Riells estudia recuperar les cinc rieres del municipi i integrar-les com a espais verds
L’Actualitat del Baix Montseny 5/10/08
La recuperació de les cinc rieres de Riells i Viabrea és un dels projectes en cartera de l'Ajuntament del municipi si bé, en el context actual, s'és conscient que el seu desenvolupament dependrà de la possibilitat de trobar fonts de finançament. "Hi ha cinc rieres que han estat molt abandonades i ens agradaria recuperar-les i donar-los un ús social", explica el regidor de Medi Ambient, Manel Ortí. La seva adequació com a espais verds permetria, a més de l'ús ciutadà, evitar la situació de degradació i que es produeixin abocaments.
De moment l'Ajuntament ja ha fet els primers estudis per fomenatar els valors ambientals i l'ús públics de la riera del Sot de la Coma, la riera del Sot Gran i la riera de Can Plana a través de la Universitat de Girona. Aquest ha estat el primer pas d'un projecte més ambiciós dels cinc rierols que es faria a través de la Xarxa Custòdia del Territori vinculada a la Universitat de Vic.
L'Ajuntament de Riells també creu que l'Adif, responsable de les obres del Tren d'Alta Velocitat, té un compromís en col·laborar econòmicament en aquest projecte per l'impacte que la infrastructura ha generat en el municipi. Així ho ha traslladat a l'empresa pública el Consistori que considera que l'ACA i la mateixa Xarxa es dirigiran en aquest sentit a l'Adif. "Són conscients del tema", diu el regidor, que espera que "aporti alguna col·laboració". Ortí també assenyala que l'Ajuntament tindrà en compte aquests projectes en els propers pressupostos per reservar una partida.
El regidor de Medi Ambient considera important treballar en aquest sentit així com en potenciar la connectivitat amb la riera de Junior park, per un extrem, i la de Riells que limita amb el terme de Breda per l'altre.
La connexió per dur aigua dessalada de Blanes a Barcelona, s'iniciarà a final d'any
Diari de Girona 5/10/08
Les obres estan dividides en quatre trams i compten amb un pressupost de 115 MEUR
BLANES E. BATLLE
La canonada per dur aigua de la dessalinitzadora de Blanes fins a Cardedeu per allà barrejar-la amb la que es capta de l'embassament del Pasteral per proveir Barcelona es començarà a construir abans de finals d'any. El passat 19 de setembre el Govern va aprovar de forma definitiva la construcció d'aquesta artèria de la dessalinitzadora de Blanes i les expropiacions es faran efectives en breu. Les obres de la canonada es faran en quatre trams i ha estat adjudicada per uns 115 milions d'euros. Només el cost del primer tram, entre la dessaladora i Fogars de la Selva que és de 15.975 metres supera els 43 milions.
Aquesta canonada captarà aigua dessalada de la planta de Blanes un cop estigui ampliada, previsblement el 2009, ja que les obres s'han declarat d'urgència per tal de rebaixar la captació dels aqüífers del Ter. Aquesta nova artèria tindrà un diàmetre de 1,4 metres i està preparada per captar 634 litres d'aigua per segon. El recorregut de la canonada partirà de la dessalinitadora de la zona de la Tordera, on es construirà un dipòsit, passarà per terrenys qualificats com a sòl rústic i arribarà fins a Fogars, on es construirà un dipòsit de capçalera. En aquest dipòsit s'acumularà l'aigua dessalada abans d'anar fins a la depuradora de Cardedeu. De tota manera, la conducció es farà de tal forma que servirà també per garantir l'abastament a la zona del Tordera en cas que es donés una emergència ho requerís; aisxò sí sempre i quan Barcelona tingués garantit el servei.
El projecte de la canonada d'Aigües del Ter i Llobregat està intrínsicament relacionat amb el de l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, una obra en la qual l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha invertit més de 60 milions d'euros i que permetrà duplicar-ne la seva capacitat i produir fins a 20 hectòmetres cúbics anuals a partir del segon semetre del 2009.
Portar aigua a l'interior
L'ACA es troba en aquests moments estudiant la possibilitat que els pobles de la Selva que estan interessats a abastir-se d'aigua de la dessaladora de Blanes ho puguin aconseguir amb la màxima brevetat. De fet, l'ACA està redactant un projecte, a part del de la canonada que portarà aigua de Blanes fins a Cardedeu i per tant, encara no està decidit com es procedirà a la connexió entre els pobles i la dessalinitzadora.
Fa dos mesos, els alcaldes de Sils, Santa Coloma i Riudarenes van mostrar el seu interès en aquest projecte a l'ACA, sobretot per tenir un altre recurs hídric en temps de sequera o per problemes d'abastament a la zona. Tot i això, des de Santa Coloma s'havia treballat anteriorment amb la idea de la connexió amb la canonada del Pasteral però, la Generalitat va decidir apostar per connectar-los amb la dessaladora, va explicar el seu dia l'alcalde, Antoni Solà (CiU).
Breda millora el subministrament d'aigua i els col·lectors
L’Actualitat del Baix Montseny 5/10/08
L'Ajuntament de Breda preveu una inversió de 1,2 milions d'euros en el projecte de portada d'aigua des de la captació de les Mines de la riera de Breda fins a la planta potablitzadora. Aquesta inversió suposarà la construcció d'un nou dipòsit a la zona de Can Mariano que estarà enllestit al mes de desembre i que suposarà una garantia en el sistema de subministrament al municipi en moments de sequera.
Juntament amb aquestes obres de subministrament, l'Ajuntament de Breda també invertirà en el sistema de sanejament del municipi "per resoldre la situació de la zona nord", segons ha explicat l'alcalde, Jordi Iglesias. En aquest sentit, l'alcalde remarca que hi ha com a "assignatura pendent i prioritària" la inversió d'uns 300.000 euros per connectar aquesta zona amb el col·lector del Repiaix.
El projecte es troba actualment en fase de redacció, segons assenyala Iglesias, i ha de resoldre els problemes d'inundacions que pateixen els veïns de manera periòdica. El creixement del mu-nicipi ha fet que en algunes zones els col·lectors antics resultin insuficients per a la nova demanda.
Milloraran la seguretat dels accessos de la C-35 entre la Batllòria i Hostalric
Diari de Girona 5/10/08
El Govern té el projecte pendent de licitar i compta amb una inversió prevista de 4,3 milions d'euros
HOSTALRIC E.B.
El Govern de la Generalitat millorarà alguns accessos i interseccions de la carretera c-35 en el tram que va des de la Batllòria (Sant Celoni, Vallès Oriental) fins a Hostalric. Aquest tram té alguns punts negres i per millorar la seguretat d'aqueta via que uneix el Vallès Oriental i la Selva es preveuen actuacions com ara, construir un tercer carril d'espera en tres encreuaments que hi ha al llarg d'aquest tram de la via i la creació de dues rotondes externes a la calçada principal que permetin fer canvis de sentit, segons van informar fonts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).
Una de les altres actuacions, segons va avançar el DPTOP, és eliminar alguns camins que hi ha actualment per accedir a la carretera, que són perillosos i que s'intentaran canalitzar d'alguna altra manera.
El projecte aquesta millora de les interseccions en el tram de la C-35 entre la Batllòria i Hostalric ja està aprovat i està pendent de licitar. Les obres compten amb un pressupost de 4,3 milions d'euros. En aquests moments s'ha notificat els veïns afectats per les obres de millora de l'expropiació o ocupació dels seus terrenys i de moment, no hi ha data per iniciar les obres que han de millorar la segureta dels vehicles que viatgen diàriament per aquesta via.
Massanes arranja un camí que du a Hostalric
Diari de Girona 5/10/08
MASSANES E.B.
L'Ajuntament de Massanes ha començat l'arranjament del Camí de Can Bernei, Can Managrell fins a Puigpiques, a tocar del terme d'Hostalric. Aquest camí d'un quilòmetre i mig de longitud es fa servir per fer drecera fins a Hostalric. Les obres consisteixen a asfaltar la calçada així com arranjar les cunetes i compten amb un pressupost de 177.000 euros. Està previst que s'acabin a finals de mes . La Diputació finança uns 100.000 euros, el Pla únic d'obres i serveis, 21.000 euros i la resta, el consistori
Pineda construirà 2.051 pisos entre el Poblenou i el centre El Punt 04.10.2008
La Generalitat aprova també les àrees residencials estratègiques a Malgrat, Tordera i Argentona
Pineda de Mar ha passat dels 1.600 nous habitatges previstos als terrenys entre el barri del Poblenou i el centre del municipi a confirmar-ne 2.051, segons les dades fetes públiques per la Generalitat. D'aquests, 1.061 seran protegits. L'augment de més de 400 pisos és el més significatiu de les quatre àrees residencials estratègiques (ARE) del Maresme aprovades ahir inicialment. A Malgrat de Mar s'han previst 525 habitatges a la zona del carrer Escultor Clarà; a Tordera, 381 al barri de Sant Pere, i a Argentona, 195 al barri del Cros. Finalment, tal com va anunciar des del primer moment, Mataró ha rebutjat la proposta urbanística.
L'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), valora «molt positivament» l'anunci de la Generalitat, que, segons confirma, «ha respectat escrupolosament la proposta feta pel consistori». Amor justifica l'increment de 400 pisos afirmant que «s'ha reduït la densitat i s'han transformat els 90 m² previstos per habitatge al principi en 70 m² i 50 m², que s'ajusten més a la demanda del mercat». Segons l'alcalde, el gran avantatge de les ARE és «la seguretat que es desenvoluparan amb els equipaments públics construïts i reclamats pels ajuntaments».
En aquest sentit, Amor avança que en les 29,85 hectàrees es construiran equipaments esportius i culturals, entre d'altres, però diu que encara s'han de consensuar. D'altra banda, segons l'alcalde, la gran concentració d'habitatge social a la zona «no ha de comportar cap problema». «El projecte preveu la construcció i l'alternança a les illes d'edificis d'habitatge lliure i protegit», puntualitza, i recorda que l'augment de població que suposarà el desenvolupament urbanístic de la zona –unes 6.000 persones– «no serà immediat i hi haurà els mecanismes necessaris perquè es faci sense dificultat». Finalment, Amor destaca que en els més de mil pisos de protecció oficial «hi haurà fins a quatre categories que garantiran una major accessibilitat als veïns del municipi». Precisament, Pineda va aprovar fa pocs dies la creació d'un registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial.
LLISTA D'ESPERA A TORDERA
La regidora d'Urbanisme de Tordera, Rosa Salarichs (CiU), comenta: «Tot just s'ha iniciat el procés i, fins d'aquí a uns tres anys, no veurem els edificis aixecats.» La regidora assegura que la demanda de pisos socials al municipi «és elevada». «Tenim unes 400 famílies en llista d'espera per accedir a un habitatge de protecció i, tot i que aviat posarem al mercat una primera promoció, no n'hi haurà prou», comenta, i hi afegeix que, entre els equipaments públics previstos al barri de Sant Pere, hi ha un institut de secundària, un centre cívic i també una gran zona verda «per contrarestar l'alta densitat d'edificis».
Malgrat de Mar concentra els habitatges de l'àrea residencial estratègica a l'entrada del municipi i a tocar de l'N-II, a la zona del carrer de l'Escultor Clarà. Dels poc més de 500 pisos, 276 seran protegits. Pel que fa a Argentona, i després que el consistori reclamés la reducció del nombre de pisos previstos per la Generalitat al barri del Cros, s'hi construiran 195 habitatges, 106 dels quals seran protegits. En un primer moment, el govern català va establir en 54,07 hectàrees l'espai on aixecarien 2.846 habitatges. Mataró va rebutjar l'ARE proposada, i les dades facilitades ahir parlen ara de 49,73 hectàrees i 3.152 pisos a la comarca, 1.665 dels quals són protegits.
Pineda de Mar
- 29,85 ha que uneixen el Poblenou amb el centre
- 2.051 pisos (1.061 de protegits i 990 de lliures)
Malgrat de Mar
- 8,97 ha al carrer Escultor Clarà
- 525 pisos (276 de protegits i 249 de lliures)
Tordera
- 7,01 ha a la zona de Sant Pere i Enric Granados
- 381 pisos (222 de protegits i 159 de lliures)
Argentona
- 3,90 ha al Cros
- 195 pisos (106 de protegits i 89 de lliures)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada