Butlletins climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya

Butlletins climàtics

Aquí trobareu un recull de tots els butlletins climàtics en format pdf editats pel Servei Meteorològic de Catalunya (mensuals 2004-2008, estacionals 2006-2008, anuals 2006-2008, anys pluviomètrics 2001-2008).

2 calàbries grosses (Gavia immer) davant la platja del Pla de Llobet (Pineda de Mar-Santa Susanna) 2/1/09

Aquest matí hi havia 2 calàbries grosses (Gavia immer) mar endins a uns 700m de la platja del Pla de Llobet, entre Pineda de Mar i Santa Susanna.

Malgrat que les imatges no són bones (massa lluny), es podien veure força bé perquè la mar estava molt calmada en comparació a dies enrera.

.

Platja del Pla de Llobet (Pineda de Mar-Santa Susanna)...

.

.
Platja de Santa Susanna i vista de la Pilona de Malgrat de Mar...

.

Entre la Platja dels Pins (Pineda de Mar) i la Pilona (Malgrat de Mar)...

2 calàbries grosses (Gavia immer)
19 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), mínim i molt repartits
>50 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
mínim 15 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
>20 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), molt repartits
només 1 mascarell (Morus bassanus) i molt lluny
>400 gavians argentats (Larus michahellis)
almenys 2 gavians foscos (Larus fuscus) adults
<25 gavines vulgars (Larus ridibundus)

cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

.
Per la platja i camps propers...

2 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) davant el cementiri

2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) davant el cementiri
1 aligot comú (Buteo buteo), volant a tocar dels hotels
6 esplugabous (Bubulcus ibis) davant el cementiri
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea) a la desembocadura de la Riera de Santa Susanna
cueretes blanques (Motacilla alba)
titelles (Anthus pratensis)
2 cogullades vulgars (Galerida cristata) al Pla de Llobet (Santa Susanna)
tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
gafarrons (Serinus serinus)
caderneres (Carduelis carduelis)
... entre altres.

Desembocadura del riu Tordera i camps propers 1/1/09

Desembocadura del riu Tordera…

.

Tram final del riu Tordera...
.

S’ha format una segona barra de sorra i el riu desemboca a la banda de Malgrat...
.

Camps de conreu del Pla de Grau adjacents (Malgrat de Mar)...

.

.

Tram final del Rec Viver i d’un canal a l’interior dels càmpings...

.

.
Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera, tram final del riu, i camps i càmpings propers (Pla de Grau de Malgrat de Mar)...

1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
uns 120 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), 7 al Rec Viver
1 ànec cullerot (Anas clypeata) al mar
3 fotges vulgars (Fulica atra)
3 rasclons (Rallus aquaticus)
>30 polles d’aigua (Gallinula chloropus), 2 al Rec Viver
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta) al Rec Viver
>40 esplugabous (Bubulcus ibis) als camps, i 1 al Rec Viver
1 blauet (Alcedo atthis) a la desembocadura
1 cotorra de Kramer (Psittacula krameri) al riu
5 mussols comuns (Athene noctua), 1 al bosc de ribera
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) al riu
4 cogullades vulgars (Galerida cristata) als camps
1 picot verd (Picus viridis) als camps

Al mar força activitat de pesca d’aus marines...

>55 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
mínim 7 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
fins a 8 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
2 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)

Arreu...

Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Merles (Turdus merula)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Bitxac comú (Saxicola torquata)
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Cuereta blanca (Motacilla alba)
2 sits negres (Emberiza cia) als camps
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea) al riu
titelles (Anthus pratensis)
pardals comuns (Passer domesticus)
pardals xarrecs (Passer montanus)
5 caderneres (Carduelis carduelis) al càmping
gafarrons (Serinus serinus)
1 cargolet (Troglodytes troglodytes) al bosc de ribera
pit-roig (Erithacus rubecula)
rossinyol bord (Cettia cetti)
mallerenga blava (Parus caeruleus) al bosc de ribera
mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis) al càmping

ànec blanc (Tadorna tadorna)

.

fotges vulgars (Fulica atra)

.

rascló (Rallus aquaticus)

.

polla d'aigua (Gallinula chloropus)

.

bernat pescaire (Ardea cinerea)

.

ànec cullerot (Anas clypeata)

.

cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

.

corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

.

corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)

.

esplugabous (Bubulcus ibis)

.

tórtores turques (Streptopelia decaocto)

.

bitxac comú (Saxicola torquata)

Més sobre la llevantada de la setmana passada a Blanes, 31/12/08...

Sembla que, un cop passat el temporal i la lamentació pels danys produïts, mentre uns es preocupen per mantenir un estil de gestió que, temporal rera temporal, demostra ser erroni, els mitjans de comunicació obren la porta a les veus crítiques d’aquest model. Raó envers guanys (de pocs) i despeses (de tots), potser aquest any nou que comencem demà ens porti una mica de seny, humilitat i sentit de la responsabilitat als que fins ara han demostrat que no es mereixen poca cosa més que arrossegar-se per la vida desitjant un final econòmicament daurat... ... ... què innocent!!!!!!!!


