dissabte, 26 d’agost del 2017

Algunes notícies per llegir 23-26/8/2017...

Alerta pels hams de pescar a Arenys de Mar
El Punt Avui 26/8/2017

Els biòlegs adverteixen que són un perill per a la colònia de corbs marins

Un dels exemplars de corb marí amb un ham clavat a l’esquena, d’on li penja el fil de pescar Foto: E. BADOSA.

E.FERRAN - ARENYS DE MAR
Alerta a les platges d’Arenys de Mar pels hams que alguns pescadors de canya es descuiden a la sorra i que ja han provocat les queixes d’alguns propietaris de gossos i també dels biòlegs que controlen la colònia de corbs marins establerta a la costa arenyenca. Segons explica un dels experts, Enric Badosa, de la vintena d’exemplars que han anellat aquest estiu dos han acabat morint per les ferides provocades pels hams i els fils de pescar, que se’ls claven a les ales, a l’esquena i a les membranes de les potes. “És preocupant perquè veiem que els estius que tenen poc sonso, com aquest, s’atreveixen a entrar al port o acostar-se a la costa on es pesca amb canya i on corren més perill”, assenyala Badosa.

Tot i la prohibició de pescar dins el port i les restriccions per fer-ho a l’estiu des de la platja de les deu de la nit a les vuit del matí, han calculat que hi ha una trentena d’exemplars de corbs marins ferits per hams. Per frenar el que consideren una amenaça, reclamen més control dels qui practiquen la pesca recreativa.

La regidora de Platges, Laia Martín (ERC), manté que la policia local intensificarà la vigilància per reclamar les llicències als pescadors i recordar-los que han de recollir els hams. “Ens preocupa perquè és un perill per a qualsevol”, explica Martín, que ha demanat al servei de neteja de les platges que es faci un reforç per mirar de recollir els hams. La regidora no amaga que aquest estiu un veí del municipi ha presentat una reclamació a l’Ajuntament perquè el seu gos es va empassar un ham quan passejava per la platja.


Ràdio Calella 25/8/2017

Foto : Xavier Folch, publicada a El Punt Avui


25 d’agost de 2006. Eren poc més de les nou de la nit d’un divendres de finals d’agost de l’any 2006. El vint minuts va descarregar una pluja de 37 litres per mentre quadrat. Continua encara la incògnita de si aquella trucada per avisar des d’emergències va arribar tard o no. El resultat de tot plegat és que una quarantena de cotxes aparcats a la Riera de Capaspre va acabar al mar.

Ara fa onze anys, l’aigua va arrossegar els cotxes com si fossin de joguina cap el mar. Molts dels propietaris eren visitants que havien vingut a passar el dia, o s’estaven a Calella de vacances.
Tres dies després, encara s’estaven rescatant els vehicles que havien anat a parar a mar. Els seus propietaris n’havien denunciat la desaparició i va ser necessària la intervenció d’un helictòpter i diverses embarcacions per recuperar-los del fons de l’aigua.

El temps de reacció va ser nul; encara que la capacitat de resposta que va poder tenir-hi l’Ajuntament en aquell moment va ser motiu de polèmica. L’hora de la rebuda de l’avís del Centre d’Emergències de Catalunya, el CECAT, va arribar a Calella a través del Servei de Meteorologia quan faltaven tres minuts per les nou del vespre, tretze minuts abans de la tempesta. L’alcalde de l’època, Josep Basart, es lamentava la impossibilitat d’activar els serveis d’emergències i alliberar la riera d’obstacles davant l’avinguda d’aigua que s’esperava. Segons va dir llavors, el CECAT havia emès l’alerta a les vint hores i 35 minuts, tres quarts d’hora abans de l’aiguat.

Es dóna el cas que la rierada va produir-se poques setmanes després que l’Ajuntament de Calella aprovés el projecte per cobrir la riera Capaspre. Això implicaria que els cotxes ja no hi poguéssin circular i, ni molt menys, estacionar. El projecte inicial del juliol del 2006 només contemplava el cobriment de la llera amb una llosa de formigó, deixant en l’aire el posterior tractament superficial i la integració urbanística de l’obra; així com el seu finançament.

Els fons de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat asseguraven que es podia sufragar la primera part, i la posterior convocatòria del Pla Zapatero del llavors president espanyol, l’any 2009, va obrir la porta a encarar les dues actuacions de forma simultània. El cobriment i la urbanització de la Riera Capaspre va tenir un cost 0 per l’Ajuntament de Calella. Un diumenge 27 de desembre del 2009 es tallava la cinta de l’obra.


El Punt Avui 23/8/2017

L’obertura de la desembocadura començarà quan acabi la temporada de bany

Es fa cada dos anys per seguretat

Imatge de la desembocadura on s’acumula la sorra que es buidarà amb camions Foto: E.F.

ELENA FERRAN - ARENYS DE MAR
L’Ajuntament d’Arenys de Mar ha adjudicat a l’empresa Artea els treballs per retirar i tractar la sorra de la desembocadura de la riera. El buidatge, que s’acostuma a fer cada dos anys, permet deixar pas lliure per a possibles rierades al darrer tram de la canalització, on s’acumula la sorra pel pendent que hi ha de sortida a mar.

La regidora de Platges, Laia Martín (ERC), explica que els treballs no començaran, però, fins a mitjan setembre, en espera que finalitzi la temporada de bany, per no interferir amb la maquinària i ocasionar molèsties als qui van a la platja.

Els treballs per extreure la sorra permetran obrir una canal de tres metres d’amplada des del rial de sa Clavella fins a la desembocadura. La sorra es retira amb les excavadores, que van reomplint els camions que s’enduen els sediments fins a un abocador controlat on s’ha de fer el tractament que obliga la normativa segons es determina si està contaminada o no.

El cost dels treballs de la retirada i el tractament és de 35.000 euros, per als quals l’Ajuntament disposa d’una subvenció del PUOSC de la Diputació de Barcelona, que va atorgar 60.000 euros per millorar i estabilitzar rieres i rials.

Aquests diners s’han invertit en l’estabilització dels rials més afectats pels aiguats cada vegada que plou, i també en l’estassada de canyes dels marges per deixar-los nets abans de les pluges. Un dels darrers rials on s’ha fet el manteniment és el de la Serp, un dels més transitats, on es va estabilitzar el terreny tapant els forats i on pròximament es farà la neteja de canyes a la part de baix.


Ràdio Arenys 24/8/2017

El foc a tocar de la C32 a Mataró ha estat un dels que hi ha hagut aquest estiu (foto: El Punt)

Són dades de la Diputació de Barcelona que s’extreuen del primer balanç del pla d’informació i vigilància contra focs forestals que l’organisme supramunicipal va posar en marxa el passat 17 de juny. En general, hi ha hagut 161 incendis a les comarques barcelonines i la comarca més afectada és el Bages.

A més, durant la primera quinzena d’agost s’han produït un total de 31 incendis a la demarcació, dels quals 21 han estat en zones forestals. Aquests xifres se situen per sobre de la mitjana dels darrers 14 anys en aquest mateix període. Pel que fa a la nostra comarca, com dèiem, hi ha hagut 20 incendis i 20 hectàrees cremades. El responsable del pla d’informació i vigilància contra incendis forestals de la Diputació, José Luís Herrera, ha destacat que les dades del Maresme són semblants a anys anteriors.

Herrera ha afirmat que en aquesta campanya es treballa en col·laboració amb Ajuntaments i ADF’s, així com en coordinació amb els bombers i el cos d’agents rurals. L’organització depèn, també, de les característiques de cada comarca.

El dispositiu informatiu i de vigilància de la Diputació acabarà l’1 de setembre. Els seus eixos són la reducció del número d’incendis, minimitzar els seus efectes i assistir els Ajuntaments en cas de foc important.


Ràdio Calella 25/8/2017

Imatge d'arxiu

Són dades extretes del primer balanç del Pla d’Informació i Vigilància contra incendis que la Diputació de Barcelona va posar en marxa el passat 17 de juny. El Maresme és la quarta comarca barcelonina on s’han detectat més focs, afectant una superfície d’aproximadament 20 hectàrees.

Està per darrera de la comarca del Bages, on en els últims dies s’hi han declarat diversos incendis i s’ha detingut una persona, un veí d’Artés, a qui s’acusa d’haver-los provocat. Segons les últimes estimacions, allà s’han cremat més de 540 hectàrees en 15 incendis forestals i agrícoles.

Des de l’inici de la campanya s’han produït 161 incendis de vegetació a les comarques barcelonines, dels quals 45 han afectats zones forestals.

El Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals és un programa de suport als municipis en la prevenció d’incendis forestals impulsat per la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments i les agrupacions de defensa forestal. Aquest dispositiu opera fins l’1 de setembre i té com a eixos d’actuació reduir el nombre d’incendis, minimitzar els efectes dels incendis realitzant tasques de vigilància i assistir tècnicament l’ajuntament en cas d’incendi important.

L’abast territorial del dispositiu és de 475.502 hectàrees forestals. L’equip d’informació i vigilància està integrat per un total de 266 persones contractades per a la campanya: 24 operadors de comunicacions, 18 auxiliars, 44 guaites i 180 informadors.


Ràdio Arenys 24/8/2017

El tram de la c32 d'Arenys és un dels que necessita neteja Foto: El Punt Avui

El seu portaveu al Maresme, Oriol Bassa, ha explicat que Arenys de Mar i, en general, el tram de la C32 entre Mataró i Pineda té un elevat risc i que, des de la Federació, creuen que s’ha d’actuar per prevenir un gran incendi forestal.

La Federació d’Associacions de Defensa Forestal del Maresme ha demanat a la concessionària i al titular de les autopistes de peatge C32 i AP7 que redueixin el risc d’incendi forestal que poden generar les infraestructures amb franges protectores. El portaveu de la Federació al Maresme, Oriol Bassa, ha dit que el tram d’autopista entre Mataró i Pineda de Mar és el més preocupant perquè hi ha molts arbres morts. De fet, el Maresme té més de 800 hectàrees de pins morts que ja han provocat alguns incendis, com a Canet de Mar, Pineda o Mataró.

ADF exigeix, concretament, que les autopistes compleixin la llei de mantenir franges de 25 metres d’amplada de baixa càrrega de combustibilitat paral·lels a tot el perímetre exterior de les autopistes i les seves instal·lacions, com benzineres, antenes de telèfon o dipòsits de gas.

Bassa ha explicat que la idea és fer les franges de protecció durant els propers anys i que tindrien un cost que rondarien els 120.000 euros.


Recorda que està prohibit circular camp a través per terrenys agrícoles o forestals, per tallafocs o pels llits de les corrents naturals 2/2

Sobre els gossos a les platges 23/8/2017

Primer, la darrera notícia sobre "el problema" dels hams a les platges d'Arenys de Mar, que quan afecten als Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) o altres, per exemple, ni és un "problema" ni importa, però...

L'ADPA alerta de la presència d'hams de pescadors a les platges d'Arenys
Ràdio Arenys 23/8/2017
Per: Laura Blancafort

Foto: molts propietaris porten els seus gossos a passejar a les platges

Alguns gossos han tingut ferides amb els hams que han deixat els pescadors en alguna de les tres platges d’Arenys de Mar. Des de l’Associació pels Drets dels Peluts denuncien aquesta situació i demanen a l’Ajuntament que controli les llicències dels pescadors.

El portaveu de l’Associació, Sergi Salmerón, ha explicat que el perill no és només pels gossos, sinó també per nens o adults que es poden clavar els hams. Segons ha dit, a les 8 de la tarda les platges estan plenes de pescadors quan l’horari permès és de 10 de la nit a 7 del matí. Salmerón creu que aquells que deixen els hams tirats a les platges no tenen la llicència per pescar perquè no respecten l’horari i no són conscients del mal que poden fer.

Salmerón ha explicat que l’Ajuntament els ha dit que la patrulla de platja no treballa en aquest horari i que, per tant, hauria de ser la policia local l’encarregada de controlar el compliment de les normes. Segons ha dit, l’Associació es reunirà al setembre amb l’Ajuntament per plantejar solucions de cara a la propera temporada.

Per altra banda, Salmerón ha destacat que la platja per a gossos ha tingut una resposta molt positiva per part del poble.

Salmeron ha dit que de cara a l’estiu que ve els hi agradaria que la platja per a gossos fos més gran i amb les tanques més ben delimitades i volen incloure un punt d’aigua perquè els gossos puguin veure i una dutxa per poder-los netejar després del bany.

--------------------------------------------------------------

I sobre lo que està passant arreu, no només aquí...


LOS POLLOS DE PÍLLARA DE AGUIEIRA DURARON 24 HORAS ¡ESTO ES UNA VERGÜENZA!!! De nada les ha valido el espectacular camuflaje a estos dos pollos de chorlitejo patinegro el pasado miércoles, entre unos palos, en la playa de Aguieira en Porto do Son, ni a su hermano que estaba al lado, para vivir más de 24 horas antes de ser devorados, ante el paso continuo de unos perros que, aparte de la vista, se guían por el olfato.
De nada sirvieron los seis carteles que hay en la playa advirtiendo a los dueños de los perros de que había crías andando por el arenal. Algunos creen que en las playas pueden hacer lo que quieran. Ayer viernes, en los 15 minutos en los que estuvimos en la zona de cría de Aguieira, pasaron 5 perros sueltos. Ver fotos y video.
MAS ESCANDALOSA TODAVÍA LA ACTITUD DE LAS AUTORIDADES que, conocedoras de que estos hechos ocurren a diario, no hacen absolutamente nada por hacer cumplir el decreto de protección del chorlitejo patinegro que prohíbe mascotas sueltas en estas playas durante la temporada de cría, es decir, a partir del 15 de marzo.
Esta pareja, cuyo macho pueden ver en la foto, todavía llamando por sus crías desaparecidas, volverá a intentar criar en Aguieira este año, así como otras parejas que hay en este momento en la playa. La Xunta de Galicia, una vez la avisemos de que hay una puesta, hará el paripé y vendrá a poner una jaula de protección, pero de nada valdrá, porque los pollos una vez nacen abandonan el nido y andan buscando comida por la playa hasta que pueden volar al cabo de cuatro semanas. Cuatro semanas en una playa plagada de perros sueltos es una eternidad.
En arenales como Testal, Aguieira, Queiruga… el 99% de los pollos nacen condenados a muerte, víctimas, en muchísimos casos, de unos dueños de mascotas irresponsables, y de unas autoridades que, en muchas playas del Barbanza donde crían las píllaras das dunas, hacen una continua dejación de funciones.





Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Arenys de Mar 20-22/8/2017 Àlex Domec. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Àlex Domec de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Arenys de Mar entre el diumenge 20 i el dimarts 22/8/2017...

6 el 20/8/2017
4 el 21/8/2017
6 el 22/8/2017

Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec

dimarts, 22 d’agost del 2017

Algunes notícies per llegir 20-22/8/2017...

L’itinerari mediambiental pel litoral arenyenc pretén donar a conèixer la fauna marina local
Ràdio Arenys 22/8/2017

Port d'Arenys de Mar (Font: www.costadebarcelonamaresme.cat)

La passejada començarà a les 18:30 des de la Biblioplatja i anirà a càrrec del biòleg arenyenc Enric Badosa

Aquesta nova edició de l’itinerari mediambiental tindrà com a objectiu donar a conèixer els que, segons el biòleg Enric Badosa, són els ‘habitants del port’. Badosa explica que, entre aquests habitants marítims, podrem trobar estrelles de mar, cogombres de mar i altres sorpreses.

Amb aquesta ruta, Badosa vol fer front al que, segons ell, és una paradoxa que es dóna a Occident. Mentre que tenim un ampli coneixement sobre la fauna d’altres continents, de la fauna local no en sabem tant. Badosa explica que l’itinerari té la voluntat de donar a conèixer aquesta fauna local, ja que, segons el biòleg, el coneixement porta a l’estimació i, per tant, a la voluntat de protegir.

La sortida començarà demà a les 18:30 de la tarda des de la Biblioplatja i continuarà amb una passejada fins al port. Si es pot, també caminaran fins a les roques d’en Lluc i el túnel del tren.


hídric els a comencen a perdre fulles. Un altre sec des de 1/5 portem 44l. sent la mitjana 170l.


la idea és aquesta?... com que un manual de bones pràctiques de la Diputació limita el nombre de curses a la muntanya... la deixem de fer al Montseny per passar a fer-la al Montnegre... és això, oi?

El9nou.cat 20/8/2017

Un manual de bones pràctiques de la Diputació limita el nombre de curses a la muntanya

En l’edició de la Maasaiada de l’any passat pel Montseny hi van participar un centenar de corredors | Ricard Ametller

La propera edició de la Maasaiada, la marxa que el grup de corredors Montseny Maasais ha organitzat durant tres anys des de Sant Celoni, passarà a fer-se al Parc Natural del Montnegre i deixarà enrere el Montseny. Tot plegat es deu a la dificultat de realitzar una cursa cronometrada i amb classificació pels camins del Montseny a causa del Manual de bones pràctiques de la Diputació de Barcelona, que acota el nombre màxim de curses que s’hi poden fer.

“Sempre se’ns ha negat el dret a fer una cursa, el manual ens ho impossibilitava malgrat que la Maasaiada és una marxa petita”, apunta un dels membres de l’entitat, Joan Barquero. Fins al moment, la Diputació havia permès que la Maasaiada es diputés en forma de caminada no competitiva al Montseny, a causa de l’alt nombre de proves esportives que s’hi organitzen. En l’edició de l’any passat hi van participar un centenar de persones.

D’aquesta manera, els organitzadors van decidir fer un pas endavant i canviar de muntanya i apostar per una cursa completa al Montnegre. Una de les novetats, a més, és que la nova cursa serà el 21 gener de gener de 2018 i, per tant, deixarà de coincidir amb la Marxa pel Montseny que organitza el Centre Excursionista de Sant Celoni al mes d’octubre.

La nova Maasaiada estarà composta per dos recorreguts que voltaran per la Vall d’Olzinelles i que seran més curts que els 46 quilòmetres que es feien fins al moment. Així, hi haurà una trail de 33 quilòmetres, amb 1400 metres de desnivell positiu, i un circuit més curt de 15 quilòmetres i 700 metres de desnivell. “Serà una cursa molt divertida i exigent, tal com ens agrada. A més, pensem que al gener, el Montnegre és més autèntic i salvatge; està molt humit. El 80% de la cursa passarà per corriols i per dins del bosc”, diu Xavi Barceló, qui ha dissenyat els dos recorreguts. La previsió és que aquesta cursa tingui sortida i arribada des de la plaça de la Vila de Sant Celoni.


En respuesta a 
Suposem que al Montnegre també complirà el codi de bones pràctiques, no?