.Aquest matí a la desembocadura del riu Tordera amb en David Caballé...
Queda un toll d’aigua a la llacuna, la mar plana, i gent passejant per tot... avui d’ocells poca cosa...
Més de 50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) al mar, un martinet blanc (Egretta garzetta) a les branques del bosc de ribera, uns pocs mascarells (Sula bassana) i xatrac becllargs (Sterna sandvicensis) i poca cosa més.
.
L’aigua de la llacuna plena de peixos morts o agonitzants...
.
.Decidim anar direcció Malgrat de Mar a veure si hi ha res... i arribem fins a la punta de la Tordera, on queden els pocs pins dintre dels càmpings...
.
.
.
.Alguns càmpings ja tornen a omplir terrenys perdut pels temporals amb terres sobre la sorra de la platja...
.
.
.
.Amb el retrocés de la costa, es veuen perfectament les diferents capes de terres i runes que es van fer servir per omplir els antics aiguamolls i camps inundables on ara són els càmpings...
.
.
.
.En aquesta fotografia es veu molt bé tant les capes d’ompliment dels terrenys com l’alçada...
.
.
.Els nostres comentaris... es parla i s'escriu molt del passeig marítim de Blanes però, de Malgrat de mar i què fer amb els càmpings? Veurem pedres o aiguamolls restaurats?
Alguns ja hem començat a fer la feina
ResponEliminaCap a esculleres o cap a restauració?
ResponEliminaRecordo comentaris i plans des d'almenys el 1994.
Xavi
Salutacions,
ResponEliminaM'agradaria plantejar aquest tema. Què és pot fer amb el delta? Si volem recuperar els aiguamolls els càmpings haurien d'anar fora?
Fora bo buscar una solució que permetès una recuperació d'aquest espai i tenir en compte els treballadors dels càmpings!!!
Penso que és un tema difícil i de valentia política, però a una escala de Generalitat i Ministeri.
Salutacions.
Clàudia Rubio
No només es tracta de treballadors dels campings. Cal veure l'impacte directe i indirecte de l'activitat turística que representen. No sé si en l'actual marc econòmic tant Malgrat com Blanes es poden permetre destruir activitats econòmiques que poden dinamitzar les poblacions -això no vol dir que sigui en contra dels impactes ambientals, i m'agradaria que no veiéssiu en aquest comentari la mentalitat tancada d'un empresari que només mira pels seus interessos econòmics. Estic d'acord en que cal reconvertir part de l'activitat i que no s'ha de ser tant expansiu ni agressiu amb el territori. Estic d'acord i m'estimo massa aquella part del territori com per proposar mesures particulars que poguéssin fer malbé el territori, però tinc la sensació que, per la banda de l'administració, no hi ha voluntat d'entendre que s'ha de trobar un punt d'equilibri. Crec que sovint falta cintura i voluntat per seure´s en una taula.
ResponEliminaMarc Monguilod
Salutacions,
ResponEliminaSr. Marc Monguilod, desconeixo els interessos empresarials que pogui tenir. És cert que s'ha de buscar un equilibri, i precisament el trobar l'equilibri en tot és la solució a molts problemes.
Personalment, em preocupa la vessant de la gent que té negocis però encar em preocupa més la gent treballadora pq sempre és la que pateix més i li costa arribar a fi de més.
I parlant del tema ambiental, el que interessa aquí, si realment és vol recuperar un espai d'aquestes característiques, penso que s'ahuria de tornar a la natura allò que possiblement li vam treure un dia i que ara reclama. I possiblement, un dels nals que pateix aquest espai, entre d'altres problemes, és o sigui, la gran massificació concretada en tan poc espai i en un curt espai de temps.
Respecte a si Malgrat o Blanes no es poden permetre la pèrdua d'aquestes activitats, no hi puc comentar res pq la meva desconeixença en aquest tipus de tema i en d'altres relacionades són una completa ignorant.
Jo tant sols vull expressar la meva divisió de recuperació natural.
Salutacions.
Clàudia Rubio
Un parell de comentaris...
ResponEliminaCrec que mai s'ha parlat, o almenys això crec, de reubicar "tots" els càmpings.
No es recomanable caure als extrems, comparto l'opinió d'en Marc quan diu que s'ha d'arribar a un equilibri i que manca voluntat per part d'algunes parts.
Crec també que la Clàudia ha encertat en que l'actual problema ambiental més greu no és que hi hagin càmpings (ni molt menys), sino el mal us que es fa de l'espai natural que queda per part de la gent en general (campistes també, però no els únics). En aquest sentit cal recordar que actualment la població local i els estiuejants accedeixen a tots els racons de la desembocadura sense cap mena d'informació... ni saben que allò ès "natural", ni que allà hi ha "bitxos", ni que fan mal... i ho puc dir perquè moltes vegades m'he plantat allà amb el cata i la gent "flipa" quan miren per l'ocular i veuen un blauet o un martinet, i seguidament són ells mateixos qui comenten que ningú els havia dit res i que allò està molt deixat... que és una pena.
I ho diuen els propis clients dels càmpings amb qui m'he creuat i em disfrutat "plegats" de la desembocadura durant una estoneta (hi ha de tot).
Vull dir amb això... no crec que sigui cosa de blanc o negre, l'incompatibilitat en aquest sentit és el mal us, no la convivència.
Altre tema és la necessitat de modificar l'actual relleu, clarament artificial i que amb el temps (sumat a les extraccions) ha resultat nefast no tan sols per l'espai natural... també per als mateixos càmpings que pateixen el retrocés de la costa (no a tots per igual).
Una pregunta pot ser... poden aquests càmpings, o el sector turístic local, pair els efectes del deteriorament de les platges i l'aigua?... jo crec que a la llarga no... potser veurem perillar els llocs de treball tard o d'hora sense la necessitat de (mal dit) tancar... calen solucions a llarg plaç.
Poden les administracions locals i l'economia turística viure sempre de les inversions (pegots) per a dragatges i nyaps?... jo crec que no, que tard o d'hora s'haurà d'assumir alguna part important.
Tenen assegurada la viabilitat a llarg o mig plaç a l'actual espai alguns (no tots) càmpings?... amb l'actual situació jo crec que no.
Podem deixar perdre els valors naturals de la desembocadura?... Personalment crec que no, per l'actual legislació (tot i que mal aplicada o ignorada), per necessitat de cumplir amb les directives europees (que per això rebem diners), per propia moral, pel bé de l'economia local (diversificada),...
Bé... etc, etc, etc,... un tema realment difícil i espinòs.
Un segon comentari...
Els terrenys són sempre d'algú, ningú pot anar a casa del veí a criticar o questionar el que fa a casa seva (sempre que sigui legal, clar)... faltaria més!!!
De la mateixa manera és més que lógic defensar el teu negoci i la teva feina (que insisteixo, en aquest moment desconec la situació concreta, però no entenc la conjuntura de recuperar espai pel riu i perdre llocs de treball).
En definitiva... manca temps, diàleg, comprensió, esforç, coneixement,... però sempre buscant el millor per a tots, no?
Molt important les opinions de tots, entenc.
Si estic errat o parlo sense tenir tota l'informació... demano disculpes i estic obert a totes les opinions... només expreso la meva.
Xavi.
Molt encertats els comentaris que fas Xavi. Potser alguns del que llegiu el blog no ho sabeu.. sóc el director del càmping La Tordera i gestiono els interessos de la meva familia en aquella banda del delta. Tot i això -tot i les mancances i impossibilitats administratives- sempre hem intentat ser curosos amb la gestió del delta. Si no... com s'explica la preservació de bosc de ribera en el tram baix del riu quan tots els altres propietaris es van dedicar a trinxar-los? Us heu preguntat algun cop com va aparèixer l'illa de canyís on nidifiquen actualment els anecs? algú ens ha obligat mai a posar impediments perque els vehicles accedeixin a la zona de l'espigó o a l'altra banda? Sabeu que el ministeri ens va posar una multa de mig milio de l'antigues pessetes per obrir l'accés de vianants fins el delta quan aquest es trobava obstruit i que l'ajuntament no ens va voler ajudar ni intercedir-hi? sabeu quina inversió vam haver de fer per canviar tota la luminária del càmping perqué no fos perjudicial per la zona de ribera? sabeu que vam impulsar la instal-lació d'un sistema d'estalvi d'aigua amb targetes electróniques i un sistema de recuperació de les aigües brutes amb una inversió aproximada de 200 mil euros? Coneixeu les propostes que s´han fet per alliberar espais de ribera i desmassificar les zones d'acampada? sabeu que s'ha donat permís a diferents entitats i administracions perque facin estudis i investigacions dins de les propietats per preservar els aqüifers en detriment potser de la pròpia propietat? sabeu que quan tots els arbres es van morir per intrusió marina es va decidir de fer una replantació amb més de 800 exemplars amb espécies que no fossin tant perjudicials per l'entorn? i tot això sempre... sentint-nos a dir de tot.. això quan et contesten perquè el que fa mal de veritat és la desidia, la prepotència i la manca de recolzament de l'administració...
ResponEliminaNo vull donar la sensació de que ens posem medalles però ... de vegades... fa mal sentir-se trepitjat com ho estan fent.
Felicitats pel blog i continua endavant.. a mi també m'agrada veure els martinets.
Marc Monguilod
Respecte al comentari de la Clàudia tingues per ben segur que a mi també em preocupa que la gent que treballa amb mi (i no per mi) també arribi a final de mes. Potser si vingués l'administració i ens indemnitzés per fer fora el càmping jo tindria les espatlles cobertes... però i els altres? Per això dic que no només compto els treballadors, sino tots aquells que fan possible que l'empresa tiri endavant: proveïdors, repartidors, viatjants, etc, etc. Sempre dic que una empresa no és cosa d'un.. és un projecte de molts.
ResponEliminaMarc Monguilod