.
El SELWA editarà una publicació d’espais naturals aquàtics
En el marc del Programa de millora del patrimoni de l’aigua a la Selva, des del projecte SELWA es va projectar, per al present exercici 2008, l’edició de la publicació “Els espais naturals aquàtics de la Selva: experiències de millora ambiental i social”. La publicació s’editarà en format de butlletí especial SELWA i es preveu que el desembre ja es pugui consultar, tant en paper com en format digital per la web. Durant els propers mesos es tractaran ja els continguts d’aquesta publicació, en la qual es parla dels espais naturals aquàtics, de la importància de les zones humides i es donen a conèixer cinc experiències comarcals de millora ambiental i social d’espais naturals humits: l’Estany de Sils, la zona humida de la Camparra, els Amarradors de Salitja, el parc de Sa Riera de Tossa de Mar i les ribes de la Tordera a Hostalric i Fogars de la Selva.
corriol petit (Charadrius dubius)
bernat pescaire (Ardea cinerea)
oca cigne (Anser cygnoides) i ànecs domèstics
oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
oca domèstica
tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
serp d'aigua (Natrix maura)
cranc vermell americà (Procambarus clarkii)
bernat pescaire (Ardea cinerea)
.
Algunes imatges d’aquest espai natural... desprotegit...
Imatge del mussol 5039857 (Hugo Framis)
Diari de Girona 15/10/08
Un moment del comís de les pinyes per part dels Agents Rurals. Foto: EL PUNT
El cos dels Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha comissat 83 tones de pinyes de pi pinyoner procedents de la recol·lecció il·legal als boscos de la Serralada Litoral. Les pinyes eren en unes instal·lacions de Dosrius i es preparaven per enviar-ne els pinyons a Itàlia, on hi ha molta demanda d'aquesta llavor per a la indústria alimentària. La llei forestal catalana estableix que la recollida de pinyes s'ha de fer entre l'1 de novembre i el 15 de maig, i fora d'aquest període està prohibida qualsevol mena de recol·lecció. Segons la conselleria, aquest és el decomís més important que s'ha fet mai a Catalunya.
El dispositiu dels Agents Rurals va comprovar, dies abans de la intervenció, que diàriament i sobretot a última hora de la tarda es descarregaven sacs de pinyes a les instal·lacions de l'empresa, situada a cavall de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. A més d'infringir la normativa forestal catalana, l'empresa no disposava del llibre de registre de compres obligatori, on hauria de constar la data, la quantitat comprada, el nom del proveïdor, el número de llicència i la residència. Per aquest motiu s'ha obert un expedient sancionador administratiu tant a la companyia responsable del comerç il·legal com als recol·lectors als quals es va comissar el gènere durant l'operació. A més, segons es va poder comprovar, la pinya comissada es pagava a les persones que en portaven a l'empresa a 0,35 euros el quilo, i estava preparada per ser enviada per via marítima a Itàlia.
Els productes comissats es van traslladar a unes dependències que el Departament de Medi Ambient i Habitatge té a Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental. Durant el trasllat, que va requerir la mobilització de diversos vehicles pesants per transportar la gran quantitat de pinyes, també es van enxampar diversos recol·lectors que anaven arribant a l'empresa per vendre-hi el producte obtingut durant la jornada. Els agents van comprovar que molts d'ells no disposaven de la documentació que exigeix la llei, i que, a banda de la llicència, no tenien el permís del propietari dels terrenys.
La intenció de la Generalitat és aplicar un tractament a les pinyes comissades a Dosrius i utilitzar-les en programes de reforestació de finques forestals afectades per incendis. Segons la conselleria, la recol·lecció indiscriminada, sense respectar les èpoques i les normes per dur-la a terme, pot comportar danys a les masses forestals i la pèrdua de la producció d'aquest producte tan apreciat.
El pi pinyoner és una espècie que floreix de març a maig, i la pinya necessita tres anys per madurar. Un cop passat aquest període, els pinyons cauen durant la tardor del tercer any o durant la primavera de l'any següent.
Feina d'immigrants
La recollida de pinyes sovint és feina de persones immigrants que estan en situació irregular i que durant la tardor i l'hivern són contractats per empresaris recol·lectors. Aquestes esquadres de treballadors, les descarreguen en punts concrets de la geografia forestal al matí i les recullen al vespre, quan ja han acabat la jornada. A banda que molts no tenen ni els permisos ni la llicència corresponent, treballen sense cap mesura de seguretat i buiden les pinedes sense cap contemplació. Fa anys que els Agents Rurals denuncien aquesta pràctica als boscos tant del Maresme com del Vallès Oriental, on es concentra bona part dels pins pinyoners de Catalunya i on també es fa bona part d'aquest comerç il·legal de pinyons.
Grups ecologistes volen protegir 23 espais agroforestals al corredor mediterrani
El Punt 09.10.2008 LAURA DIÉGUEZ
Les zones forestals i agrícoles estan situades al llarg d'aquesta franja del territori
La Federació d'Ecologistes de Catalunya (EdC) ha proposat protegir els espais agroforestals del corredor mediterrani de Catalunya en un document, anomenat Proposta d'espais agroforestals del corredor mediterrani, presentat ahir al congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). La federació considera que aquests espais s'han de protegir perquè estan sotmesos a una gran pressió urbanística. Per protegir i gestionar aquestes zones, l'EdC proposa que «es formin 23 consorcis supranacionals» amb implicació dels departaments d'Agricultura i Acció Rural, Medi Ambient i Política Territorial.
La federació d'entitats ecologistes de Catalunya proposa protegir uns 23 espais agroforestals situats al llarg del corredor mediterrani, que està format per comarques de pas situades a la franja litoral i a la depressió prelitoral, i que, amb tot tipus d'infraestructures, connecten Europa amb el sud peninsular i Àfrica. Aquesta privilegiada situació en què troben comarques catalanes ha fet que, durant temps, espais agroforestals de les planes de Catalunya estiguin sotmeses a processos d'ocupació urbanística. Per aquest motiu, la federació Ecologistes de Catalunya (EdC) ha elaborat el document Proposta d'espais agroforestals del corredor mediterrani, que va ser presentat ahir al congrés de la Unió Internaciónal per a la Conservació de la Natura (UICN), per protegir aquests espais agroforestals més afectats per les infraestructures. Per fer front a la continuació d'activitats urbanístiques i per preservar la biodiversitat que hi ha en aquestes planes del corredor, un dels membres de l'Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC), una de les entitats que formen part de l'EdC i que també va col·laborar en l'elaboració del projecte, Alfred Martínez, va explicar que «cal que es formin 23 consorcis supranacionals» amb implicació de depar taments de la Generalitat com ara Agricultura i Acció Rural, Medi Ambient i Política Territorial. Aquestes administracions ambientals de proximitat s'encarregarien de «gestionar i protegir» aquests espais, ja que no hi ha instruments de planificació territorial, ni administració de proximitat, ni recursos suficients per gestio nar les planes, va criticar Martínez. «Davant d'aquesta manca d'instruments en el Departament d'Agricultura i Acció Social, vam pensar que era el millor moment per cobrir mancances», ja que les zones forestals situades a les serralades sí que disposen d'instruments territorials (pla d'espais d'interès natural i Xarxa Natura 2000) i de gestió.
-1. a les valls del Fluvià
- 2. a l'Empordà
- 3. a les valls de l'Onyar-Girona
- 4. a l'estany de Banyoles
- 5. a la plana de Vic, a la Catalunya central
- 6. a la vall d'Aro
- 7. a l'estany de Sils
- 8. a la Tordera
- 9. al Vallès
- 10. al Maresme
- 11. al pla del Bages
- 12. al Moianès
- 13. a la Conca d'Òdena
- 14. al Baix Llobregat
- 15. al Penedès
- 16. al Garraf
- 17. al Gaià
- 18. a les valls del Francolí i Riudecanyes
- 19. als plans de Queralt
- 20. a les valls de Siurana
-21. a la Ribera d'Ebre
- 22. a les Valls i del Delta de l'Ebre
- 23. a la Sénia
Roben 60 tortugues d'un estudi ambiental en una bassa del riu Tordera
Diari de Girona 12/10/08
Se sospita que es destinaran a venda il·legal, ja que alguns exemplars poden costar 1.000 euros
TORDERA E.PADILLA
Assegura que encara hi està donant voltes. El torderenc Xavier Romera dedica les seves estones lliures a estudiar la vida animal de la conca del riu Tordera. Sovint, tot i que no és biòleg, participa en anellaments d'ocells o estudis o recomptes poblacionals de les bestiones que habiten aquest sistema. L'intent de destriar les espècies de tortugues autòctones i invasores habitants d'una de les basses del sistema del riu ha acabat en fiasco d'una manera extravagant. Part del material d'estudi, una seixantena de tortugues de les 70 i escaig que habitaven la bassa, va desaparèixer diumenge passat. Sense cap dubte, es tracta d'un robatori. El municipi on s'enclava la bassa, Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), ha denunciat el cas davant dels Mossos d'Esquadra, que estan investigant la desaparició de les bestioles. La seva mida -algunes pesaven més de dos quilos- i el fet que algunes pertanyen a espècies protegides fa pensar que es poden destinar a la venda il·legal i assolir un preu de fins a 1.000 euros, explica Romera.
La bassa, que forma part de sistema de llacunes de la conca del riu, està situada dins l'Arborètum de Santa Maria de Palautordera, un parc destinat a l'estudi didàctic de la natura del Montseny. És un recinte tancat que acull espècies vegetals -i animals en semillibertat: ànecs i altres ocells, a més de tortugues-, per tal que els visitants es puguin fer una idea de la riquesa que atresora un ecosistema, el del Montseny, declarat parc natural el 1978. La presència de tortugues de Florida, també coneguda com a tortuga de les temples vermelles, preocupa els naturalistes; ja que es tracta d'una espècie invasora que depreda animalons que sí són propis de la fauna local. L'objectiu de l'estudi era recomptar les tortugues invasores, treure-les de la bassa -hi acaben quan la gent se'n cansa de tenir-les a casa: són les típiques tortugues que venen a les botigues d'animals; i des de la bassa passen al riu- i deixar-hi, convenientment marcades per poder-ne fer un seguiment, només les dues espècies pròpies de la Tordera: la Mauremys Leprosa, la tortuga de rierol, i l'Emys orbicularis, coneguda com a tortuga d'estany. Ambdues són espècies protegides. A banda, les dades de l'estudi havien de ser proporcionades a la regidoria de Medi Ambient del municipi per ajudar en la gestió d'aquest parc.
Les tasques de comptar tortugues i identificar-les per espècies van començar dissabte passat, quatre d'octubre. Romera va comptar 57 tortugues de Florida, unes 16 de rierol i una tortuga d'estany. Es van posar paranys perquè les bestioles hi quedessin dins i poder marcar-les. Quan Romera va retornar diumenge al parc, però, les tortugues s'havien esfumat i els paranys eren buits. Ara per ara només queden uns 10 exemplars a la bassa, explica el naturalista. L'afer ha suscitat indignació també entre la població d'aquest municipi, ja que anar a observar i peixar les tortugues és un divertiment habitual de petits i grans a Santa Maria de Palautordera.
Des de l'Ajuntament també es considera que algú ha anat expressament a endur-se les bestioles, ja que cal haver-les tret amb algun vehicle, informa el mitjà local La Vila. A més, destaca Romera, per agafar els exemplars dels paranys un s'ha de ficar a l'aigua i "no crec que hagi estat un nen". Tampoc es descarta que es tracti d'una bretolada. Romera va marcar tres exemplars de la bassa; potser tot plegat s'esclarirà si mai es troba algun d'ells en un altre punt del riu, explica el naturalista.
Venda a Internet
La venda fraudulenta de rèptils d'espècies exòtiques és habitual a Internet, explica Romera. La mida dels animalons desapareguts significa que per una tortuga de Florira se'n poden demanar uns 200 euros, i fins a 1.000 euros per un exemplar d'una espècie protegida.
.jpg)
