Sí reforma, no ampliació
La Revista ACTUAL de Blanes ed. 172 --mp-- 14 mayo 2009
Continuem parlant del port de Blanes, i no perquè en el nostre municipi no hi hagi molts altres temes a tractar, sinó per conèixer fil per randa perquè científics i entitats mediambientals s’hi oposen i, sobretot, perquè si es donés el cas que aquest projecte ens aportés conseqüències negatives, com tantes vegades ha succeït amb les decisions preses en aquesta vila, no ens agafi per sorpresa.
.
dibujos y maquetas siempre muestran el lado más atractivo de los proyectos
És per això que hem parlat amb en Rafa Sardà, científic titular del CEAB, director d’un projecte d’investigació del Plan Nacional I+D+I de l’estat espanyol durant les obres del port de Portbou, director de dues tesis doctorals sobre el port de Blanes, membre de la comissió de seguiment de les obres de diferents ports de Catalunya i membre del Consell de Sostenibilitat de Pesca de la Generalitat de Catalunya.
En el transcurs de la redacció d’un Pla Especial com aquest, el procediment marca que l’administració demani informes a centres científics com el CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes), així com a diverses entitats mediambientals. Els impactes i les recomanacions donades per aquests centres i entitats no són vinculants però s’haurien de recollir en l’AIA (Avaluació d’Impacte Ambiental), si no, quin sentit té que els demanin? Però la realitat és una altra i l’administració demana els informes i després els té en consideració o no. Aquests informes no són públics.
Senyor Sardà, vostè defensa la remodelació del port?
En el port de Blanes conflueixen dues coses, una és l’obligada necessitat de refer el dic i modificar la bocana per tal que hi hagi menys agitació a les dàrsenes. Aquest és un projecte que fa quinze anys que està sobre la taula de la direcció general de ports. Aleshores ja se sabia que el dic presentava greus alteracions i no s’explica que s’hagi esperat tant temps a solucionar-ho. Afortunadament no han passat desgràcies importants, però podien haver passat. És un projecte absolutament necessari i s’ha de fer urgentment. Una altra cosa és l’ampliació, és un altre projecte que mai no s’hauria d’haver vinculat al de remodelació. Són coses totalment diferents, no s’hauria d’haver associat la protecció del dic a l’ampliació.
Per què diu no a l’ampliació del port de Blanes?
Perquè no està justificada. Abans de l’AIA s’hauria d’haver fet un exercici sobre cost/benefici social per a la població. Quan es desenvolupa una activitat en un lloc, s’ha de tenir molt clar quins seran els efectes sobre l’entorn. L’ampliació d’un port s’ha de donar quan hi ha veritables necessitats i, tot i així, s’ha de fer de forma integrada amb la resta del domini costaner; això és el que marca l’avaluació internacional. Per apropiar-se d’un bé públic cal que les activitats que s’hi volen desenvolupar necessitin més espai i a Blanes no és així. Malgrat que l’AIA diu que les captures pesqueres es mantenen, les nostres dades ens indiquen que van a la baixa, és més, les recomanacions de la direcció general de pesca diuen que es pesqui un dia menys a la setmana.
Al CEAB fem tesis doctorals i n’hem fet dues del port de Blanes. Una de les coses que es va fer, va ser desenvolupar uns indicadors d’activitat que demostren que un 13% de les embarcacions recreatives no surten mai i més de la meitat només surten un mes l’any. Aquest és un altre problema: la gestió dels ports a Espanya. El Club de Vela és l’únic del sector nàutic que té activitat. L’ús dels creuers turístics és el que en surt veritablement beneficiat. No obstant això, el fet de tenir una flota de creuers turístics al port de Blanes en el futur és una decisió molt important, ja que parlem d’ampliar l’activitat en l’indret de més difícil accés de la vila.
En la darrera reunió, es defenia que no s’amplia l’activitat. Si no es vol incrementar l’activitat i el sector dels creuers quedarà igual, per què hem d’ampliar el port? I si l’activitat s’incrementa, com que aquest increment no està contemplat en l’AIA, els efectes no s’han estudiat. Jo penso que l’opció més bona és la remodelació (alternativa 1), i que amb l’estalvi del cost de l’obra es podria regenerar s’Abanell, que ens aportaria un benefici social més important que l’ampliació del port.
El científic va manifestar que l’AIA minimitza els impactes, que podem tenir molts més problemes de mobilitat, fins el punt que obliguin a remodelar el passeig de mar per resoldre’ls i que la sorra del platja del centre és desplaçarà i obligarà a fer moviments de sorra i que, en el cas de temporals forts, els majors efectes es traslladaran a Sa Palomera i a les cases del davant, a la riera, a la Plaça Catalunya i al pàrquing Saba.Sardà diu que els efectes sobre la muntanya no s’han estudiat i recomana a tots els veïns de Sant Joan que facin una auditoria de casa seva, perquè hi poden haver desperfectes.
Aquestes possibles conseqüències només són les visibles, però també hi ha les que no es veuen, entre d’altres la petita praderia de posidònia, espècie protegida per llei, que es destruirà.
Sovint els projectes de l’administració tenen parts fosques, de vegades tan fosques que els ciutadans no podem veure què hi ha darrera. L’ampliació del port de Blanes amaga interessos que desconeixem? O tal vegada els 500 m2 de superfície que en el projecte es destinen a magatzem per als creuers turístics en són la resposta?
http://www.actualrevista.net/index.php?content_id=8926
Els boscos de Pinya de Rosa
La revista ACTUAL de Blanes ed. 172 -Entitat Mediambiental s’Agulla- 15 mayo 2009
En un bosc les diferents espècies vegetals estan agrupades per afinitat amb el lloc on es troben. Aquest agrupament és conegut com: comunitat vegetal i varia en funció del tipus de substrat i el clima presents. A la nostra vila, el paisatge costaner original estava format per un bosc subtropical, densíssim i impenetrable, format per una comunitat anomenada alzinar litoral.
En aquesta comunitat hi domina l’alzina, compactada per l’abundància d’una sèrie d’arbustos i lianes, on mai falten espècies com el marfull, l’aladern, l’arboç, el llentiscle, el galzeran, l’esparreguera i la roja. També trobem varietats d’aquesta comunitat en funció de la presència d’alzines sureres i diferents espècies de pins.
Durant segles l’home ha treballat la terra, i el paisatge forestal va deixar pas al paisatge agrícola, i més recentment, a l’urbà. Afortunadament, en alguns dels espais que es van deixar de cultivar a mitjans del segle passat, la urbanització no ha arribat, fet que ha permès recuperar algunes masses forestals. La recuperació s’ha desenvolupat durant dècades, i ha passat per diferents fases: l’erm, l’herbassar, el matollar i finalment diferents varietats d’alzinar.
Un d’aquests llocs és el paratge de Pinya de Rosa, la darrera franja costanera sense urbanitzar de la nostra vila. Per la qualitat de la seva massa boscosa, Pinya de Rosa va ser declarada Paratge Natural d’Interès Nacional, el grau més elevat de protecció que pot rebre un espai natural d’aquestes dimensions. Malgrat això, inexplicablement, l’administració ha permès que un parell de bulldozers s’estiguin passejant pel mig del bosc arrencant de soca-rel tots els arbustos i arbres petits de la finca, condicionant la vida de tota la fauna i flora associada a aquesta comunitat vegetal per molts anys. Ha estat una suposada actuació de prevenció contra incendis que ha estat molt pitjor que el propi incendi, ja que el desarrelament impedeix el rebrot. Entitats i particulars han denunciat reiteradament els fets, que van clarament en contra de la pròpia Llei de protecció. Ara, davant la passivitat de les administracions, un jutge haurà d’esbrinar què ha succeït. Una sola cosa és ben clara, i és que aquells que estimem Pinya de Rosa mai perdonarem el que han permès que s’hi faci.
La inspecció tècnica a Pinya de Rosa conclou dient que no s'ha perjudicat l'espai
Diari de Girona 22/5/09
BLANES MARTÍ SANTIAGO
Que diverses excavadores pesades hagin treballat a la finca de Pinya de Rosa desbrossant l'espai per evitar riscs d'incendis i que a youtube estiguin penjades les imatges que s'han captat evidenciant-ho no ha impedit que l'informe elaborat pels Serveis Territorials de Medi Ambient asseguri que no s'ha perjudicat l'entorn natural.
El document, signat el 12 de maig, tres dies després que el tècnic forestal de la Selva i el responsable de medi marí realitzessin la visita, indica que les tasques de neteja "són congruents" tot i que recomana l'elaboració d'un pla de prevenció.
L'informe es mostra disconforme amb la valla permietral de la finca explicant que la malla metàl·lica es per a entorns urbans i no naturals com Pinya de Rosa. Així, apunta que hauria de disposar d'un espai de 15 centímetres entre el terra i l'inici de la tanca amb l'objectiu de facilitar la circulació dels animals. L'informe de Medi Ambient també reclama als propietaris que retirin l'antic filat espinós que hi ha a la finca.
http://www.cafeambllet.com/press/?page_id=1020
Editorial del Cafèambllet.com...
Catalunya, un país del tercer món
Un dels exemples més colpidors del que pot significar ser un país del tercer món el tenim a Somàlia. Allà no hi un govern clar, no hi ha ningú que apliqui lleis. No hi ha policia ni sanitat, ni parlaments…només hi ha armes i destrucció. El descontrol en aquella terra és de tal calibre que fins i tot s’ha hagut d’inventar un terme encara pitjor que el de ‘tercer món’: estat fallit. Una definció d’estat fallit diu: “un estat fallit és un estat dèbil on el govern té poc control pràctic sobre el territori, un govern que no té el monopoli en l’exercici de la llei i no pot fer complir les seves lleis degut a taxes de criminalitat, corrupció extrema, un extens mercat informal, burocràcia impenetrable o ineficàcia judicial. Tot plegat sembla molt llunyà, però algunes d’aquestes coses estan passant ara mateix a Catalunya, i més concretament a Blanes.
Fa uns anys el Parlament de Catalunya va declarar Pinya de Rosa com Espai Protegit, la més alta protecció que pot donar Catalunya a un tros del seu territori. Aquest tipus de protecció és el mateix que té, per exemple, la muntanya de Montserrat. Per fer aquesta qualificació van ser necessaris molts anys de mobilització ciutadana, debat polític, tràmits burocràtics… finalment, però, la llei va sortir endavant i el paratge va quedar protegit per les més altes instàncies de l’administració.
Però com succeeix als estats fallits, tot plegat no serveix de res. L’estat -comunitat autònoma, autoritats provincials diverses i polítics locals de tots colors- són inútils a l’hora de fer complir els mandats dels ciutadans.
· A Catalunya, no serveix de res pagar un Parlament ple de cotxes oficials i dedicacions exclusives quan ningú té la intenció de fer complir les lleis que aquest parlament aprova.
· A Catalunya no serveix de res pagar un bon grapat de diners, viatges i xòfers a un Conseller de Medi Ambient quan aquest és incapaç de desbrossar el bosc de paperassa per evitar que es destrueixi el bosc de veritat, el bosc protegit.
· A Catalunya no serveix de res pagar amb els diners públics un enginyer forestal quan aquest dóna permís per destruir justament allò que la llei del parlament protegeix.
· A Catalunya no servei de res pagar un regidor d’urbanisme i un regidor de medi ambient (aquest últim amb dedicació exclusiva) quan es donen permisos per actuar en aquest paratge de manera errònia, sense prendre les mínimes mesures de precaució. Sense fer la seva feina.
· A Catalunya no serveix de res pagar una àrea d’urbanisme municipal quan, tot i haver suspès el permís d’obres que va ser atorgat erròniament, les obres continuen com si tal cosa.
· A Catalunya no serveix res que s’hagin invertit milers d’hores de polítics i tècnics per tal d’establir el que significa un delicte ecològic quan en el moment que hi ha indicis de que aquest delicte està tinguent lloc, la justícia no actua.
· A Catalunya no serveix de res pagar un sistema de partits polítics. Ha fallat el Partit Socialista de Catalunya, ha fallat Esquerra Republicana, ha fallat Iniciativa Els Verds, ha fallat Convergència i Unió, ha fallat el Partit Popular, ha fallat el PDB, han fallat tots els polítics d’aquestes formacions, els que ocupen càrrecs públics i els que fan oposició. A la Generalitat i a l’Ajuntament de Blanes.
· A Catalunya no serveix de res -en definitiva- tenir un Parlament, president del Parlament, president de la Generalitat, consellers, directors generals, delegats provincials, tècnics forestals, regidors municipals, oposició verd, oposició vermella, regidor de medi ambient, regidor d’urbanisme, tècnics d’urbanisme, inspectors municipals…quan tots plegat no poden fer que es compleixi una llei, quan tots plegats no poden evitar que un particular -amb molts calers, això si- col·loqui una tanca il·legal en un paratge altament protegit, quan no poden evitar que els buldòzers destrueixin el bosc en qüestió.
Així, un cop descartada la mala fe i la prevaricació, només ens queda pensar que estem davant d’un sistema increïblement ineficaç, davant d’un estat fallit.
Però aquest estat fallit revifa a l’hora de cobrar impostos als ciutadans que no tenen tants calers com l’autor de la tanca il·legal. Aquest estat fallit és molt eficaç a l’hora de procurar-se el seu sustent mitjançant impostos, taxes, cànons… Aquest estat fallit, incapaç de fer complir les seves pròpies lleis, si té força i intel·ligència per -per exemple- apujar el preu dels casals d’estiu públics de Blanes un 30% quan la immensa majoria dels seus usuaris no han vist incrementat els seus ingressos en aquest percentatge (segurament més d’un directament ha perdut els seus ingressos)
Davant d’aquesta situació intolerable, la única cosa que pot treure a Catalunya i a Blanes del tercermundisme més absolut és una resposta ciutadana cívica i contundent. Perquè si encara alguna cosa diferencia Catalunya de les zones del món més arrasades és la seva gent, que encara creu que té la sobirania sobre l’estat, la gent que encara té consciència de poble, la gent que encara és capaç de mobilitzar-se, la gent que encara no s’ha rendit, la gent que encara creu que el seu país és un lloc digne on hi ha justícia i ganes de fer les coses ben fetes.
Si els ciutadans no som capaços de donar aquest pas, Catalunya serà, definitivament, un país del tercer món, un estat fallit.
Continuen les diferents obres al Polígon Industrial d’En Puigverd.
Ràdio Palafolls 21/5/09
Si fa uns mesos eren les obres d’urbanització les que afectaven a la zona industrial Nord de PLF, la més propera a Tordera, ara, un cop acabades aquestes obres, continua l’activitat al polígon d’en Puigverd.
Aquests dies Inditex ha obert al trànsit el nou vial que substitueix el tram final que unia el polígon amb la N2. Aquests nou vial, necessari per poder absorbir el nombre de camions previstos per a la planta d’Inditex a PLF, inclou dues rotondes i un ampla de ferm més gran. Aquests nou vial no està del tot finalitzat, però ja s’hi pot circular, ja que els treballs per eliminar el ferm de l’antic camí ja han començat i així com també les obres de l’aparcament de la planta de Bershka a PLF.
Inditex manté que el seu centre logístic es podrà obrir a partir del proper mes de juny.
Un metres més cap a PLF, entre les empreses químiques del polígon, ja són visibles les obres de l’ampliació de l’autopista del Maresme. Aquesta via ràpida enllaçarà el seu final actual amb a la N2 fins a la carretera entre Blanes i Tordera. Això obliga a salvar el riu Tordera, just en aquest punt del polígon i són aquestes obres per construir el viaducte les que ja han començat. Els operaris treballen en l’elevació necessària del terreny per tal de fer el pont que connectarà amb l’altre banda de la Tordera.
Aquestes obres de perllongació de l’autopista, adjudicades a l’empresa Dragados, S.A. comportaran la construcció de més de 4 quilometres d’autopista.
El projecte compta amb un pressupost global de més de 46 milions i mig d’€ i preveu que estigui finalitzat el segon trimestre de l’any que ve.
Obres del Pont a la Tordera i el nou vial d’InditexBlanes farà un plànol de camins de pagès per facilitar la vigilància
Diari de Girona 21/5/09
BLANES DDG
Blanes elaborarà un plànol dels camins de pagès per facilitar les tasques de vigilància dels cossos de seguretat. En aquests moments, la regidoria de Medi Ambient, amb la col·laboració dels departaments de Protecció Civil i Policia Local, està treballant en la reedició d'un plànol de camins de pagès, ja que tot i existir plànols similars no n'hi havia cap fins ara on apareguessin tots els camins i els seus noms.
El plànol, una vegada finalitzat, es farà arribar a la Policia Local i als Mossos d'Esquadra i l'Ajuntament pretén que sigui una eina de treball per millorar l'eficàcia d'aquests cossos si es registren incidents en aquestes zones més allunyades del nucli del municipi.
CiU demana més policia als camps
Malgrat confidencial 21/5/09
El diputat de CiU, Joan Morell, ha demanat al Parlament de Catalunya que es prenguin mesures per intensificar la vigilància policial als camps de l’Alt Maresme. El diputat ha entrat al registre del Parlament una proposta de resolució. En el text es reclama al Govern de la Generalitat que destini més efectius per vigilar les zones agrícoles i que s’hi patrulli amb més intensitat. Segons Morell, un augment de la vigilància “serviria com a element dissuasori alhora que ajudaria a mitigar la sensació d'inseguretat dels propietaris”.El diputat ha explicat que la proposta es fa degut a l’onada de robatoris que hi ha als camps. Un fet que, segons Morell, ha sortit fa pocs dies als mitjans de comunicació, però que passa des de ja fa temps.
CiU reclama intensificar la vigilància policial a les zones agrícoles de l'Alt Maresme
Diari Maresme 21/5/09
El diputat de CiU, Joan Morell, ha presentat una iniciativa al Parlament de Catalunya per aconseguir una major presència policial per acabar amb l'onada de robatoris als camps maresmencs.
Proposta
La proposta de CiU reclama al Govern Català que "intensifiqui la vigilància policial a les zones agrícoles de l'Alt Maresme i que es patrulli amb més assiduïtat pels camps", amb l'objectiu d'aconseguir que "la major presència policial permeti garantir-ne la seguretat".
Onada de robatoris
Morell ha presentat aquesta iniciativa arran l'onada de robatoris viscuts a la comarca i que ha generat "un fort malestar i intranquil·litat entre agricultors i ramaders de la comarca", assegura. Els robatoris es centren en la sostracció de material i maquinària.
Actuació ràpida
Segons Joan Morell, aquests robatoris "fa temps que es produeixen" però diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò de la seva proliferació en els darrers mesos. Pel diputat nacionalista, "cal actuar ràpid i donar resposta a aquesta problemàtica" ja que "en aquests moments, pagesos i ramaders se senten impotents per posar fi a l'onada de robatoris, i un augment de la vigilància serviria com a element dissuasori, alhora que ajudaria a mitigar aquesta sensació dels propietaris", conclou.
CiU reclama al Parlament més vigilància policial als camps
El Punt 22/5/09
El diputat del Maresme Joan Morell ha presentat una iniciativa al Parlament perquè s'intensifiqui la vigilància i es patrulli amb més assiduïtat a les zones agrícoles de l'Alt Maresme. La petició sorgeix després de l'augment de robatoris de maquinària i material de què han estat víctimes els pagesos del pla de Grau de Malgrat de Mar en les darreres setmanes. Morell defensa que incrementar la presència policial a la zona «serviria com a element dissuasiu».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada