Un caçador conegut meu comenta la presència d’un grup de torlits (Burbinus oedicnemus) al Pla de Grau (Malgrat de Mar), entre 3 i 5 observats per la colla durant tota la setmana passada.
També a la mateixa zona almenys 25 fredelugues (Vanellus vanellus) i unes 3 o 4 daurades grosses (Pluvialis apricaria), aquestes darreres però sense poder assegurar la seva correcta identificació.
divendres, 14 de novembre del 2008
Dissabte 15/11/08... Començament del darrer període hivernal per poder participar a l’Atles d’ocells hivernants a Catalunya.
Demà dissabte 15/11/08 és la data de començament per poder obtenir dades d’observacions i treballs de camp per a l’Atles d’ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009, i que finalitzarà el 15 de febrer de l’any vinent.
Pot col·laborar qualsevol persona i amb qualsevol observació.
Veieu...
Col·labora en l'Atles d'ocells a l'hivern !
Blog La Natura a la comarca de la Selva
Pot col·laborar qualsevol persona i amb qualsevol observació.
Veieu...
Col·labora en l'Atles d'ocells a l'hivern !
Blog La Natura a la comarca de la Selva
dijous, 13 de novembre del 2008
Algunes notícies més per llegir 11 i 13/11/08...
Sobre el POUM de Blanes...
POUM vs Agenda 21
La revista ACTUAL ed. 166 -S’Agulla Entitat Mediambiental- 11 noviembre 2008
El nou Pla d’Ordenació Urbana de Blanes projecta l’ordenació i el creixement del municipi en base a uns criteris socioeconòmics i ambientals. Malauradament els criteris ambientals sempre queden en segon terme, tot i que fa anys que les administracions parlen de la importància de preservar el patrimoni natural per potenciar el turisme, la qualitat de vida i la identitat dels pobles de la Costa Brava. A nivell global també està acceptat que cal cercar un desenvolupament sostenible per evitar el col·lapse dels ecosistemes i de la pròpia societat, i per evitar en la mesura possible el canvi climàtic.
Tot aquest plec de bones intencions es resumeix en una eina de planificació anomenada Agenda 21 local, que marca l’estratègia que ha de seguir un municipi per assolir uns objectius, que es materialitzen amb Plans d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS). Blanes disposa des de l’any 2005 de la seva Agenda 21 local, en la que s’han invertit molts diners i esforços.
El POUM hauria de contemplar les obligacions que marca l’Agenda 21, però quant al creixement urbanístic, va en contra de diverses accions del programa de protecció dels espais d’interès natural de l’Agenda 21. Algunes de les contradiccions del POUM respecte l’Agenda 21 són:L’Agenda 21 explica que s’ha de crear el Pla de recuperació ambiental i conservació de les rieres, i el Pla especial de protecció del patrimoni, que també protegeix específicament els cursos fluvials i les seves zones d’influència. En canvi, el POUM preveu urbanitzar dos sectors coneguts com Horta d’en Beia i Riera, que com el seu nom indica són les zones de recàrrega de la riera de Blanes (l’espai forestal comprès entre Vistamar i Mas Guelo). De la mateixa manera, es preveu urbanitzar part de la riera de la Vall de Burg, afectada pel creixement del polígon industrial i del barri de la Plantera. A més, aquest darrer espai, està classificat com a inundable segons el Pla INUNCAT i Blanes no té Pla d’Actuació Municipal per a risc d’inundació, tot i estar obligat per la normativa vigent.
Si realment estem interessats en treballar per un Blanes més sostenible des del punt de vista socioeconòmic i ambiental, el nou POUM ha de ser coherent amb l’estratègia marcada per l’Agenda 21 i rectificar aquells aspectes que perjudiquen el nostre patrimoni natural i la seguretat de la nostra vila.
Sobre la depuradora de Mas Altaba (Maçanet de la Selva)...
Maçanet desencalla les obres de tres depuradores adjudicades fa cinc anys
Diari de Girona 13/11/08
Les estacions de tractament d'aigües residuals evitaran abocaments a la Tordera
MAÇANET DE LA SELVA DDG / E.B.
Els més de 50 veïns afectats per la construcció de la depuradora de Mas Altaba signaven ahir les actes prèvies d'ocupació i desencallaven així el projecte de construcció de les tres depuradores de les urbanitzacions de Maçanet de la Selva, que aboquen les aigües residuals directament al riu Tordera. En les tres àrees residencials afectades pels projectes, Residencial Park, Montbarbat i Mas Altaba, a l'estiu hi poden arribar a viure unes 18.000 veïns.
La construcció de les depuradores estava encallada des del 2003 i fa pocs dies l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va comunicar a l'Ajuntament que finalment construiria les estacions, adjudicades fa cinc anys, i que aquestes entraran en funcionament als voltants de l'estiu que ve.
Des del consistori asseguren que l'ACA no havia construït abans les depuradores per falta de pressupost. De fet aquest retard ha provocat que el pressupost hagi passat dels tres milions d'euros del 2003 als quatre actuals. Les de Mas Altaba i Montbarbat tot just ara s'han adjudicat i s'inauguraran l'estiu que ve. La primera en entrar en funcionamanet, per Nadal, serà la de Residencial Park.
POUM vs Agenda 21
La revista ACTUAL ed. 166 -S’Agulla Entitat Mediambiental- 11 noviembre 2008
El nou Pla d’Ordenació Urbana de Blanes projecta l’ordenació i el creixement del municipi en base a uns criteris socioeconòmics i ambientals. Malauradament els criteris ambientals sempre queden en segon terme, tot i que fa anys que les administracions parlen de la importància de preservar el patrimoni natural per potenciar el turisme, la qualitat de vida i la identitat dels pobles de la Costa Brava. A nivell global també està acceptat que cal cercar un desenvolupament sostenible per evitar el col·lapse dels ecosistemes i de la pròpia societat, i per evitar en la mesura possible el canvi climàtic.
Tot aquest plec de bones intencions es resumeix en una eina de planificació anomenada Agenda 21 local, que marca l’estratègia que ha de seguir un municipi per assolir uns objectius, que es materialitzen amb Plans d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS). Blanes disposa des de l’any 2005 de la seva Agenda 21 local, en la que s’han invertit molts diners i esforços.
El POUM hauria de contemplar les obligacions que marca l’Agenda 21, però quant al creixement urbanístic, va en contra de diverses accions del programa de protecció dels espais d’interès natural de l’Agenda 21. Algunes de les contradiccions del POUM respecte l’Agenda 21 són:L’Agenda 21 explica que s’ha de crear el Pla de recuperació ambiental i conservació de les rieres, i el Pla especial de protecció del patrimoni, que també protegeix específicament els cursos fluvials i les seves zones d’influència. En canvi, el POUM preveu urbanitzar dos sectors coneguts com Horta d’en Beia i Riera, que com el seu nom indica són les zones de recàrrega de la riera de Blanes (l’espai forestal comprès entre Vistamar i Mas Guelo). De la mateixa manera, es preveu urbanitzar part de la riera de la Vall de Burg, afectada pel creixement del polígon industrial i del barri de la Plantera. A més, aquest darrer espai, està classificat com a inundable segons el Pla INUNCAT i Blanes no té Pla d’Actuació Municipal per a risc d’inundació, tot i estar obligat per la normativa vigent.
Si realment estem interessats en treballar per un Blanes més sostenible des del punt de vista socioeconòmic i ambiental, el nou POUM ha de ser coherent amb l’estratègia marcada per l’Agenda 21 i rectificar aquells aspectes que perjudiquen el nostre patrimoni natural i la seguretat de la nostra vila.
Sobre la depuradora de Mas Altaba (Maçanet de la Selva)...
Maçanet desencalla les obres de tres depuradores adjudicades fa cinc anys
Diari de Girona 13/11/08
Les estacions de tractament d'aigües residuals evitaran abocaments a la Tordera
MAÇANET DE LA SELVA DDG / E.B.
Els més de 50 veïns afectats per la construcció de la depuradora de Mas Altaba signaven ahir les actes prèvies d'ocupació i desencallaven així el projecte de construcció de les tres depuradores de les urbanitzacions de Maçanet de la Selva, que aboquen les aigües residuals directament al riu Tordera. En les tres àrees residencials afectades pels projectes, Residencial Park, Montbarbat i Mas Altaba, a l'estiu hi poden arribar a viure unes 18.000 veïns.
La construcció de les depuradores estava encallada des del 2003 i fa pocs dies l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va comunicar a l'Ajuntament que finalment construiria les estacions, adjudicades fa cinc anys, i que aquestes entraran en funcionament als voltants de l'estiu que ve.
Des del consistori asseguren que l'ACA no havia construït abans les depuradores per falta de pressupost. De fet aquest retard ha provocat que el pressupost hagi passat dels tres milions d'euros del 2003 als quatre actuals. Les de Mas Altaba i Montbarbat tot just ara s'han adjudicat i s'inauguraran l'estiu que ve. La primera en entrar en funcionamanet, per Nadal, serà la de Residencial Park.
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 13/11/08. David Caballé
Avui en David Caballé ha pogut veure a Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta), com a novetat...
1 pinsà mec (Fringilla montifringilla) mascle
1 picot garser petit (Dendrocopos minor) escoltat
1 pinsà mec (Fringilla montifringilla) mascle
1 picot garser petit (Dendrocopos minor) escoltat
dimecres, 12 de novembre del 2008
Passejades 2008 pel Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona
Podeu veure el pdf clicant sobre la imatge...
.
Les trenta-una passejades que s’han programat pel 2008 al Parc del Montnegre i el Corredor tenen per objecte ajudar a conèixer millor el patrimoni natural i cultural del parc i gaudir del seu entorn.
Aquest cicle de sortides es duu a terme a tots els municipis del parc: Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.
Es tracta d’itineraris de 2 a 4 hores de durada, guiats per un expert coneixedor del territori, que ajudarà els participants a interpretar i comprendre els paisatges i a descobrir racons amagats del parc i els seus municipis.
Les sortides són gratuïtes i obertes a tothom.
No cal inscripció prèvia.
Cal dur calçat còmode per caminar i cantimplora ambaigua.
El guiatge de les sortides anirà a càrrec de l’Escola de Natura del Corredor.
Si la meteorologia no permet fer l’activitaten bones condicions, s’anul·larà la sortida.
E-mail :
mailto:p.montnegre@diba.cat
Contacte :
Parc Montnegre i el Corredor
Tel. 93 867 94 52
Tord ala-roig (Turdus iliacus) a Fogars de la Selva 12/11/08. David Caballé
Avui en David Caballé ha escoltat el reclam d’un tord ala-roig (Turdus iliacus) a un Mas proper a la urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva). Primera citació postnupcial de l’espècie.
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) al costat del riu Tordera (Massanes-Fogars de la Selva) 11/11/08. Laura Carballo
Ahir 11/11/08 la Laura Carballo va veure una cigonya blanca (Ciconia ciconia) a un camp proper al riu Tordera, proper a l’empresa Mevisa (entre Massanes i Fogars de la Selva). Comunicat a en David Caballé.
Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 11/11/08. David Caballé
En David Caballé comenta que ahir va trobar a Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) restes d’un esquirol (Sciurus vulgaris) depredat, concretament restes de pell, crani i extremitats al costat d’un excrement que podria ser d’astor (Accipiter gentilis).
Sobre la vergonya del camp de tir de Malgrat de Mar al riu. A malgrat confidencial 12/11/08...
El projecte de construcció del camp de tir de Lloret està aturat
Malgrat confidencial 12/11/08
durant el ple celebrat el passat dijous, el grup municipal d’Esquerra – a l’oposició- va demanar que des de l’Ajuntament es preguin mesures per evitar l’impacte negatiu sobre l’entorn degut a les activitats que es fan al camp de tir “La Gaviota”, ubicat just a tocar del riu Tordera.
La regidora de Medi Ambient de Malgrat de Mar va contestar-los que les competències són de l’Agència Catalana de l’Aigua i que l’Ajuntament poca cosa hi pot fer. Maria Lluïsa Mérida també va afegir que ha mantingut converses amb els responsables del camp de tir, aquests li han assegurat que són conscients de la problemàtica que generen i que de cara a l’any que ve podrien traslladar les seves activitats en uns terrenys situats a Lloret de Mar.
De fet, en el passat mandat l’Ajuntament de Lloret de Mar va projectar la construcció d’una galeria i un camp de tir. Estaria ubicat en el que es coneix com l’antic abocador, ja clausurat i pel qual ha rebut diferents ajuts econòmics de la Generalitat per adequar-lo a altres usos, ja siguin de caire esportiu o social. El camp de tir formaria part del que s’ha de convertir en el complex de la zona esportiva municipal i seria el segon de les comarques gironines. Un espai que utilitzarien els associats del club de tir de Lloret i els més de 100 del club de Malgrat de Mar. Les obres, que haurien d’haver començat l’any passat, comptaven amb un pressupost de 120.000 euros. S’hi havia de fer dues galeries de tir de precisió, una d’elles de 50 metres de modalitat olímpica. L’espai disposaria d’unes fosses per facilitar la recollida dels cartutxos. Els plats serien biodegradables.
La decisió de fer un camp de tir, però, no va agradar a tothom a Lloret de Mar. El grup d’Iniciativa-Esquerra Unida rebutjar-la i va demanar que en el seu lloc s’hi fes una àrea de picnic ja que no n’hi ha cap en tot el municipi.
Fonts de l'Ajuntament de Lloret de Mar han assegurat aquest dilluns a Malgrat Confidencial que el projecte de construcció d'un camp de tir està total i absolutament aturat, ni tan sols està previst. Després de les eleccions municipals del 2007 i amb el canvi de les directrius polítiques a Lloret de Mar, la construcció del camp de tir ha quedat reclòs en el calaix d’algun despatx del consistori lloretenc. Ara, es prioritza finalitzar el desenvolupament del pavelló esportiu, la piscina municipal coberta, la residència esportiva i les pistes polivalents exteriors.
L’impacte ambiental
El camp de tir de Malgrat de Mar es va crear fa més de 25 anys. Està situat al costat del riu Tordera, en una zona protegida per la Xarxa Natura 2000 . Tot i que actualment els plats que utilitzen els tiradors per fer les pràctiques de tir són biodegradables, gairebé cada cap de setmana s’hi aboquen uns 150 cartutxos de plom, un material contaminant prohibit en tots els espais de la Xarxa Natura 2000. A més, l’elevada contaminació acústica perjudica a les espècies d’ocells de pas i als que fan els seus nius en els marges del riu. Algunes d’aquestes aus han estat abatudes a trets.
També s’ha denunciat en reiterades ocasions que amb el pas del temps la zona s’ha convertit en un abocador incontrolat de runes i deixalles.
Alguns usuaris de quads utilitzen els camins i el mateix riu com a pista de curses i els abocaments d’oli de motor són una constant afegida.
Les persones també en surten perjudicades d’aquesta activitat. És constant l’alerta que fan veïns de Malgrat i de Blanes del perill que suposen els perdigons empesos pel vent, arriben als camins que voregen el riu, on hi passegen a peu i en bicicleta.
L’Agenda 21
Malgrat de Mar va aprovar l’any 2003 l’Agenda 21, un document d’anàlisi i diagnosi que estableix un pla d’acció per fer front a problemàtiques ambientals detectades i avançar cap a un model sostenible. Una de les línies prioritàries que s’havia de seguir era la preservació de l’entorn de la Tordera i els seus espais. És per això que es va decidir posar en marxa un informe per avaluar i corregir l’impacte ambiental del camp de tir i, si escau, procedir al seu tancament. 5 anys després, aquest informe encara no s’ha fet.
Blanes, l’únic en prendre mesures
Com a mesura de pressió perquè abandonessin l’emplaçament i després de moltes queixes a la Generalitat, l’any 2005 –durant el mandat del PSC- l’Ajuntament de Blanes va deixar de subministrar llum al camp de tir “La Gaviota”. A partir d’aquell moment, l’Ajuntament de Malgrat de Mar va ser qui els hi va començar a fer arribar.
Malgrat no ho farà
L'alcaldessa Conxita Campoy va arribar a afirmar durant la sessió plenària del mes de novembre que tenint en compte que el trasllat del club de tir és voluntària, l’Ajuntament no actuarà per fer-los fora.
Malgrat confidencial 12/11/08
durant el ple celebrat el passat dijous, el grup municipal d’Esquerra – a l’oposició- va demanar que des de l’Ajuntament es preguin mesures per evitar l’impacte negatiu sobre l’entorn degut a les activitats que es fan al camp de tir “La Gaviota”, ubicat just a tocar del riu Tordera.
La regidora de Medi Ambient de Malgrat de Mar va contestar-los que les competències són de l’Agència Catalana de l’Aigua i que l’Ajuntament poca cosa hi pot fer. Maria Lluïsa Mérida també va afegir que ha mantingut converses amb els responsables del camp de tir, aquests li han assegurat que són conscients de la problemàtica que generen i que de cara a l’any que ve podrien traslladar les seves activitats en uns terrenys situats a Lloret de Mar.
De fet, en el passat mandat l’Ajuntament de Lloret de Mar va projectar la construcció d’una galeria i un camp de tir. Estaria ubicat en el que es coneix com l’antic abocador, ja clausurat i pel qual ha rebut diferents ajuts econòmics de la Generalitat per adequar-lo a altres usos, ja siguin de caire esportiu o social. El camp de tir formaria part del que s’ha de convertir en el complex de la zona esportiva municipal i seria el segon de les comarques gironines. Un espai que utilitzarien els associats del club de tir de Lloret i els més de 100 del club de Malgrat de Mar. Les obres, que haurien d’haver començat l’any passat, comptaven amb un pressupost de 120.000 euros. S’hi havia de fer dues galeries de tir de precisió, una d’elles de 50 metres de modalitat olímpica. L’espai disposaria d’unes fosses per facilitar la recollida dels cartutxos. Els plats serien biodegradables.
La decisió de fer un camp de tir, però, no va agradar a tothom a Lloret de Mar. El grup d’Iniciativa-Esquerra Unida rebutjar-la i va demanar que en el seu lloc s’hi fes una àrea de picnic ja que no n’hi ha cap en tot el municipi.
Fonts de l'Ajuntament de Lloret de Mar han assegurat aquest dilluns a Malgrat Confidencial que el projecte de construcció d'un camp de tir està total i absolutament aturat, ni tan sols està previst. Després de les eleccions municipals del 2007 i amb el canvi de les directrius polítiques a Lloret de Mar, la construcció del camp de tir ha quedat reclòs en el calaix d’algun despatx del consistori lloretenc. Ara, es prioritza finalitzar el desenvolupament del pavelló esportiu, la piscina municipal coberta, la residència esportiva i les pistes polivalents exteriors.
L’impacte ambiental
El camp de tir de Malgrat de Mar es va crear fa més de 25 anys. Està situat al costat del riu Tordera, en una zona protegida per la Xarxa Natura 2000 . Tot i que actualment els plats que utilitzen els tiradors per fer les pràctiques de tir són biodegradables, gairebé cada cap de setmana s’hi aboquen uns 150 cartutxos de plom, un material contaminant prohibit en tots els espais de la Xarxa Natura 2000. A més, l’elevada contaminació acústica perjudica a les espècies d’ocells de pas i als que fan els seus nius en els marges del riu. Algunes d’aquestes aus han estat abatudes a trets.
També s’ha denunciat en reiterades ocasions que amb el pas del temps la zona s’ha convertit en un abocador incontrolat de runes i deixalles.
Alguns usuaris de quads utilitzen els camins i el mateix riu com a pista de curses i els abocaments d’oli de motor són una constant afegida.
Les persones també en surten perjudicades d’aquesta activitat. És constant l’alerta que fan veïns de Malgrat i de Blanes del perill que suposen els perdigons empesos pel vent, arriben als camins que voregen el riu, on hi passegen a peu i en bicicleta.
L’Agenda 21
Malgrat de Mar va aprovar l’any 2003 l’Agenda 21, un document d’anàlisi i diagnosi que estableix un pla d’acció per fer front a problemàtiques ambientals detectades i avançar cap a un model sostenible. Una de les línies prioritàries que s’havia de seguir era la preservació de l’entorn de la Tordera i els seus espais. És per això que es va decidir posar en marxa un informe per avaluar i corregir l’impacte ambiental del camp de tir i, si escau, procedir al seu tancament. 5 anys després, aquest informe encara no s’ha fet.
Blanes, l’únic en prendre mesures
Com a mesura de pressió perquè abandonessin l’emplaçament i després de moltes queixes a la Generalitat, l’any 2005 –durant el mandat del PSC- l’Ajuntament de Blanes va deixar de subministrar llum al camp de tir “La Gaviota”. A partir d’aquell moment, l’Ajuntament de Malgrat de Mar va ser qui els hi va començar a fer arribar.
Malgrat no ho farà
L'alcaldessa Conxita Campoy va arribar a afirmar durant la sessió plenària del mes de novembre que tenint en compte que el trasllat del club de tir és voluntària, l’Ajuntament no actuarà per fer-los fora.
Sobre el circuit irregular de Sant Feliu de Buixalleu...
L'amo del circuit de Sant Feliu de Buixalleu farà vaga de fam si no el deixen obrir
Diari de Girona 11/11/08
La Generalitat ha d'emetre aquesta setmana un veredicte sobre la instal·lació, i l'Ajuntament també està pendent de donar-hi permisos
.
El polèmic circuit roman tancat a l'espera de permisos administratius. carles colomer
SANT FELIU DE BUIXALLEU DDG
El promotor del circuit de Sant Feliu de Buixalleu, Eduardo Blanch, ha amenaçat a través d'una pàgina web de declarar-se en vaga de fam indefinida si la inspecció de certificació ambiental que l'Agència d'Acreditació de la Generalitat va fer dimecres dóna negatiu. A través del web www.gasman.es, Blanch denuncia que existeix un pacte entre l'Ajuntament i la Generalitat perquè el resultat de l'informe sigui desfavorable a la instal·lació i sols li queda aquesta decisió "dràstica" davant la situació "d'impotència".La pàgina també anuncia altres accions i assenyala que "si no deixen obrir el circuit, simplement anirem a passejar per les carreteres de Sant Feliu de Buixalleu milers de motos i centenars de cotxes, a veure si això els sembla més lògic". També es recullen signatures, entre les quals hi ha el nom del pilot de motociclisme Aleix Espargaró, per "donar a entendre als senyors de l'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu" que les instal·lacions són positives perquè permeten la pràctica esportiva en condicions de seguretat. Tot i que poques, entre els centenars de missatges deixats al web també hi ha crítiques al circuit, a causa del soroll que provoca.
Tot i que la inspecció es va fer dimecres passat, els resultats definitius no estaran disponibles fins la setmana vinent, ha explicat l'alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, Josep Roquet (CiU). Segons va explicar el batlle a L'actualitat del Baix Montseny, al marge de les medicions que es van portar a terme cal establir uns càlculs per determinar si la instal·lació supera els requisits per obtenir la certificació ambiental. Per la seva banda, el regidor d'Independents per Sant Feliu i cap de l'oposició, Josep Maria Reichard, espera que el resultat de l'informe sigui desfavorable. Reichard remarca que es tracta d'un "tema viciat" ja que allò que va tramitar l'Ajuntament va ser un permís per a circuit de pràctiques de vehicles especials com policies o bombers i ara s'hi pretén desenvolupar una activitat de circuit de velocitat. Els terrenys on s'alça la instal·lació eren propietat de l'anterior alcalde.
Diari de Girona 11/11/08
La Generalitat ha d'emetre aquesta setmana un veredicte sobre la instal·lació, i l'Ajuntament també està pendent de donar-hi permisos
.
El polèmic circuit roman tancat a l'espera de permisos administratius. carles colomer
SANT FELIU DE BUIXALLEU DDG
El promotor del circuit de Sant Feliu de Buixalleu, Eduardo Blanch, ha amenaçat a través d'una pàgina web de declarar-se en vaga de fam indefinida si la inspecció de certificació ambiental que l'Agència d'Acreditació de la Generalitat va fer dimecres dóna negatiu. A través del web www.gasman.es, Blanch denuncia que existeix un pacte entre l'Ajuntament i la Generalitat perquè el resultat de l'informe sigui desfavorable a la instal·lació i sols li queda aquesta decisió "dràstica" davant la situació "d'impotència".La pàgina també anuncia altres accions i assenyala que "si no deixen obrir el circuit, simplement anirem a passejar per les carreteres de Sant Feliu de Buixalleu milers de motos i centenars de cotxes, a veure si això els sembla més lògic". També es recullen signatures, entre les quals hi ha el nom del pilot de motociclisme Aleix Espargaró, per "donar a entendre als senyors de l'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu" que les instal·lacions són positives perquè permeten la pràctica esportiva en condicions de seguretat. Tot i que poques, entre els centenars de missatges deixats al web també hi ha crítiques al circuit, a causa del soroll que provoca.
Tot i que la inspecció es va fer dimecres passat, els resultats definitius no estaran disponibles fins la setmana vinent, ha explicat l'alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, Josep Roquet (CiU). Segons va explicar el batlle a L'actualitat del Baix Montseny, al marge de les medicions que es van portar a terme cal establir uns càlculs per determinar si la instal·lació supera els requisits per obtenir la certificació ambiental. Per la seva banda, el regidor d'Independents per Sant Feliu i cap de l'oposició, Josep Maria Reichard, espera que el resultat de l'informe sigui desfavorable. Reichard remarca que es tracta d'un "tema viciat" ja que allò que va tramitar l'Ajuntament va ser un permís per a circuit de pràctiques de vehicles especials com policies o bombers i ara s'hi pretén desenvolupar una activitat de circuit de velocitat. Els terrenys on s'alça la instal·lació eren propietat de l'anterior alcalde.
Sobre el retrocés de la costa 11-12/11/08...
fotografia de Diari de Girona
Blanes reclama el projecte definitiu de s'Abanell perquè no es gastin més diners en «apedaçar» el passeig
Diari de Girona 11/11/08
El petit temporal marítim de principis de novembre va tornar a destrossar el passeig de s'Abanell, a Blanes. Un tram d'uns 350 metres, on no s'hi havia actuat abans, està totalment descalçat per culpa de la seva mala construcció, sense fonaments i només recolzat-se sobre la sorra de la platja.
ACN/DDG
Aquest dimarts, el Ministeri de Medi Ambient ha iniciat l'enèsima actuació a s'Abanell per reparar els danys de l'últim temporal. Des de l'Ajuntament de Blanes agraeixen aquesta celeritat, però reclamen que es faci 'ja' un projecte definitiu pel passeig perquè les administracions no hagin de gastar més diners en 'pedaços'. Des del 2007, només l'Ajuntament s'ha gastat prop d'un milió d'euros.Cada vegada que hi ha temporal marítim Blanes es posa en estat d'alerta i creua els dits perquè la força del mar no malmeti el passeig de s'Abanell. Una vegada i una altra, però, les zones més febles del passeig acaben destrossades. Aquest mes de novembre, uns vint dies després de la última reunió entre l'Ajuntament de Blanes i el Ministeri de Medi Ambient, ha tingut lloc l'últim capítol.El tram de 350 metres que hi ha entre els carrers Mercè Rodoreda i Enric Morera ha quedat en res. En aquesta part del passeig encara no s'hi havia actuat i la seva deficient construcció, sense fonaments i només recolzant-lo sobre la sorra de la platja, ha facilitat que el mar se'l emportés pel davant. Aquest dimarts, els operaris enviat pel Ministeri han començat les tasques de reparació.De moment només es retirarà la runa i, paral·lelament es farà un estudi d'urgència per si cal reforçar i reconstruir aquest tram del passeig. Segons el regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo, tot apunta que serà així perquè si hi hagués algun altre temporal, les onades podrien arribar fins a la calçada que hi ha entre les cases i el passeig.L'actuació del Ministeri afecta set palmeres i nou faroles valorades en uns 30.000 euros (900 euros per cada palmera i 2.500 euros per cada farola) que els tècnics de l'Ajuntament han retirat per si es poden reinstal·lar en altres indrets de la població. L'alcalde blanenc, Josep Trias, ha celebrat la celeritat amb que s'està actuant i ha agraït la coordinació de les administracions actuants.Tot i això, des de l'Ajuntament de Blanes aposten per una solució definitiva per a s'Abanell que acabi amb el 'pedaços' que s'estan posant cada vegada que el mar fa alguna destrossa. Només l'Ajuntament, segons ha informat Lillo, porta gastat prop d'un milió d'euros en aquest concepte. 'Són diners que s'emporta el mar', ha lamentat el regidor. L'avantprojecte de la reestructuració del passeig està en fase d'elaboració.
Comencen les obres al passeig de s'Abanell per evitar nous desperfectes
Diari de Girona 11/11/08
Els treballs de reforma dels carrers del centre de Blanes donen el tret de sortida als canvis en la circulació, que duraran fins a la primavera
E.PADILLA
Les obres per reparar el tram de passeig de s'Abanell que va caure la setmana passada han començat ja. Ahir, operaris de l'empresa Traxa (la mateixa que va refer la façana marítima de Blanes a principis d'any, quan un temporal va provocar un esvoranc que va engolir la caseta dels socorristes, palmeres i nombrós mobiliari urbà) retiraven arbres i fanals i preparaven la passera per assegurar-la i evitar que caigués més. Tot apunta que aquest tram de passeig, d'uns 400 metres de longitud, rebrà el mateix tractament que el fragment reparat l'hivern passat. Es refarà el mur que separa la passera de vianants de la platja, es refarà el paviment de la zona de vianants i es reomplirà el forat que les onades han causat a sota del passeig en endur-se la sorra, i que és la causa de la fallida de la passera. El cost de les obres serà assumit pel Ministeri de Medi Ambient i Acció Marítima, tal com ha passat en altres ocasions. Els treballs estan orientats a assegurar la passera fins que es pugui acometre la reforma definitiva del passeig marítim, van explicar ahir fonts municipals.
El passeig de s'Abanell, però, no és l'única part de Blanes on s'han engegat obres d'envergadura. Ahir van començar també els treballs que suposaran una reforma integral a alguns dels carrers més cèntrics de Blanes, com ara la rambla Joaquim Ruyra, una part del carrer Raval i el carrer Muralla, que esdevindrà per a vianants. Una rasa oberta a plaça Catalunya per iniciar la instal·lació de serveis al carrer Doctor Xavier Brunet va inaugurar les modificicacions en la circulació del trànsit rodat que seran una constant al centre de Blanes fins el proper 20 de maig, que és quan es calcula que acabaran les obres. De moment, i durant tota aquesta setmana, el trànsit al passeig de mar entre el carrer Ample i la plaça Catalunya està interromput i els cotxes s'hauran de desviar pel carrer Ample i la rambla Joaquim Ruyra. A partir de la setmana que ve es preveu que la rambla ja es tallarà definivament i no es tornarà a obrir per al pas dels vehicles ben bé fins que acabin les obres.
Blanes insta Govern i Costes a actuar cooordinats en el projecte de s'Abanell
Diari de Girona 12/11/08
L'alcade, Josep Trias (CiU), afirma que les dues administracions "de vegades es gasten molts diners, sense veure'n el profit" i reclama una actuació definitiva a l'avinguda
BLANES E.B.
Les obres per reparar el tram de passeig de s'Abanell de Blanes que va cedir la setmana passada a causa d'un nou temporal, anaven ahir a tota màquina per tal d'evitar que aquest tros de passera, d'uns 350 metres, torni a caure i pugui suposar més perill. Aquesta és l'enèsima actuació del Ministeri de Medi Ambient en el passeig de s'Abanell, que després d'una forta llevantada de principis d'any, ha estat apedaçat en diversos trams. La platja, després d'una aportació de sorra de 160.000 metres cúbics procedents del fons marí, ha pogut superar la temporada d'estiu.
L'acalde de Blanes Josep Trias (CiU), va reclamar ahir el projecte definitiu per a s'Abanell, perquè així les administracions no es gastin més diners a fer "pedaços" al passeig. Segons el batlle, la Direcció General de Costes i la Generaliat -encarregats de la conservació del front marítim- han d'actuar coordinats en aquest afer perquè si no "de vegades es gasten molts diners, sense veure'n profit".
De fet, en el que va d'any en treballs per arranjar les destrosses dels temporals de llevant, l'estat espanyol s'ha gastat 1,7 milions d'euros, la Generalitat, uns 124.000 euros a refer el tram final del passeig i l'Ajuntament, segons afirmava ahir el regidor de Medi Ambient Celestino Lillo (PP) ja n'ha invertit prop d'un milió. Segons Lillo, aquests "diners se'ls emporta el mar" i per això reclama que el projecte de restructuració del passeig de s'Abanell arribi d'una vegada a Blanes per tal que a finals de l'estiu que ve es pugui engegar tota la reforma i, per tant, s'acabin de posar pedaços cada cop que hi ha un nou temporal.Trias va anunciar que al llarg d'aquesta setmana es posaran en contacte amb les dues administracions -Costes i Generalitat- per tal que uneixin esforços i sobretot, reclamaran a Madrid, un projecte que fa un mes, el mateix alcalde va anar a reclamar a Madrid.
Palmeres i fanals
Les obres que s'estan duent a terme per reparar els danys de l'últim temporal consisteixen de moment, "només a retirar la runa i garantir la seguretat" afirmava l'Alcalde, que va assegurar que en paral·lel es farà un estudi d'urgència si és necessari per tal de reconstruir aquest tram del passeig que només s'aguanta sobre la sorra, ja que no té ni fonaments.
Entre la runa, hi ha set palmeres i nou fanals que estan valorats en uns 30.000 euros (cada fanal costa uns 2.500 euros i les palmeres, uns 850 euros cadascuna) i els membres de la brigada de l'Ajuntament de Blanes s'afanyaven ahir a treure d'entre les roques i la sorra per tal de poder reposar-les en d'altres indrets de la població on puguin fer servei.
Per altra banda, l'alcalde de Blanes va felicitar la rapidesa amb què ha actuat Costes després de l'últim temporal, ja que deu dies després les màquines ja treballen.
Presenten un documental sobre el Pla de Grau de Malgrat. Malgrat confidencial 12/11/08
Presenten un documental sobre el Pla de Grau de Malgrat
Malgrat confidencial 12/11/08
novament, el Pla de Grau pren vida. I aquest cop ho fa de la mà de les persones que treballen els seus camps de conreu. La pagesia d'aquesta singular zona agrícola, situada entre el delta de La Tordera i el municipi de Malgrat de Mar, és la protagonista del documental que ha realitzat durant el mesos d'hivern de 2006-07 el fotògraf malgratenc Vincens Tomàs.
Es tracta d'una sèrie d'entrevistes, més de 30, fetes a persones vinculades al Pla. Tomàs ha captat amb la seva càmera de filmar les imatges i les impressions de tota aquesta gent de manera espontània. Ho ha fet per reflectir què pensen del camp i del seu entorn: els records, la producció, els preus, la immigració i el futur de la pagesia i, en conseqüència, el del Pla de Grau.
El documental "Un tomb pel Pla" es presentarà el dia 30 de novembre al Centre Cultural de Malgrat de Mar. Vicens Tomàs n'és el seu director i ell mateix ha realitzat les entrevistes. Ha comptat amb la col·laboració de Pep Boix, Carme Beltràn i Xavier Dotras.
Malgrat confidencial 12/11/08
novament, el Pla de Grau pren vida. I aquest cop ho fa de la mà de les persones que treballen els seus camps de conreu. La pagesia d'aquesta singular zona agrícola, situada entre el delta de La Tordera i el municipi de Malgrat de Mar, és la protagonista del documental que ha realitzat durant el mesos d'hivern de 2006-07 el fotògraf malgratenc Vincens Tomàs.
Es tracta d'una sèrie d'entrevistes, més de 30, fetes a persones vinculades al Pla. Tomàs ha captat amb la seva càmera de filmar les imatges i les impressions de tota aquesta gent de manera espontània. Ho ha fet per reflectir què pensen del camp i del seu entorn: els records, la producció, els preus, la immigració i el futur de la pagesia i, en conseqüència, el del Pla de Grau.
El documental "Un tomb pel Pla" es presentarà el dia 30 de novembre al Centre Cultural de Malgrat de Mar. Vicens Tomàs n'és el seu director i ell mateix ha realitzat les entrevistes. Ha comptat amb la col·laboració de Pep Boix, Carme Beltràn i Xavier Dotras.
Algunes notícies més per llegir 4-11/11/08...
Fogars de la Selva s'abastirà d'aigua potable en règim de monopoli
Diari de Girona 11/11/08
ACN/DDG El Govern ha aprovat que l'Ajuntament de Fogars de la Selva presti el servei d'abastament domiciliari d'aigua potable en règim de monopoli. Aquesta és una manera de garantir el subministrament d'aigua a petits municipis. La decisió del Govern respon a la demanda del consistori d'establir un servei públic de subministrament d'aigua potable, ja que l'evolució demogràfica i econòmica del municipi i la proliferació de segones residències han fet augmentar les necessitats d'aigua potable i del volum de residus no tractables de forma tradicional.
L'ACA convoca les actes d'ocupació per fer la depuradora de Mas Altaba
L’Actualitat del Baix Montseny 6/11/08
L'Agència catalana de l'Aigua (ACA) ha convocat per als dies 12 i 13 de novembre la redacció de les actes prèvies per a l'ocupació de les finques afectades per les obres de construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals de Mas Altaba.
Aquesta infraestructura estarà situada entre els termes municipals de Maçanet de la Selva i Fogars de la Selva.
Fogars de la Selva demana mesures per combatre la plaga de la processionària
L’Actualitat del Baix Montseny 5/11/08
L'Ajuntament de Fogars de la Selva ha demanat que, en la major brevetat possible, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat consideri el municipi afectat i preferent a tractar per reduir la plaga de processionària dels pins. L'acord pres en Junta de Govern Local recorda que la plaga afecta totes les varietats del pi i genera greus perjudicis en plantacions, provoca urticàries i al·lèrgies, i lesions oculars a les persones a causa del pèl urticant que desprèn, amb l'agreujant que poden ser greus si els infants o qualsevol persona toquen les erugues, així com pels animals domèstics que entrin en contacte amb elles.
La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa) i altres espècies del mateix gènere és una plaga dels pins (cedre i làrix) de la zona mediterrània europea i africana. Es tracta d'una plaga molt comuna i estesa de caràcter cíclic i que és força difícil d'eliminar per via biològica o química. Les larves mengen les fulles i defolien l'arbre. Només en cas d'arbres molt joves pot acabar matant-los, però en general els debilita i n'afecta el creixement.
Riells i Viabrea pagarà de les arques locals la canalització de les seves aigües residuals
L’Actualitat del Baix Montseny 5/11/08
El Consistori de Riells ha decidit destinar 189.000 euros a millorar la gestió de les aigües residuals davant les dificultats que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) completi el sistema de sanejament previst inicialment. Aquest preveia fins a cinc estacions de bombament de les quals l'ACA tan sols en va posar una en marxa, darrera les escoles, i que té problemes de funcionament.
Segons ha explicat el regidor deMedi Ambient, Manel Ortí, el Consistori ha destinat una partida de 189.000 euros a canalitzar les aigües residuals del torrent de darrera l'escola. D'aquesta manera, el Consistori també podrà recuperar aquest torrent amb la instal·lació de rocalla i la construcció d'un camí per anar fins al centre educatiu amb una barana.
D'altra banda, fa uns mesos, l'Ajuntament va descobrir dins un canyissar al costat del polígon industrial una antiga depuradora en desús que recollia les aigües dels nuclis de Junior Park, Can Plana, Boscos i el propi polígon, entre altres, i que en no estar en funcionament abocava al torrent del costat del costat de l'empresa Sanofi. Ara el Consistori ha netejat la zona i aprofitant part de la instal·lació i amb la construcció d'una canonada fins a la zona de bombament, portarà aquestes aigües per ser tractades a la nova depuradora.
Ortí s'ha mostrat sorprès pel fet que ni l'anterior equip de govern ni des de l'ACA es tingués coneixement de l'existència d'aquesta depuradora. Segons el regidor de Medi Ambient, l'actuació evitarà que un 75 per cent de les aigües residuals del municipi vagin a parar a la Tordera sense depurar. A més, l'actuació permetrà separar les conduccions entre les aigües negres i les aigües pluvials netes, de manera que aquestes es desguassaran directament.
Fomento engega la darrera fase del TAV entre Massanes i Maçanet
L’Actualitat del Baix Montseny 4/11/08
El Ministeri de Fomento ha començat la darrera fase de construcció de la plataforma del Tren d'Alta Velocitat (TAV) al tram comprès entre Massanes i Maçanet de la Selva . Els treballs se centren en obrir la boca nord del túnel de Maçanet, de 350 metres de llargada, i en acabar la darrera de les 21 tramades del viaducte de la riera de Santa Coloma, de 727 metres de longitud.
Per revestir l'estructura d'aquesta darrera part del viaducte, formada per 60 tones d'acer, es faran servir 750 tones de formigó. En aquest tram del traçat, de més de 5 quilòmetres, Adif ja ha acabat dos viaductes i un túnel més.
Diari de Girona 11/11/08
ACN/DDG El Govern ha aprovat que l'Ajuntament de Fogars de la Selva presti el servei d'abastament domiciliari d'aigua potable en règim de monopoli. Aquesta és una manera de garantir el subministrament d'aigua a petits municipis. La decisió del Govern respon a la demanda del consistori d'establir un servei públic de subministrament d'aigua potable, ja que l'evolució demogràfica i econòmica del municipi i la proliferació de segones residències han fet augmentar les necessitats d'aigua potable i del volum de residus no tractables de forma tradicional.
L'ACA convoca les actes d'ocupació per fer la depuradora de Mas Altaba
L’Actualitat del Baix Montseny 6/11/08
L'Agència catalana de l'Aigua (ACA) ha convocat per als dies 12 i 13 de novembre la redacció de les actes prèvies per a l'ocupació de les finques afectades per les obres de construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals de Mas Altaba.
Aquesta infraestructura estarà situada entre els termes municipals de Maçanet de la Selva i Fogars de la Selva.
Fogars de la Selva demana mesures per combatre la plaga de la processionària
L’Actualitat del Baix Montseny 5/11/08
L'Ajuntament de Fogars de la Selva ha demanat que, en la major brevetat possible, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat consideri el municipi afectat i preferent a tractar per reduir la plaga de processionària dels pins. L'acord pres en Junta de Govern Local recorda que la plaga afecta totes les varietats del pi i genera greus perjudicis en plantacions, provoca urticàries i al·lèrgies, i lesions oculars a les persones a causa del pèl urticant que desprèn, amb l'agreujant que poden ser greus si els infants o qualsevol persona toquen les erugues, així com pels animals domèstics que entrin en contacte amb elles.
La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa) i altres espècies del mateix gènere és una plaga dels pins (cedre i làrix) de la zona mediterrània europea i africana. Es tracta d'una plaga molt comuna i estesa de caràcter cíclic i que és força difícil d'eliminar per via biològica o química. Les larves mengen les fulles i defolien l'arbre. Només en cas d'arbres molt joves pot acabar matant-los, però en general els debilita i n'afecta el creixement.
Riells i Viabrea pagarà de les arques locals la canalització de les seves aigües residuals
L’Actualitat del Baix Montseny 5/11/08
El Consistori de Riells ha decidit destinar 189.000 euros a millorar la gestió de les aigües residuals davant les dificultats que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) completi el sistema de sanejament previst inicialment. Aquest preveia fins a cinc estacions de bombament de les quals l'ACA tan sols en va posar una en marxa, darrera les escoles, i que té problemes de funcionament.
Segons ha explicat el regidor deMedi Ambient, Manel Ortí, el Consistori ha destinat una partida de 189.000 euros a canalitzar les aigües residuals del torrent de darrera l'escola. D'aquesta manera, el Consistori també podrà recuperar aquest torrent amb la instal·lació de rocalla i la construcció d'un camí per anar fins al centre educatiu amb una barana.
D'altra banda, fa uns mesos, l'Ajuntament va descobrir dins un canyissar al costat del polígon industrial una antiga depuradora en desús que recollia les aigües dels nuclis de Junior Park, Can Plana, Boscos i el propi polígon, entre altres, i que en no estar en funcionament abocava al torrent del costat del costat de l'empresa Sanofi. Ara el Consistori ha netejat la zona i aprofitant part de la instal·lació i amb la construcció d'una canonada fins a la zona de bombament, portarà aquestes aigües per ser tractades a la nova depuradora.
Ortí s'ha mostrat sorprès pel fet que ni l'anterior equip de govern ni des de l'ACA es tingués coneixement de l'existència d'aquesta depuradora. Segons el regidor de Medi Ambient, l'actuació evitarà que un 75 per cent de les aigües residuals del municipi vagin a parar a la Tordera sense depurar. A més, l'actuació permetrà separar les conduccions entre les aigües negres i les aigües pluvials netes, de manera que aquestes es desguassaran directament.
Fomento engega la darrera fase del TAV entre Massanes i Maçanet
L’Actualitat del Baix Montseny 4/11/08
El Ministeri de Fomento ha començat la darrera fase de construcció de la plataforma del Tren d'Alta Velocitat (TAV) al tram comprès entre Massanes i Maçanet de la Selva . Els treballs se centren en obrir la boca nord del túnel de Maçanet, de 350 metres de llargada, i en acabar la darrera de les 21 tramades del viaducte de la riera de Santa Coloma, de 727 metres de longitud.
Per revestir l'estructura d'aquesta darrera part del viaducte, formada per 60 tones d'acer, es faran servir 750 tones de formigó. En aquest tram del traçat, de més de 5 quilòmetres, Adif ja ha acabat dos viaductes i un túnel més.
dilluns, 10 de novembre del 2008
Grues (Grus grus) sobre Fogars de la Selva 10/11/08. David Caballé
Aquesta tarda a tres quarts de les quatre, en David Caballé ha vist 10 grues (Grus grus) volant en formació direcció sud-oest sobre Fogars de la Selva.
També, alhora, una formació de 7 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo).
També, alhora, una formació de 7 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo).
Desembocadura del riu Tordera 10/11/08. Enric Badosa
Avui a la desembocadura del riu Tordera l’Enric Badosa ha vist...
1 ànec xiulador (Anas penelope) femella
85 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
22 esplugabous (Bubulcus ibis)
3 martinets blancs (Egretta garzetta)
15 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
8 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) seguint als vaixells que tornen al port de Blanes
15 corbs marins emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) Volen direcció al NE, segurament al dormidor del botànic de Blanes
17 mascarells (Morus bassanus), 15 adults, 1 de 2-3 anys i 1 d’1 any, seguint els vaixells de pesca
8 xatracs becllargs (Sterna sandvisensis)
4 badrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 baldriga balear (Puffinus maeurithanicus)
75 gavines capnegres (Larus melanocephalus) Volen per sobre la llacuna de la desembocadura.
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 ànec xiulador (Anas penelope) femella
85 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
22 esplugabous (Bubulcus ibis)
3 martinets blancs (Egretta garzetta)
15 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
8 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) seguint als vaixells que tornen al port de Blanes
15 corbs marins emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) Volen direcció al NE, segurament al dormidor del botànic de Blanes
17 mascarells (Morus bassanus), 15 adults, 1 de 2-3 anys i 1 d’1 any, seguint els vaixells de pesca
8 xatracs becllargs (Sterna sandvisensis)
4 badrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 baldriga balear (Puffinus maeurithanicus)
75 gavines capnegres (Larus melanocephalus) Volen per sobre la llacuna de la desembocadura.
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a la pedrera de Montpalau (Tordera) 10/11/08. Enric Badosa
Avui l’Enric Badosa ha vist 50 roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a la pedrera de Montpalau (Tordera-Riera de Pineda).
diumenge, 9 de novembre del 2008
Rorquals comuns (Balaenoptera physalus) davant la platja de Santa Susanna 9/11/08
Aquest matí en David Caballé i jo hem pogut veure un grup d’almenys 4 rorquals comuns (Balaenoptera physalus) davant la platja de Santa Susanna, just davant de la desembocadura de la riera, a uns 500m de la platja, i remuntant la costa direcció Malgrat de Mar.
La mar completament plana, i ha estat molt emocionant veure com l’esquena i l’aleta dorsal sortia de l’aigua primer un i desprès 4, a poca distància i en un curt període de temps, entre uns vaixells de pesca que hi havia i que permetia veure l’impressionant mida d’aquestes balenes.
Poden arribar a mesurar de 18 a 23 metres, i és la única balena que es troba de forma freqüent a la Mediterrània. Podeu veure Identificació d'espècies (a la web del CRAM).
La mar completament plana, i ha estat molt emocionant veure com l’esquena i l’aleta dorsal sortia de l’aigua primer un i desprès 4, a poca distància i en un curt període de temps, entre uns vaixells de pesca que hi havia i que permetia veure l’impressionant mida d’aquestes balenes.
Poden arribar a mesurar de 18 a 23 metres, i és la única balena que es troba de forma freqüent a la Mediterrània. Podeu veure Identificació d'espècies (a la web del CRAM).
Aus marines a l’emissari submarí de Pineda, davant el Pla de Llobet (Pineda-Santa Susanna) 9/11/08
Aquest matí al Pla de Llobet (Pineda-Santa Susanna) amb en David Caballé.
El mar com una bassa d’oli i poc moviment d’aus marines i molt repartides.
2 becs de serra mitjans (Mergus serrator), mascle i femella, primer volant a pocs metres de la sorra direcció sud davant nostre, i desprès pescant a molta distància de la platja, a l’alçada de l’emissari submarí de la decantadora de Pineda.
>60 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
>15 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
>5 mascarells (Morus bassanus), tots adults
4 baldrigues (Puffinus sp.)
13 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
.
El mar com una bassa d’oli i poc moviment d’aus marines i molt repartides.
2 becs de serra mitjans (Mergus serrator), mascle i femella, primer volant a pocs metres de la sorra direcció sud davant nostre, i desprès pescant a molta distància de la platja, a l’alçada de l’emissari submarí de la decantadora de Pineda.
>60 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
>15 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
>5 mascarells (Morus bassanus), tots adults
4 baldrigues (Puffinus sp.)
13 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
.
gavina vulgar (Larus ridibundus) i darrera grup de gavines capnegres (Larus melanocephalus).
xatrac becllarg (Sterna sandvicensis).
xatrac becllarg, gavines vulgars i capnegres.
becs de serra mitjans (Mergus serrator), massa lluny per fer fotografies nítides.
mascarells (Morus bassanus)
Per la platja i voltants...
>5 lluers (Carduelis spinus)
>8 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 tallareta cuallarga (Sylvia undata)
>3 trist (Cisticola juncidis)
pardals xarrecs (Passer montanus)
pardals comuns (Passer domesticus)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
passerell comú (Carduelis cannabina)
pinsà comú (Fringilla coelebs)
1 titella (Anthus pratensis)
mascarells (Morus bassanus).
corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) jove
.
corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) jove.
Per la platja i voltants...
>5 lluers (Carduelis spinus)
>8 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 tallareta cuallarga (Sylvia undata)
>3 trist (Cisticola juncidis)
pardals xarrecs (Passer montanus)
pardals comuns (Passer domesticus)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
passerell comú (Carduelis cannabina)
pinsà comú (Fringilla coelebs)
1 titella (Anthus pratensis)
Aiguabarreig de la Riera de Vallmanya amb el Riu Tordera (Tordera) 9/11/08
Aquest matí a l’aiguabarreig que es forma amb la unió del tram final de la Riera de Vallmanya i el riu (Tordera) amb en David Caballé...
1 xivita (Tringa ochropus)
mínim 2 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
>10 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>50 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>50 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 durbec (Coccothraustes coccothraustes)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 aligots comuns (Buteo buteo)
3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 cornelles (Corvus corone)
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
>20 titelles (Anthus pratensis)
>20 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
5 cotolius (Lullula arborea)
1 blauet (Alcedo atthis)
>15 trist (Cisticola juncidis)
cueretes blanques (Motacilla alba)
cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
tudons (Columba palumbus)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
garses (Pica pica)
gaig (Garrulus glandarius)
merla (Turdus merula)
tord comú (Turdus philomelos)
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
pardal de bardissa (Prunella modularis)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
pinsà comú (Fringilla coelebs)
rossinyol bord (Cettia cetti)
mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
gratapalles (Emberiza cirlus)
bitxac comú (Saxicola torquata)
lluer (Carduelis spinus)
gafarró (Serinus serinus)
cadernera (Carduelis carduelis)
mallerenga blava (Parus caeruleus)
Algunes imatges del tram final de la Riera de Vallmanya (espai LIC de la XN2000, corredor ecològic amb el Parc del Montnegre i Corredor, refugi de tortugues de rierol – espècie protegida -,... ja!!!)...
1 xivita (Tringa ochropus)
mínim 2 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
>10 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>50 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>50 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 durbec (Coccothraustes coccothraustes)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 aligots comuns (Buteo buteo)
3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 cornelles (Corvus corone)
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
>20 titelles (Anthus pratensis)
>20 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
5 cotolius (Lullula arborea)
1 blauet (Alcedo atthis)
>15 trist (Cisticola juncidis)
cueretes blanques (Motacilla alba)
cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
tudons (Columba palumbus)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
garses (Pica pica)
gaig (Garrulus glandarius)
merla (Turdus merula)
tord comú (Turdus philomelos)
2 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
pardal de bardissa (Prunella modularis)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
pinsà comú (Fringilla coelebs)
rossinyol bord (Cettia cetti)
mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
gratapalles (Emberiza cirlus)
bitxac comú (Saxicola torquata)
lluer (Carduelis spinus)
gafarró (Serinus serinus)
cadernera (Carduelis carduelis)
mallerenga blava (Parus caeruleus)
Algunes imatges del tram final de la Riera de Vallmanya (espai LIC de la XN2000, corredor ecològic amb el Parc del Montnegre i Corredor, refugi de tortugues de rierol – espècie protegida -,... ja!!!)...
.
Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) sobre Sant Genís de Palafolls 9/11/08
Aquest matí en David Caballé i jo hem pogut veure una altra àguila calçada (Hieraaetus pennatus) fase clara, primer volant molt baix sobre les naus de la carretera de Palafolls (difícil de captar una imatge mentre passa sobre una nau i altre)...
I desprès volant sobre Fustes Estebe (N-II) i remuntant la riera de Sant Genís de Palafolls direcció sud (imatge captada de lluny)...
Comentem que aquests dies s’estan veient àguiles calçades migrant en vol baix força sovint.
Desembocadura i tram final del riu Tordera 9/11/08
Aquest matí a la desembocadura i tram final del riu Tordera amb en David Caballé... pràcticament el mateix que ahir (un veritable calco)...
Desembocadura i tram final del riu Tordera 8/11/08
Com a novetat...
18 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) volant en formació riu avall en dos grups diferents, i girant cap al sud al arribar a la platja, i 7 a la llacuna o al mar.
52 esplugabous (Bubulcus ibis) a uns camps propers als càmpings de Malgrat.
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) sobre el Polígon de Blanes.
Desembocadura i tram final del riu Tordera 8/11/08
Com a novetat...
18 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) volant en formació riu avall en dos grups diferents, i girant cap al sud al arribar a la platja, i 7 a la llacuna o al mar.
52 esplugabous (Bubulcus ibis) a uns camps propers als càmpings de Malgrat.
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) sobre el Polígon de Blanes.
.
esplugabous (Bubulcus ibis)
blauet (Alcedo atthis)Santa Susanna 9/11/08. David Caballé
Avui a Santa Susanna, en David Caballé ha vist...
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) mascle
2 perdius roges (Alectoris rufa)
2 tallaretes cuallargues (Sylvia undata)
Passerell comú (Carduelis cannabina)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
>5 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
>5 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 titella (Anthus pratensis)
gaig (Garrulus glandarius)
garsa (Pica pica)
>20 gafarrons (Serinus serinus)
cadernera (Carduelis carduelis)
estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
...
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) mascle
2 perdius roges (Alectoris rufa)
2 tallaretes cuallargues (Sylvia undata)
Passerell comú (Carduelis cannabina)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
>5 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
>5 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 titella (Anthus pratensis)
gaig (Garrulus glandarius)
garsa (Pica pica)
>20 gafarrons (Serinus serinus)
cadernera (Carduelis carduelis)
estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
...
Desembocadura i tram final del riu Tordera 8/11/08
Aquest dissabte a primera hora a la desembocadura del riu Tordera...
El riu baixa amb aigua fins a la desembocadura i la barra està trencada a tocar de l’escullera de l’ACA.
.
Alguns dels desperfectes de la darrera llevantada a la desembocadura...
.
Com a més destacat...
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 esplugabous (Bubulcus ibis), i 5 al Pla de Grau
4 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
72 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
16 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 blauet (Alcedo atthis)
>10 titelles (Anthus pratensis)
>25 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>20 cueretes blanques (Motacilla alba)
... entre altres.
Al mar...
>40 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) direcció Malgrat o aturats a l’aigua
mínim 12 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
almenys 5 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
4 mascarells (Morus bassanus) adults
bernat pescaire (Ardea cinerea)
.
martinet blanc (Egretta garzetta) entre els ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
.
L’aigua a tornat a aquest tram de riu fins a desembocar al mar, i s’ha omplert de petits ocells com cueretes blanques (Motacilla alba), titelles (Anthus pratensis), pit-rojos (Erithacus rubecula), pinsans comuns (Fringilla coelebs), passerells comuns (Carduelis cannabina),... que atreuen a alguns rapinyaires...
1 esmerla (Falco columbarius) femella
3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus), i 2 al Pla de Grau
El riu baixa amb aigua fins a la desembocadura i la barra està trencada a tocar de l’escullera de l’ACA.
.
Alguns dels desperfectes de la darrera llevantada a la desembocadura...
.
Com a més destacat...
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 esplugabous (Bubulcus ibis), i 5 al Pla de Grau
4 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
72 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
16 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 blauet (Alcedo atthis)
>10 titelles (Anthus pratensis)
>25 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>20 cueretes blanques (Motacilla alba)
... entre altres.
Al mar...
>40 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) direcció Malgrat o aturats a l’aigua
mínim 12 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
almenys 5 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
4 mascarells (Morus bassanus) adults
.
bernat pescaire (Ardea cinerea).
martinet blanc (Egretta garzetta) entre els ànecs collverds (Anas platyrhynchos).
Al Tram final del riu...
.
L’aigua a tornat a aquest tram de riu fins a desembocar al mar, i s’ha omplert de petits ocells com cueretes blanques (Motacilla alba), titelles (Anthus pratensis), pit-rojos (Erithacus rubecula), pinsans comuns (Fringilla coelebs), passerells comuns (Carduelis cannabina),... que atreuen a alguns rapinyaires...
1 esmerla (Falco columbarius) femella
3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus), i 2 al Pla de Grau
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) mascle
Veieu... Esmerla (Falco columbarius) femella al tram final del riu Tordera 8/11/08
xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Veieu... Esmerla (Falco columbarius) femella al tram final del riu Tordera 8/11/08
.
xoriguer comú (Falco tinnunculus)Escoltes de duc (Bubo bubo) a la riera de Pineda (Tordera) 8/11/08. Jose Moreno
obres de la futura EDAR de l'Alt Maresme a la pedrera de MontpalauAquesta darrera nit es podia escoltar al duc (Bubo bubo) a les proximitats de la riera de Pineda (Tordera), primer amb crits d’alarma i desprès amb reclams durant més de tres quarts d’hora.
En Jose Moreno comenta que fa uns mesos es podien veure grans quantitats de roquerols (Ptyonoprogne rupestris), més de 200, mussol comú (Athene noctua), astor (Accipiter gentilis),... entre altres.
Vall de la Riera de Sant Ou (Tordera) 8/11/08
Aquest dissabte en recorregut per la vall de la Riera de Sant Ou (Tordera)...
.
.
Arribada destacada ja de molts ocells hivernants, de pas, i sedentaris, repartits arreu...
1 àguila calçada (Hieraaetus pennatus) fase clara
19 aligots comuns (Buteo buteo)
mínim 10 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 esparvers vulgars (Accipiter nisus)
veieu... Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) a la vall de la Riera de Sant Ou (Tordera) 8/11/08
2 cornelles (Corvus corone)
3 mussols comuns (Athene noctua)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
12 esplugabous (Bubulcus ibis)
2 puputs (Upupa epops)
3 picots verds (Picus viridis)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
merles (Turdus merula)
tords comuns (Turdus philomelos)
>10 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
>100 aloses vulgars (Alauda arvensis)
>30 cotolius (Lullula arborea)
almenys 2 cogullades vulgars (Galerida cristata)
>200 titelles (Anthus pratensis)
>10 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
cueretes blanques (Motacilla alba)
>400 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
>300 gratapalles (Emberiza cirlus)
>100 gafarrons (Serinus serinus)
verdums (Carduelis chloris)
caderneres (Carduelis carduelis)
>10 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>20 lluers (Carduelis spinus)
>100 passerells comuns (Carduelis cannabina)
>10 bruels (Regulus ignicapillus)
mallerengues petites (Parus ater)
pardal de bardissa (Prunella modularis)
gaig (Garrulus glandarius)
garsa (Pica pica)
tudó (Columba palumbus)
tórtora turca (Streptopelia decaocto)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
trist (Cisticola juncidis)
rossinyol bord (Cettia cetti)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
almenys 1 cruixidell (Miliaria calandra)
almenys 2 sit negre (Emberiza cia)
pardal comú (Passer domesticus)
pardal xarrec (Passer montanus)
pit-roig (Erithacus rubecula)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
cargolets (Troglodytes troglodytes)
cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
bitxacs comuns (Saxicola torquata)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
mallerengues carboneres (Parus major)
.
titella (Anthus pratensis)
.
aligots comuns (Buteo buteo)
xoriguer comú (Falco tinnunculus)
.
serp verda (Malpolon monspessulanus) atrapada a un pou
.
La pràctica de foradar les parets dels pous a l’alçada del terra per impedir l’entollament dels camps fa que multitud d’animals terrestres (rèptils, amfibis i micromamífers majoritàriament) caiguin a l’interior dels pous i quedin atrapats fins que moren, i és destacable el nombre de baixes que es produeixen.
.
granota verda (Pelophylax perezi) a l'interior d'un dels pous
.
.Arribada destacada ja de molts ocells hivernants, de pas, i sedentaris, repartits arreu...
1 àguila calçada (Hieraaetus pennatus) fase clara
19 aligots comuns (Buteo buteo)
mínim 10 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 esparvers vulgars (Accipiter nisus)
veieu... Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) a la vall de la Riera de Sant Ou (Tordera) 8/11/08
2 cornelles (Corvus corone)
3 mussols comuns (Athene noctua)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
12 esplugabous (Bubulcus ibis)
2 puputs (Upupa epops)
3 picots verds (Picus viridis)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
merles (Turdus merula)
tords comuns (Turdus philomelos)
>10 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
>100 aloses vulgars (Alauda arvensis)
>30 cotolius (Lullula arborea)
almenys 2 cogullades vulgars (Galerida cristata)
>200 titelles (Anthus pratensis)
>10 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
cueretes blanques (Motacilla alba)
>400 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
>300 gratapalles (Emberiza cirlus)
>100 gafarrons (Serinus serinus)
verdums (Carduelis chloris)
caderneres (Carduelis carduelis)
>10 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>20 lluers (Carduelis spinus)
>100 passerells comuns (Carduelis cannabina)
>10 bruels (Regulus ignicapillus)
mallerengues petites (Parus ater)
pardal de bardissa (Prunella modularis)
gaig (Garrulus glandarius)
garsa (Pica pica)
tudó (Columba palumbus)
tórtora turca (Streptopelia decaocto)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
trist (Cisticola juncidis)
rossinyol bord (Cettia cetti)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
almenys 1 cruixidell (Miliaria calandra)
almenys 2 sit negre (Emberiza cia)
pardal comú (Passer domesticus)
pardal xarrec (Passer montanus)
pit-roig (Erithacus rubecula)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
cargolets (Troglodytes troglodytes)
cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
bitxacs comuns (Saxicola torquata)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
mallerengues carboneres (Parus major)
.
titella (Anthus pratensis).
aligots comuns (Buteo buteo).
xoriguer comú (Falco tinnunculus).
Molt escopetero amb gossos i tot terrenys, i molts caçadors de bolets
A uns pous...
>50 granotes vedes (Pelophylax perezi)
>50 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
2 dragons comuns (Tarentola mauritanica)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
.
A uns pous...
>50 granotes vedes (Pelophylax perezi)
>50 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
2 dragons comuns (Tarentola mauritanica)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
.
serp verda (Malpolon monspessulanus) atrapada a un pou.
La pràctica de foradar les parets dels pous a l’alçada del terra per impedir l’entollament dels camps fa que multitud d’animals terrestres (rèptils, amfibis i micromamífers majoritàriament) caiguin a l’interior dels pous i quedin atrapats fins que moren, i és destacable el nombre de baixes que es produeixen.
.
granota verda (Pelophylax perezi) a l'interior d'un dels pous