El Punt 27/7/09
Molts pescadors estrangers de temporada d'estiu es mostren desorientats a l'hora d'obtenir-lo
.
Un pescador de canya a l'estany de Banyoles. Foto: EUDALD PICAS.El nombre d'usuaris de la pesca recreativa amb canya augmenta considerablement durant la temporada estiuenca, principalment arran de mar. Per poder pescar es necessita una llicència que permet l'activitat en aigües marítimes de tot l'Estat i a les continentals de Catalunya –rius, embassaments o llacs–. En el cas dels espais d'aigua dolça, però, també s'hi ha d'afegir un permís, que té una temporalitat variable, i aquest any ha canviat la manera d'obtenir-lo, ja que s'ha reduït el nombre de punts físics on s'expedia i s'ha incorporat la tramitació per internet. Això ha creat confusió, especialment entre els turistes, els quals, en algun cas, han de recórrer força quilòmetres per desplaçar-se fins a un lloc per obtenir el permís que els permet pescar només un dia.
Per poder practicar la pesca recreativa a Catalunya cal disposar d'una llicència que s'ha de renovar anualment i que autoritza l'activitat en aigües continentals i marítimes. La llicència, que és gratuïta per als jubilats, els menors de 14 anys i les persones amb alguna disminució, es pot obtenir, en el cas de les comarques gironines, a les oficines del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i al de Medi Ambient, a les terminals del Servicaixa i al portal de l'administració oberta de Catalunya. Però per pescar en una zona controlada també cal un altre permís amb vigència variable –des d'un dia fins a un any–. Fins aquest any s'obtenia en establiments –botigues, bars, estancs– situats als pobles amb zones de pesca, però ara aquest tràmit s'ha de fer per internet o en algun espai dependent de Medi Ambient –un per comarca–. La mesura ha creat confusió, especialment entre els turistes. «Per anar a pescar, per exemple, a l'embassament de Boadella, han d'anar a buscar el permís, que només és vàlid per a un dia, a la seu del Parc Natural dels Aiguamolls, que és a l'altra punta de la comarca, o obtenir-lo per internet, però no tothom hi té accés, quan ve al país de vacances. I molta gent gran tampoc no sap com posar-s'hi», apunta el president de la Societat de Pescadors de l'Alt Empordà, Jordi Sementer. Aquesta entitat té 170 socis, però en els darrers mesos ha tingut una quarantena de baixes a causa del nou sistema d'obtenció de permisos. L'obtenció del permís per internet també ha fet reduir els ingressos a les societats de pescadors que fins ara el tramitaven. El control de la llicència i del permís correspon als Agents Rurals i als guardes fluvials.
Una regulació complexa
La pesca recreativa en aigua dolça està molt regulada i cada any, des del servei de Medi Natural de la Generalitat, es fixen les condicions que es recullen en un decret. En aquest document s'estableixen els espais de pesca, la modalitat que s'ha d'utilitzar, les espècies que es poden pescar i el nombre d'exemplars. Les espècies es distribueixen bàsicament en salmònids (truites) i ciprínids (carpes, barbs, anguiles, madrilles, bagres, etc.). El límit de captures en el cas de la truita comuna és de dos exemplars per pescador i dia a les zones de pesca lliure; quatre exemplars a les zones de pesca controlada, i sis a les zones de pesca controlada intensiva. S'autoritza un límit màxim de vuit captures per pescador i dia de les espècies de llobarro, llissa vera, llissa calua, llissa petita, llissa llobarrera i llissa galta-roja. La pesca de les espècies de ciprínids s'ha de practicar amb la modalitat sense mort; això vol dir que s'ha de tornar el peix a l'aigua un cop capturat, i, per tal de no fer-li mal, l'ham utilitzat ha de ser aixafat. En aquesta modalitat només s'autoritzen esquers que no produeixin la mort dels animals –la mosca ortodoxa amb cua de rata i el buldau de dues mosques.
Les conques del Ter, la Muga i el Fluvià –són les principals d'aigües continentals que afecten les comarques gironines– es divideixen en refugis de pesca, on és totalment prohibit pescar; en zones d'aigües lliures i en zona de pesca controlada, que són les que per les seves condicions biològiques o piscícoles tenen una regulació especial. Els afluents que hi desguassen també són considerats de pesca controlada en els darrers cinquanta metres. Aquestes zones són repoblades amb exemplars adults de truita procedents de centres piscícoles.
La pesca amb peix, viu o mort, com a esquer està prohibida a totes les aigües continentals, i sempre que es pesqui amb esquer natural s'han de fer servir hams sense mort o amb l'arponet esclafat, amb l'excepció de les zones de pesca controlada intensiva.
Màxim, dues canyes
L'equip bàsic per anar a pescar al riu està format per la canya i l'esquer artificial. A això, s'hi poden afegir les botes per entrar a l'aigua, especialment en aquelles lleres de poca profunditat. De canyes, n'hi ha de tots preus, des de quaranta o cinquanta euros, fins algunes que poden superar els 1.000 euros i arribar fins els 2.000. La variabilitat del preu ve determinat pel material de què està feta –com més resistent i lleugera més cara– i també pel rodet. Els comerciants, però, diuen que amb una canya de cinquanta es pot pescar bé i que el cost mitjà que es gasten la majoria d'aficionats per la canya és al voltant del cent euros. La normativa de pesca en aigües continentals només autoritza la utilització d'un màxim de dues canyes que estiguin a l'abast.
Gràfic de les espècies d'aigua dolça que es poden pescar .
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada