dissabte, 18 d’abril del 2009

Sobre les dunes a la Costa Brava. El Punt 18/4/09

A la Costa Brava hi ha 24 platges amb dunes, i només en dues estan en bon estat
El Punt 18/4/09

Un estudi proposa millores per restaurar aquests sistemes


A la Costa Brava hi ha 24 platges que tenen sistemes dunars, però de tots aquests només dos –el del Rec del Molí de l'Escala i la zona de Ràdio Liberty de Pals– tenen un bon estat de conservació. La resta estan en estat dolent o regular. Així ho conclou un estudi sobre les dunes a la costa gironina, que proposa mesures per millorar la situació.

Els estudis –un se centra en l'Alt Empordà i l'altre en el Baix Empordà i la Selva– els va encarregar la Diputació de Girona, i han servit per identificar per primera vegada tots els sistemes dunars presents actualment a la Costa Brava, independentment del seu estat. Així, de les 24 platges on s'han catalogat dunes, en només dos casos aquestes presenten un bon estat; en dotze casos és regular; i en deu dolent, on la presència de dunes és gairebé inexistent.

Segons l'estudi de l'Alt Empordà, la conclusió és que l'estat de les dunes no és tan dolent com es podia pensar en un principi, ja que la majoria de sistemes estan en un estat primari amb uns problemes per desenvolupar-se que són fàcilment corregibles prenent mesures toves i amb poc cost econòmic. De fet, en aquesta categoria hi entren les dunes que estan en un estat regular, ja sigui tot just en un estat embrionari o ja relativament ben formades. Són sobretot les que estan en platges amb menys pressió urbanística i en espais més naturalitzats, com ara a cap Ras, a Colera; la Cagarra, a Sant Pere Pescador; la Gola del Ter, de l'Estartit, o la platja de Castell, de Palamós. En aquests casos es proposen accions per evitar la degradació dels espais i facilitar-ne una restauració natural. Per una banda destaca la regulació d'usos en les zones de creixement de les dunes, impedint per exemple la creació d'aparcaments de sorra compactada just darrere la platja; o delimitar les zones de pas amb passeres o amb tancaments perimetrals, com els de Sant Martí d'Empúries o Castell. Posar més rètols informatius és una altra de les accions proposades.

Pel que fa a les zones amb sistemes més dolents, normalment és a causa de la presència de càmpings o edificacions que impedeixen que la duna avanci, com és el cas de la platja de les Dunes a Sant Pere Pescador, la platja del Racó de Pals o la de Santa Cristina de Lloret de Mar. En aquests casos, difícilment es pot fer res més que delimitar un espai amb caràcter més aviat pedagògic, o arrencar la vegetació al·lòctona.

Uns espais protegits

Les dunes són actualment un espai a protegir per la legislació, per la singularitat que representen com a hàbitat. De fet, només s'hi pot formar una vegetació molt concreta i exclusiva, molt resistent a la manca d'aigua i a la salinitat, i que serveix d'aixopluc per a determinades espècies animals. La pressió humana, però, les ha eliminat en bona part del territori, i la majoria que resten estan fragmentades o en un estat molt embrionari, sense arribar a formar el sistema complet de front de duna, cresta i rereduna.

Ajudes per als ajuntaments

Arran d'aquests estudis impulsats, l'àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació ha estipulat unes línies d'ajuda per als ajuntaments per finançar la restauració de dunes, d'entre 30.000 i 40.000 euros. De fet, ja fa dos anys que es col·labora amb Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador, bàsicament en accions sobre l'accés a les platges, evitant que es facin aparcaments en zones de regeneració de dunes; i també de condicionament de passeres per distribuir la gent i treure-hi pressió.

FOTODENÚNCIA 17/4/09... Sega i desbrossada a l'estany de Cal Raba (Tordera) vs aus aquàtiques nidificants

.
Com l’any passat, l’ajuntament de Tordera ha iniciat avui la sega i desbrossada del perímetre de l’estany de Cal Raba, espai PEIN, XN2000 i protegit al Pla General, en plena època reproductora d’aus aquàtiques, i per motius ornamentals.

Durant aquestes setmanes s’ha observat la nidificació d’una parella de fotges (Fulica atra) , dos de cabusset (Tachybaptus ruficollis) amb 3 ous cadascú, nombre indeterminat d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) , polla d’aigua (Gallinula chloropus) ,... entre altres. I molt especialment esperançador era el retorn com a nidificants de 4 parelles de martinet de nit (Nycticorax nycticorax) aquest any i des de fa uns dies.

Com a conseqüència dels treballs “de manteniment” (desbrossadora i sega mecànica a menys de 4m dels nius o sota ells i eliminació de la cobertura herbàcia a banda i banda de la tanca perimetral) es constata l’abandonament d’un dels nius de cabusset (el més proper a la tanca), no es veuen o escolten les fotjes a la zona de nidificació (canyís proper a la tanca), i molt menys els martinets de nit que ja havien començat a aportar materials als nius (4) i eren entre el brancatge dels freixes. Impossible determinar què els ha passat als collverds o les fotges degut al seu caràcter amagadís.
.
Imatges de la “perillosa” herba segada per, paraules textuals, facilitar l’accés de la gent.
.
.
Aquest és el manteniment dels valors naturals dels espais PEIN i XN2000 de Tordera, i no és nou d’aquest any...

FOTODENÚNCIA 7/6/08... brillant idea dels serveis de mantenimet de l'ajuntament de Tordera

Les imatges i ubicació dels nius no s’inclouen, ni ara ni en la resta d’entrades a aquest blog, per evitar la seva fàcil localització per part de tercers. Si alguna persona està interessada en veure les fotografies o conèixer la seva ubicació que es posi en contacte i especifiqui amb quina finalitat.

Les Llobateres (Sant Celoni) 17/4/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 agró blanc (Casmerodius albus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
3 esplugabous (Bubulcus ibis)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
11 xivitones (Actitis hypoleucos)
1 ànec mut (Cairina moschata), el mateix de la verneda
1 oriol (Oriolus oriolus)
1 blauet (Alcedo atthis)
2 rossinyols (Luscinia megarhynchos)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)

Riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 17/4/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 ànec mut (Cairina moschata)
2 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>5 corriols petits (Charadrius dubius)
2 xivitones (Actitis hypoleucos)
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)
2 mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli)
1 cuereta groga (Motacilla flava)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
>100 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
23 abellarols (Merops apiaster)
>5 rossinyols (Luscinia megarhynchos)

divendres, 17 d’abril del 2009

Riells i Viabrea 15 i 16/4/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

15/4/09...

1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
ballesters (Apus melba)
2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)

16/4/09...

mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli) cantant
2 perdius roges (Alectoris rufa), una cantant
>2 rossinyols (Luscinia megarhynchos)
1 polla d'aigua (Gallinula chloropus) atropellada a la carretera

Les Llobateres (Sant Celoni) 16/4/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 piula dels arbres (Anthus trivialis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)

dijous, 16 d’abril del 2009

Algunes notícies més per llegir 16/4/09...

L´Ajuntament de Palafolls comença la primera fase de l´auditoria mediambiental "Agenda 21".
Ajuntament de Palafolls 14/4/09

L’Agenda 21 és una eina de planificació i gestió per realitzar una avaluació documentada i objectiva per tal de determinar l’estat actual del municipi a nivell ambiental i poder planificar un pla d’acció.

Actualment, l´Ajuntament de Palafolls està portant a terme una auditoria ambiental del municipi la qual rep el nom d’Agenda 21.L’Agenda 21 és una eina de planificació i gestió per realitzar una avaluació sistemàtica, documentada, periòdica i objectiva per tal de determinar l’estat actual del municipi i poder planificar-ne un pla d’acció adequat i coherent amb la realitat, que ajudi a la millora ambiental de Palafolls.

Per a complir amb els objectius de l’auditoria, la participació ciutadana és clau atès que són els ciutadans els que coneixen la realitat i les necessitats del dia a dia del nostre municipi.

És per aquest motiu que us agrairíem que féssiu vostre aquest projecte amb la vostra col·laboració a través emplenar l’enquesta que es podeu descarregar a continuació i que un cop complimentada s’ha d’enviar al següent correu electrònic:
aj155.mediambient@palafolls.cat.

Les dades obtingudes tindran un ús exclusivament estadístic i en cap cas es publicarà la font.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Per a més infomació: aj155.mediambient@palafolls.cat o trucant al 93 762 00 43.

PARTICIPA!! Sondeig Agenda 21

............................................................
.
La calor mata el fons marí mediterrani
Diari de Girona 16/4/09

Les condicions "estivals" que experimenta el mar s'han perllongat 32 dies més a l'any des de 1974 a 2006
.
El fons mediterrani, afectat per l'allargament de les condicions estivals. levante-emv

GIRONA DDG
Un grup d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científics (CSIC) ha demostrat que existeix una relació directa entre el canvi climàtic, que està provocant un increment progressiu de les temperatures del Mediterrani, i la mort massiva d'invertebrats detectada al fons marí.
Els investigadors, entre els quals hi ha membres del centre de Blanes, sostenen que les condicions estivals al mar s'han perllongat 32 dies l'any entre 1974 i 2006, la qual cosa ha provocat episodis de mort en massa d'alguns organismes invertebrats.
El treball, publicat recentment a la revista Proceedings de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, destaca que durant els períodes estivals extremadament llargs i càlids, com els de 1999 i 2003, es van produir dos processos de mortalitat en massa en més de 500 quilòmetres en el denominat mar Ligur (braç del Mediterrani al sud d'Europa) i a pràcticament tot el Mediterani nord-occidental, respectivament.
L'allargament d'aquestes "condicions estivals" al Mediterrani, que s'emmarca dins d'un canvi en l'àmbit global, es deu a l'increment de la duració i intensitat de l'estratificació o falta de barreja entre les aigües profundes i superficials a la columna d'aigua que es produeix durant l'estiu.
Els investigadors han pogut demostrar, a través d'experiments de laboratori i observacions de camp, que l'escalfament global és el desencadenant de la mortalitat en massa d'espècies de gorgònies (octorals) que són emblemàtiques del Mediterrani.
Aquests espisodis afecten, a més a més, altres grups d'invertebrats suspensívors com ara coralls, esponges, zoantaris o brioozos, components fonamentals de la comunitat coralígena, una de les més diverses i abundants del Mediterrani, amb més de 1.600 espècies.
Condicions adverses
Aquests tipus d'organismes són capaços de suportar una duració normal de les condicions adverses que representa el període estival, però difícilment poden superar una perllongació anòmala, especialment si aquesta es produeix de forma combinada amb temperatures anormalment elevades.


Medi Ambient recorrerà les sentències del TSJC del PEIN de Santa Cristina de Lloret
Diari de Girona 16/4/09

L'acusació pública també recorrerà la demanda que el Tribunal li va desestimar, tal com va assegurar que ho faria

LLORET DE MAR MARTÍ SANTIAGO
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha assegurat que recorrerà al Tribunal Suprem les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declaraven nul·la la inclusió del paratge de Santa Cristina dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Pinya de Rosa, a Blanes. En ser impossible per a la Generalitat recórrer la sentència de manera directa, el Gabinet Jurídic sol·licitarà al TSJC la intenció d'interposar-hi un recurs de cassació, ja que aquesta és la voluntat de Medi Ambient, que sempre ha defensat la seva intenció d'aconseguir que Santa Cristina formi part del PEIN.
Els recursos tan sols seran per a les resolucions estimades per part del TSJC i que van ser presentades per l'Ajuntament de Lloret de Mar i l'Obreria de Santa Cristina, tanmateix, però, haurà de ser el mateix Tribunal qui accepti o rebutgi la petició del Departament de Medi Ambient per recórrer les esmentades sentències al Tribunal Suprem.
L'advocat Xavier Rotllan, que també va presentar una al·legació com acusació pública en contra de la incorporació de Santa Cristina al PEIN, també recorrerà la sentència que li va desestimar el TSJC, tal com va assegurar que ho faria si Medi Ambient optava per recórrer la decisió del Tribunal respecte a les al·legacions del consistori i l'Obreria.
L'obrer major de Santa Cristina, Salvador Palaudelmàs, ha lamentat la decisió presa pel Departament de Medi Ambient que li va ser comunicada ahir, dia en què també hi havia programada una reunió entre l'Obreria i Medi Ambient que finalment no va poder-se produir. Tot i això, Palaudelmàs ha confirmat que la setmana vinent es reunirà amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, perquè des del Departament li han assegurat que tot i recórrer la sentència aquesta pot no arribar al final. La intenció de l'Obreria és que el procés sobre la possible inclusió o no del paratge natural al PEIN de Pinya de Rosa "no s'allargui".
La plataforma Salvem Pinya de Rosa es mostra preocupada per si aquests recursos poden frenar la formalització del Consell Rector del Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de Pinya de Rosa, ja que consideren que durant els tres anys que ha durat la pugna per evitar convertir Santa Cristina en part d'un PEIN s'han produït irregularitats al paratge de Pinya de Rosa que no han dubtat a qualificar d'"atemptat ecològic", com indica el socioecòleg Rafa Sardà. Recorda, a més, Sardà, que si Santa Cristina esdevingués un PEIN, "l'Obreria tindria prioritat en la seva gestió".

Sortida herpetològica nocturna per l'illa i braç esquerre del riu (Tordera) 15/4/09

En recorregut per l’illa i braç esquerre del riu (Tordera)...

Granotetes de punts (Pelodytes punctatus) escoltades al braç esquerre i a Àrids Sant Daniel.

Reinetes (Hyla meridionalis), arreu i escoltes arreu

Granotes verdes (Pelophylax perezi), arreu i cants arreu

Gripaus corredors (Bufo calamita), arreu, postes i cap-grossos, i cants al braç esquerre.

Granotes pintades (Discoglossus pictus), arreu i cap-grossos

1 tòtil (Alytes obstreticans) a un toll del camí perimetral de la bassa del Life

1 serp d’aigua (Natrix maura)

1 rossinyol (Luscinia megarhynchos) cantant al braç esquerre del riu.

Polles d’aigua (Gallinula chloropus) al braç esquerre del riu

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos) escoltats arreu

Mínim 5 xots (Otus scops) a diferents llocs del recorregut.

Abundants arreu els conills (Oryctolagus cuniculus)

1 gat mesquer (Genetta genetta) al braç esquerre del riu

Abundants els rat-penats (sense identificar) xisclant arreu.
.

cant de granoteta de punts (Pelodytes punctatus)
.
cants de xot i granoteta de punts
.
una mica més difícil... granotes verdes, xots i granoteta de punts
.
granotes verdes i 1 reineta cantant
.
reinetes i granotes verdes cantant
.
Rossinyol (Luscinia megarhynchos) cantant a la foscor
.

reinetes (Hyla meridionalis)


tòtil (Alytes obstreticans)
.
granotes verdes (Pelophylax perezi)
.
serp d'aigua (Natrix maura)
.
granota pintada (Discoglossus pictus)
.
gripau corredor (Bufo calamita), postes i cap-grossos

dimecres, 15 d’abril del 2009

Les Llobateres (Sant Celoni) 15/4/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...
.
1 agró blanc (Casmerodius albus)
6 cames llargues (Himantopus himantopus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 xivita (Tringa ochropus)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
1 ànec mut (Cairina moschata)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 cornella (Corvus corone)

Cucut (Cuculus canorus) a Sant Cebrià de Fogars de la Selva 15/4/09. David Caballé

1 cucut (Cuculus canorus) escoltat a Sant Cebrià de Fogars de la Selva per en David Caballé

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 14/4/09. David Caballé...


Observacions i fotografies de David Caballé...
.
1 trobat (Anthus campestris)
> 24 cruixidells (Miliaria calandra)
2 cuereta groga (Motacilla flava)
4 corriols petits (Charadrius dubius)
3 trist (Cisticola juncidis)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
.
cruixidell (Miliaria calandra)
.
i fotografies denunciant el pas de quads a la platja.
la vergonya de sempre...

Desembocadura del riu Tordera 14/4/09. David Caballé


Observacions i fotografies de David Caballé...
.
3 agrons rojos (Ardea purpurea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
1 gavina menuda (Larus minutus) adulta nedant a la llacuna
>20 gavina corsa (Larus audouinii)
>8 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
1 gavià fosc (Larus fuscus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 ànec mut (Cairina moschata)
3 currocs (Gelochelidon nilotica) cridant en vol per sobre l'albereda direcció mar
>25 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 piula dels arbres (Anthus trivialis) a pla de grau
1 titella (Anthus pratensis)
1 balquer (Acrocephalus arundinaceus)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 capsigrany (Lanius senator) a pla de grau
unes 120 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
unes 14 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
13 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
2 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
2 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
2 valones (Tringa glareola)
1 becadell comú (Gallinago gallinago)
1 oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica)
1 mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
>5 mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
>mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 rossinyols (Luscinia megarhynchos)

Santa Susanna 14/4/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) mascle
1 cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
1 aligot comú (Buteo buteo)

Algunes notícies més per llegir 15/4/09...

Els pescadors de Blanes instaran la Generalitat a no dragar el fons marí
Diari de Girona 15/4/09

El patró major de la confraria de Blanes, Eusebi Esgleas, critica que no es busquin altres solucions al problema de les platges
.

Un vaixell draga el fons marí, l'estiu passat a Blanes, per posar sorra a la platja de s'Abanell. diari de girona

BLANES MARTÍ SANTIAGO
El problema generalitzat a gran part del litoral català respecte a la manca de sorra a les platges i la constant necessitat d'aportar-ne de nova periòdicament, tot i saber que no solucionarà el problema, ha provocat que el sector pesquer vulgui intervenir en aquest afer per dir-hi la seva i donar a entendre que també se'n ressent amb l'aplicació d'aquestes solucions temporals.
A Blanes, el patró major de la confraria de pescadors, Eusebi Esgleas, critica que no es busquin altres alternatives en la solució del problema d'aportació de sorra que no siguin aprofitar-se del fons marí. Precisament aquesta acció resulta perjudicial, preferentment, per als pescadors dedicats a les arts menors, ja que en els primers 50 metres marins hi ha una concentració abundant de vida aquàtica que es veu alterada, quan no desapareix, amb les actucaions de dragatge.
Precisament, la confraria de pescadors de Blanes s'ha unit amb diverses confraries del Maresme i la zona del Barcelonès per reforçar una plataforma dirigida a "salvar les platges" evitant que s'hagin de dragar. En aquest sentit, Esgleas, que recentment ha estat escollit president de la Federació Catalana de Pescadors, ha assegurat que tant des de Blanes, com des de la Federació, instaran el Govern de la Generalitat a buscar altres mètodes per reomplir les platges afectades per la poca sorra. "S'ha d'agafar sorra de la sorra, no amb el sistema del vaixell", apunta.
I és que Esgleas veu necessari que s'aporti arena d'algun altre lloc, que el mar s'encarregaria de netejar, i que no afectaria l'activitat pesquera com ho fa ara el dragatge marí.
D'altra banda, el patró major de Blanes no critica l'aportació que es farà a la platja de s'Abanell perquè reconeix que, en aquest cas, és un problema complicat i de difícil solució. En aquest sentit, explica que des de la confraria són conscients que la vila és eminentment turística i necessita amb urgència la sorra a la platja per mantenir l'actiu econòmic que suposa el turisme d'estiu.
A banda d'això, Esgleas ha aprofitat per explicar que encara no hi ha data per començar les obres d'ampliació del port i n'ha reconegut la necessitat. A més, preveu que en tractar-se d'una ampliació relativament petita no contribuirà a malmetre més la platja de s'Abanell, encara que ha especificat desconèixer quina seria la solució més adient per resoldre la problemàtica d'aquesta zona blanenca. Tanmateix, afegeix que les obres del port no afectaran en gran mesura la punta de Santa Anna, que, com indica, "ha quedat molt afectada pel temporal de Sant Esteve".
La queixa del febrer
El mes de febrer passat, la confraria de pescadors d'Arenys de Mar, al Maresme, ja va criticar el Departament de Medi Ambient acusant-lo de destrossar l'ecosistema marí aplicant l'actual sistema de regeneració de les platges. De fet, va criticar que després del temporal de Sant Esteve, Medi Ambient decidís solucionar la manca de sorra amb noves aportacions del fons marí argüint que es tractava d'una despesa econòmica que no solucionaria un problema estructural com aquest i que, a més, resultaria insostenible ambientalment. De fet, les contínues regeneracions, efectuades des de l'any 85, han afectat els bancs de petxina lluent que el sector pesquer està tractant de recuperar i que tornarà a malmetre's si es continua dragant el fons marí.

La confraria de Blanes i les del Maresme vigilaran les extraccions de sorra
El Punt 15/4/09

El president de la confraria de pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas, escollit fa poques setmanes president de la Federació Catalana de Pescadors, va assenyalar ahir durant l'aplec del Vilar que les confraries de Blanes, el Maresme i alguna del Barcelonès han creat una plataforma per controlar les extraccions que es fan amb vaixells en el fons marí per tal d'aportar sorra a algunes platges durant la temporada d'estiu. Esgleas va denunciar que aquestes extraccions amb vaixell fan molt de mal al fons marí de les zones afectades i als pescadors, sobretot els d'arts menors. Esgleas va assegurar que en casos com el de s'Abanell «no ens hi oposem», però va considerar que «seria interessant fer-ho tant com sigui possible des de terra.»


L'escassetat aguditzarà el conflicte entre turisme i agricultura pels recuros hídrics
Diari de Girona 15/4/09

L'increment del nivell del mar pot comportar la immersió de 100 hectàrees de platges sorrenques de la Costa Brava

GIRONA LAURA FANALS
El canvi climàtic previst per aquest segle tindrà greus conseqüències per a la Costa Brava, per a la seva agricultura i turisme. Segons assenyala un estudi impulsat des de la Universitat de Girona (UdG), l'increment del nivell del mar (al voltant d'uns 15 centímetres al llarg de la primera meitat del segle XXI), tot i ser moderat, pot comportar la immersió de fins a més de 100 hectàrees de platges de sorra, en molts casos sense que hi hagi una possibilitat real de reordenació dels usos del sòl litoral. A més, l'escassetat de pluges, especialment a l'estiu, farà que hi hagi menys recursos hídrics, la qual cosa aguditzarà el conflicte entre l'agricultura i el turisme per l'aigua.
L'informe constata que en els darrers anys hi ha hagut un increment significatiu de les temperatures a la Costa Brava (uns 0,6 graus per dècada de 1970 a 2005), i les precipitacions anuals han davallat gairebé un 10% durant la segona meitat del segle XX. A més, el nivell del mar ha augmentat quatre centímetres en dues dècades.
Aquestes dades seguiran evolucionant durant els propers anys. Així, els models prediuen un augment d'entre 1 i 1,5 graus de la temperatura mitjana anual a la Costa Brava durant la primera meitat del segle XXI, que podria agreujar-se fins a 4 graus a finals de segle. A més, la precipitació anual disminuirà al voltant del 15% en els propers 50 anys, la qual cosa serà més preocupant a l'estiu, quan disminuirà el 40%. A més, les pluges torrencials podrien ser més freqüents a la primavera.
Tot plegat provocarà una disminució "notable" de recursos hídrics disponibles per als pobles de la Costa Brava, cosa que afectarà el turisme i l'agricultura. En relació al turisme, les altes temperatures de l'estiu faran que aquesta no sigui una època especialment atractiva per als turistes, de manera que l'arribada de visitants es pot desestacionalitzar i expandir-se a la primavera i la tardor. Tot i això, la falta d'aigua pot malmetre algunes campanyes turístiques. Per fer-hi front, l'informe proposa adoptar mesures d'estalvi per a usos domèstics i aprofitar la desestacionalització del turisme, cosa que en si mateixa pot ser positiva.
Pel que fa a l'agricultura, la falta d'aigua i salinització d'aqüífers pot comprometre la viabilitat del conreu de viabilitat a bona part de la costa gironina, i la pressió que exerceix aquest sector sobre els recursos pot agreujar la falta d'aigua per a altres activitats. Per això, l'estudi proposa potenciar varietats més adaptades a l'augment de la temperatura, com la userda o els cítrics, i reduir en canvi aquelles més vulnerables al canvi climàtic, com la civada, el blat, l'ordi o la pomera, entre d'altres. A més, part de la superfície de regadiu podria convertir-se en secà, fet que potenciaria la vinya i l'olivera i reduiria, en canvi, l'arròs i el blat de moro, més sensibles a l'estrès hídric.
Finalment, el canvi climàtic també tindrà efectes en la morfologia de la costa, per la qual cosa recomanen limitar l'ocupació humana dels espais inundables a través d'una política restrictiva en els usos del sòl, la qual cosa és difícil de fer en els espais ja urbanitzats: les platges de sorra de la plana de l'Alt Empordà, el Baix Ter, el delta de la Tordera i les petites cales poden patir un notable retrocés. A les zones no urbanitzades s'hauran de canviar els usos del sòl, però als espais ja construïts l'impacte serà molt major i requerirà una gestió costosa.


Malgrat de Mar inaugurarà el pas soterrat de la Pomereda amb un any de retard
Malgrat confidencial 15/4/09

.
Les obres del pas soterrat de l’avinguda de la Pomereda de Malgrat de Mar estan pràcticament enllestides. Aquest matí de dimecres 15 d’abril les màquines asfaltaven la zona. Segons la cap de l’obra, Lorena Morales, després caldrà acabar totes les voreres, fer la plaça, senyalitzar i condicionar tota l’àrea. El dia 9 de maig es preveu inaugurar oficialment el pas. A partir d’aquest moment persones i vehicles hi podran circular amb normalitat. Les obres per soterrar l’antic pas a nivell de l’avinguda de la Pomereda van començar fa dos anys. Al llarg de tot aquest temps l’accés a la platja en vehicle ha estat tallat en aquest punt.Diversos problemes administratius han fet que el termini per acabar les obres s’anés canviant. En un primer moment es va parlar del mes de maig de 2008. La última data fixada era aquest passat mes de març per tal de poder tenir obert el pas soterrat per les vacances de Setmana Santa. Finalment, s’obrirà just un any després de la previsió inicial.
anteriorment a MC...
-les obres del pas soterrat podrien estar acabades el mes de març
-sense accés a la platja



Pineda vol mantenir la xarxa antimeduses també per a l’estiu
Ràdio Palafolls 15/4/09

L’Ajuntament de Pineda ha demanat a la Generalitat una pròrroga de la prova pilot de la piscina antimeduses, instal·lada fa tres setmanes, per poder mantenir aquest tancat de seguretat de la platja del Poblenou durant la temporada d’estiu.

En la primera fase de la prova pilot, la xarxa antimeduses ha superat amb èxit les diferents adversitats meteorològiques a les quals s’ha vist sotmesa. Ara, però, cal provar la seva efectivitat en presència de meduses. És per aquest motiu que tant el consistori com l’empresa Etramar, creadora de l’invent, demanen a la Generalitat que es faci una excepció en el pla d’usos de la platja i deixi la piscina fins a final de setembre.

Aquesta xarxa crea un àrea suposadament segura davant la possible arribada de meduses al litoral, cosa que garantiria un bany segur per als usuaris de la platja del Poblenou també a l’estiu, si finalment es prorroga l’autorització del govern català.


El govern no ha fet res a Pinya de Rosa sis anys després d'haver protegit el paratge
El Punt 14/4/09

Té pendent el pla d'usos que determini què s'hi pot fer i el consell rector, que ara anuncia que presentarà en unes setmanes

El paratge de Pinya de Rosa, a Blanes, encara no té pla d'usos. Foto: EUDALD PICAS.

El 9 d'abril ha fet sis anys que el Parlament va aprovar la llei que declarava Pinya de Rosa de Blanes Paratge Natural d'Interès Natural (PNIN), i, a hores d'ara, encara no s'ha fet ni el Consell Rector ni el pla d'usos que ha de determinar què s'hi pot fer i què no. El cas del pla d'usos és extremament greu, ja que segons s'establia en la llei del 2003, hi havia un termini de 18 mesos per tal de redactar-lo i aprovar-lo. El delegat territorial de Medi Ambient i Habitatge, Emili Santos, reconeix que encara no s'ha ni començat a fer res del pla d'usos, ja que els recursos presentats per Lloret han alentit el procés, i afirma que el departament té altres prioritats. Tot i així, anuncia que a finals d'aquest mes és probable que es faci públics la primera proposta de membres del Consell Rector.

La majoria de sectors implicats reconeixen que els tres recursos que va presentar Lloret contra la inclusió de Santa Cristina al PEIN Pinya de Rosa han provocat, en major o menor mesura, un alentiment de tot el procés del Consell Rector i del pla d'usos, ja que el primer pas per posar-ho en marxa tot era tenir feta la delimitació del paratge.

Santos atribueix part de culpa del retard en el CoConsell Rector a aquests recursos, ja que depenent de la sentència del TSJC la composició d'aquest òrgan podria haver hagut d'encabir o no representants lloretencs. La sentència que ha declarat nul el PEIN que lligava Santa Cristina a Pinya de Rosa clarifica una mica la situació i la Generalitat assumeix, de moment, l'absència de Lloret. Sobre el pla d'usos, però, no s'ha començat ni a parlar-ne. «En el departament hi ha altres prioritats que el pla d'usos de Pinya de Rosa», afirma Santos.

L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), considera que el fet que aviat se sàpiga la composició del Consell Rector és «una bona notícia que ve amb molt de retard». Trias no atribueix el retard a res en concret, però apunta que, a part dels recursos, «l'administració devia tenir temes més importants». Sobre la mancança del pla d'usos, l'alcalde afirma que aquesta «deixadesa» hagués pogut «comportar riscos», però que creu que per sort «no ha passat res» a conseqüència d'això durant tot aquest temps.

Des de l'Associació Ciutadana Pinya de Rosa, el seu portaveu, Quim Rutllant, recorda que hi ha hagut promeses incomplertes quant a la creació del Consell Rector pel que fa a terminis, i considera que aquest retard és conseqüència d'un «poti-poti» de qüestions, una de les quals és la negativa de Lloret d'acceptar que Santa Cristina esdevingués PEIN de Pinya de Rosa. «És bàsicament per aquest tema de delimitació que no s'han pogut tirar endavant altres qüestions», assenyala. Rutllant afirma que des de la seva associació treballaran pel seu compte per redactar una proposta de pla d'usos, ja que de les dues opcions que hi ha, «esperar o fer», aposten per la segona.

18.000 signatures

La lluita per salvar Pinya de Rosa va començar l'any 2002, quan es va reactivar un pla parcial per fer-hi 130 xalets i un hotel de 5.000 metres quadrats. La notícia va provocar una reacció immediata que es va traduir amb la creació de la plataforma Salvem Pinya de Rosa, que va començar una lluita per pressionar els polítics per salvar l'últim paratge verge de la costa de Blanes. La lluita va reeixir, i la plataforma va recollir fins a 18.000 signatures, que van resultar un argument cabdal per forçar el Parlament a aprovar una proposició de llei per salvar el paratge. Actualment, molts dels membres de l'associació que van aconseguir aquesta important fita continuen al peu del canó per preservar aquest espai. Recentment han denunciat diverses actuacions que els nous i desconeguts propietaris del paratge hi estan duent a terme, com una neteja de bosc que consideren excessiva i la col·locació d'una tanca que afecta la «connectivitat» del PEIN.

Des dels anys 40

El Jardí Botànic Tropical de Pinya de Rosa de Blanes té gairebé setanta anys d'història, ja que es remunta al 1941. En aquells temps l'estiuejant Ferran Rivière de Caralt, va quedar encisat per la bellesa de la zona i va anar comprant les finques que constituïen el paratge. Rivière va fer amistat amb Carles Faust, propietari del jardí botànic Mar i Murtra de Blanes, i això el va engrescar a fer un jardí tropical. L'any 1946 quan Rivière va decidir batejar la finca amb el nom de Pinya de Rosa en homenatge a Joaquim Ruyra. El conjunt de la col·lecció botànica comprèn més de 7.000 espècies, enquadrades en molts gèneres. En el jardí de cactus s'hi combinen els exemplars columnars, grans canelobres de varis metres d'alçada, amb les espècies globulars les quals estan disposades en alguna zona formant conjunts de centenars d'exemplars.

Les Llobateres (Sant Celoni) 13/4/09. Ramiro Aibar

Observacions d’aquest diumenge de Ramiro Aibar a Les Llobateres (Sant Celoni)...

1 Agró blanc (Casmerodius albus)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
ànec collverd (Anas platyrhynchos)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
Polla d'aigua.(Gallinula chloropus)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Verdum (Carduelis chloris).
Rossinyol bord (Cettia cetti):
Tudó (Columba palumbus).
Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Cuereta blanca (Motacilla alba)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Trist (Cisticola juncidis)
Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Gafarró (Serinus serinus).
Pinsà vulgar (Fringilla coelebs)
Oques domestiques (......)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Picot verd (Picus viridis)
Blauet (Alcedo atthis)
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) al bosc de ribera del pont
2 Oca egipcia (Alopochen aegyptiacus)
3 Gavia argentat (Larus michahellis)
2 Milà negre (Milvus migrans)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Cigonya negra (Ciconia nigra)

Aquest quatre últims, l'aligot, els dos milans i la cigonya negra, anaven junts, o com a mínim els va veure junts al cel, l'aligot es va quedar per la zona, els altre tres varen marxar direcció Nord-est.

dimarts, 14 d’abril del 2009

Estany de Cal Raba (Tordera) 13/4/09


Com a més destacat...

1 agró roig (Ardea cinerea)
8 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
2-3 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
mínim 4 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
8 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), tots mascles.
2 cornelles (Corvus corone)
1er Oriol (Oriolus oriolus) de l'any

tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
tortugues d’aigua americana (Trachemys scripta) – de Florida -

Al vespre-nit...

Escoltats 4 xots (Otus scops) alhora
>100 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
>50 falciots negres (Apus apus)
4 ballesters (Apus melba)

Cant de reinetes (Hyla meridionalis)
Cant de granotes verdes (Pelophylax perezi)
Cant de gripaus corredors (Bufo calamita)
.

tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Amfibis a Calella 12/4/09

Aquest diumenge nit, prop de l’hospital de Calella...

Reinetes (Hyla meridionalis)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
Tòtils (Alytes obstreticans)
.

reineta (Hyla meridionalis)

gripau corredor (Bufo calamita)
.
tòtil (Alytes obstreticans)

Aligots vespers (Pernis apivorus) al Pla de la Júlia (Tordera) 14/5/09

Aquest migdia hi havia 2 aligots vespers (Pernis apivorus) joves sobrevolant el Pla de la Júlia (Tordera) a poca alçada.

També...

1 milà negre (Milvus migrans)
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)

Al tram de riu proper...

1 cames llargues (Himantopus himantopus)
2 ballesters (Apus melba) entre els falciots negres (Apus apus)

Cigonya blanca (Ciconia ciconia) sobre el Pla de Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu) 13/4/09. David Caballé

Ahir en David Caballé va veure una cigonya blanca (Ciconia ciconia) en vol per sobre del pla de Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu).

Esplugabous (Bubulcus ibis) al Pla de Llobet (Santa Susanna) 13/4/09. David Caballé

Continuen els esplugabous (Bubulcus ibis) al Pla de Llobet, ahir 2 vistos per en David Caballé a la zona nord (Santa Susanna).

Sortida herpetològica nocturna al Pla de Jalpí (Tordera) 11/4/09

Aquest dissabte nit amb l’Arnau, al Pla de Jalpí (Tordera) i tot i el vent que ens va acompanyar ...

Reinetes (Hyla meridionalis) arreu i cants
Gripaus corredors (Bufo calamita), arreu, cap-grossos i cants
Granotes verdes (Pelophylax perezi), arreu i cants
Granotes pintades (Discoglossus pictus)
Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)

1 martinet ros (Ardeola ralloides) a la bassa de Formasa

Escoltat també...

Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
Xots (Otus scops)
Mussol comú (Athene noctua)
Corriol petit (Charadrius dubius)
.

granoteta de punts (Pelodytes punctatus)

reineta (Hyla meridionalis)
.
granota verda (Pelophylax perezi)
.
granota pintada (Discoglossus pictus)
.
gripau corredor (Bufo calamita)
.
cap-grossos de gripau corredor
.

La bassa de Formasa, cant de reinetes, granotes verdes i gripaus corredors

dilluns, 13 d’abril del 2009

Algunes notícies més per llegir 13/4/09 i anteriors...

El follet Gombau. Revista Actual ed. 170 --6Q-- 16 marzo 2009
http://www.actualrevista.net/index.php?content_id=8811

Sobre els Prats d’en Gai i l’autopista C-32


El Follet Gombau. Revista Actual ed. 171 --6Q-- 8 abril 2009
http://www.actualrevista.net/index.php?content_id=8865

Sobre els flamencs al delta del Tordera


GOOGLE EARTH DEIXA AL DESCOBERT EL TOTXO
http://www.cafeambllet.com/press/

Al setmanari cafèambllet n. 209, pàgina 10



Medi Ambient alerta que una quarta part de la Costa Brava ja està urbanitzada
Diari de Girona 13/4/09

El Ministeri ha delimitat el 79% de la costa de l'Estat espanyol i el 90,6% del litoral gironí
.
GIRONA DDG
La bombolla immobiliària va causar un gran impacte a tot el litoral català i de l'Estat espanyol. Especialment sagnant va ser la bogeria del totxo a la Comunitat Valenciana, que només en sis anys va construir un 10% de la seva costa, segons les dades de l'Observatori de Sostenibilitat d'Espanya del Ministeri de Medi Ambient. Les xifres de Girona, tot i no ser de les més elevades, diuen que més d'una quarta part de la costa ja està urbanitzada. En concret, un 27% de la costa ja estava urbanitzada el 2005.
La superfície construïda durant els dos primers quilòmetres oscil·la entre el 68% de Barcelona, i el 52% de Màlaga i el 6% de Lugo. Enmig hi trobem amb una quarta part urbanitzada a Girona. Una xifra superior a qualsevol província del Cantàbric, però inferior als percentatges de Barcelona, Tarragona, Castelló, València o Alacant.
La desproporció urbanística ha provocat un canvi en el paisatge de molts indrets. És habitual passejar per algun municipi del litoral i observar-hi cartells de pisos que es venen o obres inacabades i desertes de treballadors. L'inici d'aques procés de canvi va començar cap a l'any 2000. Entre aquesta data i el 2005 la Costa Brava va experimentar la variació del 10% de les zones urbanitzades. Un percentatge que superen, per exemple, València, amb el 53,5% o la mitjana de tota la costa mediterrània amb el 27,2%. De la mateixa manera, l'urbanisme de la Costa Brava entre el 1987 i el 2000 situa el litoral a la cua de la resta de costes espanyoles.L'observatori és una eina del ministeri per poder saber l'ocupació i l'increment artificial de la costa. Tanmateix, els estudis que elbora aquest organisme detallen el percentatge de la zona costanera que ha estat delimitada en funció de la llei de costes. El domini públic maritimoterrestre és una mesura que indica l'evolució del Programa d'Adquisició de Terrenys de la Costa i el Pla de delimitació de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient. Ambdues són línies d'actució que tenen com objectiu garantir la protecció i la restauració del litoral de l'Estat.
262 quilòmetres de costa
Les últimes dades que ha facilitat el ministeri diuen que dels 289 quilòmetres de la costa de Girona, 262,35 ja han estat delimitats. És a dir, ja s'ha definit un 90,6% de la costa que pertany a domini públic. Resten només 27,11 quilòmetres. El percentage és un dels més elevats de l'Estat. De fet, el total que ha estat delimitat arriba al 79,15%.


Per on ha de passar el tren?
El Punt 13/4/09

L'anunci de l'Estat de desdoblar la via de la costa entre Arenys i Blanes ha sacsejat el nord del Maresme
.
La via única de tren al seu pas per Calella, a la sortida del túnel que la uneix amb Sant Pol de Mar. Foto: EL PUNT.

El secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Víctor Morlán, va obrir el febrer passat la capsa de Pandora. Durant la presentació del pla de rodalies 2008-2015 va anunciar que l'Estat preveia el desdoblament de la via del tren de la costa entre Arenys de Mar i Blanes. Recuperava del bagul dels records un debat mai resolt entre els municipis del nord de la comarca, que han tornat a prendre partit per un desdoblament que els uns condemnen com a barrera en el territori i atemptat contra els interessos turístics i els altres veuen com la solució més viable per millorar la comunicació ferroviària amb Barcelona.

El Maresme és, per naturalesa, terra de conflictes territorials. Amb una realitat dividida en tres grans àrees –nord, centre i sud– la comarca ha hagut de reinventar-se com a tal un munt de vegades per assolir petites victòries en el camp dels projectes que poden beneficiar tothom. L'última prova, en bona part superada, ha estat la de consensuar un document marc sobre mobilitat que té la benedicció de la majoria de poblacions. I precisament en aquest acord ample i joiós, l'anunci fet per l'Estat sobre el desdoblament de la via del tren a la costa –«allà on sigui possible»– ha tornat a aixecar les crítiques i a afavorir la defensa aferrissada dels interessos més locals.

Dos mesos després de la visita de Morlán a Catalunya, les set poblacions afectades ja han parlat. I algunes no s'han estat de posar sobre la taula allò que consideren una posició inamovible. La més bel·ligerant ha estat Calella, que ha passat per ple una moció en la qual rebutja de ple i sense concessions que pel seu terme municipal hi passi una segona via. El govern en minoria de CiU de Sant Pol també s'ha espavilat a anunciar via butlletí municipal que amb ell no hi comptin a l'hora de «trinxar» un territori on el tren passa encaixonat entre el carrer i la platja.

El «no» rotund d'aquests dos municipis es dilueix en diferents posicions dels altres municipis que es mouen incòmodes en una decisió complexa. És el cas d'Arenys de Mar o de Canet, que veuen com la proposta de la doble via porta incorporada una millora en el servei, un augment de la freqüència de pas dels combois i una comunicació més àgil amb la capital catalana, que a hores d'ara per arribar-hi es necessita cap a una hora. Ambdós, però, són conscients de la creu del projecte: a Arenys de Mar topa amb el pla especial del port, perquè la via hi passa a tocar i a Canet de Mar hi afegeix la manca d'espai en determinats trams i la presència de túnels.

Perspectives de futur

Els governs de Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar, tot i tenir diferent color polític, coincideixen a mirar més enllà de les conseqüències immediates de posar doble via a la costa. En aquest sentit, la més enèrgica és l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, que recorda que si el desdoblament ja s'hagués tirat endavant als anys noranta «potser ara ja avançaríem seriosament cap a la proposta definitiva de traslladar la via del tren a l'interior». Els alcaldes de Pineda i Santa Susanna hi com breguen –amb Malgrat són els municipis que tenen menys problemes d'espai per desdoblar la via– i tots tres defensen que els seus ciutadans els reclamen un transport ferroviari adaptat al segle XXI i no pas a les limitacions d'una única via que rebaixa la freqüència a dos trens per hora.

En un panorama com aquest, la tria d'un àrbitre que consensuï una posició comuna recau en el Consell Comarcal. El seu president, Josep Jo, manté que la proposta de l'Estat és tan sols això i que no hi ha res decidit. Tot i això, postula per asseure's al voltant d'una mateixa taula tan bon punt passi Setmana Santa tots els alcaldes afectats. Malgrat tot, trobin o no una única veu, tampoc hi ha garanties que se'ls faci cas.



A punt per al mosquit tigre
El Punt 13/4/09

Després de detectar-ne la presència per primer cop a la demarcació l'any passat, Dipsalut i el servei de control de mosquits ja han instal·lat un miler de trampes per evitar-ne l'expansió
.
Eduard Marquès, en primer terme, i un tècnic analitzant larves de mosquit a Blanes./ Foto: O.M.

L'estiu passat es va detectar per primera vegada la presència del mosquit tigre a la demarcació. La seva expansió per l'àrea metropolitana de Barcelona feia inevitable que aparegués a les comarques gironines, tal com va vaticinar el servei de control de mosquits de Castelló d'Empúries ja fa dos anys. I a finals d'estiu van aparèixer diversos focus aïllats a la costa, en punts com ara l'Escala, Roses, Platja d'Aro o Pals, que es van poder controlar immediatament. Van ser diferents els casos de Blanes, Lloret, Vidreres i Maçanet, on la diversitat de casos identificats va fer témer que el mosquit s'hi hagués escampat amb molta més força. Amb les primeres anàlisis d'aquest any es comprovarà l'abast de l'entrada del mosquit en aquestes localitats de la Selva, i si ja s'hi han establert o encara s'és a temps d'eradicar-los.

La campanya impulsada per la Diputació de Girona, a través de Dipsalut, per evitar la proliferació del mosquit va començar a principi de la tardor passada, i això va limitar-ne les possibilitats de control. Aquest any, en canvi, la campanya ja està en marxa, ja que justament ara comença l'època d'activitat del mosquit tigre. Segons va explicar Eduard Marquès, director del servei de control de mosquits, en una jornada adreçada als jardiners de Marimurtra feta a Blanes, la fred dels últims dies pot retardar l'eclosió de les primeres larves, i no serà fins més cap a l'estiu quan l'insecte entrarà en l'etapa més potent, coincidint amb la pujada de temperatures. Per això, i coincidint amb l'augment de desplaçaments de Setmana Santa –el transport del mosquit en cotxe és una de les seves armes d'expansió–, el servei ha instal·lat ja un miler de trampes a tots els municipis adherits a la campanya de Dipsalut, que són una cinquantena. Aquestes trampes són uns testos amb aigua i un pal de fusta perquè el mosquit hi posi els ous, i que es posa en llocs propicis per a l'insecte. Segons el president de l'organisme, Josep Marigó, aquest desplegament farà que a les comarques gironines estiguem més preparats que mai per detectar l'insecte i frenar-ne l'expansió: «Estem fent un esforç preventiu molt important, amb un pla pioner a Catalunya que ens permetrà actuar ràpidament.» Marigó també ha explicat que d'aquí a unes setmanes començarà la campanya de sensibilització i informació ciutadana, amb consells per dificultar que els mosquits tigre es reprodueixin en domicilis particulars aprofitant l'aigua que queda estancada en llocs com ara testos, joguines... «Cal que els ciutadans col·laborin, amb petites accions que al cap i a la fi serviran per millorar la nostra qualitat de vida.»

Participació d'alumnes

La campanya també té un apartat important destinat a la sensibilització i la informació ciutadana sobre com es pot evitar la propagació del mosquit tigre. Una de les activitats destacades ja es va començar l'any passat, i és una campanya que, finançada en part per Caixa de Girona, vol implicar gairebé set mil alumnes de 276 escoles de les comarques gironines. Es van explicar als escolars les característiques del mosquit tigre, i se'ls van proporcionar eines per poder capturar larves de mosquit a casa seva, que després hauran d'enviar al servei de control dels mosquits, que les analitzarà. Això permetrà tenir una radiografia encara més profunda de la presència del mosquit a les comarques gironines, i d'uns punts als quals no pot accedir, com ara l'interior de les cases.

Girona, Portbou i Llançà no van firmar el conveni

De la cinquantena de municipis que va proposar el servei de control de mosquits com a punts de vigilància, per l'alt risc de rebre el mosquit, gairebé tots els ajuntaments han firmat el conveni amb Dipsalut que permet actuar al seu poble, afegint-hi també una quantitat econòmica. Només Portbou, Llançà i Girona no van firmar-lo, de manera que no hi haurà cap tipus de seguiment per part dels tècnics del servei. Els casos de Llançà i Portbou són més greus perquè això vol dir que serà molt difícil detectar la presència del mosquit si és que hi arriba. En canvi, en el cas de Girona, serà el mateix servei municipal de control de plagues el que s'encarregarà del control. Segons el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, s'ha creat un protocol de coordinació amb Dipsalut per actuar conjuntament i col·laborar en l'edició de material de difusió. Pel que fa a la col·locació de trampes, es farà en les setmanes vinents.