Diari de Girona 31/12/08 Tema del dia...

Quan l'home envaeix el mar

Experts expliquen com les aigües recuperen el seu espai natural

El temporal deixa un litoral destrossat pendent de declarar-se zona catastròfica. Passades les alarmes arriba el moment de fer balanç de danys i preguntar-se què falla a la Costa Brava quan hi ha passejos que cada llevantada desapareixen. Malgrat això un temporal d'aquesta magnitud i conseqüències no el recordaven ni els més grans.
.

arxiu municipal de lloret de mar. Temporals del 1915 i el 1926 i 27.Esvoranc causat per una garbinada el 1915 davant l'ajuntament .L'avui carrer Cervantes negat pel mar el 1926. El 1927 va quedar parcialment destrossat el sector de llevant.

Un cop ha frenat el temporal ara és moment d'avaluar desastres, preguntar-se les causes, fer autocrítica i buscar solucions. Un veí de Blanes de 71 anys, Antonio Viñas, feia memòria ahir i destacava que no recordava una llevantada tan virulenta a la Costa Brava amb tots els anys que carrega a l'esquena. El problema principal d'aquest temporal és que d'aquesta virulència es presenten amb escassa recurrència, com a molt cada cinquanta o cent anys, destacava ahir un biòleg i investigador del CSIC de Blanes, Enric Ballesteros.
L'home ha construït en els darrers anys en llocs on el mar molt de tant en tant també té el seu espai. Si ens centrem en Blanes, on el passeig ha quedat de tot destrossat, el problema encara és més greu perquè ocupava plenament tota la zona de platja, sensible a qualsevol temporal i per aquest motiu és "lògic que quedin envaïdes". La resta de passejos a zones de rereplatja haurien de guardar també espai de transició. De totes maneres cal tenir en compte que no han estat només els homes els que han patit les conseqüències, el mateix passa amb les espècies marines. Moltes espècies han anat a parar a les platges, així han sortit molt més malaparats que nosaltres pel que fa a víctimes. I és que "l'home es posa més enllà del que li toca i la natura, de tant en tant, li ho recorda", va acabar recordant l'investigador del CSIC de Blanes amb un to més aviat crític.
Les imatges d'aquests dies eren passejos destrossats, vaixells al mig de carrers i brutícia a platges amb poca sorra de forma generalitzada a la costa catalana. El passeig de Lloret de Mar a principis de segle donava de seguida pas a la platja, tot i que l'ajuntament s'hi acostava perillosament. Lloret ha patit menys durant aquesta llevantada, però el temporal més fort que recorden es remunta al 1947, quan les onades van destruir tot el veïnat de pescadors de Venècia.
La història ens recorda que els temporals vénen en cicles d'uns tres anys i que les platges obertes i profundes com les de Lloret, Tossa i Blanes són de les que pateixen més ja que a les ones els és possible agafar més impuls quan s'apropen al litoral, explica l'antropòleg lloretenc, Jordi Drapé.

Mar assassina?

ORIOL COLOMER CARLES LLORET
Aquest sorprenent adjectiu va ser proferit per una persona interrogada per la TV3 a qui el temporal marítim d'aquests dies de després de Nadal l'havia ferit de no gaire gravetat. Al mar, com a força viva de la naturalesa, no li escau el qualificatiu de "salvatge" i menys encara d'"assassí". Potser som nosaltres els qui ens hem refiat massa de la seva calma, considerada com a estadísticament predominant, i moguts per l'avarícia i el lucre al preu que sigui, hem construït el més a la vora possible del mar per guanyar diners, no pas per res més.
Prenguin nota ara els defensors del possible pàrquing subterrani del Passeig de Lloret del que ha passat al de Blanes, que sempre es posa com a model. I encara hem de dir que si a Lloret el temporal d'aquests dies no ha estat tan destructiu com a Blanes o Tossa és segurament per la grandesa d'aquesta platja, gairebé única i privilegiada, tan uniforme i compensada. Però compte, que ja s'hi va fer un gran error anys enllà: la supressió de la platja de Sa Caleta (Rosamar) per fer-hi un aparcament, que en la part més ample té 80 metres. Abans dels anys 70 la platja, que començava immediatament després de la baixada de Pau Casals (aleshores 14 d'abril o 2 de febrer, d'acord amb la República o amb el franquisme posterior), feia uns 120 metres, que per aportació de sorra (temporal de Garbí, sempre més fluix) podia arribar als 140 metres; o per sostracció de sorra (temporal de Llevant) podia reduir-se als 80 metres; d'on resulta que sempre hi havia platja més o menys llarga; però ara, no. En fer el gran disbarat de construir un mur al llarg de "sa pallissada", que comença a robar areny a l'altura del carrer de la Sènia del Barral per acabar, sempre obliquament contra la platja, al pàrquing esmentat, el mar amb corrent de Llevant s'emporta tota la sorra de davant de l'aparcament, que si no hi fos, només se n'emportaria uns 40 metres, com hem dit abans. Si a aquest gran disbarat se n'afegeixen de menors, com la supressió de totes les rieres que aportaven sorra, podrem potser entendre que la platja de Lloret aguanta el que pot, i encara podem estar contents. I entenguem tots els qui no estem interessats en diners (que som ínfima minoria) que la solució és doble: fora pàrquing (tot) del Rosamar i oblidar-se per sempre del pàrquing del Passeig. I no cal ser tècnic en ciències del mar, només cal haver-hi viscut, haver escoltat els pescadors i tenir una mica de sentit comú; i la raó al temps.


platja de lloret de mar Una forta garbinada de 1915

Ni les torres se salvaven dels temporals, en un moment que la platja estava menys envaïda per l'obra humana pocs arquitectes van tenir en compte la memòria històrica i els cronistes. En aquesta foto els patis o sortides de les cases senyorials que donaven de cara al mar en el sector de garbí van rebre, ben sovint, l'acció destructora dels temporals. Va ser especialment fort el del 20 de febrer del 1915.


ajuntament de lloret de mar Un passeig on abans hi havia mar

sílvia baró/capsadefotos.blogspot.com

Un cronista dels temporals de 1772 a Lloret de Mar va deixar escrit, "si tornen a veure fornida la platja, no pensin fabricar cap casa a la part de migdia, que el mar se'n recorda dels seus principis". Però els lloretencs de 1872 van contruir la Casa de la vila molt més avançada que les altres edificacions i, efectivament, les onades van amenaçar-la l'any 1915 i es van haver de reforçar els fonaments. .

Saura recorda als municipis que la Generalitat no té l'única responsabilitat

La factura del temporal a la província superarà els deu milions d'euros

GIRONA AGÈNCIES/DDG

El president de la Generalitat, José Montilla, es va reunir ahir amb el vicepresident del Govern català, Josep Lluís Carod Rovira, el conseller d'Interior, Joan Saura i el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, per avaluar els efectes del temporal així com el funcionament del dispositiu d'emergència posat en marxa.
Saura va manifestar que "el que cal és que es millorin els plans de protecció civil del govern, però que també es millorin els plans de protecció civil municipals, perquè per exemple les policies locals, en els municipis on n'hi ha, són importantíssimes. És importantíssim que la protecció civil no es vegi només exclusivament com una responsabilitat, que ho és, del Govern català sinó que també del conjunt d'administracions i en aquest cas també dels municipis". La Generalitat va estimar que la factura del temporal que ha afectat Catalunya en els últims dies serà de desenes de milions d'euros si es té en compte que només l'arranjament del passeig marítim de l'Escala i el dels accessos a Montserrat serà de 5 i 1,5 milions, respectivament, fins ara úniques xifres donades per la Generalitat.
En aquest sentit el conseller Nadal va manifestar que "està tot individualitzadament detallat i ara costarà poc fer-ne una avaluació". Tot i així, Nadal va apuntar la possibilitat que només l'arranjament del'Escala costi més de cinc milions d'euros. A més, les obres portuàries ja previstes a Llançà ascendiran a 3,2 milions i les de Blanes, a 22.
El clot d'Espolla neix de nou
El conegut estany intermitent d´Espolla torna a estar ple arran de les últimes pluges i nevades. Feia prop de dos anys que no creixia tant i és que aquest fenomen només té lloc quan l'estany de Banyoles sobreix. Pel que fa als embassaments, les conques internes catalanes han arribat al 72,72 per cent de la seva capacitat gràcies a les pluges i la neu dels últims dies. Aquesta xifra suposa quasi el triple de la capacitat dels embassaments catalans de fa un any, que es trobaven al 26,47 per cent. Sau està ja al 58,42 per cent de la seva capacitat i Susqueda gairebé al 78. Boadella, al seu torn, ha crescut ja fins al 41 per cent.



"No cal declarar zona catastròfica".

El subdelegat del Govern, Francesc Francisco-Busquets, va manifestar que encara tardaran uns dies a tenir una xifra del cost dels danys perquè els ajuntaments encara estan fent les valoracions de desperfectes. El subdelegat no es va mostrar partidari de declarar zona catastròfica els municipis afectats i va afirmar que les tasques de neteja estaran completament acabades en dues setmanes. "En uns quinze dies s'haurà fet l'endreça primera. S'hauran reparat llums, s'hauran reparat arbrats que han caigut, algunes casetes de salvament o balustrades que han caigut. Això no costarà gaire. El que passa és que la qüestió de fons tardarà més i per exemple, l'Escala, aquest passeig, tot i que val la pena reconsiderar-lo tot i fer una actuació de futur, aquesta primera actuació, per reparar el que ha passat, l'haurem de fer igualment". L'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, va dir que s'haurà d'incrementar la xifra de 5 milions d'euros anunciats per la Generalitat com a primera estimació per refer el passeig. Va explicar que la llevantada ha fet evident que cal aixecar un nou passeig, perquè l'actual està bombat per sota. L'alcalde considera que tenir arranjat el passeig per aquest estiu és difícil. Artur Mas, va lamentar que el Govern es vulgui "treure les puces de sobre" i expulsar la responsabilitat en la gestió del temporal.girona ddg

Grues (Grus grus) a Santa Maria de Palautordera 31/12/08. Miquel Vall-llosera

Aquest matí en Miquel Vall-llosera ha vist un estol de 18 grues (Grus grus) aixecant-se als camps de Can Carbonell (Santa Maria de Palautordera), que han format una delta i han marxat direcció S-SO.

Història... Efectes del temporal del 2 de desembre del 1959 al Pla de Grau (Malgrat de Mar)

Copio literalment un post del blog el meu gos i jo, Comentaris de Malgrat i d'arreu...

La llevantada de Sant Esteve i altres temporals
Blog “el meu gos i jo”, 30/12/08
.

Tothom ha pogut veure els efectes de temporal que el dia de Sant Esteve va assotar la costa. Hi ha hagut comentaris de tota mena, des dels que diuen que això no havia passat mai, fins als que ens expliquen que aquestes catàstrofes són la conseqüència del canvi climàtic.

I és que, en temes com aquest del temps, acostumem a tenir una memòria més aviat fluixa. Temporals com el que acabem de sofrir no són, per sort, massa freqüents, però tampoc podem dir que com aquest darrer no n’havíem vist mai. Potser els temporals d’aquest tipus que han afectat en el passat la nostra costa no han fet tant de mal com aquest darrer, però això és perquè abans no hi havia tants equipaments com ara a la vora del mar.

Tenia a la memòria un temporal molt important durant el qual les onades varen negar parcialment el Pla de Grau, però no recordava exactament quan va ser. En vaig trobar la ressenya a la VOZ de Malgrat del mes de gener del 1960, on se’ns explica que aquest temporal es va produir a primers de desembre del 1959:

Fuerte temporal

A principios del fenecido Diciembre, fuertes temporales de mar revistieron caracteres de imponentes, presagiando fatales consecuencias, pues algunas olas, convertidas en montañas líquidas, llegaron, en su rompiente, a los lindes del Paseo de José Antonio. En la bahía que forma la parte que limita con el río Tordera, se inundaron algunos campos de cultivo, cuyas cosechas se habrán perdido irremisiblemente.

Al llibre “Malgrat, cent anys d’història”, venen dues fotos de l’Antoni Poch sobre aquest temporal. Les fotos (que reprodueixo) mostren els camps inundats per l’aigua del mar a causa del temporal citat i uns homes obrint rases per poder evacuar l’aigua. Estan datades, segons diu el llibre, del 2 de desembre del 1959.

No sé si el temporal del dia de Sant Esteve proppassat ha estat més important que el de principis de desembre del 1959, ja que no he pogut trobar les dades meteorològiques precises d’aquest darrer. El que es pot dir, però, és que el temporal de l’any 1959 no va ser produït per una llevantada, sinó que els vents dominants a la nostra costa eren més aviat del del sud-oest, ja que la borrasca estava situada just al nord de Galícia, com es pot veure en el mapa del temps publicat per la Vanguardia. Les cròniques de l’època descriuen que, durant la nit del 1 al 2 de desembre del 1959 el nord de la península va ser afectat per uns vents molt forts, que en alguns llocs varen superar els 140 km/hora.

.......................................

Trobareu molta informació històrica de Malgrat de Mar a aquest blog. Podeu accedir aquí.

Port d’Arenys de Mar 30/12/08. Enric Badosa

Avui al port d'Arenys de Mar, l’Enric Badosa ha vist...

encara el remena-rocs (Arenaria interpres)
2 blauets (Alcedo atthis), un mascle i una femella
13 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
1 gavina corsa (Larus audouinii) adulta
.

remena-rocs (Arenaria interpres)
fotografia de l’Enric Badosa

blauet (Alcedo atthis)
fotografia de l’Enric Badosa

Més sobre la llevantada de la setmana passada a Blanes, 30/12/08...

Blanes demanarà que es declari el municipi “zona catastròfica”
Malgrat confidencial 30/12/08

Ahir al vespre, Blanes va celebrar la darrera sessió plenària de l’any 2008. Abans però, va tenir lloc un ple amb caràcter d’urgència per tractar les destrosses causades pel temporal de llevant durant el dia de Sant Esteve.
Tots els grups polítics amb representació municipal van acordar per unanimitat sol·licitar que es declari el municipi “zona catastròfica”. La proposta també inclou la construcció d’un mur de contenció al port, l’execució immediata del projecte del passeig de s’Abanell i demanar ajuts econòmics per als damnificats pel temporal.


Platges escurçades al Maresme.
El Punt 30/12/08

A Mataró s'enfonsa part d'un immoble deshabitat i les onades entren als càmpings de la Tordera
.

Un vehicle va quedar colgat d'aigua quan travessava el pas per sota de la via al rierany dels Frares de Pineda. Foto: T.M.

El temporal de mar del dia 26 i el fort vent del cap de setmana han deixat un paisatge peculiar a la costa del Maresme, amb unes platges reduïdes davant l'avanç salvatge d'unes onades que van arribar als cinc metres d'altura. A banda de les destrosses al litoral, a les quals cal afegir les que van afectar els càmpings de la desembocadura de la Tordera, la majoria de sortides que van haver de fer els bombers van ser per enretirar arbres dels camins i carreteres, per assegurar els cables elèctrics i per treure aigua sobretot dels accessos a les platges. La mort d'un submarinista a Llavaneres és la conseqüència més greu del mal temps.

Platges reduïdes a la meitat en la majoria dels casos i en espera d'un temporal de garbí, que, com asseguren els pescadors, tornarà a portar la sorra al litoral del Maresme. Aquesta és la imatge més repetida poc després d'haver suportat una de les pitjors llevantades que es recorden a la comarca però que no ha provocat danys tan destacats com a la comarca veïna de la Selva. Si més no l'estructura dels passejos ha aguantat força, encara que bona part dels accessos subterranis cap a les platges per a vehicles van quedar colgats d'aigua. Al rierany dels Frares, que separa Pineda i Calella, un automobilista va voler provar sort però es va quedar aturat sota l'aigua i va deixar el vehicle inservible.

Els més afectats pel temporal de mar van ser novament els càmpings propers a la desembocadura de la Tordera, que ahir avaluaven els danys de les onades que havien entrat dins les instal.lacions a tocar de les caravanes. En alguns camins de platja com el que uneix la Musclera d'Arenys de Mar i Caldes d'Estrac ahir encara hi arribaven les onades que alhora eren aprofitades per una vintena de surfistes.

Pel que fa a la capital, Mataró, de la trentena d'incidents de què es va informar ahir des de l'Ajuntament, destaca l'enfonsament de part d'un immoble deshabitat a la zona de Sant Simó –amb les consegüents afectacions del trànsit– una embarcació enfonsada al port i la caiguda d'una tanca publicitària sobre la caseta de l'ONCE entre el Camí Ral i l'avinguda de Jaume Recoder. (Aquesta informació ha estat elaborada per Elena Ferran, Teresa Márquez i Lluís Martínez).

L'excepcionalitat del temporal no estalvia algunes reflexions
El Punt 30.12.2008

És innegable que el litoral català ha patit un temporal de característiques excepcionals que no es donaven des de feia molts anys. La major part de la costa gironina ha patit conseqüències de tot tipus –en establiments i propietats privades, i en equipaments públics, sobretot passejos marítims i ports– que també han afectat determinades platges de la costa de Barcelona. Els danys són tan importants que ahir la majoria de municipis afectats eren encara incapaços de fer un recompte del cost de la reconstrucció. D'aquest episodi, se n'ha de destacar en primer lloc la ràpida reacció de les administracions, sobretot de la del govern català, que en ple temporal, i per mitjà del conseller Nadal, ja anunciava un pla d'urgència per afrontar els danys. Però deixant de banda si l'alerta del temporal es podia haver fet amb més o menys intensitat, percepció que entra en el terreny de la subjectivitat, el que sí sembla evident és que la majoria de danys –a excepció dels ports– s'han produït en zones en les quals potser ja no s'hi hauria d'haver edificat mai. El que no ha protegit la llei de costes –perquè es va aprovar molt més tard que determinades construccions fruit de plans generals predemocràtics– és en molts casos el que ara s'ha endut el temporal. Aquesta és una lliçó que ja hauríem d'haver après: el mar vol el seu terreny i construir-hi té conseqüències. El paradigma n'és el passeig de s'Abanell de Blanes, on els recursos que s'hi aboquen semblen condemnats que se'ls endugui l'aigua cada dos per tres. El temporal d'ara hauria de ser una bona ocasió per repensar-se si en alguns casos cal tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. I, finalment, caldria que tots admetéssim que el turisme tafaner que es produeix just després d'una catàstrofe –i que en aquest cas va dur molta gent arran de platja malgrat els consells de quedar-se a casa– sovint no és res més que un acte d'inconsciència.

L'Estat també promet accions d'urgència per als municipis afectats pel temporal
El Punt 30.12.2008

La Generalitat es compromet a estudiar de manera individualitzada totes les reclamacions dels ajuntaments

El subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets, va continuar ahir visitant algunes de les poblacions més afectades per conèixer in situ els efectes del temporal. El subdelegat va prometre als ajuntaments, després que diumenge ho fes la Generalitat, que hi haurà «accions i decisions d'urgència», i que totes les administracions «estaran a l'altura de les circumstàncies». Francisco-Busquets va assenyalar que de moment, però, s'està en fase «d'avaluació i diagnosi». Per altra banda, el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, en una visita a Castell-Platja d'Aro es va comprometre en nom de la Generalitat a estudiar de manera individualitzada totes les reclamacions dels municipis i va anunciar que «la situació comença a estar normalitzada».

«Ningú es farà l'avar», va dir el subdelegat en referència al suport de les administracions a les localitats afectades. Francisco-Busquets va destacar que ara s'està en un moment d'«inventari, avaluació i diagnosi», i que els ajuntaments han d'assumir la tasca «d'endreçar». Posteriorment, afirma el subdelegat, «s'haurà de veure què ens toca assumir». Per ara, però, assenyala que «és prematur dir coses concretes».

Sobre Blanes, Francisco-Busquets va afirmar que s'intentarà accelerar el projecte del nou passeig de s'Abanell i el del port, mentre que a Tossa, després de treure tot el munt de sorra que colga la zona de la riera s'haurà d'examinar els danys als serveis. Francisco-Busquets també va afirmar que s'intentarà accelerar el projecte de les Ribes de Cadaqués i del passeig de l'Escala, tot i que en aquest cas va afirmar que de moment s'ha de reparar el que hi ha malmès.

Per altra banda, el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, es va comprometre en nom de la Generalitat a estudiar «cas per cas» totes les reclamacions de danys dels ajuntaments afectats. Martinoy, durant la seva visita a Castell-Platja d'Aro, va distingir quatre tipus de danys provocats pel temporal. D'una banda, els danys en béns privats, sobretot en embarcacions i afectacions en baixos i locals de primera línia de mar. Pel que fa a les embarcacions, el govern està treballant amb la direcció general de Pesca per estudiar les línies d'ajut sobretot per a la reparació de les naus; i pel que fa als locals privats, Martinoy va recomanar fer al més aviat possible les gestions amb les companyies asseguradores, amb l'ajuda, «si cal», de l'assessorament dels ajuntaments. En segon lloc, hi ha els danys en els passeigs marítims, on hi ha competència compartida entre el governs estatal, municipal i de la Generalitat. Un tercer grup són els danys en els ports, on el conseller Joaquim Nadal ja va anunciar que es posarà en marxa un pla per començar les reparacions urgents. Pel que fa als equipaments municipals malmesos, la Generalitat espera els informes dels tècnics per activar les diferents línies d'ajuts. En un primer anàlisi es considera que hi ha hagut una afectació «greu» a Llançà, Portbou, l'Escala i Blanes.

CRÍTIQUES DE CIU
El diputat de CiU al Parlament Eudald Casadesús i el diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà van anunciar ahir que la federació demanarà explicacions als governs català i espanyol sobre la seva actuació durant el temporal i «molt especialment per les conseqüències que hi ha hagut». CiU creu que el govern «ha d'explicar com i de quina manera va actuar tant abans, quan tenia les previsions que existien, com durant el temporal, i també què és el que està fent en aquests moments per posar remei a les destrosses». Avui mateix, el líder de CiU, Artur Mas, visitarà poblacions afectades.

Blanes vol agilitzar els projectes
El Punt 30/12/08

El consistori demana que s'executin d'urgència els projectes del nou dic, l'ampliació del port i el nou passeig de s'Abanell

Les restes d'un vaixell partit en dos, a la platja de Blanes. Foto: JORDI COLOMER

Blanes va demanar ahir a les administracions que s'executin urgentment els projectes de nou dic, el de l'ampliació del port i el del nou passeig de s'Abanell. Tots aquests projectes s'haurien d'iniciar l'any 2009. El del nou passeig, per exemple, està previst que comenci a finals de l'estiu vinent. L'Estat es va comprometre fa mesos a enviar a l'Ajuntament el projecte definitiu, però el consistori encara ara l'espera. El subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets, es va comprometre ahir a «accelerar» aquests projectes. «Intentarem avançar la declaració d'impacte ambiental perquè es pugui fer el dic de contenció», va dir. Sobre la quantificació dels danys, ahir encara s'estava en fase d'avaluació, i no se sabia encara el cost total de la tragèdia.

Pel que fa a l'estat de la zona afectada per la brutal llevantada, contràriament al que era habitual, aquest cop la platja de s'Abanell ha estat molt menys afectada pel temporal i ha resistit bastant millor que la zona de la badia, on l'espectacle encara ahir era desolador. El regidor de Serveis Municipals i Brigada d'Obres i Medi Ambient, Celestino Lillo, va assenyalar ahir que es necessitarà «pel cap baix una setmana» per endreçar mínimament la primera línia de mar. Sobre el vaixell embarrancat i l'altre que està partit, tots dos a la platja de la badia, Lillo va afirmar que l'Ajuntament no farà res encara, ja que les asseguradores han de fer els peritatges i no es pot moure cap element.

Mentrestant ahir les màquines continuaven les tasques de retirada de sorra del passeig, i també dels fragments dels vaixells que han envaït la platja. Totes aquestes feines, envoltades de curiosos i mitjans de comunicació, que amb les seves càmeres gravaven encara ahir la dantesca imatge de la platja de Blanes. El regidor Lillo espera que la celeritat amb què estan fent-se els treballs permeti que demà mateix l'habitual mercat que té lloc al passeig del mar es pugui fer sense problemes d'espai. Quant al pàrquing inundat, ahir encara se'n treien cotxes i aigua, i Lillo va assenyalar que d'aquí a pocs dies potser entrarà un altre cop en servei per als abonats.

Fonts de l'Ajuntament van destacar també que la part que més ha aguantat de tota la línia costanera de Blanes és la zona on es va construir l'escullera a s'Abanell. Aquest tram ha resistit força l'envit del mar, tot i que, com a pertot, la platja ha quedat pràcticament engolida pel mar. No obstant això, no hi hagut cap zona sense una afectació mínima, i ahir també es podien veure màquines treballant en diverses zones de s'Abanell, on hi ha hagut desperfectes diversos.

Mas denuncia que el Govern té paralitzades obres que haguessin reduït el temporalMas denuncia que el Govern té paralitzades obres que haguessin reduït el temporal
Diari de Girona 30/12/08

El president de CiU, Artur Mas, ha recorregut aquest matí diversos municipis del litoral català castigat pel temporal per denunciar que el president català, José Montilla, i el seu govern tenen "paralitzades obres que haurien permès reduir els efectes del temporal".

AGÈNCIES Mas ha declarat a Blanes (Selva), una de les zones més castigades pel fort onatge dels últims dies, la seva disposició a col·laborar amb els ajuntaments i persones afectades "per fer un seguiment puntual del que cal fer i exigir la Generalitat que estigui a l'altura de les circumstàncies en les seves competències, i per pressionar el Govern espanyol perquè faci la feina de restauració ràpida de tot el que ha quedat malparat".
"Encara que la inclemència del temps va ser especialment dura, si el Govern de la Generalitat no hagués paralitzat les millores i ampliacions de determinats ports de la costa, alguns dels efectes s'haguessin pogut evitar, per exemple a Blanes", ha subratllat Mas, segons un comunicat de CiU.
El líder convergent ha explicat que el Govern "fa dos anys que té aprovat el projecte d'ampliació del port de Blanes, està pressupostat en 22 milions d'euros i està frenat per part del Govern".
Mas ha expressat el desig que la desgràcia "com a mínim, serveixi d'estímul perquè el Govern de la Generalitat es posi a treballar i iniciï els projectes de millora dels ports que fan falta, per millorar les condicions d'una part de les poblacions costaneres catalanes".

Ports de la Generalitat actua per recuperar la normalitat a Blanes i Llançà
Diari de Girona 30/12/08

Ports de la Generalitat ha iniciat els treballs més urgents i necessaris a Blanes i Llançà per tal d'intentar restablir la normalitat de la zona nord del litoral català. Durant la jornada d'ahir es van restablir les xarxes de serveis (aigua i llum) afectades per les destrosses provocades pel temporal. A Blanes es van reomplir de formigó els esvorancs del moll pesquer causats per la caiguda de diversos elements. A les imatges, la seqüència d'una onada sobre el port de Blanes el primer dia de temporal.

Fotografia d'un dragó comú (Tarentola mauritanica), d’en Jordi Novell.

Orenetes vulgars (Hirundo rustica) a Riells i Viabrea 29/12/08. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist 4 orenetes vulgars (Hirundo rustica) en vol baix cap al sud sobre Riells i Viabrea. Citació hivernal.

També alguns lluers (Carduelis spinus).

Ahir 28/12/08 al mateix lloc...

1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) en vol baix direcció a Les Llobateres (Sant Celoni).
2 tords ala-roig (Turdus iliacus)

Més sobre la llevantada del cap de setmana a Blanes, 29/12/08...

S’ACABA EL TEMPORAL (pdf)

NOTA INFORMATIVA ELABORADA PEL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA DILLUNS 29-12-08 A LES 15:00 h

Trobareu informació, entre d’altres, de les precipitacions acumulades els dies 26 i 28/12/08.

I copio literalment un fragment interessant...

Pel que fa a l’onatge, les boies meteorològiques gestionades per Ports de la Generalitat, el DPTOP i el Servei Meteorològic de Catalunya, en col·laboració amb el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, han mesurat onades de fins a prop de 9 metres a la badia de Roses, de 8 metres davant de Blanes, de més de 7 metres davant del delta del Llobregat, i de prop de 6 metres a cap Tortosa (davant del delta de l’Ebre). Cal tenir en compte, però, que aquestes dades corresponen a una certa distància de la costa, concretament on la fondària del mar és de 50 metres.

Aquests valors no són els màxims mesurats per les boies en els seus 24 anys d’existència, tot i que poques vegades han estat superats. L'onada màxima de la sèrie és de 10.4 metres a Roses, mesurada el 18 d'octubre de 2003. Els temporals de la tardor de l’any 2001 també van donar lloc a onades màximes superiors, amb 9.9 m a cap Tortosa, 9.8 a Roses i 8.3 a Blanes.

En oceanografia, però, s’utilitza l’alçada d’onada significant (mitjana del terç d’onades més altes d’un registre horari) com a valor representatiu de l’estat de la mar. Si ens referim a aquest paràmetre, els valors màxims mesurats a les quatre boies entre la tarda del 26 i el matí del 27 van ser de 5.9 metres a Roses, de 4.7 al Llobregat, de 4.6 a Blanes i de 3.2 a cap Tortosa.


........................................................................

Tallen l’accés al port de Blanes per evitar que hi entrin els curiosos
(Vídeo) Malgrat confidencial 29/12/08

Recorregut aeri per la costa
(Vídeo) Telenotícies TV3, 28/12/08

Comencen a avaluar els danys
(Vídeo) Telenotícies TV3, 28/12/08

Blanes Storm Dec 2008
YouTube 29/12/08

Temporal Blanes desembre 2008 Efectes sobre el port
YouTube 29/12/08

.........................................................................

El govern prepara un pla d'urgència per afrontar els danys del temporal a la costa
29.12.2008 EL PUNT

Inclourà actuacions en ports i passejos marítims, i també s'estudia habilitar crèdits per als particulars

El govern de la Generalitat va anunciar ahir un pla per afrontar d'urgència els danys causats pel temporal que a assotat aquests tres últims dies la Costa Brava. El pla, segons va explicar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, consistirà en actuacions d'urgència en ports i passejos marítims afectats, i també s'estudiarà la creació d'una línia de crèdits per als particulars afectats. Mentrestant, ahir als municipis més castigats per la llevantada es va intentar recuperar al màxim una normalitat que encara tardarà dies a ser total, ja que la dimensió dels desperfectes, especialment en localitats com ara Tossa, Blanes i Platja d'Aro ha deixat un panorama desolador. A Blanes i Tossa avui se celebraran plens per avaluar la situació.

En declaracions efectuades a Ràdio Girona (SER), el conseller Joaquim Nadal va explicar que el pla d'actuació urgent s'articularà a través de l'empresa pública Ports de la Generalitat. El conseller gironí va posar molt d'èmfasi en els ports de Llançà i Blanes, on els danys en els dics han estat estructurals i necessiten la construcció urgent de dics d'abric, ja que un altre temporal podria destruir-los.

L'ESCALA.
En el cas del passeig escalenc, Joaquim Nadal va anunciar que es farà un projecte, conjuntament amb l'Ajuntament, per fer-lo tot nou, perquè l'actual (del qual han quedat destruïts uns seixanta metres) és poc sòlid. «Hem de fer un projecte ràpid i a fons que signifiqui superar tots els defectes que tenia un passeig que havia quedat bombat per sota i era poc sòlid», va declarar el conseller a l'emissora esmentada.

BLANES.
En aquest cas s'instarà el ministeri i la conselleria de Medi Ambient que desbloquegin la declaració d'impacte ambiental que impedeix l'ampliació del port i la construcció d'un dic de reforç, del qual ja hi ha reservats i a punt de transferir-se a ports de la Generalitat un total de 22 milions d'euros. Pel que fa a s'Abanell, Nadal va anunciar negociacions amb el ministeri de Medi Ambient per resoldre definitivament els problemes estructurals endèmics.

LLANÇÀ.
També està previst fer-hi un dic de recés, que està aturat també per un problema ambiental.

PALAMÓS.
Al principal port del Baix Empordà s'actuarà per reparar l'escullera. Finalment, també s'actuarà a Portbou.

>«Ordre dins el desordre»

Així va definir ahir al vespre la situació l'alcaldessa de Tossa, Imma Colom, que a la tarda va reunir a la sala de plens més d'un centenar d'afectats pel temporal per començar a articular una oficina d'atenció que estarà centrada en assessorar les persones que hagin patit danys perquè reclamin les indemnitzacions. El consistori, a més, ha convocat avui a la una un ple extraordinari centrat en el temporal. A Blanes, on ahir també la situació estava en una normalitat precària, es prepara per al ple d'avui una declaració conjunta de tots els grups municipals demanant actuacions urgents, segons va informar el regidor Celestino Lillo. Precisament a Blanes, ahir, van anar-hi a visitar les zones afectades el president del PP a Girona, Josep Enric Millo, i la presidenta del PP català, la blanenca Alícia Sánchez-Camacho, que van reclamar a la Generalitat «una resposta urgent i eficaç» i que es desencallin els projectes pendents.

Desembocadura i tram final del riu Tordera 28/12/08

Imatges del tram final del riu (vista des del pont de la carretera de Malgrat de Mar a Blanes) i de la desembocadura (vista des de la barra de sorra).

El riu baixa ple i arrossega fins a la platja branques, canyes i brossa que s’acumula al llarg de la costa, tenyeix de marró l’onatge amb els sediments, i fa que les aus aquàtiques es refugiïn al canyís de les ribes.

Imatges de la platja a la desembocadura…

.

.

Algunes aus surten del canyís tímidament i es deixen veure, entre altres…

2 rasclons (Rallus aquaticus)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 xarxets comuns (Anas crecca)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
1 boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) a tocar la platja
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
titelles (Anthus pratensis)
pit-roig (Erithacus rubecula)
rossinyol bord (Cettia cetti)
pardals xarrecs (Passer montanus) i comuns (Passer domesticus)
mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)

1 bernat pescaire (Ardea cinerea) al bosc de ribera
1 aligot comú (Buteo buteo) al tram final del riu
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus), sobre el riu i a un camp
>100 esplugabous (Bubulcus ibis) al riu i als camps adjacents

Al mar…

Gavines vulgars (Larus ridibundus)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
>10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) a tocar de platja

.

rascló (Rallus aquaticus)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i fotja vulgar (Fulica atra)