Avui en David Caballé ha vist una cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) al nucli urbà de Breda.
Comenta que podria ser un lloc de nidificació de l’espècie i que al nucli urbà de Breda es conserven gran quantitat d’edificacions antigues amb multitud de cavitats.
Web-blog amb la voluntat de compartir i donar a conèixer a qui ho desitgi els valors naturals del tram baix del riu Tordera, les zones humides associades i el seu entorn en general, així com les novetats i curiositats referides a la seva gestió, divulgació o protecció.
dijous, 3 de juliol del 2008
Dades de l’anella holandesa d’un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) capturat el 29/3/08 a la riera de Vallmanya (Tordera). Antonio España
.
El passat 29 de març, el Grup d’anellament PARUS http://www.parusnatura.org/anellament.html va capturar un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) amb anella holandesa durant una jornada d’anellament a l’aiguabarreig de la riera de Vallmanya amb el riu Tordera (Tordera)...
http://natura-tordera.blogspot.com/2008/03/recuperat-tordera-un-mosquiter-de-passa.html
Avui l’Antonio España ha rebut l’informació de l’anella...
DATOS DEL LUGAR DE ANILLAMIENTO
Núm. de anilla: G 78387 NLA - VOGELTREKSTATION ARNHEM - HOLLAND
Fecha de anillamiento: 02 / 05 / 2007
Lugar de anillamiento: WERKSCHUUR SBB, BALLASTPLAATBOS LAUWERSMEER
GRONINGEN
HOLANDA
Coordenadas: 53.23N 06.14E
DATOS DE RECUPERACION
Fecha recuperación: 29 / 03 / 2008
Lugar recuperación : Río Tordera (BCN
Coordenadas: 41.41N 02.41E
Distancia recorrida: 1.327 kms.
Tiempo : 332 días
Antonio España
aespana64@yahoo.es
El passat 29 de març, el Grup d’anellament PARUS http://www.parusnatura.org/anellament.html va capturar un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) amb anella holandesa durant una jornada d’anellament a l’aiguabarreig de la riera de Vallmanya amb el riu Tordera (Tordera)...
http://natura-tordera.blogspot.com/2008/03/recuperat-tordera-un-mosquiter-de-passa.html
Avui l’Antonio España ha rebut l’informació de l’anella...
DATOS DEL LUGAR DE ANILLAMIENTO
Núm. de anilla: G 78387 NLA - VOGELTREKSTATION ARNHEM - HOLLAND
Fecha de anillamiento: 02 / 05 / 2007
Lugar de anillamiento: WERKSCHUUR SBB, BALLASTPLAATBOS LAUWERSMEER
GRONINGEN
HOLANDA
Coordenadas: 53.23N 06.14E
DATOS DE RECUPERACION
Fecha recuperación: 29 / 03 / 2008
Lugar recuperación : Río Tordera (BCN
Coordenadas: 41.41N 02.41E
Distancia recorrida: 1.327 kms.
Tiempo : 332 días
Antonio España
aespana64@yahoo.es
Ocell marins mar endins 3/7/08. Enric Badosa
grup d’ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus) i baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) a la Carrana
fotografia de l’Enric Badosa
.fotografia de l’Enric Badosa
Avui l’Enric Badosa ha pogut veure 20 ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus) a la Carrana, calador de pesca 14 milles davant d'Areny de Mar, quan ha anat amb un palangre del seu cosí...
.
ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus)
fotografies de l'Enric Badosa
Feia molta mala mar i ha aparegut una gavineta Cuaforcada (Larus sabini) i a més hi havia alguna baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)...
.
baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
fotografies de l'Enric Badosa
dimecres, 2 de juliol del 2008
Gavina vulgar (Larus ridibundus) a Les Llobateres (Sant Celoni) 2/6/08. Jordi Novell
Fotografies d’en Jordi Novell d’una gavina vulgar (Larus ridibundus) amb plomatge de primer estiu a les Llobateres (Sant Celoni).
Desembocadura del riu Tordera 2/7/08. David Caballé.
Avui en David ha vist a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
Mínim 430 gavines corses (Larus audouinii)
3 corriols petits (Charadrius dubius)
cuereta groga (Motacilla flava)
boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant
una nova llocada d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) amb els polls de pocs dies
Mínim 430 gavines corses (Larus audouinii)
3 corriols petits (Charadrius dubius)
cuereta groga (Motacilla flava)
boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant
una nova llocada d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) amb els polls de pocs dies
Platja de La Pomereda (Malgrat de Mar) 1/7/08. David Caballé
Aquest dimarts, en David Caballé va veure a la platja amb vegetació en regeneració de La Pomereda (Malgrat de Mar)...
20 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) pel mar i aturant-se a la platja en regeneració.
20 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) pel mar i aturant-se a la platja en regeneració.
dimarts, 1 de juliol del 2008
Algunes notícies més per llegir 1/7/08...
Pineda de Mar fa el primer pas per preservar com a espai natural la riera
El Punt 01.07.2008
El govern de Pineda, PSC i ERC, amb el suport de CiU i el del regidor no adscrit, van aprovar en el darrer ple suspendre les llicències urbanístiques a la zona de la Vall de la Riera. Segons es defensa en la decisió, aquest tràmit és el primer pas per garantir que l'espai es mantingui com a zona natural protegida i espai d'entrada al Parc del Montnegre-Corredor. Actualment la Vall de la Riera està classificada urbanísticament com a sòl urbanitzable no programat, i amb la suspensió de llicències es pretén convertir-la en espai agrícola i, per tant, donar-li un grau de protecció més gran. Es dóna el cas que des de fa molts anys, als voltants de la riera de Pineda, s'hi han dut a terme activitats econòmiques i explotacions il·legals que han acabant malmetent l'espai.
En aquest sentit, la decisió plenària s'emmarca dins d'un projecte més gran impulsat des de la regidoria de Medi Ambient a càrrec de la republicana Mònica Palacín. Aquest pla d'accions mediambientals 2008 es vertebra en cinc grans àmbits d'actuació que afecten sectors tan diversos com ara la mobilitat, els residus i la gestió integral de l'aigua.
Durant el ple també es va aprovar –aquest cop amb els vots a favor del govern i el regidor no adscrit– dissoldre el Consell de Medi Ambient per poder crear un nou organisme, el Fòrum Ambiental de Participació Ciutadana, que es posarà en marxa aquest juliol.
Podeu llegir el comunicat de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda a la seva web…
http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/
La platja de s'Abanell està de mala sort ja que si bé ara presenta aquesta falta de nitidesa que no permet un bany d'aigües cristal·lines, anteriorment ha estat castigada pels temporals de llevant d'aquest hivern. En conseqüència, va perdre la major part de la seva sorra. Més tard però, una draga marina va portar-ne de nova i finalment, tot i un ensurt d'una petita llevantada a mitjans maig, té en ara la sorra suficient. Estat de les platges gironines
Les platges gironines presenten una qualitat sanitària excel·lent, asseguren des de l'ACA, però a Begur durant el període analitzat s'ha hagut d'hissar la bandera de precaució degut a les medusses. D'altra banda, les platges de la desembocadura de la Muga (Castelló d'Empúries) i la de Sant Pol (sant Feliu de Guíxols) estan afectades per l'aparició de fitoplàcton, uns organismes que tenyeixen l'aigua de verd.
Un 92% de les platges catalanes reben una qualificació d'aigua «molt bona»
01.07.2008 EL PUNT
L'informe setmanal de l'Agència Catalana de l'Aigua ha posat bones notes a les platges del Principat. Entre el 18 i el 24 de juny, un 92% tenien una qualitat sanitària d'aigua «molt bona» i un 7%, «moderada». Només tres platges han suspès. S'Abanell de Blanes, l'Arenal de l'Ampolla i Riumar de Deltebre, pròximes a desembocadures fluvials, han rebut la categoria de «deficient» perquè l'aigua era tèrbola. Set de cada deu platges han obtingut qualificacions d'entre «bona» i «molt bona» per a l'estat de la sorra. La puntuació mitjana de les comarques de Girona i Tarragona ha millorat, gràcies a la neteja generalitzada dels residus acumulats durant l'hivern. Diverses meduses han picat els banyistes del litoral de Begur i ha calgut hissar la bandera groga de precaució.
L'ACA qualifica de «deficient» la platja de S'Abanell de Blanes i detecta brutícia a Castelló i Sant Feliu
Diari de Girona 30/6/08
Les anàlisis destaquen també l'aparició de meduses a Begur
ACN/DDG El 92% de les platges catalanes té una qualitat sanitària de l'aigua molt bona, segons els resultats de l'anàlisi de les aigües litorals que realitza setmanalment l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). A part un 7% ha obtingut la qualificació de moderada, mentre que tan sols tres platges s'han qualificat com a deficients, a causa de la seva proximitat a desembocadures de rius. Són les platges de S'Abanell de Blanes, l'Arenal de l'Ampolla i Riumar de Deltebre. A més, a les platges de la Muga (Castelló d'Empúries), Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols) i Santa Llúcia (Perelló) s'hi han detectat trams bruts per la seva proximitat a desenvocarures de rius.
El Punt 01.07.2008
El govern de Pineda, PSC i ERC, amb el suport de CiU i el del regidor no adscrit, van aprovar en el darrer ple suspendre les llicències urbanístiques a la zona de la Vall de la Riera. Segons es defensa en la decisió, aquest tràmit és el primer pas per garantir que l'espai es mantingui com a zona natural protegida i espai d'entrada al Parc del Montnegre-Corredor. Actualment la Vall de la Riera està classificada urbanísticament com a sòl urbanitzable no programat, i amb la suspensió de llicències es pretén convertir-la en espai agrícola i, per tant, donar-li un grau de protecció més gran. Es dóna el cas que des de fa molts anys, als voltants de la riera de Pineda, s'hi han dut a terme activitats econòmiques i explotacions il·legals que han acabant malmetent l'espai.
En aquest sentit, la decisió plenària s'emmarca dins d'un projecte més gran impulsat des de la regidoria de Medi Ambient a càrrec de la republicana Mònica Palacín. Aquest pla d'accions mediambientals 2008 es vertebra en cinc grans àmbits d'actuació que afecten sectors tan diversos com ara la mobilitat, els residus i la gestió integral de l'aigua.
Durant el ple també es va aprovar –aquest cop amb els vots a favor del govern i el regidor no adscrit– dissoldre el Consell de Medi Ambient per poder crear un nou organisme, el Fòrum Ambiental de Participació Ciutadana, que es posarà en marxa aquest juliol.
Podeu llegir el comunicat de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda a la seva web…
http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/
Els sediments del riu Tordera embruten l'aigua de s'Abanell
Diari de Girona 1/7/08
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en l'últim anàlisi sobre la qualitat de l'aigua de la platja de s'Abanell, que comprèn el període del 18 al 24 de juny, ha detectat que la qualitat visual de l'aigua és deficient. Això però no representa, en cap cas, l'alteració de la qualitat sanitària de l'aigua. Aquesta mala qualitat visual és, segons l'ACA, deguda a la proximitat de s'Abanell a la desembocadura del riu Tordera. Segons l'ACA, quan es va analitzar l'aigua, la platja no s'hauria recuperat encara de les últimes pluges del juny i per això sembla bruta.
Diari de Girona 1/7/08
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en l'últim anàlisi sobre la qualitat de l'aigua de la platja de s'Abanell, que comprèn el període del 18 al 24 de juny, ha detectat que la qualitat visual de l'aigua és deficient. Això però no representa, en cap cas, l'alteració de la qualitat sanitària de l'aigua. Aquesta mala qualitat visual és, segons l'ACA, deguda a la proximitat de s'Abanell a la desembocadura del riu Tordera. Segons l'ACA, quan es va analitzar l'aigua, la platja no s'hauria recuperat encara de les últimes pluges del juny i per això sembla bruta.
Des del consistori, el regidor de Platges, Celestino Lillo (PP), assegura que "els sediments que ha arrossegat el diu Tordera per les tempestes" són el que ha provocat la manca de nitidesa.
La platja de s'Abanell està de mala sort ja que si bé ara presenta aquesta falta de nitidesa que no permet un bany d'aigües cristal·lines, anteriorment ha estat castigada pels temporals de llevant d'aquest hivern. En conseqüència, va perdre la major part de la seva sorra. Més tard però, una draga marina va portar-ne de nova i finalment, tot i un ensurt d'una petita llevantada a mitjans maig, té en ara la sorra suficient. Estat de les platges gironines
Les platges gironines presenten una qualitat sanitària excel·lent, asseguren des de l'ACA, però a Begur durant el període analitzat s'ha hagut d'hissar la bandera de precaució degut a les medusses. D'altra banda, les platges de la desembocadura de la Muga (Castelló d'Empúries) i la de Sant Pol (sant Feliu de Guíxols) estan afectades per l'aparició de fitoplàcton, uns organismes que tenyeixen l'aigua de verd.
Un 92% de les platges catalanes reben una qualificació d'aigua «molt bona»
01.07.2008 EL PUNT
L'informe setmanal de l'Agència Catalana de l'Aigua ha posat bones notes a les platges del Principat. Entre el 18 i el 24 de juny, un 92% tenien una qualitat sanitària d'aigua «molt bona» i un 7%, «moderada». Només tres platges han suspès. S'Abanell de Blanes, l'Arenal de l'Ampolla i Riumar de Deltebre, pròximes a desembocadures fluvials, han rebut la categoria de «deficient» perquè l'aigua era tèrbola. Set de cada deu platges han obtingut qualificacions d'entre «bona» i «molt bona» per a l'estat de la sorra. La puntuació mitjana de les comarques de Girona i Tarragona ha millorat, gràcies a la neteja generalitzada dels residus acumulats durant l'hivern. Diverses meduses han picat els banyistes del litoral de Begur i ha calgut hissar la bandera groga de precaució.
L'ACA qualifica de «deficient» la platja de S'Abanell de Blanes i detecta brutícia a Castelló i Sant Feliu
Diari de Girona 30/6/08
Les anàlisis destaquen també l'aparició de meduses a Begur
ACN/DDG El 92% de les platges catalanes té una qualitat sanitària de l'aigua molt bona, segons els resultats de l'anàlisi de les aigües litorals que realitza setmanalment l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). A part un 7% ha obtingut la qualificació de moderada, mentre que tan sols tres platges s'han qualificat com a deficients, a causa de la seva proximitat a desembocadures de rius. Són les platges de S'Abanell de Blanes, l'Arenal de l'Ampolla i Riumar de Deltebre. A més, a les platges de la Muga (Castelló d'Empúries), Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols) i Santa Llúcia (Perelló) s'hi han detectat trams bruts per la seva proximitat a desenvocarures de rius.
Per altra banda s'han vist diverses meduses al litoral de Begur, on s'ha hagut d'hissar la bandera de precaució per als banyistes.
Els resultats de l'anàlisi de les aigües litorals que realitza setmanalment l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) indiquen que el 92% de les platges ha presentat una qualitat sanitària de les aigües molt bona, el restant 7% n'ha tingut una qualitat moderada, mentre que tres platges han tingut la categoria de deficient (S'Abanell de Blanes, l'Arenal de l'Ampolla i Riumar de Deltebre).
Les aigües s'han observat, en general, molt netes i transparents en el període comprès entre el 18 i el 24 de juny, i la presència de residus flotants i escumes ha estat esporàdica. Tot i això, algunes platges properes a desembocadures de rius encara no s'han recuperat de les darreres pluges i han presentat unes aigües força tèrboles.
D'altre banda, en algunes platges, concretament la desembocadura de la Muga (Castelló d'Empúries), Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols) i Santa Llúcia (Perelló), s'han observat petits trams de coloració verdosa, provocats per la proliferació de fitoplàncton. La bonança meteorològica afavoreix la reproducció d'aquests organismes que tenyeixen l'aigua de color verd i li confereixen un aspecte tèrbol.
Estat de la sorra
Globalment, les qualificacions de la sorra han estat bones, un 70% de les platges ha obtingut la categoria de bona o molt bona.
A les comarques de Girona i Tarragona la generalització de les tasques de neteja, on quedaven encara algunes platges amb residus acumulats al llarg de l'hivern, ha fet millorar les qualificacions atorgades a la sorra.MedusesDurant aquest període de control cal destacar l'arribada de diversos exemplars de meduses al litoral de Begur, on ha calgut hissar la bandera de precaució i s'han atès a alguns banyistes per picades. A la resta de litoral, la presència de meduses ha estat esporàdica.
L'espècie observada majoritàriament ha estat Pelagia noctiluca, però també s'han vist exemplars d'altres espècies com Aurelia aurita o Chrysaora hysoscella
dilluns, 30 de juny del 2008
Les Llobateres (Sant Celoni) 28/6/08. Jordi Novell
Dissabte a Les Llobateres (Sant Celoni) en Jordi Novell va veure...
3 cames llargues (Himantopus himantopus)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 oca domèstica
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)
5 corriols petits (Charadrius dubius)
2 blauets (Alcedo atthis) junts a la mateixa branca
fotografies d’en Jordi Novell...
.
.
3 cames llargues (Himantopus himantopus)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 oca domèstica
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)
5 corriols petits (Charadrius dubius)
2 blauets (Alcedo atthis) junts a la mateixa branca
fotografies d’en Jordi Novell...
.
.
bernat pescaire (Ardea cinerea)
Control de caixes niu amb xots (Otus scops) 30/6/08. José Moreno i Enric Badosa
fotografies de l'Enric Badosa
.Avui en José Moreno i l’Enric Badosa en control a caixes niu amb xots (Otus scops)...
A l’illa del riu (Tordera), una femella anellada i a la caixa 5 ous...
.
A Can Torrent (Tordera), una femella anellada i a la caixa 3 polls petits i 1 ou...
Posta de cabussets (Tachybaptus ruficollis) a l’estany de Cal Raba (Tordera)
Sobre la tortuga d’estany (Emys orbicularis) del Pantà de Mas Mora.
En Santi Ramos informa que la tortuga d’estany (Emys orbicularis) trobada al Pantà de Mas Mora (Tordera) va ser marcada amb el Nº39 quan era un nou nat (32mm de closca) a la bassa de Can Cunill (Riudarenes. La Selva) l’any 1.987, el que vol dir que té 21 anys d’edat.
Tortuga d’estany (Emys orbicularis) al pantà de Mas Mora (Tordera) 29/6/08
.
Avui s’ha capturat una tortuga d’estany (Emys orbicularis) al Pantà de Mas Mora (Tordera), una femella adulta de 722 gr. de pes, 161’11 cms de closca i amb el Nº 39 (marques que es fan a la closca per identificar-les individualment i així poder controlar els seus moviments i el seu creixement en posteriors controls).
Es tractaria de la segona captura enguany a la Baixa Tordera, tercer exemplar observat, desprès dels de l’estany de Cal Raba el passat 18/4/08, també al municipi de Tordera...
http://natura-tordera.blogspot.com/2008/04/tortugues-destany-emys-orbicularis.html
La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una de les nostres tortugues aquàtiques autòctones juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), però molt més escassa, amb molts pocs exemplars en llibertat, i localitzada a determinats llocs concrets.
Més concretament a la Baixa Tordera es considera extingida i segurament els exemplars observats siguin o dispersions puntuals de les poblacions estables aigües amunt a la comarca de La Selva, o individus que són alliberats aquí desprès de ser capturats a altres llocs.
Les nostres poblacions van patir els episodis de contaminació greu del riu i algunes zones humides de dècades anteriors coincidint amb l’arribada de la indústria i l’assecament de multitud d’aiguamolls i basses (el seu hàbitat principal), situació semblant a la resta del territori on ha desaparegut o es troba en greu perill de fer-ho. Aquesta espècie, a diferència de les altres tortugues aquàtiques pressents al nostre territori, no toleren la contaminació de les aigües, fet que la rarificat considerablement.
Un altre factor molt important de la seva davallada a tot el territori ha estat la captura indiscriminada allà on encara es poden refugiar per part de la població que, les treuen del medi natural per emportar-se-les a casa, minvant encara més la seva reduïda població alhora que impedeixen la seva reproducció i posterior descendència, o pel consum o tràfic il·legal.
Més recentment, l’aparició de les tortugues exòtiques fan perillar molt greument a les poblacions existents, ja que aquestes últimes són més grans, més agressives, competeixen pels recursos alimentaris i llocs òptims, transmeten malalties, alteren l’hàbitat,... , fins al punt de poder arraconar-les als llocs menys salubres o fins i tot expulsar-les de zones humides on s’instal·len les de Florida en gran nombre.
