dissabte, 7 d’abril del 2018

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) a la platja de Poblenou (Pineda de Mar) 7/4/2018


Aquesta tarda, 1 Còlit gris (Oenanthe oenanthe) en visita ràpida a la platja de Poblenou (Pineda de Mar), el 2on prenupcial d'enguany...

Còlit gris (Oenanthe oenanthe)...

Tot i les 4 gotes i el dia gris, a la que surt una estoneta el sol tot s'omble de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)...

Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)...

Algunes imatges de la platja de Poblenou (Pineda de Mar)...

Exemple gràfic d'erosió a la Tordera 7/4/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Un exemple gràfic de com s'erosiona el marge exterior del canal d'un riu en un gir d'esquerres

0:10
67 reproducciones

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) a Pineda de Mar 7/4/2018

Aquesta tarda 1 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) mascle a Pineda de Mar, el 1er prenupcial.

També...

uns 40 Falciots negres (Apus apus)
pas continu
uns 14 Ballesters (Apus melba)
... entre altres.

...i uns 20 Ratpenats comuns (Pipistrellus pipistrellus).

Pla de Grau (Malgrat de Mar) 7/4/2018 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Antoni Abad d'avui al Pla de Grau (Malgrat de Mar)...

1 Esparver cendrós / Arpella pàl·lida (Circus pygargus / cyaneus) femella
1 Cornella negra (Corvus corone)
mínim 7 Esplugabous (Bubulcus ibis)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Tudons (Columba palumbus)
mínim 1 Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
mínim 2 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
mínim 1 Trist (Cisticola juncidis)
Passerells comuns (Carduelis cannabina)
mínim 1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
mínim 1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 50 Pardals xarrecs (Passer montanus)
mínim 1 Verdum (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad

Corriol petit (Charadrius dubius) a Santa Susanna 7/4/2018 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Antoni Abad d'avui a Santa Susanna...

mínim 1 Corriol petit (Charadrius dubius)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gafarrons (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad

4 gotes de fang ahir divendres 6/4/2018


4 gotes de fang les caigudes ahir divendres 6/4/2018 a la Baixa Tordera, i no a tot arreu...

0.4 mm a Sant Celoni
0.2 mm a Breda
0.2 mm a Blanes
0.1 mm a Pineda de Mar
0.5 mm a Arenys de Munt

Avui 7/4/2018 es repeteix i comencen a caure aquí i allà (fins a les 14:00h)...



Capsigrany balear (Lanius senator badius) al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 6/4/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Fotografies de l'Arnau Tolrà d'1 Capsigrany balear (Lanius senator badius) aquest divendres 6/4/2018 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...


També 1 Àguila marcenca (Circaetus gallicus).

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Arnau Tolrà

Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) a Riells i Viabrea 6/4/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

1 Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) observat per l'Arnau Tolrà aquest divendres 6/4/2018 a Riells i Viabrea.

Comentari: En una gatelleda madura a només 170m.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Breda 6/4/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest divendres 6/4/2018 a Pagès de Dalt (Breda)...

2 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
1 Piula dels arbres (Anthus trivialis)

i a Can Guilleumes (Breda)...

4 Arlequins (Zerynthia rumina)
1 Vellutada del salze (Nymphalis antiopa)
1 Papallona del lledoner (Libythea celtis)
posant ous a les noves fulles.
mínim 8 Aurores (Anthocharis cardamines)
1 Blaveta de l'heura (Celastrina argiolus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Gravera de Palafolls 6/4/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest divendres 6/4/2018 a la Gravera de Palafolls...

1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
1 Agró blanc (Casmerodius albus)
rar al tram baix.
5 Martinets blancs (Egretta garzetta)
8 Xarrasclets (Anas querquedula)
Informació : 6x mascles / 2x femelles
4 Corriols petits (Charadrius dubius)
2 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
1 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
mínim 15 Lluers (Carduelis spinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Gavines corses (Larus audouinii) al Port d'Arenys de Mar 5/4/2018 Xavi Escobar. Font: ornitho.cat

21 Gavines corses (Larus audouinii) observades per Xavi Escobar aquest dijous 5/4/2018 al Port d'Arenys de Mar.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Xavi Escobar

Estornells negres (Sturnus unicolor) a Gualba 6/4/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

2 Estornells negres (Sturnus unicolor) observats per l'Arnau Tolrà aquest divendres 6/4/2018 a Gualba.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) 6/4/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest divendres 6/4/2018 al Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...

Aligots comuns (Buteo buteo)
duu un conill al niu.
3 Xivites (Tringa ochropus)
uns 10 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Colltort (Jynx torquilla)
Cantant insistentment.
3 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
3 Grassets de muntanya (Anthus spinoletta)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Sant Celoni 6/4/2018 Xavi Escobar. Font: ornitho.cat

Observacions de Xavi Escobar del divendres 6/4/2018 a Sant Celoni...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Fent l'aleta sobre el nucli urbà
1 Gavià argentat (Larus michahellis)
1 Faisà (Phasianus colchicus)
mínim 2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 Ballesters (Apus melba)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Xavi Escobar

Les Llobateres (Sant Celoni) 4/4/2018 Javi Mendoza Osorio. Font: ornitho.cat

Observacions de Javi Mendoza Osorio d'aquest dimecres 4/4/2018 a Les Llobateres (Sant Celoni)...

mínim 6 Tortugues d'aigua americanes (Trachemys scripta)

mínim 3 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)

2 Aligots comuns (Buteo buteo)
2 Gavians argentats (Larus michahellis)
5 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Rascló (Rallus aquaticus)
1 Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
1 Picot verd (Picus viridis)
4 Tudons (Columba palumbus)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
4 Merles (Turdus merula)
1 Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
4 Rossinyols bords (Cettia cetti)
3 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
2 Cargolets (Troglodytes troglodytes)
2 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Trist (Cisticola juncidis)
5 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
2 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
4 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
3 Mallerengues carboneres (Parus major)
1 Verdum (Carduelis chloris)
4 Gafarrons (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Javi Mendoza Osorio

Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) 4/4/2018 Javi Mendoza Osorio. Font: ornitho.cat

Observacions de Javi Mendoza Osorio d'aquest dimecres 4/4/2018 al Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
2 Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Torlit (Burhinus oedicnemus)
observat en vol. aixecat per un gos
1 Puput (Upupa epops)
1 Corriol petit (Charadrius dubius)
5 Xivites (Tringa ochropus)
2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 Picots verds (Picus viridis)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
4 Falciots negres (Apus apus)
1 Oreneta de ribera (Riparia riparia)
3 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
4 Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
4 Garses (Pica pica)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
2 Merles (Turdus merula)
1 Titella (Anthus pratensis)
1 Pinsà mec (Fringilla montifringilla)
3 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
4 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)
5 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
2 Rossinyols bords (Cettia cetti)
2 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
3 Mallerengues carboneres (Parus major)
7 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
3 Verdums (Carduelis chloris)
4 Gafarrons (Serinus serinus)
4 Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Javi Mendoza Osorio

Influencia de la aridez en el recubrimiento de vegetación y en la abundancia de sílvidos después de un incendio forestal (Parte II: aves) 4/4/2018 proyecto Anifog

Carles Tobella Hace 4 horas
L'aridesa pot condicionar la de la vegetació després d'un forestal. Però, aquest efecte es tradueix també a la comunitat d'? 🌳🔥🐦 Més info:

Influencia de la aridez en el recubrimiento de vegetación y en la abundancia de sílvidos después de un incendio forestal.
(Parte II: aves).
proyecto Anifog 4/4/2018

Una vez conocido el efecto de la aridez sobre la regeneración de la vegetación de las áreas quemadas, ver parte I, se analizó también si este se traducía en afectaciones a la comunidad de aves. Se realizó un análisis de la abundancia relativa de sílvidos (zarcero común, curruca carrasqueña, curruca cabecinegra y curruca rabilarga) y de variables ambientales en 3072 transectos, efectuados en 70 áreas quemadas de 1 a 11 años después de incendio (base de datos DINDIS).

Se observó que el tiempo transcurrido des del incendio influyó positivamente en la abundancia relativa de las cuatro especies de sílvidos. La recuperación post-incendio del zarcero común y de la curruca carrasqueña se vio perjudicada por la aridez, con abundancias remarcables en zonas húmedas y casi nulas en las zonas más áridas. Estas tendencias no fueron evidentes para la curruca rabilarga y cabecinegra, aunque su ocurrencia fue menor en zonas más áridas durante los primeros tres años después del fuego. En conclusión, el efecto de la aridez influye en la recolonización de estas aves, y puede venir modelado por la regeneración de la estructura de la vegetación.

Consulta el artículo [pdf]

Massa trepig (de tot) a la llera de la Tordera 6/4/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Enric Sagristà Hace 9 horas
Entre basses plenes de vida.....infinitat de petjades de gos a la llera de la Tordera! La gent no pren consciència de les conseqüències devastadores que té la presència de gossos en aquests espais.

En respuesta a   y a 
Semblen d'ovella. Passa un ramat sovint al tram baix. Gossos també, però...

Algunes notícies per llegir 3-6/4/2018...

Observatorio Marino 4 abr.
Desconocemos la repercusión que tendrá sobre la supervivencia de larvas de peces, crustáceos y otros organismos, las anomalías del invierno (marino) que acabamos de pasar, con mezcla vertical permanente de la columna del agua y mínimos históricos (últimos 9 años) de temperatura.

La repercució serà important, segur. I mès ara que en Josep Pascual comunica que el el nivel mitjà del mar ha sigut rècord al març a l’Estartit, el més alt dels darrers 29 anys i que la pressió atmosfèrica mitjana ha sigut la més baixa del darrer mig segle.

Observatorio Marino 27 mar.
Continuarem avaluant fluxos de calor, analitzant les sèries històriques i realitzant algunes simulacions numèriques. Però hem de tancar les estacions d'observació i l'observatori com a tal.

En respuesta a   
Si, Jordi, és una pena. En l'actual context de canvis importants a les nostres costes, a la Mediterrània i a tot arreu, sentiràs dir que aquest tipus d'iniciatives són molt importants i que s'han de potenciar, però ja veus que en aquest cas els fets xoquen amb les paraules.

En respuesta a 
Moltes gràcies, Enric. Ha sigut una feina feta amb el suport del CEAB, projectes de l'ICM i també amb el suport de molts col·laboradors. Desafortunadament la contribució d'aquest projecte d'oceanografia al canvi climàtic no té lloc en els nous plans estratègics.


La Confraria de Blanes va subhastar el mes de març peix i marisc per valor de 683.586 euros
Blanesaldia.com 5/4/2018


El passat mes de març la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 174.848 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 683.586 euros. Les captures més valuoses van ser el seitó, la gamba i el sonso, que van totalitzar 324.644 euros, el 47,5% del total subhastat.

Aquestes van ser les 15 espècies de peix i marisc que van obtenir un major valor el passat mes de març:

Espècie                       Quilos           Euros

Seitó                            79.928         195.420
Gamba                          1.956           75.275
Sonso                           2.474            53.949
Alatxa                          39.628           35.611
Lluç palangre              2.000           25.943
Gamba blanca             1.399           24.729
Roger vermell              2.520          22.374
Llengueta                        894           18.867
Escamerlans                   577           18.497
Sorell                          16.480           18.485
Rap vermell                  1.395          13.260
Sardina                          5.085          13.236
Maire                             2.442          10.569
Mollera roquer            1.875           10.368
Canana negre              2.772             8.949


Aturem C-32 5 abr.
És lamentable l'intent del poder financer i polític de salvar el projecte de la C32 ara que vencen concessions.

Plataforma Litoral Hace 23 horas
Ja hi tornem a ser. Abocaments de sorra, espigons, ... diners llençats. Projectes sense cap criteri coherent. Electes que pressionen només pensant amb les tovalloles i para-sols. "Madrid es decideix a actuar a les platges del Baix Maresme"

Tocarà posar-s'hi una i altra vegada fins que algú ho entengui. I per si voleu veure el projecte global del ministerio:

Madrid es decideix a actuar a les platges del Baix Maresme
Ràdio Premià de Mar 4/4/2018


El ministeri de Medi Ambient ha posat en exposició pública 3 projectes per estabilitzar les platges del Baix Maresme en virtut de l’estudi que es va anunciar l’any 2015. Segons informa la Vanguardia, a l’espera que els projectes siguin licitats, el pressupost s’enfila als 7 milions d’euros i quan les obres comencin s’haurien d’allargar uns 8 mesos. A Premià de Mar es preveu allargar l’espigó que separa les platges de l’Ós i La Descàrrega i l’abocament de 350.000 m³ de sorra a les platges de l’Ós i de Bellamar, i en aquest sector també es planteja la construcció d’un espigó d’escullera amb forma de L que faci de suport lateral de la sorra abocada. A la platja de la Descàrrega i de Ponent s’hi abocaran 134.000 m³ i i també s’allargarà l’espigó. La tercera actuació projectada és la construcció d’un nou espigó amb forma a ponent de la platja de Ponent, on tamvé s’abocaran 460.000 m³ de sorra. La recàrrega de les platges Bellamar i de l’Ós es farà amb sorra extreta del sud del port i abocada a través d’una canonada flotant.


No l'oblideu mai... la dessalinitzador de la Blanes està per a garantir l'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, no per a garantir un cabal ecològic a la Tordera... Passada la prealerta, es redueix la seva activitat i a xuclar de l'aqüífer tant com es pugui...

El ple funcionament de la dessalinitzadora de Blanes evita l'alerta per sequera
Diari de Girona 6/4/2018

Durant gairebé un any i mig l'Agència Catalana de l'Aigua ha intensificat la producció d'aigua dessalada i això, juntament amb altres mesures addicionals, ha esvaït el risc d'eventuals restriccions · La planta de la Tordera, que en condicions normals opera a un 25% de la seva capacitat, anirà reduint paulatinament la seva activitat

 L´interior de la planta dessalinitzadora de Blanes, que funciona a ple rendiment. ddg

Si des del novembre de 2016 la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, no hagués incrementat progressivament la producció d´aigua potable molt probablement la conca del Ter-Llobregat es trobaria, ara, en fase d´alerta per sequera. La planta, inaugurada l´any 2002 i ampliada després de la profunda sequera dels anys 2007 i 2008, té capacitat per generar 20 hectòmetres cúbics anuals (la ciutat de Girona, segons dades de l´Observatori de l'Ajuntament, en va consumir 5,52 l´any 2016) i en l´actualitat funciona al 100% de la seva capacitat, informa l'Agència Catalana de l´Aigua (ACA); això, juntament amb la intensificació d´extraccions d´aigua subterrània de pous recuperats al tram final del riu Llobregat, ha evitat que es decretés l´alerta per escassetat d´aigua.

En condicions normals

De la seva banda, l´altra dessalinitzadora que funciona a Catalunya, la del Prat de Llobregat, capaç de dessalar 60 hm3 anuals i que va entrar en funcionament l´estiu de 2009, està aturada «des de fa unes setmanes» perquè els temporals marítims van inutilitzar el sistema de captació d´aigua de mar. En condicions normals, la dessalinitzadora de la Tordera, que abasteix una quinzena de municipis del Maresme i de la Selva Marítima, funciona del 20 al 25% de la seva capacitat i la del Llobregat, al 10% (des de novembre de 2016 aquesta planta ha arribat a treballar al 85% de rendiment en algun període determinat, apunta l´ACA).


Reserves al 63%

En conjunt, l´adopció d´aquestes mesures excepcionals ha aportat 100 Hm3 addicionals d´aigua al sistema Ter-Llobregat i, malgrat que amb els episodis de precipitació de les últimes setmanes les reserves se situen per sobre del 63% de la seva capacitat, l´ACA en mantindrà alguns d´activades «a l´espera de confirmar si el canvi de tendència [d´increment de les les reserves] és momentani o bé sostingut en el temps». Bàsicament, apunten des de l´agència de la Generalitat, es continuarà amb «la intensificació» de les extraccions d´aigües subterrànies, «ja que la dessalinització va reduint de manera progressiva la seva producció».

La situació a l´Alt Empordà

Tot i que la situació ha millorat respecte fa uns mesos, la «situació de baix volum de reserves», diu l´ACA, «no es pot donar per finalitzada», sobretot als extrems nord i sud de Catalunya. Així, a l´Alt Empordà l´embassament de Darnius està tot just per sobre del 40% de la seva capacitat, un nivell que garanteix la demanda domèstica d´aigua d´un any però que impedeix fixar les dotacions per al reg («caldrà esperara les possibles pluges de les properes setmanes» per fixar-les, assenyalen des de l´ACA). Al sud, els embassaments de Siurana i de Riudecanyes es troben en un situació molt pitjor: al 15 i al 21% de la seva capacitat; tot i això, la demanda d´abastament està garantida, però la campanya de reg, no.

Abastir l´àrea de Barcelona

Des del gener del 2010, les dessalinitzadores de la Tordera i del Llobregat poden aportar fins a 80 hectòmetres cúbics anuals al sistema Ter-Llobregat, que abasteix l´àrea metropolitana de Barcelona. La primera de les dues plantes, pionera a Catalunya, es va construir amb l´objectiu de resoldre el problema de la sobreexplotació de l´aqüífer de la baixa Tordera, que ocupa uns vuit quilòmetres quadrats. L´excessiva extracció d´aigua havia provocat la salinització de l´aigua del subsòl. Fins al 2008, la dessalinitzadora podia produir 10 Hm3 anuals d´aigua per al consum; a partir de llavors la capacitat es va doblar fins al 20 Hm3.


Es localitza a Gaserans el primer niu embrionari de vespa velutina al Baix Montseny d'aquest any
Nació Digital 3/4/2018

La consolidació de les temperatures primaverals pot propiciar que a partir de la setmana vinent es visualitzin més reines i, per tant, més nius embrionaris

 Niu embrionari d'una vespa velutina trobat a Gasserans | Antoni Armengol / Anura

La vespa velutina, coneguda com la vespa asiàtica, va seguint amb la seva expansió al Baix Montseny i el passat 25 de març ja es va poder observar els primer niu embrionari. El van trobar Josep Sanitjas i Salvador Blanché a la finca de Can Campeny de Gaserans (Selva). Uns dies abans, el 12 de març, es va poder capturar a la zona les primeres reines.

Les temperatures irregulars del mes de març, amb períodes de dies amb molt de fred, ha propiciat dos efectes, un que algunes de les vespes que varen deixar la hivernació en els dies de temperatures més altes, varen patir les conseqüències dels dies de fred intens que els va venir després, i moltes es van morir, i d'altres que han endarrerit el cicle, i per tant possiblement ara, a partir de la primera setmana d'abril i sobretot la setmana vinent, es podran visualitzar més reines i possiblement més nius embrionaris o de cortina, com el de la fotografia, segons que explica Antoni Armengol, de l'empresa Anura, dedicada al control de plagues.

En les fotografies es veua com la vespa Velutina Nigrithorax va consolidant i ampliant el niu, sota d'una teulada, ben protegit del vent i de la pluja, i a mesura que va construïnt cel·les, "hi va posant ous per a ben aviat, poder tenir obreres que l'ajudin en l'ampliació del niu, i l'alimentació de les larves". La posició de la vespa velutina a la primera fotografia podria ser la que adopta la reina per donar una mica de calor als ous, segurament fins aconseguir tenir el niu tancat totalment, i no estigui tan exposat a l'aire, manifesta Antoni Armengol.

 Aquest és el primer niu embrionari de vespa asiàtica trobat aquest any al Baix Montseny Foto: Antoni Armengol /Anura

Un ou de vespa velutina col·locat dintre del niu embrionari Foto: Antoni Armengol /Anura