Madrid diu ara que la pèrdua de sorra a s'Abanell estava prevista
Diari de Girona 15/5/08
Asseguren que no marxa sinó que es mou d'un costat a un altre
El Ministeri de Medi Ambient va manifestar ahir que els moviments de la sorra a la platja de s'Abanell de Blanes després dels últims temporals estaven "previstos" pels seus tècnics i que, per tant, el temporal de llevat que es va endur part de la sorra el passat cap de setmana no ha de significar cap problema segons l'Estat. El ministeri va explica ahir que la recàrrega de sorra -165.000 metres cúbics que es van extreure del fons marí del delta del riu Tordera- feta a la malmesa platja blanenca a finals d'abril no és una forma de reemplaçar terra, ja que aquesta "no es perd" per l'acció dels temporals, sinó que es desplaça en sentit transversal i longitudinal. O sigui que, segons Medi Ambient, la sorra no ha marxat sinó que només ha canviat de lloc. De fet, l'Ajuntament de Blanes ja va advertir que el reompliment s'havia dissenyat tenint en compte que una ventada de garbí reposaria la sorra que s'endú el llevant. I si bé és cert que a la zona del passeig de la Marina les onades es van endur part de la sorra i van causar un esvoranc que ara l'Ajuntament anivellarà, a la petita platja del peu de Sa Palomera s'hi amuntega ara més sorra que abans del temporal.
Un comportament "esperat"
En aquest sentit, el ministeri va apuntar que la disminució de l'ample de platja produïda després del temporal del passat cap de setmana estava "prevista" i el comportament de la mateixa ha estat "l'esperat". Tot i això, les veus d'hotelers i càmpigs de Blanes ja s'han aixecat per reclamar, d'una vegada per totes, un projecte definitiu per evitar que la platja de s'Abanell, la més gran de la població i on s'hi banyen majoritàriament els estiuejants del barri turístic d'Els Pins, decreixi any rere any i que no es gastin més diners en sorra que vés a saber on acaba.
Maresme. Els càmpings de Malgrat culpen l'última extracció de sorra de la pèrdua de platja
El Punt 14.05.2008 TERESA MÁRQUEZ
La llevantada del cap de setmana ha arrasat el litoral i ha dut les ones a tocar dels equipaments
La darrera extracció de sorra del delta de la Tordera per recuperar la platja de s'Abanell de Blanes ha fet acabar la paciència dels propietaris dels càmpings de Malgrat situats a la zona. Acusen el Ministeri de Medi Ambient d'aplicar mesures d'urgència, «pedaços», que no resolen el problema i que, en canvi, sí que afecten directament les seves instal·lacions, amb destrosses importants. La llevantada del cap de setmana ha tornat a fer desaparèixer la sorra en alguns trams de Malgrat i els propietaris dels càmpings retreuen a l'Ajuntament que no s'impliqui en la demanda a l'Estat de solucions definitives.
«Fa anys que alertem que les extraccions puntuals de sorra del delta de la Tordera són pegats que no solucionen res, tan sols allarguen el problema.» Un dels propietaris dels càmpings afectats i portaveu del sector, Marc Monguilod, es lamenta que les advertències fetes fins ara «no s'han volgut escoltar a cap de les administracions que tenen competències a la zona». Segons el representant dels càmpings –La Conca, El Pla, Marisol, Els Pins, La Tordera, Del Mar, Blaumar, Celmar i Les Nacions–, la darrera llevantada del cap de setmana ha evidenciat, un cop més, com és de fràgil «i inoperant» l'extracció de sorra del delta per garantir la platja de s'Abanell, al municipi veí de Blanes. «El mar s'ha endut bona part de la platja acabada de posar i, a nosaltres, l'aigua ens ha entrat a les instal·lacions i ens ha deixat molts trams sense sorra», apunta.
SOLUCIONS DEFINITIVES
Per Monguilod en cap cas es reclama un transvasament de sorra per a la platja de davant els càmpings. «La inestabilitat del delta de la Tordera ha d'anar acompanyada d'actuacions a llarg termini que garanteixin la preservació ambiental de l'espai», assenyala el propietari, que hi afegeix que el resultat de les actuacions puntuals d'aportació de sorra fetes en els anys vuitanta i a principi dels noranta «han demostrat l'impacte negatiu, que a la llarga afecta la línia de la costa».
Aquesta setmana, els càmpings decidiran si emprenen accions legals contra el Ministeri de Medi Ambient, «atès els efectes que l'extracció de sorres està tenint en l'activitat i els greuges que pot ocasionar al sector en un futur».
NOTÍCIES RELACIONADES
>Maresme. L'alcaldessa dubta que la causa sigui l'extracció
>Maresme. 340.000 m³ en sis mesos
>Els càmpings de Malgrat diuen que l'extracció de sorra ha fet perdre la platja
Sobre Pinya de Rosa...
.
Els ecologistes acusen la Generalitat de 'desídia' en l'afer Pinya de Rosa i temen que el paratge quedi descuidat
Diari de Girona 14/5/08
L'Associació Pinya de Rosa ha acusat la Generalitat de 'desídia' i 'manca d'interès' per haver permès que un particular hagi posat 24 milions d'euros sobre la taula per comprar el paratge natural.
ACN Segons el portaveu d'aquest col·lectiu, Quim Rutllan, l'Administració ha incomplert els terminis previstos per adquirir la finca i ara temen que el nou propietari no tingui cura del jardí botànic. Rutllan ha aclarit que malgrat que la llei protegeix Pinya de Rosa de l'especulació urbanística, hi ha cops on fins i tot això no és cap garantia, com en el cas de Lloret de Mar. 'La Cala Morisca també està protegida però el propietari ha talat arbres lliurement', ha comentat a tall d'exemple.
El futur de l'espai protegit com a Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) Pinya de Rosa és en mans privades. Diumenge finalitza el termini perquè la Generalitat exerceixi el seu dret a retracte per adquirir el paratge, després que un particular n'hagi pagat 24 milions d'euros, però aquest dret no es farà efectiu. L'entitat que des de fa anys ha lluitat per la protecció de l'espai ho considera una 'mala gestió'.L'Associació Pinya de Rosa entén que la situació ha arribat a aquest punt per la 'manca d'interès' de l'Administració, que no ha complert els terminis previstos per comprar el paratge, pel qual estaven disposats a pagar entre deu i quinze milions d'euros. Alguns grups polítics defensen que tot i això la preservació del jardí està garantida per la llei. Els ecologistes no s'ho creuen.El portaveu de l'Associació Pinya de Rosa, Quim Rutllan, ha recordat que al municipi veí de Lloret de Mar el propietari d'un espai protegit a la Cala Morisca va actuar lliurement sense respectar la llei i va talar diversos arbres per fer-se un camí fins a la platja. Rutllan també explica que no cal fer cap actuació per acabar amb el jardí perquè descuidant-lo també es malmet.L'entitat no descarta fer cap acció futura de tipus legal, però de moment ja ha programat activitats pels pròxims dies. Dissabte es farà una exposició al carrer de dibuixos que han fet sobre Pinya de Rosa els escolars blanencs. Per dilluns s'ha organitzat un debat sobre l'afer Pinya de Rosa amb representats parlamentaris dels diferents grups polítics catalans.
L'entitat Pinya de Rosa de Blanes exigeix als partits que «es mullin» pel paratge
El Punt 15.05.2008 ANNA PUIG
La plataforma Pinya de Rosa de Blanes exigeix als grups parlamentaris que tornin a «mullar-se» pel paratge, després que la Generalitat hagi anunciat que no pensa igualar l'oferta de 24 milions que ha fet un privat. Així, l'entitat ha organitzat per dilluns una xerrada a la qual s'ha convidat representants de tots els partits perquè, tal com van fer ara fa cinc anys, expliquin el seu punt de vista sobre Pinya de Rosa i el seu futur.
Aquesta és una de les primeres actuacions que ha engegat la plataforma, que ha reprès les mobilitzacions. Una altra es du a terme amb les escoles de Blanes. Aquesta setmana, els alumnes han elaborat treballs en què reflecteixen el seu suport a la preservació de l'espai. «Pares, alumnes i mestres han volgut mostrar la seva preocupació per la pèrdua de l'espai, sobretot per les possibilitats pedagògiques i socials que ofereix», sosté el portaveu de la plataforma, Quim Rutllant. Aquests treballs es podran veure exposats dissabte al passeig de Mar.
D'altra banda, Rutllant es va mostrar decebut amb la Generalitat: «Estem indignats i ens sentim traïts.» La plataforma dubta que es pugui garantir l'accés públic a l'espai si continua sent privat. Afirma que només es podrà aconseguir fent el pla d'usos, pendent de fa anys. I recrimina a la Generalitat que, quan es va aprovar la llei, no es comprés el paratge, el preu del qual en aquell moment era de 12 milions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada