Des de fa 10 anys l'associació Submon realitza projectes de conservació, estudi i divulgació del medi marí. Parlem amb Manel Gazo, director de l'entitat.
Construir un futur marí sostenible és un dels lemes de Submon. Manel Gazo és biòleg marí, doctor en biologia animal; està vinculat amb la recerca tant des de la Universitat de Barcelona, on hi és professor, com des de l'entitat que dirigeix.
Com va néixer Submon?
Som una associació que va néixer fa 10 anys, a partir de la voluntat de 6 socis, de perfils diversos, que es van posar d'acord per tirar endavant una entitat que treballés per la preservació de la biodiversitat marina.
Quina és la missió de l'entitat?
Treballem per a preservar la biodiversitat marina i per l'ús sostenible del mar intentant canviar la relació entre la societat i el mar. Ho fem amb projectes sobre el terreny, i transmetent coneixement.
Quina és la realitat del món del mar a Catalunya?
La realitat és que, des del punt de la conservació de fauna i flora marina, vivim d'esquena al mar. Nosaltres treballem a escala europea i internacional, i el problema que ens trobem a Catalunya és que hi ha molt poques iniciatives de conservació amb el tema marí. Especialment pel que fa a tot allò que hi ha sota la pàtina de color blau. La prova és tan senzilla com mirar el llistat d'invertebrats protegits marins, que no n'hi cap.
I això és una situació generalitzada?
Aquí està costant molt fer qualsevol cosa. No hi ha molts estudis sobre fauna marina al mar: sabem quants trencalossos hi ha, quants ossos, voltors, però no sabem quants dofins hi ha a Catalunya. Les entitats anem buscant recursos per poder fer estudis concrets, però manca una política ambiental pel que fa a la conservació del mar.
A quines dificultats heu de fer front?
En general el medi marí sempre ha anat per darrere del medi terrestre, per accessibilitat, perquè no té interlocutors, propietaris....Sempre ha costat més. Ens trobem que a l'administració hi ha una manca d'interlocució tècnica en els aspectes de conservació marina. És possible que es tracti d'un problema de competències entre les diverses administracions, però és un fet.
I quins són els problemes del mar?
Hi ha un esforç pesquer sobredimensionat: no sabem si s'acabarà regulant o si s'acabaran perdent llocs de treball, perquè la pesca serà cada cop menys rendible; val a dir que en aquest cas concret la Generalitat ha encarat el problema i actua de forma valenta proposant sistemes de cogestió innovador i amb resultat priometedors. També hi ha una manca de grans depredadors, com els taurons, que hem perdut a causa de la sobrepesca i les arts de pesca poc selectives. L'altre gran tema és la contaminació a tots nivells. Si bé la contaminació química està cada cop més controlada, hi ha el gran problema de deixalles marines, sobretot de plàstics. Es parla de 8 milions de tones de residus que entren cada any al mar, amb l'agreujant de què el 80% ve de terra. Fins a fa poc es tractava d'un problema ambiental, però des de fa uns anys s'ha vist que els plàstics han entrat en la xarxa tròfica. Per tat ja no es tracta de que et faci angúnia banyar-te en un mar brut, és que és un problema que pot afectar la salut humana. Els plàstics esdevenen vectors de toxines patògens que abans al mar no es podien transmetre.
Hi ha alguna solució pels plàstics al mar?
Hi ha un problema físic de retirar-lo, sí, però el que hem de fer és no generar-ne més. Es diu que el 2050 serà l'any de col·lapse de les pesqueries, i en aquell any hi haurà més plàstics que peixos al mar.
Quins projectes porteu a terme?
Fem projectes de seguiment de fauna i flora marina, estudis de distribució, estimes de població i diagnosi seguiment d'espècies protegides: taurons, tortugues i cetacis, i ecosistemes marins com els hàbitats protegits de posidònia i coral·ligen. A més promovem activitats sostenibles amb el medi, con el tursime marí sotenible o activitats de ciència ciutadana com el projecte WildSea.eu , o SOPHIE on treballem temes com l’ ‘Ocean Literacy’ i l’ Ocean & human health. I tenim una branca basada en la custòdia marina, que vam iniciar a Canyons del Maresme. Actualment estem treballant en el projecte de custòdia ‘Dofins de Tramuntana’. Creiem que, quan les espècies estan protegides i així i tot no se'n surten, cal canviar la manera que tenim de coexistir amb l'espècie, i en això insistim en aquest projecte. D'altra banda, fa uns anys vam decidir començar a treballar amb projectes europeus. Col·laborem amb entitats de conservació, centres de recerca, i fins i tot agències de turisme de diferents àrees del món, amb les quals dissenyem, per exemple, projectes de sostenibilitat basats en l'observació de fauna marina.
Podem fer aquesta mena de turisme a Catalunya?
A Catalunya la densitat de fauna de cetacis no garanteix que es puguin fer albiraments en cada sortida, fet que dificulta la viabilitat d'un negoci. Però hi ha entitats de recerca que puntualment accepten acompanyants, i, si tenen sort, poden fer alguna observació. A nivell d’immersions i snorkel es poden fer moltes coses, i garantir que quan ens posem a l'aigua ho fem de forma sostenible.
Quin paper juga el voluntariat en la vostra entitat?
Per nosaltres el voluntari o voluntària ha de ser aquella persona que pot venir a aprendre i ens ajuda a fer una tasca però que no substitueix mai a algú a qui hauries de destinar sou per fer aquella feina. Quan tenim un projecte finançat i podem avançar la feina per nosaltres mateixos, algunes vegades l'obrim al voluntariat, que ja ens agrada compartir-ho. Hi ha entitats del mar que exigeixen pagar una quota per ser voluntari i nosaltres no hi estem d'acord.
Això no és l'únic desacord que teniu, oi?
Tampoc entenem que es facilitin permisos de recerca per apropar-se a fauna marina a entitats que no tenen projectes de conservació, ni finançament. És important que hi hagi entitats de naturalistes i de divulgació, però cal anar amb compte amb els permisos d'investigació. Creiem que hi ha una manca de seguiment tècnic des de l'administració, que facilita situacions, si més no discutibles, com l'exhibició d'animals marins protegits en captivitat. Catalunya haurà de reflexionar què vol fer en temes de conservació del mar i cal anar a l'arrel dels problemes. Si es volen prohibir les prospeccions marines, cal treballar el model energètic; si es vol protegir i salvar les tortugues, cal saber quin és el problema de conservació (interacció pesquera a casa nostra) i no continuar la banyera sense tap; i si de veritat es vol lluitar contra els plàstics, cal legislar i sancionar i canviar el model de consum. I, sobretot, treballar molt la relació entre el mar i la gent.
I en aquesta relació, quin paper hi juga la salut?
Una de les maneres de salvar la fauna del mar és explicar que un mar sa és bo per la gent. Sabeu que el mar ens dobla la vida? Que la meitat de l’oxigen de l’aire que respirem no ve d’arbres i plantes de medi terrestre si no de les algues del fitoplàncton del mar? Sempre s'ha dit que mirar el mar fa bé, i ara ja hi ha publicacions científiques que relacionen la felicitat amb caminar per la platja. Nosaltres participem en projectes de 'Ocean i Human Health', en particular al projecte Sophie (Seas, Ocean and Public Health in Europe).
Quin són els vostres reptes de futur?
Mantenir i fer créixer l'estructura i mirar de consolidar-nos, sense perdre l'esperança de Catalunya. I esperem tenir capacitat d'incidir, i ser altaveu de moltes coses que veiem, per tal de promoure aquest canvi en la societat en vers el mar. Hem de superar la separació entre tercer sector social i tercer sector ambiental, i treballar de forma conjunta per donar valor social als espais de conservació, implicant entitats de tots els àmbits.
Quin ha estat un moment feliç per a l'entitat?
El fet de celebrar 10 anys ens fa molt contents. Vam néixer el 2008, època de la crisi, i poder complir els 10 anys amb el mateix equip, continuant totes les persones, tothom aportant més del que la seva feina requereix, i haver pogut incorporar gent nova molt valuosa, ens fa molt feliços. També estem molt contents d'haver entrat a formar part de projectes europeus. Crec que la idea que vam crear fa 10 anys, l'hem aconseguit: no som molt coneguts, però sí que ens tenen en compte en moltes taules de negociació, aquí i a fora.
Sortida reivindicativa al terme municipal de Tordera (Maresme) per conèixer, de primera mà, la destrucció parcial que va patir la valuosa roureda de roure pènol de Can Verdalet, una roureda única al país que s’aixeca sobre un aiguamoll. Coneixerem, a més, les actuacions que s’han previst per restaurar l’espai.
El passeig del Cavaió fa temps que necessita una millor il·luminació (foto: Ajuntament)
