dissabte, 24 de juliol del 2010

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 23/7/10

.
Aquest divendres a primera hora del matí a la Platja de la Pomereda, com a més destacat...

1 corriol petit (Charadrius dubius)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 cogullada vulgar (Galerida cristata)
1 picot verd (Picus viridis)
A la sorra de la platja
2 trists (Cisticola juncidis)
3 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
10 gavines vulgars (Larus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
4 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
... entre altres.
.
algunes imatges de la platja...
.

Desembocadura del riu Tordera 23/7/10

.
Noves observacions d’aquest divendres al matí respecte al dia anterior...

Desembocadura del riu Tordera 22/7/10 Desembocadura del riu Tordera 22/7/10

Com a més destacat...
.
3 teixidors capnegres (Ploceus melanocephalus)
Tornen els teixidors capnegres (Ploceus melanocephalus) a la desembocadura del riu Tordera 23/7/10
1 bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
1 martinet menut (Ixobrychus minutus) femella
1 tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 faisà (Phasianus colchicus) mascle
4 perdius roges (Alectoris rufa)
Femella amb 3 polls crescuts
6 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
4 polls crescuts
7 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
10 gavines corses (Larus audouinii)
19 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
S’observen 2 immadurs perseguint als adults per l’interior de la desembocadura.
... com a més destacat.

.
xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) pescant dintre de la desembocadura, i un dels immagurs darrera un adult...
.
.
polls crescuts de polla d'aigua (Gallinula chloropus)...
.

Tornen els teixidors capnegres (Ploceus melanocephalus) a la desembocadura del riu Tordera 23/7/10

.
Tot i que ahir ja es van escoltar, fins aquest divendres al matí no s’han vist els teixidors capnegres (Ploceus melanocephalus) a la desembocadura del riu Tordera, almenys 1 mascle molt territorial i 2 femelles, i escoltat un possible segon mascle a altre zona.
.
mascle de teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus), molt territorial...
.
.
Es tracta d’una espècie exòtica que va nidificar amb èxit l’any 2007...

Reproducció de teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus)
.
Però que no es veia a la zona des de finals de l’any 2008.

L'A7, o la colonització de Catalunya... manifest del 22/7/10

30 entitats presenten el manifest "L'A7, o la colonització de Catalunya"
22/7/10

Presentació del manifest "L'A7, o la colonització de Catalunya"
.

Fotografia d'un moment de la presentació. D'esquerra a dreta: Toni Altaió (ADENC-EdC), Manel Larrosa (ADENC-EdC), i Ricard Riol (PTP). Autor: ADENC
.
Aquest dijous al matí 30 entitats i plataformes de diferent nivell, representant-ne més de 370, han presentat un manifest en contra de la duplicació viària en el corredor mediterrani, una obsessió anòmala en el marc europeu.

L'aposta per la dotació amb xarxa ferroviària per a persones i mercaderies, l'aplicació de l'eurovinyeta, i la potenciació de la intermodalitat han de permetre millorar l'eficiència i racionalitat de la xarxa existent, alhora que frenar la pèrdua de sòl, i l'increment de la fragmentació territorial, dels impactes ambientals i de les externalitats associades a un model de mobilitat basat en el vehicle privat.

Aquest matí les entitats i plataformes sotasignants (30, tot i que en representen més de 370) han presentat a Barcelona (IEC, c. del Carme, 47) el manifest "L'A7, o la colonització de Catalunya".

La problemàtica ambiental derivada de la duplicació de la xarxa viària a casa nostra té una llarga història i ha pres forma en diversos conflictes territorials. De fet, aquesta problemàtica només és una de les puntes de l'iceberg que hi ha rere el caràcter dominant d'un model de mobilitat basat en el vehicle privat i d'un model energètic amb unes externalitats que prenen dimensions territorials, econòmiques i socials, a més de les ambientals. La reducció de la capacitat inversora de les administracions públiques, i els principals reptes econòmics, ambientals i energètics que se'ns plantegen obliguen a augmentar l'eficiència de les infraestructures existents i de les que es puguin executar en els propers anys. Diverses entitats que vivim el dia a dia d'aquests conflictes hem coincidit en donar una resposta conjunta i plantejar les línies mestres de les actuacions de les administracions. Aquesta és la gènesi del manifest que presentem.

En l'escenari actual d'anuncis obligats de retallades significatives en les inversions en infraestructures, la duplicació de la xarxa viària, autopista AP7 i autovia A7 (en alguns trams A2), en una traça literalment paral·lela, se'ns presenta com una aberració depredadora de territori, malgastadora dels migrats recursos públics disponibles i entronca amb la més rància visió del paper desenvolupista de les infraestructures viàries que caracteritza la planificació de les infraestructures a l'estat espanyol (Plan Estratègico de Infraestructuras de Transporte, PEIT, i Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya, PITC). Catalunya ha de poder desmarcar-se d'aquesta colonització infraestructural.

La dotació ferroviària relativament baixa en relació a Europa, sense ni tan sols entrant en la gestió que se'n fa, mereix una atenció especial, més en els escenaris energètics previstos i encarant els compromisos internacionals relatius a la disminució de gasos d'efecte hivernacle. La racionalització de les infraestructures existents, i la seva optimització passa indefugiblement per la creació d'una xarxa ferroviària competitiva: aquest és el principal repte en el corredor mediterrani. La racionalització de la xarxa viària passa indefectiblement també per l'aplicació de l'eurovinyeta (una taxa sobre el transport de mercaderies de llarg recorregut) que acaba fent inútil l'oferta de la duplicació d'autopistes amb autovies lliures de pagament. Les autopistes són també xarxes públiques de transport, només que amb gestió privada.

Avui el ministre de Fomento, José Blanco, compareix al Congreso de Diputados per donar compte de la retallada de com a mínim 3.200 milions el 2011 i amb efectes el 2012 i 2013, amb un objectiu (textualment) "tan ambicioso como realista". Serà una ocasió per comprovar si la planificació pren el nou tombant que reclamem.

La crisi és una oportunitat. No ens podem permetre el luxe de malbaratar-la.

Catalunya, 20 de juliol de 2010

ADENC - EdC (Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura); Agrupació d'electores i electors L'ALTRAVEU PER CASTELLAR (Castellar del Vallès); ANDA (Associació Naturalista d'Abrera); ANG - EdC (Associació de Naturalistes de Girona); Associació AMICS DEL MALL (Llinars del Vallès); Associació per a la defensa del Corredor-Montnegre i Baix Montseny, "La Coordinadora"; Associació Sant Feliu Sostenible (Sant Feliu de Codines); Associació Cerdanyola Via Verda (Cerdanyola del Vallès); Campanya Contra el Quart Cinturó1; CEPA - EdC (Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius); Coordinadora Preservem el Maresme2; DEPANA; Ecologistes en Acció de Catalunya; EdC (Federació d'Ecologistes de Catalunya)3; GEL (Grup Ecologista de Llorenç del Penedès); Gent pel Territori (Baix Empordà); GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp); GEVEN (Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès); Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac - Ecologistes en Acció de Catalunya; IAEDEN -EdC (Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura); Lliçà SOStenible (Lliçà d'Amunt); Martorell Viu (Martorell); Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme; Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola; Plataforma No Fem el CIM; Associació Plataforma Stop Kàrting Llinars del Vallès per a la defensa cultural, social i ambiental del territori; PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Revolució Verda - Joves d'Olesa (Olesa de Montserrat); SOS Empordanet; Unió de Plataformes. Xarxa de Defensa Mediambiental4

Més informació

Arnau Gómez (GEL) 977 698 649 arnaugomez95@gmail.com

Toni Altaió (ADENC-EdC) 937 171 887 / 655 179 694 taltaio@adenc.cat

Adjuntem els arxius següents:


Nota de premsa distribuïda
Retall premsa
Retall premsa
Taules annexes al manifest
Imatges utilitzades en la presentació
Eurovinyeta. Extret de la revista "MSS" (PTP) de l'estiu de 2008
Manifest "L'A7, o la colonització de Catalunya"

divendres, 23 de juliol del 2010

Desembocadura del riu Tordera 22/7/10

.
Aquest dijous al matí a primera hora, com a més destacat a la desembocadura del riu Tordera...

1 territ menut (Calidris minuta)
1a observació de l’espècie en pas migratori postnupcial
51 corriols petits (Charadrius dubius)
Concentració a la llacuna de la desembocadura de la població del tram final del riu conforme aquest s’asseca, amb 27 adults i 24 immadurs nascuts enguany.
1 valona (Tringa glareola)
3 xivitones (Actitis hypoleucos)
Cueretes grogues (Motacilla flava)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
3 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
114 gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 gavines corses (Larus audouinii)
Gavians argentats (Larus michahellis)
2 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 blauet (Alcedo atthis)
11 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
3 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
3 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
12 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
14 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 bitxac comú (Saxicola torquatus)
2 mussols comuns (Athene noctua)
1 oriol (Oriolus oriolus)
1 picot verd (Picus viridis)
1 trist (Cisticola juncidis)
... entre molts altres.

També destaca la presència dintre de la llera del riu d’almenys 9 conills (Oryctolagus cuniculus).
.
territ menut (Calidris minuta)...
.
.
corriols petits (Charadrius dubius)...
.
.
valona (Tringa glareola)...
.
.
xivitona (Actitis hypoleucos)...
.
.
martinet blanc (Egretta garzetta)...
.
.
bernats pescaires (Ardea cinerea)...
.
.
martinets de nit (Nycticorax nycticorax)...
.
.
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.
.
corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)...
.
.
gafarró (Serinus serinus)...
.
.
orenetes vulgars (Hirundo rustica)...
.
.
conills (Oryctolagus cuniculus)...
.
.

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) sobre el veïnat de Mas Cremat (Blanes) 22/7/10

Aquest dijous al matí, a primera hora, hi havia una àguila marcenca (Circaetus gallicus) volant i fent l’aleta a molt poca alçada prop de la ciutat esportiva de Blanes.

dijous, 22 de juliol del 2010

El traçat “teòric” de la canonada principal d’ATLL pel Tordera. www.gencat.cat

I és que ni tan sols han mantingut el traçat “teòric”. Només cal que us apropeu a qualsevol tram per om passa la canonada a tocar del riu i veureu que lo que s’ha fet és ocupar la riba o llera del riu, no pas els camins o camps com s’indica al plànol...
.
Construcció Canonada Tordera - Ter Maresme
Construïm Catalunya, Actuacions 2006-2010. www.gencat.cat
.

WANTED!!!... conills assassins!!!!...

Medi Ambient i Habitatge elabora una diagnosi dels danys del conill de bosc als conreus agrícoles

www.gencat.cat 19/7/10
.
Aquest treball, fet durant dos anys, permetrà planificar noves mesures de control i prevenció
.
L’any 2009 el Departament va autoritzar la captura de 30 mil conills fora de la temporada de caça



El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat una diagnosi per poder tenir la informació bàsica sobre la problemàtica que generen els conills de bosc als conreus. Els resultats d’aquest treball permetran establir una planificació de mesures de control i prevenció que reduiran les conseqüències econòmiques i socials dels danys.

La diagnosi s’ha fet durant els anys 2008 i 2009 des de l’Àrea d’Activitats Cinegètiques i ha comptat amb l’assessorament del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). El treball ha permès per primera vegada determinar valors tan significatius com el tipus de danys, localització geogràfica, densitats de població o aspectes relacionats amb l’activitat cinegètica o les malalties.

Els resultats i conclusions obtingudes s’han presentat aquest migdia als representants del sector cinegètic i del món agrícola i rural. Els resultats indiquen que tot i que les poblacions de conill són en general escasses a moltes zones de Catalunya, es pot trobar una zona on les abundàncies són superiors a la mitjana. Precisament en aquestes zones són on els conills causen danys als conreus agrícoles, ja sigui reduint la producció o directament produint danys a les explotacions que generen pèrdues econòmiques. El seguiment regular de les poblacions de conill indiquen un creixement constant, que en aquestes zones és molt més accentuat. A més, les poblacions de conill tenen tendència a superar les malalties víriques que les havien fet desaparèixer de molts llocs i per tant assolint un creixement positiu.


El Departament de Medi Ambient i Habitatge preveu un increment dels casos de conflicte pels danys que aquesta espècie provoca quan conviu amb certs conreus i per tant vol plantejar l’establiment d’una planificació de mesures de control i prevenció que redueixin les conseqüències econòmiques i socials dels danys, sense malmetre però el valor que aquesta espècie afegeix a la conservació de la biodiversitat a Catalunya. Aquesta planificació s’aplicarà de manera coordinada i amb la col·laboració de tots els sectors implicats.
El Departament ja ha aplicat ens els últims anys diverses mesures de control poblacional per evitar els danys dels conills. Per exemple, l’any 2009 es van autoritzar de manera excepcional, 282 accions de control en les que es van capturar trenta mil conills.


Les competències de la gestió del conill de bosc

La Direcció General del Medi Natural té les competències en la gestió i conservació de les poblacions d’espècies de fauna salvatge que són considerades de caça. La regulació de l’activitat cinegètica es basa actualment en l’aprofitament sostenible de les poblacions d’aquestes espècies i per tant d’acord amb el que es deriva del compliment de les normatives de la Unió Europea i dels convenis internacionals en matèria de conservació de la biodiversitat. De forma concreta, la caça i les seves especifitats estan regulades per la Llei 1/1970 de caça i el seu reglament, i les normes que durant aquest període de 40 anys han anant ajustant-la als canvis i problemàtiques sobrevingudes.

Entre les problemàtiques que han anant sorgint arran dels esforços de les polítiques de conservació destaquen les afectacions que la presència de la fauna salvatge provoca a altres sectors i sobretot les conseqüències econòmiques i socials que es deriven. Les mesures de gestió i ordenació, els canvis en el paisatge i les activitats al medi rural s’han traduït en un èxit per a algunes espècies, que malgrat ser caçades estan mostrant un increment de poblacions. Els ungulats salvatges com el porc senglar, el cabirol o el cérvol són els exemples més coneguts d’èxit, però també se les relaciona amb conflictes amb activitats relacionades amb el món rural i amb alguns accidents de trànsit. A part d’aquestes espècies, el conill de bosc també destaca pels conflictes que provoca als conreus agrícoles.

El conill de bosc

El conill de bosc al marge d’haver estat una font d’alimentació i de proteïnes durant segles, és actualment una espècie amb un gran valor pel sector cinegètic. A més, des del punt de vista dels ecosistemes mediterranis, el conill de bosc constitueix una peça clau per a la conservació d’espècies, algunes d’elles amenaçades. Però des del punt de vista socioeconòmic les poblacions de conill han estat motiu de danys als interessos i activitats humanes que es tradueixen amb pèrdues econòmiques més o menys importants. Així, les poblacions de conill han estat catalogades en alguns moments i situacions com a plaga, sobretot a aquelles zones on ha estat introduïda, provocant pèrdues al sector agrícola, però també al medi ambient. La resposta ha estat en molts casos el control d’aquestes poblacions.

De manera general, a la seva àrea de distribució natural (sud-oest d’Europa) les poblacions de conill han estat objecte d’estratègies de conservació per dos motius. D’una banda, per ser una espècie cinegètica de gran valor per als caçadors i pels titulars i gestors dels terrenys cinegètics, i de l’altra, per ser una espècie clau perquè és presa de nombroses espècies depredadores, algunes en seriós perill d’extinció com el linx ibèric i l’àliga imperial. Aquestes relacions amb les activitats humanes han provocat que les poblacions de conill hagin estat objecte de maneig ja sigui per mantenir, augmentar o reduir la seva abundància, coexistint a vegades dues estratègies oposades dins d’una mateixa zona geogràfica. En el cas d’Espanya, on és clar l’especial interès a augmentar l’abundància de llurs poblacions per millorar l’estat de conservació de certes espècies, es donen situacions on les poblacions de conill són controlades per ser les causants d’importants pèrdues econòmiques, principalment als conreus agrícoles.

L’elevada productivitat és la responsable que el conill sigui espècie presa d’un gran nombre d’espècies i pugui assumir sense conseqüència per a la viabilitat de la població una elevada taxa de mortalitat. Tot i així, la seva estratègia de vida li ha permès mantenir una elevada abundància a pesar de l’alt grau d’intensitat de depredació.

Gràfic densitat de conills
JPG - 0,979 MB
.
o cliqueu l'imatge per ampliar...
.

6.000 metres cúbics d’aigua de la Tordera per abastir a Cardedeu 22/7/10

Entra en funcionament un nou dipòsit d'aigua a Cardedeu amb una capacitat de 6.000 metres cúbics
L’Actualitat del Baix Montseny 22/7/10
.
L'Ajuntament de Cardedeu ha anunciat la posada en funcionament del nou dipòsit d'aigua situat al camí de Sant Hilari, i de 6.000 metres cúbics de capacitat, un cop ha finalitzat el projecte per connectar-lo amb la xarxa de distribució municipal. La instal·lació, assegura el Consistori, garanteix el subministrament d'aigua a la població en els moments de màxima demanda i assegura que tots els barris de Cardedeu disposin de la mateixa pressió d'aigua.
.
La construcció d'aquest nou dipòsit és fruit d'un conveni entre l'Ajuntament de Cardedeu i Aigües Ter-Llobregat (ATLL) que contempla la millora de les instal·lacions d'abastament d'aigua potable al municipi. Aquest conveni es va signar l'any 2005 i també inclou la construcció de la canonada de fosa dúctil que porta l'aigua d'ATLL fins al nou dipòsit.
.
Segons l'Ajuntament, amb la posada en marxa d'aquestes noves instal·lacions, Aigües Ter-Llobregat ha passat a transmetre gratuïtament al municipi el dipòsit de Can Montells, amb una capacitat de 1.600 metres cúbics, així com part de la canonada de connexió per poder-lo destinar al servei públic de subministrament d'aigua potable domiciliària.

Estany de Cal Raba (Tordera) 20 i 21/7/10

.
Aquest dimarts i dimecres a l’estany de Cal Raba (Tordera) com a més destacat...

11 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
1 agró roig (Ardea purpurea) immadur
6 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
2 adults i 4 joves, i localitzats 2 nius ja buits
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 adult i 2 polls
7 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 femelles i 4 immadurs
1 balquer (Acrocephalus arundinaceus)
3 oriols (Oriolus oriolus)
1 picot verd (Picus viridis)
300 orenetes vulgars (Hirundo rústica)
Dormidor al canyissar
... entre molts altres.

8 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
1 serp de collaret (Natrix natrix)
granotes verdes (Pelophylax perezi)
3 conills (Oryctolagus cuniculus)
>100 ratpenats (sense identificar)
La majoria de mida petita, almenys 6 de mida gran

.
tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
.