Avui en David Caballé ha vist un grup de 15 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) volant cap al sud per sobre de Riells i Viabrea.
També un estol d'uns 20 lluers (Carduelis spinus) com a més destacat, i comenta l'arribada de les cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) hivernants que ja es poden veure per les cases.
dissabte, 18 d’octubre del 2008
El SELWA editarà una publicació d’espais naturals aquàtics
.
.
El SELWA editarà una publicació d’espais naturals aquàtics
En el marc del Programa de millora del patrimoni de l’aigua a la Selva, des del projecte SELWA es va projectar, per al present exercici 2008, l’edició de la publicació “Els espais naturals aquàtics de la Selva: experiències de millora ambiental i social”. La publicació s’editarà en format de butlletí especial SELWA i es preveu que el desembre ja es pugui consultar, tant en paper com en format digital per la web. Durant els propers mesos es tractaran ja els continguts d’aquesta publicació, en la qual es parla dels espais naturals aquàtics, de la importància de les zones humides i es donen a conèixer cinc experiències comarcals de millora ambiental i social d’espais naturals humits: l’Estany de Sils, la zona humida de la Camparra, els Amarradors de Salitja, el parc de Sa Riera de Tossa de Mar i les ribes de la Tordera a Hostalric i Fogars de la Selva.
divendres, 17 d’octubre del 2008
Falcó de la reina (Falco eleonorae) a Fogars de la Selva 17/10/08. David Caballé
Avui en David Caballé ha vist passar un falcó de la reina (Falco eleonorae) en vol molt baix sobre la benzinera de Fogars de la Selva.
També algunes orenetes vulgars (Hirundo rustica)
També algunes orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Granota pintada (Discoglossus pictus) a la desembocadura del riu Tordera 13/10/08. David Caballé
Granota pintada (Discoglossus pictus) fotografiada aquest dilluns a la desembocadura del riu Tordera per en David Caballé...
.
.
També rascló (Rallus aquaticus) escoltat
Sant Corneli (Fogars de la Selva) 16/10/08. David Caballé
Aquest dijous a Sant Corneli (Fogars de la Selva) en David Caballé ha vist...
2 cotxa fumada (Phoenicurus ochuros)
2 tallareta cuallarga (Sylvia undata)
2 corbs (Corvus corax)
>5 tallarols capnegre (Sylvia melanocephala)
Alguna oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
2 esparvers vulgars (Accipiter nisus) mascles
1 aligot comú (Buteo buteo)
3 cotolius (Lullula arborea)
2 cotxa fumada (Phoenicurus ochuros)
2 tallareta cuallarga (Sylvia undata)
2 corbs (Corvus corax)
>5 tallarols capnegre (Sylvia melanocephala)
Alguna oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
2 esparvers vulgars (Accipiter nisus) mascles
1 aligot comú (Buteo buteo)
3 cotolius (Lullula arborea)
Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) en migració sobre Riells i Viabrea 16/10/08. David Caballé
Aquest dijous en David Caballé ha pogut veure 3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) en migració sobre Riells i Viabrea.
Riu Tordera al seu pas pel Polígon de Fogars de la Selva 14/10/08. David Caballé
Aquest dimarts al riu Tordera al seu pas pel Polígon industrial de Fogars de la Selva en David Caballé ha vist...
1 tortuga de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans)
21 lluers (Carduelis spinus)
1 tortuga de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans)
21 lluers (Carduelis spinus)
Can Simó (Fogars de la Selva) 13/10/08. David Caballé
Aquest dilluns al Pla de Can Simó (Fogars de la Selva) en David Caballé ha vist...
1 blauet (Alcedo atthis)
19 lluers (Carduelis spinus)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
5 cotolius (Lullula arborea)
1 blauet (Alcedo atthis)
19 lluers (Carduelis spinus)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
5 cotolius (Lullula arborea)
Urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva) 13-17/10/08, David Caballé
Observacions d’aquesta setmana a l’urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva) d’en David Caballé...
Dilluns 13/10/08...
primers pardals de bardissa (Prunella modularis) escoltats
Dijous 16/10/08...
1 trencapinyes (Loxia curvirostra) en vol
1 periquito (Melopsittacus undulatus) blau
lluer (Carduelis spinus) escoltat
Divendres 17/10/08...
14 trencapinyes (Loxia curvirostra) en vol alt reclamant
comenta la presencia diària de...
passerell comú (Carduelis cannabina)
alosa vulgar (Alauda arvensis)
lluer (Carduelis spinus)
pardal de bardissa (Prunella modularis)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
cornella (Corvus corone)
esparver vulgar (Accipiter nisus)
aligot comú (Buteo buteo)
cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
cotxa fumada (Phoenicurus ochuros)
titella (Anthus pratensis)
... entre altres
Dilluns 13/10/08...
primers pardals de bardissa (Prunella modularis) escoltats
Dijous 16/10/08...
1 trencapinyes (Loxia curvirostra) en vol
1 periquito (Melopsittacus undulatus) blau
lluer (Carduelis spinus) escoltat
Divendres 17/10/08...
14 trencapinyes (Loxia curvirostra) en vol alt reclamant
comenta la presencia diària de...
passerell comú (Carduelis cannabina)
alosa vulgar (Alauda arvensis)
lluer (Carduelis spinus)
pardal de bardissa (Prunella modularis)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
cornella (Corvus corone)
esparver vulgar (Accipiter nisus)
aligot comú (Buteo buteo)
cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
cotxa fumada (Phoenicurus ochuros)
titella (Anthus pratensis)
... entre altres
Les Llobateres (Sant Celoni) 17/10/08
Aquest matí a Les Llobateres (Sant Celoni)...
1 corriol petit (Charadrius dubius), cita tardana. Observat a la mateixa zona aquest dijous 16/10/08 per en David Caballé.
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 aligot comú (Buteo buteo)
5 ànecs collveds (Anas platyrhynchos)
7 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca), l’altre possiblement se l’han pelat els caçadors aquests dies de cacera
1 oca cigne (Anser cygnoides)
1 oca blanca domèstica
4 ànecs domèstics
3 lluers (Carduelis spinus)
1 picot verd (Picus viridis)
>10 pit-rojos (Erithacus rubecula)
uns 5 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>10 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
trist (Cisticola juncidis)
... entre altres.
corriol petit (Charadrius dubius)
bernat pescaire (Ardea cinerea)
oca cigne (Anser cygnoides) i ànecs domèstics.
oca egípcia (Alopochen aegyptiaca).
oca domèsticaDurant tota aquesta setmana...
Algunes captures de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i alguns controls d’exemplars capturats i marcats en mesos anteriors.
Algunes captures de tortugues de tempes vermelles - de Florida – (Trachemys scripta elegans)
Molt abundants les granotes verdes (Pelophylax perezi)
Alguns gripaus corredors (Epidalea calamita)
1 serp d’aigua (Natrix maura)
i molt abundants els crancs vermells americans (Procambarus clarkii) arreu de l’estany
.
tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
serp d'aigua (Natrix maura).
cranc vermell americà (Procambarus clarkii)
cranc vermell americà (Procambarus clarkii)Riu Tordera al tram del Perxistor (Sant Celoni-Sant Feliu de Buixalleu) 17/10/08
Aquesta tarda amb l’Enric Badosa al riu Tordera al tram del Perxistor (Sant Celoni-Sant Feliu de Buixalleu), com a més destacat...
Mínim 1 blauet (Alcedo atthis)
Cueretes blanques (Motacilla alba) i torrenteres (Motacilla cinerea)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
pas d’uns 4-5 lluers (Carduelis spinus)
pas de 2 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
... entre altres.
1 senglar (Sus scrofa) al bosc de ribera
Desembocadura del riu Tordera 17/10/08
Avui a primera hora a la desembocadura del riu Tordera...
Molt poc moviment d’aus a la costa, amb mar plana...
Uns 25-30 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
no més de 10 gavines vulgars (Larus ridibundus)
no més de 20 gavians argentats (Larus michahellis)
La llacuna molt seca i les aus al llit fangós...
6-7 rasclons (Rallus aquaticus) que surten del canyís.
>20 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
12 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
>10 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 titella (Anthus pratensis)
Al bosc de ribera, canyís i voltants...
1 teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) mascle
>10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild), alguns agafant plomes de la llacuna pel niu.
>25 pinsans comuns (Fringilla coelebs), arribada d’hivernants
>10 pit-rojos (Erithacus rubecula), arribada d’hivernants
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
... entre altres.
.
rasclons (Rallus aquaticus)
.teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) mascle
.martinet blanc (Egretta garzetta)
.
.
bernat pescaire (Ardea cinerea)
.
Algunes imatges d’aquest espai natural... desprotegit...
Algunes notícies més per llegir 16 i 17/10/08...
L'anhelada reforma del passeig de s'Abanell de Blanes començarà en menys d'un any
Diari de Girona 17/10/08
Medi Ambient es compromet a aportar sorra en cas que aquest hivern els temporals tornin a fer malbé la platja
BLANES SUSANA FARRERÓS
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), va mantenir una reunió dimarts amb el sotsdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del Ministeri de Medi Ambient, Miguel Velasco. D'aquesta reunió se'n van despendre dos "compromisos importants", va explicar ahir Trias. Per una banda, que la reconstrucció del passeig i la platja de s'Abanell començarà en menys d'un any. I per l'altra, que si aquest hivern els temporals i el mal temps tornen a destrossar la platja, el Ministeri es compromet a regenerar la sorra que s'hagi perdut perquè de cares a la temporada d'estiu tot estigui en perfectes condicions.
Tot i que no va saber confimar la data exacta, Trias va assegurar que "en les properes setmanes tindrem el projecte definitiu sobre el que es podrà començar a treballar". Un projecte que no es podrà tirar endavant fins que el mateix Ministeri de Medi Ambient no hagi fet la consulta d'impacte mediambiental a les entitats implicades, com són el mateix ajuntament, la Generalitat, i altres associacions o entitats ecologistes, per exemple. Si aquestes parts presenten el seu informe, i el dictamen que fan del projecte és positiu, aleshores es podrà fer la contractació d'obres perquè comencin els treballs. En cas que aquests informes fossin negatius, caldria aleshores fer la declaració d'impacte ambiental, fet que retardaria l'inici de les obres. Trias, però, confia que aquest estudi no faci falta i que amb la consulta quedi tot aclarit. "L'any passat no vam necessitar aquest estudi per regenerar la platja, o sigui que esperem que aquest cop passi igual i puguem accelerar el procés", va aventurar l'alcalde.
El projecte de s'Abanell
L'Ajuntament, però, encara no sap ni quin import pot suposar aquesta gran reforma, ni quant temps poden durar les obres de la remodelació de tot el passeig de s'Abanell. Unes obres que en principi es farien en dues fases. La primera, a la zona que afecta directament la trama urbana, i una segona fase, que seria la de la banda dels càmpings. A més, des del consistori també van voler matisar que el passeig s'haurà d'endarrerir uns metres depenent del tram. La zona que està més consolidada, a tocar de l'hotel Horitzó, no es tocarà, mentre que des del carrer Mercè Rodoreda, fins a la desembocadura de la Tordera el passeig anirà disminuint de manera progressiva. A més, es construiran murs de protecció i s'aportarà més sorra a la platja per garantir el seu manteniment.
Si aquest hivern els temporals tornessin a emportar-se sorra de s'Abanell l'Ajuntament pot estar tranquil, ja que compta amb el compromís del Ministeri de regenerar la platja de cares a l'estiu. Les despeses aniran a càrrec de l'Estat, que ja ho té previst dins les partides genèriques que destinarà a la demarcació de Girona pel que fa a protecció de dunes, murs i regeneració de sorra.
El traçat de la N-II pel Vilar, endavant.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la petició de l'Ajuntament de Blanes de suspendre cautelarment l'inici de les obres de la futura A-2 pel seu pas pel municipi. Aquesta negativa arriba tres setmanes després que el mateix tribunal denegués el recurs del consistori contra el projecte de Foment per no haver fet públic l'estudi d'impacte ambiental abans de licitar les obres de la transformació de la ?N-II en autovia. Ara, a l'Ajuntament, només els falta esperar la resposta del Tribunal sobre l'últim recurs, el presentat contra el traçat del mateix desdoblament. blanes s.f.
L'Estat es compromet a començar les obres de reforma del passeig de Blanes la tardor vinent
El Punt 17.10.2008 ANNA PUIG
Mentrestant, s'aportarà sorra a s'Abanell si les llevantades malmeten la platja
La reforma del passeig de Blanes començarà la tardor vinent, just quan finalitzi la temporada turística. Aquest és el compromís que va transmetre l'Estat al govern de Blanes en una reunió que es va celebrar a Madrid dimecres passat. Mentrestant, es faran les aportacions de sorra necessàries si les llevantades es tornen a menjar la platja de s'Abanell. El projecte, que estarà enllestit d'aquí a unes setmanes, inclou recu lar el passeig en alguns trams, fer murs de protecció i regenerar la sorra.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU); el regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), i el de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), van reunir-se amb el sotsdirector general per a la sostenibilitat del Ministeri de Medi Ambient, Miquel Velasco, que els va posar al dia del projecte.
L'inici de les obres depèn de la declaració d'impacte ambiental. Trias confia que es pugui resoldre només amb una consulta prèvia a les administracions i entitats implicades. Així el tràmit seria més curt –d'un any passaria a tres mesos–. El més probable és que sigui així ja que el darrer projecte de regeneració de la platja es va resoldre per aquesta via i tot fa indicar que ningú hi posarà pals a les rodes. Després només faltaria adjudicar l'obra.
El govern blanenc està satisfet perquè en el projecte s'han recollit molts suggeriments del territori. «El passeig es farà recular de manera progressiva», va explicar l'alcalde. La part on es reduirà més serà a la zona davant del carrer Mercè Rodoreda i anirà minvant de manera gradual a mesura que s'acosti al centre. Trias també va dir que les obres es faran en dues fases: la trama urbana i la dels càmpings.
El que no s'ha fet públic és el cost ni el termini d'execució. Són dades que es tindran clares quan es presenti el projecte definitiu. Per l'Estat, no és un inconvenient fer el projecte el 2009 tot i que no hi hagi cap partida específica en el pressupost general. Se n'utilitzaran d'altres de genèriques destinades a la millora del litoral gironí.
El sector turístic, satisfet
El president de l'associació d'hostaleria i de l'associació d'empresaris de Blanes, Enric Portas, es va mostrar ahir satisfet per la notícia. «Estem contents perquè hem passat un any molt dolent i el projecte sempre l'hem reclamat», va dir. No obstant, es va mostrar molest perquè l'Ajuntament no l'havia informat de la trobada de dimecres passat i va reiterar que, si no es fan espigons submarins, el problema de pèrdua de sorra a la platja de s'Abanell es repetirà cada any.
Tomben un segon contenciós de l'Ajuntament de Blanes contra el traçat del desdoblament de l'N-II
El Punt 17.10.2008 ANNA PUIG
El jutjat ha desestimat un contenciós que l'Ajuntament de Blanes havia presentant contra el desdoblament de l'N-II. Ja és el segon que no s'accepta i ara les esperances d'èxit del consistori blanenc estan dipositades en un tercer –i últim– recurs.
En aquest darrer cas, l'Ajuntament sol·licitava mesures cautelars perquè es paralitzés el projecte fins que no s'haguessin resolt tots els processos judicials. Segons va explicar ahir l'alcalde, Josep Trias (CiU), la informació que té l'Ajuntament és que «s'ha desestimat per criteris de benefici general». Trias sosté que s'ha optat per no presentar cap recurs a aquesta sentència, ja que hi havia poques opcions que hagués estat acceptat. «A part, veient l'agilitat de les obres de l'N-II, que en algun tram estan aturades per falta de pressupost, seria absurd presentar un recurs, perquè segurament es resoldrà abans el contenciós, encara ara pendent», va dir Trias.
La desestimació del primer contenciós es va saber el mes de setembre passat. L'Ajuntament al·legava que no s'havia fet la declaració d'impacte ambiental que necessàriament havia de contenir el projecte. En aquell moment, Trias va treure importància a la sentència afirmant que «ja s'esperava i que eren més optimistes pel que fa als altres dos recursos». Ara només en queda un, que és contra el traçat pròpiament dit. Aquest es preveu que passi a tocar del Vilar i també contempla la creació d'un nus de comunicacions prop del nucli urbà. La millor opció per Blanes seria la de continuar l'actual traçat de l'N-II, l'anomenada opció Tordera.
Foment ara està redactant el projecte i només s'ha sabut que el traçat passarà a 330 metres de l'ermita del Vilar i que es construirà un viaducte per minimitzar l'impacte.
Queixes de la Confraria de Blanes fan que la policia assetgi els pescadors de canya al port
Diari de Girona 17/10/08
La Guàrdia Civil adverteix als aficionats a la pesca esportiva que poden ser durament multats
BLANES E.B.
Els pescadors de canya de Blanes, que fa més de 20 anys que pesquen al port de la vila, tenen els dies comptats ja que Ports de la Generalitat ha decidit incrementar les mesures de seguretat a causa dels inicidents entre pescadors durant els darrers mesos i per tant, prohibir-los la pesca en tot el recinte portuari.
L'augment de la seguretat s'ha notat especialment amb la presència d'agents de la Guàrdia Civil, que patrullen diàriament pel port de Blanes i indiquen als pescadors de canya que està prohibit pescar, els demanen les dades personals i els informen que si els tornen a trobar pescant, se'ls pot arribar a multar amb sancions d'entre 300 i 600 euros, segons han asseguretat alguns pescadors.
Els pescadors de canya solen parar a la zona nord del port, a la banda de Santa Anna a mar obert i no entenen com ara després de tants anys se'ls prohibeixi pescar. De tota manera, reconeixen, com explicava un dels pescadors de tota la vida, en Manolo, que aquest estiu hi va haver un incident que hauria derivat cap a aquesta prohibició taxativa.
El patró de la Confraria de Pescadors, Eusebi Esgleas, per la seva banda, relatava ahir que en els últims mesos hi ha hagut alguns robatoris al port però que el fet desencadenant de la prohibició podria ser el cas d'un d'un pescador de canya, que no era de Blanes, que enfadat perquè una barca se li va endur el fil mentre pescava, va "llançar l'ham i el plom al cap d'un mariner", que va patir un trau que va requerir punts de sutura. Aquest "ho va denunciar als Mossos i d'aquí se'n van assabentar Ports de la Generalitat", assegura Esgleas. Tot i això, el patró va ressaltar que els pescadors de la Confraria de Blanes donaran tot el suport per tal que els pescadors de canya "puguin pescar al port fora de la riba -fora de l'àrea per on entren i surten les embaracions-".
De fet, pescar en ports és il·legal a tot el litoral català, ja que com recordaven ahir tant des de la Guàrdia Civil com des de Ports de la Generalitat, la normativa portuària prohibeix pescar amb canya per motius de seguretat. La direcció general de Ports considera que eliminant aquesta activitat la seguretat millorarà, ja que aquestes mesures de control suposaran una millora per a la flota pesquera.
La pesca esportiva als ports és una pràctica habitual, com expliquen els pescadors, en moltes ciutat marineres. Fins ara, aquesta activitat es permetia a la zona propera al far del port de Blanes.
Maresme. Adif anuncia que eliminarà els passos a nivell del tren a Tordera i Calella
El Punt 16.10.2008 T.M.
Primer pas d'Adif per eliminar els passos a nivell de la via del tren al nord de la comarca. En concret, l'empresa ha licitat per 930.000 euros la redacció de l'estudi d'alternatives i del projecte constructiu per a la supressió de 22 passos arreu de Catalunya, vuit dels quals corresponen al Maresme: sis a Tordera i dos a Calella. L'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé (PSC), considera una «bona notícia» l'eliminació dels accessos de prop del carrer Ànimes i del carrer Sant Josep després d'anys de reivindicacions en vista del perill que representen. Tot i això, Juhé reclama que l'Ajuntament pugui participar en el procés de redacció de les solucions per als passos, «que formen part d'un projecte més ampli com és la reforma de la façana marítima». L'alcalde «confia» que els tècnics de l'empresa ferroviària «buscaran el consens i la complicitat del consistori».
Pel que fa a Tordera, la notícia de la licitació ha sorprès el govern local, que ahir no havia rebut cap informació oficial sobre la decisió d'Adif. Fonts municipals consideren, però, que l'actuació prevista suposarà un benefici pel poble, «especialment per acabar amb accessos tan concorreguts com el de Can Tonijoan, Jalpí o Valloparda». Des de Tordera també reclamen conèixer prèviament les propostes alternatives, però es miren amb cert recel l'anunciat inici d'unes obres pendents des de fa molts anys.
VEÏNS DE SANT PERE DE RIU VISITEN LA DEPURADORA DE BIARRITZ PER CONÈIXER LES CARACTERÍSTIQUES QUE TINDRÀ LA FUTURA EDAR DE L’ALT MARESME, QUE SERÀ DEL MATEIX MODEL.
Ràdio Tordera 16/10/08
Una delegació de veïns de Sant Pere de Riu, representants dels ajuntaments de Pineda i Tordera i tècnics responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua van visitar divendres passat l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Biarritz (França).
La visita va servir per comprovar “in situ” l’afectació que tindrà sobre el terreny la nova depuradora de l’Alt Maresme que s’està construint al sector de Sant Pere de Riu i que compartirà característiques amb l’EDAR de Biarritz. El regidor de medi ambient, Carles Aulet valorava positivament la visita.
Durant la visita, els veïns i representants municipals van conèixer el sistema de funcionament de la depuradora i la integració d’aquest equipament en el seu entorn, sense olors, ni sorolls i en consonància amb el medi. Carles Aulet explica quines són les característiques de la depuradora.
Les obres de construcció de la nova estació depuradora de l’Alt Maresme s’estan duent a terme a l’antic sector de la cantera de Montpalau, al terme municipal de Tordera, prop del veïnat de Sant Pere de Riu. Les obres, que van començar al mes de maig, tindran un període d’execució de 20 mesos. La nova estació depuradora de l’Alt Maresme donarà servei a les poblacions de Pineda de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Santa Susanna i Palafolls.
Diari de Girona 17/10/08
Medi Ambient es compromet a aportar sorra en cas que aquest hivern els temporals tornin a fer malbé la platja
BLANES SUSANA FARRERÓS
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), va mantenir una reunió dimarts amb el sotsdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del Ministeri de Medi Ambient, Miguel Velasco. D'aquesta reunió se'n van despendre dos "compromisos importants", va explicar ahir Trias. Per una banda, que la reconstrucció del passeig i la platja de s'Abanell començarà en menys d'un any. I per l'altra, que si aquest hivern els temporals i el mal temps tornen a destrossar la platja, el Ministeri es compromet a regenerar la sorra que s'hagi perdut perquè de cares a la temporada d'estiu tot estigui en perfectes condicions.
Tot i que no va saber confimar la data exacta, Trias va assegurar que "en les properes setmanes tindrem el projecte definitiu sobre el que es podrà començar a treballar". Un projecte que no es podrà tirar endavant fins que el mateix Ministeri de Medi Ambient no hagi fet la consulta d'impacte mediambiental a les entitats implicades, com són el mateix ajuntament, la Generalitat, i altres associacions o entitats ecologistes, per exemple. Si aquestes parts presenten el seu informe, i el dictamen que fan del projecte és positiu, aleshores es podrà fer la contractació d'obres perquè comencin els treballs. En cas que aquests informes fossin negatius, caldria aleshores fer la declaració d'impacte ambiental, fet que retardaria l'inici de les obres. Trias, però, confia que aquest estudi no faci falta i que amb la consulta quedi tot aclarit. "L'any passat no vam necessitar aquest estudi per regenerar la platja, o sigui que esperem que aquest cop passi igual i puguem accelerar el procés", va aventurar l'alcalde.
El projecte de s'Abanell
L'Ajuntament, però, encara no sap ni quin import pot suposar aquesta gran reforma, ni quant temps poden durar les obres de la remodelació de tot el passeig de s'Abanell. Unes obres que en principi es farien en dues fases. La primera, a la zona que afecta directament la trama urbana, i una segona fase, que seria la de la banda dels càmpings. A més, des del consistori també van voler matisar que el passeig s'haurà d'endarrerir uns metres depenent del tram. La zona que està més consolidada, a tocar de l'hotel Horitzó, no es tocarà, mentre que des del carrer Mercè Rodoreda, fins a la desembocadura de la Tordera el passeig anirà disminuint de manera progressiva. A més, es construiran murs de protecció i s'aportarà més sorra a la platja per garantir el seu manteniment.
Si aquest hivern els temporals tornessin a emportar-se sorra de s'Abanell l'Ajuntament pot estar tranquil, ja que compta amb el compromís del Ministeri de regenerar la platja de cares a l'estiu. Les despeses aniran a càrrec de l'Estat, que ja ho té previst dins les partides genèriques que destinarà a la demarcació de Girona pel que fa a protecció de dunes, murs i regeneració de sorra.
El traçat de la N-II pel Vilar, endavant.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la petició de l'Ajuntament de Blanes de suspendre cautelarment l'inici de les obres de la futura A-2 pel seu pas pel municipi. Aquesta negativa arriba tres setmanes després que el mateix tribunal denegués el recurs del consistori contra el projecte de Foment per no haver fet públic l'estudi d'impacte ambiental abans de licitar les obres de la transformació de la ?N-II en autovia. Ara, a l'Ajuntament, només els falta esperar la resposta del Tribunal sobre l'últim recurs, el presentat contra el traçat del mateix desdoblament. blanes s.f.
L'Estat es compromet a començar les obres de reforma del passeig de Blanes la tardor vinent
El Punt 17.10.2008 ANNA PUIG
Mentrestant, s'aportarà sorra a s'Abanell si les llevantades malmeten la platja
La reforma del passeig de Blanes començarà la tardor vinent, just quan finalitzi la temporada turística. Aquest és el compromís que va transmetre l'Estat al govern de Blanes en una reunió que es va celebrar a Madrid dimecres passat. Mentrestant, es faran les aportacions de sorra necessàries si les llevantades es tornen a menjar la platja de s'Abanell. El projecte, que estarà enllestit d'aquí a unes setmanes, inclou recu lar el passeig en alguns trams, fer murs de protecció i regenerar la sorra.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU); el regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), i el de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), van reunir-se amb el sotsdirector general per a la sostenibilitat del Ministeri de Medi Ambient, Miquel Velasco, que els va posar al dia del projecte.
L'inici de les obres depèn de la declaració d'impacte ambiental. Trias confia que es pugui resoldre només amb una consulta prèvia a les administracions i entitats implicades. Així el tràmit seria més curt –d'un any passaria a tres mesos–. El més probable és que sigui així ja que el darrer projecte de regeneració de la platja es va resoldre per aquesta via i tot fa indicar que ningú hi posarà pals a les rodes. Després només faltaria adjudicar l'obra.
El govern blanenc està satisfet perquè en el projecte s'han recollit molts suggeriments del territori. «El passeig es farà recular de manera progressiva», va explicar l'alcalde. La part on es reduirà més serà a la zona davant del carrer Mercè Rodoreda i anirà minvant de manera gradual a mesura que s'acosti al centre. Trias també va dir que les obres es faran en dues fases: la trama urbana i la dels càmpings.
El que no s'ha fet públic és el cost ni el termini d'execució. Són dades que es tindran clares quan es presenti el projecte definitiu. Per l'Estat, no és un inconvenient fer el projecte el 2009 tot i que no hi hagi cap partida específica en el pressupost general. Se n'utilitzaran d'altres de genèriques destinades a la millora del litoral gironí.
El sector turístic, satisfet
El president de l'associació d'hostaleria i de l'associació d'empresaris de Blanes, Enric Portas, es va mostrar ahir satisfet per la notícia. «Estem contents perquè hem passat un any molt dolent i el projecte sempre l'hem reclamat», va dir. No obstant, es va mostrar molest perquè l'Ajuntament no l'havia informat de la trobada de dimecres passat i va reiterar que, si no es fan espigons submarins, el problema de pèrdua de sorra a la platja de s'Abanell es repetirà cada any.
Tomben un segon contenciós de l'Ajuntament de Blanes contra el traçat del desdoblament de l'N-II
El Punt 17.10.2008 ANNA PUIG
El jutjat ha desestimat un contenciós que l'Ajuntament de Blanes havia presentant contra el desdoblament de l'N-II. Ja és el segon que no s'accepta i ara les esperances d'èxit del consistori blanenc estan dipositades en un tercer –i últim– recurs.
En aquest darrer cas, l'Ajuntament sol·licitava mesures cautelars perquè es paralitzés el projecte fins que no s'haguessin resolt tots els processos judicials. Segons va explicar ahir l'alcalde, Josep Trias (CiU), la informació que té l'Ajuntament és que «s'ha desestimat per criteris de benefici general». Trias sosté que s'ha optat per no presentar cap recurs a aquesta sentència, ja que hi havia poques opcions que hagués estat acceptat. «A part, veient l'agilitat de les obres de l'N-II, que en algun tram estan aturades per falta de pressupost, seria absurd presentar un recurs, perquè segurament es resoldrà abans el contenciós, encara ara pendent», va dir Trias.
La desestimació del primer contenciós es va saber el mes de setembre passat. L'Ajuntament al·legava que no s'havia fet la declaració d'impacte ambiental que necessàriament havia de contenir el projecte. En aquell moment, Trias va treure importància a la sentència afirmant que «ja s'esperava i que eren més optimistes pel que fa als altres dos recursos». Ara només en queda un, que és contra el traçat pròpiament dit. Aquest es preveu que passi a tocar del Vilar i també contempla la creació d'un nus de comunicacions prop del nucli urbà. La millor opció per Blanes seria la de continuar l'actual traçat de l'N-II, l'anomenada opció Tordera.
Foment ara està redactant el projecte i només s'ha sabut que el traçat passarà a 330 metres de l'ermita del Vilar i que es construirà un viaducte per minimitzar l'impacte.
Queixes de la Confraria de Blanes fan que la policia assetgi els pescadors de canya al port
Diari de Girona 17/10/08
La Guàrdia Civil adverteix als aficionats a la pesca esportiva que poden ser durament multats
BLANES E.B.
Els pescadors de canya de Blanes, que fa més de 20 anys que pesquen al port de la vila, tenen els dies comptats ja que Ports de la Generalitat ha decidit incrementar les mesures de seguretat a causa dels inicidents entre pescadors durant els darrers mesos i per tant, prohibir-los la pesca en tot el recinte portuari.
L'augment de la seguretat s'ha notat especialment amb la presència d'agents de la Guàrdia Civil, que patrullen diàriament pel port de Blanes i indiquen als pescadors de canya que està prohibit pescar, els demanen les dades personals i els informen que si els tornen a trobar pescant, se'ls pot arribar a multar amb sancions d'entre 300 i 600 euros, segons han asseguretat alguns pescadors.
Els pescadors de canya solen parar a la zona nord del port, a la banda de Santa Anna a mar obert i no entenen com ara després de tants anys se'ls prohibeixi pescar. De tota manera, reconeixen, com explicava un dels pescadors de tota la vida, en Manolo, que aquest estiu hi va haver un incident que hauria derivat cap a aquesta prohibició taxativa.
El patró de la Confraria de Pescadors, Eusebi Esgleas, per la seva banda, relatava ahir que en els últims mesos hi ha hagut alguns robatoris al port però que el fet desencadenant de la prohibició podria ser el cas d'un d'un pescador de canya, que no era de Blanes, que enfadat perquè una barca se li va endur el fil mentre pescava, va "llançar l'ham i el plom al cap d'un mariner", que va patir un trau que va requerir punts de sutura. Aquest "ho va denunciar als Mossos i d'aquí se'n van assabentar Ports de la Generalitat", assegura Esgleas. Tot i això, el patró va ressaltar que els pescadors de la Confraria de Blanes donaran tot el suport per tal que els pescadors de canya "puguin pescar al port fora de la riba -fora de l'àrea per on entren i surten les embaracions-".
De fet, pescar en ports és il·legal a tot el litoral català, ja que com recordaven ahir tant des de la Guàrdia Civil com des de Ports de la Generalitat, la normativa portuària prohibeix pescar amb canya per motius de seguretat. La direcció general de Ports considera que eliminant aquesta activitat la seguretat millorarà, ja que aquestes mesures de control suposaran una millora per a la flota pesquera.
La pesca esportiva als ports és una pràctica habitual, com expliquen els pescadors, en moltes ciutat marineres. Fins ara, aquesta activitat es permetia a la zona propera al far del port de Blanes.
Maresme. Adif anuncia que eliminarà els passos a nivell del tren a Tordera i Calella
El Punt 16.10.2008 T.M.
Primer pas d'Adif per eliminar els passos a nivell de la via del tren al nord de la comarca. En concret, l'empresa ha licitat per 930.000 euros la redacció de l'estudi d'alternatives i del projecte constructiu per a la supressió de 22 passos arreu de Catalunya, vuit dels quals corresponen al Maresme: sis a Tordera i dos a Calella. L'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé (PSC), considera una «bona notícia» l'eliminació dels accessos de prop del carrer Ànimes i del carrer Sant Josep després d'anys de reivindicacions en vista del perill que representen. Tot i això, Juhé reclama que l'Ajuntament pugui participar en el procés de redacció de les solucions per als passos, «que formen part d'un projecte més ampli com és la reforma de la façana marítima». L'alcalde «confia» que els tècnics de l'empresa ferroviària «buscaran el consens i la complicitat del consistori».
Pel que fa a Tordera, la notícia de la licitació ha sorprès el govern local, que ahir no havia rebut cap informació oficial sobre la decisió d'Adif. Fonts municipals consideren, però, que l'actuació prevista suposarà un benefici pel poble, «especialment per acabar amb accessos tan concorreguts com el de Can Tonijoan, Jalpí o Valloparda». Des de Tordera també reclamen conèixer prèviament les propostes alternatives, però es miren amb cert recel l'anunciat inici d'unes obres pendents des de fa molts anys.
VEÏNS DE SANT PERE DE RIU VISITEN LA DEPURADORA DE BIARRITZ PER CONÈIXER LES CARACTERÍSTIQUES QUE TINDRÀ LA FUTURA EDAR DE L’ALT MARESME, QUE SERÀ DEL MATEIX MODEL.
Ràdio Tordera 16/10/08
Una delegació de veïns de Sant Pere de Riu, representants dels ajuntaments de Pineda i Tordera i tècnics responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua van visitar divendres passat l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Biarritz (França).
La visita va servir per comprovar “in situ” l’afectació que tindrà sobre el terreny la nova depuradora de l’Alt Maresme que s’està construint al sector de Sant Pere de Riu i que compartirà característiques amb l’EDAR de Biarritz. El regidor de medi ambient, Carles Aulet valorava positivament la visita.
Durant la visita, els veïns i representants municipals van conèixer el sistema de funcionament de la depuradora i la integració d’aquest equipament en el seu entorn, sense olors, ni sorolls i en consonància amb el medi. Carles Aulet explica quines són les característiques de la depuradora.
Les obres de construcció de la nova estació depuradora de l’Alt Maresme s’estan duent a terme a l’antic sector de la cantera de Montpalau, al terme municipal de Tordera, prop del veïnat de Sant Pere de Riu. Les obres, que van començar al mes de maig, tindran un període d’execució de 20 mesos. La nova estació depuradora de l’Alt Maresme donarà servei a les poblacions de Pineda de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Santa Susanna i Palafolls.
Curiositats animals... Quants anys pot viure un mussol?
Imatge del mussol 5039857 (Hugo Framis).
Font de l’informació, text i imatge... Novetats d'ocells anellats: la recuperació del més (octubre 2008) del Butlletí electrònic de l’ICO N.266
En aquest apartat s'exposen les dades de recuperació d'un ocell cada mes, seleccionant la més rellevant d'entre les rebudes darrerament a l'oficina de l'ICO. D'aquest mes cal esmentar la següent:
Mussol Athene noctua
ICONA 5039857 T 5- 19.03.97 C. de Mata, Mataró (Maresme) 41º.32'N 02º.27'E
o 06.10.08 Cinc Sènies, Mataró (Maresme) 41º.32'N 02º.27'E, 4.219 dies.
Aquest mussol anellat a Mataró pel Gabriel Gargallo el mes de març de 1997 ha estat recapturat recentment a uns 250 m del lloc original d'anellament per l'Hugo Framis. Amb més d'onze anys aquest exemplar es converteix en nou record de longevitat de l'ICO i també en un dels records europeus. D'acord amb la recentment publicada monografia del mussol (Van Nieuwenhuyse et al. 2008, Cambridge University Press), els exemplars amb més edat que es coneixen són de 15 anys i 7 mesos a Alemanya, 15 anys a Holanda i 13 anys a Bèlgica.
En aquest apartat s'exposen les dades de recuperació d'un ocell cada mes, seleccionant la més rellevant d'entre les rebudes darrerament a l'oficina de l'ICO. D'aquest mes cal esmentar la següent:
Mussol Athene noctua
ICONA 5039857 T 5- 19.03.97 C. de Mata, Mataró (Maresme) 41º.32'N 02º.27'E
o 06.10.08 Cinc Sènies, Mataró (Maresme) 41º.32'N 02º.27'E, 4.219 dies.
Aquest mussol anellat a Mataró pel Gabriel Gargallo el mes de març de 1997 ha estat recapturat recentment a uns 250 m del lloc original d'anellament per l'Hugo Framis. Amb més d'onze anys aquest exemplar es converteix en nou record de longevitat de l'ICO i també en un dels records europeus. D'acord amb la recentment publicada monografia del mussol (Van Nieuwenhuyse et al. 2008, Cambridge University Press), els exemplars amb més edat que es coneixen són de 15 anys i 7 mesos a Alemanya, 15 anys a Holanda i 13 anys a Bèlgica.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Bibliografia recomanada… L’ATZAVARA. Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró
Els aiguamolls de la Tordera
L'Atzavara 5 (1987)
.
16 volums (anys 1979-2008) del butlletí L'Atzavara que agrupen de manera monogràfica diferents articles científics relacionats de diferents autors, i que es poden visualitzar en format pdf a la web de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró... Publicacions: L'Atzavara
Vol. 16 (2008) Canvi climàtic
Vol. 15 (2007) Homenatge a Pere Montserrat
Vol. 14 (2006) Ecosistemes de Catalunya
Vol. 13 (2005) L'Antàrtida molt més que gel
Vol. 12 (2004) Ecologia urbana i sostenibilitat
Vol. 11 (2003) Rieres, rius i riberes
Vol. 10 (2002) L'alguer de Mataró
Vol. 9 (2001) La conservació de la biodiversitat
Vol. 8 (1999) Viatge al fons del mar: El Maresme de 0 a -50 m
Vol. 7 (1997) Dinàmica i percepció del paisatge
Vol. 6 (1995) El litoral del Maresme
Vol. 5 (1987) Els aiguamolls de la Tordera
Vol. 4 (1982) L'agricultura del Maresme
Vol. 3 (1981) Miscel·lània
Vol. 2 (1979) Miscel·lània
Vol. 1 (1979) Miscel·lània
Vol. 16 (2008) Canvi climàtic
Vol. 15 (2007) Homenatge a Pere Montserrat
Vol. 14 (2006) Ecosistemes de Catalunya
Vol. 13 (2005) L'Antàrtida molt més que gel
Vol. 12 (2004) Ecologia urbana i sostenibilitat
Vol. 11 (2003) Rieres, rius i riberes
Vol. 10 (2002) L'alguer de Mataró
Vol. 9 (2001) La conservació de la biodiversitat
Vol. 8 (1999) Viatge al fons del mar: El Maresme de 0 a -50 m
Vol. 7 (1997) Dinàmica i percepció del paisatge
Vol. 6 (1995) El litoral del Maresme
Vol. 5 (1987) Els aiguamolls de la Tordera
Vol. 4 (1982) L'agricultura del Maresme
Vol. 3 (1981) Miscel·lània
Vol. 2 (1979) Miscel·lània
Vol. 1 (1979) Miscel·lània
dimecres, 15 d’octubre del 2008
PROPOSTA D’ESPAIS AGROFORESTALS DEL CORREDOR MEDITERRANI
ESPAIS D’INTERÈS NATURAL I XARXA NATURA 2000 - CORREDORS FORESTALS - PARCS AGRONATURALS
Enllaç amb la proposta gràfica
PARC AGRÍCOLA…
Espai obert i delimitat, el propòsit del qual és facilitar i garantir la
continuïtat de l’ús agrari, preservar-lo de la seva incorporació al
procés urbà, tot impulsant programes específics que permetin
desenvolupar el seu potencial econòmic, mediambiental i sociocultural,
protegint el patrimoni natural del seu entorn.
PARCS AGRONATURALS o RURALS PROPOSATS…
1.- P.A. de les Valls del Fluvià
2.- P.A. de l’Empordà
3.- P.A. de les Valls de l’Onyar – Girona
4.- P.A. de l’Estany de Banyoles
5.- P.A. de la Plana de Vic
6.- P.A. de la Vall d’Aro
7.- P.A. de l’Estany de Sils
8.- P.A. de la Tordera
9.- P.A. del Vallès
10.- P.A. del Maresme
11.- P.A. del Pla del Bages
12.- P.A. del Moianès
13.- P.A. de la Conca d’Òdena
14.- P.A. del Baix Llobregat
15.- P.A. del Penedès
16.- P.A. del Garraf
17.- P.A. del Gaià
18.- P.A. de les Valls del Francolí i Riudecanyes
19.- P.A. dels Plans de Queralt
20.- P.A. de les Valls de Siurana
21.- P.A. de la Ribera d’Ebre
22.- P.A. de les Valls i del Delta de l’Ebre
23.- P.A. de la Sènia
La federació Ecologistes de Catalunya (EdC) ha elaborat el document PROPOSTA D’ESPAIS AGROFORESTALS DEL CORREDOR MEDITERRANI i el presenta en el marc del congrés de l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). El document és una proposta bàsica per protegir de forma efectiva els espais agroforestals de les planes de Catalunya que estan sotmesos a una més gran pressió urbanística. Afirmem que és en les planes agrícoles del corredor mediterrani on la societat catalana es juga una part significativa de la nostra sostenibilitat en el futur. De com es resolgui la dialèctica espai urbà - espai agrari en depèn.
Ens calen polítiques de planificació territorial que integrin la conservació del patrimoni natural en els seus objectius, instruments de gestió i recursos econòmics. En el cas de les zones forestals ubicades essencialment a les serralades disposem d'instruments territorials (Pla d'Espais d'Interès Natural i Xarxa Natura 2000) i d'instruments de gestió com els plans tècnics de gestió forestal o administracions de proximitat com els parcs naturals, però els recursos econòmics són escassos. En el cas de les planes no tenim ni instruments de planificació territorial (Pla d'Espais d'Interès Agrari), ni administració de proximitat, ni recursos suficients, tot i que hi hagi alguns instruments de gestió com els Contractes Globals d'Explotació Agrària que primen la introducció de mesures ambientals. Però sense planificació territorial i instruments de gestió (nova administració ambiental reconeguda en el nou model d'organització administrativa) no avançarem encara que hi hagi molt bones paraules o declaracions majestuoses.
.
SEGUIR LLEGINT
Enllaç amb la proposta gràfica
PARC AGRÍCOLA…
Espai obert i delimitat, el propòsit del qual és facilitar i garantir la
continuïtat de l’ús agrari, preservar-lo de la seva incorporació al
procés urbà, tot impulsant programes específics que permetin
desenvolupar el seu potencial econòmic, mediambiental i sociocultural,
protegint el patrimoni natural del seu entorn.
PARCS AGRONATURALS o RURALS PROPOSATS…
1.- P.A. de les Valls del Fluvià
2.- P.A. de l’Empordà
3.- P.A. de les Valls de l’Onyar – Girona
4.- P.A. de l’Estany de Banyoles
5.- P.A. de la Plana de Vic
6.- P.A. de la Vall d’Aro
7.- P.A. de l’Estany de Sils
8.- P.A. de la Tordera
9.- P.A. del Vallès
10.- P.A. del Maresme
11.- P.A. del Pla del Bages
12.- P.A. del Moianès
13.- P.A. de la Conca d’Òdena
14.- P.A. del Baix Llobregat
15.- P.A. del Penedès
16.- P.A. del Garraf
17.- P.A. del Gaià
18.- P.A. de les Valls del Francolí i Riudecanyes
19.- P.A. dels Plans de Queralt
20.- P.A. de les Valls de Siurana
21.- P.A. de la Ribera d’Ebre
22.- P.A. de les Valls i del Delta de l’Ebre
23.- P.A. de la Sènia
La federació Ecologistes de Catalunya (EdC) ha elaborat el document PROPOSTA D’ESPAIS AGROFORESTALS DEL CORREDOR MEDITERRANI i el presenta en el marc del congrés de l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). El document és una proposta bàsica per protegir de forma efectiva els espais agroforestals de les planes de Catalunya que estan sotmesos a una més gran pressió urbanística. Afirmem que és en les planes agrícoles del corredor mediterrani on la societat catalana es juga una part significativa de la nostra sostenibilitat en el futur. De com es resolgui la dialèctica espai urbà - espai agrari en depèn.
Ens calen polítiques de planificació territorial que integrin la conservació del patrimoni natural en els seus objectius, instruments de gestió i recursos econòmics. En el cas de les zones forestals ubicades essencialment a les serralades disposem d'instruments territorials (Pla d'Espais d'Interès Natural i Xarxa Natura 2000) i d'instruments de gestió com els plans tècnics de gestió forestal o administracions de proximitat com els parcs naturals, però els recursos econòmics són escassos. En el cas de les planes no tenim ni instruments de planificació territorial (Pla d'Espais d'Interès Agrari), ni administració de proximitat, ni recursos suficients, tot i que hi hagi alguns instruments de gestió com els Contractes Globals d'Explotació Agrària que primen la introducció de mesures ambientals. Però sense planificació territorial i instruments de gestió (nova administració ambiental reconeguda en el nou model d'organització administrativa) no avançarem encara que hi hagi molt bones paraules o declaracions majestuoses.
.
SEGUIR LLEGINT
Algunes notícies més per llegir 15/10/08...
Diari de Girona 15/10/08(Sense enllaç de la notícia a la web)
No es descarta s'Abanell pel 2009
El Punt 15.10.2008
El delegat de Costes, Enric Girona, va explicar que el projecte de reforma del passeig de Blanes, que hauria de posar fi a la pèrdua sistemàtica de sorra a la plaja de s'Abanell, està molt avançat i no va descartar que les obres es puguin executar el 2009, malgrat que no aparegui cap partida específica per a aquest fi en el pressupost de l'Estat. «El comptes són previsions generals i no hi hauria cap inconvenient per incloure-hi aquest projecte si està enllestit», va dir. Així mateix, va afirmar que s'estudiarà una proposta de l'Ajuntament de Tossa que consistiria a fer una petita construcció a cala Bona que s'utilitzés com a guingueta. Allà cada estiu s'instal·len uns mòduls prefabricats, però l'alcaldessa considera que hi caldria un element estable pels problemes d'accessibilitat a l'espai, que és per mar o per un petit camí.
Detenen dos caçadors furtius a Cabrera que usaven paranys prohibits
El Punt 15/10/08
Els Agents Rurals de a Generalitat van enxampar la setmana passada dos caçadors furtius que havien col·locat fins a cinc llaços sense topalls per caçar porcs senglars i altres depredadors en una zona forestal de Cabrera. Els paranys estaven col·locats en un lloc poc freqüentat, al paratge dels Esqueis, molt proper a l'espai natural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Segons els Agents Rurals, els detinguts també havien mullat amb un líquid atraient els troncs dels arbres propers a les trampes perquè els animals s'hi sentissin atrets i s'hi apropessin.
Els caçadors també havien disposat al voltant dels llaços sense topall una zona amb un abeurador artificial amb enceball de blat, i també es van descobrir diferents punts de guaita per observar sense ser vistos les possibles víctimes i abatre-les a trets. Als voltants d'aquest espai, els Agents Rurals van trobar restes de dos porcs senglars, tres guineus i dos mustèlids sense identificar. Es va organitzar un dispositiu de vigilància i es van enxampar els dos homes quan es disposaven a utilitzar els paranys il·legals. Quan els agents van escorcollar el vehicle dels detinguts hi van trobar un silenciador per a rifle del calibre 22, un punter làser per poder disparar de nit i diverses armes que, suposadament, usaven per esquarterar els animals caçats.
El llaç és un mitjà de caça no selectiu i prohibit tant a escala nacional com internacional perquè representa un greu perill per a la fauna, tant protegida com no. La captura d'espècies protegides pot suposar una pena de presó d'entre sis mesos a dos anys i la inhabilitació per caçar.
Catalunya comptarà amb el seu primer catàleg de fauna abans del final d’any
Ho podeu llegir al suplement La Mascota del Diari de Girona 15/10/08…
LA MASCOTA Binder2.pdf
Un fragment del text...
Més enllà de les espècies amenaçades globalment, la Generalitat està preparant plans de recuperació de les espècies en perill d'extinció a Catalunya per mitjà d'una sèrie de decrets que se sumaran als ja existents (trencalòs - que des del 1980 ha incrementat la seva distribució des dels Pirineus, al nord de Lleida fins a gairebé la costa- la gavina corsa o el fartet, entre d'altres).
Els plans de recuperació en elaboració estan dividits en categories: invertebrats aquàtics (com el cranc de riu o el cargol d'aigua dolça); vertebrats aquàtics (com el tritó del Montseny, la tortuga d'estany), espècies mediterrànies (l'àguila perdiguera, la tortuga mediterrània), espècies pirinenques (la sargantana aranesa i pallaresa) o estepàries (el xoriguer), entre d'altres.
Ho podeu llegir al suplement La Mascota del Diari de Girona 15/10/08…
LA MASCOTA Binder2.pdf
Un fragment del text...
Més enllà de les espècies amenaçades globalment, la Generalitat està preparant plans de recuperació de les espècies en perill d'extinció a Catalunya per mitjà d'una sèrie de decrets que se sumaran als ja existents (trencalòs - que des del 1980 ha incrementat la seva distribució des dels Pirineus, al nord de Lleida fins a gairebé la costa- la gavina corsa o el fartet, entre d'altres).
Els plans de recuperació en elaboració estan dividits en categories: invertebrats aquàtics (com el cranc de riu o el cargol d'aigua dolça); vertebrats aquàtics (com el tritó del Montseny, la tortuga d'estany), espècies mediterrànies (l'àguila perdiguera, la tortuga mediterrània), espècies pirinenques (la sargantana aranesa i pallaresa) o estepàries (el xoriguer), entre d'altres.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Algunes notícies més per llegir 9 i 14/5/08...
Requisen 83 tones de pinyes il·legals a Dosrius
El Punt 14/10/08
Eren en una empresa de Dosrius, des d'on s'exportaven els pinyons a Itàlia per al consum
.
El Punt 14/10/08
Eren en una empresa de Dosrius, des d'on s'exportaven els pinyons a Itàlia per al consum
.
Un moment del comís de les pinyes per part dels Agents Rurals. Foto: EL PUNT
El cos dels Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha comissat 83 tones de pinyes de pi pinyoner procedents de la recol·lecció il·legal als boscos de la Serralada Litoral. Les pinyes eren en unes instal·lacions de Dosrius i es preparaven per enviar-ne els pinyons a Itàlia, on hi ha molta demanda d'aquesta llavor per a la indústria alimentària. La llei forestal catalana estableix que la recollida de pinyes s'ha de fer entre l'1 de novembre i el 15 de maig, i fora d'aquest període està prohibida qualsevol mena de recol·lecció. Segons la conselleria, aquest és el decomís més important que s'ha fet mai a Catalunya.
El dispositiu dels Agents Rurals va comprovar, dies abans de la intervenció, que diàriament i sobretot a última hora de la tarda es descarregaven sacs de pinyes a les instal·lacions de l'empresa, situada a cavall de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. A més d'infringir la normativa forestal catalana, l'empresa no disposava del llibre de registre de compres obligatori, on hauria de constar la data, la quantitat comprada, el nom del proveïdor, el número de llicència i la residència. Per aquest motiu s'ha obert un expedient sancionador administratiu tant a la companyia responsable del comerç il·legal com als recol·lectors als quals es va comissar el gènere durant l'operació. A més, segons es va poder comprovar, la pinya comissada es pagava a les persones que en portaven a l'empresa a 0,35 euros el quilo, i estava preparada per ser enviada per via marítima a Itàlia.
Els productes comissats es van traslladar a unes dependències que el Departament de Medi Ambient i Habitatge té a Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental. Durant el trasllat, que va requerir la mobilització de diversos vehicles pesants per transportar la gran quantitat de pinyes, també es van enxampar diversos recol·lectors que anaven arribant a l'empresa per vendre-hi el producte obtingut durant la jornada. Els agents van comprovar que molts d'ells no disposaven de la documentació que exigeix la llei, i que, a banda de la llicència, no tenien el permís del propietari dels terrenys.
La intenció de la Generalitat és aplicar un tractament a les pinyes comissades a Dosrius i utilitzar-les en programes de reforestació de finques forestals afectades per incendis. Segons la conselleria, la recol·lecció indiscriminada, sense respectar les èpoques i les normes per dur-la a terme, pot comportar danys a les masses forestals i la pèrdua de la producció d'aquest producte tan apreciat.
El pi pinyoner és una espècie que floreix de març a maig, i la pinya necessita tres anys per madurar. Un cop passat aquest període, els pinyons cauen durant la tardor del tercer any o durant la primavera de l'any següent.
Feina d'immigrants
La recollida de pinyes sovint és feina de persones immigrants que estan en situació irregular i que durant la tardor i l'hivern són contractats per empresaris recol·lectors. Aquestes esquadres de treballadors, les descarreguen en punts concrets de la geografia forestal al matí i les recullen al vespre, quan ja han acabat la jornada. A banda que molts no tenen ni els permisos ni la llicència corresponent, treballen sense cap mesura de seguretat i buiden les pinedes sense cap contemplació. Fa anys que els Agents Rurals denuncien aquesta pràctica als boscos tant del Maresme com del Vallès Oriental, on es concentra bona part dels pins pinyoners de Catalunya i on també es fa bona part d'aquest comerç il·legal de pinyons.
Grups ecologistes volen protegir 23 espais agroforestals al corredor mediterrani
El Punt 09.10.2008 LAURA DIÉGUEZ
Les zones forestals i agrícoles estan situades al llarg d'aquesta franja del territori
La Federació d'Ecologistes de Catalunya (EdC) ha proposat protegir els espais agroforestals del corredor mediterrani de Catalunya en un document, anomenat Proposta d'espais agroforestals del corredor mediterrani, presentat ahir al congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). La federació considera que aquests espais s'han de protegir perquè estan sotmesos a una gran pressió urbanística. Per protegir i gestionar aquestes zones, l'EdC proposa que «es formin 23 consorcis supranacionals» amb implicació dels departaments d'Agricultura i Acció Rural, Medi Ambient i Política Territorial.
La federació d'entitats ecologistes de Catalunya proposa protegir uns 23 espais agroforestals situats al llarg del corredor mediterrani, que està format per comarques de pas situades a la franja litoral i a la depressió prelitoral, i que, amb tot tipus d'infraestructures, connecten Europa amb el sud peninsular i Àfrica. Aquesta privilegiada situació en què troben comarques catalanes ha fet que, durant temps, espais agroforestals de les planes de Catalunya estiguin sotmeses a processos d'ocupació urbanística. Per aquest motiu, la federació Ecologistes de Catalunya (EdC) ha elaborat el document Proposta d'espais agroforestals del corredor mediterrani, que va ser presentat ahir al congrés de la Unió Internaciónal per a la Conservació de la Natura (UICN), per protegir aquests espais agroforestals més afectats per les infraestructures. Per fer front a la continuació d'activitats urbanístiques i per preservar la biodiversitat que hi ha en aquestes planes del corredor, un dels membres de l'Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC), una de les entitats que formen part de l'EdC i que també va col·laborar en l'elaboració del projecte, Alfred Martínez, va explicar que «cal que es formin 23 consorcis supranacionals» amb implicació de depar taments de la Generalitat com ara Agricultura i Acció Rural, Medi Ambient i Política Territorial. Aquestes administracions ambientals de proximitat s'encarregarien de «gestionar i protegir» aquests espais, ja que no hi ha instruments de planificació territorial, ni administració de proximitat, ni recursos suficients per gestio nar les planes, va criticar Martínez. «Davant d'aquesta manca d'instruments en el Departament d'Agricultura i Acció Social, vam pensar que era el millor moment per cobrir mancances», ja que les zones forestals situades a les serralades sí que disposen d'instruments territorials (pla d'espais d'interès natural i Xarxa Natura 2000) i de gestió.
-1. a les valls del Fluvià
- 2. a l'Empordà
- 3. a les valls de l'Onyar-Girona
- 4. a l'estany de Banyoles
- 5. a la plana de Vic, a la Catalunya central
- 6. a la vall d'Aro
- 7. a l'estany de Sils
- 8. a la Tordera
- 9. al Vallès
- 10. al Maresme
- 11. al pla del Bages
- 12. al Moianès
- 13. a la Conca d'Òdena
- 14. al Baix Llobregat
- 15. al Penedès
- 16. al Garraf
- 17. al Gaià
- 18. a les valls del Francolí i Riudecanyes
- 19. als plans de Queralt
- 20. a les valls de Siurana
-21. a la Ribera d'Ebre
- 22. a les Valls i del Delta de l'Ebre
- 23. a la Sénia
Més sobre el robatori de tortugues a Santa Maria de Palautordera 14/10/08
Lo del robatori anterior de tortugues al Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya és una informació facilitada per en Xavier Rivera referint-se a fa uns anys i a un fòrum d’herpetòlegs, i que vaig comentar ara no sé on exactament parlant de possibles sortides comercials dels exemplars robats.
Afegit a ... Robades les tortugues aquàtiques del Parc de l'Arboretum de Santa Maria de Palautordera
Investiguen el robatori d'una seixantena de tortugues de la bassa de l'Arboretum
L’Actualitat del Baix Montseny 14/10/08
La unitat de Medi ambient dels Mossos d'Esquadra està investigant l'extrany robatori d'una seixantena de tortugues de la bassa de l'Arboretum, al parc del Reguissol de Santa Maria de Palautordera. Els agents van ser ahir, dijous, a Palau, per intentar recollir proves que puguin conduir a l'autoria dels fets.
Aquests van passar el cap de setmana i els va descobrir Javier Romera, un estudiós que fa un seguiment de les tortugues a la conca de la Tordera. Romera, amb el permís de l'Ajuntament, havia instal·lat dissabte un seguit de trampes per capturar-les i així, l'endemà diumenge poder marcar-les i tornar-les a alliberar. L'operació consisteix en realitzar marques identificatives individuals a la closca per detectar els desplaçaments que fan els exemplars entre diferents punts de la conca de la Tordera.
En concret, s'analitzen les espècies Mauremys leprosa, la tortuga de rierol, Emys orbicularis, la tortuga d'estany, i Trachemys scripta, la tortuga de temples vermelles també coneguda com a tortuga de Florida. Les dues primeres són espècies autòctones protegides mentre que la tortuga de Florida és una espècie exòtica i invasora.
La sorpresa va ser diumenge quan, pels volts de les 4 de la tarda, Romera va anar marcar les tortugues i recollir les trampes i es va trobar que havien desaparegut. En recompte ocular del dia anterior s'havien detectat un mínim de 57 tortugues de Florida, i un mínim de 16 tortugues de rierol, a més d'una tortuga d'estany. Després del robatori, es considera que com a molt hi ha uns vuit exemplars tot i que fins que no hi hagi un dia assolellat no es podra fer un recompte més exacte.
Tant el regidor de Medi Ambient de Palautordera, Ferran Claudin, com el mateix Romera, no entenen com es va produir el robatori ja que dues hores abans les tortugues van ser vistes dins les cistelles. Per agafar-les calia entrar dins la bassa, que conbreix fins la cintura, ja que les nanses de captura havien estat lligades a les roques que hi ha al centre de l'estanyol.
Tampoc no era gens fàcil emportar-se la seixantena d'exemplars, alguns dels quals pesaven més de dos quilos, en menys de dues hores i sense ser vistos. Tot això amb les portes d'accés tancades que impedien que s'hi pogués acostar cap vehicle per transportar-les. "Tot plegat és molt sospitós", assenyala Claudín, ja que per portar a terme una actuació d'aquestes característiques cal un mínim d'infrastructura amb l'afegitó que el robatori es va produir a plena llum del dia.
L'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera tenia la intenció, un cop marcats els diferents exemplars, regular la presència de les tortugues de Florida atès que es tracta d'una espècie invasora que perjudica les autòctones. Ara, però, es desconeix quin haurà estat el destí i si algun desaprensiu les ha introduït a la conca del riu.
Els Mossos d'Esquadra de l'àrea de medi ambient treballen amb totes les hipòtesis possibles. Entre elles no es descarta que els autors siguin persones que negocien amb la venda ilegal de la tortuga de rierol, una espècie autòctona que està protegida i de la qual està prohibit el seu comerç. Tot i que no és habitual, si hi ha hagut alguna denúncia per la venda d'aquests exemplars en mercats ambulants de municipis de l'entorn del Baix Montseny.
Segons Romera, no fa gaire es va produir un robatori de tortugues al Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, situat a Masquefa (Anoia), si bé en aquella ocasió els autors del robatori es van emportar només les tortugues de riu i no les tortugues de Florida que, com en el cas de Santa Maria de Palautordera, no tenen valor. Javier Romera tampoc no descarta que l'autor o autors dels fets no siguin conscients de l'acció que han portat a terme i que, quan el robatori es difongui a través dels mitjans de comunicació, es desfacin de les tortugues de qualsevol forma.
Afegit a ... Robades les tortugues aquàtiques del Parc de l'Arboretum de Santa Maria de Palautordera
Investiguen el robatori d'una seixantena de tortugues de la bassa de l'Arboretum
L’Actualitat del Baix Montseny 14/10/08
La unitat de Medi ambient dels Mossos d'Esquadra està investigant l'extrany robatori d'una seixantena de tortugues de la bassa de l'Arboretum, al parc del Reguissol de Santa Maria de Palautordera. Els agents van ser ahir, dijous, a Palau, per intentar recollir proves que puguin conduir a l'autoria dels fets.
Aquests van passar el cap de setmana i els va descobrir Javier Romera, un estudiós que fa un seguiment de les tortugues a la conca de la Tordera. Romera, amb el permís de l'Ajuntament, havia instal·lat dissabte un seguit de trampes per capturar-les i així, l'endemà diumenge poder marcar-les i tornar-les a alliberar. L'operació consisteix en realitzar marques identificatives individuals a la closca per detectar els desplaçaments que fan els exemplars entre diferents punts de la conca de la Tordera.
En concret, s'analitzen les espècies Mauremys leprosa, la tortuga de rierol, Emys orbicularis, la tortuga d'estany, i Trachemys scripta, la tortuga de temples vermelles també coneguda com a tortuga de Florida. Les dues primeres són espècies autòctones protegides mentre que la tortuga de Florida és una espècie exòtica i invasora.
La sorpresa va ser diumenge quan, pels volts de les 4 de la tarda, Romera va anar marcar les tortugues i recollir les trampes i es va trobar que havien desaparegut. En recompte ocular del dia anterior s'havien detectat un mínim de 57 tortugues de Florida, i un mínim de 16 tortugues de rierol, a més d'una tortuga d'estany. Després del robatori, es considera que com a molt hi ha uns vuit exemplars tot i que fins que no hi hagi un dia assolellat no es podra fer un recompte més exacte.
Tant el regidor de Medi Ambient de Palautordera, Ferran Claudin, com el mateix Romera, no entenen com es va produir el robatori ja que dues hores abans les tortugues van ser vistes dins les cistelles. Per agafar-les calia entrar dins la bassa, que conbreix fins la cintura, ja que les nanses de captura havien estat lligades a les roques que hi ha al centre de l'estanyol.
Tampoc no era gens fàcil emportar-se la seixantena d'exemplars, alguns dels quals pesaven més de dos quilos, en menys de dues hores i sense ser vistos. Tot això amb les portes d'accés tancades que impedien que s'hi pogués acostar cap vehicle per transportar-les. "Tot plegat és molt sospitós", assenyala Claudín, ja que per portar a terme una actuació d'aquestes característiques cal un mínim d'infrastructura amb l'afegitó que el robatori es va produir a plena llum del dia.
L'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera tenia la intenció, un cop marcats els diferents exemplars, regular la presència de les tortugues de Florida atès que es tracta d'una espècie invasora que perjudica les autòctones. Ara, però, es desconeix quin haurà estat el destí i si algun desaprensiu les ha introduït a la conca del riu.
Els Mossos d'Esquadra de l'àrea de medi ambient treballen amb totes les hipòtesis possibles. Entre elles no es descarta que els autors siguin persones que negocien amb la venda ilegal de la tortuga de rierol, una espècie autòctona que està protegida i de la qual està prohibit el seu comerç. Tot i que no és habitual, si hi ha hagut alguna denúncia per la venda d'aquests exemplars en mercats ambulants de municipis de l'entorn del Baix Montseny.
Segons Romera, no fa gaire es va produir un robatori de tortugues al Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, situat a Masquefa (Anoia), si bé en aquella ocasió els autors del robatori es van emportar només les tortugues de riu i no les tortugues de Florida que, com en el cas de Santa Maria de Palautordera, no tenen valor. Javier Romera tampoc no descarta que l'autor o autors dels fets no siguin conscients de l'acció que han portat a terme i que, quan el robatori es difongui a través dels mitjans de comunicació, es desfacin de les tortugues de qualsevol forma.
Adaptacions dels odonats als ambients temporals. Xavier Maynou, Butlletí N.7 Oxygastra
Ho trobareu aquí (pàg.8-9)...
7è butlletí agost de 2008
Butlletí del projecte Atles dels Odonats de Catalunya. Oxygastra.
Fotografies i text de l’article elaborats per Xavier Maynou
7è butlletí agost de 2008
Butlletí del projecte Atles dels Odonats de Catalunya. Oxygastra.
Fotografies i text de l’article elaborats per Xavier Maynou
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Bibliografia recomanada... ELS SISTEMES SOCIOECOLÒGICS DE LA CONCA DE LA TORDERA. ICHN, L’Observatori. 2008
ELS SISTEMES SOCIOECOLÒGICS DE LA CONCA DE LA TORDERA
Institució Catalana d’Història Natural
L’Observatori de la Tordera
Edició a cura de Martí Boada, Sílvia Mayo i Roger Maneja
Barcelona, juny del 2008
Descripció històrica i anàlisi socioecològica de l’entorn natural de la conca de la Tordera, centrada en els aspectes ecològics, ambientals, socioeconòmics i de gestió hidràulica del riu i rieres principals, i basada, amb un recull dels resultats, en el seguiment de la conca per part de l’Observatori de la Tordera durant els seus 11 anys d’història, entre altres.
Riells i Viabrea 12/10/08, David Caballé
Avui des de casa seva, a Riells i Viabrea, en David Caballé ha vist...
1 cuereta groga (Motacilla flava), possible darrera citació postnupcial?
Passerell comú (Carduelis cannabina) escoltat
2 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 cuereta groga (Motacilla flava), possible darrera citació postnupcial?
Passerell comú (Carduelis cannabina) escoltat
2 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Polla d’aigua (Gallinula chloropus) a Sant Esteve de Palautordera 11/10/08. David Caballé
Aquest dissabte 11/10/08, i des de fa prop d’un mes, en David Caballé ha vist una polla d’aigua (Gallinula chloropus) juvenil a una bassa d’obra per a rec a Sant Esteve de Palautordera, al costat de la carretera que puja al Montseny.
Veïnat de Sant Vicenç (Tordera) 10/10/08. David Caballé
Aquest divendres 10/10/08 en David Caballé ha vist a uns camps del veïnat de Sant Vicenç (Tordera)...
1 aligot comú (Buteo buteo)
>150 ballesters (Apus melba)
titella (Anthus pratensis) escoltada
1 aligot comú (Buteo buteo)
>150 ballesters (Apus melba)
titella (Anthus pratensis) escoltada
Urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva) 6-10/10/08. David Caballé
Aquest dilluns 6/10/08 en David Caballé ha vist a l’urbanització Parc dels Prínceps de Fogars de la Selva...
5 corbs (Corvus corax) en vol
1 trencapinyes (Loxia curvirostra) en vol reclamant
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
Aquest dijous 9/10/08, a un Mas proper...
2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a un lledoner
2 corbs (Corvus corax)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
mallerenga petita (Parus ater)
cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
>50 ballesters (Apus melba)
Aquest divendres 10/10/08 a l’urbanització...
4 lluers (Carduelis spinus) en vol. Primera citació postnupcial
5 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) en vol
5 corbs (Corvus corax) en vol
1 trencapinyes (Loxia curvirostra) en vol reclamant
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
Aquest dijous 9/10/08, a un Mas proper...
2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a un lledoner
2 corbs (Corvus corax)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
mallerenga petita (Parus ater)
cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
>50 ballesters (Apus melba)
Aquest divendres 10/10/08 a l’urbanització...
4 lluers (Carduelis spinus) en vol. Primera citació postnupcial
5 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) en vol
Més sobre el robatori de tortugues a Santa Maria de Palautordera 12/10/08
Afegit a... Robades les tortugues aquàtiques del Parc de l'Arboretum de Santa Maria de Palautordera
Insisteixo en que encara és molt aviat per treure conclusions, tot són suposicions. Els mossos d’esquadra i l’ajuntament de Palau encara ho investiguen.
Insisteixo en que encara és molt aviat per treure conclusions, tot són suposicions. Els mossos d’esquadra i l’ajuntament de Palau encara ho investiguen.
Roben 60 tortugues d'un estudi ambiental en una bassa del riu Tordera
Diari de Girona 12/10/08
Se sospita que es destinaran a venda il·legal, ja que alguns exemplars poden costar 1.000 euros
TORDERA E.PADILLA
Assegura que encara hi està donant voltes. El torderenc Xavier Romera dedica les seves estones lliures a estudiar la vida animal de la conca del riu Tordera. Sovint, tot i que no és biòleg, participa en anellaments d'ocells o estudis o recomptes poblacionals de les bestiones que habiten aquest sistema. L'intent de destriar les espècies de tortugues autòctones i invasores habitants d'una de les basses del sistema del riu ha acabat en fiasco d'una manera extravagant. Part del material d'estudi, una seixantena de tortugues de les 70 i escaig que habitaven la bassa, va desaparèixer diumenge passat. Sense cap dubte, es tracta d'un robatori. El municipi on s'enclava la bassa, Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), ha denunciat el cas davant dels Mossos d'Esquadra, que estan investigant la desaparició de les bestioles. La seva mida -algunes pesaven més de dos quilos- i el fet que algunes pertanyen a espècies protegides fa pensar que es poden destinar a la venda il·legal i assolir un preu de fins a 1.000 euros, explica Romera.
La bassa, que forma part de sistema de llacunes de la conca del riu, està situada dins l'Arborètum de Santa Maria de Palautordera, un parc destinat a l'estudi didàctic de la natura del Montseny. És un recinte tancat que acull espècies vegetals -i animals en semillibertat: ànecs i altres ocells, a més de tortugues-, per tal que els visitants es puguin fer una idea de la riquesa que atresora un ecosistema, el del Montseny, declarat parc natural el 1978. La presència de tortugues de Florida, també coneguda com a tortuga de les temples vermelles, preocupa els naturalistes; ja que es tracta d'una espècie invasora que depreda animalons que sí són propis de la fauna local. L'objectiu de l'estudi era recomptar les tortugues invasores, treure-les de la bassa -hi acaben quan la gent se'n cansa de tenir-les a casa: són les típiques tortugues que venen a les botigues d'animals; i des de la bassa passen al riu- i deixar-hi, convenientment marcades per poder-ne fer un seguiment, només les dues espècies pròpies de la Tordera: la Mauremys Leprosa, la tortuga de rierol, i l'Emys orbicularis, coneguda com a tortuga d'estany. Ambdues són espècies protegides. A banda, les dades de l'estudi havien de ser proporcionades a la regidoria de Medi Ambient del municipi per ajudar en la gestió d'aquest parc.
Les tasques de comptar tortugues i identificar-les per espècies van començar dissabte passat, quatre d'octubre. Romera va comptar 57 tortugues de Florida, unes 16 de rierol i una tortuga d'estany. Es van posar paranys perquè les bestioles hi quedessin dins i poder marcar-les. Quan Romera va retornar diumenge al parc, però, les tortugues s'havien esfumat i els paranys eren buits. Ara per ara només queden uns 10 exemplars a la bassa, explica el naturalista. L'afer ha suscitat indignació també entre la població d'aquest municipi, ja que anar a observar i peixar les tortugues és un divertiment habitual de petits i grans a Santa Maria de Palautordera.
Des de l'Ajuntament també es considera que algú ha anat expressament a endur-se les bestioles, ja que cal haver-les tret amb algun vehicle, informa el mitjà local La Vila. A més, destaca Romera, per agafar els exemplars dels paranys un s'ha de ficar a l'aigua i "no crec que hagi estat un nen". Tampoc es descarta que es tracti d'una bretolada. Romera va marcar tres exemplars de la bassa; potser tot plegat s'esclarirà si mai es troba algun d'ells en un altre punt del riu, explica el naturalista.
Venda a Internet
La venda fraudulenta de rèptils d'espècies exòtiques és habitual a Internet, explica Romera. La mida dels animalons desapareguts significa que per una tortuga de Florira se'n poden demanar uns 200 euros, i fins a 1.000 euros per un exemplar d'una espècie protegida.