Diari Maresme 2/7/09
La Regidoria de Promoció de Tordera va presentar dilluns, 29 de juny, el nou Pla de Desenvolupament per a fomentar el potencial turístic del municipi.
Tres línies
En aquest sentit, el Pla de Desenvolupament Turístic establirà diferents accions que fomentin els productes existents i potencials del municipi en aquest àmbit. Segons informa el regidor de l'àrea, Bernat Costas, el pla estableix tres línies bàsiques d'actuació turística: la natura, l'esport i la identitat.
Potencial
Per al regidor, "aquest potencial existent permetrà oferir més opcions turístiques d'interior al gran nombre de places hoteleres de l'entorn del municipi - des de Calella fins a Lloret de Mar -. A més, l'estudi també revela la necessitat d'aprofitar l'impacte del mercat dels diumenges de Tordera per desenvolupar altres activitats paral·leles que dimensionin turísticament el municipi a través de les oportunitats existents en matèria esportiva, cultural, de patrimoni o de natura.
74 mesures
El Pla de desenvolupament turístic de Tordera recull 74 mesures per aplicar fins l'any 2011, entre les quals destaquen enguany la nova senyalització de camins rurals, la creació de noves rutes de senderisme, la difusió del mercat entre oficines de turisme i agències operadores, la creació d'una oficina de turisme local i l'establiment de contactes amb entitats de turisme ornitològic per dimensionar les moltes possibilitats que Tordera ofereix en aquest àmbit.
L'Ajuntament de Blanes vol una estació nàutica abans de finalitzar el mandat
Diari de Girona 2/7/09
El govern també s'ha marcat l'objectiu d'aconseguir el distintiu de Turisme Cultural i Turisme de Natura per a la població
BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'àrea de Turisme de Blanes, que gestiona el regidor del PDB Fernando Gómez, s'ha proposat tres objectius a assolir durant els dos anys que queden per finalitzar l'actual mandat: aconseguir una estació nàutica, el distintiu de Turisme Cultural i el de Turisme de Natura.
Gómez ha assegurat que en la propera reunió del Patronat de Turisme inclourà en l'ordre del dia un punt per parlar sobre l'estació nàutica. I és que aquest projecte necessitarà les sinergies entre empresaris, ja que tant les activitats nàutiques com l'allotjament forçosament s'hauran de gestionar i comercialitzar de forma conjunta entre les empreses que formin part d'aquest consorci.
Ara bé, Blanes s'enfronta amb un problema que haurà de resoldre amb l'Associació Espanyola d'Estacions Nàutiques (AEEN) per tal de poder disposar d'aquest producte. Es tracta de la distància amb un altre consorci d'aquest estil ja existent a Santa Sussanna, a poc més de 10 quilòmetres. El Reglament de Règim Intern de l'AEEN especifica que s'ha de mantenir una distància de 40 quilòmetres entre estacions nàutiques. No obstant això, els estatuts de l'AEEN permetrien a Blanes sol·licitar la seva adhesió si Santa Sussanna en dóna el consentiment.
Segons els criteris de l'AEEN per valorar la idoneïtat d'una població a l'hora de possibilitar la creació d'una estació nàutica es dóna la particularitat que Blanes compleix tots els requisits tret el de la distància amb un altre estació: disposa d'un centre mèdic, està a menys de dues hores d'una càmera hiperbàrica -n'hi ha una a l'hospital de Palamós i dues a Barcelona-, una de les activitats nàutiques de la població -la navegació a vela- té una tradició a la zona i repercussió en l'àmbit estatal i, a més, la vila disposa d'un element que la caracteritza i la posiciona com a lloc de pràctica d'activitats nàutiques com és el Club de Vela.
Per aquest motiu la regidoria de Turisme vol apostar per aconseguir adherir-se a l'AEEN. Cal afegir també que la vila, en l'àmbit empresarial, disposa de l'Associació d'Hostaleria, que serviria per crear el consorci de l'estació nàutica precisament perquè, entre altres aspectes l'AEEN reclama la inclusió d'un mínim de quatre empreses de tres tipologies nàutiques, en les quals s'inclogui el lloguer de material i formació, empreses d'allotjament i empreses de tres tipus d'activitats complementàries a les que es desenvolupin a l'estació nàutica.
La funció d'aquest producte principalment se centra en la desestacionalització de la demanda, realitzar la promoció i la comercialització de l'estació nàutica, la gestió conjunta dels serveis complementaris oferint un servei diferencial com el transport des dels allotjaments a la base nàutica, la vigilància de platges i la informació de la oferta.
Les quatre fases a seguir
Per optar a l'estació nàutica Blanes haurà de superar quatre fases: una d'aproximació en què realitzarà la memòria per a la sol·licitud, una segona d'accés condicionada a la realització d'una auditoria per part de l'AENN, una tercera de consolidació que es durà a terme un any després de la seva incorporació i una quarta de manteniment a partir del segon any d'adhesió.
EL MINISTERI DE FOMENT APROVA EL TRAÇAT DE L’A-2 ENTRE TORDERA I MAÇANET DE LA SELVA. L’OBRA TINDRÀ UN PRESSUPOST DE 260 MILIONS D’EUROS.
Ràdio Tordera 2/7/09
.
El ministeri de Foment ha aprovat definitivament el traçat de l’A-2 entre Tordera i Maçanet de la Selva, projecte que està pressupostat en 260 milions euros. Aquest era l’últim tram pendent a la comarca de la Selva per aprovar, tot i que ara el que enllaça Sils amb Maçanet està aturat després de problemes amb les empreses que havien de fer l’obra.
El tram entre Tordera i Maçanet té una longitud aproximada de 8,5 quilòmetres, amb la qual cosa el cost per quilòmetre del projecte és de més de 30 milions d’euros. Foment ha inclòs algunes prescripcions a complimentar en la redacció del projecte de construcció, com són la correcció de titularitats i superfícies afectades, segons el que s’ha exposat en algunes al·legacions i la garantia d’accés a totes les finques. L’aprovació de Foment també dóna llum verd a la incoació de l’expedient d’expropiació dels terrenys necessaris per a l’execució de les obres.
Respecte d’aquest traçat de l’A-2 encara hi ha un recurs de l’Ajuntament de Blanes a l’Audiència Nacional pendent de resoldre, ja que encara és motiu de controvèrsia entre aquest municipi i Tordera.
Les obres de l’A-2 a la Selva no van al ritme esperat. El tram entre Caldes i Sils va amb retard i ara s’espera que s’acabi el primer semestre de l’any vinent. El tram Sils-Maçanet està aturat.
Troben una tortuga de les Antilles als estanys de Sils
Diari de Girona 3/7/09
L'entitat mediambiental Orchis va capturar-la i li va costar molt poder-ne determinar l'espècie, que només habita a Cuba
L'exemplar capturat per l'entitat naturalista del Maresme i la Selva aquesta setmana. orchisE.BATLLE
Membres de l'associació mediambiental Orchis han capturat per primer cop a Catalunya un exemplar de l'anomenada tortuga de les Antillesa l'Estany de Sils mentre estaven fent un estudi de seguiment d'aquests rèptils a la zona dels Estanys. Es tracta d'una espècie forana i, per tant, que representa un perill per a la tortuga autòctona, l'Emys orbicularis, a causa de la seva agressivitat i la grandària que pot assolir.
La tortuga capturada aquesta setmana per l'entitat de biòlegs i naturalistes de la Selva i el Maresme té més de deu anys, explica un dels membres de l'entitat Orchis, Javier Romera, i es tracta d'un exemplar de l'espècie s'anomena científicament Trachemys decussata decussata i es coneix popularment com a tortuga de les Antilles o bé, jicotea cubana.
I és que, com explica Romera, la primera de la seva espècie descrita i identificada pel moment a Catalunya i, de moment, tot i que només en van capturar un exemplar, "no es pot descartar que n'hi hagi més" a la zona dels Estanys de Sils o a la resta de la conca de la Tordera.
Pel que fa a la seva procedència, la hipòtesi més clara pel membres de l'entitat Orchis és que aquesta tortuga entrés al mercat juntament amb algunes de les de Florida -que també són una amenaça per a l'autòctona- i que, per error, se n'inclogués una d'aquestes i algú l'adquirís. D'altra banda, tampoc descarten que tot i haver-hi molt control pel que fa animals exòtics, hagi pogut entrar al país de forma il·legal.
L'estudi que està duent a terme l'entitat Orchis a l'Estany de Sils es va començar a principis d'aquest any amb la col·laboració de la Fundació Acció Natura i, des de llavors, ja s'han identificat almenys sis espècies exòtiques en aquesta zona, que són un fort perill per als centenars d'exemplars d'autòctones que hi ha a la zona.
.
Difícil d'identificar
La Tortuga de les Antilles capturada ha estat la que per ara ha dificultat més la feina dels naturalistes, ja que en un inici, no sabien de quina espècie de rèptil es tractava. Per això, va ser necessària, remarca Romera, l'ajuda d'una persona molt entesa que resideix a Tordera (Maresme) i que va costar-li molt esbrinar-ho, ja que no és un espècie "comercial". Finalment, la "va poder identificar com una tortuga de les Antilles".
Pel que fa a la seva morfologia, cal destacar que és una tortuga que té una closca que pot arribar a fer 39 centímetres, és natural de la zona de les Antilles i habita en cursos d'aigua dolça, com ara en estanys. D'altra banda, cal destacar que és omnívora i s'alimenta de plantes aquàtiques i petits invertebrats i vertebrats. Sol pondre ous entre els mesos d'abril i juny i les cries, quan neixen, tenen un color clar i a mesura que es fa adultes, el verd i groc, se'ls enfosqueix.
.
Ara aquest exemplar de Sils està custodiat per l'entitat Orchys i llavors, els Agents Rurals se n'hauran de fer càrrec, ja que en ser una espècie forana no pot reintroduir-se al medi natural d'on s'ha capturat, és a dir, a l'Estany de Sils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada