.
.
.
arxiu municipal de lloret de mar. Temporals del 1915 i el 1926 i 27.Esvoranc causat per una garbinada el 1915 davant l'ajuntament .L'avui carrer Cervantes negat pel mar el 1926. El 1927 va quedar parcialment destrossat el sector de llevant.
Un cop ha frenat el temporal ara és moment d'avaluar desastres, preguntar-se les causes, fer autocrítica i buscar solucions. Un veí de Blanes de 71 anys, Antonio Viñas, feia memòria ahir i destacava que no recordava una llevantada tan virulenta a la Costa Brava amb tots els anys que carrega a l'esquena. El problema principal d'aquest temporal és que d'aquesta virulència es presenten amb escassa recurrència, com a molt cada cinquanta o cent anys, destacava ahir un biòleg i investigador del CSIC de Blanes, Enric Ballesteros.
L'home ha construït en els darrers anys en llocs on el mar molt de tant en tant també té el seu espai. Si ens centrem en Blanes, on el passeig ha quedat de tot destrossat, el problema encara és més greu perquè ocupava plenament tota la zona de platja, sensible a qualsevol temporal i per aquest motiu és "lògic que quedin envaïdes". La resta de passejos a zones de rereplatja haurien de guardar també espai de transició. De totes maneres cal tenir en compte que no han estat només els homes els que han patit les conseqüències, el mateix passa amb les espècies marines. Moltes espècies han anat a parar a les platges, així han sortit molt més malaparats que nosaltres pel que fa a víctimes. I és que "l'home es posa més enllà del que li toca i la natura, de tant en tant, li ho recorda", va acabar recordant l'investigador del CSIC de Blanes amb un to més aviat crític.
Les imatges d'aquests dies eren passejos destrossats, vaixells al mig de carrers i brutícia a platges amb poca sorra de forma generalitzada a la costa catalana. El passeig de Lloret de Mar a principis de segle donava de seguida pas a la platja, tot i que l'ajuntament s'hi acostava perillosament. Lloret ha patit menys durant aquesta llevantada, però el temporal més fort que recorden es remunta al 1947, quan les onades van destruir tot el veïnat de pescadors de Venècia.
La història ens recorda que els temporals vénen en cicles d'uns tres anys i que les platges obertes i profundes com les de Lloret, Tossa i Blanes són de les que pateixen més ja que a les ones els és possible agafar més impuls quan s'apropen al litoral, explica l'antropòleg lloretenc, Jordi Drapé.
Mar assassina?
ORIOL COLOMER CARLES LLORET
Aquest sorprenent adjectiu va ser proferit per una persona interrogada per la TV3 a qui el temporal marítim d'aquests dies de després de Nadal l'havia ferit de no gaire gravetat. Al mar, com a força viva de la naturalesa, no li escau el qualificatiu de "salvatge" i menys encara d'"assassí". Potser som nosaltres els qui ens hem refiat massa de la seva calma, considerada com a estadísticament predominant, i moguts per l'avarícia i el lucre al preu que sigui, hem construït el més a la vora possible del mar per guanyar diners, no pas per res més.
Prenguin nota ara els defensors del possible pàrquing subterrani del Passeig de Lloret del que ha passat al de Blanes, que sempre es posa com a model. I encara hem de dir que si a Lloret el temporal d'aquests dies no ha estat tan destructiu com a Blanes o Tossa és segurament per la grandesa d'aquesta platja, gairebé única i privilegiada, tan uniforme i compensada. Però compte, que ja s'hi va fer un gran error anys enllà: la supressió de la platja de Sa Caleta (Rosamar) per fer-hi un aparcament, que en la part més ample té 80 metres. Abans dels anys 70 la platja, que començava immediatament després de la baixada de Pau Casals (aleshores 14 d'abril o 2 de febrer, d'acord amb la República o amb el franquisme posterior), feia uns 120 metres, que per aportació de sorra (temporal de Garbí, sempre més fluix) podia arribar als 140 metres; o per sostracció de sorra (temporal de Llevant) podia reduir-se als 80 metres; d'on resulta que sempre hi havia platja més o menys llarga; però ara, no. En fer el gran disbarat de construir un mur al llarg de "sa pallissada", que comença a robar areny a l'altura del carrer de la Sènia del Barral per acabar, sempre obliquament contra la platja, al pàrquing esmentat, el mar amb corrent de Llevant s'emporta tota la sorra de davant de l'aparcament, que si no hi fos, només se n'emportaria uns 40 metres, com hem dit abans. Si a aquest gran disbarat se n'afegeixen de menors, com la supressió de totes les rieres que aportaven sorra, podrem potser entendre que la platja de Lloret aguanta el que pot, i encara podem estar contents. I entenguem tots els qui no estem interessats en diners (que som ínfima minoria) que la solució és doble: fora pàrquing (tot) del Rosamar i oblidar-se per sempre del pàrquing del Passeig. I no cal ser tècnic en ciències del mar, només cal haver-hi viscut, haver escoltat els pescadors i tenir una mica de sentit comú; i la raó al temps.
platja de lloret de mar Una forta garbinada de 1915
remena-rocs (Arenaria interpres)
fotografia de l’Enric Badosa
blauet (Alcedo atthis)
Un vehicle va quedar colgat d'aigua quan travessava el pas per sota de la via al rierany dels Frares de Pineda. Foto: T.M.
El temporal de mar del dia 26 i el fort vent del cap de setmana han deixat un paisatge peculiar a la costa del Maresme, amb unes platges reduïdes davant l'avanç salvatge d'unes onades que van arribar als cinc metres d'altura. A banda de les destrosses al litoral, a les quals cal afegir les que van afectar els càmpings de la desembocadura de la Tordera, la majoria de sortides que van haver de fer els bombers van ser per enretirar arbres dels camins i carreteres, per assegurar els cables elèctrics i per treure aigua sobretot dels accessos a les platges. La mort d'un submarinista a Llavaneres és la conseqüència més greu del mal temps.
Platges reduïdes a la meitat en la majoria dels casos i en espera d'un temporal de garbí, que, com asseguren els pescadors, tornarà a portar la sorra al litoral del Maresme. Aquesta és la imatge més repetida poc després d'haver suportat una de les pitjors llevantades que es recorden a la comarca però que no ha provocat danys tan destacats com a la comarca veïna de la Selva. Si més no l'estructura dels passejos ha aguantat força, encara que bona part dels accessos subterranis cap a les platges per a vehicles van quedar colgats d'aigua. Al rierany dels Frares, que separa Pineda i Calella, un automobilista va voler provar sort però es va quedar aturat sota l'aigua i va deixar el vehicle inservible.
Els més afectats pel temporal de mar van ser novament els càmpings propers a la desembocadura de la Tordera, que ahir avaluaven els danys de les onades que havien entrat dins les instal.lacions a tocar de les caravanes. En alguns camins de platja com el que uneix la Musclera d'Arenys de Mar i Caldes d'Estrac ahir encara hi arribaven les onades que alhora eren aprofitades per una vintena de surfistes.
Pel que fa a la capital, Mataró, de la trentena d'incidents de què es va informar ahir des de l'Ajuntament, destaca l'enfonsament de part d'un immoble deshabitat a la zona de Sant Simó –amb les consegüents afectacions del trànsit– una embarcació enfonsada al port i la caiguda d'una tanca publicitària sobre la caseta de l'ONCE entre el Camí Ral i l'avinguda de Jaume Recoder. (Aquesta informació ha estat elaborada per Elena Ferran, Teresa Márquez i Lluís Martínez).
L'excepcionalitat del temporal no estalvia algunes reflexions
El Punt 30.12.2008
És innegable que el litoral català ha patit un temporal de característiques excepcionals que no es donaven des de feia molts anys. La major part de la costa gironina ha patit conseqüències de tot tipus –en establiments i propietats privades, i en equipaments públics, sobretot passejos marítims i ports– que també han afectat determinades platges de la costa de Barcelona. Els danys són tan importants que ahir la majoria de municipis afectats eren encara incapaços de fer un recompte del cost de la reconstrucció. D'aquest episodi, se n'ha de destacar en primer lloc la ràpida reacció de les administracions, sobretot de la del govern català, que en ple temporal, i per mitjà del conseller Nadal, ja anunciava un pla d'urgència per afrontar els danys. Però deixant de banda si l'alerta del temporal es podia haver fet amb més o menys intensitat, percepció que entra en el terreny de la subjectivitat, el que sí sembla evident és que la majoria de danys –a excepció dels ports– s'han produït en zones en les quals potser ja no s'hi hauria d'haver edificat mai. El que no ha protegit la llei de costes –perquè es va aprovar molt més tard que determinades construccions fruit de plans generals predemocràtics– és en molts casos el que ara s'ha endut el temporal. Aquesta és una lliçó que ja hauríem d'haver après: el mar vol el seu terreny i construir-hi té conseqüències. El paradigma n'és el passeig de s'Abanell de Blanes, on els recursos que s'hi aboquen semblen condemnats que se'ls endugui l'aigua cada dos per tres. El temporal d'ara hauria de ser una bona ocasió per repensar-se si en alguns casos cal tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. I, finalment, caldria que tots admetéssim que el turisme tafaner que es produeix just després d'una catàstrofe –i que en aquest cas va dur molta gent arran de platja malgrat els consells de quedar-se a casa– sovint no és res més que un acte d'inconsciència.
L'Estat també promet accions d'urgència per als municipis afectats pel temporal
El Punt 30.12.2008
La Generalitat es compromet a estudiar de manera individualitzada totes les reclamacions dels ajuntaments
El subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets, va continuar ahir visitant algunes de les poblacions més afectades per conèixer in situ els efectes del temporal. El subdelegat va prometre als ajuntaments, després que diumenge ho fes la Generalitat, que hi haurà «accions i decisions d'urgència», i que totes les administracions «estaran a l'altura de les circumstàncies». Francisco-Busquets va assenyalar que de moment, però, s'està en fase «d'avaluació i diagnosi». Per altra banda, el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, en una visita a Castell-Platja d'Aro es va comprometre en nom de la Generalitat a estudiar de manera individualitzada totes les reclamacions dels municipis i va anunciar que «la situació comença a estar normalitzada».
«Ningú es farà l'avar», va dir el subdelegat en referència al suport de les administracions a les localitats afectades. Francisco-Busquets va destacar que ara s'està en un moment d'«inventari, avaluació i diagnosi», i que els ajuntaments han d'assumir la tasca «d'endreçar». Posteriorment, afirma el subdelegat, «s'haurà de veure què ens toca assumir». Per ara, però, assenyala que «és prematur dir coses concretes».
Sobre Blanes, Francisco-Busquets va afirmar que s'intentarà accelerar el projecte del nou passeig de s'Abanell i el del port, mentre que a Tossa, després de treure tot el munt de sorra que colga la zona de la riera s'haurà d'examinar els danys als serveis. Francisco-Busquets també va afirmar que s'intentarà accelerar el projecte de les Ribes de Cadaqués i del passeig de l'Escala, tot i que en aquest cas va afirmar que de moment s'ha de reparar el que hi ha malmès.
Per altra banda, el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, es va comprometre en nom de la Generalitat a estudiar «cas per cas» totes les reclamacions de danys dels ajuntaments afectats. Martinoy, durant la seva visita a Castell-Platja d'Aro, va distingir quatre tipus de danys provocats pel temporal. D'una banda, els danys en béns privats, sobretot en embarcacions i afectacions en baixos i locals de primera línia de mar. Pel que fa a les embarcacions, el govern està treballant amb la direcció general de Pesca per estudiar les línies d'ajut sobretot per a la reparació de les naus; i pel que fa als locals privats, Martinoy va recomanar fer al més aviat possible les gestions amb les companyies asseguradores, amb l'ajuda, «si cal», de l'assessorament dels ajuntaments. En segon lloc, hi ha els danys en els passeigs marítims, on hi ha competència compartida entre el governs estatal, municipal i de la Generalitat. Un tercer grup són els danys en els ports, on el conseller Joaquim Nadal ja va anunciar que es posarà en marxa un pla per començar les reparacions urgents. Pel que fa als equipaments municipals malmesos, la Generalitat espera els informes dels tècnics per activar les diferents línies d'ajuts. En un primer anàlisi es considera que hi ha hagut una afectació «greu» a Llançà, Portbou, l'Escala i Blanes.
CRÍTIQUES DE CIU
El diputat de CiU al Parlament Eudald Casadesús i el diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà van anunciar ahir que la federació demanarà explicacions als governs català i espanyol sobre la seva actuació durant el temporal i «molt especialment per les conseqüències que hi ha hagut». CiU creu que el govern «ha d'explicar com i de quina manera va actuar tant abans, quan tenia les previsions que existien, com durant el temporal, i també què és el que està fent en aquests moments per posar remei a les destrosses». Avui mateix, el líder de CiU, Artur Mas, visitarà poblacions afectades.
Blanes vol agilitzar els projectes
El Punt 30/12/08
El consistori demana que s'executin d'urgència els projectes del nou dic, l'ampliació del port i el nou passeig de s'Abanell
Les restes d'un vaixell partit en dos, a la platja de Blanes. Foto: JORDI COLOMER
rascló (Rallus aquaticus)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i fotja vulgar (Fulica atra)
.jpg)
.jpg)
