Diari de Girona 29/6/09
BLANES DDG
Un foc en unes canyes va obligar a tallar durant una hora i mitja de la tarda d'ahir el trànsit ferroviari entre Blanes i Maçanet de la Selva. L'incendi es va produir entre el riu Tordera i la via del tren a Blanes, i els bombers, per precaució, van demanar a Adif que tallés el subministrament elèctric a la catenària entre Blanes i Maçanet. Tres combois de la línia 1 de Rodalies de Renfe es van veure afectats per aquest tall i els passatgers van ser traslladats en autocar entre les dues estacions selvatanes.
El foc es va originar en una de zona de canyes sobre un quart de set de la tarda. Aleshores, segons van informar fonts d'Adif, els bombers van sol·licitar que es tallés el subministrament elèctric a la catenària per si les flames arribaven fins a la via. Així, el trànsit de trens per Blanes i fins a Maçanet va quedar interromput fins que els bombers van haver apagat totalment el foc, que va cremar uns 200 metres quadrats de canya segons els bombers.
Així, mitja hora després de rebre l'avís, els bombers ja tenien el foc controlat i, vint minuts abans de les vuit del vespre, el van donar per extingit. Hi van intervenir un total de sis dotacions.
Cinc minuts després de tenir apagat el foc, Adif va reestablir el subministrament elèctric i els trens van poder tornar a circular pel tram selvatà de la línia 1 de Rodalies. Els passatgers que es van veure afectats van ser traslladats en autocar entre le dues poblacions.
Aquest no va ser l'únic incendi que es va produir ahir a les comarques gironines. Un d'ells es va originar passada la mitjanit, quan es van cremar 100 metres quadrats de matoll a Castelló d'Empúries. Els bombers també van intervenir a dos quarts de tres de la tarda per un foc a la xemeneia en un bar de l'avinguda de Riells de l'Escala.
VAMMA
Diari Maresme 26/6/09. L’entrevista
La platja de Calella va acollir el passat 14 de juny la primera neteja del fons marí de la temporada 2009, a càrrec del Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA). Parlem amb els membres d'aquesta entitat que amb la seva tasca també ens consciencien de la importància de preservar el fons marí del nostre litoral.
.
.
En què consisteixen les neteges del fons marí?
En extreure tot allò del fons del mar que, per les seves característiques, pot arribar a ser tòxic o nociu per al bon desenvolupament dels ecosistemes marins. També s’ha d’extreure tot allò que no forma part de l’ecosistema marí i que són aportacions externes, fetes majoritàriament per l’home.
Quines són les persones que en formen part?
Qualsevol persona que, de manera altruista, pugui donar un matí per la natura. Persones que tinguin interès per la conservació de la natura i que vulguin participar en una jornada que contribueix a la millora del medi ambient. Com a requisit indispensable: tenir qualsevol titulació subaquàtica i l’assegurança de busseig en vigor.
Com evolucionen les neteges any rere any?
És evident que cada any les aigües i el fons del mar estan més nets. Any rere any, es va veient la tasca que s’ha anat fent al fons del mar; es nota els llocs on és la sisena vegada que es fa una neteja de fons marí, en relació a llocs on es fa per primera o segona vegada.
Creieu que la ciutadania es va conscienciant de la importància d’evitar els abocaments?
Si, les jornades ajuden a que els banyistes que són a la platja vegin com els voluntaris es posen a l’aigua i treuen un munt de deixalles i s’adonen de les sorprenents coses que poden arribar a sortir. És però una tasca feixuga i molt lenta, i serà gràcies a l’educació a les escoles que, en conscienciar el jovent, aconseguirem els millors èxits. Cal insistir, però, que tant s’embruta el mar per les deixalles que s’aboquen directament com per les que es llencen a rius i rieres.
Cada any s’hi afegeixen més municipis maresmencs i la Selva. Creieu que en un futur tot el Maresme formarà part de la campanya?
Nosaltres voldríem que així fos, perquè seria molt bo per a tothom.
Quins són els residus més perillosos?
Bateries de cotxe i de vaixells, piles, ploms, uralites per la seva toxicitat. Ferros rovellats de tot tipus pel perill que comporten per als banyistes. Xarxes i altres residus a la deriva, que per la seva dinàmica tenen tendència a destrossar els ecosistemes amb els seus moviments.
Abans de cada immersió celebreu un col·loqui on s’informa als nous participants sobre l’objectiu de la neteja i les seves limitacions. Què expliqueu?
Es fa una petita explicació esmentant quin són els materials nocius, tòxics o perillosos que cal treure fora de l’aigua, tot i que estiguin colonitzats per petits invertebrats marins atès que hem de prioritzar l’ecosistema sobre un petit nucli colonitzador. També s’explica que s’ha extreure tot aquell material que no sigui propi del medi marí com botelles de plàstic, de vidre, llaunes, etc... A més s’informa als participants de les normes de seguretat subaquàtiques i de les normes de seguretat de la neteja de VAMMA (temps, cota màxima i anar en parella o tres).
Considereu que teniu prou suport institucional?
Tenim prou suport institucional, però ens agradaria tenir-ne més per ampliar activitats.
Com va sorgir la creació de VAMMA?
VAMMA va néixer a Pineda de Mar, al Consell Municipal de Medi Ambient, però atès que vam començar a tenir membres que provenien de diversos municipis, ens va semblar més adequat sortir-ne i organitzar-nos de manera independent.
Entre les diverses activitats que hem dut a terme, destaquem les següents: Anellament d’ocells amb participació de joves i infants; Reproducció de flora local a un viver: aloc, ginesta, lavatera olbia, roure, alzina, castanyer; Plantada de recuperació de flora amb participació d’escoles; Participació a fires i exposicions; Redacció i edició de llibrets informatius sobre el fons marí adreçats a escoles; Xerrades a escoles primàries i secundàries sobre estudis de biologia; Batejos de submarinisme per a infants; Passejada botànico-històrica per observar la natura; Recollida d’aigües fluvials per estalviar aigua a un edifici; Neteges del fons marí i Seguiment regular de la situació del fons marí durant tot l’any.
Les immersions duren uns tres quarts d’hora. Per quin motiu no es supera l’hora?
És una de les normes de seguretat que l’entitat ha establert. Es fa un llistat dels submarinistes que es posen a l’aigua on es revisa que la titulació corresponent estigui al dia. Abans d’entrar a l’aigua tots el participants signen la entrada i en sortir han de tornar a signar per controlar que tots el submarinistes són fora de l’aigua. La mínima unitat de busseig és la parella, si una parella entra a l’aigua l’ultima i tarda més de 45’ en sortir, s’activa el dispositiu del grup especial de rescat (G.E.R.) que inicia la recerca de la parella. Fins que no surt tothom de l’aigua, no es desactiva el pla de seguretat. A més, per a una cota de 10 m. de fondària només tenim aire per a una hora i, per seguretat, sempre hem de deixar un romanent d’aire de seguretat que equival als 15’. Tot i això l’entitat sempre porta un metge especialista en accidents i una infermera titulada.
A més, les trobades són obertes a tota la ciutadania. Com poden col·laborar els/les ciutadans/es que no són submarinistes?
Hi ha dues maneres de col·laborar. La primera, des de l’entitat, fent-se voluntari sabent que això comporta molta feina i dedicació. A més, també es pot col·laborar ajudant als submarinistes a carregar els seus equips i ajudar-los quan surten de l’aigua a pujar les bosses amb les deixalles.
Esteu preparant un estudi sobre el fons marí del nostre litoral? En què consisteix?
S’està fent un seguiment del fons marí a unes profunditats entre 6 i 30 metres per veure com evolucionen algunes de les praderies de posidònia que tenim controlades. A més també quan es fan les neteges es pot observar la diversitat de fauna i flora i podem comprovar com augmenten o disminueixen.
Quins organitzadors privats us donen un suport més decidit?
VAMMA té una subvenció de la VOLCAM (entitat d’ajuda al voluntariat de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani) de la CAM (Caixa d’Estalvis del Mediterrani) per fer les neteges del fons marí als municipis on la CAM té una agència. Gràcies a això any rere any, podem continuar fent les neteges i les diferents actuacions per al medi ambient que VAMMA realitza. A més el CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) està col·laborant amb la nostra entitat des del principi i supervisa la part científica. També comptem amb el suport dels ajuntaments de les poblacions on es realitzen les diferents actuacions.
Com poden contactar amb vosaltres les persones interessades?
Les persones que estiguin interessades en contactar amb nosaltres, poden dirigir-se a la nostra pàgina web http://www.vamma.org/ o a través del telèfon de l’entitat: 695399542 o través del nostre correu electrònic: vammapineda@yahoo.es
Quins projectes futurs té VAMMA? Quins altres objectius fora del mar teniu?
Hem realitzat conjuntament amb el CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques) i el CEAB un llibret que parla de la diversitat del fons marí del litoral mediterrani català. Aquest llibret està dissenyat per què que els professors d’instituts i escoles que ho sol·licitin puguin fer una explicació científica, documentada i entenedora als infants. Aquest llibrets es distribueixen gratuïtament als instituts i escoles que ho sol·licitin. Arran d’aquest llibret està previst fer-ne un altre molt més senzill per tal de fer-lo arribar als infants més petits de cicle infantil i cicle inicial que servirà per explicar el fons marí mediterrani.
També està previst, arran de la plantada d’aloc i recollida de llavors del CEIP Sant Pau de Sant Pol de mar, fer més actuacions d’aquest tipus amb les escoles o entitats que ho demanin. És per això que VAMMA disposa d’un nou viver adequat per tenir les plantes en millors condicions per a garantir el seu cultiu.
La passada primavera vam organitzar una passejada per parlar de la flora i la història locals i educar els participants en la classificació de les flors boscanes i en la necessitat de conservar la natura. Va ser una prova pilot i pensem que, a partir de l’experiència, és una activitat a continuar.
Els municipis gasten tres milions d'euros en la neteja de platges de la Costa Brava
El Punt 28/6/09
Els ajuntaments han donat més de 200 concessions, dels quals una setantena són guinguetes de begudes i menjar
.
Una imatge de la platja de Sant Pol de S'Agaro, divendres al matí, amb una gran quantitat de banyistes. Foto: O.PINILLA.Els municipis de la Costa Brava gasten uns tres milions d'euros en mantenir les platges netes, segons dades ofertes pels ajuntaments gironins, que ja tenen aprovats els plans d'usos de les platges, que regulen els serveis que s'hi poden instal·lar. En total, s'han donat més de 200 concessions per a negocis a peu de platja, que s'adjudiquen a través d'una subhasta que té el preu fixat pel govern espanyol. Així, hi ha una setantena de guinguetes de venda de begudes i menjar per la costa gironina, així com una quarantena de punts de lloguer de gandules i para-sols, i 35 punts on es poden llogar patins o caiacs, entre d'altres. Pel que fa als preus, disposat d'una gandula o un para-sol tot el dia costa uns cinc euros, mentre que un patí costa quinze euros l'hora de mitjana.
Els quioscos de platja, els punts de lloguer de gandules o els patins són les instal·lacions més típiques de les platges catalanes, però en els últims anys s'hi han introduït altres negocis com ara el surf de vela i el surf d'estel, i fins i tot altres activitats com el torpedo bus o el passeig amb Segway pels passejos marítims.
Totes aquestes activitats, però, necessiten un permís per poder-se instal·lar i paguen un import per estar a la platja tot l'estiu. Aquest any gairebé totes les parades ja estan muntades i en funcionament. Quan acabi la temporada s'hauran de desmuntar, com es marca en els Plans d'Usos de Platges que aproven els ajuntaments i que després envien al servei de Costes.
Pel que fa a la posada a punt de les platges, els ajuntaments –que a banda de donar permís per a diversos negocis, també instal·len els seus serveis– gastaran aquest any tres milions d'euros en la neteja, sense comptar el que inverteixen en salvament marítim i posada a punt. Les anàlisis que fa setmanalment la Generalitat sobre l'aigua conclou que la qualitat és excel·lent.
Costa Brava Cues i platges plenes per tancar el cap de setmana
Diari de Girona 29/6/09
La calor d'aquest cap de setmana va tornar a portar ahir gent a les platges de la Costa Brava
Al litoral, la majoria de les temperatures no van superar els 29 graus. A l'interior sí que es van superar els 30 graus, on Girona va repetir la màxima amb 32,4. A la tarda, com és costum, es van repetir les cues en direcció cap a Barcelona, amb 11 quilòmetres a Calonge. També n'hi va haver a Santa Cristina i a Maçanet de la Selva.
Els experts veuen la crisi com una bona oportunitat per redissenyar el model turístic
Diari de Girona 28/6/09
Experts coincideixen en el fet que és hora de redissenyar el model turístic sense oblidar el "sol i platja"
No del tot optimistes, però en absolut pessimistes, diferents experts analitzen per a Diari de Girona els efectes de la crisi sobre el sector turístic gironí. Amb divergències de matisos, coincideixen, però, que és el moment d'apostar definitivament i de forma contundent per l'oferta complementària. De tota manera, tots ells destaquen també que de cap manera això ha de siginificar abandonar l'actiu principal de la zona, que és el sol i les platges.
ALBERT SOLER GIRONA
Més que a una crisi turística, ens enfrontem a un descens de la demanda, cosa que sembla més important del que és en ralitat, a causa dels excel·lents anys anteriors. Aquest descens, de tota manera, pot servir per acabar de redissenyar l'oferta turística de les comarques gironines i la Costa Brava, de manera que pot tenir finalment un efecte positiu si empresaris i institucions fan els deures. Aquesta és la principal conclusió en la qual coincideixen diversos experts consultats per Diari de Girona, que en aquesta ocasió ha volgut fugir de les opinions dels empresaris i representants de les institucions per conèixer el pensament dels teòrics.
Lluís Mundet, degà de la Facultat de Turisme de la UdG, reconeix que "de moment sembla que hi ha una disminució de la demanda turística", però recalca que això "no ha de provocar el pànic, perquè venim d'uns anys anteriors amb unes xifres que no eren normals". Mundet es mostra convençut que el sector dels apartaments tindrà una bona temporada, mentre que càmpings i hotels dependran sobretot de les reserves de darrera hora". El degà ressalta a més que "mai hem de renunciar a l'anomenat sol i platja, però sha de complementar -de fet ja s'està fent- amb una oferta complementària, que a les comarques de Girona és de tal qualitat que dubto que existeixi a cap altre lloc del món". Mundet es declara "optimista" respecte el futur del turisme, perquè "s'estan fent les coses molt bé; ho noto quan en viatjar a d'altres països ens pregunten de quina manera ho fem, perquè volen copiar-ho".
Joan Miquel Gomis, de la Universitat Oberta de Catalunya, creu que efectivament hi haurà un descens de la demanda, però que "és un moment per analitzar l'evolució de la conjuntura amb detall, ja que pot haver-hi moviments imprevistos derivats de la crisi i elfactor substitució". Posa com exemple que turistes als quals la crisi ha fet "canviar les seves prioritats de vacances i finalment decidir-se per la Costa Brava, per proximitat o preu". Per Gomis, "l'actual crisi internacional pot forçar a replantejar un model que evidencia les seves mancances". "Les èpoques de crisis són generadores de creativitat perquè les dificultats obliguen a afrontar els problemes sense criteris pre-establerts i amb visió innovadora", afegeix.
Josep Antoni Donaire, expert en turisme i també professor de la UdG, pronostica que "és possible que la crisi afecti més els hotels i una mica menys els càmpings, mentre que segurament els apartaments faran una temporada acceptable". Donaire opina que "la Costa Brava ja s'està redissenyant des de fa molts anys", però que de tota manera ara "és un bon moment per accelerar determinats processos i també per obrir nous camins". Uns nous camins que resumeix d'aquesta manera: Apostar pel short break (estades curtes de tres o quatre dies que realitzen els europeus durant tot l'any), integrar de forma més decidida els elements culturals i naturals en l'oferta turística (nou Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, la Reserva del Cap de Creus, o el nucli medieval de Pals, etc), millorar les relacions entre els nuclis de la Costa Brava i afavorir els fluxos interns i externs (especialment amb Barcelona), mantenir la renovació de la planta hotelera i millorar la qualitat i la quantitat dels hotels del litoral i enfortir l'oferta d'activitats lúdiques públiques i privades.
Josep Capellà, director de l'empresa DCB Turisme i Desenvolupament Local, coincideix en trobar aspectes positius a la situació de crisi: "el mercat interior i de segona residència crec que es mantindrà i fins i tot augmentarà lleugerament, ja que la crisi farà que es renunciï a viatges de vacances a l'exterior". Al seu parer, "l'orientació del model turístic de la Costa Brava s'ha de basar en la qualitat, la integració dels productes turístics amb el territori, la incorporació dels recursos naturals i patrimonials en els productes turístics, la innovació en la creació i gestió del producte i l'eficàcia en la promoció i comunicació".
Com els anterior enquestats, trobaria un error deixa de banda el sol i platja, que és el principal actiu, si bé troba que "el gran repte de la Costa Brava és posicionar-se com a destí turístic per altres tipus d'experiències relacionades amb la descoberta del territori, del medi marí, del patrimoni cultural o relacionades amb la qualitat de vida .
............................................
El preu de la dessalinització
El Punt 28/6/09
El cost de l'aigua de la dessalinitzadora del Prat és un dels grans motius dels que defensen que no funcioni al 100%, ja que no es vol augmentar la tarifa a Barcelona. Però des del 2004 Blanes, Lloret i Tossa paguen més per l'aigua a causa de la dessalinitzadora de la Tordera
La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat començarà a funcionar a mitjan mes vinent, si bé inicialment en període de proves. El debat a l'entorn de la infraestructura se centra ara en si ha de funcionar sempre al 100% o si ho ha de fer només quan els pantans baixin de determinats nivells, com defensa l'esborrany del pla de gestió de sequeres. Si es dóna aquest últim cas, de rebot el Ter en sortirà perjudicat. La promesa del conseller de Medi Ambient i Habitatge de reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona serà més difícil de complir, perquè per aconseguir-ho es comptava amb els 60 hm³ que pot generar la dessalinitzadora del Prat. En canvi, si s'opta per fer funcionar la infraestructura a ple rendiment, el cost de l'aigua es dispararà pels costos energètics que té produir-la, amb inconvenients afegits com ara l'augment d'emissions de CO2. A hores d'ara ningú no vol assumir el sobrecost que tindria aquesta aigua, i ja s'ha assegurat que no s'apujarà el preu de la tarifa a l'àrea metropolitana de Barcelona. I aquest és un dels temors de les entitats que reclamen reduir el transvasament del Ter: que els criteris econòmics prevalguin sobre tots els altres.
El cas de la Tordera
Però el 2004, quan es va posar en servei la dessalinitzadora de la Tordera per millorar l'estat de l'aqüífer i la qualitat del subministrament, la situació va ser molt diferent. A partir d'aleshores, a Lloret, Tossa, Blanes i alguns municipis de l'Alt Maresme, el preu de l'aigua es va doblar. Si bé la dessalinitzadora es va construir en gran part amb fons europeus, els costos d'explotació van fer passar els preus del subministrament en alta, en el cas de Lloret, dels 0,20 cèntims per metre cúbic als 0,34 cèntims, i amb una proporció semblant a la resta. Segons l'acord amb l'ACA, dels 10 hm³ que genera la dessalinitzadora, 5,5 hm³ són per al Consell Comarcal del Maresme, 2,5 hm³ per al Consorci de la Costa Brava –que la porta a Lloret i Tossa– i 2 hm³ per a Blanes. Això fins i tot va generar diversos contenciosos de l'Ajuntament de Blanes –que no estava d'acord amb el preu– amb l'ACA, que ja s'han resolt.
A partir del 2007 es va aplicar la tarifa d'utilització de l'aqüífer, que va permetre repartir els costos entre més municipis, i reduir així el cost de l'aigua dessalinitzada, però fent pagar un preu per agafar-la dels pous, una situació única a Catalunya però que no ha fet canviar les quantitats globals.
...........................................
L'inici del desdoblament de la N-II entre Maçanet de la Selva i Tordera es retarda mig any més
Diari de Girona 27/6/09
El desdoblament de la N-II en aquest tram es preveia a mitjans del 2010, però encara cal licitar i tramitar les expropiacions corresponents
El tram de la N-II entre Maçanet i Tordera, en l'actualitat. FOTO: Carles ColomerXARXA VIÀRIA
L'Estat preveia començar el desdoblament de la N-II al seu pas per Tordera i Maçanet de la Selva a mitjans d'aquest any, però tot just ara s'ha aprovat de forma definitiva el projecte del traçat i, per tant, aquest termini s'allarga i amb tota probabilitat les obres de la futura A-2 començaran a principis del 2011.
MAÇANET/TORDERA/BLANES E.BATLLE
L'últim tram de la N-II a la comarca de la Selva que queda per començar-hi les obres de desdoblament de la futura autovia A-2 és el que transcorre entre Maçanet de la Selva i Tordera. Aquest, segons les previsions de l'Estat espanyol s'havia d'iniciar a mitjans d'aquest any, però tot just ara s'acaba d'aprovar l'expedient d'informació pública, així com el projecte de traçat d'aquest tram de forma definitiva.
Aquest fet suposa, segons fonts de la Subdelegació del Govern a Girona, que els treballs de desdoblament de la N-II, anant bé, es puguin iniciar a principis de l'any que ve. Per tant, ara encara queda treure a licitació les obres i començar els tràmits per a les expropiacions per construir aquesta via, cosa que es durà a terme en aquest mig any de diferència.
Aquest tram de futura autovia té 8,5 quilòmetres de longitud i serà el més car de tota la comarca, amb gairebé un pressupost de 260 milions d'euros. Aquest encariment es deu a la complexitat i a l'orografia d'aquest tram selvatà que transcorre per Tordera, Blanes i Maçanet de la Selva. Cal recordar que les al·legacions que van fer els municipis en aquest tram es basaven principalment en temes d'impacte ambiental, ja que la carretera passa per indrets d'alt valor ecològic.
A Blanes, per exemple, la futura autovia A-2 havia propiciat molt rebuig, ja que es preveia que circulés molt a prop del paratge del Vilar, fet que va suscitar que l'Ajuntament de Blanes presentés tres contenciosos contra el traçat de desdoblament de la carretera, dels que encara en queda un per resoldre, la resta han estat desestimats. Tot i això, el nou projecte preveu una redefinició del traçat a Blanes i, per tant, l'autovia passarà a 500 metres del Vilar.
A Maçanet, en canvi, tal com explicava ahir l'alcalde, Alfons Soms (PSC), hi ha satisfacció pel traçat, ja que "inclou les nostres al·legacions" però, a causa de la demora, i pel fet que el tram de Sils a Maçanet està aturat ha propiciat, explica Soms, que es canviï el punt d'enllaç entre ambdós trams, que ara se situa a prop de la urbanització de Montbarbat.
Demora massa habitual
Pel que fa al retard en les obres, Soms assegura que "és un fet que l'experiència ens demostra, que sempre van amb retard, tot i que s'accelerés". Aquesta demora és habitual en les obres de desdoblament de la Nacional II en els trams que afecten la Selva, ja que en aquests moments, ja fa nou mesos que el de Maçanet a Sils es troba aturat; el de Sils a Caldes s'està executant a marxa lenta i l'únic que s'ha inaugurat va de Fornells de la Selva a Riudellots de la Selva, va acumular dos anys de retard i es va inaugurar el 2007.
En tancar aquesta edició del diari va ser impossible localitzar l'alcalde de Blanes, Josep Trias, i el de Tordera, Joan Carles Garcia.
Les obres de l'N-II de Tordera a Maçanet costaran 260 milions, i a Sils continuen aturades
El Punt 27/6/09
L'Estat aprova definitivament el projecte del desdoblament
Les obres a Maçanet estan actualment aturades. Foto: O. MAS.Foment ha aprovat definitivament el traçat de l'A-2 entre Tordera i Maçanet de la Selva, projecte que està pressupostat en 260.235.052,86 euros. Aquest era l'últim tram pendent a la comarca de la Selva per aprovar, tot i que ara el que enllaça Sils amb Maçanet està aturat després de problemes amb les empreses que havien de fer l'obra.
Aquest tram té una longitud aproximada de 8,5 quilòmetres, amb la qual cosa el cost per quilòmetre del projecte és de més de 30 milions d'euros. Foment ha inclòs algunes prescripcions a complimentar en la redacció del projecte de construcció, com són la correcció de titularitats i superfícies afectades, segons el que s'ha exposat en algunes al·legacions i la garantia d'accés a totes les finques. L'aprovació de Foment també dóna llum verd a la incoació de l'expedient d'expropiació dels terrenys necessaris per a l'execució de les obres.
Respecte d'aquest traçat de l'A-2 encara hi ha un recurs de l'Ajuntament de Blanes a l'Audiencia Nacional pendent de resoldre, ja que encara és motiu de controvèrsia entre aquest municipi i Tordera.
Ara, les obres de l'A-2 a la Selva no van al ritme esperat. El tram entre Caldes i Sils va amb retard i ara s'espera que s'acabi el primer semestre de l'any vinent. El tram Sils-Maçanet està aturat.
Foment desbloquejarà el traspàs de la N-II
Diari Maresme 23/6/09
El ministre de Foment, José Blanco, ha assegurat avui al Senat que desbloquejarà el traspàs de la carretera Nacional II "de forma imminent".
Pregunta de CiU
Segons ha informat l'ACN, aquesta ha estat la resposta de Blanco a la pregunta formulada en aquest sentit per la portaveu adjunta de CiU al Senat, Montserrat Candini. Blanco també ha dit que actuarà amb la mateixa determinació que ha mostrat en altres assumptes del seu departament, com ara el traspàs de Rodalies a la Generalitat, la contractació de l'estació del TGV a La Sagrera o l'impuls de la nova T-1 de l'Aeroport del Prat.
400 milions
Per la seva banda, Candini li ha recordat que ja fa quinze mesos que el conseller Nadal i la llavors titular de Foment, Magdalena Álvarez, van acordar el traspàs amb una dotació de 400 milions d'euros que s'havien de transferir a la Generalitat.
El govern planeja una tercera via per creuar el Vallès entre l'AP-7 i el quart cinturó
El Punt 29/6/09
(...)
... Seria també un gran eix interurbà l'últim tram de la C-35 entre Sant Celoni i Maçanet, que reconvertir-lo en autovia costa 131 milions d'euros. La Generalitat pagarà els 309 milions que costa tota la via.
.............................
Una trentena d'entitats de caça podrien plegar per l'augment de les assegurances
Diari de Girona 28/6/09
El president de la Federació lamenta que se'ls acusi com a causant d'accidents de trànsit
GIRONA ACN/DDG
Trenta societats de caçadors gironins hauran de plegar aquesta temporada, ofegats per l'augment de les pòlisses, si no s'abaixa el preu de les assegurances. El president de la Federació de Caça de Girona, Carles Dilmé, ha alertat que en els darrers anys s'han registrat increments exorbitants de les quantitats que els demanen les companyies, que en alguns casos arriben a multiplicar-se per deu. La raó d'aquests augments és que encara es considera els caçadors responsables d'accidents de trànsit que causen els senglars. "No entenem aquesta situació", lamenta Carles Dilmé. Les colles més afectades es troben a les comarques del Baix Empordà i la Selva.
L'any 2005 la legislació de caça va canviar i, a partir d'aleshores, les colles només estaven obligades a fer-se càrrec dels accidents de trànsit amb senglars si el sinistre tenia lloc mentre es feia la cacera. Això significa que, durant una batuda, si un senglar creua la carretera i topa amb un vehicle, els caçadors són qui hauran d'assumir la responsabilitat civil del cas.
"A partir d'aleshores, nosaltres som responsables en l'acció de caçar", indica Carles Dilmé. Tot i això, però, algunes colles de caçadors han vist com se'ls anava incrementant progressivament el preu que han de pagar per les assegurances. La raó és que encara se'ls considera responsables de la majoria de sinistres en què es troben involucrats els senglars.
Pagar deu cops més
El president de la Federació de Caça explica que "malgrat que la majoria dels accidents passen de nit, quan nosaltres no cacem, se'ns condemna i se'ns sentencia a pagar la responsabilitat". La situació ha comportat que, a les comarques on es registren més accidents de senglars -el Baix Empordà i la Selva- les assegurances que han de pagar les colles s'hagin anat incrementant de manera exorbitant."En alguns casos, ens trobem amb augments que se situen fins a deu cops més del que es pagava", lamenta Carles Dilmé. El president de la Federació de Caça de Girona treu xifres que exemplifiquen aquesta situació. Així, hi ha colles que han passat de pagar 444 euros a 3.500, 509 euros a 5.175, 1.070 euros a 4.500, 1.400 euros a 5.000 ó 2.000 euros a 8.000 de pòlissa de responsabilitat civil."Arreu de la demarcació aquesta problemàtica afecta trenta colles de caçadors i, si la situació no millora, a partir d'aquesta temporada hauran de deixar de caçar perquè no podran fer front als elevats preus", declara Carles Dilmé. En total, a les comarques gironines actualment hi ha registrades 170 colles.
La reserva funciona
D'altra banda, Carles Dilmé també s'ha referit a la reserva de caça que la Federació de Caçadors de Girona va impulsar a la finca del Mas Pils a Rabós d'Empordà. En concret, les proves de cria d'espècies (com perdius i conills) s'han portat a terme en una àrea d'unes 1.000 hectàrees de la finca.De moment estan donant bons resultats. "El que volem és ensenyar a les societats de caçadors que, si es millora l'hàbitat, els animals es multipliquen i es pot portar a terme una caça de qualitat", conclou Carles Dilmé.
...............................
"Hi ha una espècie de palmera que mata les larves del morrut"
Diari de Girona 28/6/09
Catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Des del 2006 Josep Jacas, juntament amb una trentena d'investigadors experts en matèria agrària de vuit centres repartits entre València, Canàries, Múrcia i Andalusia, treballen en un projecte coordinat sobre l'escarabat morrut, la seva arribada i l'afectació a Espanya.
ANNA TARRÉS GIRONA
En motiu de la Jornada Tècnica celebrada fa uns dies a Santa Coloma de Farners per parlar de les novetats en la lluita contra aquesta plaga, el catedràtic Josep Jacas, va apuntar alguns resultats de les investigacions realitzades des de fa tres anys.
Quines han estat les línies desenvolupades aquests anys?
Hem tractat temes de biologia del morrut, el motiu per què arriba aquí i per què ataca les palmeres canàries, perquè és un hoste amb el qual no hi ha experiència i no se sabia com funcionava la plaga, i hem fet treballs de control.
Respecte als treballs biològics què s'ha concretat?
Hem vist que hi ha un moment en què l'activitat del morrut és molt baixa, fet relacionat amb la temperatura i fotoperíode. Un altre aspecte és el que fa referència al rang d'hostes. Hi havia dos espècies de palmeres que ens preocupaven, perquè la Unió Europea els havia declarat com a hostes del morrut, però no estava del tot clar.
Quines palmeres són?
Un és el margalló i l'altra la washingtònia en les seves dues espècies més utilitzades en jardineria, que són la robusta i la filífera.
Després de l'estudi hi heu trobat diferències?
Sí. En el cas de la filífera, quan nosaltres intentàvem infestar-la no ho aconseguíem, i de fet no ho vam aconseguir mai. El que vam veure és que té mecanismes de resistència antibiòtica que mata les larves que poden penetrar a dins la corona. En el cas del margalló hi ha una resistència, però no és suficient per eliminar les larves. De totes maneres, una palmera intacta sí té fenòmens, probablement relacionats amb la repelència, pels quals el morrut no la vol per fer la posta.
En tasques de control heu aconseguit bons productes?
Hi ha una pintura insecticida que porta un microencapsulat que fa que el producte tingui un efecte més llarg que el que s'aconsegueix amb una pulvorització normal. La persistència dura fins a sis mesos i és molt interessant, perquè protegeix les palmeres més temps.
Què resulta més beneficiós?
Un dels últims resultats obtinguts són els d'un treball de camp realitzat en una parcel·la amb 400 palemeres, on hem aplicat diferents tractaments i hem vist que fent el que sigui sempre és beneficiós, perquè hem aconseguit salvar el 80% de les palmeres. Ara bé, el més beneficiós és la prevenció. És la clau per poder salvar una palmera: s'hauria d'evitar la infestació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada