Observacions de Pere Pons d'ahir 1/6/2018 a Les Planes (Blanes)...
Cigales (Tettigettalna argentata) escoltades
2 Cotolius (Lullula arborea)
ocell duent becada
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Pons
dissabte, 2 de juny del 2018
divendres, 1 de juny del 2018
Xot (Otus scops) al Pla de la Júlia (Tordera) 1/6/2018 Jose Moreno
1 Xot (Otus scops) observat per en Jose Moreno avui al Pla de la Júlia (Tordera).
També continua allà el Gaig blau (Coracias garrulus) del dimarts 29/5/2018.
També continua allà el Gaig blau (Coracias garrulus) del dimarts 29/5/2018.
Observacions submarines a Blanes 23/5/2018 Enric Badosa. Font: Observadors del mar
Observacions i fotografies submarines de l'Enric Badosa del 23/5/2018 a Blanes...
3-25 Gambetes netejadores (Lysmata seticaudata). Blanes 23/5/2017
Comentari: Estan amb una morena
3-25 Llagostes lluïsa (Scyllarus arctus). Blanes 23/5/2018
1 Ermità sedentari (Calcinus tubularis) femella. Blanes 23/5/2018
Observador i fotografies: Enric Badosa
Palafolls 1/6/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
Observacions i fotografia de l'Enric Badosa d'avui a Palafolls...
6 Mussols comuns (Athene noctua)...
femella i 4 polls a un niu, i altre a un altre niu
1 Puput (Upupa epops)
duent becada
1 Oriol (Oriolus oriolus)
2 Tórtores (Streptopelia turtur)
8 Mallerengues carboneres (Parus major)
polls
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa
6 Mussols comuns (Athene noctua)...
femella i 4 polls a un niu, i altre a un altre niu
duent becada
1 Oriol (Oriolus oriolus)
2 Tórtores (Streptopelia turtur)
8 Mallerengues carboneres (Parus major)
polls
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa
Brunes dels prats (Maniola jurtina) a Sant Esteve de Palautordera 31/5/2018 Constantí Stefanescu. Font: ornitho.cat
2 Brunes dels prats (Maniola jurtina) observades per Constantí Stefanescu ahir 31/5/2018 a Sant Esteve de Palautordera.
Comentari: Dos mascles. Primers exemplars a la zona, enguany.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Constantí Stefanescu
Comentari: Dos mascles. Primers exemplars a la zona, enguany.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Constantí Stefanescu
Vimetaire occidental (Chalcolestes viridis) a la Gravera de Palafolls 29/5/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
Vimetaire occidental (Chalcolestes viridis). Foto: Enric Badosa
Vimetaire occidental (Chalcolestes viridis) fotografiat per l'Enric Badosa el dimarts 29/5/2018 a la gravera de Palafolls.
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa
Ferrers camanegres (Pyrrhosoma nymphula) a Blanes 25/5/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
6 Ferrers camanegres (Pyrrhosoma nymphula) observats per l'Enric Badosa el passat divendres 25/5/2018 a Blanes.
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa
Maig meteorològicament irregular al país però "normal" en tots els sentits a la Baixa Tordera 1/6/2018 Meteo.cat
El maig s'ha caracteritzat per una distribució irregular de la precipitació
Servei Meteorològic de Catalunya 1/6/2018
El mes de maig s’ha de qualificar de càlid a gran part del litoral i prelitoral, pla de Lleida, tram alt de la Noguera Pallaresa i centre del Berguedà, mentre que ha estat fred a àmplies zones del Pirineu i Prepirineu, el Priorat i parts elevades de l’Anoia i l’Alt Penedès
El mes ha estat sec al litoral i prelitoral Central i Sud, extrem nord de l’Empordà i punts de la depressió Central, i molt sec a zones del litoral Sud, però normal o plujós a la resta del país, i molt plujós a punts del prelitoral, Prepirineu i parts elevades del Pirineu occidental
La distribució de la precipitació del mes de maig ha estat molt irregular, resultat d’una meteorologia marcada per un flux de l’oest o sud-oest com a conseqüència d’una ondulació del corrent en jet als nivells mitjans de la troposfera (a uns 5.500 m d’altura), desplaçada cap a latituds mitjanes. Aquesta situació ha persistit al llarg dels darrers mesos. La configuració ha provocat una temperatura pròxima als valors normals per a l’època de l’any al quedar inhibides les masses d’aire fred procedents d’altes latituds i el pas de tot un seguit de pertorbacions atlàntiques que van donar precipitació al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, depressió Central i Prelitoral, amb una configuració molt pròpia de la primavera.
Continua llegint...
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/306306/ca/el-maig-sha-caracteritzat-per-una-distribucio-irregular-de-la-precipitacio.do
Servei Meteorològic de Catalunya 1/6/2018
El mes de maig s’ha de qualificar de càlid a gran part del litoral i prelitoral, pla de Lleida, tram alt de la Noguera Pallaresa i centre del Berguedà, mentre que ha estat fred a àmplies zones del Pirineu i Prepirineu, el Priorat i parts elevades de l’Anoia i l’Alt Penedès
El mes ha estat sec al litoral i prelitoral Central i Sud, extrem nord de l’Empordà i punts de la depressió Central, i molt sec a zones del litoral Sud, però normal o plujós a la resta del país, i molt plujós a punts del prelitoral, Prepirineu i parts elevades del Pirineu occidental
La distribució de la precipitació del mes de maig ha estat molt irregular, resultat d’una meteorologia marcada per un flux de l’oest o sud-oest com a conseqüència d’una ondulació del corrent en jet als nivells mitjans de la troposfera (a uns 5.500 m d’altura), desplaçada cap a latituds mitjanes. Aquesta situació ha persistit al llarg dels darrers mesos. La configuració ha provocat una temperatura pròxima als valors normals per a l’època de l’any al quedar inhibides les masses d’aire fred procedents d’altes latituds i el pas de tot un seguit de pertorbacions atlàntiques que van donar precipitació al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, depressió Central i Prelitoral, amb una configuració molt pròpia de la primavera.
Continua llegint...
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/306306/ca/el-maig-sha-caracteritzat-per-una-distribucio-irregular-de-la-precipitacio.do
Algunes notícies per llegir 21/5/2018-1/6/2018...
Arenys de Mar instal·la el primer abalisament ecològic de Catalunya
Ajuntament d'Arenys de Mar 31/5/2018
La nostra vila acaba d'instal·lar, per primera vegada a Catalunya, un sistema d'abalisament ecològic per protegir les zones de bany de les platges d'Arenys de Mar. El sistema pretén ser el màxim de respectuós possible amb el fons i la vida marina associada del litoral arenyenc.
La principal novetat és la instal·lació de biòtops o estructures submarines amb cavitats i lleixes de formes i mides diverses, que tenen una doble funció. D'una banda, la fixació de les boies principals (les boies grans que marquen la línia de 200 metres de la costa i les de capçalera de canal nàutic), en detriment dels antics blocs de formigó que s'havien de posar i treure cada temporada de bany, amb un impacte important sobre el fons marí. I, de l'altra, el foment de la vida submarina que pot colonitzar aquests biòtops o punts d'interès biològic.
Una vegada instal·lades, aquestes estructures es deixen al fons marí i cada any només s'hi han de fixar les boies de superfície, de manera que es redueix considerablement tota l'operativa i els costos associats. En total, s'han col·locat 28 biòtops de punta a punta del litoral d'Arenys de Mar, amb separacions que oscil·len entre els 125 i els 150 metres.
Amb tot, el principal avantatge de l'ús de biòtops és la contribució a la biodiversitat marina gràcies a la creació d'hàbitats que puguin ser colonitzats, amb el temps, per les espècies dels ecosistemes marins d'aquest tram del litoral mediterrani.
Cal destacar també la instal·lació de tres canals nàutics, un per platja, per a l'entrada i sortida controlada d'embarcacions i artefactes flotants. Aquests canals estan delimitats per boies que van fixades al fons marí amb un ancoratge ecològic, tipus hèlix, que evita també l'ús dels antics blocs de formigó de posar i treure i l'impacte corresponent sobre el fons marí.
A més, també s'incorpora com a novetat l'abalisament de l'espigó de llevant del port d'Arenys, a tocar de la platja del Cavaió, i de l'antic espigó de la platja de la Musclera, a tocar amb el terme municipal de Caldes. En aquest cas s'ha fet amb dos propòsits: evitar el bany en aquests indrets perillosos i sobretot la utilització d'aquestes estructures per llançar-se a l'aigua, i protegir l'estada de corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) i d'altres aus protegides, que s'ha demostrat que fan ús temporal d'aquestes estructures artificials.
L'Ajuntament ha posat molt d'èmfasi en el retorn d'informació del funcionament de l'abalisament ecològic a la població. Per això, anualment, es farà un doble seguiment científic dels 28 biòtops instal·lats, un a l'hivern i un a l'estiu, per analitzar la colonització de vida marina d'aquests punts. A partir de les dades obtingudes, es realitzaran activitats de sensibilització ambiental adreçades a les escoles i a la població d'Arenys de Mar.
Tot i que algun municipi costaner està fent proves pilot del sistema, gràcies a aquest canvi radical en l'enfoc del servei d'abalisament, Arenys de Mar es converteix en el primer municipis del litoral català a abalisar tota la seva zona de bany amb estructures biològiques i de molt baix impacte en el medi marí.
Tot seguint el curs del riu, el Descobrint Tordera es troba un gran ramat d’ovelles pasturant a l’alçada de l’aeròdrom de Palafolls
Ràdio Tordera 31/5/2018
Descobrint Tordera segueix el curs del riu descobrint totes les activitats que s’hi poden fer, com ara banyar-s’hi o pasturar un ramat de d’ovelles.
El Ministeri de Medi Ambient diu que, ara per ara, no està previst que vingui la draga a Arenys
Ràdio Arenys 31/5/2018
J. FERRER - ST FELIU DE GUÍXOLS / TOSSA
Les confraries de pescadors de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i Tossa de Mar (Selva) van expressar ahir, en un comunicat conjunt, el desacord amb el dragatge de sorra que preveu fer el ministeri en el fons marí del litoral de Tossa, al límit amb Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà). L’Estat espanyol vol reforçar així la platja de Sant Antoni de Calonge a partir del 2019.
En un manifest signat pels dos patrons majors, Carmelo Martínez (Sant Feliu) i Jordi Rabassa (Tossa), els pescadors asseguren que el dragatge de sorra “afecta directament les espècies que hi viuen”. “En anteriors extraccions de sorra, els pescadors han comprovat que el peix desapareix no només de la zona de dragatge sinó del seu entorn i durant molt de temps”, afirmen.
Accions de protesta
Els pescadors tossencs i ganxons demanen el suport d’altres confrares i avancen que podrien organitzar accions de protesta. De moment, han fet saber el seu descontentament als ajuntaments afectats, a la Federació Catalana de Confraries de Pescadors i a la direcció general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat.
Els pescadors de Tossa i Sant Feliu estudien mobilitzar-se pel dragatge de sorra
Diari de Girona 1/6/2018
Les confraries de Tossa de Mar i de Sant Feliu de Guíxols emprendran mobilitzacions si segueix endavant el projecte per dragar 550.000 metres cúbics de sorra del fons marí comprès entre aquests dos municipis, per portar-la a Sant Antoni de Calonge. «Demanem suport a les altres Confraries i estudiarem la possibilitat d'emprendre mobilitzacions en el cas que les nostres peticions no siguin ateses», van anunciar ahir, després de signar un acord.
En el document, les dues confraries gironines mostren la seva «disconformitat» amb el projecte del Ministeri de Pesca, critiquen que «ningú els ha comunicat res» i que la zona d'extracció podria ser entre cala Giverola (Tossa) i cala Canyet (Santa Cristina d'Aro), un espai en el qual treballen. «En anteriors extraccions de sorra, els pescadors han comprovat que el peix desapareix no només de la zona de dragatge, sinó també del seu entorn i durant molt de temps», ressalten en el document.
A més, afegeixen que el dragatge de sorra que vol fer el Ministeri de pesca produiria marques i relleus residuals en el fons, com si hagués estat llaurat; que es produeix un enfangament en aquest fons; i afirmen que «ni ha consultat al sector pesquer ni ha valorat el dany que pot fer».
Palafolls substitueix la protecció de plàstic convencional als cultius per un nou sistema
Ràdio Palafolls 1/6/2018
Els cultius han utilitzat durant molt anys l’encoixinat, un sistema de protecció per a la producció dels diversos conreus que evita el creixement de males herbes, permet estalviar aigua, redueix l’erosió del sòl i també permet millorar la producció.
Fins ara, l’encoixinat s’ha estat aplicant amb la utilització del polietilè, el que es coneix com a plàstic convencional. Amb el temps, però, s’ha observat com aquest mètode no és del tot eficient, ja que acaba generant greus problemes de residus i també de contaminació.
Ara, després d’un treball dut a terme per la Universitat de Lleida, s’ha presentat un nou sistema d’encoixinat que utilitza paper o plàstic biodegradable.
El nostre municipi és un dels indrets on s’està aplicant aquest nou sistema, concretament en el cultiu de la ceba, ja que la comarca del Maresme és una de les comarques on l’ús de l’antic plàstic està més estès i, per tant, s’ha accentuat més aquesta problemàtica.
Montse Martí, membre de Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar, explica quins són els avantatges d’aquest nou sistema.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Aquest dimecres, l’equip de Lluís Martín-Closas va encapçalar una jornada de presentació d’aquest nou sistema d’encoixinat, on també hi van participar Martí i membres de la Cooperativa Conca de la Tordera, com el seu gerent, Josep Ferrer, i el seu president, Antoni Pla.
Pla ha explicat que l’aplicació del nou material biodegradable ha donat un resultat molt positiu en el cultiu de ceba del nostre municipi, on s’ha aplicat tant paper com també plàstic biodegradable.
En aquest sentit, el president de la Cooperativa destaca que el canvi de material no afecta a la producció, que es manté en les mateixes condicions.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Actualment s’estan duent a terme assajos de demostració del sistema d’encoixinats biodegradables en diferents zones de Catalunya, entre elles el nostre municipi.
L’Ajuntament traslladarà una queixa a Ports per les palmeres plantades al nou camí que han fet al Cavaió
Ràdio Arenys 1/6/2018
Des del govern municipal afirmen que des de l’organisme de la Generalitat no se’ls va dir en cap moment que es posaria aquest tipus d’arbres a la zona.
L’anunci de Ports va ser que es faria un camí transitable per a vianants i bicicletes que envoltaria l’edifici del Portinyol. Així mateix, una rampa lleugera de cinc metres connectaria amb un camí de sorra compactada que passarà darrere la platja i tindrà continuïtat amb el passeig arbrat ja consolidat. La realitat ha estat que s’ha fet un camí asfaltat i s’hi ha posat unes palmeres. La regidora de Medi Ambient, Laia Martín, ha explicat que creuen que l’obertura del camí és positiu, tot i que no s’esperaven que fos com s’ha acabat fent. El que han criticat especialment és que posi palmeres, quan no és un tipus d’arbre autòcton. Per aquest motiu, presentaran una queixa tot i que saben que no hi ha gaire cosa a fer.
Amb el nou camí es treia una petita part de duna protegida al Cavaió, però amb la plantada de palmeres s’ha agafat una part més gran de l’espai que s’havia delimitat des de l’Ajuntament.
Ajuntament d'Arenys de Mar 31/5/2018
La nostra vila acaba d'instal·lar, per primera vegada a Catalunya, un sistema d'abalisament ecològic per protegir les zones de bany de les platges d'Arenys de Mar. El sistema pretén ser el màxim de respectuós possible amb el fons i la vida marina associada del litoral arenyenc.
La principal novetat és la instal·lació de biòtops o estructures submarines amb cavitats i lleixes de formes i mides diverses, que tenen una doble funció. D'una banda, la fixació de les boies principals (les boies grans que marquen la línia de 200 metres de la costa i les de capçalera de canal nàutic), en detriment dels antics blocs de formigó que s'havien de posar i treure cada temporada de bany, amb un impacte important sobre el fons marí. I, de l'altra, el foment de la vida submarina que pot colonitzar aquests biòtops o punts d'interès biològic.
Una vegada instal·lades, aquestes estructures es deixen al fons marí i cada any només s'hi han de fixar les boies de superfície, de manera que es redueix considerablement tota l'operativa i els costos associats. En total, s'han col·locat 28 biòtops de punta a punta del litoral d'Arenys de Mar, amb separacions que oscil·len entre els 125 i els 150 metres.
Amb tot, el principal avantatge de l'ús de biòtops és la contribució a la biodiversitat marina gràcies a la creació d'hàbitats que puguin ser colonitzats, amb el temps, per les espècies dels ecosistemes marins d'aquest tram del litoral mediterrani.
Cal destacar també la instal·lació de tres canals nàutics, un per platja, per a l'entrada i sortida controlada d'embarcacions i artefactes flotants. Aquests canals estan delimitats per boies que van fixades al fons marí amb un ancoratge ecològic, tipus hèlix, que evita també l'ús dels antics blocs de formigó de posar i treure i l'impacte corresponent sobre el fons marí.
A més, també s'incorpora com a novetat l'abalisament de l'espigó de llevant del port d'Arenys, a tocar de la platja del Cavaió, i de l'antic espigó de la platja de la Musclera, a tocar amb el terme municipal de Caldes. En aquest cas s'ha fet amb dos propòsits: evitar el bany en aquests indrets perillosos i sobretot la utilització d'aquestes estructures per llançar-se a l'aigua, i protegir l'estada de corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) i d'altres aus protegides, que s'ha demostrat que fan ús temporal d'aquestes estructures artificials.
L'Ajuntament ha posat molt d'èmfasi en el retorn d'informació del funcionament de l'abalisament ecològic a la població. Per això, anualment, es farà un doble seguiment científic dels 28 biòtops instal·lats, un a l'hivern i un a l'estiu, per analitzar la colonització de vida marina d'aquests punts. A partir de les dades obtingudes, es realitzaran activitats de sensibilització ambiental adreçades a les escoles i a la població d'Arenys de Mar.
Tot i que algun municipi costaner està fent proves pilot del sistema, gràcies a aquest canvi radical en l'enfoc del servei d'abalisament, Arenys de Mar es converteix en el primer municipis del litoral català a abalisar tota la seva zona de bany amb estructures biològiques i de molt baix impacte en el medi marí.
Lo normal a un espai XN2000 zona de nidificació, hàbitats i espècies "protegitdes" i bla, bla, bla...
Tot seguint el curs del riu, el Descobrint Tordera es troba un gran ramat d’ovelles pasturant a l’alçada de l’aeròdrom de Palafolls
Ràdio Tordera 31/5/2018
Descobrint Tordera segueix el curs del riu descobrint totes les activitats que s’hi poden fer, com ara banyar-s’hi o pasturar un ramat de d’ovelles.
D'entrada és una bona notícia. Falta veure si serà cert.
El Ministeri de Medi Ambient diu que, ara per ara, no està previst que vingui la draga a Arenys
Ràdio Arenys 31/5/2018
La draga ha vingut diverses vegades al Maresme, especialment a Arenys (foto: Fede Cedó)
Fonts consultades per Ràdio Arenys, han informat que es descarta que arribi el vaixell aquests pròxims dies. Recordem que la Taula de Gestió del Litoral, formada per Ajuntament, Confraria de Pescadors i la plataforma ‘Preservem el Litoral’, van comunicar a la Demarcació de Costes a Catalunya el rebuig a la proposta de dragatge de sorres que, segons es va dir, estava prevista pròximament.
La Taula de Gestió del Litoral considera que les actuacions projectades per Costes estan mancades d'una visió integrada sobre la conservació i la gestió del litoral. En aquest sentit, consideren que el dragatge de sorra és insuficient i malbaratador de recursos públics, amb greus afectacions sobre la biodiversitat marina, el paisatge i l'activitat pesquera tradicional. Ha afegit que s’hauria de fer una gestió més òptima de les dinàmiques del nostre litoral per avaluar l’impacte ambiental. El president de la Confraria de Pescadors de la nostra vila, Antoni Marzoa, ha explicat una de les solucions que proposen des del seu sector és la construcció de dics perpendiculars a la costa i deixar que la pròpia mecànica del litoral vagi dipositant sorra perquè, segons diu, sempre hi haurà moviment.
Marzoa ha destacat que des del sector pesquer defensen que no hi ha un problema de sobreexplotació de pesca sino afectacions de l’home a l’entorn litoral marí i una d’elles, segons Marzoa, és la regeneració de les platges a través del dragatge.
Els membres de la Taula de Gestió del Litoral aposten per un nou model de gestió integral del litoral que tingui en compte l'impacte que les actuacions tenen sobre el medi natural i sobre l'activitat econòmica dels municipis.
El Punt Avui 1/6/2018
Una imatge del litoral de Tossa de Mar, dilluns QUIM PUIG.
Les confraries de pescadors de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i Tossa de Mar (Selva) van expressar ahir, en un comunicat conjunt, el desacord amb el dragatge de sorra que preveu fer el ministeri en el fons marí del litoral de Tossa, al límit amb Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà). L’Estat espanyol vol reforçar així la platja de Sant Antoni de Calonge a partir del 2019.
En un manifest signat pels dos patrons majors, Carmelo Martínez (Sant Feliu) i Jordi Rabassa (Tossa), els pescadors asseguren que el dragatge de sorra “afecta directament les espècies que hi viuen”. “En anteriors extraccions de sorra, els pescadors han comprovat que el peix desapareix no només de la zona de dragatge sinó del seu entorn i durant molt de temps”, afirmen.
Accions de protesta
Els pescadors tossencs i ganxons demanen el suport d’altres confrares i avancen que podrien organitzar accions de protesta. De moment, han fet saber el seu descontentament als ajuntaments afectats, a la Federació Catalana de Confraries de Pescadors i a la direcció general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat.
Els pescadors de Tossa i Sant Feliu estudien mobilitzar-se pel dragatge de sorra
Diari de Girona 1/6/2018
Les confraries de Tossa de Mar i de Sant Feliu de Guíxols emprendran mobilitzacions si segueix endavant el projecte per dragar 550.000 metres cúbics de sorra del fons marí comprès entre aquests dos municipis, per portar-la a Sant Antoni de Calonge. «Demanem suport a les altres Confraries i estudiarem la possibilitat d'emprendre mobilitzacions en el cas que les nostres peticions no siguin ateses», van anunciar ahir, després de signar un acord.
En el document, les dues confraries gironines mostren la seva «disconformitat» amb el projecte del Ministeri de Pesca, critiquen que «ningú els ha comunicat res» i que la zona d'extracció podria ser entre cala Giverola (Tossa) i cala Canyet (Santa Cristina d'Aro), un espai en el qual treballen. «En anteriors extraccions de sorra, els pescadors han comprovat que el peix desapareix no només de la zona de dragatge, sinó també del seu entorn i durant molt de temps», ressalten en el document.
A més, afegeixen que el dragatge de sorra que vol fer el Ministeri de pesca produiria marques i relleus residuals en el fons, com si hagués estat llaurat; que es produeix un enfangament en aquest fons; i afirmen que «ni ha consultat al sector pesquer ni ha valorat el dany que pot fer».
Palafolls substitueix la protecció de plàstic convencional als cultius per un nou sistema
Ràdio Palafolls 1/6/2018
El nou sistema d’encoixinat biodegradable, que pot ser de paper (a la imatge) o de plàstic. – Foto: Ràdio PLF
Els cultius han utilitzat durant molt anys l’encoixinat, un sistema de protecció per a la producció dels diversos conreus que evita el creixement de males herbes, permet estalviar aigua, redueix l’erosió del sòl i també permet millorar la producció.
Fins ara, l’encoixinat s’ha estat aplicant amb la utilització del polietilè, el que es coneix com a plàstic convencional. Amb el temps, però, s’ha observat com aquest mètode no és del tot eficient, ja que acaba generant greus problemes de residus i també de contaminació.
Ara, després d’un treball dut a terme per la Universitat de Lleida, s’ha presentat un nou sistema d’encoixinat que utilitza paper o plàstic biodegradable.
El nostre municipi és un dels indrets on s’està aplicant aquest nou sistema, concretament en el cultiu de la ceba, ja que la comarca del Maresme és una de les comarques on l’ús de l’antic plàstic està més estès i, per tant, s’ha accentuat més aquesta problemàtica.
Montse Martí, membre de Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar, explica quins són els avantatges d’aquest nou sistema.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Aquest dimecres, l’equip de Lluís Martín-Closas va encapçalar una jornada de presentació d’aquest nou sistema d’encoixinat, on també hi van participar Martí i membres de la Cooperativa Conca de la Tordera, com el seu gerent, Josep Ferrer, i el seu president, Antoni Pla.
Pla ha explicat que l’aplicació del nou material biodegradable ha donat un resultat molt positiu en el cultiu de ceba del nostre municipi, on s’ha aplicat tant paper com també plàstic biodegradable.
En aquest sentit, el president de la Cooperativa destaca que el canvi de material no afecta a la producció, que es manté en les mateixes condicions.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Actualment s’estan duent a terme assajos de demostració del sistema d’encoixinats biodegradables en diferents zones de Catalunya, entre elles el nostre municipi.
L’Ajuntament traslladarà una queixa a Ports per les palmeres plantades al nou camí que han fet al Cavaió
Ràdio Arenys 1/6/2018
Les palmeres es van començar a posar ahir
L’anunci de Ports va ser que es faria un camí transitable per a vianants i bicicletes que envoltaria l’edifici del Portinyol. Així mateix, una rampa lleugera de cinc metres connectaria amb un camí de sorra compactada que passarà darrere la platja i tindrà continuïtat amb el passeig arbrat ja consolidat. La realitat ha estat que s’ha fet un camí asfaltat i s’hi ha posat unes palmeres. La regidora de Medi Ambient, Laia Martín, ha explicat que creuen que l’obertura del camí és positiu, tot i que no s’esperaven que fos com s’ha acabat fent. El que han criticat especialment és que posi palmeres, quan no és un tipus d’arbre autòcton. Per aquest motiu, presentaran una queixa tot i que saben que no hi ha gaire cosa a fer.
Amb el nou camí es treia una petita part de duna protegida al Cavaió, però amb la plantada de palmeres s’ha agafat una part més gran de l’espai que s’havia delimitat des de l’Ajuntament.
dijous, 31 de maig del 2018
Algunes notícies per llegir 29 i 30/5/2018...
Plantar arbres on no toca, carril bici, passeig fluvial, més cartells, donar continuïtat a la resta de trams de la ruta de la Tourdera consolidant motes fent nous camins on no hi eren i fent més accessible la llera del riu,... es pot anomenar de moltes maneres però... "recuperar un espai natural"????
Això només és un canvi de mans i ho poden amagar amb paraules xuliguais com "sensibilització", "centres educatius" o "entitats ecologistes", però no és més que un enjardinament i urbanització d'un espai natural, vaja.
Aquí lo d'"espai natural" només es fa servir com a excusa per urbanitzar tota una riba (no només l'ocupat pel camp de tir) i desviar finançament cap a equipaments lúdics i turístics que hauria d'anar destinat a veritables projectes de "recuperació" o "gestió" dels valors naturals objecte de protecció d'aquest "espai natural", que no són ni les bicis, ni els passejadors de gossos ni una plantació lineal d'arbres ocupant i ofegant els veritables hàbitats característics.
Que la "Societat Promocions Turístiques Blanes S.A." s’encarregui de la custòdia i gestió de l’espai "natural" ho diu tot, vaja...
L’Ajuntament de Malgrat vol recuperar l’antic camp de tir com a espai natural
Ràdio Palafolls 30/5/2018
La Junta de Govern del consistori malgratenc va aprovar ahir dimarts la cessió de l’antic camp de tir del municipi a una empresa per tal que se’n faci càrrec.
Amb aquesta cessió, l’Ajuntament vol reconvertir la zona del camp de tir, situat a tocar de la Tordera, en un espai natural, eliminant les estructures de l’antic camp, que consideren incompatibles amb el medi ambient, i amb la finalitat de naturalitzar la zona.
Per fer-ho, el consistori ha signat amb la Societat Promocions Turístiques Blanes S.A. un contracte de cessió gratuïta perquè s’encarregui de la custòdia i gestió de l’espai, a partir de diversos objectius.
Per una banda, es vol encarregar l’estudi i els treballs necessaris per dur a terme la fase executiva del projecte i obtenir subvencions i ajudes per la millora de l’espai.
A la vegada, el projecte es planteja recuperar l’espai i facilitar el pas del camí paral·lel al camí de la Tordera, per fer-lo transitable a ciclistes i vianants; plantar bosc de ribera per naturalitzar l’espai; senyalitzar la zona i fer campanyes de sensibilització amb centres educatius i entitats ecologistes i, entre d’altres, donar continuïtat a la resta de trams de la ruta de la Tourdera.
Ara fa diversos anys, el camp de tir havia estat al centre d’algunes polèmiques. Per una banda, després de detectar-se un possible ús indegut de materials prohibits per part de l’entitat responsable de l’espai, com munició amb plom o la utilització de plats prohibits. Per l’altra, la infraestructura també havia aixecat polseguera després que es descobrís l’enterrament de centenars de cartutxos que suposadament procedien del mateix camp.
Cedeixen l'antic camp de tir per a la custòdia i la gestió que permetin recuperar aquest espai natural
Ajuntament de Malgrat de Mar 29/5/2018
...................
Entre les perles de Gisela Saladich...
confia que les maniobres al fons marí del litoral tossenc respectin “els peixos, les plantes i els mol·luscs”
“Som solidaris, la sorra és fonamental als pobles costaners.”
"No ens fa cap il·lusió, però no hi podem fer res. Hem de procurar que es respecti al màxim el fons"
El ministeri traurà sorra del fons marí de Tossa de Mar
El Punt Avui 29/5/2018
La Subdelegació de l’Estat espanyol informa l’Ajuntament tossenc que intervindrà al municipi, al límit amb Santa Cristina d’Aro
Saladich admet que no els satisfà i confia que hi hagi poc greuge
Han començat les obres per fer el nou parc infantil i esportiu del tram de passeig Marítim a Poblenou. Són unes obres encarregades per l'Ajuntament de Pineda, a través de licitació pública, i que ja estan en marxa, amb els primers moviments de terres per deixar a punt el terreny. Es tracta de la zona del passeig a Poblenou a les antigues pistes de tennis de primera línia de mar . Hi haurà una gran zona verda, parc infantil i gimnàs a l'aire lliure. L'alcalde de Pineda, Xavier Amor, (PSC) ha explicat que el nou parc infantil estarà lliure de barreres arquitectòniques.
Això només és un canvi de mans i ho poden amagar amb paraules xuliguais com "sensibilització", "centres educatius" o "entitats ecologistes", però no és més que un enjardinament i urbanització d'un espai natural, vaja.
Aquí lo d'"espai natural" només es fa servir com a excusa per urbanitzar tota una riba (no només l'ocupat pel camp de tir) i desviar finançament cap a equipaments lúdics i turístics que hauria d'anar destinat a veritables projectes de "recuperació" o "gestió" dels valors naturals objecte de protecció d'aquest "espai natural", que no són ni les bicis, ni els passejadors de gossos ni una plantació lineal d'arbres ocupant i ofegant els veritables hàbitats característics.
Que la "Societat Promocions Turístiques Blanes S.A." s’encarregui de la custòdia i gestió de l’espai "natural" ho diu tot, vaja...
L’Ajuntament de Malgrat vol recuperar l’antic camp de tir com a espai natural
Ràdio Palafolls 30/5/2018
Foto: Ll.C. / El Punt Avui
La Junta de Govern del consistori malgratenc va aprovar ahir dimarts la cessió de l’antic camp de tir del municipi a una empresa per tal que se’n faci càrrec.
Amb aquesta cessió, l’Ajuntament vol reconvertir la zona del camp de tir, situat a tocar de la Tordera, en un espai natural, eliminant les estructures de l’antic camp, que consideren incompatibles amb el medi ambient, i amb la finalitat de naturalitzar la zona.
Per fer-ho, el consistori ha signat amb la Societat Promocions Turístiques Blanes S.A. un contracte de cessió gratuïta perquè s’encarregui de la custòdia i gestió de l’espai, a partir de diversos objectius.
Per una banda, es vol encarregar l’estudi i els treballs necessaris per dur a terme la fase executiva del projecte i obtenir subvencions i ajudes per la millora de l’espai.
A la vegada, el projecte es planteja recuperar l’espai i facilitar el pas del camí paral·lel al camí de la Tordera, per fer-lo transitable a ciclistes i vianants; plantar bosc de ribera per naturalitzar l’espai; senyalitzar la zona i fer campanyes de sensibilització amb centres educatius i entitats ecologistes i, entre d’altres, donar continuïtat a la resta de trams de la ruta de la Tourdera.
Ara fa diversos anys, el camp de tir havia estat al centre d’algunes polèmiques. Per una banda, després de detectar-se un possible ús indegut de materials prohibits per part de l’entitat responsable de l’espai, com munició amb plom o la utilització de plats prohibits. Per l’altra, la infraestructura també havia aixecat polseguera després que es descobrís l’enterrament de centenars de cartutxos que suposadament procedien del mateix camp.
Cedeixen l'antic camp de tir per a la custòdia i la gestió que permetin recuperar aquest espai natural
Ajuntament de Malgrat de Mar 29/5/2018
L'Ajuntament de Malgrat de Mar ha signat amb la Societat Promocions Turístiques Blanes S.A. un contracte de cessió gratuïta per la custòdia i gestió de l'antic camp de tir, situat al marge esquerra del riu La Tordera, confrontant amb la llera del riu. La Junta de Govern Local, formada per JXM, ERC, PDeCAT i CUP, ha aprovat aquest matí el conveni de custòdia.
L'Ajuntament té voluntat d'eliminar les estructures de l'antic camp de tir, que són incompatibles amb el medi la finalitat de naturalitzar aquest espai. Els objectius específics que es pretenen assolir amb aquest contracte són els següents:
- Encarregar l’estudi i els treballs necessaris per desenvolupar el projecte en fase executiva.
- Poder optar al atorgament de línies d’ajut o subvencions per la millora de l’espai.
- Atorgar la gestió de l’espai a l’Ajuntament de Malgrat de Mar
- Recuperar l’espai i facilitar el pas del camí paral·lel al camí de la Tordera per tal que puguin transitar tant ciclistes com vianants.
- Restitució de l’espai i demolició de les estructures fixes existents.
- Naturalitzar l’espai amb plantades de bosc de ribera.
- Senyalitzar la zona i fer campanyes de sensibilització amb escoles i entitats ecologistes i sense ànim de lucre.
- Donar continuïtat a la resta de trams del projecte Tourdera, que ressegueix el curs fluvial del Riu.
- Fer compatible l’ús de la finca amb el pas de senderistes, cicloturistes i vianants, en condicions de seguretat i amb ple respecte al medi ambient.
- Fer compatible aquest projecte amb l’hàbitat de l’entorn.
La Junta també ha donat compte de l'adhesió de l'Ajuntament de Malgrat de Mar a la Campanya "Setmana Europea de l'energia sostenible 2018", que se celebrarà del 4 del 8 de juny. La Regidoria de Medi Ambient ha organitzat diferents activitats per commemorar la Setmana de l'Energia sostenible: algunes amb les escoles del poble i d'altres obertes a la ciutadania, com els jocs de carrer "Juguem amb energia" el 8 de juny a les Peixateries Velles.
A més, també s'ha aprovat adjudicar l'organització del festival musical d'estiu Murmuris, que es farà el 20 i 21 de juliol, a Son Canciones S.L. El 20 de juliol es farà a la Platja de Malgrat Centre i actuarà Hailey Beavis, Birds are indie i Steve Smyth, i el dia 21 de juliol al Parc del Castell i actuarà Lidia Cole, Nico Rois i Young Forest. El festival té una despesa d'11.374 euros.
També s'ha aprovat la despesa d'arranjaments realitzats al juliol de 2017 dins el "Programa d'arranjaments d'habitatges a les persones grans de la província de Barcelona". La despesa aprovada és de 2.483,23 euros.
Entre les perles de Gisela Saladich...
confia que les maniobres al fons marí del litoral tossenc respectin “els peixos, les plantes i els mol·luscs”
“Som solidaris, la sorra és fonamental als pobles costaners.”
"No ens fa cap il·lusió, però no hi podem fer res. Hem de procurar que es respecti al màxim el fons"
El ministeri traurà sorra del fons marí de Tossa de Mar
El Punt Avui 29/5/2018
La Subdelegació de l’Estat espanyol informa l’Ajuntament tossenc que intervindrà al municipi, al límit amb Santa Cristina d’Aro
Saladich admet que no els satisfà i confia que hi hagi poc greuge
Una imatge d’ahir a la tarda a cala Giverola, a Tossa de Mar. QUIM PUIG.
JORDI FERRER - TOSSA DE MAR
La Subdelegació de l’Estat espanyol ha informat l’Ajuntament de Tossa de Mar que extraurà sorra del fons marí del seu litoral. En una carta signada pel subdelegat, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, el consistori va saber dijous que el dragatge de sorra afectarà el seu municipi, al límit amb Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà). “No ens fa cap il·lusió, però no hi podem fer res”, diu la batllessa, Gisela Saladich (Tossa Unida).
En principi, la sorra extreta de Tossa de Mar hauria de servir per reforçar les millores de l’espigó de la platja de Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà). La voluntat del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient és començar les obres entre el 2019 i el 2020. Saladich espera que hi hagi poc greuge sobre el fons del municipi quan les màquines executin els treballs.
La batllessa explica que el servei de Costes de Girona hauria de donar en les pròximes setmanes més detalls del punt on es dragarà la sorra. Saladich explica que no tenen prou dades sobre la quantitat de sorra que s’ha d’extreure ni del punt exacte. A principis de mes, en un acte a Sant Antoni, el cap de Costes de Girona, Jordi Planella, va parlar de 550.000 metres ³ i que seria entre Tossa i Lloret. Segons el que sap ara, Saladich indica que podria ser entre cala Giverola (Tossa) i cala Canyet (Santa Cristina d’Aro).
El corall vermell
D’altra banda, en el ple del dia 16 els tretze edils van criticar que l’Estat espanyol hagi concedit dotze llicències per extreure corall vermell entre Arenys de Mar (Maresme) i Begur (Baix Empordà). El 2015, la Unió Internacional per la Conservació per a la Natura va considerar el corall “en perill d’extinció”, segons deia el text presentat per CiU (i aprovat).
LA FRASE
No ens fa cap il·lusió, però no hi podem fer res. Hem de procurar que es respecti al màxim el fons
Gisela Saladich
ALCALDESSA DE TOSSA DE MAR (TU)
LA DATA
24.05.18 Va ser el dia que l’Ajuntament de Tossa va rebre informació de l’extracció de sorra de la Subdelegació de l’Estat.
Una votació unànime amb retrets
Les diferències entre Tossa Unida (7 edils) i CiU (5) en el ple són habituals en la majoria dels punts tractats. Però els regidors dels dos grups van coincidir a demanar que s’aturi l’extracció de sorra que farà el Ministeri de Foment. El text, aprovat el dia 16, fa referència a l’extracció entre Tossa i Lloret [aquell dia el consistori encara no tenia prou dades].
En la sessió, Saladich va explicar que l’equip de govern, format per TU i la regidora no adscrita Núria Serra, “ha fet la seva feina”, i va llegir un text en què afirmava. “Som solidaris, la sorra és fonamental als pobles costaners.” Saladich també va indicar que confia que les maniobres al fons marí del litoral tossenc respectin “els peixos, les plantes i els mol·luscs”. La batllessa va lamentar que s’havia assabentat del projecte a través de la premsa.
A la regidora de CiU Maria Àngels Cuatrecasas no li va agradar gens que Saladich hagués dit que la moció era “innecessària”. La batllessa i Cuatrecasas, l’edil responsable d’urbanisme i medi ambient del grup convergent, van intercanviar-se retrets, fins i tot després de la votació unànime dels tretze regidors.
.................................
Objectiu... urbanitzar fins el darrer racó del litoral, i si no ens deixen fer hotels, doncs...
Ràdio Pineda 29/5/2018
Han començat les obres per fer el nou parc infantil i esportiu del tram de passeig Marítim a Poblenou. Són unes obres encarregades per l'Ajuntament de Pineda, a través de licitació pública, i que ja estan en marxa, amb els primers moviments de terres per deixar a punt el terreny. Es tracta de la zona del passeig a Poblenou a les antigues pistes de tennis de primera línia de mar . Hi haurà una gran zona verda, parc infantil i gimnàs a l'aire lliure. L'alcalde de Pineda, Xavier Amor, (PSC) ha explicat que el nou parc infantil estarà lliure de barreres arquitectòniques.
Som a la bassa del Parc de Sa Riera de Tossa de Mar, on s'estan portant a terme els últims arranjaments de la recuperació d'aquest espai natural.
Ben aviat el resum del més destacat al web de La Selva TV.
dimarts, 29 de maig del 2018
Mussol banyut (Asio otus) al Sot de Ca la Gilda (Santa Susanna) 28/5/2018 Jordi Torallas. Font: Twitter.com
Aquesta nit passada s'ha fet sentir un mussol banyut alarmat, al #SotdeCalaGilda.
Estarem pendents de sentir-ne els pollets, si niu ha fet, durant les properes setmanes. @ricard42ubach
Mentrestant, una més (i ja en són 55) a la #HomeBirdList!
Gaig blau (Coracias garrulus) al Pla de la Júlia (Tordera) 29/5/2018 Jose Moreno
1 Gaig blau (Coracias garrulus) observat per en Jose Moreno avui al Pla de la Júlia (Tordera).
Abellerols (Merops apiaster) al Pla de Grau (Malgrat de Mar) 22/5/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
6 Abellerols (Merops apiaster) observats i fotografiats per l'Enric Badosa el passat dimarts 22/5/2018 al Pla de Grau (Malgrat de Mar)...
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa
Sobre la Taula del Delta de la Tordera 28 i 29/5/2018
Palafolls admet que no farà amics a la Taula del Delta de la Tordera
Ràdio Palafolls 28/5/2018
Divendres el ple de Palafolls va aprovar el reglament i la constitució de la Taula del Delta de la Tordera. Es tracta d’una taula de treball impulsada pels ajuntaments de Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls amb la intenció d’aplicar una actuació conjunta i integral a la recerca de la preservació de l’espai natural del Delta i la baixa Tordera.
En aquesta taula, a banda dels consistoris, també hi són representats tots els agents implicats en aquesta meta de la preservació i millora de l’espai del delta; des del sector turístic, com la pagesia, entre d’altres.
Totes les forces polítiques de Palafolls van aprovar aquesta nova iniciativa que fa mesos que està treballant en posar les bases d’aquesta taula de treball.
De tota manera, el portaveu d’ERC, Francesc Alemany, recorda que no es podrà recuperar l’aqüífer i el cabal natural del riu sense reduir les extraccions d’aigua que s’hi fan actualment. Alemany assegura que justament Palafolls és líder en pous de captació d’aigua de la Tordera.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
El regidor de Medi Ambient de Palafolls, Juan Andrés Osorio explica que aquestes captacions estan controlades per evitar que arribin al segon aqüífer. En aquest sentit assegura que són conscient que amb aquesta taula es guanyaran molts enemics perquè, segons Osorio, el nostre municipi té clar els objectius de preservació ecològica del riu.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Osorio va anunciar un seguit de xerrades i taules de treball obertes al poble de Palafolls sobre la vessant ecològica, hídrica i reneutralitzadora de la Tordera, amb la que donar a conèixer la situació real del riu i els seus problemes principals.
L’alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, va recordar que el riu, durant molts anys, va ser molt maltractat ecològicament i que calen iniciatives per regenerar l’espai i mantenir el cabal del riu.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Un cop cada ajuntament hagi aprovat la constitució de la Taula de la Tordera, s’espera que el proper 19 de juny es pugui fer la seva constitució formal i oficial a Blanes.
Els pressupostos 2018 i la constitució de la Taula de la Tordera, dos dels temes més destacats del ple de Blanes
El ple de l’Ajuntament de Blanes convocat per aquest dijous 31 de maig inclou com un dels temes més destacats l’aprovació provisional dels Pressupostos Municipals d’aquest 2018. Inicialment, la intenció de l’equip de govern havia estat fer-ho en l’anterior sessió del 26 d’abril però, al comprovar que no es comptava amb el necessari recolzament, es va optar per treure el punt de l’ordre del dia i presentar-los quan s’asseguressin que podrien prosperar.
Tal com es recull al Reglament Orgànic Municipal (ROM) que regula el funcionament dels plenaris, al tractar-se d’un tema de màxima importància la duració dels torns de paraules es doblarà en relació al què és habitual. Per això, la primera ronda d’intervencions dels regidors podrà tenir una durada màxima de 10 minuts i el segon torn d’1 minut. En total, l’ordre del dia inclou 15 temes a tractar, entre els quals s’hi inclouen sis mocions.
Constitució de la Taula de Treball de la Tordera
Al marge de l’aprovació dels pressupostos municipals, l’altra tema destacat que hi ha a l’ordre del dia es porta treballant des de fa gairebé un any de manera conjunta pels Ajuntaments de Blanes, Malgrat, Palafolls i Tordera. Es tracta de la Taula de Treball del Delta i la Baixa Tordera, la constitució de la qual es porta al plenari blanenc amb l’objectiu que les quatres poblacions l’hagin aprovat abans de la propera sessió de treball, prevista a mitjans del proper mes de juny.
Continuar llegint...
https://www.blanesaldia.com/blanes/35158-els-pressupostos-2018-i-la-constitucio-de-la-taula-de-la-tordera-dos-dels-temes-mes-destacats-del-ple-de-blanes/#more-35158
Ràdio Palafolls 28/5/2018
Divendres el ple de Palafolls va aprovar el reglament i la constitució de la Taula del Delta de la Tordera. Es tracta d’una taula de treball impulsada pels ajuntaments de Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls amb la intenció d’aplicar una actuació conjunta i integral a la recerca de la preservació de l’espai natural del Delta i la baixa Tordera.
En aquesta taula, a banda dels consistoris, també hi són representats tots els agents implicats en aquesta meta de la preservació i millora de l’espai del delta; des del sector turístic, com la pagesia, entre d’altres.
Totes les forces polítiques de Palafolls van aprovar aquesta nova iniciativa que fa mesos que està treballant en posar les bases d’aquesta taula de treball.
De tota manera, el portaveu d’ERC, Francesc Alemany, recorda que no es podrà recuperar l’aqüífer i el cabal natural del riu sense reduir les extraccions d’aigua que s’hi fan actualment. Alemany assegura que justament Palafolls és líder en pous de captació d’aigua de la Tordera.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
El regidor de Medi Ambient de Palafolls, Juan Andrés Osorio explica que aquestes captacions estan controlades per evitar que arribin al segon aqüífer. En aquest sentit assegura que són conscient que amb aquesta taula es guanyaran molts enemics perquè, segons Osorio, el nostre municipi té clar els objectius de preservació ecològica del riu.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Osorio va anunciar un seguit de xerrades i taules de treball obertes al poble de Palafolls sobre la vessant ecològica, hídrica i reneutralitzadora de la Tordera, amb la que donar a conèixer la situació real del riu i els seus problemes principals.
L’alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, va recordar que el riu, durant molts anys, va ser molt maltractat ecològicament i que calen iniciatives per regenerar l’espai i mantenir el cabal del riu.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Un cop cada ajuntament hagi aprovat la constitució de la Taula de la Tordera, s’espera que el proper 19 de juny es pugui fer la seva constitució formal i oficial a Blanes.
Els pressupostos 2018 i la constitució de la Taula de la Tordera, dos dels temes més destacats del ple de Blanes
blanesaldia.com 29/5/2018
Ajuntament de Blanes
El ple de l’Ajuntament de Blanes convocat per aquest dijous 31 de maig inclou com un dels temes més destacats l’aprovació provisional dels Pressupostos Municipals d’aquest 2018. Inicialment, la intenció de l’equip de govern havia estat fer-ho en l’anterior sessió del 26 d’abril però, al comprovar que no es comptava amb el necessari recolzament, es va optar per treure el punt de l’ordre del dia i presentar-los quan s’asseguressin que podrien prosperar.
Tal com es recull al Reglament Orgànic Municipal (ROM) que regula el funcionament dels plenaris, al tractar-se d’un tema de màxima importància la duració dels torns de paraules es doblarà en relació al què és habitual. Per això, la primera ronda d’intervencions dels regidors podrà tenir una durada màxima de 10 minuts i el segon torn d’1 minut. En total, l’ordre del dia inclou 15 temes a tractar, entre els quals s’hi inclouen sis mocions.
Constitució de la Taula de Treball de la Tordera
Al marge de l’aprovació dels pressupostos municipals, l’altra tema destacat que hi ha a l’ordre del dia es porta treballant des de fa gairebé un any de manera conjunta pels Ajuntaments de Blanes, Malgrat, Palafolls i Tordera. Es tracta de la Taula de Treball del Delta i la Baixa Tordera, la constitució de la qual es porta al plenari blanenc amb l’objectiu que les quatres poblacions l’hagin aprovat abans de la propera sessió de treball, prevista a mitjans del proper mes de juny.
Continuar llegint...
https://www.blanesaldia.com/blanes/35158-els-pressupostos-2018-i-la-constitucio-de-la-taula-de-la-tordera-dos-dels-temes-mes-destacats-del-ple-de-blanes/#more-35158
dilluns, 28 de maig del 2018
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) a Sant Pol de Mar 27/5/2018 Àlex Domec. Font: ornitho.cat
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) observat per l'Àlex Domec ahir 27/5/2018 a Sant Pol de Mar.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Gamarús (Strix aluco) a Santa Susanna 27/5/2018 Antoni Abad. Font: ornitho.cat
1 Gamarús (Strix aluco) escoltat per l'Antoni Abad ahir 27/5/2018 a Santa Susanna.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Cabirol (Capreolus capreolus) a la Vall d'Olzinelles (Sant Celoni) 24/5/2018 Jordi Jubany. Font: ornitho.cat
1 Cabirol (Capreolus capreolus) observat per Jordi Jubany el dijous 24/5/2018 a la Vall d'Olzinelles (Sant Celoni).
Font: www.ornitho.cat
Observador: Jordi Jubany
Font: www.ornitho.cat
Observador: Jordi Jubany
Vidriol europeu (Anguis fragilis) a Tossa de Mar 20/5/2018 Enric De Roa Bonel. Font: ornitho.cat
1 Vidriol europeu (Anguis fragilis) observat per l'Enric De Roa Bonel el passat diumenge 20/5/2018 a Tossa de Mar.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric De Roa Bonel
Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric De Roa Bonel
diumenge, 27 de maig del 2018
Sant Esteve de Palautordera 27/5/2018 Eva Rodellas. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Eva Rodellas d'avui a Sant Esteve de Palautordera...
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
1 Gafarró (Serinus serinus)
Font: www.ornitho.cat
Observadora: Eva Rodellas
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
1 Gafarró (Serinus serinus)
Font: www.ornitho.cat
Observadora: Eva Rodellas
Riu Tordera al seu pas per Can Simó (Fogars de la Selva) 27/5/2018
Aquest migdia per la Tordera al seu pas per Can Simó (Fogars de la Selva)...
unes 200 Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
mínim 1 Serp d'aigua (Natrix maura)
2 serps sense identificar entre la vegetació
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
8 larves de Tritó palmat (Lissotriton helveticus)
segona vegada que trobo larves a un toll dins la llera del riu
milers de capgrossos de Reineta meridional (Hyla meridionalis)
milers de capgrossos de Gripau corredor (Epidalea calamita)
i petits metamòrfics arreu
milers de capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)
i petits metamòrfics arreu
milers de Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi), arreu
3 Cabirols (Capreolus capreolus), junts
1 Brocat variable (Euphydryas aurinia)
mínim 2 Damers de la centàurea (Melitaea phoebe)
unes 10 Papallones de la c blanca (Polygonia c-album)
mínim 8 Migradores dels cards (Vanessa cardui)
2 Aurores (Anthocharis cardamines)
Marbrades comunes (Euchloe crameri)
Blanquetes de la col (Pieris rapae)
Cleòpatres (Gonepteryx cleopatra)
Safraneres de l'alfals (Colias croceus)
Brunes boscanes (Pararge aegeria)
Margeneres comunes (Lasiommata megera)
Blavetes comunes (Polyommatus icarus)
mínim 6 Brunes dels prats (Maniola jurtina)
1 Milà negre (Milvus migrans)
5 Cornelles negres (Corvus corone)
2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
8 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
femella amb llocada de 7 pollets
1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Corriols petits (Charadrius dubius)
parella, mascle i femella junts
2 Blauets (Alcedo atthis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Abellerols (Merops apiaster)
1 Oriol (Oriolus oriolus)
mínim 1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 Picot verd (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Falciots negres (Apus apus)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Trist (Cisticola juncidis)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
capgrossos de Reineta meridional (Hyla meridionalis)...
larves de Tritó palmat (Lissotriton helveticus)...
Granota verda ibèrica (Pelophylax perezi)...
Bernats pescaires (Ardea cinerea)...
Migradora dels cards (Vanessa cardui)...
Safranera de l'alfals (Colias croceus)...
Papallona de la c blanca (Polygonia c-album)...
Blanqueta de la col (Pieris rapae)...
Blaveta comuna (Polyommatus icarus)...
Algunes imatges de la Tordera al seu pas per Can Simó (Fogars de la Selva)...
