La Natura a la Baixa Tordera

Totalment d'acord... ho recomano...

2011-01-30T17:28:00.001+01:00

Les plantes mediterrànies no són brutícia
Jardí dels bon endreços 29/1/11

S'ajorna la plantada per al proper diumenge 6/2/11. ORCHIS

2011-01-28T22:24:00.001+01:00

Per la pluja, ajornem la plantada de tamarius per al proper diumenge 6/2/11.

Aquest diumenge 30/1/11 hi ha plantada a la desembocadura de La Tordera. ORCHIS

2011-01-26T22:16:00.002+01:00

.
Aquest diumenge al matí fem la plantada de tamarius al voltant de la torre d'observació.
.
Plantarem els arbres a l'espai que va quedar pendent per les obres d'adequació del camí, i entre la torre i el riu fent pantalla visual per evitar molèsties a l'interior de la desembocadura quan es puja.
.
Si vols donar un cop de mà, ens veiem als peus de la torre a partir de les 10 del matí i fins aproximadament fins a l'1 del migdia. Allà tindrem els tamarius, eines, guants, aigua per regar, i a mig matí farem un pica-pica per a tots els assistents.
.
Per a qualsevol consulta, podeu posar-vos en contacte a l'adreça orchis.naturalistes@gmail.com
.
Aquesta actuació forma part de l'Acord de Custòdia entre la propietat-Càmping La Tordera S.L. i Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, per a la protecció, millora i difusió dels valors naturals de la desembocadura del riu Tordera a la riba de Malgrat de Mar.
.
Fins diumenge!!!

Desembocadura del riu Tordera 19/1/11

2011-01-19T19:10:00.006+01:00

Aquest migdia en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
1 calàbria agulla (Gavia arctica)
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
2 territs tresdits (Calidris alba)
2 blauets (Alcedo atthis) perseguint-se un a l'altre
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
xarxets comuns (Anas crecca)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
... entre molts altres.
.

territs tresdits (Calidris alba)...

bernat pescaire (Ardea cinerea) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

.
.

aligot comú (Buteo buteo)...

.
.

xarxets comuns (Anas crecca)...

.
.

polles d'aigua (Gallinula chloropus)...
.

Gairebé enllestida l'ordenació del camí d'accés a la platja de la desembocadura de la Tordera. Malgrat de Mar 19/1/11

2011-01-19T18:30:00.004+01:00

No fa ni un any que l'accés a la platja de la desembocadura de La Tordera, entre el riu i Càmping La Tordera, era un espai marginal, degradat (principalment gràcies a l'ACA) i un colador cap a l'interior de l'espai natural totalment descontrolat... s'accedia al riu i a la llacuna per un munt de corriols oberts entre la vegetació de ribera... es percebia més com un abocador que no pas un espai “protegit”... ningú es cuidava dels valors naturals de la desembocadura... un desastre!!!

Han estat molts mesos de treball, i tothom qui a volgut ha donat un cop de mà!!! Moltes gràcies a tothom!!!... a tota la gent que ha participat a les activitats... a Càmping La Tordera... a Artea... a la Regidoria de Medi Ambient de l'ajuntament de Malgrat de Mar... a la Regidoria de Blanes... a Medi Natural de la Generalitat de Catalunya... i a tots i totes les que heu aportat idees, voluntats, treball i ànims.

Un cop més, no em puc estar de recordar-ho, i ho sento molt... l'ACA només està per fer malbé la Tordera, predicar sense exemple, posar entrebancs, i això sí... cobrar taxes!!! Quina pena.

Costes???... No gràcies.

Mitjançant un Acord de Custòdia, la propietat de Càmping La Tordera S.L., l'associació Orchis, Naturalistes de La Selva i l'Alt Maresme, i tota la gent que ha col·laborat aportant el seu treball desinteressat (que no ha estat poca, ni molt menys)... en menys d'un any, i a grans trets... s'ha traslladat el camí principal del costat del riu al costat del càmping, s'han condicionat els terrenys d'espai natural guanyats, s'han netejat, s'han revegetat i naturalitzat, s'han ocultat els pegots de formigó herència de l'ACA, s'han eliminat tots els corriols d'accés a l'interior del riu, s'ha dotat a l'espai d'un important punt d'observació i d'interpretació alternatiu (la torre d'observació) i s'han delimitat i senyalitzat les zones de nidificació d'aus durant tot el període primaveral i estival. Resten alguns detalls que aquests propers dies quedaran enllestits, com reforestar amb tamarius els voltants de la torre i la instal·lació d'una tanca de bruc que faci de pantalla visual entre l'accés a la torre i l'interior de la desembocadura (un cop finalitzades les tasques de l'ajuntament). Jornades per a donar a conèixer els valors naturals de l'espai, a part.

Mitjançant un conveni entre la propietat de Càmping La Tordera S.L. i l'Ajuntament de Malgrat de Mar, a grans trets i gràcies a un ajut rebut per part del DMAH a l'ajuntament, aquest ha instal·lat una tanca i cadenat d'accés al camí, pals i cordes delimitant el camí i els terrenys sota acord de custòdia des de l'aparcament fins a la platja, senyalització de l'espai natural, i ara mateix s'està plantant una tanca vegetal entre el camí i el càmping.

Gràcies a l'ajut esmentat del DMAH, l'ajuntament de Malgrat de Mar també ha senyalitzat tots els accessos al riu des del pont de la carretera fins a l'aparcament. Pel que fa a la riba de Blanes, la Regidoria de Medi Ambient de Blanes també a rebut un ajut del DMAH per condicionar el camí entre la desembocadura i Càmping El Pinar, senyalitzar l'espai natural i els accessos al riu, però a grans trets s'ha fet pensant més en un carril bici que no pas en protegir o senyalitzar els accessos a l'interior del riu, amb cartells lluny dels accessos i orientats cap als camps (no cap al riu), suposadament en vies de correcció, o la encara no instal·lació dels més propers a la desembocadura.

Mitjançant conveni entre les dues Regidories de Medi Ambient (de Malgrat de Mar i de Blanes), cada any un (aquest li tocarà a Malgrat, el següent a Blanes, i així consecutivament) s'instal·larà una tanca de pals i corda tot resseguint la barra de sorra entre les dues ribes durant tot el període de reproducció d'aus (entre abril i finals d'agost).

Un canvi important per a la desembocadura de La Tordera, sense cap mena de dubte, però mai hem de perdre de vista el perquè es fa tot això... m'explico...

Aquestes actuacions es fan, suposadament, per ordenar l'espai cara a fer compatibles els usos de l'espai i els seus valors naturals... es pot continuar fent servir l'espai (passejar, anar a la platja, gaudir de l'entorn, etc, etc, etc,...) però de manera ordenada i que no vagi en contra del valors naturals de l'espai... usar però amb respecte. No es prohibeix res... ... ... si no s'aconsegueix aquest equilibri entre ús i protecció, doncs no és més que una actuació urbanística amb mobiliari urbà i ajardinaments, exactament igual que a qualsevol parc urbà, i el segell de Medi Ambient només és una excusa per fer malbé el medi natural. Mireu... si l'objectiu només fos posar tanques, cartells, fer carrils bici i plantar arbres, doncs jo demanaria que la desembocadura deixés de ser “espai natural protegit” i que passés a ser “espai verd urbà”... creieu-me que el pressupost destinat per part de “Parcs i Jardins” de qualsevol municipi és moltíssim més important que el que destinen totes les administracions juntes als espais PEIN i XN2000 de tota Catalunya... no hi ha color!!!

Cal recordar que els cartells, les tanques de fusta, les torres d'observació, les reforestacions, els itineraris, etc, etc, etc,... són eines per a fer possible l'ús correcte i ordenat d'un espai natural que s'ha de protegir... no són valors naturals per sí mateixos... i molt menys són la finalitat.

I cal recordar que totes aquestes actuacions es fan per ordenar uns usos que ja es donaven a l'espai que, com he dit al començament, van deixar un espai marginal, degradat i sense protecció. Malament qui fa servir aquestes actuacions per fer arribar les pertorbacions als llocs on no s'hi donaven, doncs lluny de solucionar o ordenar, lo que fan és degradar o malmetre el medi natural, amb interessos especulatius, econòmics o urbanístics pintats d'un fals verd ecològic. És fals pensar que a més fusta tractada i cartell, millor conservat o protegit és un espai... l'espai natural millor conservat i protegit és aquell on no calen cartells i tanques perquè ningú els fa malbé... no sé si m'explico, vaja. Malament quan un ajuntament, una associació, una fundació o un Consell Comarcal diu que millorarà i potenciarà el riu Tordera, per exemple, omplint les seves ribes de tanques, carrils bici, itineraris i cartells... inclosos els llocs on ni hi ha problemes!!!... quina por... quin engany!!!

Doncs sí... la millora a la desembocadura de La Tordera no bé donada per totes les actuacions fetes, si no pels resultats que ja es donen i es donaran envers la protecció dels seus valors naturals gràcies a l'ordenació i regulació dels usos... i crec sincerament que almenys a aquest raconet del nostre país s'està aconseguint... el temps ho dirà.

Ei!!!... que no hem acabat!!!... aquest any farem més coses!!! Millorar, rectificar, corregir,... paraules que sempre hauríem de tenir en compte i que malauradament costen de veure, ... i continuant aplicant les actuacions que realment serveixin!!!

Aquí teniu unes fotos de com està quedant la riba de Malgrat, incloent les actuacions pròpies de l'Acord de Custòdia, i les dutes a terme per part de l'Ajuntament de Malgrat...

Sobre l'ampliació del Port de Blanes 18/1/11. Diari de Girona

2011-01-18T16:37:00.002+01:00

El Club de Vela sol·licita seguir gestionant el port de Blanes
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/01/18/club-vela-sollicita-seguir-gestionant-port-blanes/458954.html
Diari de Girona 18/1/11
.
Ports assegura que les obres avancen a bon ritme i haurien d'estar enllestides en els terminis previstos
.

El nou dic de gairebé 600 metres de longitud està molt avançat i ja es pot comprovar com serà. carles colomer
.
BLANES JORDI VERA
El Club de Vela de Blanes, titular de la concessió administrativa per a la construcció i explotació de la dàrsena esportiva del port de Blanes, va sol·licitar fa pocs dies al Departament de Ports de la Generalitat continuar l'explotació de la dàrsena esportiva amb l'adjudicació d'un nou contracte de gestió de la concessió. Cal tenir en compte que el termini de la concessió administrativa del port de Blanes, segons Ports, finalitza l'any 2012, motiu pel qual el Club de Vela ha fet aquesta demanda a la Generalitat, exercint el tràmit que preveu la Llei de Ports de Catalunya. A partir d'ara, doncs, un cop feta la sol·licitud, s'obre un termini de sis mesos en què terceres persones o empreses interessades amb la gestió de la dàrsena esportiva puguin presentar les seves sol·licituds i acabar podent aconseguir la concessió. Per altra banda, segons el departament de Ports de la Generalitat, pel que fa al seguiment de l'actuació de l'ampliació del port pesquer de Blanes, "les obres s'estan executant a bon ritme, cosa que permetrà finalitzar el projecte dins dels terminis previstos".

Cal recordar que quan van començar les obres el passat mes de març, el propi departament va marcar un termini d'execució de vint-i-tres mesos, per la qual cosa el nou port hauria d'estar enllestit d'aquí un any, és a dir, el mes de febrer de 2012, aproximadament.

El projecte, amb una inversió de 22,7 milions d'euros, preveu l'execució d'un dic de recer que tindrà una longitud de 595 metres i que com es pot comprovar en les imatges la seva construcció està molt avançada i ja es pot veure la forma que acabarà tenint.

Primer diumenge de retirada de canya (Arundo donax) de la desembocadura de La Tordera 16/1/11. ORCHIS

2011-01-17T16:30:00.003+01:00

Fotografia de Verónica Bravo.

D'esquerra a dreta: Xavi, Rosa, Montse, Verónica, Anna i Ramon.

.
Gràcies a tots els que heu vingut aquest diumenge a la desembocadura de La Tordera, ja hi ha menys canya (Arundo donax) dintre del riu!!! Esgotador!, però poc a poc s'aconsegueix!
.
S'ha tret molta... MOLTA!!!... canya, un treball difícil i esgotador, com heu pogut veure, però que serà de molta importància per recuperar el canyissar!!!
.
Com ja vam veure, tan important era treure les parts aéries com els rizomes, i poc a poc s'aniran treient per afavorir i recuperar el canyís que hi creix a sota i als voltants.
.
També es van retirar una ombrel·la, una cadira de plàstic, ferros i plàstics.
.
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!
.
Properament s'informarà de les properes actuacions i activitats a l'espai.

Ratpenats!

2011-01-14T22:59:00.002+01:00

Aquests darrers dies es poden veure alguns ratpenats, segurament aprofitant aquests dies de caloreta en ple gener...
.
mínim 5 de mida petita (sense identificar espècie) a la desembocadura de La Tordera el 13/1/11 al vespre.
.
2 de mida petita (sense identificar espècie) a l'estany de Cal Raba (Tordera) aquest vespre 14/1/11

Darreres observacions interessants d'aus dels darrers dies

2011-01-14T22:52:00.002+01:00

Bé! Totes les espècies són interessants, vaja. Aquí teniu algunes observacions dels darrers dies...
.
font: http://www.ornitho.cat/
.
Cigonyes blanques (Ciconia ciconia)
.
2 pel riu Tordera a Fogars de la Selva el 14/1/11. Obs: David Caballé
.
Merla blava (Monticola solitarius)
.
1 a Roca Grossa (Calella). Obs: David Caballé
.
Territs tresdits (Calidris alba)
.
2 a la desembocadura de la Tordera el 10 i 14/1/11. Obs: Enric Badosa
.
Calàbria agulla (Gavia arctica)
.
1 davant la desembocadura de La Tordera el 12/1/11. Obs: Xavi Romera
.
Paràsit gros (Stercorarius skua)
.
Mínim 4 davant la desembocadura de La Tordera el 9/1/11. Obs: Òscar Juárez
1 davant la desembocadura de La Tordera el 12/1/11. Obs: Xavi Romera
.
Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
.
2 al riu Tordera a Sant Feliu de Buixalleu el 10/1/11. Obs: Daniel Mañas
a Les Llobateres (Sant Celoni) el 10/1/11. Obs: David Caballé
mínim 1 a Riells i Viabrea el 11/1/11. Obs: David Caballé
2 al Pla de la Verneda (Sant Celoni) el 13/1/11. Obs: David Caballé
Mínim 1 a Vallgorgina el 11 i 13/1/11. Obs: David Caballé
.
Ànecs blancs (Tadorna tadorna)
.
3 a la desembocadura de La Tordera el 10/1/11. Obs: Enric Badosa
3 el 12/1/11. Obs: Xavi Romera
2 el 14/1/11. Obs: Xavi Romera
.
Fotxa vulgar (Fulica atra)
.
1 a Les Llobateres (Sant Celoni) el 10/1/11. Obs: David Caballé
.
Cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)
.
Continuen mínim 4 davant la desembocadura de La Tordera el 12/1/11. Obs: Xavi Romera
.
Cotxa blava (Luscinia svecica)
.
1 al tram final del riu Tordera el 12/1/11. Obs: Xavi Romera
.
Dormidor d'esplugabous (Bubulcus ibis) a l'estany de Cal Raba (Tordera)...
.
uns 40 el 12/1/11. Obs: David Caballé
42 el 14/1/11. Obs: Xavi Romera
.
Dormidor d'esplugabous (Bubulcus ibis) a la desembocadura de la Tordera...
.
114 el 13/1/11. Obs: Xavi Romera
.
Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
.
Continua al riu Tordera a Sant Feliu de Buixalleu. Multitud d'observadors.

Aquest diumenge, veniu a la desembocadura... la recuperació de l'espai és cosa de tots nosaltres!!!

2011-01-14T13:38:00.004+01:00

Un grup de voluntaris netejarà la desembocadura de La Tordera
Blanesconfidencial 14/1/11
.
Es retirarà la vegetació exòtica i la ferralla de la zona, que impedeixen a les aus fer els seus nius
.

torre de guaita (Marc Monguilod)

.
Per aquest diumenge dia 16 de gener, s’ha organitzat un grup de treball que ha de realitzar tasques de neteja a la desembocadura del riu La Tordera. La jornada estarà dedicada principalment a desbrossar el canyissar i la vegetació exòtica que hi ha a la zona. També es retirarà la ferralla que s’hi pot trobar. Els treballs es faran de manera manual, aprofitant que, actualment, el nivell de l’aigua és molt baix. Les tasques de neteja d’aquest espai natural han de permetre que les aus hi puguin fer els nius, abans de l’època de reproducció.
.
Aquesta acció forma part del projecte de recuperació dels valors naturals de la desembocadura del riu La Tordera. Una iniciativa nascuda fruit de l’acord de custòdia entre l’entitat naturalista Orchis i un càmping de la zona.
.
Observar les aus
.
Aquests dies, han finalitzat les obres de construcció d’una torre d’observació, així com els treballs de condicionament dels terrenys on es troba ubicada. La infraestructura, feta de fusta, permetrà observar les aus i la resta d’espècies que habiten la zona. Se’n farà un ús social, facilitant al mateix temps la protecció de l’espai ja que els observadors no hauran d’accedir a l’interior del riu.

Aquest diumenge 16/1/11 hi ha jornada de treball a la desembocadura. Ens dònes un cop de mà?

2011-01-13T22:12:00.002+01:00

Aquest diumenge, 16 de gener, fem la primera jornada de treball de l'any del grup.
.

Un dels objectius que ens hem marcat per aquest 2011 és la recuperació del canyissar de la desembocadura, eliminant manualment la vegetació exòtica (principalment canya) i retirant ferralla.

.
El canyissar és l'espai de nidificació i refugi de multitud d'espècies, i per aquest motiu l'hem de fer ara, aprofitant que el nivell de l'aigua és molt baix, i molt abans de l'època de reproducció.
.

Encara estem confeccionant el calendari d'actuacions i d'activitats a la desembocadura del riu Tordera per aquest any 2011, que en breu farem públic, i la d'aquest diumenge serà la primera actuació d'enguany encaminada a la recuperació dels valors naturals d'aquest important espai natural.

.
La protecció i la recuperació de la desembocadura és cosa de tots, us animem a venir i donar un cop de mà!!!

.
Ens veiem a la platja a partir de les 10 del matí. La durada de la jornada i l'horari dependrà de les possibilitats i ganes de cadascú de nosaltres.

.
Recomanem portar guants i botes d'aigua altes o peto, tot i que no és imprescindible.

.
Farà un temps magnífic, així que porteu aigua.

.
Si voleu consultar alguna cosa... orchis.naturalistes@gmail.com
.

Ens veiem el diumenge!!!

Riu Tordera i camps adjacents del Pla de Can Serra i Illa del riu (Tordera) 8/1/11

2011-01-08T19:56:00.006+01:00

.
Aquest dissabte pel riu Tordera i camps propers del Pla de Can Serra i de l'Illa del riu (Tordera), com a més destacat...
.
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 astor (Accipiter gentilis)
4 aligot comú (Buteo buteo)
4 cornelles (Corvus corone)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
27 esplugabous (Bubulcus ibis)
3 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 ànec domèstic (Anas platyrhynchos dom.)
1 xivita (Tringa ochropus)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
3 picots verds (Picus viridis)
raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
1 puput (Upupa epops)
1 faisà (Phasianus colchicus)
1 griva (Turdus viscivorus)
merles (Turdus merula)
tords comuns (Turdus philomelos)
5 lluers (Carduelis spinus)
bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
titelles (Anthus pratensis)
grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
molts pinsans comuns (Fringilla coelebs)
pit-rojos (Erithacus rubecula)
... entre molts altres.

Riu Tordera entre Palafolls i Tordera i camps adjacents 7/1/11

2011-01-08T19:30:00.006+01:00

.
Aquest divendres pel riu Tordera entre Palafolls i Tordera i pels camps adjacents del Pla de Can Jalpí (Tordera), com a més destacat...
.
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
4 cornelles (Corvus corone)
unes 50 aloses vulgars (Alauda arvensis)
2 cogullades vulgars (Galerida cristata)
cueretes blanques (Motacilla alba)
>100 esplugabous (Bubulcus ibis)
unes 100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
uns 50 gavians argentats (Larus michahellis)
1 puput (Upupa epops)
cruixidells (Emberiza calandra)
7 bernats pescaires (Ardea cinerea) junts
3 martinets blancs (Egretta garzetta)
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 becadells comuns (Gallinago gallinago)
cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
titelles (Anthus pratensis)
grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
9 lluers (Carduelis spinus)
uns 40 passerells comuns (Carduelis cannabina)
1 picot verd (Picus viridis)
>1000 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
mínim 2 sits negres (Emberiza cia)
gratapalles (Emberiza cirlus)
... entre altres.

Platja de la Pomareda (Malgrat de Mar) 7/1/11

2011-01-08T19:26:00.001+01:00

.
Aquest divendres en visita a la platja de la Pomareda (Malgrat de Mar), com a més destacat...
.
2 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
6 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
gavians argentats (Larus michahellis)
>500 gavines vulgars (Larus ridibundus)
14 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
caderneres (Carduelis carduelis)
cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
titelles (Anthus pratensis)
1 trist (Cisticola juncidis)
... entre altres.

xoriguer comú (Falco tinnunculus)...
.

Els darrers butlletins climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya...

2011-01-08T14:21:00.003+01:00

L’any 2010 ha estat un dels més freds de les dues darreres dècades a Catalunya
(07.01.2011)
.
El mes de desembre de 2010 ha estat fred a Catalunya, i pluviomètricament sec o molt sec a gran part del territori, a excepció del vessant sud del Pirineu i litoral central on ha sigut normal o plujós
(03.01.2011)
.
Butlletí estacional. Tardor 2010

Pla de Sant Esteve (Tordera) 6/1/11.

2011-01-06T19:33:00.002+01:00

.
Aquesta tarda en visita ràpida al Pla de Sant Esteve (Tordera)...
.
3 òlibes (Tyto alba)
3 mussols comuns (Athene noctua)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
4 cornelles (Corvus corone)
>5 gaigs (Garrulus glandarius)
garses (Pica pica)
Mínim 11 becadells comuns (Gallinago gallinago)
>50 titelles (Anthus pratensis)
>30 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
unes 50 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
uns 5 cruixidells (Emberiza calandra)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
tudons (Columba palumbus)
coloms roquers (Columba livia var. domestica)
>20 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus)
caderneres (Carduelis carduelis)
>200 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
tords comuns (Turdus philomelos)
merles (Turdus merula)
uns 12 passerells comuns (Carduelis cannabina)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
pit-rojos (Erithacus rubecula)
estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
gafarrons (Serinus serinus)
bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
gratapalles (Emberiza cirlus)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
mallerengues carboneres (Parus major)
pardals comuns (Passer domesticus)
pardals xarrecs (Passer montanus)
rossinyols bords (Cettia cetti)
mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)

Una de les òlibes (Tyto alba), aquestes no fallen mai...
.

Punta de la Tordera i futur de tot el delta, foto del 3/1/11...

2011-01-06T19:21:00.003+01:00

cliqueu a sobre per ampliar

.

El títol ho diu tot... quina pena que això sigui lo màxim a lo que arribin les nostres administracions... quina vergonya.

Desembocadura del riu Tordera 3/1/11...

2011-01-06T18:56:00.006+01:00

.
Aquest dilluns al matí a la desembocadura del riu Tordera amb en David Caballé...
.
1 aligot comú (Buteo buteo)
2 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
1 ànec griset (Anas strepera)
1 ànec xiulador (Anas penelope)
uns 100 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
uns 30 xarxets comuns (Anas crecca)
6 cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
>20 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 blauet (Alcedo atthis)
>20 titelles (Anthus pratensis)
>10 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
caderneres (Carduelis carduelis)
cargolets (Troglodytes troglodytes)
4 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
mínim 7 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
mínim 2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
uns 10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
>1000 gavians argentats (Larus michahellis)
gairebé tots mar endins i molt lluny
unes 30 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 200 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 puput (Upupa epops)
1 picot verd (Picus viridis)
garses (Pica pica)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
rossinyols bords (Cettia cetti)
cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
>100 pardals xarrecs (Passer montanus)
pardals comuns (Passer domesticus)
gafarrons (Serinus serinus)
pit-rojos (Erithacus rubecula)
tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
12 lluers (Carduelis spinus)
verdums (Carduelis chloris)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
mallerengues carboneres (Parus major)
mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
pardals de bardissa (Prunella modularis)
merles (Turdus merula)
tords comuns (Turdus philomelos)
tudons (Columba palumbus)
pinsans comuns (Fringilla coelebs)

.

ànec griset (Anas strepera)...
.

cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)...

.
gavina capnegra (Larus melanocephalus)...
.

martinets blancs (Egretta garzetta) i ànec collverd (Anas platyrhynchos)...
.

.
cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)...

.
repicatalons (Emberiza schoeniclus)...
.
.
titella (Anthus pratensis)...
.

Sobre els ratpenats a Blanes 4/1/11...

2011-01-04T23:48:00.003+01:00

Blanes es converteix en un espai de refugi per als ratpenats
Blanesconfidencial 4/1/11.
.
S’han instal·lat nius en diferents espais, serviran per a preservar i potenciar la biodiversitat de l’espècie a la ciutat
.

niu instal·lat al parc de Xon Martí (Aj Blanes)

.
Des del passat mes de desembre, diferents espais públics de la ciutat –parcs i zones verdes- serveixen de refugi per als ratpenats. S’han instal·lat un total de 20 caixes-nius, en punts com els parcs de Xon Martí i la Mina Cristal·lina. També se n’han posat al bosc de Mas Terrats i el que es troba ubicat entre l’Hospital Comarcal i l’institut Serrallarga. L’acció respon a la necessitat d’aquests animalons de tenir un espai d’aixopluc, tant per a ells com per a les seves cries. A més, d’aquesta manera es dóna suport a la repoblació dels quiròpters en espais urbans.

Des de fa uns anys, la població de ratpenats als nuclis urbans ha minvat de manera considerable. Les noves construccions, realitzades amb materials hermètics, han eliminat les esquerdes i forats que es produïen a les parets dels edificis, llocs que habitualment servien de refugi per a l’espècie -protegida per la llei-.

El projecte que es fa a Blanes forma part d’un altre de major envergadura, endegat pel departament de Ciències Naturals del Museu de Granollers, i que també es realitza en altres localitats catalanes.

PROJECTE QUIRÒPTER

Ajuntament de Blanes.

L’Ajuntament de Blanes participa en el Projecte Quiròpter

L’Ajuntament de Blanes (Servei de Medi Ambient) participa i col·labora amb El Museu de Granollers – Ciències Naturals, des d’on s’està desenvolupant un projecte d’investigació sobre la conservació de quiròpters (ratpenats) urbans en diferents municipis de Catalunya mitjançant la utilització de caixes-refugi. Aquesta proposta es va considerar molt interessant de cares a conèixer, preservar i potenciar la biodiversitat al municipi i, més tenint en compte que enguany és l’any de la Biodiversitat (http://www.fundacion-biodiversidad.es/).

La participació del municipi de Blanes en aquest projecte és d’especial interès per la seva situació costanera i la seva estructuració.

L’objectiu del projecte és la instal·lació de 20 caixes-refugi per a ratpenats a fi de proporcionar refugis per a la cria i per a la migració d’aquests animals amb vida urbana. És a dir, afavorir l’establiment de poblacions de quiròpters i substituir els refugis que antigament trobaven en esquerdes i forats de les construccions ja velles, que actualment estan desapareixent per d’altres més artificials i hermètiques.

A més, es vol dur a terme un seguiment anual de les caixes per estudiar la seva ocupació en ambients urbans i el seu ús per part de les diferents espècies de ratpenats.
Així les actuacions concretes que el projecte preveu dur a terme a Blanes són:

· L’adquisició i instal·lació d’un total de 20 caixes-niu, en 4 parcs o zones verdes urbanes de Blanes durant el desembre de 2010. Els indrets escollits són: el Parc de Xon Martí, el Parc de la Mina Cristal·lina, el bosc de Mas Terrats i el bosc entre l’Hospital i l’IES Serrallarga

· El programa de seguiment durant el primer any d’instal·lació que inclou dues jornades (aproximadament una al maig-juny i l’altra al setembre) de capacitació de voluntaris que estiguin interessats en fer el seguiment posterior.

Aprofundim una mica en el coneixement dels quiròpters

Els quiròpters són un dels grups de vertebrats que han presentat una vinculació més important amb les zones urbanitzades al llarg de tota la història del desenvolupament del ser humà. Degut a la seva ecologia poden presentar un paper molt important en la regulació i control de les poblacions d’insectes nocturns a les ciutats. De fet, un ratpenat pot consumir més d’un miler de mosquits cada nit, raó per la qual les colònies de quiròpters urbans realitzen un fort impacte sobre les emergències de poblacions d’insectes nocturns com per exemple mosquits i arnes.

A més, es tracta d’un dels grups de mamífers més desconeguts per la nostra societat, essent la seva pròpia existència un gran enigma per a molta gent. Això està lligat, en part, a les llegendes i mites que generalment en desvirtuen llur imatge donant-li mala reputació.

Cada vegada més les poblacions urbanes de ratpenats es veuen reduïdes a causa de la disminució de refugis adequats i un empobriment general de zones naturalitzades d’on obtenen aigua i aliment.

Antecedents del projecte

L’exemple més proper a Blanes és una prova pilot realitzada al municipi de l'Hospitalet (Àrea de Medi Ambient), amb 18 caixes i amb un 11% de caixes que han presentat rastres de ratpenats en menys de 4 mesos des de la instal·lació. També hi ha caixes de fusta instal·lades a Barcelona (Palau Reial) des de fa 2 anys, però pel tipus de caixa és més complicat fer les revisions i detectar els excrements, entre altres complicacions que presenten. S’està intentant que Barcelona també s'involucri en aquest projecte.

Per altra banda, el Museu de Granollers té alguns centenars de caixes instal·lades arreu de Catalunya que revisen anualment (2 revisions l'any), i que presenten ocupació de Nyctalus leislerii, Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus pygameus, Pipistrellus kulhii, Pipistrellus nathusii, etc. En concret treballen a Parcs Naturals i zones protegides com: l’Alta Garrotxa, Parc del Foix, Parc del Delta de l'Ebre, Alt Pirineu, Collserola, Montnegre Corredor, Serralada Litoral, etc. Alguns dels informes es poden consultar a les seves pàgines webs o a http://www.ratpenats.org/
L'estudi més important relacionat amb caixes refugi és el que porten a l'Illa de Buda des de 2003, on fan el seguiment de més d'un miler de Pipistrellus pygameus en unes 200 caixes, i on s'ha trobat algun Pipistrellus nathusii, una espècie migradora molt rara per tota la Península.

A Catalunya estan treballant amb quasi tots els tipus de caixa que la casa Schwegler ofereix i amb altres tipus de construcció pròpia.

Podeu trobar més informació del projecte a http://ratpenatsurbans.weebly.com/index.html

22 de desembre 2010, instal·lació de les primeres caixes-refugi a Blanes:

http://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/c12561960056a44cc125617b0049fad8/95b27967efd8eefec125780d002e8f06!OpenDocument

Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a Calella 1/1/11. David Caballé

2011-01-03T15:22:00.001+01:00

Aquest dissabte en David Caballé va observar 5 roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a l'hospital de Calella.

Aquest hivern, a diferència dels anteriors, hi ha molt poques observacions de l'espècie a la zona.

Xots (Otus scops) a Breda 1/1/11. David Caballé

2011-01-03T15:14:00.002+01:00

Aquest dissabte en David Caballé i la seva família van poder escoltar detenidament 2 xots (Otus scops) al nucli urbà de Breda.

Citació hivernal de l'espècie a la zona.

Moltes, però moltes, fotografies de la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) de Sant Feliu de Buixalleu...

2011-01-03T00:02:00.005+01:00

I més, i més, i més,... ja que es tracta de l'ocell més fotografiat a la Tordera en tota la història, tant en nombre d'imatges com en nombre de persones que s'hi han acostat al lloc.

D'aquí a quatre dies tothom s'oblidarà... tan punt aparegui altre raresa a altre lloc, o quan ja no sigui novetat, però de moment el pelegrinatge continua.

Desembocadura del riu Tordera i camps del voltant (Malgrat de Mar i Blanes) 2/1/11

2011-01-02T22:51:00.004+01:00

.
Aquest diumenge en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
2 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
4 ànecs xiuladors (Anas penelope)
uns 40 xarxets comuns (Anas crecca)
uns 100 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
unes 30 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
1 cotxa blava (Luscinia svecica) mascle
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
2 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
6 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 gaig (Garrulus glandarius)
espècie poc freqüent a la desembocadura
1 picot verd (Picus viridis)
... entre altres.
Destaca avui la gran quantitat de passeriformes al camí d'accés a la platja.
D.
Al mar...
.
17 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
2 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
4 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
4 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
uns 200 gavians argentats (Larus michahellis)
unes 100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
.
Pels camps del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...
.
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
3 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 puput (Upupa epops)
12 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 faisà (Phasianus colchicus)
... entre molats altres.
.
I pels camps de l'Horta d'en Ferrer (Blanes)...
.
3 fredelugues (Vanellus vanellus)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 aligot comú (Buteo buteo)
>20 aloses vulgars (Alauda arvensis)
mínim 3 lluers (Carduelis spinus)
mínim 2 cruixidells (Emberiza calandra)
3 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 picot verd (Picus viridis)
... com a més destacat.
.

cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)...
.

ànecs blancs (Tadorna tadorna)...
.

ànec xiulador (Anas penelope) entre ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i gavians argentats (Larus michahellis)...
.

xarxets comuns (Anas crecca), ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i polles d'aigua (Gallinula chloropus)...

.
bernat pescaire (Ardea cinerea) descansant al costat dels ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

pardals xarrecs (Passer montanus)...

.
pinsans comuns (Fringilla coelebs)...

gafarró (Serinus serinus)...

mosquiter comú (Phylloscopus collybita)...

estornell vulgar (Sturnus vulgaris)...
.

Malgrat de Mar d'ara fa 50 anys...

2011-01-02T20:57:00.003+01:00

Enllaço aquesta entrada del bloc El meu gos i jo...

Malgrat a l’any 1961

1/1/11

Els que ja tenim una certa edat sabem que tindrem menys futur que passat. Per això, quan es canvia d’any, més que alegria, el que sentim és nostàlgia.

I és una certa nostàlgia la que he sentit al mirar aquesta fotografia de Malgrat de l’any 1961, ara fa cinquanta anys (en realitat, és del mes de març del 1961). Però no pas nostàlgia pels temps passats, sinó de pensar el que s’hauria pogut fer durant aquest mig segle en que s’han anat urbanitzant importants superfícies tant cap a Pineda, com cap a Blanes, com cap a la muntanya. I no s’ha urbanitzat cap al mar, no per falta de voluntat, sinó per raons òbvies.

Durant el darrer període de la dictadura hi va haver una primera vaga d’urbanització, que va ser el fruit d’una especulació salvatge. Joves com érem, i optimistes, pensàvem que quan arribés la democràcia les coses millorarien, i que el sentit comú tindria més força que els especuladors. Després de dos o tres anys d’esperança en que fos així, els especuladors varen tornar a guanyar, i ara tenim el que tenim. I, segons sembla, a més, ens diuen que els hi hem de donar les gràcies...

Però no era d’això del que volia parlar. Mirant la foto, m’ha cridat l’atenció, entre altres, la ubicació del cementiri, ben a fora del poble, i la barrera natural que representava la riera en direcció a Pineda.

Pel que fa a la riera, podem recordar que, des de l’any 1914, quan es va inaugurar el pont del carrer de Passada, fins l’any 1962, en que ho va ser el del carrer de Sant Esteve, només hi havia un pas pels vehicles que volien travessar-la, el del pont del carrer de Passada. Al carrer Fonlladosa hi havia una passarel•la de fusta, i al carrer de Riera, una altra de ciment, només pròpies pels vianants i les bicicletes. Eren altres temps, que a alguns ens agrada recordar. Sobre tot per Cap d'Any.

Bon Any!

A la cacera de la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)... entre l'ornitologia lúdica i la manca d'ètica...

2010-12-31T16:29:00.003+01:00

fotografia de Roger Sanmartí del 30/12/10

.
Caram!!!!... mira tu, ara resulta que el riu Tordera està a primera línia en l'interès ornitològic del nostre petit país.

Pelegrinatge obligat per tot aquell ornitòleg que vulgui estar a primera línia, encapçalant llistes i publicacions vàries, o atresorant material fotogràfic variat... Caram!!!

El motiu... un petit ocellet anomenat Tarsiger cyanurus, o cotxa cuablava en “dialecte popular”.

A l'esquena de tots aquests pelegrins, contats per desenes, i a menys de cinquanta metres, encara són ben visibles les obres d'ATLL al riu, i mira tu, llavors ningú es dignava a mirar el riu al mapa. Faig notar una dada curiosa... cap de les persones que al seu dia van signar la denúncia contra ATLL, ACA i DMAH, i que van invertir hores, dies, setmanes, calers i preocupacions sobre el riu i els bitxos que hi pul·lulen, cap d'elles, s'ha trencat les banyes o ha fet un munt de kilòmetres per incloure el seu nom a una llista de bimberos... curiós!!!

Cadascú és lliure de pensar lo que vulgui, aquí només faig notar curiositats.

Ara bé, si alguna cosa pot superar l'anterior, és el fet de capturar l'ocell per posar-li una anella... algú pot explicar l'interès científic d'aquesta acció?????. Per cert, se sap qui ha estat, però prefereixo no donar noms.

I lo més trist... ara la preocupació és que degut a això, algú s'ha quedat sense el seu trofeu particular dons ha anar i no l'ha vist (suposadament mentre era capturat, anellat, o ves a saber què)... què pena, vaja.

Personalment (insisteixo, personalment), l'espectacle és lamentable, i no ho dubteu ni un segon... demano si us plau que ningú, mai, m'insulti dient-me “ornitòleg”. Quina pena!!!

Apa!!! Aquí teniu imatges d'avui, la cotxa continua al mateix lloc, no patiu...
.

Riu Tordera aigües amunt del Perxistor (Sant Feliu de Buixalleu) 30/12/10. Ornitho.cat

2010-12-30T19:03:00.002+01:00

Font: http://www.ornitho.cat/
.
Observacions de Oriol Clarabuch:
.
1 agró blanc (Egretta alba)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 cargolet (Troglodytes troglodytes)
1 corb (Corvus corax)
6 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
2 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
2 durbecs (Coccothrustes coccothraustes)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
8 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 gaig (Garrulus glandarius)
1 gratapalles (Emberiza cirlus)
1 griva (Turdus viscivorus)
2 lluers (Carduelis spinus)
2 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
1 mallerenga carbonera (Parus major)
5 mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
2 merles (Turdus merula)
2 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 picot verd (Picus viridis)
15 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
5 pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 raspinell comú (Certhia brachydactila)
2 rossinyols bords (Cettia cetti)
4 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
9 titelles (Anthus pratensis)
12 tords ala-rojos (Turdus iliacus)
1 tord comú (Turdus philomelos)
17 tudons (Columba palumbus)
1 xivita (Tringa ochropus)
.
Observacions de David Caballé:
.
1 agró blanc (Egretta alba)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
comentari: et al
uns 7 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
mínim 50 tords ala-rojos (Turdus iliacus)
.
I vídeo d'en Ricard Gutiérrez de la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al YouTube...
.

.

Red-flanked bluetail, T.cyanurus, 5th for Spain handheld videoscoping in a cloudy morning (what else!), so a bit record-shot, but illustrating how was the birds' behaviour, quite active and coming and going from the nearby bushes.

Desembocadura del riu Tordera 30/12/10. Òscar Juárez

2010-12-30T19:01:00.000+01:00

Font: www.ornitho.cat
.
Observacions i fotografia: Òscar Juárez
.
2 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
7 ànecs xiuladors (Anas penelope)
6 cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)

1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
garses (Pica pica)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
4 mallerengues carboneres (Parus major)
3 merles (Turdus merula)
1 mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
6 pardals comuns (Passer domesticus)
1 pit-roig (Erithacus rubecula)
unes 13 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
2 tords comuns (Turdus philomelos)
1 trist (Cisticola juncidis)
2 tudons (Columba palumbus)
uns 20 xarxets comuns (Anas crecca)

Botxí meridional (Lanius meridionalis) a Pagès de Dalt (Breda) 30/12/10. David Caballé

2010-12-30T19:00:00.000+01:00

1 Botxí meridional (Lanius meridionalis) observat per en David Caballé a Pagès de Dalt (Breda) aquest dijous.

Peixos... és un miracle que a la Tordera encara abundin les espècies autòctones, vaja...

2010-12-30T18:02:00.003+01:00

Experts alerten del perill d'extinció dels peixos autòctons de la Península
Diari de Girona 30/12/10
.
Investigadors de Girona formen part de la recentment creada Societat Ibèrica d'Ictiologia
.

El professor Frederic Casals -a l'esquerra- durant la presentació, acompanyat d'altres membres de la junta. universitat de lleida

LLEIDA DDG

Un equip de científics d'arreu de l'Estat i de Portugal, entre els quals n'hi ha de Girona, alerten del perill d'extinció en què es troben els peixos autòctons als rius de la Península; és més, asseguren que algunes espècies ja han desaparegut. Amb l'objectiu d'impulsar l'estudi i la conservació de la ictiofauna autòctona d'Espanya i Portugal, un grup d'investigadors i gestors implicats en l'estudi i la defensa dels peixos continentals de la península Ibèrica han constituït, a la Universitat de Lleida, la Societat Ibèrica d'Ictiologia (SIBIC). La trobada i la presentació d'aquest nou òrgan es va realitzar els dies 17 i 18 de desembre.

Els integrants del nou col·lectiu d'experts denuncien "el paupèrrim estat de conservació" d'aquestes espècies úniques al món i alerten que l'activitat humana, sumada a la presència cada vegada més nombrosa d'espècies forànies introduïdes, com ara el lluci, el silur, la perca americana o la sandra, ja han provocat múltiples extincions locals.

Un fet "alarmant"

Els experts qualifiquen aquest fet d'"alarmant, degut al grau d'exclusivitat de la ictiofauna ibèrica", ja que la península Ibèrica està considerada com un dels punts més importants de biodiversitat de peixos de tot Europa.

Segons va detallar el secretari de la Societat i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Frederic Casals, hi ha molts casos que exemplifiquen aquesta situació. Així, l'investigador va explicar que s'han extingit l'esturió a la conca de l'Ebre, l'anguila ha desaparegut de tots els rius per sobre de les grans preses, mentre que la mandrilla o la bagra, dos dels peixos més comuns als rius de Catalunya, pràcticament no es troben.

Ja que la presentació es va dur a terme a la UdL, Casals es va referir a la situació dels rius de Lleida, en els quals -segons va explicar- es troben en perill la bavosa de riu, present en algun tram del Segre, i el cavilat, a la Garona. Altres espècies com ara la bagra, l'anguila i el llopet de riu estan entre les vulnerables, va afegir.

La junta del SIBIC, que en aquests moments està integrada per una dotzena d'experts de Còrdova, Navarra, Barcelona, Girona, Múrcia, Lleida i Portugal, té previst tornar-se a reunir el proper mes de juny a Múrcia.

A l'espera que s'iniciï el procés d'inscripció de socis, la Societat Ibèrica d'Ictiologia ja compta amb 183 persones interessades a formar-ne part. Els impulsors de l'organització insisteixen a dir que aquesta societat està oberta no només a ictiòlegs sinó també a membres de l'administració, societats de pescadors, consultores ambientals i organitzacions ambientalistes.

Desembocadura i tram final del riu Tordera 29/12/10

2010-12-30T16:30:00.006+01:00

.
Aquest dimecres per la desembocadura i tram final del riu Tordera...
.
123 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
71 xarxets comuns (Anas crecca)
màxim anual, tots a la desembocadura
4 ànecs xiuladors (Anas penelope)
1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
26 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
4 rasclons (Rallus aquaticus)
tots riu amunt per les ribes
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
6 cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)
1 dins la desembocadura i 5 junts al mar prop de la platja
2 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
junts al mar
6 fredelugues (Vanellus vanellus)
en vol direcció Blanes sobre el riu
mínim 6 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
5 esplugabous (Bubulcus ibis)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
mínim 3 blauets (Alcedo atthis)
2 a la desembocadura i 1 riu amunt
1 cotxa blava (Luscinia svecica) mascle
al canyissar tombat sota la torre d'observació
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
en vol sobre la llera del riu
1 aligot comú (Buteo buteo)
posat i volant per la llera del riu
unes 50 cueretes blanques (Motacilla alba)
8 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
7 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
mínim 22 titelles (Anthus pratensis)
molt repartides per la llera del riu
1 paràsit gros (Stercorarius skua)
en vol costa amunt
uns 200 gavians argentats (Larus michahellis)
2 gavians foscos (Larus fuscus)
21 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
3 mascarells (Morus bassanus)
5 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
tots joves i costa avall per separat
19 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
3 picots verds (Picus viridis)
tots a la llera del riu
uns 50 repicatalos (Emberiza schoeniclus)
molt repartits pel riu
uns 10 bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
6 cogullades vulgars (Galerida cristata)
dins la llera del riu aigües amunt
>20 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
mínim 2 cruixidells (Emberiza calandra)
dins la llera del riu
uns 50 coloms roquers (Columba livia var. Domestica)
uns 100 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 40 gafarrons (Serinus serinus)
unes 20 garses (Pica pica)
unes 50 caderneres (Carduelis carduelis)
2 sits negres (Emberiza cia)
junts a un canyar riu amunt
7 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
>10 mallerengues carboneres (Parus major)
5 mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
55 tudons (Columba palumbus)
molt repartits pel riu i un estol de 36 a la desembocadura
unes 20 tórtores turques (Streptopelia decaocto)
unes 20 merles (Turdus merula)
4 tords comuns (Turdus philomelos)
uns 15 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
uns 25 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
>10 pit-rojos (Erithacus rubecula)
uns 200 pardals comuns (Passer domesticus)
uns 200 pardals xarrecs (Passer montanus)
mínim 2 verdums (Carduelis chloris)
uns 10 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
>20 rossinyols bords (Cettia cetti)

cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)...
.

ànecs xiuladors (Anas penelope)...
.

bernat pescaire (Ardea cinerea)...
.

.
ànec blanc (Tadorna tadorna) entre collverds (Anas platyrhynchos)...

. .

xarxet comú (Anas crecca), polla d'aigua (Gallinula chloropus) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

cuereta torrentera (Motacilla cinerea)...

titella (Anthus pratensis) i polla d'aigua (Gallinula chloropus)...
.

Aus marines davant la platja de Pineda de Mar-Santa Susanna 29/12/10. David Caballé

2010-12-30T16:28:00.001+01:00

Observacions de marines d'en David Caballé a l'alçada de l'emissari submarí de la decantadors de Pineda de Mar, aquest dimecres amb la mar com una bassa d'oli...
.
un grup d'unes 400 bàldrigues entre balears (Puffinus mauretanicus), les més abundants, i mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 mascarell (Morus bassanus)
mínim 25 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
gavians argentats (Larus michahellis)
>500 gavines vulgars (Larus ridibundus)
>15 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Altre fotografia de la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) del riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 29/12/10

2010-12-30T14:21:00.001+01:00

Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)

Riu Tordera, Sant Feliu de Buixalleu (Girona), Catalunya

29/12/2010

Sobre la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) hivernant al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 29/12/10

2010-12-29T23:40:00.004+01:00

Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)

Riu Tordera, Sant Feliu de Buixalleu (Girona), Catalunya

29/12/2010

.
Aquest diumenge en David Caballé va observar una cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu), aigües amunt del Perxistor...
.
Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 26/12/10. David Caballé
.
Avui han acudit al lloc diversos ornitòlegs (Grabi De Jesús, Toni Alonso, Gerard Dalmau, Francesc Dalmau, Aleix Comas), a aquest tram de riu, atrets per aquesta raresa a casa nostra.
.
En principi es tractaria de la segona cita de l'espècie a tota Catalunya (amb un exemplar al Prat de Llobregat) i la cinquena per a tota Espanya, i evidentment la primera cita per a la Tordera.
.
Es tracta d'un petit passeriforme que nidifica a la taiga, amb una àmplia distribució a l'Àsia, rara a l'est de Finlàndia i nord-est d'Europa, i que hiverna al sud-est d'Àsia.
.
Altre informació i altres imatges...

http://www.birdguides.com/species/species.asp?sp=130033 http://www.rarebirdspain.net/arbsr000.htm#Tarcya
http://www.youtube.com/watch?v=2NArXbNOeZ8
http://www.youtube.com/watch?v=nye8t9JMGVY

Desembocadura del riu Tordera 25-27/12/10. Ornitho.cat

2010-12-28T21:22:00.006+01:00

Font: http://www.ornitho.cat/

Dissabte 25/12/10. Obs: Òscar Juárez

1 aligot comú (Buteo buteo)

1 ànec blanc (Tadorna tadorna)

ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

1 blauet (Alcedo atthis)

3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

8 garses (Pica pica)

un miler de gavians argentats (Larus michahellis)

1 mascarell (Morus bassanus)

2 merles (Turdus merula)

1 mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

1 paràsit gros (Stercorarius skua)

1 picot verd (Picus viridis)

2 rossinyols bords (Cettia cetti)

tudons (Columba palumbus)

Diumenge 26/12/10. Obs: Josep Ramoneda

4 ànecs blancs (Tadorna tadorna)

uns 25 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

mínim 4 ànecs cullerots (Anas clypeata)

>300 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)

>100 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)

3 cabussets (Tachybaptus ruficollis)

1 cadernera (Carduelis carduelis)

9 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

7 cueretes blanques (Motacilla alba)

mínim 1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

1 esplugabous (Bubulcus ibis)

estornells vulgars (Sturnus vulgaris)

1 gaig (Garrulus glandarius)

2 garses (Pica pica)

gavians argentats (Larus michahellis)

>200 gavines capnegres (Larus melanocephalus)

gavines vulgars (Larus ridibundus)

1 mallerenga blava (Parus caeruleus)

6 mascarells (Morus bassanus)

7 merles (Turdus merula)

2 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)

1 mussol comú (Athene noctua)

2 paràsits grossos (Stercorarius skua)

pardals comuns (Passer domesticus)

1 picot verd (Picus viridis)

2 pit-rojos (Erithqcus rubecula)

5 polles d'aigua (Gallinula chloropus)

1 puput (Upupa epops)

1 rossinyol bord (Cettia cetti)

2 trists (Cisticola juncidis)

>8 xarxets comuns (Anas crecca)

3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Dilluns 27/12/10. Obs: Toni Alonso

2 aligots comuns (Buteo buteo)

uns 10 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

unes 130 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)

1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)

1 cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

1 cadernera (Carduelis carduelis)

1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

4 cueretes blanques (Motacilla alba)

2 esplugabous (Bubulcus ibis)

uns 40 gafarrons (Serinus serinus)

1 garsa (Pica pica)

gavians argentats (Larus michahellis)

unes 90 gavines capnegres (Larus melanocephalus)

unes 50 gavines vulgars (Larus ridibundus)

1 mallerenga carbonera (Parus major)

1 merla (Turdus merula)

2 morells de cap roig (Aythya ferina)

3 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)

1 pardal xarrec (Passer montanus)

1 pit-roig (Erithacus rubecula)

unes 12 polles d'aigua (Gallinula chloropus)

2 repicatalos (Emberiza schoeniclus)

2 rossinyols bords (Cettia cetti)

2 tudons (Columba palumbus)

2 verdums (Carduelis chloris)

1 xarxet comú (Anas crecca)

Dilluns 27/12/10. Obs. i fotografies: Òscar Juárez

1 ànec blanc (Tadorna tadorna)

>100 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

5 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)

2 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)

1 blauet (Alcedo atthis)

4 cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)

1 cadernera (Carduelis carduelis)

2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

7 cueretes blanques (Motacilla alba)

2 garses (Pica pica)

gavians argentats (Larus michahellis)

gavines capnegres (Larus melanocephalus)

gavines vulgars (Larus ridibundus)

>15 mascarells (Morus bassanus)

1 mussol comú (Athene noctua)

1 pit-roig (Erithacus rubecula)

3 polles d'aigua (Gallinula chloropus)

1 rossinyol bord (Cettia cetti)

1 tord comú (Turdus philomelos)

1 trist (Cisticola juncidis)

3 tudons (Columba palumbus)

>8 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Grives cerdanes (Turdus pilaris) a l'Horta d'en Ferrer (Blanes) 24/12/10. David Caballé

2010-12-28T21:19:00.002+01:00

2 grives cerdanes (Turdus pilaris) en vol sobre l'Horta d'en Ferrer (Blanes) el passat divendres. Observació d'en David Caballé.

Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 26/12/10. David Caballé

2010-12-28T07:38:00.002+01:00

1 Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) femella observada per en David Caballé al riu Tordera a Sant Feliu de Buixalleu, aquest diumenge.

Primera cita de l'espècie a la comarca i nova espècie a la Llista acxtualitzada d'ocells de la Baixa Tordera.

Daurada grossa (Pluvialis apricaria) al Pla d'Anyells (Tordera) 24/12/10. David Caballé

2010-12-24T14:52:00.002+01:00

Aquest matí en David Caballé ha vist una daurada grossa (Pluvialis apricaria) al Pla d'Anyells (Tordera).

També un becadell comú (Gallinago gallinago), 3 bernats pescaires (Ardea cinerea),... entre altres.

Port d'Arenys de Mar 22/12/10. Enric Badosa

2010-12-24T00:16:00.002+01:00

Font: www.ornitho.cat
.
observacions i fotografia: Enric Badosa
.
12 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
4 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
34 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
3 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
155 Gavians argentats (Larus michahellis)
5 Gavians foscos (Larus fuscus)
15 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
65 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
5 Mascarells (Morus bassanus)
1 Paràsit gros (Stercorarius skua) adult
Fa una passada a una baldriga balear i finalment ataca un gavià argentat. És veu clarament el plomatge d'adult
1 Titella (Anthus pratensis)
7 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
.
a la catenària del tren, un xoriguer comú (Falco tinnunculus)...
.

Suport als alcaldes imputats per la fiscalia. El Punt 23/12/10

2010-12-24T00:07:00.003+01:00

Suport als alcaldes imputats per la fiscalia

El Punt 23/12/10

Posició unànime de suport del Consell Comarcal del Maresme als alcaldes de Tordera, Joan Carles Garcia (CiU), i de Dosrius, Josep Jo (PSC), a qui la fiscalia de medi ambient imputa un delicte d'abocaments a la llera pública d'aigües residuals sense depurar. En forma de moció, l'ens comarcal reclama “que es retirin les imputacions als alcaldes i s'arxivin les actuacions, o bé que s'adrecin a qui té la competència”. En aquest sentit, es recorda que la depuració de les aigües urbanes és competència directa de l'Agència Catalana d'Aigua (ACA) “a qui tant l'Ajuntament de Tordera com el de Dosrius van cedir els espais públics necessaris per a la construcció de les corresponents depuradores perquè els abocaments puguin ser eliminats i les aigües tractades”. A dia d'avui les estacions de tractament de les aigües residuals no s'han fet i és amb aquest argument amb què es defensa la correcta actuació dels dos alcaldes. La moció puntualitza que “cal que es considerin el conjunt de les normatives aplicables i l'abast de la problemàtica, que podria ser extrapolable a una majoria dels ajuntaments de Catalunya” i insisteix a l'ACA perquè faci els equipaments i a la resta d'administracions implicades perquè “aportin solucions a aquest problema que afecta molts altres municipis”.

Consell Comarcal: suport als alcaldes imputats

Diari Maresme 22/12/10

El Ple del Consell Comarcal del Maresme ha aprovat una moció de suport als alcaldes de Tordera i Dosrius perquè consideren que han estat “injustament imputats” per la Fiscalia de Medi Ambient per abocaments d’aigües residuals urbanes. La moció presentada per totes les forces polítiques de la comarca – PSC, CiU, ERC, PP i ICV – demana que es retirin les imputacions i que s’arxivin les actuacions, o bé que “s’adrecin a qui té la competència i la capacitat efectiva”.

