Nous aiguamolls per tornar a l'estat original
Fulls de camp. Bloc personal d’Albert Ruhí, 1/12/08
Crear charcas para anfibios: una herramienta eficaz de conservación
Quercus.es, 27/11/08
dissabte, 6 de desembre del 2008
Riu Tordera entre els plans de Can Simó i Can Gelmar (Fogars de la Selva) 6/12/08
Riu Tordera entre l'estació d'aforament i La Rocassa (Fogars de la Selva)...
.
. Pla de Can Simó, amb una no gaire bona notícia per a una de les millors zones per als picots...
.
.
.Pla de Can Gelmar...
.
.
Aquesta tarda pel riu Tordera entre els Plans de Can Simó i de Can Gelmar (Fogars de la Selva)...
3 aligots comuns (Buteo buteo), un amb una presa a les urpes
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
2 blauets (Alcedo atthis)
14 cornelles (Corvus corone) volant juntes riu amunt
2 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
mínim 3 picots verds (Picus viridis)
1 picot garses gros (Dendrocopos major)
uns 30 raspinells comuns (Certhia brachydactyla), molts i arreu
>10 mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus) juntes
mallerengues carboneres (Parus major)
pinsans vulgars (Fringilla coelebs)
cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
tord comú (Turdus philomelos)
titelles (Anthus pratensis)
mínim 2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
bitxac comú (Saxicola torquata)
merla (Turdus merula)
pit-roig (Erithacus rubecula)
cargolet (Troglodytes troglodytes)
tudó (Columba palumbus)
rossinyol bord (Cettia cetti)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
trist (Cisticola juncidis)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
cadernera (Carduelis carduelis)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
mallerenga blava (Parus caeruleus)
gaig (Garrulus glandarius)
... i un mussol comú (Athene noctua) a Mas Jalmar
.
raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
.
.
blauet (Alcedo atthis)
.
i una imatge massa normal a la zona per una manca absoluta de control...
Port de Blanes 6/12/08
Aquest matí al Port de Blanes…
Mínim 65 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
12 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
unes 120 gavines vulgars (Larus ridibundus)
mínim 8 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
uns 300 gavians argentats (Larus michahellis)
>10 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
pardals comuns (Passer domesticus)
cueretes blanques (Motacilla alba)
coloms roquers (Columba livia)
garsa (Pica pica)
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
.
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) i gavians argentats (Larus michahellis)
.
xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
.
gavines vulgars (Larus ridibundus)
.
gavians argentats (Larus michahellis)
i una lectura d'anella impossible...
.
molt desgastada i parcialment trencada.
.
Imatges des del Port de Blanes...
.
Mínim 65 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
12 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
unes 120 gavines vulgars (Larus ridibundus)
mínim 8 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
uns 300 gavians argentats (Larus michahellis)
>10 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
pardals comuns (Passer domesticus)
cueretes blanques (Motacilla alba)
coloms roquers (Columba livia)
garsa (Pica pica)
.
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo).
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) i gavians argentats (Larus michahellis).
xatrac becllarg (Sterna sandvicensis).
gavines vulgars (Larus ridibundus).
gavians argentats (Larus michahellis)i una lectura d'anella impossible...
.
molt desgastada i parcialment trencada..
Imatges des del Port de Blanes...
.
La Comisión presenta las opciones de actuación para poner en marcha una estrategia de la UE sobre especies invasoras. Bruselas, 5 de diciembre de 2008
La Comisión Europea ha presentado una serie de opciones de actuación para desarrollar una estrategia que aborde el problema de las especies alóctonas que ponen en peligro la biodiversidad europea. Las especies invasoras representan una grave amenaza para las plantas y animales autóctonos en Europa. Por ejemplo, la mariquita arlequín (Harmonia axydiris), originaria de Asia, constituye una amenaza mortal para las mariquitas nativas en el Reino Unido, así como para las mariposas y otros insectos. Las especies invasoras pueden perturbar la flora y fauna locales y causar un daño considerable a la naturaleza y la salud humana. Además, su presencia puede tener importantes repercusiones económicas: se estima que controlar las especies invasoras y reparar el daño que provocan cuesta a las economías europeas por lo menos 12 000 millones de euros al año. Si bien algunos países de la Unión Europea cuentan con una legislación para la protección de su biodiversidad nacional, no hay un enfoque armonizado en toda la Unión.
La Comunicación presenta una serie de actuaciones para un planteamiento coordinado y expone una serie de medidas que pueden ponerse en marcha de inmediato, incluido un sistema de alerta rápida a escala europea para advertir de la llegada de especies nuevas.
Stavros Dimas, Comisario Europeo de Medio Ambiente, ha señalado: «Las especies invasoras suponen una grave amenaza para la biodiversidad. No se podrá detener la pérdida de biodiversidad en la Unión Europea si no se aborda el problema de estos indeseados visitantes. Teniendo en cuenta que esas especies se establecen y propagan a toda velocidad, las medidas adoptadas por un Estado miembro pueden anularse totalmente si los países vecinos no actúan o si reaccionan de forma descoordinada. Las consecuencias ecológicas, económicas y sociales de las especies invasoras en la UE son considerables y exigen una respuesta coordinada.».
El problema de las especies invasoras
Las especies invasoras llegan a Europa bien por accidente bien deliberadamente para fines diversos, como su utilización en la agricultura y la silvicultura. El incremento constante de las actividades internacionales y europeas de comercio y transporte y la creciente movilidad de las personas por todo el mundo llevan consigo un aumento del número de especies invasoras.
El coipo y la rata almizclera, ambos traídos a Europa desde América por su piel, están hoy establecidos en toda Europa y provocan daños considerables en presas, canales y sistemas de regadío y de protección frente a las inundaciones. Una de las especies invasoras más célebres es el mejillón cebra, que, además de su importante impacto ecológico, causa enormes problemas a la industria al incrustarse en los desagües.
En el proyecto DAISIE[1], financiado con cargo al Sexto Programa marco comunitario de investigación, se identificaron 10 822 especies alóctonas en Europa, y se teme que entre el 10 % y el 15 % de esas especies tengan un impacto económico o ecológico negativo.
Las islas aisladas, ricas en biodiversidad, son excepcionalmente vulnerables a la invasión, que además puede tener un impacto desproporcionado sobre el sustento y las oportunidades culturales y económicas de las poblaciones locales.
Métodos actuales de lucha contra las especies invasoras en Europa
La legislación y las políticas existentes de la UE, como las relativas a la naturaleza y la sanidad animal y vegetal o la normativa sobre comercio de recursos hídricos, ya ofrecen una solución parcial al problema de las especies invasoras. Sin embargo, no existe un sistema armonizado ni un planteamiento coherente entre países vecinos que permita realizar el seguimiento y control de las especies invasoras y de sus efectos sobre la biodiversidad europea.
Desde las más altas esferas políticas se ha afirmado que es necesaria una acción coordinada para controlar el problema de las especies invasoras, y el Plan de Acción para detener la pérdida de biodiversidad para 2010 y más adelante contiene un compromiso para desarrollar una estrategia de la UE.
Este mismo año, la Comisión ha llevado a cabo una consulta pública a fin de recabar sugerencias para abordar la cuestión con eficacia a escala de la Unión.
Opciones propuestas para desarrollar una estrategia de la Unión Europea sobre especies invasoras
La Comisión propone una serie de opciones, una de las cuales es el recurso máximo a los instrumentos jurídicos existentes, junto con la adopción de medidas voluntarias. Esta opción implicaría realizar evaluaciones de riesgos recurriendo a instituciones existentes, tales como la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria. Entre las medidas voluntarias propuestas figuran la realización de controles fronterizos periódicos por parte de los Estados miembros y la elaboración de códigos de conducta voluntarios para estimular un comportamiento responsable por parte de minoristas y consumidores.
La Comisión propone la creación inmediata de un Sistema de Información y Alerta Rápida a escala europea para la comunicación de la llegada de nuevas especies. Esta propuesta está en consonancia con el enfoque en tres etapas acordado por la comunidad internacional para responder a las amenazas que plantean las especies invasoras, que se basa en la prevención, la pronta detección y la erradicación, así como en medidas de control y contención.
Otra de las opciones consiste en modificar la legislación existente para incluir una gama más amplia de organismos potencialmente invasores; esta opción podría implicar la ampliación de la lista de especies prohibidas con arreglo a la normativa sobre comercio de fauna y flora silvestres.
La última opción consiste en desarrollar un marco legislativo nuevo para las especies invasoras, con procedimientos independientes de evaluación e intervención. Podría crearse además una agencia específica que se ocupara de los aspectos técnicos de su aplicación. Asimismo, podrían establecerse procedimientos obligatorios de seguimiento y notificación y mecanismos eficaces de respuesta rápida.
Próximas etapas
En la ultimación de su propuesta para una estrategia de la UE, que tiene previsto presentar en 2010, la Comisión tomará en consideración las aportaciones de las partes interesadas y otras instituciones de la UE.
Para más información, visite:
http://ec.europa.eu/environment/nature/invasivealien/index_en.htm
http://www.tvlink.org/home.cfm?dg=env
La Comunicación presenta una serie de actuaciones para un planteamiento coordinado y expone una serie de medidas que pueden ponerse en marcha de inmediato, incluido un sistema de alerta rápida a escala europea para advertir de la llegada de especies nuevas.
Stavros Dimas, Comisario Europeo de Medio Ambiente, ha señalado: «Las especies invasoras suponen una grave amenaza para la biodiversidad. No se podrá detener la pérdida de biodiversidad en la Unión Europea si no se aborda el problema de estos indeseados visitantes. Teniendo en cuenta que esas especies se establecen y propagan a toda velocidad, las medidas adoptadas por un Estado miembro pueden anularse totalmente si los países vecinos no actúan o si reaccionan de forma descoordinada. Las consecuencias ecológicas, económicas y sociales de las especies invasoras en la UE son considerables y exigen una respuesta coordinada.».
El problema de las especies invasoras
Las especies invasoras llegan a Europa bien por accidente bien deliberadamente para fines diversos, como su utilización en la agricultura y la silvicultura. El incremento constante de las actividades internacionales y europeas de comercio y transporte y la creciente movilidad de las personas por todo el mundo llevan consigo un aumento del número de especies invasoras.
El coipo y la rata almizclera, ambos traídos a Europa desde América por su piel, están hoy establecidos en toda Europa y provocan daños considerables en presas, canales y sistemas de regadío y de protección frente a las inundaciones. Una de las especies invasoras más célebres es el mejillón cebra, que, además de su importante impacto ecológico, causa enormes problemas a la industria al incrustarse en los desagües.
En el proyecto DAISIE[1], financiado con cargo al Sexto Programa marco comunitario de investigación, se identificaron 10 822 especies alóctonas en Europa, y se teme que entre el 10 % y el 15 % de esas especies tengan un impacto económico o ecológico negativo.
Las islas aisladas, ricas en biodiversidad, son excepcionalmente vulnerables a la invasión, que además puede tener un impacto desproporcionado sobre el sustento y las oportunidades culturales y económicas de las poblaciones locales.
Métodos actuales de lucha contra las especies invasoras en Europa
La legislación y las políticas existentes de la UE, como las relativas a la naturaleza y la sanidad animal y vegetal o la normativa sobre comercio de recursos hídricos, ya ofrecen una solución parcial al problema de las especies invasoras. Sin embargo, no existe un sistema armonizado ni un planteamiento coherente entre países vecinos que permita realizar el seguimiento y control de las especies invasoras y de sus efectos sobre la biodiversidad europea.
Desde las más altas esferas políticas se ha afirmado que es necesaria una acción coordinada para controlar el problema de las especies invasoras, y el Plan de Acción para detener la pérdida de biodiversidad para 2010 y más adelante contiene un compromiso para desarrollar una estrategia de la UE.
Este mismo año, la Comisión ha llevado a cabo una consulta pública a fin de recabar sugerencias para abordar la cuestión con eficacia a escala de la Unión.
Opciones propuestas para desarrollar una estrategia de la Unión Europea sobre especies invasoras
La Comisión propone una serie de opciones, una de las cuales es el recurso máximo a los instrumentos jurídicos existentes, junto con la adopción de medidas voluntarias. Esta opción implicaría realizar evaluaciones de riesgos recurriendo a instituciones existentes, tales como la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria. Entre las medidas voluntarias propuestas figuran la realización de controles fronterizos periódicos por parte de los Estados miembros y la elaboración de códigos de conducta voluntarios para estimular un comportamiento responsable por parte de minoristas y consumidores.
La Comisión propone la creación inmediata de un Sistema de Información y Alerta Rápida a escala europea para la comunicación de la llegada de nuevas especies. Esta propuesta está en consonancia con el enfoque en tres etapas acordado por la comunidad internacional para responder a las amenazas que plantean las especies invasoras, que se basa en la prevención, la pronta detección y la erradicación, así como en medidas de control y contención.
Otra de las opciones consiste en modificar la legislación existente para incluir una gama más amplia de organismos potencialmente invasores; esta opción podría implicar la ampliación de la lista de especies prohibidas con arreglo a la normativa sobre comercio de fauna y flora silvestres.
La última opción consiste en desarrollar un marco legislativo nuevo para las especies invasoras, con procedimientos independientes de evaluación e intervención. Podría crearse además una agencia específica que se ocupara de los aspectos técnicos de su aplicación. Asimismo, podrían establecerse procedimientos obligatorios de seguimiento y notificación y mecanismos eficaces de respuesta rápida.
Próximas etapas
En la ultimación de su propuesta para una estrategia de la UE, que tiene previsto presentar en 2010, la Comisión tomará en consideración las aportaciones de las partes interesadas y otras instituciones de la UE.
Para más información, visite:
http://ec.europa.eu/environment/nature/invasivealien/index_en.htm
http://www.tvlink.org/home.cfm?dg=env
divendres, 5 de desembre del 2008
Sobre el dormidor d’esplugabous (Bubulcus ibis) de la desembocadura del riu Tordera 5/12/08
Aquest matí a primera hora en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera s’ha pogut veure la sortida d’esplugabous (Bubulcus ibis) del dormidor, més de 150, llargs, motiu pel qual em vaig quedar curt en el recompte de fa uns dies (Desembocadura del riu Tordera 3/12/08), ja que la seva ubicació no permet veure els ardeids instal·lats al canyissar...
.
sortida d'un dels grups d'esplugabous (Bubulcus ibis) del canyissar
Galápagos de Navarra. Información y divulgación para su conservación
Interessant enllaç sobre les tortugues aquàtiques i, tot i que centrat en Navarra, es pot aplicar perfectament a les nostres terres (no la distribució, el centre d’acullida,..., clar).
De manera fàcil, ràpida i molt aclaridora per a tothom, es respon a una sèrie de preguntes sobre aquests animalons.
Recomanable la seva visita...
http://www.galapagosdenavarra.com/
De manera fàcil, ràpida i molt aclaridora per a tothom, es respon a una sèrie de preguntes sobre aquests animalons.
Recomanable la seva visita...
http://www.galapagosdenavarra.com/
Òliba (Tyto alba) al Pla de Llobet (Pineda de Mar) 5/12/08
Aquest matí a dos quarts de set, hi havia una òliba (Tyto alba) volant a poc més d’un metre d’alçada sobre els camps entre la via del tren i la platja, cernint-se durant un moment, i ficant-se a l’interior del cementiri de Pineda, a l'altre banda del tren i al costat de la decantadora.
Les Llobateres (Sant Celoni) 4/12/08. David Caballé
Aquest dijous 4/12/08, en David Caballé ha vist a Les Llobateres (Sant Celoni)...
1 fotja vulgar (Fulica atra)
15 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) juvenil
2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
pardal de bardisssa (Prunella modularis)
pinsà vulgar (Fringilla coelebs)
... entre altres.
.
I comenta que aquest dilluns 1/12/08 a primera hora va escoltar un tord comú (Turdus philomelos), molt d’hora al seu parer per ser els primers cants territorials.
1 fotja vulgar (Fulica atra)
15 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) juvenil
2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
pardal de bardisssa (Prunella modularis)
pinsà vulgar (Fringilla coelebs)
... entre altres.
.
I comenta que aquest dilluns 1/12/08 a primera hora va escoltar un tord comú (Turdus philomelos), molt d’hora al seu parer per ser els primers cants territorials.
Reietons (Regulus regulus) a Fogars de la Selva 3/12/08. David Caballé
Aquest dimecres 3/12/08, en David Caballé ha vist al costat del Mas de Can Xapellí (Fogars de la Selva) mínim 2 reietons (Regulus regulus) a un grup de pins pinyers (Pinus pinea) i també menjant llavors de plantes a mig metre del terra.
.
El mateix dia, a Sant Corneli (Fogars de la selva), 2 reietons més.
.
El mateix dia, a Sant Corneli (Fogars de la selva), 2 reietons més.
Riu Tordera i Pla de Can Simó (Fogars de la Selva) 1/12/08, David Caballé
Aquest dilluns 1/12/08, en David Caballé va veure al Pla de Can Simó (Fogars de la Selva) i tram de riu proper...
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
3 repicatalons (Emberiza schoeniclus) al cultiu d’arbres ornamentals
>50 titelles (Anthus pratensis)
2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
5 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
>30 pinsans comuns (Fingilla coelebs)
... entre altres
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
3 repicatalons (Emberiza schoeniclus) al cultiu d’arbres ornamentals
>50 titelles (Anthus pratensis)
2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
5 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
>30 pinsans comuns (Fingilla coelebs)
... entre altres
Observacions a un lledoner (Celtis australis) a Fogars de la Selva 1/12/08. David Caballé
Aquest dilluns 1/12/08, en David Caballé ha vist menjant lledons a casa dels seus pares...
5 tords ala-roig (Turdus iliacus), comenta que mai l’havia vist menjant lledons
>15 tords comuns (Turdus philomelos)
merles (Turdus merula)
>5 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
>5 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
pinsans comuns (Fringuilla coelebs)
mallerengues carboneres (Parus major)
tudons (Columba palumbus)
garses (Pica pica)
gaig (Garrulus glandarius)
pit-roig (Erithacus rubecula)
verdum (Carduelis chloris)
... entre altres.
Comenta la gran quantitat d’ocells que es poden veure amb tant d’aliment.
5 tords ala-roig (Turdus iliacus), comenta que mai l’havia vist menjant lledons
>15 tords comuns (Turdus philomelos)
merles (Turdus merula)
>5 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
>5 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
pinsans comuns (Fringuilla coelebs)
mallerengues carboneres (Parus major)
tudons (Columba palumbus)
garses (Pica pica)
gaig (Garrulus glandarius)
pit-roig (Erithacus rubecula)
verdum (Carduelis chloris)
... entre altres.
Comenta la gran quantitat d’ocells que es poden veure amb tant d’aliment.
Corb (Corvus corax) a la urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva) 1/12/08. David Caballé
Aquest dilluns 1/12/08, en David Caballé ha vist un corb (Corvus corax) volant sobre la urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva).
Possible dormidor de cornelles (Corvus corone) a Fogars de la Selva 1/12/08. David Caballé
Aquest dilluns 1/12/08, en David Caballé ha observat un grup de 25 cornelles (Corvus corone) juntes al pla de Fogars de la Selva, primer al matí a primera hora a un camp i al capvespre volant en grup i fent cercles damunt de la pollancreda més propera al pla, comenta que a on segurament és el dormider.
Més sobre la fiscalia i Tordera 5/12/08…
La fiscalia denuncia per delicte ecològic l'alcalde i un regidor de Tordera
El Punt 5/12/08
El fiscal delegat de Medi Ambient, José Joaquín Pérez de Gregorio, ha presentat aquesta setmana una querella als jutjats d'Arenys de Mar contra l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia (CIU), i el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet (CiU). Segons va avançar El Periódico, el fiscal els acusa d'un presumpte delicte ecològic per haver permès la contaminació de la riera de la vall Lloparda. Segons la denúncia de la fiscalia, que encara no ha estat admesa a tràmit per cap jutjat, els dos representants municipals coneixien i permetien l'abocament de les aigües residuals de les 350 cases de la urbanització Terra Brava directament a la riera, sense cap tractament previ.
Joan Carles Garcia ha admès que coneixia la situació de Terra Brava, però defensa que des del consistori «s'han fet i s'estan fent tots aquells passos que calen per solucionar-ho». Garcia, que retreu al fiscal que hagi informat els mitjans de comunicació de la denúncia abans de fer-la arribar al mateix Ajuntament, explica que des de fa vuit anys treballen «braç a braç amb l'Agència Catalana de l'Aigua, que és la màxima responsable de dotar de les infraestructures de sanejament».
Per l'alcalde, el consistori «ha abocat molts diners des de l'any 2000 a resoldre els deficients sistemes, especialment de les urbanitzacions, i creiem que en dos anys ho haurem pogut resoldre».
Es dóna el cas que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va acordar amb l'Ajuntament de Tordera una compensació per situar la depuradora de l'Alt Maresme a l'antiga pedrera de Montpalau, que és a tocar de Pineda però consta com a terme municipal de Tordera. Aquell conveni, signat el 2007, establia la construcció de quatre depuradores en quatre anys per resoldre el tractament de les aigües residuals a les urbanitzacions.
D'altra banda, el grup municipal del PSC ha recordat que els abocaments a la zona de Terra Brava «han estat consentits durant molts anys pels responsables municipals» i que l'equip de govern «s'ha oblidat de la cura dels espais naturals patrimoni del nostre municipi». Els socialistes reclamen el cessament dels responsables de la mala gestió mediambiental.
.
El Punt 5/12/08
El fiscal delegat de Medi Ambient, José Joaquín Pérez de Gregorio, ha presentat aquesta setmana una querella als jutjats d'Arenys de Mar contra l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia (CIU), i el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet (CiU). Segons va avançar El Periódico, el fiscal els acusa d'un presumpte delicte ecològic per haver permès la contaminació de la riera de la vall Lloparda. Segons la denúncia de la fiscalia, que encara no ha estat admesa a tràmit per cap jutjat, els dos representants municipals coneixien i permetien l'abocament de les aigües residuals de les 350 cases de la urbanització Terra Brava directament a la riera, sense cap tractament previ.
Joan Carles Garcia ha admès que coneixia la situació de Terra Brava, però defensa que des del consistori «s'han fet i s'estan fent tots aquells passos que calen per solucionar-ho». Garcia, que retreu al fiscal que hagi informat els mitjans de comunicació de la denúncia abans de fer-la arribar al mateix Ajuntament, explica que des de fa vuit anys treballen «braç a braç amb l'Agència Catalana de l'Aigua, que és la màxima responsable de dotar de les infraestructures de sanejament».
Per l'alcalde, el consistori «ha abocat molts diners des de l'any 2000 a resoldre els deficients sistemes, especialment de les urbanitzacions, i creiem que en dos anys ho haurem pogut resoldre».
Es dóna el cas que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va acordar amb l'Ajuntament de Tordera una compensació per situar la depuradora de l'Alt Maresme a l'antiga pedrera de Montpalau, que és a tocar de Pineda però consta com a terme municipal de Tordera. Aquell conveni, signat el 2007, establia la construcció de quatre depuradores en quatre anys per resoldre el tractament de les aigües residuals a les urbanitzacions.
D'altra banda, el grup municipal del PSC ha recordat que els abocaments a la zona de Terra Brava «han estat consentits durant molts anys pels responsables municipals» i que l'equip de govern «s'ha oblidat de la cura dels espais naturals patrimoni del nostre municipi». Els socialistes reclamen el cessament dels responsables de la mala gestió mediambiental.
.
JOAN CARLES GARCIA, ALCALDE DE TORDERA (CIU)... «El consistori ha destinat molts diners a resoldre el sanejament de les urbanitzacions»
EL PSC LAMENTA QUE EL NOM DE TORDERA SURTI ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ PER UNA ACUSACIÓ DEL FISCAL DE MEDI AMBIENT CONTRA L’ALCALDE I EL REGIDOR DE MEDI AMBIENT PER UN PRESUMPTE DELICTE ECOLÒGIC.
Ràdio Tordera 5/12/08
El grup municipal del PSC a Tordera ha emès un comunicat on lamenta profundament que el nom de Tordera surti als mitjans de comunicació per l’acusació del Fiscal de presumpte delicte ecològic a l’Alcalde Garcia Cañizares i al regidor Aulet per una mala gestió ambiental.
Segons els socialistes, els abocaments a la zona de Terrabrava han estat consentits durant anys pels responsables municipals i s’han posat de manifest per part del grup socialista als butlletins i als plenaris del consistori. El PSC acusa l’equip de govern d’haver-se oblidat de la cura dels espais naturals del poble.
Amb tot, el grup municipal socialista anuncia que treballarà per tal que es dirimeixin totes les responsabilitats i s’assumeixin les culpes d’aquesta mala gestió i insten al govern de CiU i ERC a cessar els responsables de la mateixa.
..............................................................
Podeu recuperar la notícia original aquí…
dijous, 4 de desembre del 2008
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), fotografia d’en Jordi Novell
Fotografia d’en Jordi Novell d’un corb marí gros (Phalacrocorax carbo) a Les Llobateres (Sant Celoni).
