gasserans | Antoni Armengol / Anura
La vespa velutina, coneguda com la vespa asiàtica, va seguint amb la seva expansió al Baix Montseny i el passat 25 de març ja es va poder observar els primer niu embrionari. El van trobar Josep Sanitjas i Salvador Blanché a la finca de Can Campeny de Gaserans (Selva). Uns dies abans, el 12 de març, es va poder capturar a la zona les primeres reines.
Les temperatures irregulars del mes de març, amb períodes de dies amb molt de fred, ha propiciat dos efectes, un que algunes de les vespes que varen deixar la hivernació en els dies de temperatures més altes, varen patir les conseqüències dels dies de fred intens que els va venir després, i moltes es van morir, i d'altres que han endarrerit el cicle, i per tant possiblement ara, a partir de la primera setmana d'abril i sobretot la setmana vinent, es podran visualitzar més reines i possiblement més nius embrionaris o de cortina, com el de la fotografia, segons que explica Antoni Armengol, de
l'empresa Anura, dedicada al control de plagues.
En les fotografies es veua com la vespa Velutina Nigrithorax va consolidant i ampliant el niu, sota d'una teulada, ben protegit del vent i de la pluja, i a mesura que va construïnt cel·les, "hi va posant ous per a ben aviat, poder tenir obreres que l'ajudin en l'ampliació del niu, i l'alimentació de les larves". La posició de la vespa velutina a la primera fotografia podria ser la que adopta la reina per donar una mica de calor als ous, segurament fins aconseguir tenir el niu tancat totalment, i no estigui tan exposat a l'aire, manifesta Antoni Armengol.
Aquest és el primer niu embrionari de vespa asiàtica trobat aquest any al Baix Montseny Foto: Antoni Armengol /Anura
Un ou de vespa velutina col·locat dintre del niu embrionari Foto: Antoni Armengol /Anura
Més info: 
