Avui al mig dia l’Enric Badosa ha vist a la desembocadura del riu Tordera,com a més destacable...
2 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea) al mar
1 martinet menut (Ixobrychus minutus) mascle al canyís
1 aligot vesper (Pernis apivorus) volant del mar riu amunt.
6 cames llargues (Himantopus himantopus)
2 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
4 corriols petits (Charadrius dubius)
6 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
1 boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 gavina corsa (Larus audouinii) de segon any
divendres, 23 de maig del 2008
Més nius d’abellarols (Merops apiaster) a l’illa del riu (Tordera) 23/5/08
Ja són 8 els nius detectats d’abellarol (Merops apiaster) a l’illa del riu (Tordera), a tocar del Parc Prudenci Bertrana.
Molt abundants els abellarols sobre el riu, el braç esquerre i la llacuna del Life, almenys 26.
Molt abundants els abellarols sobre el riu, el braç esquerre i la llacuna del Life, almenys 26.
Corb (Corvus corax) a Santa Susanna 23/5/08
Aquesta tarda ha passat volant un corb (Corvus corax) per sobre de l’autopista C-32 al seu pas per la riera de Santa Susanna, a poca alçada i duent un poll d’ocell al bec (de color crema clar i potes gruixudes) direcció oest.
També aquesta tarda...
1 astor (Accipiter nisus) volant en cercles a l’alçada de Montpalau (Pineda de Mar).
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) fent l’aleta sobre l’entrada a l’autopista de Calella.
1 puput (Upupa epops) creuant l’autopista al seu pas per la riera de Pineda.
També aquesta tarda...
1 astor (Accipiter nisus) volant en cercles a l’alçada de Montpalau (Pineda de Mar).
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) fent l’aleta sobre l’entrada a l’autopista de Calella.
1 puput (Upupa epops) creuant l’autopista al seu pas per la riera de Pineda.
dijous, 22 de maig del 2008
Territs grossos (Calidris canutus) a la desembocadura del riu Tordera 20/5/08. José Moreno
Dimarts 20/5/08 en José Moreno va veure a la desembocadura del riu Tordera 3 territs grossos (Calidris canutus), els primers vistos enguany.
També...
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Valona (Tringa glareola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Martinet blanc (Egretta garzetta)
... entre altres.
També...
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Valona (Tringa glareola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Martinet blanc (Egretta garzetta)
... entre altres.
Notícia 21 i 22/5/08... sobre l'ampliació de la dessaladora de Blanes i una nova canonada fins a Cardedeu
Una nova canonada afegirà aigua dessalada a Blanes a la conducció que proveeix Barcelona
Diari de Girona 22/5/08
L'aigua del Ter passarà per la depuradora de Cardedeu i es mesclarà amb la marina
E.Padilla, Blanes.
L'aigua que es pren de l'embassament del Pasteral per proveir Barcelona es barrejarà, en un futur pròxim, amb aigua tractada a les plantes dessalinitzadores de Blanes. L'empresa pública Aigües del Ter i Llobregat projecta la construcció d'una canonada fins a Cardedeu (Vallès Oriental) per transportar aigua d'origen marí perquè complementi el cabal extret de la conca del Ter un cop aquest passi per la depuradora instal·lada a aquesta localitat. Els terrenys afectats per la primera fase de les obres de la nova canonada des de Blanes a Fogars de la Selva ja estan determinats. Es preveu que aquesta conducció entri en funcionament una vegada s'hagin efectuat les obres d'ampliació de la planta dessaladora de Blanes, que estaran llestes a finals de 2009, o bé quan es faci la segona planta que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té prevista a la zona de la Tordera.
El projecte està vinculat al desdoblament de la canonada que mena l'aigua des de Cardedeu fins al barri barceloní de Trinitat, un projecte que acumula anys d'endarreriment per causes econòmiques. Ara que per fi s'hauria trobat el finançament per tirar endavant aquestes obres, la sequera posa en dubte que el cabal de la conca del Ter sigui suficient per garantir l'abastiment a Barcelona. L'ampliació de les plantes dessalinitzadores blanenques sembla que és la solució que la Generalitat contempla per tal d'assegurar el suministre a la capital, un fet que Medi Ambient ja havia anunciat per tal de rebaixar les extraccions al Ter. L'Ajuntament de Blanes assegura no conèixer amb detall el projecte ni quin serà el destí final de l'aigua dessalada, que amb les infraestructures previstes fins al 2012 assolirà un volum de 60 hectòmetres cúbics l'any.
Els pagesos de la zona agrícola de Blanes que s'estén al voltant de les actuals instal·lacions de la planta dessalinitzadora ja s'han queixat que l'ampliació suposarà la pèrdua d'una gran extensió actualment dedicada a l'agricultura professional i que està qualificada com a sòl agrícola d'interès especial. L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), no es va voler pronunciar ahir sobre aquest assumpte perquè l'Ajuntament encara no disposa del projecte d'aquesta nova canonada i no saben com els afectarà. Pel que fa a l'ampliació de la planta dessalinitzadora, tots els propietaris afectats per les expropiacions estan convocats a una reunió amb l'ACA el proper 26 de maig. La dessaladora proveeix d'aigua potable la Selva marítima (Blanes, Lloret i Tossa) i alguns municipis de l'Alt Maresme. Actualment, processa 10 hectòmetres cúbics d'aigua l'any, i amb l'ampliació es doblarà el volum anual d'aigua potabilitzada. Les administracions no havien però anunciat que aquesta aigua es derivaria a l'àrea metropolitana.
L´ACA traspassaràles depuradores alConsell Comarcal.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va presentar ahir davant els alcaldes de la comarca de la Selva el seu projecte de cessió de competències al Consell Comarcal en l'àmbit de sanejament i en concret, per un futura gestió comarcal de les depuradores de la Selva. Aquest traspàs que encara no està aprovat representa, segons el president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria (CiU), una bona notícia però alhora, demana que l'ACA tingui en compte que per poder gestionar totes les depuradores "calen recursos per poder-ho fer". Fauria ressalta que des de la Generalitat han acceptat aquesta demanda i que per tant, no hi hauria d'haver problema perquè, segons el president, "no volem que es repeteixi el que ens ha passat amb el transport escolar" és a dir, que el Consell Comarcal s'hagi de fer càrrec d'unes despeses que hauria de pagar la Generalitat, afegeix. De les prop d'una vintena de depuradores de la comarca de la Selva, que fins ara estan administrades pels ajuntaments, per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) o pel Consorci Costa Brava, passaran a ser gestionades des del Consell Comarcal a partir de l'any vinent. De tota manera, aquest acord de traspàs ha de ser ratificat per tres bandes: Ajuntament, Generalitat i Consell Comarcal. El projecte de l'ACA es va presentar en el marc del Consell d'Alcaldes celebrat ahir.
Pous nous i més dessalinitzadora
El Punt 21.05.2008 ROSER CALVET
Un acord aprovat ahir en la reunió setmanal del govern farà possible que la plana del Baix Ter disposi de catorze pous nous, que permetran aprofitar les aigües subterrànies i complementar els cabals circulants de supervivència de l'arbrat al canal de Sentmenat i a la sèquia de Pals.
Amb una inversió de dos milions d'euros, es preveu que els pous comencin a aportar aigua progressivament entre mitjan juny i l'agost, amb un volum mensual de 0,7 m³. Quan es consideri que s'ha superat el període de sequera, es procedirà a tancar-los.
El govern també va aprovar ahir l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, que permetrà augmentar la capacitat d'abastament fins a 20 hm³ anuals. Amb un pressupost de 60 milions d'euros, l'ampliació, que s'iniciarà al juny i finalitzarà durant el 2009, farà possible garantir l'abastament i la disponibilitat de recursos dels àmbits Ter-Llobregat i de la Tordera.
Aquesta actuació també preveu renovar el mitjà de captació d'aigua marina amb la construcció d'un nou sistema a mar obert que tindrà una capacitat de 80 hm³. Aquesta nova infraestructura derivarà l'aigua cap a la dessalinitzadora de Blanes i cap a la nova que es construirà molt a prop.
dimecres, 21 de maig del 2008
Gallipatos y fuerzas de seguridad (Blog de Gabriel Martín, relato de Honorio García)...
Un relat molt divertit i que de ben segur que a més d’un li porta al cap situacions semblants...
http://vuelvepiedras.blogspot.com/2008/05/herpetologa-y-fuerzas-de-seguridad-me.html
http://vuelvepiedras.blogspot.com/2008/05/herpetologa-y-fuerzas-de-seguridad-me.html
Setmana de la Tordera a Riudarenes
La propera setmana, del 26 de maig a l’1 de juny, l’ Observatori de la Tordera , conjuntament amb la Fundació Emys , l’ Ajuntament de Riudarenes i l’ Ateneu de Riudarenes , organitzen la Setmana de la Tordera amb l’objectiu de redescobrir el patrimoni socioambiental del la seva conca.
Aquesta setmana dedicada a la Tordera recull els actes següents:
- EXPOSICIÓ “TORNEM A LA TORDERA” (entrada lliure)
Del 26 de maig a l’1 de juny a l’Ateneu de Riudarenes (C. Major, 25 · 17421 Riudarenes)
- ACTIVITAT ESCOLAR D’INTRODUCCIÓ A LA TORDERA
Dimecres 28 de maig al CEIP Josep Boada (C. Sant Martí, 63 · 17421 Riudarenes)
- XERRADA “LA RIERA DE SANTA COLOMA: BIODIVERSITAT I QUALITAT DE L’AIGUA” a càrrec de Martí Boada (director de l’Observatori de la Tordera), de Toni Munné (cap de la Unitat de Planificació de l’ACA), i d’un representant de l’Ajuntament de Riudarenes (entrada lliure)
Divendres 30 de maig a les 19.00 h, a l’Ateneu de Riudarenes (C. Major, 25 · 17421 Riudarenes)
- SORTIDA GUIADA PER LA RIERA DE SANTA COLOMA, a càrrec de la Fundació Emys i l’Observatori de la Tordera (assistència lliure)
Dissabte 31 de maig a les 9.30 h.
Punt de trobada: Ateneu de Riudarenes (C. Major, 25 · 17421 Riudarenes)
Consulteu el Programa de la Setmana del riu Tordera [jpg]. Per a més informació, truqueu al 93.581.25.32 o al 972.16.49.57.
Organitzen: Observatori de la Tordera i Fundació Emys
Col·laboren: Ajuntament de Riudarenes i Ateneu de Riudarenes
Aquesta setmana dedicada a la Tordera recull els actes següents:
- EXPOSICIÓ “TORNEM A LA TORDERA” (entrada lliure)
Del 26 de maig a l’1 de juny a l’Ateneu de Riudarenes (C. Major, 25 · 17421 Riudarenes)
- ACTIVITAT ESCOLAR D’INTRODUCCIÓ A LA TORDERA
Dimecres 28 de maig al CEIP Josep Boada (C. Sant Martí, 63 · 17421 Riudarenes)
- XERRADA “LA RIERA DE SANTA COLOMA: BIODIVERSITAT I QUALITAT DE L’AIGUA” a càrrec de Martí Boada (director de l’Observatori de la Tordera), de Toni Munné (cap de la Unitat de Planificació de l’ACA), i d’un representant de l’Ajuntament de Riudarenes (entrada lliure)
Divendres 30 de maig a les 19.00 h, a l’Ateneu de Riudarenes (C. Major, 25 · 17421 Riudarenes)
- SORTIDA GUIADA PER LA RIERA DE SANTA COLOMA, a càrrec de la Fundació Emys i l’Observatori de la Tordera (assistència lliure)
Dissabte 31 de maig a les 9.30 h.
Punt de trobada: Ateneu de Riudarenes (C. Major, 25 · 17421 Riudarenes)
Consulteu el Programa de la Setmana del riu Tordera [jpg]. Per a més informació, truqueu al 93.581.25.32 o al 972.16.49.57.
Organitzen: Observatori de la Tordera i Fundació Emys
Col·laboren: Ajuntament de Riudarenes i Ateneu de Riudarenes
dimarts, 20 de maig del 2008
Xoriguer petit (Falco naumanni) a Santa Maria de Palautordera 19/5/08. David Caballé
Ahir dilluns a la zona del Virgili de Santa Maria de Palautordera, en David Caballé va poder veure planejant sobre uns camps a poca distància un xoriguer petit (Falco naumanni) mascle, aparegut quan obserbava un falcó mostatxut (Falco subbuteo) a la mateixa zona.
Al Pla de Santa Maria de Palautordera...
1 corriol petit (Charadrius dubius)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
5 cruixidells (Miliaria calandra), 3 cantant
... entre altres.
Al Pla de Santa Maria de Palautordera...
1 corriol petit (Charadrius dubius)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
5 cruixidells (Miliaria calandra), 3 cantant
... entre altres.
Estany de Cal Raba (Tordera) 20/5/08
Aquesta tarda-nit a l’estany de Cal Raba (Tordera), com a més destacat...
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo) sobrevolant l’estany intentant agafar algun dels molts rat-penats que s’hi concentren allà.
>100 rat-penats sobrevolant l’estany i el bosc de ribera, la majoria de mida petita i almenys 9 que els tripliquen en tamany (desconec les espècies).
1 enganyapastors (Caprimulgus europaeus) entre el falciots negres (Apus apus)
>100 falciots negres (Apus apus)
Oriol (Oriolus oriolus) escoltat
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions a un dels corriols del canyissar a tocar de l’aigua
>100 granotes verdes (Pelophylax perezi)
>1000 petits de gripau corredor (Epidalea calamita) i alguns de granota pintada (Discoglossus pictus) entre la vegetació de les ribes
5 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
1 tortuga d’estany (Emys orbicularis) – recaptura d’exemplar marcat
2 tortugues de tempes vermelles (Trachemys scripta)
1 falcó mostatxut (Falco subbuteo) sobrevolant l’estany intentant agafar algun dels molts rat-penats que s’hi concentren allà.
>100 rat-penats sobrevolant l’estany i el bosc de ribera, la majoria de mida petita i almenys 9 que els tripliquen en tamany (desconec les espècies).
1 enganyapastors (Caprimulgus europaeus) entre el falciots negres (Apus apus)
>100 falciots negres (Apus apus)
Oriol (Oriolus oriolus) escoltat
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions a un dels corriols del canyissar a tocar de l’aigua
>100 granotes verdes (Pelophylax perezi)
>1000 petits de gripau corredor (Epidalea calamita) i alguns de granota pintada (Discoglossus pictus) entre la vegetació de les ribes
5 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
1 tortuga d’estany (Emys orbicularis) – recaptura d’exemplar marcat
2 tortugues de tempes vermelles (Trachemys scripta)
Notícia del 20/5/08... sobre Pinya de Rosa de Blanes
Els partits polítics obren la porta a l'expropiació com a solució per comprar Pinya de Rosa de Blanes
El Punt 20.05.2008 ORIOL MAS
La plataforma adverteix que el dia 1 de juny el jardí podria quedar tancat al públic
La plataforma Pinya de Rosa va organitzar ahir un debat amb la presència de representants de tots els partits polítics –només hi va faltar el PP– per debatre el futur d'aquest espai de Blanes. L'expropiació dels terrenys va quedar com una de les possibilitats per aconseguir la titularitat pública de la finca, i els partits es van comprometre a accelerar la redacció del pla d'usos. Per altra banda, la plataforma va alertar que a partir de l'1 de juny el jardí botànic podria quedar tancat al públic.
L'acte es va celebrar coincidint amb el cinquè aniversari de la celebració de tots els partits de l'aprovació de la llei de protecció de Pinya de Rosa, i per avaluar la seva opinió un cop ja se sap que el govern català no exercirà el dret de tempteig per igualar l'oferta de 24 milions i adquirir l'espai.
Per una banda, hi va haver autocrítica general per no haver complert la llei i no haver redactat el pla d'usos i gestió, que ha de definir què s'ha de fer dins el paratge, un cop estigui protegit. I també per no haver creat el consell rector que l'ha de vetllar. El diputat d'ERC Pere Vigo va acusar-ne els departaments responsables de desenvolupar la llei –Política Territorial i Obres Públiques, i Medi Ambient–, i el diputat de CiU Xavier Crespo va reclamar unitat al govern i va criticar que no s'havia actuat amb prou celeritat. Fran Hervias, de Ciutadans, va dir que a l'hora de la veritat no s'ha actuat. Emili Santos, delegat de Medi Ambient a Girona per ICV, va reclamar recursos econòmics per poder-ho tirar endavant ràpidament. Josep Antoni Donaire, del PSC, va reptar tothom a tenir això fet en el termini d'un any.
Pel que fa a la decisió de no exercir el dret de tempteig, hi va haver unanimitat en afirmar que no es poden pagar 24 milions per un espai que la Generalitat ha taxat en 10 milions, si bé no s'ha de renunciar a adquirir-lo. Santos i Vigo van parlar obertament d'expropiar els terrenys, mentre que Donaire va afirmar que la llei en garanteix la protecció independentment del propietari, si bé va admetre que el govern vol comprar l'espai i que es podria expropiar. Crespo va optar per un «no està tot perdut», i esperarà la gestió del conseller Nadal en l'afer.
Finalment, tots van coincidir en la urgència de garantir que no es tanqui el jardí botànic, com tem la plataforma.
El Punt 20.05.2008 ORIOL MAS
La plataforma adverteix que el dia 1 de juny el jardí podria quedar tancat al públic
La plataforma Pinya de Rosa va organitzar ahir un debat amb la presència de representants de tots els partits polítics –només hi va faltar el PP– per debatre el futur d'aquest espai de Blanes. L'expropiació dels terrenys va quedar com una de les possibilitats per aconseguir la titularitat pública de la finca, i els partits es van comprometre a accelerar la redacció del pla d'usos. Per altra banda, la plataforma va alertar que a partir de l'1 de juny el jardí botànic podria quedar tancat al públic.
L'acte es va celebrar coincidint amb el cinquè aniversari de la celebració de tots els partits de l'aprovació de la llei de protecció de Pinya de Rosa, i per avaluar la seva opinió un cop ja se sap que el govern català no exercirà el dret de tempteig per igualar l'oferta de 24 milions i adquirir l'espai.
Per una banda, hi va haver autocrítica general per no haver complert la llei i no haver redactat el pla d'usos i gestió, que ha de definir què s'ha de fer dins el paratge, un cop estigui protegit. I també per no haver creat el consell rector que l'ha de vetllar. El diputat d'ERC Pere Vigo va acusar-ne els departaments responsables de desenvolupar la llei –Política Territorial i Obres Públiques, i Medi Ambient–, i el diputat de CiU Xavier Crespo va reclamar unitat al govern i va criticar que no s'havia actuat amb prou celeritat. Fran Hervias, de Ciutadans, va dir que a l'hora de la veritat no s'ha actuat. Emili Santos, delegat de Medi Ambient a Girona per ICV, va reclamar recursos econòmics per poder-ho tirar endavant ràpidament. Josep Antoni Donaire, del PSC, va reptar tothom a tenir això fet en el termini d'un any.
Pel que fa a la decisió de no exercir el dret de tempteig, hi va haver unanimitat en afirmar que no es poden pagar 24 milions per un espai que la Generalitat ha taxat en 10 milions, si bé no s'ha de renunciar a adquirir-lo. Santos i Vigo van parlar obertament d'expropiar els terrenys, mentre que Donaire va afirmar que la llei en garanteix la protecció independentment del propietari, si bé va admetre que el govern vol comprar l'espai i que es podria expropiar. Crespo va optar per un «no està tot perdut», i esperarà la gestió del conseller Nadal en l'afer.
Finalment, tots van coincidir en la urgència de garantir que no es tanqui el jardí botànic, com tem la plataforma.
dilluns, 19 de maig del 2008
Algunes notícies més per llegir 17-19/5/08...
L'empresa Dragados SA farà les obres de prolongació de l'autopista C-32 desde Palafolls fins a Tordera
Ajuntament de Tordera 19/5/08
http://www.tordera.cat/document.php?id=1990
Les obres haurien de començar aquest mes de maig i tindran un període d'execució de 15 mesos. La prolongació de l'autopista ha d'arribar fins a la carretera GI-600, tot travessant el riu amb la construcció d'un viaducte de més de 900 metres. Les obres haurien de començar aquest mes de maig i tindran un període d'execució de 15 mesos. La prolongació de l'autopista ha d'arribar fins a la carretera GI-600, tot travessant el riu amb la construcció d'un viaducte de més de 900 metres.
La concesionària ACESA va adjudicar a principis d'aquest mes de maig l´adjudicació de l´autopista C-32 desde Palafolls fins a Tordera per un valor de 40´6 milions d´euros. Les obres, que haurien de començar aquest mes, s´han adjudicat finalment a l´empresa Dragados SA i es preveu que tinguin un període d´execució de 15 mesos.
La prolongació de l´autopista suposa la construcció de 4´4 quilòmetres lliures de peatge per als moviments interns i que connectaran l´actual sortida de l´autopista C-32 a Palafolls amb la carretera GI-600 (on es construirà una rotonda a diferent nivell per connectar les dues vies). El nou tram d´autopista estarà format per dos carrils de 3´5 metres d´amplada per sentit de la circulació i la principal estructura prevista en aquest nou tram serà la construcció d´un viaducte de 940 metres que creuarà el riu.
Amb l´adjudicació de la prolongació de l´autopista es posa el punt i final a uns tràmits que van començar al 2001, quan el Departament de Política Terriotrial i Obres Públiqes va aprovar el projecte de traçat i l´estudi d´impacte ambiental . En aquell moment, però, la seva licitació va quedar aturada per manca d´acord amb el territori sobre el projecte d´aquest traçat i la seva connexió amb el futur desdoblament de la carretera A-2 entre Tordera i Vidreres.
EL PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ACCÉS AL MEDI NATURAL (ACCAMN), JAUME MIMÓ, VA SER DIVENDRES A TORDERA PER PARLAR SOBRE L’ACCÉS MOTORITZAT AL MEDI NATURAL.
Ràdio Tordera 19/5/08
L’entitat Moto Club Tordera va organitzar divendres una xerrada-col·loqui sobre l’accés motoritzat al medi ambient, amb el president de l’Associació Cultural Catalana d’Accés al Medi Natural (ACCAMN), Jaume Mimó. Sota el títol “l’Off Road a Tordera”, l’entitat pretenia donar a conèixer les activitats d’aquesta associació i la seva actuació davant les institucions públiques. El convidat Jaume Mimó, en declaracions ahir a Ràdio Tordera, va explicar quina és la tasca de l’associació.Des de Moto Club Tordera, la xerrada de divendres pretenia ser també un recordatori de la problemàtica actual del motor en el medi ambient i el comportament que han de tenir els usuaris.
Les cascades submarines provoquen les desaparicions sobtades de la gamba rosada
Diari de Girona 18/5/08
E.Batlle, Blanes.
L'estudi integral de la gamba al Canó de Blanes efectuat per part de científics de diferents especialitzacions de l'Insitut de Ciències del Mar i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes ha descobert que les cascades submarines, unes torrentades marítimes cícliques, són la causa de les desaparicions sobtades de la gamba rosada, coneguda com la gamba de Blanes. En concret, es tracta d'uns corrents d'aigua freda que arrosseguen tot el que troben al seu pas, que provenen del golf de Lleó i que es canalitzen a través dels canons marins de Blanes i Palamós a una velocitat que porta un cabal, que equivaldria al de tots els rius que desemboquen al Mediterrani.
Quan es produeix aquest fenomen, que sol ser cíclic i aproximadament cada sis anys, les gambes són arrossegades fins al fons del mar. El que no se sap encara, però, és on van a parar aquestes gambes. De tota manera, les hipòtesis tot i que "són suposicions podria ser que les gambes anessin més avall, es dispersessin o fins i tot es morin", explica l'investigador Joan Baptista Company, de l'Insitut de Ciències del Mar (CSIC). De tota manera el que ha posat al descobert l'estudi és que en hiverns freds i secs, quan la superfície del mar es refreda ràpidament, és quan es creen aquests corrents forts. Aquest fet ja va passar el 1999 i el 2005 recorden els pescadors, quan va desaparèixer sobtadament la gamba.
Els científics participants en l'estudi es mostren satisfets ja que per primera vegada han treballat conjuntament investigadors de diferents vessants -físics, biòlegs, geòlegs- i amb les confraries de pescadors. De tota manera, reconeixen que és un primer pas per conèixer aquest valuós recurs, la gamba, i aposten per fer-ne una pesca sostenible. De fet, l'estudi preveu ampliar-se per investigar el comportament de la gamba en més profunditat, a més de 1.000 metres, ja que és un espai on està protegida de la pesca.
Demanda d'un pla de gestió
Durant la presentació d'aquest estudi sobre la gamba al Canó de Blanes, els pescadors i científics reunits al Teatre de Blanes van posar sobre la taula la problemàtica del sector quan no hi ha gamba. Des de Blanes i Palamós, les seves confraries van coincidir en haver portat a terme modalitats de pesca a partir de xarxes amb forats grans per no pescar la gamba petita per tal d'afavorir-ne la supervivència. De tota manera, això només és un granet de sorra i segons l'antropòleg, Joan L. Alegret a Espanya hi ha una "manca de política de pesquera" i va instar pescadors a implicar-se per lluitar contra la crisi del sector i els científics per actuar conjuntament per tal d'aconseguir un pla que gestioni la gamba o fins i tot, la pesca al país.
Un estudi conclou que els corrents que fan minvar les captures de gambes es repeteixen cada sis anys
El Punt 18.05.2008 ACN
Un estudi efectuat per diversos científics de l'Institut de Ciències del Mar i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes ha descobert que els corrents marins són els responsables de la fluctuació de les captures de gambes al litoral català i, a més, que aquest fenomen és cíclic i es repeteix aproximadament cada sis anys. Durant la presentació dels resultats de l'estudi integral de la gamba en el canyó de Blanes, els científics han assegurat que la desaparició de la gamba de fa tres anys –durant l'hivern del 2005– va ser deguda a un «corrent marítim» que arrossega tots els exemplars d'aquesta preuada captura cap al fons del mar, a molta més profunditat de l'habitual. «Són corrents d'aigua freda que vénen del golf de Lleó i es canalitzen a través dels canyons marins de Palamós i Blanes, amb velocitats que superen el metre per segon, i que arrosseguen tot el que troben al seu pas, gambes incloses», apunta Pere Puig, geòleg de l'Institut de Ciències del Mar.
El que encara no es pot dir del cert és quan tornaran a desaparèixer les gambes, «perquè es tracta d'un fenomen oceanogràfic que depèn d'un fenomen climàtic». «Creiem que el cicle és de sis anys, però pot haver-hi una mena de salt i allargar-se el cicle fins als deu o onze anys», ha reflexionat Puig. «L'últim corrent marí va ser el 2005 i podem pronosticar, sense cap certesa, que la propera manca de gambes pot ser cap a l'any 2010 o 2011», ha aventurat el científic blanenc.
Aquest fenomen afavoreix la supervivència i la proliferació de gambes, la majoria de les quals, però, tornen abans d'haver-se reproduït. Per això les confraries de pescadors de Palamós i Blanes són partidàries d'utilitzar xarxes amb formats més grans per capturar només les adultes.
Rescaten una vuitantena d'aus atrapades en un palangre a l'Escala
El Punt 18.05.2008 P. ABARCA
L'equip de veterinaris de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marina (CRAM) va rescatar divendres a la tarda prop d'una vuitantena d'aus, moltes ja mortes, atrapades en els hams d'un palangre de superfície, en aigües de Cala Montgó, al terme de l'Escala. L'alerta va ser donada per un grup d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes que es trobaven treballant prop del lloc. Entre les aus immobilitzades hi havia gavines, però també baldrigues, balears i mediterrànies, dues espècies amenaçades que, a la primavera, estan en plena època de cria i vénen a alimentar-se a les aigües de la Costa Brava. Malgrat que la majoria d'aus ja estaven mortes i submergides a l'aigua, l'equip de veterinaris va aconseguir alliberar nou baldrigues i en va traslladar una dotzena més al centre de recuperació, amb ferides de diversa consideració i hams clavats, després d'haver-les tractat, se'ls va administrar sèrum per tal de rehidratar-les. El CRAM procedirà en els pròxims dies a investigar si el palangre causant de la situació complia amb la normativa vigent.
La Fundació CRAM troba vint aus atrapades en hams de pesca
Diari de Girona 18/5/08
La majoria estaven mortes i només n'ha pogut alliberar nou
Acn, L'Escala.
La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) va rescatar aquest divendres a la tarda una vintena d'aus que es trobaven atrapades als hams d'un palangre de superfície, situat al voltant de la Cala Montgó de l'Escala. La majoria eren baldrigues balears i mediterrànies, dues espècies greument amenaçades que a la primavera estan en plena època de cria i venen a alimentar-se a les nostres aigües. Encara que la majoria d'aus ja estaven mortes, l'equip del CRAM va poder alliberar nou baldrigues i van traslladar-ne una dotzena al Centre de Recuperació amb ferides de diversa consideració i hams clavats a diferents parts del cos.
L'alerta la va donar un equip d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) que treballaven a prop del lloc. En veure el gran nombre d'aus enganxades, l'equip s'hi va acostar i la seva embarcació també es va enredar amb el palangre.
L'equip de veterinaris del CRAM, fundació designada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya com a responsable del rescat d'espècies marines protegides al litoral català, es va desplaçar al lloc dels fets juntament amb membres de Salvament Marítim, que van col·laborar activament en les tasques de rescat. Les desenes de baldrigues i gavines van ser localitzades a una distància d'entre 100 i 200 metres de la costa, entre 70 i 80, es trobaven immobilitzades.
Les aus van ser ateses pels veterinaris, que les van rehidratar amb sèrum i les van col·locar en caixes individuals per disminuir el seu estrès i facilitar el seu transport al Centre de Recuperació.A partir d'ahir, es va començar a assistir els animals ?ferits i a extreure'ls els hams en col·laboració amb els tècnics del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, especialitzats en la clínica d'aus. Una vegada es recuperin, les baldrigues seran alliberades.
En els pròxims dies s'investigarà si aquest palangre complia amb la normativa vigent. En cas contrari, es decidiria denunciar el cas.
Uns 2.000 escolars, units per Pinya de Rosa
El Punt 18.05.2008 P.A.
Uns 2.000 alumnes de vuit escoles de Blanes van participar ahir, a través de dibuixos, redaccions o murals, en un acte al passeig de Mar per reivindicar que la propietat de Pinya de Rosa reverteixi al poble. Avui s'acaba el termini perquè es faci efectiva la compra de l'espai per part d'un particular i la Generalitat ja ha anunciat que no pensa igualar l'oferta de 24 milions que ha fet aquest privat. La plataforma Pinya de Rosa ha convocat per demà els grups parlamentaris, amb l'objectiu que diguin què pensen fer amb la situació.
Uns 2.000 escolars fan dibuixos per salvar el paratge de Pinya de Rosa
Diari de Girona 18/5/08
E.B, Blanes.
Uns 2.000 alumnes de vuit dels onze centres escolars blanencs han estat durant tota la setmana fent dibuixos
per tal de mostrar el seu descontentament per la venda del paratge natural Pinya de Rosa. Aquesta activitat, organitzada per l'Associació ciutadana Pinya de Rosa, es va exposar ahir des de les quatre de la tarda al Passeig del Mar i on tot de curiosos s'acostaven als dibuixos i preguntaven a la gent sobre la problemàtica blanenca. Entre els dibuixos hi havia collages, cartes, dibuixos fets a mà i a ordinador, etc.
El president de l'entitat, Quim Rutllant es mostra molt satisfet de la resposta de les escoles del poble i ho va qualificar "d'èxit, ja que en una setmana s'han recollit uns 2000 dibuixos". Rutllant va afegir que dilluns es celebrarà una taula rodona amb grups parlamentaris catalans per parlar de Pinya de Rosa.
La prohibició al seu país pot dur a la Costa Brava els pescadors submarins alemanys
Diari de Girona 19/5/08
S'estan organitzant en fòrums d'Internet per poder continuar practicant el seu esport
Albert Soler, Girona
La legislació alemanya pot acabar afavorint els interessos del sector turístic de la Costa Brava. Tal aseveració pot semblar una incongruència, però la total i recent prohibició de realitzar pesca submarina en aigües alemanyes ha provocat gran malestar entre els molts aficionats a aquest esport que hi ha en aquest país -més en altres de propers que s'hi desplaçaven per pescar- i ja s'estan mobilitzant per trobar alternatives, i és la Costa Brava una de les que més força està prenent.