La fragmentació del territori (vies de comunicació, grans distàncies entre zones humides, manca de corredors biològics, tanques, etc...) impossibilita en molts casos la dispersió de nou nats o juvenils quan l’espai no dona per més, o dels adults en recerca de nous espais, impedint tant la recuperació d’antigues poblacions desaparegudes o minvades, o l’intercanvi genètic entre individus de diferents localitats.
.
El Pantà de Mas Mora és un petit embassament forestal a uns 2 Kms en línia recta al nord del riu Tordera (principal via de comunicació i dispersió de les espècies aquàtiques i que vertebra tota la conca juntament amb els seus afluents principals), i només comunica amb aquest pel torrent de Mas Mora fins al Canal de Jalpí i per aquest fins al riu. Aquest torrent transcorre sec, urbanitzat o forestal cobert, durant més d’un Km, i el canal de Jalpí no conserva en la majoria del seu recorregut fins al riu un estat apropiat per possibilitar que aquesta espècie remunti des del riu. Per aquest motiu és pràcticament impossible que hagi arribat allà pel seu propi peu.
Les marques identificatives a la closca (Nº39) indiquen que es tracta d’un exemplar procedent d’altre lloc, de moment indefinit, donat que a la Baixa Tordera mai s’havien marcat exemplars fins aquest any.
Per altre banda, el Pantà és un lloc molt freqüentat degut a la seva proximitat a l’urbanització de Mas Mora, una de les més importants de Tordera, motiu pel qual allà s’alliberen indiscriminadament multitud d’animals que han estat mascotes anteriorment.
Cal pensar doncs, que es tracta d’un exemplar capturat a un lloc “X” de qualsevol punt de la península ibèrica on es marquin tortugues d’estany per al seu estudi i seguiment, que segurament hagi estat la mascota d’un ciutadà durant un temps, i que finalment aquesta persona o altre l’hagi alliberat allà de la mateixa manera que es fa amb la resta d’animals exòtics... sempre més còmode que retornar-lo al seu lloc d’origen, a centenars de kms segurament. Caldrà doncs fer consultes per esbrinar, si finalment es pot, d’on ha arribat aquesta tortuga d’estany que avui nedava solitària entre les llenties d'aigua de la cua del pantà de Mas Mora.
Avui s’ha capturat una tortuga d’estany (Emys orbicularis) al Pantà de Mas Mora (Tordera), una femella adulta de 722 gr. de pes, 161’11 cms de closca i amb el Nº 39 (marques que es fan a la closca per identificar-les individualment i així poder controlar els seus moviments i el seu creixement en posteriors controls).
Es tractaria de la segona captura enguany a la Baixa Tordera, tercer exemplar observat, desprès dels de l’estany de Cal Raba el passat 18/4/08, també al municipi de Tordera...
http://natura-tordera.blogspot.com/2008/04/tortugues-destany-emys-orbicularis.html
La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una de les nostres tortugues aquàtiques autòctones juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), però molt més escassa, amb molts pocs exemplars en llibertat, i localitzada a determinats llocs concrets.
Més concretament a la Baixa Tordera es considera extingida i segurament els exemplars observats siguin o dispersions puntuals de les poblacions estables aigües amunt a la comarca de La Selva, o individus que són alliberats aquí desprès de ser capturats a altres llocs.
Les nostres poblacions van patir els episodis de contaminació greu del riu i algunes zones humides de dècades anteriors coincidint amb l’arribada de la indústria i l’assecament de multitud d’aiguamolls i basses (el seu hàbitat principal), situació semblant a la resta del territori on ha desaparegut o es troba en greu perill de fer-ho. Aquesta espècie, a diferència de les altres tortugues aquàtiques pressents al nostre territori, no toleren la contaminació de les aigües, fet que la rarificat considerablement.
Un altre factor molt important de la seva davallada a tot el territori ha estat la captura indiscriminada allà on encara es poden refugiar per part de la població que, les treuen del medi natural per emportar-se-les a casa, minvant encara més la seva reduïda població alhora que impedeixen la seva reproducció i posterior descendència, o pel consum o tràfic il·legal.
Més recentment, l’aparició de les tortugues exòtiques fan perillar molt greument a les poblacions existents, ja que aquestes últimes són més grans, més agressives, competeixen pels recursos alimentaris i llocs òptims, transmeten malalties, alteren l’hàbitat,... , fins al punt de poder arraconar-les als llocs menys salubres o fins i tot expulsar-les de zones humides on s’instal·len les de Florida en gran nombre.
La fragmentació del territori (vies de comunicació, grans distàncies entre zones humides, manca de corredors biològics, tanques, etc...) impossibilita en molts casos la dispersió de nou nats o juvenils quan l’espai no dona per més, o dels adults en recerca de nous espais, impedint tant la recuperació d’antigues poblacions desaparegudes o minvades, o l’intercanvi genètic entre individus de diferents localitats.
.
El Pantà de Mas Mora és un petit embassament forestal a uns 2 Kms en línia recta al nord del riu Tordera (principal via de comunicació i dispersió de les espècies aquàtiques i que vertebra tota la conca juntament amb els seus afluents principals), i només comunica amb aquest pel torrent de Mas Mora fins al Canal de Jalpí i per aquest fins al riu. Aquest torrent transcorre sec, urbanitzat o forestal cobert, durant més d’un Km, i el canal de Jalpí no conserva en la majoria del seu recorregut fins al riu un estat apropiat per possibilitar que aquesta espècie remunti des del riu. Per aquest motiu és pràcticament impossible que hagi arribat allà pel seu propi peu.
Les marques identificatives a la closca (Nº39) indiquen que es tracta d’un exemplar procedent d’altre lloc, de moment indefinit, donat que a la Baixa Tordera mai s’havien marcat exemplars fins aquest any.
Per altre banda, el Pantà és un lloc molt freqüentat degut a la seva proximitat a l’urbanització de Mas Mora, una de les més importants de Tordera, motiu pel qual allà s’alliberen indiscriminadament multitud d’animals que han estat mascotes anteriorment.
Cal pensar doncs, que es tracta d’un exemplar capturat a un lloc “X” de qualsevol punt de la península ibèrica on es marquin tortugues d’estany per al seu estudi i seguiment, que segurament hagi estat la mascota d’un ciutadà durant un temps, i que finalment aquesta persona o altre l’hagi alliberat allà de la mateixa manera que es fa amb la resta d’animals exòtics... sempre més còmode que retornar-lo al seu lloc d’origen, a centenars de kms segurament. Caldrà doncs fer consultes per esbrinar, si finalment es pot, d’on ha arribat aquesta tortuga d’estany que avui nedava solitària entre les llenties d'aigua de la cua del pantà de Mas Mora.
Nou nats de tortugues aquàtiques a l’estany de Cal Raba (Tordera) 29/6/08
.
Han aparegut de sobte aquesta setmana (veieu articles anteriors), coincidint amb la pujada de les temperatures desprès de molts dies (gairebé 2 mesos) de temperatures suaus i pluges que han inundat les basses, el canyissar i part del bosc de ribera, ... i que tot i l’exhaustiva recerca d’aquests mesos a tots els racons i voltants de l’estany, encara no havien aparegut.
Avui un mínim de 9 petits nou nats de tortugues de rierol (Mauremys leprosa), d'uns 4'1-4'7 cms. de closca tova i d'entre tansols 12 i 18 gr., la nostra tortuga aquàtica autòctona que a l’estany de Cal Raba manté una petita població. Al sortir de l'ou, la seva mida varia entre 2 i 2'5 cm i pot pesar uns 4 gr., ... aquests ja porten un temps menjant i creixent però... on?
.
.
Malauradament també apareixen petits nou nats de tortugues de tempes vermelles – de Florida – (Trachemys scripta elegans), la principal espècie invasora que arracona a les autòctones, avui 2 més...
.
Malauradament també apareixen petits nou nats de tortugues de tempes vermelles – de Florida – (Trachemys scripta elegans), la principal espècie invasora que arracona a les autòctones, avui 2 més...
.
petit nou nat de tortuga de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans)
.
bassa principal i canyissar de Cal Raba (Tordera)
Estany de Cal Raba (Tordera) 29/6/08
Avui a l’estany de Cal Raba (Tordera)...
La parella de cabussets (Tachybaptus ruficollis) ja ha acabat el niu...
.
.
1 ànec mut (Cairina moschata)
2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
i oriol (Oriolus oriolus) mascle
... com a més destacat.
.
Pel que fa a les tortugues aquàtiques...
13 tortugues de tempes vermelles – de Florida – (Trachemys scripta elegans) adultes i 2 petits nou nats
6 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) adultes i 7 petits nou nats
.
Riu Tordera pel Pla d'en Marquès (Fogars de la Selva) 29/6/08
.
Aquest tram de riu, entre el pont de l’autopista AP-7 i abans d’arribar al pont d’Hostalric i els polígons industrial, es caracteritza pel llit ample i sorrenc, per un curs principal que transcorre proper o entre el bosc de ribera, per la presència d’algunes basses profundes a l’interior del llit, i per la marcada diferència entre les seves dues ribes... la nord forestal, frondosa i en part rocosa... i la sud força alterada amb una escullera...
.
Algunes imatges d'aquest tram de riu...
.
A banda i banda del curs fluvial, i abans d’arribar al polígon industrial, plantacions lineals de plàtans i pollancres...
Un punt singular del riu és el seu pas per sota del pont de l’autopista AP-7, sorrens i profund just per sota, i pedregós o formigonat (pas de vehicles) just abans d’arribar a l’aiguabarreig amb la Riera de Santa Coloma (amb un riu i una riera que transcorren per un extens bosc de ribera i canyissar) ...
.
Avui en visita ràpida...
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 cornelles (Corvus corone)
>5 picots verds (Picus viridis)
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 cucut (Cuculus canorus) escoltat
... com a més destacat.
>1000 granotes verdes (Pelophylax perezi)
2 serps d’aigua (Natrix maura)
3 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
6 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
I com riu avall (mireu el següent article), esclat d’invertebrats de tota mena. Entre els odonats (libèl·lules i espiadimonis) observats a aquest tram...
(* sense seguretat en la identificació correcta de l’espècie, en cas de canvi es modificarà el text)
Anax imperator
Crocothemis erythraea
Orthetrum brunneum
Calopterux splendens*
Ischnura elegans
Erythromma lindenii
Onychogomphus forcipatus
I dos espècies més sense identificar de moment
.
.
.
sense identificar
Aquest tram de riu, entre el pont de l’autopista AP-7 i abans d’arribar al pont d’Hostalric i els polígons industrial, es caracteritza pel llit ample i sorrenc, per un curs principal que transcorre proper o entre el bosc de ribera, per la presència d’algunes basses profundes a l’interior del llit, i per la marcada diferència entre les seves dues ribes... la nord forestal, frondosa i en part rocosa... i la sud força alterada amb una escullera...
.
Algunes imatges d'aquest tram de riu...
.
A banda i banda del curs fluvial, i abans d’arribar al polígon industrial, plantacions lineals de plàtans i pollancres...
.
Un punt singular del riu és el seu pas per sota del pont de l’autopista AP-7, sorrens i profund just per sota, i pedregós o formigonat (pas de vehicles) just abans d’arribar a l’aiguabarreig amb la Riera de Santa Coloma (amb un riu i una riera que transcorren per un extens bosc de ribera i canyissar) ...
.
Avui en visita ràpida...
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 cornelles (Corvus corone)
>5 picots verds (Picus viridis)
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 cucut (Cuculus canorus) escoltat
... com a més destacat.
>1000 granotes verdes (Pelophylax perezi)
2 serps d’aigua (Natrix maura)
3 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
6 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
I com riu avall (mireu el següent article), esclat d’invertebrats de tota mena. Entre els odonats (libèl·lules i espiadimonis) observats a aquest tram...
(* sense seguretat en la identificació correcta de l’espècie, en cas de canvi es modificarà el text)
Anax imperator
Crocothemis erythraea
Orthetrum brunneum
Calopterux splendens*
Ischnura elegans
Erythromma lindenii
Onychogomphus forcipatus
I dos espècies més sense identificar de moment
.
.
Onychogomphus forcipatus.
.
Orthetrum brunneum.
sense identificar
.
Erythromma lindenii