El Maresme reclama la construcció de les depuradores programades

Imputacions

Concretament, el text aprovat explica que els alcaldes de Tordera i Dosrius han estat imputats per la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC com a pressumptes autors d’un delicte “contra los recursos naturales y el medio ambiente” per abocaments a la llera pública d’aigües urbanes residuals sense depurar. La depuració de les aigües urbanes, però, va ser asumida per l’Agència Catalana d’Aigua (ACA) a qui, segons assenyalen, tant l’ajuntament de Tordera com el de Dosrius van cedir els espais públics necessaris per a la construcció de les corresponents depuradores perquè els abocament puguin ser eliminats i les aigües tractades.
Davant d’això, els grups polítics amb representació al Consell Comarcal sol·liciten “amb tot el respecte institucional per les funcions i el treball de la Fiscalia de Medi Ambient, que es retirin les imputacions a títol personal als alcaldes i que s’arxivin les actuacions, o bé que s’adrecin a qui té la competència i la capacitat efectiva”. Segons el text, “cal que es considerin el conjunt de les normatives aplicables i l’abast de la problemàtica, que podria ser extrapolable a una majoria dels ajuntaments de Catalunya”.

Depuradores

També es demana a l’ACA que construeixi les depuradores programades i al Parlament de Catalunya, a la Delegació del Govern a Catalunya i als Departaments de Justícia i de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat que aportin soluciona a aquesta problemàtica que afecta a molts municipis de Catalunya.

Compres de nadal... je... je... je...

2010-12-23T23:56:00.002+01:00

Especialment recomanada per regalar a futurs ex-càrrecs del difunt DMAH i per a la colla de tècnics ploramiques... i és que la natura no necessitava diners... necessitava respecte...

3 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a Roca-rossa (Tordera) 19/12/10. David Caballé

2010-12-21T22:40:00.002+01:00

Aquest diumenge en David Caballé ha observat 3 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a l'urbanització Roca-rossa de Tordera.

Poquíssimes observacions aquest hivern d'aquesta espècie a la zona.

Cabussons collnegres (Podiceps nigricollis) davant la desembocadura del riu Tordera 18/12/10

2010-12-21T22:33:00.002+01:00

Aquest dissabte a darrera hora a la desembocadura del riu Tordera, com a novetat destacable, hi havia 3 cabussons collnegres (Podiceps nigricollis) nedant junts al mar davant la desembocadura del riu Tordera.

Observació feta amb Miquel Pons.

Destaquen també els estols de baldriques (Puffinus sp.) i la gran quantitat de gavines capnegres (Larus melanocephalus) i vulgars (Larus ridibundus) direcció nord, així com el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) entre els hivernants d'aquests darrers dies a la zona.

Aus marines entre Santa Susanna i Pineda de Mar 18/12/10. Quique Carballal

2010-12-21T22:27:00.002+01:00

Observacions d'aus marines a la costa entre Santa Susanna i Pineda de Mar d'aquest dissabte passat per part d'en Quique Carballal.

Podeu veure la crònica sencera i alguns vídeos i fotografies a...

Del Maresme a El Garraf
Ocells del Barcelonès i rodalies 20/12/10

Destaquen els grans nombres de baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), gavines capnegres (Larus melanocephalus) i vulgars (Larus ridibundus), i els ja hivernants cabussons emplomallats (Podiceps cristatus).

.

FOTO: Quique Carballal
Puffinus mauretanicus i yelkouan (marcada amb una flecha). Veure també fotos següents

Sísmic i la seva banda capturats... i no s'ha pogut informar abans perquè hi ha hagut un terratrèmol

2010-12-21T22:04:00.002+01:00

Desprès d'informar sobre el “moviment sísmic” de diumenge al matí...
.
45 terratrèmols de baixa intensitat en un any
Diari de Girona 21/12/10
.
La majoria dels 45 sismes que s'han registrat aquest 2010 ho han fet a la Selva i el Ripollès
.

FRANCESC BENEJAM
El terratrèmol de 3,7 graus a l'escala de Ritchter registrat el passat diumenge a Caldes de Malavella ha estat el més intens que hi ha hagut a Catalunya en els últims dos anys i cinc mesos. Segons dades de l'Institut Geològic de Catalunya, ens hem de remuntar fins el 16 d'agost de 2008 per trobar un sisme de magnitud similar. En aquella ocasió el terratrèmol, de 3,8 graus va tenir lloc al Maresme només un mes després que se'n registrés un altre d'igual a Sant Feliu de Buixalleu.

I és que Catalunya és una zona amb una activitat sísmica moderada degut al seu emplaçament en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d'Europa i Àfrica. Aquest 2010 hi ha hagut, només a la demarcació de Girona, un total de 45 terratrèmols. Aquesta xifra es troba bastant per sota de la setantena de sismes que hi va haver el 2009, però segueix essent un clar indicador de l'activitat tectònica que hi ha a casa nostra.

Una vegada més, les comarques que van registrar el major nombre de sacsejades van ser les de La Selva, Ripollès i Cerdanya. En la primera es van detectar un total de 22 terratrèmols i si exceptuem el de diumenge, tots els altres van ser de baixa intensitat (no més d'un grau a l'escala de Richter). El mateix passa amb els del Ripollès (11 terratrèmols) i la Cerdanya (8). La llista la completen les comarques de la Garrotxa i l'Alt Empordà amb dos sismes cadascuna, tots de baixa magnitud.

Les dades de l'Institut Geològic indiquen que exceptuant Febrer i Març, en tots els mesos de 2010 hi ha hagut terratrèmols a la demarcació de Girona, i la freqüència ha augmentat sobretot a partir de la segona meitat de l'any. En aquest sentit, el desembre ha estat, amb 9 terratrèmols, un dels més prolífics, i bona part d'aquests són rèpliques del sisme de Caldes de Malavella. En poc més d'una hora es van produïr en aquesta localitat sis sacsejades més provinents del sisme detectat a les 7 del matí, però segons destaquen des de l'Institut Geològic, "no van ser de gran importància i no van provocar danys".

Sotrac a partir de 2,8 graus

Malgrat l'elevat nombre de terratrèmols que hi ha a la província de Girona, la gran majoria són de tan poca intensitat que no es solen notar. Fonts de l'Institut Geològic destaquen que la força d'un sisme es comença a fer evident a partir dels 2,8 graus a l'escala de Richter. És en aquest punt que els objectes de menys pes comencen a sacsejar-se degut a la vibració que provoquen les plaques tectòniques.

Entre els 4,5 i 5 graus el terratrèmol comença a ser intens i pot provocar les primeres destrosses materials, tant en objectes lleugerscom en estructures d'edificis.

Sense anar més lluny, el sisme de més magnitud que hi ha hagut a en els últims 20 anys va tenir lloc l'any 2004 a Ripoll. Tot i que no es van lamentar ferits, alguns edificis van quedar malmesos.
.
Ensurt a la Selva i al Gironès per un sisme de 3,6 graus
El Punt 20/12/10
.

L'epicentre del terratrèmol es va situar a Caldes de Malavella però el moviment de terra es va notar fins al nord del Maresme

No va provocar danys personals ni desperfectes materials
.

Amb un soroll fort i sec. Així va ser com molts veïns de diferents poblacions de la comarca de la Selva i del Gironès es van despertar ahir, quan passaven uns minuts de les set del matí, a causa d'un terratrèmol de 3,6 graus de magnitud a l'escala de Richter, que va tenir el seu epicentre a Caldes de Malavella. L'alcalde d'aquesta població, Joan Colomer, va explicar que, en aquella hora, molts veïns del poble van notar un tremolor molt fort a casa seva, que va durar només uns segons, i que alguns d'ells van sortir al carrer desconcertats i preguntant-se què havia passat.
Colomer es va posar de seguida en contacte amb la policia municipal i es va fer una ronda pel poble per veure si el terratrèmol havia causat danys personals o desperfectes materials.

Afortunadament, “tot va quedar en una anècdota”, va assegurar. Ahir hi havia mercat setmanal a Caldes i aquest va ser el tema més comentat pels veïns des de primera hora del matí.

Un treballador del Balneari Prats, Jordi Gimferrer, explicava que la sensació que havia tingut “era com si hagués caigut un armari al pis de dalt”. En el moment del sisme, al balneari hi havia quatre treballadors de guàrdia, i dos clients van baixar a recepció espantats. La normalitat es va restablir pocs minuts després. “Ha petat fort”, va afirmar el fill del propietari del restaurant Can Quim de Caldes.

Una altra de les poblacions on el terratrèmol es va notar va ser a Llagostera. L'alcalde d'aquest municipi, Fermí Santamaria, va notar com una “gran ventada” movia les portes de casa i va afegir que en algunes cases de veïns de la població els mobles es van moure. A Fornells, la dona de l'alcalde, Gabriel Casas, va despertar els el marit dient-li que el llit es movia. “Al poble hi ha hagut gent que l'ha sentit i altres se n'han assabentat per les notícies”, exposava Casas, qui creu que, atès que l'epicentre s'havia produït a Caldes, els efectes del sisme van arribar a Fornells esmorteïts.

El tinent d'alcalde de Fornells, Mateu Parera, que viu a la carretera que va de Fornells a Llambilles, va narrar que a casa seva els havia despertat un estrèpit i que els mobles van tremolar durant uns segons. A Fornells, ahir també era dia de mercat i els temes de conversa es van centrar en el sisme i en la victòria del Barça.

El terratrèmol també es va notar a la zona nord del Maresme, a municipis com ara Tordera, Malgrat, Pineda i Calella. Alguns veïns van relatar ahir l'experiència. “Acabava d'arribar de treballar i vaig notar que, de cop, es movia la casa”, va comentar un veí de Santa Susanna. Tot i que en aquella hora hi havia molta gent dormint, els que més ho van notar van ser els inquilins dels edificis més alts, com els del barri de Poblenou de Pineda de Mar, que van explicar que havien caigut objectes a terra o s'havien mogut quadres.

.
LA FRASE
Hi ha hagut gent que s'ha espantat i ha sortit al carrer, però per sort tot ha quedat en una anècdota

Joan Colomer
ALCALDE DE CALDES DE MALAVELLA

Alerta entre els veïns de Blanes per un moviment sísmic
Blanesconfidencial 19/12/10
.
La centraleta de la policia ha rebut diverses trucades dels veïns alertant-los del sisme, que ha afectat les comarques de la Selva i el Gironès
.
Segons ha confirmat la Policia Local de Blanes, aquest matí de diumenge s’ha produït un moviment sísmic a la ciutat. Les alarmes s’han disparat quan passaven quinze minuts de les set del matí, quan diversos veïns han trucat a la centraleta de la policia per alertar-los d’un terratrèmol. Aquests veïns eren residents de les zones dels carrers de la Cala Sant Francesc, Girona, Josep Tarradelles i al costat de l’Antic Hospital Sant Jaume.
.
El terratrèmol ha estat de baixa intensitat, amb epicentre a Sant Andreu Salou, molt a prop de Caldes de Malavella, així ho han assegurat des de l’Institut Geològic de Catalunya. El moviment s’ha percebut en diferents localitats de les comarques de La Selva i el Gironès i no ha causat danys.

compres de nadal... ummmm...

2010-12-20T08:31:00.006+01:00

Imprescindible per a qui tingui algun càrrec de responsabilitat a l'administració.

Una peli de tontos, feta per a tontos, i que tracta de tontos... perfecte per veure aquestes festes.

Això no és un bloc per fer propaganda nadalenca, però la recomano... hi ha molta informació sobre la nostra societat actual... je... je...

Aquí teniu una breu introducció...

Terratrèmol d'aquest matí a les 7:09h

2010-12-19T08:04:00.003+01:00

Doncs aquest matí, a les 7:09h, s'ha sentit a Tordera un terratrèmol, que segons sembla ser (és lo que he trobat de moment) és de magnitud 4.0 amb epicentre a Caldes de Malavella...

http://www.ign.es/ign/es/IGN/Sismologia10Espana.jsp

Aquí podeu veure totes les localitats on s'ha sentit...

http://www.ign.es/ign/home/geofisica/sismologia/detalleTerremotos30Spain.jsp?evid=1034942

Desembocadura del riu Tordera 17/12/10. Enric Badosa

2010-12-17T18:52:00.004+01:00

Font: www.ornitho.cat
.
Observacions i fotografies: Enric Badosa
.
3 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
42 xarxets comuns (Anas crecca)
70 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
12 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 titelles (Anthus pratensis)
6 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
9 garses (Pica pica)
3 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
>200 gavians argentats (Larus michahellis)
unes 30 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
>150 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 mallerenga blava (Parus caeruleus)
2 mallerengues carboneres (Parus major)
3 pit-rojos (Erithacus rubecula)
5 tudons (Columba palumbus)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 aligot comú (Buteo buteo)
.

ànecs blancs (Tadorna tadorna), ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i xarxets comuns (Anas crecca)...

.
.

baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)...
.

.
xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)...
.

.
mussol comú (Athene noctua)...
.

La "devastació" dels rius Tordera i Mogent per part d'Aigües Ter Llobregat, a la circular de la ICHN...

2010-12-17T05:05:00.003+01:00

Fragment de l'Editorial - Estat dels ecosistemes aquàtics de Catalunya, de la Circular n.92 de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), novembre-dicembre de 2010...
.
http://ichn.iec.cat/pdf/n92.pdf
.
(...)
.
Val a dir que tots aquest resultats són parcials perquè manca encara informació sobre els indicadors hidromorfològics. Aquest són molt rellevants perquè l’espai fluvial va molt més enllà de la llera i la riba adjacent, ja avaluades mitjançant altres indicadors. Quan es disposi de dades sobre les riberes és molt probable que es faci palesa una de les assignatures pendents en la conservació i recuperació dels ecosistemes fluvials. Si bé és cert que els darrers anys s’ha desenvolupat un nombre molt elevat d’iniciatives en aquest sentit, on l’ACA sovint ha estat capdavantera, cal tenir en compte que de manera oposada encara s’executen molts projectes que originen impactes irreversibles sobre les riberes fluvials. Només cal resseguir el pas de l’AVE per Catalunya, o la devastació originada a l’entorn de desenes de quilòmetres dels rius Tordera i Mogent per l’empresa Aigües Ter Llobregat. També es poden posar en aquest haver negatiu molts projectes, suposadament de millora de l’entorn fluvial, que per una qüestió de manca de qualificació o criteri, han convertit aquest espai en jardins urbans amb una nul·la integració ecològica. La utilització massiva d’espècies o varietats de flora exòtiques resulta il·lustrativa d’aquesta situació.
.
(...)
.
Parlant de la presentació dels resultats del Programa de Seguiment i Control dels Ecosistemes Aquàtics de Catalunya (2007-2009).
.
Podeu consultar l’informe de l’estat de les masses d’aigua a Catalunya (2007-2009) a:
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/estat_masses_aigua_2007_2009.pdf.

Les actuacions de l'ajuntament de Blanes a la desembocadura, a la web de l'ajuntament...

2010-12-16T07:09:00.002+01:00

Projecte de protecció, restauració i difusió dels valors ambientals del tram final de l'espai fluvial del riu Tordera, en el terme municipal de Blanes. Pdf 165 Kb
.
PROJECTE DESEMBOCADURA TORDERA
Ajuntament de Blanes

UFFFFF....

2010-12-16T06:39:00.003+01:00

Medi Ambient qualifica de “penós” SOS Lloret
El Punt 16/12/10
.
SOS Lloret ha denunciat a la fiscalia de Medi Ambient el responsable d'Urbanisme a Girona, Camil Cofan, la responsable de la direcció general de Medi Natural, Núria Buenaventura i l'empresa Flinder Data, propietària de can Juncadella de Lloret, pel tema dels focs d'artifici i les obres a la casa dels masovers. SOS Lloret ja havia denunciat aquests fets per la via administrativa i aquest cop ho fa per la via penal. En resposta a les denúncies, el delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, va criticar SOS Lloret: “Ja els vam fer saber que Buenaventura va firmar la resolució dels focs perquè teníem informes favorables (...), prevaricació seria no haver-ho aprovat. La seva denúncia no se sustenta per enlloc i només està plantejada per tenir projecció pública”, va dir. Santos proposarà “que es prenguin mesures” contra SOS Lloret. “És penós el que han fet perquè la causa s'arxivarà i els propietaris en sortiran reforçats”, va dir.
.
Val la pena llegir...
..
SOS Lloret porta Can Juncadella davant la Fiscalia de Medi Ambient
SOS Lloret, 14/12/10
.
UFFFFFF...... Sense comentaris, vaja!

Desembocadura del riu Tordera 15/12/10

2010-12-15T18:53:00.007+01:00

.
Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
2 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
1 ànec griset (Anas strepera) mascle
1 ànec xiulador (Anas penelope) mascle
49 xarxets comuns (Anas crecca)
màxim nombre de les observacions personals a la zona
91 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
25 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus) escoltat
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
uns 180 esplugabous (Bubulcus ibis)
amb les primeres llums del dia, surten del dormidor riu amunt i cap a Malgrat
2 blauets (Alcedo atthis)
un empaitant a l'altre sobre la llacuna
cruixidells (Emberiza calandra)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
titelles (Anthus pratensis)
grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
cueretes balnques (Motacilla alba)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
1 mussol comú (Athene noctua) escoltat
2 picots verds (Picus viridis)
1 raspinell comú (Certhia brachydactyla)
... entre molts altres.
.
al mar...
.
unes 20 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
amb almenys 2 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus) barrejades
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) joves
10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
... i petits grups d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos) arribant sobre el mar a la desembocadura.
.

ànecs blancs (Tadorna tadorna), corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), martinet blanc (Egretta garzetta) i un ànec collverd (Anas platyrhynchos)...

xarxets comuns (Anas crecca)...

xarxets comuns (Anas crecca) i bernat pescaire (Ardea cinerea)...

xarxets comuns (Anas crecca) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

ànec xiulador (Anas penelope)...

ànec xiulador (Anas penelope) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

ànec griset (Anas strepera), ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i gavines vulgars (Larus ridibundus)...

esplugabous (Bubulcus ibis) riu amunt...

Oca pradenca (Anser fabalis fabalis) a Riells i Viabrea 14/12/10. David Caballé

2010-12-15T04:25:00.003+01:00

1 Oca pradenca (Anser fabalis fabalis) observada per David Caballé aquest dimarts 14/12/10 a una bassa de Riells i Viabrea.
.
Nova espècie a la llista actualitzada d'aus de la Baixa Tordera.

Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) a Arenys de Mar 11/12/10. Enric Badosa

2010-12-15T04:21:00.002+01:00

Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)

fotografies d'Enric Badosa

.
Font: www.ornitho.cat
.
Observador: Enric Badosa
.
35 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) a Arenys de Mar aquest dissabte 11/12/10. Capturats i anellats 10. Mascles femelles amb restes de placa incubatriu, individus començant una muda completa, i fins i tot un juvenil acavat de sortir del niu.

Desacord al delta. El Punt 12/12/10...

2010-12-13T17:35:00.004+01:00

Desacord al delta
El Punt 12/12/10
.
Desembocadura ·
.
“Cal actuacions profundes, més enllà de desmantellar les instal·lacions de l'ACA al delta de la Tordera, i una acció integrada per recuperar la platja”
.
No preveu treure els pous i la caseta d'electrificació

Zona del costat de la desembocadura, on estan els pous de l'ACA i la torre d'electrificació, ara fa unes setmanes Foto: C.G.
.

Fa unes setmanes que la zona del delta de la Tordera es va arreglar per adequar-ne el tram final. A part d'“actuacions més profundes”, entitats naturalistes i el CEAB (Centre d'Estudis Avançats de Blanes) demanen el desmantellament dels pous i la caseta d'electrificació que l'ACA hi va instal·lar el 2003. Amb tot, no hi ha previsions de treure-les a curt termini, segons l'ACA, per manca de pressupost: “És important però no urgent o prioritari”. Per l'Ajuntament de Blanes, calen també altres actuacions perquè “té un potencial paisatgístic important i està dins la Xarxa Natura 2000”. Sobre la Tordera, es demanarà al Departament de Medi Ambient de la Generalitat que “la ruta de la Tordera s'arregli i es dignifiqui fins al naixement, al Montseny”. Pel CEAB, “cal un pla d'estabilització del delta de la Tordera ja, perquè està en regressió avançada i afecta també la platja”. El 2009 el càmping La Tordera SL i Orchis Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme van signar un acord de custòdia per fer actuacions que recuperessin els terrenys adjacents a la desembocadura, es van plantar entre 1.500 arbres i arbustos i es va subvencionar una torre d'observació al costat del riu. També es va signar un acord amb l'ACA per construir-hi uns piezòmetres, perquè es reforestessin i es deixessin en el seu estat inicial els terrenys, però segons el director del càmping, Marc Monguilod, “l'ACA va malmetre l'espai i no va acomplir els compromisos”.

Diverses causes de la degradació

Segons el càmping La Tordera, les causes de la degradació del delta són la manca d'actuacions de l'administració, l'angle d'inclinació de l'espigó del 1984, l'escullera de l'ACA, la sobreexplotació de l'aqüífer i la manca d'aportacions de sediments. Altres càmpings defensen que han estat els càmpings els qui han protegit el delta de les construccions i denuncien l'actuació estatal del Ministerio de Medio Ambiente, que fa anys va extreure metres cúbics de sorra de la zona “quan sí que era un veritable delta submarí”. També critiquen el col·lector de salmorres, “que forma una barrera que impedeix que la sorra arribi a Blanes”.

Pel CEAB, la part final del delta –una part dels dos càmpings que estan a banda i banda del riu– “hauria de ser inundable”. El càmping La Tordera creu que “una part dels problemes provenen de les actuacions de l'ACA a causa de la dessaladora” però declaren que “acusar els càmpings de la situació actual és una falsedat i una manca de respecte”. El director del càmping La Tordera, Marc Monguilod, va deixar clar que “en l'atermenament del 1971 es van fixar els límits de l'activitat dels càmpings, deixant lliure la desembocadura de la Tordera, i aquests no s'han sobrepassat”.

Per José Antonio Jiménez Quintana, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC, al delta i a la platja de s'Abanell s'hi han fet un seguit d'actuacions (la torre d'electrificació, pous, l'estació de bombeig –que quan ha avançat la platja l'ha perjudicat– i l'espigó “il·legal”dels anys 80), que han afectat molt la degradació “però els problemes són anteriors perquè el delta ha anat perdent sediment des de fa anys”. Amb tot, les instal·lacions de l'ACA “van ser un gran error” perquè es van posar en el lloc on més retrocedia la sorra de la platja. Els càmpings a la zona del delta, segons J.A.Jiménez, “són els qui pateixen” la situació. La possible solució a la degradació del delta i el retrocés de la platja de s'Abanell, diu l'expert, “és més complexa que treure els elements que l'han degradat perquè desmantellant-los no s'acabarà amb el problema de cop, s'ha de fer una acció integrada en la recuperació de la platja”. Segons Jiménez, “s'ha de decidir bé què es fa, si s'afegeix sorra cada any o es posa una escullera a la platja, si els càmpings es deixen a la zona o es canvien de lloc. Els polítics no decideixen què fer-hi per por a les reaccions; es deixen funcions, però és necessari prendre una decisió ja per recuperar les dues zones”.

Un vídeo per valorar la importància de les coses

2010-12-13T00:48:00.000+01:00

Desembocadura del riu Tordera 10/12/10

2010-12-10T19:03:00.006+01:00

.
Aquest divendres a la tarda a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
al mar...
.
1 gavot (Alca torda)
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) jove
3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
unes 40 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) i balears (Pussinus mauretanicus)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
.
i al riu...
.
7 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
4 ànecs xiuladors (Anas penelope)
1 ànec grisset (Anas strepera) femella observada per l'Enric Badosa
28 xarxets comuns (Anas crecca)
uns 100 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 rasclons (Rallus aquaticus)
unes 20 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
titelles (Anthus pratensis)
grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
18 fredelugues (Vanellus vanellus)
.
volant a prop...
.
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
5 esplugabous (Bubulcus ibis)
.
... entre molts altres.
.

ànecs balncs (Tadorna tadorna) i gavines vulgars (Larus ridibundus)...
.

.
ànecs blancs (Tadorna tadorna), gavines vulgars (Larus ridibundus), cueretes blanques (Motacilla alba) i polles d'aigua (Gallinula chloropus)...
.

ànecs xiuladors (Anas penelope)...

.
ànecs xiuladors (Anas penelope) i polles d'aigua (Gallinula chloropus)...

..
i amb un ànec collverd (Anas platyrhynchos)...
.
.

ànecs xiuladors (Anas penelope), collverd (Anas platyrhynchos) i xarxets comuns (Anas crecca)...

xarxets comuns (Anas crecca) i una polla d'aigua (Gallinula chloropus) pel darrera...
.

Ànecs blancs (Tadorna tadorna) a la desembocadura del riu Tordera 27/11/10-10/12/10

2010-12-10T17:29:00.001+01:00

font:www.ornitho.cat
.
Darreres observacions d'ànec blanc (Tadorna tadorna) a la desembocadura del riu Tordera...
.
1 el 27/11/10
obs: Pedro Bescós i Ernest Garcia
3 el 4/12/10
obs: Òscar Juárez
4 el 5/12/10
obs: Òscar Juárez
uns 10 el 7/12/10
obs: Jaume Prat Espelt
7 el 10/12/10
obs: Javier Romera

Pesquen un estrany peix tropical a la cala Canyelles de Lloret de Mar. Diari de Girona 10/12/10

2010-12-10T17:18:00.001+01:00

Pesquen un estrany peix tropical a la cala Canyelles de Lloret de Mar
Diari de Girona 10/12/10
.
El peix trompeta prové de la Mediterrània oriental i feia dos anys que no es veia a Espanya
.

La "Fistularia Commersonii" va ser trobada a la cala de Lloret durant la darrera competició de pesca en apnea. jesús gómez/ Pesca submarina
.
JORDI VERA
Troben una nova espècie invasora en aigües de la Costa Brava. En la darrera competició de pesca en apnea realitzada a cala Canyelles de Lloret es va capturar una Fistularia Commersonii, un ?estrany peix tropical provinent del Pacífic. La FistulariaCommersonii o peix trompeta és un peix d'un metre de longitud, cos allargat, musell tubular i aleta prolongada per un estrany filament.

La presència a la Mediterrània es va documentar per primera vegada el 2000, enfront d'Israel. Des de llavors s'ha establert a la Mediterrània oriental i cada vegada sembla ser més freqüent veure-la a la part occidental. En aigües espanyoles es va veure per primer cop el 2007, quan va aparèixer de forma gairebé simultània a Menorca, Eivissa, Palamós, Castelló i Granada. Després de dos anys d'aparent absència, però, es torna a observar en diferents llocs de la Mediterrània i en aquest cas ha estat localitzada a Lloret. Cal destacar que la seva colonització a aquesta zona del mediterrani ha estat molt ràpida.

Segons Carles Font, del Departament de Pesca Submarina, el Canal de Suez ha obert la connexió entre la Mediterrània i l'Índic, la qual cosa ha afavorit la migració de peixos, algues i invertebrats. Font assegura que malgrat que tinguem l'aigua més freda, aquesta presència esporàdica poc a poc serà més habitual, un fet que caldrà estudiar com afecta els nostres ecosistemes, segons Font.

La Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, mitjançant els federats que formen el Departament de Pesca Submarina col·laboren en finalitats científiques i informen habitualment els diferents organismes públics. En aquesta ocasió, Quique Ballesteros i Toni Garcia van certificar la Fistularia trobada a Lloret de Mar.

Estany de Can Torrent i voltants (Tordera) 7/12/10

2010-12-07T20:23:00.007+01:00

.
Aquesta tarda i vespre per l'estany de Can Torrent i Pla de Sant Esteve (Tordera), com a més destacat...

.
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 òliba (Tyto alba) escoltada
mínim 2 mussols comuns (Athene noctua) escoltats
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
uns 20 esplugabous (Bubulcus ibis)
3 ànces collverds (Anas platyrhynchos)
mínim 1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
mínim 3 rasclons (Rallus aquaticus)
mínim 2 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 becadell comú (Gallinago gallinago)
unes 40 fredelugues (Vanellus vanellus)
2 cornelles (Corvus corone)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
1 picot verd (Picus viridis)
1 griva (Turdus viscivorus)
8 tords ala-rojos (Turdus iliacus)
>20 tords comuns (Turdus philomelos)
>20 merles (Turdus merula)
tudons (Columba palumbus)
coloms roquers (Columba livia var. domestica)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
garses (Pica pica)
5 gaigs (Garrulus glandarius)
titelles (Anthus pratensis)
uns 5 cruixidells (Emberiza calandra)
14 aloses vulgars (Alauda arvensis)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
7 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
trists (Cisticola juncidis)
pinsans comuns (Fringilla coelebs)
... entre molts altres.
.

aligots comuns (Buteo buteo)...
.

repicatalons (Emberiza schoeniclus)...

.
A darrera hora el Grup d'anellament PARUS, amb la companyia de l'Alba i en Jose Moreno, ha estat anellant al dormidor de repicatalons (Emberiza schoeniclus), on s'han capturat més de 30 i també s'han capturat pit-rojos (Erithacus rubecula), bitxacs comuns (Saxicola torquatus) i un trist (Cisticola juncidis).

Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) a Fogars de la Selva 5/12/10. David Caballé

2010-12-05T22:29:00.001+01:00

1 pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) mascle a Fogars de la Selva aquest diumenge a Fogars de la Selva, observat per en David Caballé.

Arribada important de durbecs (Coccothraustes coccothraustes)...

2010-12-05T22:18:00.003+01:00

Mínim 112 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Sant Feliu de Buixalleu observats per en David Caballé aquest diumenge 5/12/10.

S'han incrementat molt les darreres observació de l'espècie durant els darrers dies, per les comarques del nord de Catalunya, segurament a causa de l'arribada d'aus del nord i centre d'Europa figint del fred.

Podeu consultar totes les arribades a www.ornitho.cat

Pla de Can Jalpí (Tordera) 4/12/10

2010-12-04T22:50:00.005+01:00

.
Aquesta tarda al Pla de Can Jalpí, com a més destacat...
.
1 aligot comú (Buteo buteo)
3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
150 fredelugues (Vanellus vanellus)
66 esplugabous (Bubulcus ibis)
unes 50 aloses vulgars (Alauda arvensis)
4 cogullades vulgars (Galerida cristata)
titelles (Anthus pratensis)
2 cornelles (Corvus corone)
uns 50 gavians argentats (Larus michahellis)
unes 10 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 faisà (Phasianus colchicus)
1 picot verd (Picus viridis)
1 trist (Cisticola juncidis)
... entre molts altres.
.
I al tram de riu proper...
.
2 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 becadells comuns (Gallinago gallinago)
3 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
... entre altres.
.

xoriguers comuns (Falco tinnunculus)...
.

fredelugues (Vanellus vanellus)...

cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), que tot i la diferència de tamanys, no ha dubtat en fer fora un aligot comú (Buteo buteo) d'un poste...

.
cornelles (Corvus corone)...

.
.

aligot comú (Buteo buteo)...

bitxac comú (Saxicola torquatus)...
.

.
esplugabous (Bubulcus ibis)...
.

martinet blanc (Egretta garzetta)...
.

Desembocadura i tram final del riu Tordera 3/12/10

2010-12-04T20:25:00.004+01:00

Aquest divendres a la tarda per la desembocadura i tram final del riu Tordera, ja molts hivernants i com a més destacat...
.
uns 70 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
19 xarxets comuns (Anas crecca)
1 ànec cullerot (Anas clypeata) femella
3 ànecs xiuladors (Anas penelope) mascles
unes 15 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
3 territs variants (Calidris alpina)
1 xivita (Tringa ochropus)
mínim 2 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
21 fredelugues (Vanellus vanellus)
2 blauets (Alcedo atthis)
cueretes blanques (Motacilla alba)
mínim 1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
2 picots verds (Picus viridis)
titelles (Anthus pratensis)
2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
uns 20 gratapalles (Emberiza cirlus)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
uns 40 tudons (Columba palumbus)
1 mussol comú (Athene noctua)
... entre altres.
.
al mar i la platja força moviment...
.
unes 20 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
unes 50 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
6 mascarells (Morus bassanus)
mínim 5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) joves
6 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
unes 500 gavines vulgars (Larus ridibundus)
unes 50 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
uns 200 gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 1 gavià fosc (Larus fuscus)
cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
coloms roquers (Columba livia var. domestica)
.
Als camps propers i pel camí d'accés a la platja...
.

1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 cogullades vulgars (Galerida cristata)
mínim 1 cruixidell (Emberiza calandra)
1 bitxac comú (Saxicola torquatus)
mínim 2 lluers (Carduelis spinus)
1 raspinell comú (Cethia brachydactyla)
caderneres (Carduelis carduelis)
mínim 1 cargolet (Troglodytes troglodytes)
8 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 faisà (Phasianus colchicus) mascle
... entre molts altres.

.
territs variants (Calidris alpina)...
.

ànecs xiuladors (Anas penelope)...

xarxets comuns (Anas crecca)...

ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i xarxets (Anas crecca)...

.
a la platja, a més a més de les habituals gavines mortes, aquest divendres hi havia un esplugabous (Bubulcus ibis)....
.

Els lluers (Carduelis spinus) ja són aquí...

2010-11-30T19:25:00.002+01:00

font: http://www.ornitho.cat/
.
Darreres observacions de lluers (Carduelis spinus) a la Baixa Tordera...
.
uns 20 el 30/11/10 a la desembocadura del riu Tordera
obs: Javier Romera
mínim 15 el 28/11/10 a Riells i Viabrea
obs: Autor ocult
21 el 27/11/10 a Sant Iscle de Vallalta
obs: Enric Badosa i Raül Calderon
mínim 1 el 27/11/10 a Riells i Viabrea
obs: David Caballé
2 el 24/11/10 a les Llobateres (Sant Celoni)
obs: David Caballé
1 el 19/11/10 a les Llobateres (Sant Celoni)
obs: David Caballé
mínim 1 el 12/11/10 a la desembocadura del riu Tordera
obs: Javier Romera
1 el 5/11/10 a Les Llobateres (Sant Celoni)
obs: Enric Badosa
1 el 30/10/10 a Can Jordà (Santa Susanna)
obs: Gabriel Gargallo
2 el 24/10/10 a Can Jordà (Santa Susanna)
obs: Raül Calderon, Oriol Clarabuch i Maria Llover
1 el 24/10/10 a Sant Feliu de Buixalleu
obs: David Caballé
2 el 19/10/10 a Gualba
obs: David Caballé
2 el 17/10/10 a Riells i Viabrea
obs: David Caballé

22 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Sant Iscle de Vallalta 27/11/10. Enric Badosa i Raül Calderon

2010-11-27T20:49:00.001+01:00

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)

.
Font: www.ornitho.cat
Observadors: Enric Badosa i Raül Calderon
Fotografia: Enric Badosa
.
22 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Sant Iscle de Vallalta aquest dissabte. Volen al votant de la casa, se n'anellen 4, dos mascles i dos femelles. Anellats i observats amb en Raül Calderon.

Desembocadura del riu Tordera 27/11/10. Pedro Bescós i Ernest Garcia

2010-11-27T20:48:00.000+01:00

Font: www.ornitho.cat
observadors: Pedro Bescós i Ernest Garcia
.
Aquest dissabte al matí a la desembocadura del riu Tordera...
.
1 esmerla (Falco columbarius)
1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
1 xarxet comú (Annas crecca)
uns 50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 xivita (Tringa ochropus)
unes 10 polles d'aihua (Gallinula chloropus)
2 picots verds (Picus viridis)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
uns 60 gavians argentats (Larus michahellis)
8 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 30 gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
5 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 caderneres (Carduelis carduelis)
1 cargolet (Troglodytes troglodytes)
1 gafarró (Serinus serinus)
5 garses (Pica pica)
2 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
2 mallerengues carboneres (Parus major)
unes 5 merles (Turdus merula)
mínim 7 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
10 pardals comuns (Passer domesticus)
mínim 3 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
uns 10 pit-rojos (Erithacus rubecula)
mínim 4 rossinyols bords (Cettia cetti)
uns 30 tudons (Columba palumbus)
1 verdum (Carduelis chloris)

La sortida d'aquest dissabte 27/11/10 al riu Tordera. ORCHIS

2010-11-27T18:15:00.007+01:00

.
Aquest dissabte, integrants del Grup de treball de la desembocadura de La Tordera hem visitat el tram de riu més natural i millor conservat de tot el seu recorregut per la Baixa Tordera, l'últim reducte on encara es pot veure com és i com funciona un riu 100% natural...
.
Els efectes de l'erosió i de la sedimentació sobre el terreny, els hàbitats i paisatges resultants i que són els propis de La Tordera, l'acció colonitzadora de la vegetació de ribera, la formació de platges, illes, meandres, barres i talussos (un d'ells amb un niu de blauet), les diferències entre una ribera humanitzada i una natural, l'influencia de la vegetació natural de l'entorn sobre les comunitats de ribera, la importància dels arbres morts al bosc de ribera (amb abundants nius de picot), l'importància del nivell freàtic, o descobrir la transparència de l'aigua i l'abundància de peixos, principalment barbs de muntanya (Barbus meridionalis) tant al curs principal del riu com als abundants tolls que es formen a la llera i a les ribes a mena d'aquaris a l'aire lliure... tot lliure de freqüentació i sense camins d'accés... i tot imprescindible per entendre què s'ha fet malament i què s'ha de recuperar a altres trams de riu de la Baixa Tordera... no les imitacions per homogeneïtzar tots els rius catalans o per humanitzar-los.

.

.
Tot i que anàvem per conèixer les característiques pròpies del riu, també hem pogut veure moltes de les espècies d'aus de la zona... un bernat pescaire (Ardea cinerea), un blauet (Alcedo atthis), cueretes torrenteres (Motacilla cinerea) i blanques (Motacilla alba), titelles (Anthus pratensis) i grassets de muntanya (Anthus spinoletta), cotolius (Lullula arborea), aloses vulgars (Alauda arvensis), alguna cogullada vulgar (Galerida cristata), molts mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), pit-rojos (Erithacus rubecula), cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), gratapalles (Emberiza cirlus), passerells comuns (Carduelis cannabina), perdius roges (Alectoris rufa), faisans (Phasianus colchicus),... i un llarg etcètera.
. També hem vist la llar d'unes òlibes (Tyto alba) amb abundants egagròpiles i plomes, i alguns rastres d'un grup de cabirols (Capreolus capreolus) a la llera del riu.
.
Aquí teniu algunes fotos del grup...
.

LA CRISI DE LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

2010-11-26T18:41:00.002+01:00

Manifest: LA CRISI DE LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA
24/11/10
.
6 catedràtics, significats acadèmics i professionals, i unes 400 entitats ambientals demanen al proper govern de la Generalitat un gir en la planificació de les infraestructures viàries.
.

Podeu accedir al manifest i a la documentació adjunta aquí...
.
http://www.adenc.cat/actualitat/nota-de-premsa/manifest-la-crisi-de-les-infraestructures-catalunya

Aquest dissabte hi ha sortida per conèixer com és i com funciona el riu Tordera. ORCHIS

2010-11-25T02:01:00.002+01:00

El Grup de treball de la desembocadura realitza una sortida aquest dissabte a l'únic tram de riu de la Baixa Tordera on encara es conserven gran part dels seus valors geomorfològics i on encara es poden veure les seves característiques naturals. Podrem conèixer com és i com funciona el riu Tordera de manera natural... coneixerem la perla natural del riu.
.
També podrem gaudir de la variada flora i fauna del riu amb aigües transparents i sense freqüentació, a un dels pocs llocs sense intervencions de les administracions... i això es nota.
.
Ens reunirem a les 10:00h a l'aparcament del restaurant Els trèmols de Fogars de la Selva, al costat de la benzinera Petrocat de la carretera de Tordera a Hostalric (als semàfors).
.
La durada de la sortida és d'aproximament 3 hores i cal portar botes altes d'aigua, o calçat i mitjons de recanvi (en algunes ocasions s'haurà de creuar el riu a peu per accedir-hi, no hi ha camins), a més a més de prismàtics i aigua.
.
Està oberta a qualsevol persona que estigui interessada però les places són molt limitades (no és voluntat de l'associació interferir negativament a l'espai) i és imprescindible confirmar l'assistència... orchis.naturalistes@gmail.com o javierfartet@msn.com

No és cap broma... Premien a l'empresa que s'ha carregat el riu Tordera i que investiga Fiscalia...

2010-11-25T01:24:00.003+01:00

Dos guardons reconeixen la transparència i la capacitat d'implicació d'Aigües Ter Llobregat
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Nota de premsa 24/11/10
.
L’empresa pública de la Generalitat responsable de l’abastament en alta obté la qualificació més alta d’una entitat externa (GRI) per la transparència i sostenibilitat en les seves accions

Premi EMAS a la millor acció d’implicació del personal i/o interacció amb les parts interessades
.

El Global Reporting Initiative (GRI) reconeix l’esforç de transparència de la Memòria d’activitats i de responsabilitat social d’ATL corresponents al 2009 també inclou amb detall les dades econòmiques, ambientals i socials de l’entitat.

L’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha obtingut la certificació més alta (A+) de la “Memòria d’activitats i de responsabilitat social 2009” d’acord amb els requisits establerts per la guia G3 del Global Reporting Initiative (GRI).

Aquesta entitat internacional considera que la memòria fomenta la transparència, l’accessibilitat i l’eficiència en la prestació dels seus serveis, al mateix temps que s’inclouen les dades econòmiques, ambientals i socials de les activitats desenvolupades per l’organització. D’aquesta manera, Aigües Ter-Llobregat és la primera empresa de la Generalitat en obtenir aquest distintiu.

ATLL és una empresa socialment responsable que treballa de manera constant per a poder millorar aspectes importants com són la qualitat de la vida laboral dels seus empleats/des, el medi ambient, la recerca i el desenvolupament, els projectes divulgatius i les relacions amb els seus clients.

Des de fa més de 15 anys que ATLL elabora anualment memòries d’activitat, però va ser durant el 2008 on es va iniciar el procés de transformació d’aquesta memòria amb l’objectiu d’aconseguir una publicació que integrés la memòria de responsabilitat social i la d’activitat, procés que ha culminat amb l’auditoria realitzada per una entitat externa per a verificar la memòria 2009 amb el màxim nivell d’assoliment.

Premi emas a la millor acció d’implicació del personal i/o interacció amb les parts interessades

El passat 17 de novembre es va fer el lliurament dels Premis EMAS Catalunya 2010 que van adreçats a les organitzacions registrades a EMAS que disposin com a mínim d’un centre a Catalunya. ATLL ha estat guanyadora del premi en la categoria de “Millor acció d’implicació del personal i/o interacció amb les parts interessades” per a la recollida d’oli usat domèstic que realitza als seus centres de treball.

L’acte de lliurament dels premis va ser presidit pel Sr. Francesc Baltasar i Albesa, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i tenen com a objectiu reconèixer la tasca de les organitzacions EMAS per millorar el seu comportament ambiental. Aquests premis són organitzats anualment pel Club EMAS i el jurat està composat per membres del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), del sector universitari, de la recerca, de l’empresa, dels sindicats i dels mitjans de comunicació.
El jurat va avaluar un total de 17 candidatures en les tres categories de participació valorant molt positivament totes les iniciatives presentades.

ATLL va rebre el premi per la millor acció d'implicació de les parts interessades: Aigües Ter Llobregat (ATLL) pel projecte de gestió de l'oli vegetal usat domèstic dels seus treballadors mitjançant el projecte Oliklak.

El gerent, Sr. Joan Compte, va agrair al personal d’ATLL que col·labora amb el projecte Oliklak l'esforç voluntari en defensa del medi ambient que fa que millori el comportament ambiental de l’organització i va fer partícip d’aquest premi al personal implicat en la recollida d’oli usat domèstic a ATLL, que va més enllà de la gestió dels residus que es puguin generar als centres de treball ja que implica donar facilitats per gestionar els que es generen als domicilis dels seus treballadors. Amb aquesta iniciativa s’aconsegueixen uns beneficis ambientals importants que se sustenten en l’augment continu de les xifres de recollida que estan a l’alçada dels resultats de les organitzacions on més èxit està tenint l’Oliklak.

L'EMAS (Eco-Management and Audit Scheme) és una eina de gestió mediambiental per a empreses i altres organitzacions, d'aplicació voluntària, que permet avaluar, millorar i donar a conèixer el seu comportament ambiental. Aquest comportament és auditat de forma externa i el registre l'emet, en nom de la Unió Europea, el corresponent Organisme Competent que a Catalunya és la Direcció de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

A Europa existeixen més de 4.000 organitzacions registrades EMAS, de les quals més de 250 es troben a Catalunya.

Aigua... bla, bla, bla... i visca Catalunya!!!... visc a Catalunya...

2010-11-25T01:14:00.003+01:00

El govern aprova un pla per garantir l'aigua fins al 2027
El Punt 24/11/10
.
El projecte tira endavant en l'última reunió de l'executiu i sense garantia de finançament

La dessalinització i la reutilització incrementaran els recursos

CiU anuncia que si governa derogarà el pla
.
Disponibilitat de l'aigua a Catalunya
.

El govern va aprovar ahir el pla de gestió i el programa de mesures que han de garantir el subministrament d'aigua a Catalunya fins al 2027. El projecte oficialment denominat pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya és a la pràctica un pla hidrològic que preveu la inversió de 8.728 milions d'euros en obres de millora de la gestió de l'aigua (3.902 milions), millora de la qualitat (2.510), modernització de regadius (1.401) i millores ambientals (916). D'aquest total, la Generalitat ha invertit en el període 2006-2009 un total de 1.882 milions d'euros, en obres com la recuperació de pous, la construcció de depuradores i dessalinitzadores i la reutilització d'aigües residuals.

El futur d'una part important de la resta d'inversions és encara incert, atesa la delicada situació financera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que acumula un deute de més de 1.800 milions d'euros.

El nou pla hidrològic té l'objectiu de consolidar el model de gestió desenvolupat durant els últims anys per l'ACA i el Departament de Medi Ambient (en mans d'ICV-EUiA). Els eixos d'actuació d'aquest pla són l'estalvi i l'eficiència en el consum, la reutilització i les dessalinitzadores. Després d'analitzar les necessitats futures i els recursos disponibles, la planificació aprovada ahir considera innecessari –com a mínim fins al 2027– tant la interconnexió de conques, com el transvasament del Roine. D'altra banda, el nou pla acompleix la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea i posa les bases per reduir les actuals aportacions d'aigua (transvasament) de la conca del Ter a l'àrea de Barcelona.

Marxa enrere

El portaveu de CiU de Medi Ambient al Parlament, Ramon Espadaler, va qualificar de “frivolitat” l'aprovació del pla hidrològic a cinc dies de les eleccions i va anunciar que el derogarien en el cas que la coalició nacionalista formi govern. Espadaler considera que el pla no disposa del consens de tots els sectors afectats i troba molt preocupant que, “amb una ACA en fallida”, s'assumeixin compromisos de més de 7.000 milions.

Les claus

El gran dubte no és el Roine sinó l'increment del preu de l'aigua
.
La gestió de l'aigua acumula un deute multimil·lionari. Foto: J.F.
.

El pla hidrològic més ambiciós que s'ha elaborat fins ara a Catalunya va passar ahir pel consell executiu in extremis i gairebé d'incògnit. Pocs consellers eren conscients de la importància del pla aprovat, possiblement perquè tots els partits són coneixedors que del tema de l'aigua se n'haurà de tornar a parlar a fons d'aquí a pocs mesos, encara que no hi hagi sequera.

CiU va confirmar ahir que, si arriba a formar govern, derogarà aquest pla hidrològic, i al seu programa afirma que recuperaran “el projecte de connexió CAT-Abrera” (la canonada de Tarragona a l'àrea de Barcelona que va estar a punt de construir-se durant la crisi de la sequera) i, d'altra banda, tornaran a estudiar “la possibilitat de transvasar aigua del Roine cap a la xarxa catalana”.

El problema més seriós de la pròxima legislatura en matèria de l'aigua, però, no seran els transvasaments sinó el finançament. Sigui quin sigui el color del nou govern, en els pròxims anys s'haurà de trobar una fórmula perquè –a més de gestionar intel·ligentment els recursos i millorar la qualitat dels nostres rius– els ciutadans i sectors socials que més aigua consumeixen paguin el preu real d'aquest producte escàs.

Atlas de idoneidad de especies arbóreas de la Península Ibérica. UAB

2010-11-24T22:37:00.002+01:00

Ho podeu trobar aquí...

http://www.opengis.uab.cat/IdoneitatPI/presentacio.html

¿Qué es el Atlas de idoneidad de especies arbóreas de la Península Ibérica?

Podemos definir este Atlas como un conjunto de mapas que permiten determinar el grado de adecuación a las condiciones climáticas y/o topográficas de las principales especies formadoras de bosques. Con estos mapas podemos saber, para cada 200 m sobre todo el territorio de la Península Ibérica, cuál es la idoneidad topo-climática definida entre cero (baja idoneidad) y 1 (máxima idoneidad). Además, estos valores se pueden consultar para el escenario climático actual (periodo 1950-1998) así como para las proyecciones de futuro utilizando los escenarios propuestos por el Hadley Center (proyecciones socio-económicas A1f1 y A2).

Per seguir llegint o veure els mapes, accediu a l'enllaç.

Continuen les tasques de construcció de la Torre d'observació de la desembocadura de La Tordera 22/11/10

2010-11-22T14:19:00.002+01:00

.
Després d'uns dies d'aturada, continuen les tasques de construcció de la Torre d'observació a càrrec de Càmping La Tordera SL i Artea Paisatgisme.

La construcció d'aquesta torre i el condicionament dels terrenys forma part de l'Acord de Custòdia de la riba i ribera de la desembocadura del riu Tordera, entre Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme i Magdalena Fornés i Méndez – Càmping La Tordera SL, per a la protecció, millora i difusió dels valors naturals de l'espai natural, finançada per Càmping La Tordera SL i que compta a un ajut econòmic del DMAH de la Generalitat de Catalunya.
.
La seva funció principal és la de dotar a l'espai de la infraestructura necessària per a fer compatibles la protecció dels valors naturals i l'ús social de l'espai, així com la d'evitar l'accés a l'interior del riu per part dels visitants i usuaris de la zona.

Primera sortida del Grup de la desembocadura de La Tordera 21/11/10. ORCHIS

2010-11-22T09:47:00.005+01:00

.
Aquest diumenge hem acabat de definir el funcionament, objectius i funcions del Grup de treball de la desembocadura de La Tordera, que de moment compta amb 8 persones amb ganes d'ajudar i d'aprendre... i és que no només es tracta de treballar... també de gaudir i conèixer l'entorn del Delta...
.
Els integrants del Grup ho fan de manera voluntària i dins les possibilitats de cadascú, les activitats i treballs s'aniran decidint i anunciant, i s'apunta qui pugui i vulgui a cada una d'elles.
.
Aquest diumenge hem visitat el Pla de Grau (Malgrat de Mar) per conèixer els valors naturals d'aquesta plana agrícola del Delta de La Tordera i com els valors naturals de la desembocadura depenen directament de l'entorn proper.
.
El proper dissabte 27/11/10 visitarem i coneixerem el tram de riu de la Baixa Tordera millor conservat i menys alterat de tot el seu recorregut, per veure in situ les característiques pròpies de La Tordera i la seva riquesa i biodiversitat associada.
..
Pel que fa a la sortida al Pla de Grau (Malgrat de Mar), vam poder veure una gran varietat i quantitat d'aus, alguns residents tot l'any però ja molts hivernants...
.
12 cogullades vulgars (Galerida cristata)
>40 titelles (Anthus pratensis)
6 fredelugues (Vanellus vanellus)
cruixidells (Emberiza calandra)
1 puput (Upupa epops)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
gratapalles (Emberiza cirlus)
cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 picot verd (Picus viridis)
8 esplugabous (Bubulcus ibis)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
tudons (Columba palumbus)
coloms roquers (Columba livia var. domestica)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
uns 10 pit-rojos (Erithacus rubecula)
mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
pinsans comuns (Fringilla coelebs)
pardals comuns (Passer domesticus)
pardals xarrecs (Passer montanus)
1 trist (Cisticola juncidis)
6 passerells comuns (Carduelis cannabina)
caderneres (Carduelis carduelis)
gafarrons (Serinus serinus)
mínim 1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
cueretes blanques (Motacilla alba)
alguna cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
merles (Turdus merula)
garses (Pica pica)
estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
mallerengues carboneres (Parus major)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
rossinyols bords (Cettia cetti)
verdums (Carduelis chloris)
.
També vam aprofitar la trobada per transportar un tronc de grans dimensions al bosc de ribera que estem recuperant dins l'Acord de custòdia. Deu ni do per ser el primer! La Verònica, en Ramon, la Rosa i la Montse desprès de l'esforç...

.
Anirem introduint elements com aquest (tronc de grans dimensions) pel recorregut d'accés a la platja amb les finalitats de naturalitzar la zona, eliminar corriols i donar espais de refugi o d'assolellament a algunes espècies animals, entre d'altres. Per evitar que algú els pugui fer servir per a fer fogueres a la platja (molt freqüents malauradament), els tronc han de ser de grans dimensions i de molt pes, però el transport fins al lloc es fa amb furgoneta... ufff.

.
Si voleu formar part del Grup de treball, únicament cal enviar el nom i una adreça o telefon de contacte a javierfartet@msn.com o a orchis.naturalistes@gmail.com amb l'assumpte “Grup de treball” i rebreu tota la informació que necessiteu o vulgueu al respecte.

Anellament a l'Estany de Can Torrent (Tordera) 19/11/10. PARUS

2010-11-22T08:17:00.002+01:00

repicatalons (Emberiza schoeniclus)

.
Aquests divendres 19/11/10 al vespre, l'Antonio España i en Jordi Rodri (del grup d'anellament PARUS) van anellar al canyissar de l'Estany de Can Torrent (Tordera)...
.
Anellament a l'estany de Can Torrent
Grup d'anellament PARUS, 19/11/10
.
L'abundància i varietat d'aus per la zona era molt superior a la de la setmana anterior, i a la primera batuda ens va sorpendre la quantitat de mallerengues capturades de cop (literalment, quedaven atrapades amb nosaltres allà treint mallerengues de les xarxes), i que ens va entretenir lo just per ser allà quan arribaven els repicatalons i els becs de corall senegalesos (entre altres) al dormidor, que no van dubtar en aturar-se als sectorsa del canyissar sense xarxes.

En total van ser 49 captures de 9 espècies diferents...
.
bec de corall senegalès (Estrilda astrild) - 1
repicatalons (Emberiza schoeniclus) -18
pit-roig (Erithacus rubecula) - 5
merla (Turdus merula) - 2
mosquiter comú (Phylloscopus collybita) - 1
mallerenga blava (Parus caeruleus) - 5
mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) - 12
bitxac comú (Saxicola torquatus) - 4
teixidor daurat (Euplectes afer) - 1
.
i pels voltants vam veure o escoltar com a més destacat...
.
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
mínim 2 rasclons (Rallus aquaticus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 mussol comú (Athene noctua)
... entre molts altres.
.

bitxacs comuns (Saxicola torquatus), femella a l'esquerra i mascle a la dreta...
.

teixidor daurat (Euplectes afer)...

Teixidor daurat (Euplectes afer) a l'estany de Can Torrent (Tordera) 19/11/10

2010-11-21T02:25:00.002+01:00

teixidor daurat (Euplectes afer) mascle

.
Aquest divendres al vespre s'ha capturat un teixidor daurat (Euplectes afer) mascle per l'Antonio España i en Jordi Rodri (del grup d'anellament PARUS) durant l'anellament al dormidor de repicatalons (Emberiza schoeniclus) del canyissar de l'estany de Can Torrent (Tordera).

1era observació personal a tota la zona d'aquesta espècie exòtica que havia estat molt freqüent anys enrere al tram baix i desembocadura del riu.