Notícia 4/12/08... L'arna del tomàquet
L'arna del tomàquet
El Punt 04.12.2008 ELENA FERRAN
Els pagesos del Maresme combaten des d'aquest estiu una nova plaga que afecta aquesta hortalissa
el reportatge
.
un nou enemic dels tomàquets. La nova plaga, de la Tuta absoluta, és d'origen sud-americà,s'ha introduït a Europa pels cultius de la costa mediterrània i es van detectar els primers focus l'estiu del 2007. Al Maresme ja ha arribat i els pagesos miren de combatre-la.
Li han posat el nom de Tuta absoluta i és una arna que ataca les tomaqueres. La nova plaga s'ha convertit aquest estiu en un malson per molts pagesos, que han vist com no tenien més remei que llençar part de la producció. «Quinze dies abans de començar la collita no hi era i de cop s'havia instal·lat a mitja tomaquera i cap amunt.» Així és com explica un dels pagesos afectats, Josep Soms, la rapidesa amb què aquest insecte es propaga i malmet fins a un 20% de la producció. En aquest cas la malura només va afectar a part de la planta però hi ha pagesos que s'han trobat la plaga des d'un principi afectant bona part de la collita.
L'insecte que s'instal·la a la fulla acaba transformant-se en una larva i entra dins l'hortalissa, que comercialment ja no serveix. Des que es va detectar, les associacions de defensa vegetal de la comarca treballen per mirar de combatre l'insecte. «Els hem posat trampes amb unes substàncies que les atrauen quan s'han transformat amb papallona i també en fem un control biològic amb altres insectes depredadors que són els mirids, que es mengen les larves i els ous», explica el tècnic de l'Alt Maresme, Jordi Ariño. Amb aquests tractaments es vol evitar fer servir productes químics més agressius als quals les plagues s'acaben fent resistents. «Els pagesos tenen assessorament i s'espavilen per fer tractaments i mirar de reduir els danys», explica Xavier Castells, gerent de la cooperativa Progrés Garbí.
El problema, però, és que la visita de la maleïda Tuta absoluta es propaga molt ràpidament i que dins un mateix camp evolucionen diferents generacions, això en complica encara més l'eliminació. Pels pagesos un altre inconvenient és que tots els tractaments biològics es poden fer i controlar amb altres depredadors a dins els hivernacles, però és més difícil que siguin efectius a l'aire lliure.
Arran de l'ensurt d'aquest estiu, molts pagesos es van acostar dimarts fins a les Jornades de l'Horta que s'organitzen cada any a Santa Susanna. La trobada tenia com a únic tema l'eradicació d'aquesta arna o com parar-li els peus per així estar preparats per quan comenci la temporada a principi de maig. «El focus ha vingut des del sud i aquest estiu s'haurà de veure si és molt perillosa o s'estabilitza», comenta Ariño. Els pagesos estant a l'expectativa i alguns, com en Josep Soms, escarmentats, ja pensen a plantar menys tomaqueres. «És molt delicada. Arreplega totes les malures, com ara el minador, la mosca blanca i ara la tuta. Després de l'experiència faré una altra cosa i plantaré menys tomàquets a fora», comenta.
Fins ara només s'ha detectat la plaga als camps de tomaqueres de l'Alt i el Baix Maresme. Segons els tècnics, però, l'insecte també podria arribar a malmetre els conreus de patata i albergínia. Confien que, com altres plagues, s'acabi controlant sense fer un ús excessiu de productes químics per tal que no s'hi faci resistent i eradicar-la com més aviat millor.
……………………………………………
Notícies anteriors relacionades…
Detecten una plaga als tomàquets del Maresme i Tarragona
El Punt 23.06.2008 EFE
Una arna denominada tuta absoluta, precedent d'Amèrica del Sud i considerada com la principal plaga en el cultiu del tomàquet, s'ha detectat en zones de cultiu d'aquesta hortalissa a Tarragona i al Maresme, després d'haver afectat greument a València i Castelló l'any passat. «És important que el propietari d'una explotació no s'alarmi si detecta l'arna, perquè els insecticides habituals no serveixen de res i poden fins i tot fer-la més resistent», alerta la Generalitat. Si se'n sospita la presència, el govern demana que es notifiqui al servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura.
Mesures per combatre una agressiva plaga de l'horta
El Punt 04.06.2008
Unió de Pagesos ha organitzat avui una xerrada per divulgar les actuacions i mesures que permetin frenar l'agressiva plaga de la Tuta absoluta, que s'abat sobre l'horta. L'acte tindrà lloc al Mercat del Camp de la Canonja, a partir de les vuit de la tarda. A més, el sindicat ha reclamat a la conselleria que en faci la declaració oficial de plaga, controli les poblacions i lliure trampes i productes per combatre-la. La plaga és originària de l'Amèrica del Sud, però s'ha anat estenent al litoral mediterrani. De difícil extinció, es va detectar el juny passat a Castelló, on va afectar 211 finques i va destruir 104 ha de conreus.
El Punt 04.12.2008 ELENA FERRAN
Els pagesos del Maresme combaten des d'aquest estiu una nova plaga que afecta aquesta hortalissa
el reportatge
.
un nou enemic dels tomàquets. La nova plaga, de la Tuta absoluta, és d'origen sud-americà,s'ha introduït a Europa pels cultius de la costa mediterrània i es van detectar els primers focus l'estiu del 2007. Al Maresme ja ha arribat i els pagesos miren de combatre-la.
Li han posat el nom de Tuta absoluta i és una arna que ataca les tomaqueres. La nova plaga s'ha convertit aquest estiu en un malson per molts pagesos, que han vist com no tenien més remei que llençar part de la producció. «Quinze dies abans de començar la collita no hi era i de cop s'havia instal·lat a mitja tomaquera i cap amunt.» Així és com explica un dels pagesos afectats, Josep Soms, la rapidesa amb què aquest insecte es propaga i malmet fins a un 20% de la producció. En aquest cas la malura només va afectar a part de la planta però hi ha pagesos que s'han trobat la plaga des d'un principi afectant bona part de la collita.
L'insecte que s'instal·la a la fulla acaba transformant-se en una larva i entra dins l'hortalissa, que comercialment ja no serveix. Des que es va detectar, les associacions de defensa vegetal de la comarca treballen per mirar de combatre l'insecte. «Els hem posat trampes amb unes substàncies que les atrauen quan s'han transformat amb papallona i també en fem un control biològic amb altres insectes depredadors que són els mirids, que es mengen les larves i els ous», explica el tècnic de l'Alt Maresme, Jordi Ariño. Amb aquests tractaments es vol evitar fer servir productes químics més agressius als quals les plagues s'acaben fent resistents. «Els pagesos tenen assessorament i s'espavilen per fer tractaments i mirar de reduir els danys», explica Xavier Castells, gerent de la cooperativa Progrés Garbí.
El problema, però, és que la visita de la maleïda Tuta absoluta es propaga molt ràpidament i que dins un mateix camp evolucionen diferents generacions, això en complica encara més l'eliminació. Pels pagesos un altre inconvenient és que tots els tractaments biològics es poden fer i controlar amb altres depredadors a dins els hivernacles, però és més difícil que siguin efectius a l'aire lliure.
Arran de l'ensurt d'aquest estiu, molts pagesos es van acostar dimarts fins a les Jornades de l'Horta que s'organitzen cada any a Santa Susanna. La trobada tenia com a únic tema l'eradicació d'aquesta arna o com parar-li els peus per així estar preparats per quan comenci la temporada a principi de maig. «El focus ha vingut des del sud i aquest estiu s'haurà de veure si és molt perillosa o s'estabilitza», comenta Ariño. Els pagesos estant a l'expectativa i alguns, com en Josep Soms, escarmentats, ja pensen a plantar menys tomaqueres. «És molt delicada. Arreplega totes les malures, com ara el minador, la mosca blanca i ara la tuta. Després de l'experiència faré una altra cosa i plantaré menys tomàquets a fora», comenta.
Fins ara només s'ha detectat la plaga als camps de tomaqueres de l'Alt i el Baix Maresme. Segons els tècnics, però, l'insecte també podria arribar a malmetre els conreus de patata i albergínia. Confien que, com altres plagues, s'acabi controlant sense fer un ús excessiu de productes químics per tal que no s'hi faci resistent i eradicar-la com més aviat millor.
……………………………………………
Notícies anteriors relacionades…
Detecten una plaga als tomàquets del Maresme i Tarragona
El Punt 23.06.2008 EFE
Una arna denominada tuta absoluta, precedent d'Amèrica del Sud i considerada com la principal plaga en el cultiu del tomàquet, s'ha detectat en zones de cultiu d'aquesta hortalissa a Tarragona i al Maresme, després d'haver afectat greument a València i Castelló l'any passat. «És important que el propietari d'una explotació no s'alarmi si detecta l'arna, perquè els insecticides habituals no serveixen de res i poden fins i tot fer-la més resistent», alerta la Generalitat. Si se'n sospita la presència, el govern demana que es notifiqui al servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura.
Mesures per combatre una agressiva plaga de l'horta
El Punt 04.06.2008
Unió de Pagesos ha organitzat avui una xerrada per divulgar les actuacions i mesures que permetin frenar l'agressiva plaga de la Tuta absoluta, que s'abat sobre l'horta. L'acte tindrà lloc al Mercat del Camp de la Canonja, a partir de les vuit de la tarda. A més, el sindicat ha reclamat a la conselleria que en faci la declaració oficial de plaga, controli les poblacions i lliure trampes i productes per combatre-la. La plaga és originària de l'Amèrica del Sud, però s'ha anat estenent al litoral mediterrani. De difícil extinció, es va detectar el juny passat a Castelló, on va afectar 211 finques i va destruir 104 ha de conreus.
dimecres, 3 de desembre del 2008
futur Pla de Recuperació, Protecció i Conservació de Zones Humides a Catalunya?
Text literal extret del document L'AIGUA a Catalunya de l’ACA...
... futur Pla de Recuperació, Protecció i Conservació de Zones Humides a Catalunya, per part de la Direcció General de Medi Natural del DMAiH. Aquest pla englobarà un pla de protecció i conservació específic per a cada zona humida, en funció del seu estat. L’ACA, a través del futur Pla de Conservació de les Zones Humides de Catalunya, es coordinarà amb el DMAiH en la diagnosi de l’estat ecològic de les zones humides i determinarà les mesures necessàries en relació als recursos hídrics per al compliment dels objectius ambientals de la DMA per a les zones humides de Catalunya. ...
... futur Pla de Recuperació, Protecció i Conservació de Zones Humides a Catalunya, per part de la Direcció General de Medi Natural del DMAiH. Aquest pla englobarà un pla de protecció i conservació específic per a cada zona humida, en funció del seu estat. L’ACA, a través del futur Pla de Conservació de les Zones Humides de Catalunya, es coordinarà amb el DMAiH en la diagnosi de l’estat ecològic de les zones humides i determinarà les mesures necessàries en relació als recursos hídrics per al compliment dels objectius ambientals de la DMA per a les zones humides de Catalunya. ...
Desembocadura del riu Tordera 3/12/08
Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera fins que s’ha fet de nit…
1 ànec griset (Anas strepera) mascle
1 ànec xiulador (Anas penelope) mascle
3 xarxets comuns (Anas crecca), 2 mascles i 1 femella
uns 80 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 fotges vulgars (Fulica atra)
mínim 21 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
98 esplugabous (Bubulcus ibis), dormidor a la desembocadura
>50 garses (Pica pica), dormidor a les canyes de la desembocadura
dormidor de repicatalons (Emberiza schoeniclus) al canyissar, >50
dormidor de cueretes blanques (Motacilla alba) al canyissar, >45
dormidor de pardals comuns (Passer domesticus) >100, i uns pocs xarrecs (Passer montanus) al canyissar
estol de >500 estornells vulgars (Sturnus vulgaris) sobre els camps de Blanes
>30 titelles (Anthus pratensis)
>50 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 faisà (Phasianus colchicus) femella
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
>300 gavines a l’interior de la llacuna, grup mixt de vulgars (Larus ridibundus) i capnegres (Larus melanocephalus)
.... entre molts altres.
Al mar poc moviment avuí, però...
1 paràsit gros (Stercorarius skua) solitari direcció Malgrat
4 mascarells (Morus bassanus) mar endins
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) costa amunt
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) pescant prop de la sorra i 11 direcció Blanes
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) pescant prop de la sorra i 29 direcció Blanes
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavians argentats (Larus michahellis)
Als camps propers al riu (Pla de Grau)...
5 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 mussol comú (Athene noctua), ja de nit
... entre molts altres.
I una curiositat...
1 ratpenat (petit, sense identificar) a la desembocadura tot i un fred que pela...
.1 ànec griset (Anas strepera) mascle
1 ànec xiulador (Anas penelope) mascle
3 xarxets comuns (Anas crecca), 2 mascles i 1 femella
uns 80 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 fotges vulgars (Fulica atra)
mínim 21 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
98 esplugabous (Bubulcus ibis), dormidor a la desembocadura
>50 garses (Pica pica), dormidor a les canyes de la desembocadura
dormidor de repicatalons (Emberiza schoeniclus) al canyissar, >50
dormidor de cueretes blanques (Motacilla alba) al canyissar, >45
dormidor de pardals comuns (Passer domesticus) >100, i uns pocs xarrecs (Passer montanus) al canyissar
estol de >500 estornells vulgars (Sturnus vulgaris) sobre els camps de Blanes
>30 titelles (Anthus pratensis)
>50 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 faisà (Phasianus colchicus) femella
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
>300 gavines a l’interior de la llacuna, grup mixt de vulgars (Larus ridibundus) i capnegres (Larus melanocephalus)
.... entre molts altres.
Al mar poc moviment avuí, però...
1 paràsit gros (Stercorarius skua) solitari direcció Malgrat
4 mascarells (Morus bassanus) mar endins
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) costa amunt
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) pescant prop de la sorra i 11 direcció Blanes
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) pescant prop de la sorra i 29 direcció Blanes
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavians argentats (Larus michahellis)
Als camps propers al riu (Pla de Grau)...
5 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 mussol comú (Athene noctua), ja de nit
... entre molts altres.
I una curiositat...
1 ratpenat (petit, sense identificar) a la desembocadura tot i un fred que pela...
.
dormidor d'esplugabous (Bubulcus ibis).
garses (Pica pica), dormidor a les canyes
.
bernat pescaire (Ardea cinerea)
garses (Pica pica), dormidor a les canyes.
bernat pescaire (Ardea cinerea) .
Martinet blanc (Egretta garzetta)
.
fotges vulgars (Fulica atra)
ànec xiulador (Anas penelope) mascle
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Martinet blanc (Egretta garzetta).
fotges vulgars (Fulica atra)
.
ànec griset (Anas strepera) mascle
.
ànec xiulador (Anas penelope) mascle
.
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
.
polles d’aigua (Gallinula chloropus)
.
gavines a l’interior de la llacuna, grup mixt de vulgars (Larus ridibundus) i capnegres (Larus melanocephalus)
.
Camps del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...
Camps del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...
.
cogullades vulgars (Galerida cristata)
.
cogullades vulgars (Galerida cristata)
.