L'empresa Dragados SA farà les obres de prolongació de l'autopista C-32 desde Palafolls fins a TorderaAjuntament de Tordera 19/5/08
http://www.tordera.cat/document.php?id=1990Les obres haurien de començar aquest mes de maig i tindran un període d'execució de 15 mesos. La prolongació de l'autopista ha d'arribar fins a la carretera GI-600, tot travessant el riu amb la construcció d'un viaducte de més de 900 metres. Les obres haurien de començar aquest mes de maig i tindran un període d'execució de 15 mesos. La prolongació de l'autopista ha d'arribar fins a la carretera GI-600, tot travessant el riu amb la construcció d'un viaducte de més de 900 metres.
La concesionària ACESA va adjudicar a principis d'aquest mes de maig l´adjudicació de l´autopista C-32 desde Palafolls fins a Tordera per un valor de 40´6 milions d´euros. Les obres, que haurien de començar aquest mes, s´han adjudicat finalment a l´empresa Dragados SA i es preveu que tinguin un període d´execució de 15 mesos.
La prolongació de l´autopista suposa la construcció de 4´4 quilòmetres lliures de peatge per als moviments interns i que connectaran l´actual sortida de l´autopista C-32 a Palafolls amb la carretera GI-600 (on es construirà una rotonda a diferent nivell per connectar les dues vies). El nou tram d´autopista estarà format per dos carrils de 3´5 metres d´amplada per sentit de la circulació i la principal estructura prevista en aquest nou tram serà la construcció d´un viaducte de 940 metres que creuarà el riu.
Amb l´adjudicació de la prolongació de l´autopista es posa el punt i final a uns tràmits que van començar al 2001, quan el Departament de Política Terriotrial i Obres Públiqes va aprovar el projecte de traçat i l´estudi d´impacte ambiental . En aquell moment, però, la seva licitació va quedar aturada per manca d´acord amb el territori sobre el projecte d´aquest traçat i la seva connexió amb el futur desdoblament de la carretera A-2 entre Tordera i Vidreres.
EL PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ACCÉS AL MEDI NATURAL (ACCAMN), JAUME MIMÓ, VA SER DIVENDRES A TORDERA PER PARLAR SOBRE L’ACCÉS MOTORITZAT AL MEDI NATURAL.Ràdio Tordera 19/5/08
L’entitat Moto Club Tordera va organitzar divendres una xerrada-col·loqui sobre l’accés motoritzat al medi ambient, amb el president de l’Associació Cultural Catalana d’Accés al Medi Natural (ACCAMN), Jaume Mimó. Sota el títol “l’Off Road a Tordera”, l’entitat pretenia donar a conèixer les activitats d’aquesta associació i la seva actuació davant les institucions públiques.
El convidat Jaume Mimó, en declaracions ahir a Ràdio Tordera, va explicar quina és la tasca de l’associació.Des de Moto Club Tordera, la xerrada de divendres pretenia ser també un recordatori de la problemàtica actual del motor en el medi ambient i el comportament que han de tenir els usuaris.
Les cascades submarines provoquen les desaparicions sobtades de la gamba rosada Diari de Girona 18/5/08
E.Batlle, Blanes.
L'estudi integral de la gamba al Canó de Blanes efectuat per part de científics de diferents especialitzacions de l'Insitut de Ciències del Mar i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes ha descobert que les cascades submarines, unes torrentades marítimes cícliques, són la causa de les desaparicions sobtades de la gamba rosada, coneguda com la gamba de Blanes. En concret, es tracta d'uns corrents d'aigua freda que arrosseguen tot el que troben al seu pas, que provenen del golf de Lleó i que es canalitzen a través dels canons marins de Blanes i Palamós a una velocitat que porta un cabal, que equivaldria al de tots els rius que desemboquen al Mediterrani.
Quan es produeix aquest fenomen, que sol ser cíclic i aproximadament cada sis anys, les gambes són arrossegades fins al fons del mar. El que no se sap encara, però, és on van a parar aquestes gambes. De tota manera, les hipòtesis tot i que "són suposicions podria ser que les gambes anessin més avall, es dispersessin o fins i tot es morin", explica l'investigador Joan Baptista Company, de l'Insitut de Ciències del Mar (CSIC). De tota manera el que ha posat al descobert l'estudi és que en hiverns freds i secs, quan la superfície del mar es refreda ràpidament, és quan es creen aquests corrents forts. Aquest fet ja va passar el 1999 i el 2005 recorden els pescadors, quan va desaparèixer sobtadament la gamba.
Els científics participants en l'estudi es mostren satisfets ja que per primera vegada han treballat conjuntament investigadors de diferents vessants -físics, biòlegs, geòlegs- i amb les confraries de pescadors. De tota manera, reconeixen que és un primer pas per conèixer aquest valuós recurs, la gamba, i aposten per fer-ne una pesca sostenible. De fet, l'estudi preveu ampliar-se per investigar el comportament de la gamba en més profunditat, a més de 1.000 metres, ja que és un espai on està protegida de la pesca.
Demanda d'un pla de gestió
Durant la presentació d'aquest estudi sobre la gamba al Canó de Blanes, els pescadors i científics reunits al Teatre de Blanes van posar sobre la taula la problemàtica del sector quan no hi ha gamba. Des de Blanes i Palamós, les seves confraries van coincidir en haver portat a terme modalitats de pesca a partir de xarxes amb forats grans per no pescar la gamba petita per tal d'afavorir-ne la supervivència. De tota manera, això només és un granet de sorra i segons l'antropòleg, Joan L. Alegret a Espanya hi ha una "manca de política de pesquera" i va instar pescadors a implicar-se per lluitar contra la crisi del sector i els científics per actuar conjuntament per tal d'aconseguir un pla que gestioni la gamba o fins i tot, la pesca al país.
Un estudi conclou que els corrents que fan minvar les captures de gambes es repeteixen cada sis anysEl Punt 18.05.2008 ACN
Un estudi efectuat per diversos científics de l'Institut de Ciències del Mar i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes ha descobert que els corrents marins són els responsables de la fluctuació de les captures de gambes al litoral català i, a més, que aquest fenomen és cíclic i es repeteix aproximadament cada sis anys. Durant la presentació dels resultats de l'estudi integral de la gamba en el canyó de Blanes, els científics han assegurat que la desaparició de la gamba de fa tres anys –durant l'hivern del 2005– va ser deguda a un «corrent marítim» que arrossega tots els exemplars d'aquesta preuada captura cap al fons del mar, a molta més profunditat de l'habitual. «Són corrents d'aigua freda que vénen del golf de Lleó i es canalitzen a través dels canyons marins de Palamós i Blanes, amb velocitats que superen el metre per segon, i que arrosseguen tot el que troben al seu pas, gambes incloses», apunta Pere Puig, geòleg de l'Institut de Ciències del Mar.
El que encara no es pot dir del cert és quan tornaran a desaparèixer les gambes, «perquè es tracta d'un fenomen oceanogràfic que depèn d'un fenomen climàtic». «Creiem que el cicle és de sis anys, però pot haver-hi una mena de salt i allargar-se el cicle fins als deu o onze anys», ha reflexionat Puig. «L'últim corrent marí va ser el 2005 i podem pronosticar, sense cap certesa, que la propera manca de gambes pot ser cap a l'any 2010 o 2011», ha aventurat el científic blanenc.
Aquest fenomen afavoreix la supervivència i la proliferació de gambes, la majoria de les quals, però, tornen abans d'haver-se reproduït. Per això les confraries de pescadors de Palamós i Blanes són partidàries d'utilitzar xarxes amb formats més grans per capturar només les adultes.
Rescaten una vuitantena d'aus atrapades en un palangre a l'EscalaEl Punt 18.05.2008 P. ABARCA
L'equip de veterinaris de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marina (CRAM) va rescatar divendres a la tarda prop d'una vuitantena d'aus, moltes ja mortes, atrapades en els hams d'un palangre de superfície, en aigües de Cala Montgó, al terme de l'Escala. L'alerta va ser donada per un grup d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes que es trobaven treballant prop del lloc. Entre les aus immobilitzades hi havia gavines, però també baldrigues, balears i mediterrànies, dues espècies amenaçades que, a la primavera, estan en plena època de cria i vénen a alimentar-se a les aigües de la Costa Brava. Malgrat que la majoria d'aus ja estaven mortes i submergides a l'aigua, l'equip de veterinaris va aconseguir alliberar nou baldrigues i en va traslladar una dotzena més al centre de recuperació, amb ferides de diversa consideració i hams clavats, després d'haver-les tractat, se'ls va administrar sèrum per tal de rehidratar-les. El CRAM procedirà en els pròxims dies a investigar si el palangre causant de la situació complia amb la normativa vigent.
La Fundació CRAM troba vint aus atrapades en hams de pesca Diari de Girona 18/5/08
La majoria estaven mortes i només n'ha pogut alliberar nou
Acn, L'Escala.
La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) va rescatar aquest divendres a la tarda una vintena d'aus que es trobaven atrapades als hams d'un palangre de superfície, situat al voltant de la Cala Montgó de l'Escala. La majoria eren baldrigues balears i mediterrànies, dues espècies greument amenaçades que a la primavera estan en plena època de cria i venen a alimentar-se a les nostres aigües. Encara que la majoria d'aus ja estaven mortes, l'equip del CRAM va poder alliberar nou baldrigues i van traslladar-ne una dotzena al Centre de Recuperació amb ferides de diversa consideració i hams clavats a diferents parts del cos.
L'alerta la va donar un equip d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) que treballaven a prop del lloc. En veure el gran nombre d'aus enganxades, l'equip s'hi va acostar i la seva embarcació també es va enredar amb el palangre.
L'equip de veterinaris del CRAM, fundació designada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya com a responsable del rescat d'espècies marines protegides al litoral català, es va desplaçar al lloc dels fets juntament amb membres de Salvament Marítim, que van col·laborar activament en les tasques de rescat. Les desenes de baldrigues i gavines van ser localitzades a una distància d'entre 100 i 200 metres de la costa, entre 70 i 80, es trobaven immobilitzades.
Les aus van ser ateses pels veterinaris, que les van rehidratar amb sèrum i les van col·locar en caixes individuals per disminuir el seu estrès i facilitar el seu transport al Centre de Recuperació.A partir d'ahir, es va començar a assistir els animals ?ferits i a extreure'ls els hams en col·laboració amb els tècnics del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, especialitzats en la clínica d'aus. Una vegada es recuperin, les baldrigues seran alliberades.
En els pròxims dies s'investigarà si aquest palangre complia amb la normativa vigent. En cas contrari, es decidiria denunciar el cas.
Uns 2.000 escolars, units per Pinya de RosaEl Punt 18.05.2008 P.A.
Uns 2.000 alumnes de vuit escoles de Blanes van participar ahir, a través de dibuixos, redaccions o murals, en un acte al passeig de Mar per reivindicar que la propietat de Pinya de Rosa reverteixi al poble. Avui s'acaba el termini perquè es faci efectiva la compra de l'espai per part d'un particular i la Generalitat ja ha anunciat que no pensa igualar l'oferta de 24 milions que ha fet aquest privat. La plataforma Pinya de Rosa ha convocat per demà els grups parlamentaris, amb l'objectiu que diguin què pensen fer amb la situació.
Uns 2.000 escolars fan dibuixos per salvar el paratge de Pinya de Rosa Diari de Girona 18/5/08
E.B, Blanes.
Uns 2.000 alumnes de vuit dels onze centres escolars blanencs han estat durant tota la setmana fent dibuixos
per tal de mostrar el seu descontentament per la venda del paratge natural Pinya de Rosa. Aquesta activitat, organitzada per l'Associació ciutadana Pinya de Rosa, es va exposar ahir des de les quatre de la tarda al Passeig del Mar i on tot de curiosos s'acostaven als dibuixos i preguntaven a la gent sobre la problemàtica blanenca. Entre els dibuixos hi havia collages, cartes, dibuixos fets a mà i a ordinador, etc.
El president de l'entitat, Quim Rutllant es mostra molt satisfet de la resposta de les escoles del poble i ho va qualificar "d'èxit, ja que en una setmana s'han recollit uns 2000 dibuixos". Rutllant va afegir que dilluns es celebrarà una taula rodona amb grups parlamentaris catalans per parlar de Pinya de Rosa.
La prohibició al seu país pot dur a la Costa Brava els pescadors submarins alemanysDiari de Girona 19/5/08
S'estan organitzant en fòrums d'Internet per poder continuar practicant el seu esport
Albert Soler, Girona
La legislació alemanya pot acabar afavorint els interessos del sector turístic de la Costa Brava. Tal aseveració pot semblar una incongruència, però la total i recent prohibició de realitzar pesca submarina en aigües alemanyes ha provocat gran malestar entre els molts aficionats a aquest esport que hi ha en aquest país -més en altres de propers que s'hi desplaçaven per pescar- i ja s'estan mobilitzant per trobar alternatives, i és la Costa Brava una de les que més força està prenent.
La Costa Brava ja és de per si un destí molt atractiu per al turisme alemany. Aquest any, però, pot ser-ho encara més, especialment per als que són practicants de la pesca submarina, un esport amb molta implantació en aquell país. El Govern -sembla ser que pressionat pels practicants del submarinisme amb ampolles, és a dir, els que no pesquen- ha prohibit la pràctica d'aquest esport, en una decisió que no només ha causat profund malestar entre els pescadors submarins -molts prefereixen usar la paraula caçadors- sinó que els ha obligat a buscar altres llocs si volen continuar practicant el seu esport.
Per aquest motiu, a través d'Internet han iniciat ja una campanya per anar a pescar a l'Estat espanyol, França i Itàlia, pero amb clara preferència per al primer. D'entre les possibilitats que valoren, la Costa Brava és de les més fermes, no en va és un destí de primer ordre del turisme alemany, i la pràctica de la pesca submarina està permesa sempre que es respecti la legislació vigent.
A la recerca d'empresaris
En fòrums d'Internet els pescadors ja s'estan organitzant per trobar empresaris que realitzin ofertes expresses per als practicants d'aquest esport, que els permetin venir a pescar -o caçar- a la costa mediterrània. A la Costa Brava no són gens inhabituals els concursos de pesca submarina, i els esportistes alemanys ho saben perfectament. A la vegada, des dels mateixos fòrums criden també a les associacions de pesca submarina que hi ha a l'Estat espanyol a mobilitzar-se per atreure els practicants alemanys, ara que s'han quedat sense espai on pescar al seu país, segons diuen ells "per culpa dels 'botelleros'", referint-se als submarinistes. La veda, mai millor dit, està oberta, per veure qui aconsegueix pescar -o caçar- els esportistes alemanys.
Palafrugell torna a rebutjar un concurs de pesca submarina Diari de Girona 17/5/08
L'Ajuntament critica la manca d'informació de la Generalitat
Carles Torramadé, Palafrugell
Dos anys després, l'Ajuntament de Palafrugell torna a manifestar-se en contra de la celebració de campionats de pesca submarina en el litoral d'aquest municipi. Aquesta temporada, la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (Fecdas) té previstes tres proves que afecten el litoral del municipi palafrugellenc, una de les quals ja es va celebrar el passat diumenge. L'últim diumenge del passat mes de març, una altra prova va tenir lloc a la costa del Montgrí i va aixecar les queixes del pescadors de l'Estartit i l'Escala i dels centres d'immersió estartidencs. Des de la Federació s'ha defensat sempre que els concursos són respectuosos amb l'entorn i que en cap cas es tracta de matances indiscrimanades com sostenen els seus detrectors.
Divendres de la setmana passada, en les jornades prèvies al Trofeu Isidre Sistaré que va tenir lloc el punt de trobada a Tamariu, el govern municipal va acordar transmetre al seu rebuig a la celebració d'aquesta prova i les dues que tindran lloc el 7 de setembre entre la platja de Sa Rifera i el port de Llafranc i el del 5 d'octubre entra la punta Es Plom, a Begur, i la punta Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols. Així, recordant que el juny del 2006, l'Ajuntament de Palafrugell ja es va posicionar en contra del Campionat d'Espanya de pesca submarina que es va fer entre Cap Roig i el Cap de Begur. Aleshores, com ara, el govern palafrugellenc es queixa de l'escassa informació que rep tant de la Federació, com del Departament de Medi Ambient i el Ministeri de Medi Ambient i la Capitania Marítima de Palamós.
En l'acord municipal, també reclamen a la Generalitat que enviï inspectors per vetllar que es compleixi la normativa i a la Fecdas que no faci els campionats sempre en els mateixos llocs, hi participin el mínim de pescadors i que es faci sobre les espècies amb menys afectació.
Per la Fecdas, la pesca submarina és una pràctica de pesca limitada ja que es fa a pulmó lliure i, com ja van dir fonts de la federació per la denúncia de l'Estartit, ells passen les estadístiques de cada concurs amb el nombre de captures a Medi Ambient i no els les han fet reduir.
salamandra (Salamandra salamandra)
.jpg)