La Costa Brava ja és de per si un destí molt atractiu per al turisme alemany. Aquest any, però, pot ser-ho encara més, especialment per als que són practicants de la pesca submarina, un esport amb molta implantació en aquell país. El Govern -sembla ser que pressionat pels practicants del submarinisme amb ampolles, és a dir, els que no pesquen- ha prohibit la pràctica d'aquest esport, en una decisió que no només ha causat profund malestar entre els pescadors submarins -molts prefereixen usar la paraula caçadors- sinó que els ha obligat a buscar altres llocs si volen continuar practicant el seu esport.
Per aquest motiu, a través d'Internet han iniciat ja una campanya per anar a pescar a l'Estat espanyol, França i Itàlia, pero amb clara preferència per al primer. D'entre les possibilitats que valoren, la Costa Brava és de les més fermes, no en va és un destí de primer ordre del turisme alemany, i la pràctica de la pesca submarina està permesa sempre que es respecti la legislació vigent.
A la recerca d'empresaris
En fòrums d'Internet els pescadors ja s'estan organitzant per trobar empresaris que realitzin ofertes expresses per als practicants d'aquest esport, que els permetin venir a pescar -o caçar- a la costa mediterrània. A la Costa Brava no són gens inhabituals els concursos de pesca submarina, i els esportistes alemanys ho saben perfectament. A la vegada, des dels mateixos fòrums criden també a les associacions de pesca submarina que hi ha a l'Estat espanyol a mobilitzar-se per atreure els practicants alemanys, ara que s'han quedat sense espai on pescar al seu país, segons diuen ells "per culpa dels 'botelleros'", referint-se als submarinistes. La veda, mai millor dit, està oberta, per veure qui aconsegueix pescar -o caçar- els esportistes alemanys.
Palafrugell torna a rebutjar un concurs de pesca submarina
Diari de Girona 17/5/08
L'Ajuntament critica la manca d'informació de la Generalitat
Carles Torramadé, Palafrugell
Dos anys després, l'Ajuntament de Palafrugell torna a manifestar-se en contra de la celebració de campionats de pesca submarina en el litoral d'aquest municipi. Aquesta temporada, la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (Fecdas) té previstes tres proves que afecten el litoral del municipi palafrugellenc, una de les quals ja es va celebrar el passat diumenge. L'últim diumenge del passat mes de març, una altra prova va tenir lloc a la costa del Montgrí i va aixecar les queixes del pescadors de l'Estartit i l'Escala i dels centres d'immersió estartidencs. Des de la Federació s'ha defensat sempre que els concursos són respectuosos amb l'entorn i que en cap cas es tracta de matances indiscrimanades com sostenen els seus detrectors.
Divendres de la setmana passada, en les jornades prèvies al Trofeu Isidre Sistaré que va tenir lloc el punt de trobada a Tamariu, el govern municipal va acordar transmetre al seu rebuig a la celebració d'aquesta prova i les dues que tindran lloc el 7 de setembre entre la platja de Sa Rifera i el port de Llafranc i el del 5 d'octubre entra la punta Es Plom, a Begur, i la punta Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols. Així, recordant que el juny del 2006, l'Ajuntament de Palafrugell ja es va posicionar en contra del Campionat d'Espanya de pesca submarina que es va fer entre Cap Roig i el Cap de Begur. Aleshores, com ara, el govern palafrugellenc es queixa de l'escassa informació que rep tant de la Federació, com del Departament de Medi Ambient i el Ministeri de Medi Ambient i la Capitania Marítima de Palamós.
En l'acord municipal, també reclamen a la Generalitat que enviï inspectors per vetllar que es compleixi la normativa i a la Fecdas que no faci els campionats sempre en els mateixos llocs, hi participin el mínim de pescadors i que es faci sobre les espècies amb menys afectació.
Per la Fecdas, la pesca submarina és una pràctica de pesca limitada ja que es fa a pulmó lliure i, com ja van dir fonts de la federació per la denúncia de l'Estartit, ells passen les estadístiques de cada concurs amb el nombre de captures a Medi Ambient i no els les han fet reduir.
Ajuntament de Tordera 19/5/08
http://www.tordera.cat/document.php?id=1990
Les obres haurien de començar aquest mes de maig i tindran un període d'execució de 15 mesos. La prolongació de l'autopista ha d'arribar fins a la carretera GI-600, tot travessant el riu amb la construcció d'un viaducte de més de 900 metres. Les obres haurien de començar aquest mes de maig i tindran un període d'execució de 15 mesos. La prolongació de l'autopista ha d'arribar fins a la carretera GI-600, tot travessant el riu amb la construcció d'un viaducte de més de 900 metres.
La concesionària ACESA va adjudicar a principis d'aquest mes de maig l´adjudicació de l´autopista C-32 desde Palafolls fins a Tordera per un valor de 40´6 milions d´euros. Les obres, que haurien de començar aquest mes, s´han adjudicat finalment a l´empresa Dragados SA i es preveu que tinguin un període d´execució de 15 mesos.
La prolongació de l´autopista suposa la construcció de 4´4 quilòmetres lliures de peatge per als moviments interns i que connectaran l´actual sortida de l´autopista C-32 a Palafolls amb la carretera GI-600 (on es construirà una rotonda a diferent nivell per connectar les dues vies). El nou tram d´autopista estarà format per dos carrils de 3´5 metres d´amplada per sentit de la circulació i la principal estructura prevista en aquest nou tram serà la construcció d´un viaducte de 940 metres que creuarà el riu.
Amb l´adjudicació de la prolongació de l´autopista es posa el punt i final a uns tràmits que van començar al 2001, quan el Departament de Política Terriotrial i Obres Públiqes va aprovar el projecte de traçat i l´estudi d´impacte ambiental . En aquell moment, però, la seva licitació va quedar aturada per manca d´acord amb el territori sobre el projecte d´aquest traçat i la seva connexió amb el futur desdoblament de la carretera A-2 entre Tordera i Vidreres.
EL PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ACCÉS AL MEDI NATURAL (ACCAMN), JAUME MIMÓ, VA SER DIVENDRES A TORDERA PER PARLAR SOBRE L’ACCÉS MOTORITZAT AL MEDI NATURAL.
Ràdio Tordera 19/5/08
L’entitat Moto Club Tordera va organitzar divendres una xerrada-col·loqui sobre l’accés motoritzat al medi ambient, amb el president de l’Associació Cultural Catalana d’Accés al Medi Natural (ACCAMN), Jaume Mimó. Sota el títol “l’Off Road a Tordera”, l’entitat pretenia donar a conèixer les activitats d’aquesta associació i la seva actuació davant les institucions públiques. El convidat Jaume Mimó, en declaracions ahir a Ràdio Tordera, va explicar quina és la tasca de l’associació.Des de Moto Club Tordera, la xerrada de divendres pretenia ser també un recordatori de la problemàtica actual del motor en el medi ambient i el comportament que han de tenir els usuaris.
Les cascades submarines provoquen les desaparicions sobtades de la gamba rosada
Diari de Girona 18/5/08
E.Batlle, Blanes.
L'estudi integral de la gamba al Canó de Blanes efectuat per part de científics de diferents especialitzacions de l'Insitut de Ciències del Mar i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes ha descobert que les cascades submarines, unes torrentades marítimes cícliques, són la causa de les desaparicions sobtades de la gamba rosada, coneguda com la gamba de Blanes. En concret, es tracta d'uns corrents d'aigua freda que arrosseguen tot el que troben al seu pas, que provenen del golf de Lleó i que es canalitzen a través dels canons marins de Blanes i Palamós a una velocitat que porta un cabal, que equivaldria al de tots els rius que desemboquen al Mediterrani.
Quan es produeix aquest fenomen, que sol ser cíclic i aproximadament cada sis anys, les gambes són arrossegades fins al fons del mar. El que no se sap encara, però, és on van a parar aquestes gambes. De tota manera, les hipòtesis tot i que "són suposicions podria ser que les gambes anessin més avall, es dispersessin o fins i tot es morin", explica l'investigador Joan Baptista Company, de l'Insitut de Ciències del Mar (CSIC). De tota manera el que ha posat al descobert l'estudi és que en hiverns freds i secs, quan la superfície del mar es refreda ràpidament, és quan es creen aquests corrents forts. Aquest fet ja va passar el 1999 i el 2005 recorden els pescadors, quan va desaparèixer sobtadament la gamba.
Els científics participants en l'estudi es mostren satisfets ja que per primera vegada han treballat conjuntament investigadors de diferents vessants -físics, biòlegs, geòlegs- i amb les confraries de pescadors. De tota manera, reconeixen que és un primer pas per conèixer aquest valuós recurs, la gamba, i aposten per fer-ne una pesca sostenible. De fet, l'estudi preveu ampliar-se per investigar el comportament de la gamba en més profunditat, a més de 1.000 metres, ja que és un espai on està protegida de la pesca.
Demanda d'un pla de gestió
Durant la presentació d'aquest estudi sobre la gamba al Canó de Blanes, els pescadors i científics reunits al Teatre de Blanes van posar sobre la taula la problemàtica del sector quan no hi ha gamba. Des de Blanes i Palamós, les seves confraries van coincidir en haver portat a terme modalitats de pesca a partir de xarxes amb forats grans per no pescar la gamba petita per tal d'afavorir-ne la supervivència. De tota manera, això només és un granet de sorra i segons l'antropòleg, Joan L. Alegret a Espanya hi ha una "manca de política de pesquera" i va instar pescadors a implicar-se per lluitar contra la crisi del sector i els científics per actuar conjuntament per tal d'aconseguir un pla que gestioni la gamba o fins i tot, la pesca al país.
Un estudi conclou que els corrents que fan minvar les captures de gambes es repeteixen cada sis anys
El Punt 18.05.2008 ACN
Un estudi efectuat per diversos científics de l'Institut de Ciències del Mar i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes ha descobert que els corrents marins són els responsables de la fluctuació de les captures de gambes al litoral català i, a més, que aquest fenomen és cíclic i es repeteix aproximadament cada sis anys. Durant la presentació dels resultats de l'estudi integral de la gamba en el canyó de Blanes, els científics han assegurat que la desaparició de la gamba de fa tres anys –durant l'hivern del 2005– va ser deguda a un «corrent marítim» que arrossega tots els exemplars d'aquesta preuada captura cap al fons del mar, a molta més profunditat de l'habitual. «Són corrents d'aigua freda que vénen del golf de Lleó i es canalitzen a través dels canyons marins de Palamós i Blanes, amb velocitats que superen el metre per segon, i que arrosseguen tot el que troben al seu pas, gambes incloses», apunta Pere Puig, geòleg de l'Institut de Ciències del Mar.
El que encara no es pot dir del cert és quan tornaran a desaparèixer les gambes, «perquè es tracta d'un fenomen oceanogràfic que depèn d'un fenomen climàtic». «Creiem que el cicle és de sis anys, però pot haver-hi una mena de salt i allargar-se el cicle fins als deu o onze anys», ha reflexionat Puig. «L'últim corrent marí va ser el 2005 i podem pronosticar, sense cap certesa, que la propera manca de gambes pot ser cap a l'any 2010 o 2011», ha aventurat el científic blanenc.
Aquest fenomen afavoreix la supervivència i la proliferació de gambes, la majoria de les quals, però, tornen abans d'haver-se reproduït. Per això les confraries de pescadors de Palamós i Blanes són partidàries d'utilitzar xarxes amb formats més grans per capturar només les adultes.
Rescaten una vuitantena d'aus atrapades en un palangre a l'Escala
El Punt 18.05.2008 P. ABARCA
L'equip de veterinaris de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marina (CRAM) va rescatar divendres a la tarda prop d'una vuitantena d'aus, moltes ja mortes, atrapades en els hams d'un palangre de superfície, en aigües de Cala Montgó, al terme de l'Escala. L'alerta va ser donada per un grup d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes que es trobaven treballant prop del lloc. Entre les aus immobilitzades hi havia gavines, però també baldrigues, balears i mediterrànies, dues espècies amenaçades que, a la primavera, estan en plena època de cria i vénen a alimentar-se a les aigües de la Costa Brava. Malgrat que la majoria d'aus ja estaven mortes i submergides a l'aigua, l'equip de veterinaris va aconseguir alliberar nou baldrigues i en va traslladar una dotzena més al centre de recuperació, amb ferides de diversa consideració i hams clavats, després d'haver-les tractat, se'ls va administrar sèrum per tal de rehidratar-les. El CRAM procedirà en els pròxims dies a investigar si el palangre causant de la situació complia amb la normativa vigent.
La Fundació CRAM troba vint aus atrapades en hams de pesca
Diari de Girona 18/5/08
La majoria estaven mortes i només n'ha pogut alliberar nou
Acn, L'Escala.
La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) va rescatar aquest divendres a la tarda una vintena d'aus que es trobaven atrapades als hams d'un palangre de superfície, situat al voltant de la Cala Montgó de l'Escala. La majoria eren baldrigues balears i mediterrànies, dues espècies greument amenaçades que a la primavera estan en plena època de cria i venen a alimentar-se a les nostres aigües. Encara que la majoria d'aus ja estaven mortes, l'equip del CRAM va poder alliberar nou baldrigues i van traslladar-ne una dotzena al Centre de Recuperació amb ferides de diversa consideració i hams clavats a diferents parts del cos.
L'alerta la va donar un equip d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) que treballaven a prop del lloc. En veure el gran nombre d'aus enganxades, l'equip s'hi va acostar i la seva embarcació també es va enredar amb el palangre.
L'equip de veterinaris del CRAM, fundació designada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya com a responsable del rescat d'espècies marines protegides al litoral català, es va desplaçar al lloc dels fets juntament amb membres de Salvament Marítim, que van col·laborar activament en les tasques de rescat. Les desenes de baldrigues i gavines van ser localitzades a una distància d'entre 100 i 200 metres de la costa, entre 70 i 80, es trobaven immobilitzades.
Les aus van ser ateses pels veterinaris, que les van rehidratar amb sèrum i les van col·locar en caixes individuals per disminuir el seu estrès i facilitar el seu transport al Centre de Recuperació.A partir d'ahir, es va començar a assistir els animals ?ferits i a extreure'ls els hams en col·laboració amb els tècnics del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, especialitzats en la clínica d'aus. Una vegada es recuperin, les baldrigues seran alliberades.
En els pròxims dies s'investigarà si aquest palangre complia amb la normativa vigent. En cas contrari, es decidiria denunciar el cas.
Uns 2.000 escolars, units per Pinya de Rosa
El Punt 18.05.2008 P.A.
Uns 2.000 alumnes de vuit escoles de Blanes van participar ahir, a través de dibuixos, redaccions o murals, en un acte al passeig de Mar per reivindicar que la propietat de Pinya de Rosa reverteixi al poble. Avui s'acaba el termini perquè es faci efectiva la compra de l'espai per part d'un particular i la Generalitat ja ha anunciat que no pensa igualar l'oferta de 24 milions que ha fet aquest privat. La plataforma Pinya de Rosa ha convocat per demà els grups parlamentaris, amb l'objectiu que diguin què pensen fer amb la situació.
Uns 2.000 escolars fan dibuixos per salvar el paratge de Pinya de Rosa
Diari de Girona 18/5/08
E.B, Blanes.
Uns 2.000 alumnes de vuit dels onze centres escolars blanencs han estat durant tota la setmana fent dibuixos
per tal de mostrar el seu descontentament per la venda del paratge natural Pinya de Rosa. Aquesta activitat, organitzada per l'Associació ciutadana Pinya de Rosa, es va exposar ahir des de les quatre de la tarda al Passeig del Mar i on tot de curiosos s'acostaven als dibuixos i preguntaven a la gent sobre la problemàtica blanenca. Entre els dibuixos hi havia collages, cartes, dibuixos fets a mà i a ordinador, etc.
El president de l'entitat, Quim Rutllant es mostra molt satisfet de la resposta de les escoles del poble i ho va qualificar "d'èxit, ja que en una setmana s'han recollit uns 2000 dibuixos". Rutllant va afegir que dilluns es celebrarà una taula rodona amb grups parlamentaris catalans per parlar de Pinya de Rosa.
La prohibició al seu país pot dur a la Costa Brava els pescadors submarins alemanys
Diari de Girona 19/5/08
S'estan organitzant en fòrums d'Internet per poder continuar practicant el seu esport
Albert Soler, Girona
La legislació alemanya pot acabar afavorint els interessos del sector turístic de la Costa Brava. Tal aseveració pot semblar una incongruència, però la total i recent prohibició de realitzar pesca submarina en aigües alemanyes ha provocat gran malestar entre els molts aficionats a aquest esport que hi ha en aquest país -més en altres de propers que s'hi desplaçaven per pescar- i ja s'estan mobilitzant per trobar alternatives, i és la Costa Brava una de les que més força està prenent.
La Costa Brava ja és de per si un destí molt atractiu per al turisme alemany. Aquest any, però, pot ser-ho encara més, especialment per als que són practicants de la pesca submarina, un esport amb molta implantació en aquell país. El Govern -sembla ser que pressionat pels practicants del submarinisme amb ampolles, és a dir, els que no pesquen- ha prohibit la pràctica d'aquest esport, en una decisió que no només ha causat profund malestar entre els pescadors submarins -molts prefereixen usar la paraula caçadors- sinó que els ha obligat a buscar altres llocs si volen continuar practicant el seu esport.
Per aquest motiu, a través d'Internet han iniciat ja una campanya per anar a pescar a l'Estat espanyol, França i Itàlia, pero amb clara preferència per al primer. D'entre les possibilitats que valoren, la Costa Brava és de les més fermes, no en va és un destí de primer ordre del turisme alemany, i la pràctica de la pesca submarina està permesa sempre que es respecti la legislació vigent.
A la recerca d'empresaris
En fòrums d'Internet els pescadors ja s'estan organitzant per trobar empresaris que realitzin ofertes expresses per als practicants d'aquest esport, que els permetin venir a pescar -o caçar- a la costa mediterrània. A la Costa Brava no són gens inhabituals els concursos de pesca submarina, i els esportistes alemanys ho saben perfectament. A la vegada, des dels mateixos fòrums criden també a les associacions de pesca submarina que hi ha a l'Estat espanyol a mobilitzar-se per atreure els practicants alemanys, ara que s'han quedat sense espai on pescar al seu país, segons diuen ells "per culpa dels 'botelleros'", referint-se als submarinistes. La veda, mai millor dit, està oberta, per veure qui aconsegueix pescar -o caçar- els esportistes alemanys.
Palafrugell torna a rebutjar un concurs de pesca submarina
Diari de Girona 17/5/08
L'Ajuntament critica la manca d'informació de la Generalitat
Carles Torramadé, Palafrugell
Dos anys després, l'Ajuntament de Palafrugell torna a manifestar-se en contra de la celebració de campionats de pesca submarina en el litoral d'aquest municipi. Aquesta temporada, la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (Fecdas) té previstes tres proves que afecten el litoral del municipi palafrugellenc, una de les quals ja es va celebrar el passat diumenge. L'últim diumenge del passat mes de març, una altra prova va tenir lloc a la costa del Montgrí i va aixecar les queixes del pescadors de l'Estartit i l'Escala i dels centres d'immersió estartidencs. Des de la Federació s'ha defensat sempre que els concursos són respectuosos amb l'entorn i que en cap cas es tracta de matances indiscrimanades com sostenen els seus detrectors.
Divendres de la setmana passada, en les jornades prèvies al Trofeu Isidre Sistaré que va tenir lloc el punt de trobada a Tamariu, el govern municipal va acordar transmetre al seu rebuig a la celebració d'aquesta prova i les dues que tindran lloc el 7 de setembre entre la platja de Sa Rifera i el port de Llafranc i el del 5 d'octubre entra la punta Es Plom, a Begur, i la punta Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols. Així, recordant que el juny del 2006, l'Ajuntament de Palafrugell ja es va posicionar en contra del Campionat d'Espanya de pesca submarina que es va fer entre Cap Roig i el Cap de Begur. Aleshores, com ara, el govern palafrugellenc es queixa de l'escassa informació que rep tant de la Federació, com del Departament de Medi Ambient i el Ministeri de Medi Ambient i la Capitania Marítima de Palamós.
En l'acord municipal, també reclamen a la Generalitat que enviï inspectors per vetllar que es compleixi la normativa i a la Fecdas que no faci els campionats sempre en els mateixos llocs, hi participin el mínim de pescadors i que es faci sobre les espècies amb menys afectació.
Per la Fecdas, la pesca submarina és una pràctica de pesca limitada ja que es fa a pulmó lliure i, com ja van dir fonts de la federació per la denúncia de l'Estartit, ells passen les estadístiques de cada concurs amb el nombre de captures a Medi Ambient i no els les han fet reduir.
diumenge, 18 de maig del 2008
Teixidor (Remiz pendulinus) a l'estany de Bancells (Maçanet de la Selva) 18/5/08
Avui a l’interior de l’estany de Bancells (Maçanet de la Selva) s’ha vist un teixidor (Remiz pendulinus) mascle pul·lulant per les branques de salzes i gatells.
No s’ha trobat cap niu a l’estany, que es troba parcialment inundat, però per les dates de l’observació podria tractar-se una nova localitat de cria per a l’espècie (l’espai ocupa vàries hectàrees de bosc de ribera – freixes, oms, gatells, salzes, roures -, plantacions de pollancres, i algunes zones obertes al seu interior amb càrex, canyís o herbassars humits inundats).
Imatges de la zona d'observació...
No s’ha trobat cap niu a l’estany, que es troba parcialment inundat, però per les dates de l’observació podria tractar-se una nova localitat de cria per a l’espècie (l’espai ocupa vàries hectàrees de bosc de ribera – freixes, oms, gatells, salzes, roures -, plantacions de pollancres, i algunes zones obertes al seu interior amb càrex, canyís o herbassars humits inundats).
Imatges de la zona d'observació...
Podeu veure la fitxa de l’espècie aquí... http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=REMPEN
Estany de Can Torrent (Tordera) 18/5/08
Els prats del sector nord de l’estany de Can Torrent (Tordera) s’han inundat...
.
I a l’interior de l’estany ja s’acumula força aigua...
.
Avui com a més destacat...
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis) a l’estany
2 polles d’aigua (Gallinula chloropus) a l’estany
2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax) sobrevolant l’estany
3 picots verds (Picus viridis)
2 ànecs collverd (Anas platyrhynchos)
oriol (Oriolus oriolus) escoltat
... entre molts altres
Pla de la Júlia (Tordera) 18/5/08
Algunes imatges d’aquesta tarda de diumenge als camps entre l’estany de La Júlia (Tordera) i el riu...
.
I algunes observacions...
1 faisà (Phasianus colchicus) mascle
2 perdiu roja (Alectoris rufa)
>50 abellarols (Merops apiaster)
2 puputs (Upupa epops)
1 trist (Cisticola juncidis)
1 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
4 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
.
I algunes observacions...
1 faisà (Phasianus colchicus) mascle
2 perdiu roja (Alectoris rufa)
>50 abellarols (Merops apiaster)
2 puputs (Upupa epops)
1 trist (Cisticola juncidis)
1 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
4 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
2 bitxac comú (Saxicola torquata)
>5 bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
>5 bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
>10 gafarró (Serinus serinus)
>20 cadernera (Carduelis carduelis)
>5 verdum (Carduelis chloris)
>10 pardal comú (Passer domesticus)
almenys 2 pardal xarrec (Passer montanus)
cap-grossos de gripau corredor (Epidalea calamita)
1 llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
1 sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)
>10 pardal comú (Passer domesticus)
almenys 2 pardal xarrec (Passer montanus)
cap-grossos de gripau corredor (Epidalea calamita)
1 llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
1 sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)
Resultats de la quarta enquesta referida a la natura a la baixa Tordera
A la pregunta...
La presència d’espècies exòtiques invasores, tant animals com vegetals, augmenten a la Conca del Tordera tant en nombre com en varietat, posant en greu perill a moltes espècies autòctones o impedint la recuperació d’altres. Davant d’això, què opineu?
Han respost 10 persones de la següent manera (cal indicar que una l’ha marcat tot indiscriminadament i no es tindrà en compte)...
No és cert, no augmenten o sempre han estat aquí 0
No és cert, no posen en perill a les espècies autòctones 0
A tot arreu passa el mateix i no es pot fer res 0
Les administracions treballen en solucionar aquest problema 0
Només es controla a uns pocs espais protegits i no serveix de res 4 (40%)
No és un problema de l’administració i no pot fer res al respecte 0
No cal fer res, està be així i tenim més biodiversitat 0
Es van fer campanyes d’informació i retirada fa uns anys i no va servir de res 0
Es van fer coses fa uns anys però no serveix de res perquè no tenen continuïtat 1 (10%)
S’hauria d’erradicar o controlar algunes espècies invasores de manera constant 6 (60%)
S’hauria d’informar i conscienciar a la població i visitants als espais naturals 7 (70%)
Cal un centre de recollida de mascotes proper al territori i per a tota la conca 2 (2%)
S’hauria de evitar les espècies de jardineria propenses a l’expansió al territori 4 (40%)
És un problema de conca i s’hauria de gestionar com a tal, específic al territori 1 (10%)
És un problema general arreu i s’hauria de gestionar com a tal, general al país 8 (80%)
S’hauria de prioritzar actuacions a altres conques o espais naturals més importants 0
Altres 1 (10%)
No tinc suficient informació per opinar 0
Majoritàriament (80%) responen que és un problema general arreu i s’ha de gestionar en general a tot el país, i només una persona (10%) considera que és un problema de conca i s’ha de gestionar específic al territori.
Cap persona ha respost que no sigui un problema o que l’administració treballa per solucionar-lo, i com a solucions es planteja informar i conscienciar a la població i visitants als espais naturals (70%), erradicar o controlar algunes espècies invasores de manera constant (60%) i evitar les espècies de jardineria propenses a l’expansió al territori (40%), i en menor mesura un centre de recollida de mascotes proper al territori i per a tota la conca (2%) i altres (10%).
La següent pregunta té a veure amb l’agricultura, tant des del punt de vista hídric, com faunístic, econòmic i social. Vull agrair totes les respostes i animar-vos a continuar participant. Si voleu participar formulant una pregunta i respostes per a properes setmanes, les podeu enviar a javierfartet@msn.com .
Podeu veure tots els resultats clickant sobre l’etiqueta “enquestes”.
La presència d’espècies exòtiques invasores, tant animals com vegetals, augmenten a la Conca del Tordera tant en nombre com en varietat, posant en greu perill a moltes espècies autòctones o impedint la recuperació d’altres. Davant d’això, què opineu?
Han respost 10 persones de la següent manera (cal indicar que una l’ha marcat tot indiscriminadament i no es tindrà en compte)...
No és cert, no augmenten o sempre han estat aquí 0
No és cert, no posen en perill a les espècies autòctones 0
A tot arreu passa el mateix i no es pot fer res 0
Les administracions treballen en solucionar aquest problema 0
Només es controla a uns pocs espais protegits i no serveix de res 4 (40%)
No és un problema de l’administració i no pot fer res al respecte 0
No cal fer res, està be així i tenim més biodiversitat 0
Es van fer campanyes d’informació i retirada fa uns anys i no va servir de res 0
Es van fer coses fa uns anys però no serveix de res perquè no tenen continuïtat 1 (10%)
S’hauria d’erradicar o controlar algunes espècies invasores de manera constant 6 (60%)
S’hauria d’informar i conscienciar a la població i visitants als espais naturals 7 (70%)
Cal un centre de recollida de mascotes proper al territori i per a tota la conca 2 (2%)
S’hauria de evitar les espècies de jardineria propenses a l’expansió al territori 4 (40%)
És un problema de conca i s’hauria de gestionar com a tal, específic al territori 1 (10%)
És un problema general arreu i s’hauria de gestionar com a tal, general al país 8 (80%)
S’hauria de prioritzar actuacions a altres conques o espais naturals més importants 0
Altres 1 (10%)
No tinc suficient informació per opinar 0
Majoritàriament (80%) responen que és un problema general arreu i s’ha de gestionar en general a tot el país, i només una persona (10%) considera que és un problema de conca i s’ha de gestionar específic al territori.
Cap persona ha respost que no sigui un problema o que l’administració treballa per solucionar-lo, i com a solucions es planteja informar i conscienciar a la població i visitants als espais naturals (70%), erradicar o controlar algunes espècies invasores de manera constant (60%) i evitar les espècies de jardineria propenses a l’expansió al territori (40%), i en menor mesura un centre de recollida de mascotes proper al territori i per a tota la conca (2%) i altres (10%).
La següent pregunta té a veure amb l’agricultura, tant des del punt de vista hídric, com faunístic, econòmic i social. Vull agrair totes les respostes i animar-vos a continuar participant. Si voleu participar formulant una pregunta i respostes per a properes setmanes, les podeu enviar a javierfartet@msn.com .
Podeu veure tots els resultats clickant sobre l’etiqueta “enquestes”.
Llacuna del Life de l'Illa del riu Tordera (Tordera) 17/5/08
Ahir dissabte a la llacuna del Life de l’illa del riu (Tordera) com a més destacat...
Localitzats 2 nius d’abellarol (Merops apiaster)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
2 martinets menuts (Ixobrychus minutus) mascle i femella
9 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
>100 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
>50 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
2 picots verds (Picus viridis)
2 cornelles (Corvus corone)
2 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
>100 gavians argentats (Larus michahellis)
... entre molts altres.
1 tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
>100 granotes verdes (Pelophylax perezi) cantant
Localitzats 2 nius d’abellarol (Merops apiaster)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
2 martinets menuts (Ixobrychus minutus) mascle i femella
9 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
>100 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
>50 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
2 picots verds (Picus viridis)
2 cornelles (Corvus corone)
2 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
>100 gavians argentats (Larus michahellis)
... entre molts altres.
1 tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
>100 granotes verdes (Pelophylax perezi) cantant
Desembocadura del riu Tordera 17/5/08.
Ahir dissabte a última hora a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
>100 gavians argentats (Larus michahellis)
1 gavina vulgar (Larus ridibundus) al riu
68 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), tots volant cap a Blanes en petits grups
11 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
1 martinet menut (Ixobrychus minutus) femella
1 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
2 cames llargues (Himantopus himantopus), 1 amb la pota trencada
2 xivitona (Actitis hypoleucos)
2 corriol petit (Charadrius dubius)
2 cuereta groga (Motacilla flava)
1 nova llocada d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) amb 8 polls
>10 cuereta blanca (Motacilla alba)
1 boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) al canyís de la riba de Blanes
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) al canyís de la riba de Blanes
1 trist (Cisticola juncidis) escoltat
1 oriol (Oriolus oriolus) femella i almenys altre escoltat
1 puput (Upupa epops)
... entre altres.
.
cames llargues (Himantopus himantopus) amb la pota trencada
gavina vulgar (Larus ridibundus) al riu
tórtores (Streptopelia turtur)
Els tolls del camí entre el càmping de Malgrat i la desembocadura s'han omplret de cap-grossos de gripau corredor (Epidalea calamita)...
La barra s'ha obert i el nivell d'aigua de la llacuna ha baixat força...
Riu Tordera (Fogars de la Selva) 17/5/08
Ahir dissabte en control de captures de quelonis a l’estació d’aforament de Fogars de la Selva i tram riu Tordera amunt...
37 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) entre captures i observacions
1 tortuga de tempes vermelles – de Florida – (Trachemys scripta)
1 serp d’aigua (Natrix maura)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
>1000 granotes verdes (Pelophylax perezi) vistes i cantant
reineta (Hyla meridionalis) escoltada
5 gripaus corredors (Epidalea calamita)
1 salamandra (Salamandra salamandra) petitona
.
salamandra (Salamandra salamandra).
gripau corredors (Epidalea calamita).
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica) mascle i femella.
Pel que fa a ocells, com a més destacat...
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 picot verd (Picus viridis)
17 abellarols (Merops apiaster)
1 llocada de 15 polls d’ànec collverd (Anas platyrhynchos)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 parella de corriol petit (Charadrius dubius)
1 raspinell comú (Certhia brachydactyla)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 picot verd (Picus viridis)
17 abellarols (Merops apiaster)
1 llocada de 15 polls d’ànec collverd (Anas platyrhynchos)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 parella de corriol petit (Charadrius dubius)
1 raspinell comú (Certhia brachydactyla)
>3 bitxacs comuns (Saxicola torquata)
>10 gafarró (Serinus serinus)
>10 gafarró (Serinus serinus)
>10 cadernera (Carduelis carduelis)
>5 bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
1 mallerenga blava (Parus caeruleus)
2 mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
2 rossinyols bords (Cettia cetti)
1 cargolet (Troglodytes troglodytes)
>5 tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
4 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
>20 falciot negre (Apus apus)
>20 oreneta vulgar (Hirundo rustica)
>20 oreneta vulgar (Hirundo rustica)
>10 oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
1 trist (Cisticola juncidis)
merla (Turdus merula)
tudó (Columba palumbus)
garsa (Pica pica)
gaig (Garrulus glandarius)