.
En aquest cas es tracta d’una mare i els seus fills que porten a l’estany de Cal Raba un munt de granotes verdes (Pelophylax perezi) i cap-grossos d’una bassa del seu jardí, ja que diu que no els deixen dormir a la nit perquè canten molt.
Una dona molt simpàtica i agradable, amb uns fills molt macos, i que amb molt bona voluntat els porta allà per veure com aquelles granotes que van capturar a casa seva no moren i tornen a ser lliures a altre lloc... una acció molt innocent i a primera vista pel bé dels animalons.
Evidentment ni sabia què espècie era, ni si a Cal Raba hi havia, ni quin mal pot provocar deixar anar animals allà. Parlem una estona, l’explico que hi ha molta gent que deixa anar allà, i a tot arreu, animals que no són propis del lloc i que posen en perill als que sí son d’allà, de manera innocent i amb la millor de les voluntats, però que fan molt mal. Comenta que ells tenen tortugues de Florida a la seva bassa, i peixos, i... però que no tenia ni idea de que deixant-los anar a una bassa com aquesta poguessin fer mal o que hi ha diferents tipus d’espècies... algunes autòctones i algunes exòtiques.
Es preocupa i ho mira, llavors, d’altre manera. Es pregunta què espècie porta a la garrafa i què fer doncs amb aquelles granotes de casa seva... en aquest cas són autòctones i a la bassa de Cal Raba hi ha, però que en cas de dubte... MAI S’HA DE DEIXAR ANAR CAP ANIMAL A CAP ESPAI NATURAL, ja que podria introduir sense adonar-se una espècie forana que perjudica a les pròpies del lloc.
No era ni el moment ni la situació apropiada per parlar d’expansió de malalties, poblacions, i un llarg etc,... , i potser torni a agafar un animal o una mascota i deixar-la anar a aquell estany que coneix i que li sembla apropiat, però... continuarà pensant igual?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada